Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem

Capitol LXIX. Com tres grans Reys de orient vingueren en Jherusalem: cercant e demanant aquell qui era nat rey dels juheus.

Lo tretzen dia apres la natiuitat de Jhesus senyor nostre la excellent senyora mare sua hague vn grandissim goig per temprament de la dolor passada. Car veu complida aquella prophecia d´Ysayes. ¶ Tunc videbis et afflues et mirabitur et dilatabitur cor tuum: quando conuersa fuerit ad te multitudo maris: fortitudo gentium venerit tibi. Volent dir dreçant son parlar a sa senyoria. O excellent reyna e senyora quius trobau mare de deu sia certa vostra altesa que lauors com haureu atesa aquesta singular dignitat maternal: sera lo cor de vostra senyoria alegrat e molt exemplat: quant veureu venir a vostra merce la gran flota de la gent qui nauega per les hones de les dignitats de aquest mon: car no seran gents de poca estima los que vendran adorar e confessar lo fill vostre: ans seran Reys excellents acompanyats e molt abillats. E de aquests ha parlat dauid: dient. ¶ Coram illo procident ethiopes et inimici eius terram lingent: Reges tharsis et insule munera offerent: reges arabum et sabba dona adducent. Car dauant la presencia de aquest senyor nouament nat se prostraran los ethiops qui fins aquella jornada eren stats enemichs seus per la sua infidelitat e ab moltissima deuocio besaran la terra dauant los seus sagrats peus. E los reys de tharsis e de les illes (jlles) li offeriran moneda: e los reys de arabia e de Sabba grans dons li portaran: e a sa magestat presentaran. E axi fon complida largament la dita prophecia de Dauid. Venint aquests reys animosos en jherusalem tota la terra qui era en lo circuit fon moguda e torbada e molt mes los habitadors de la dita ciutat: e specialment lo rey herodes qui lauors regnaua. Car veren aquells excellents Reys sens nenguna temor entrar en regne strany e ab animo constant publicament demanar. ¶ Ubi est qui natus est rex iudeorum. E venint aquesta noua al Rey ixquen los a recebir ab animo molt irat e portant los al palau seu: aqui los interroga agudament com sabien ells que rey nouell sia nat en judea: qui per la magestat del senyor emperador cesar august es senyorejada: lo qual ha fet manament negu no sia gosat nomenarse rey sino aquell a qui sa magestat volra donar tal titol. E los dits Reys esforçadament respongueren: dient. ¶ Vidimus enim stellam eius in oriente et venimus adorare eum. Volent dir. No penseu que nosaltres vingam ab poca certitut ne siam persones quens mogam en layre: car be sabem que es scrit per Salamo. ¶ Qui cito credit leuis est corde. E perço siau cert vos senyor qui de present regnau per la magestat del emperador: que nosaltres venim ab tanta certitut: e hauem vist tal senyal del naximent de aquest verdader rey: que venim deliberats de adorarlo e confessarlo esser rey e senyor: e posar la vida e lo stat per lo seruici seu. E de vostra senyoria no volem aldre sino quens maneu dir lo loch e mostrar la posada hon aquest senyor es nat. E Herodes ques pensaua tenir son regne en gran repos e seguretat hoint que aquests reys en son regne cerquen e demanen nouell Rey fon molt enujat de aquesta fahena e alteras e torbas en extrem: ab tot ques cobri tant com pogue: e dixlos. Senyors placiaus anar a vostres posades a reposar e apres menjar tornareu y dar vos he resposta del que demanau.

N. 14. Legajo de cartas reales y autógrafos.

N. 14.
Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al dorso: Al molt magnifich y car pare mossenyer Pere Miquel Carbonell.
Recepta VIIII octobre 1484.

Mossenyer.
Apres de haver vos respost e fet lo present plech reebi una vostra quem feu donar mossenyer Guillem Sanchez el qual me feu anar a sa posada y essent en ella li digui quem mane vostra Senyoria car yo so Carbonell lavors ell se alegra molt en conexer me car nom conexia offerint se molt a mi y si havia menester diners et alia y yo li fiu gracies a costum de palacio y axi som restats bonchs amichs. Siaus avis quant sera aqui hon deu esser molt prest en dita letra mossenyer me avisau que per el galant Comajoncosa me scriviu largament de les quals letres ni Comajoncosa fins aci no he vist ell se vindra mes avisau en vostra letra com Bret esta en Monserrat per causa de les aygues y quant haureu les letres me respondreu yous ne suplich que en aquelles y en les altres me respongau mes me avisau en dita letra com lo cosin germa de la Senyora ma tia Na Çagrau tindria voluntat de fer matrimoni de una sua neboda ab Baltesar haveu de creure mossenyer que nunque mejor dia a dit Baltesar vingue que anar alli y yous prech que non stigau ab ancia de dit Baltesar car mon honcle es tal persona que ab ell no pot sino en totes maneres molt aprofitar y nous dolgue si nol haveu fet home de sciencia car be li valra tant haja lo saber que sab mon honcle y en apres dels bens y com diu dit mossenyer Lussano teniu ho en vos y non façau cars gran es lo pler y molt gran com axi sta en gracia de dit mon honcle y tia y crech be que ma tia de mestre Ferrando per sa bona condicio noy troba pler y conech ho ab son fill quim solia scriure de tant que li he scrit may ne veig resposta Deu lo endreç com desija.
En apres mossenyer Jayme Ximenez me dona una altra vostra ja velleta a la qual ja he respost al quem scriviu sobre lo matrimoni de burles tinch gran pler com me avisau haveu comprat un saltiri en vulgar per dita ma tia den Çagrau y que non voleu res molt be haveu fet mes avant tinch grandissim pler y alegria del queus scriu mossenyer G. dez Vall lochtinent de governador de Menorques den Baltesar Çagrau com ha renunciat lo nom de Carbonell be mostre esser discret sim faria si altre tal boci trobas empero no dexaria per la vida lo de Carbonell y axi mossenyer feu gracies a Deu com tant es volgut En Baltesar y com es arribat a tant bona part y dexaulo a Deu y a mon honcle que indubitadament dantli Deu vida nol podem veure sino honrat home y teniu totes coses dell queus scrivan secret y non façau cars per les enveges que vuy tenim y noves se reporten. Nosaltres forem ja partis per la cort sino que el secretari ses purgat y se ha donat dos cedanys en les cames sta un poch enujat stant be molt prest partira y creyeu que stam ab prou y prou treball y sens profit despenent temps y quant tenim empero confiam de la misericordia de Deu que nons desamparara. Ab lo Jayme Ximenez parlare de nostres fets largament y per no enojarvos mes fas fi comanant y saludant me a tots y sia nostre Senyor vostra custodia.
De Çaragoça a XXX de setembre 1484.
Lo mossenyer Guillem ell mateix me dix que escrigues y li doni les letres.
Mossenyer lo vostre humil fill que besant vostres mans molt se comana.
Francesch Carbonell.