https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma
Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
NO fem aná lo puntet dels collóns, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
NO fem aná los grupos de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grupos consonantics que representen sonidos africats
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ]
metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora,
mitja, mija,
pitjor, pijó,
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi
Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.
Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc.
Roch, no roig, coló.
Mach, no maig, mes de l' añ (lo añ; a Mallorca añy).
Alfabeto.
Lletra, com se pronunsie:
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge (je)
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, esse
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega o griega
z, zeta
Pronoms:
Los números:
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:
números en chapurriau de Torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit:
Mascle (masculino):
LO, LOS,
lo carro, los carros
Femella (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que fan - donen lleit.
Artícul indefinit:
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
Interrogatius:
qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?
Pronoms
Per a les persones
qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)
Per a les coses
que, qué, qué collons hau fet?
Possessius:
lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.
Demostratius
De proximidat
|
este, esta estos, estes aixó
|
De lluñanía
|
aquell, aquella aquells, aquelles alló
|
Numerals ordinals:
primé, primera, primés, primeres
segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes
Cuantitatius:
Invariables:
massa, prou, mes, menos.
Variables:
cuan, cuanta, cuans, cuantes,
tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes
Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.
Conjugassions
Primera
|
Segona
|
Tersera
|
-á
|
-re / -é
|
-í
|
trobá
|
perdre, pedre
volé, voldre
|
dormí serví
|
Formes no personals
|
Infinitiu
|
Gerundio
|
Partissipi
|
cantá
|
cantán
|
cantat, cantada, cantats, cantades
|
Indicatiu
|
Presén
|
Imperfecte
|
Futur
|
Condissional
|
canto
|
cantaba
|
cantaré
|
cantaría
|
cantes
|
cantabes
|
cantarás
|
cantaríes
|
cante
|
cantabe
|
cantará
|
cantaríe
|
cantem
|
cantabem
|
cantarem
|
cantaríem
|
canteu
|
cantabeu
|
cantareu
|
cantaríeu
|
canten
|
cantaben
|
cantarán
|
cantaríen
|
Subjuntivo
|
Presén
|
Imperfecte
|
canta
|
cantara
|
cantos
|
cantareu
|
canto
|
cantare
|
cantem
|
cantárem
|
cantéu
|
cantareu
|
canton
|
cantaren
|
Imperatiu (maná)
|
Presén
|
canta (tú)
|
canto (vosté)
|
cantem (natros) la cansoneta que mos han dit
|
cantéu (vatros)
|
canton (vostés)
|
Modelo de la primera conjugassió:
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
trobá
|
trobo
|
trobán
|
trobat
|
|
trobes
|
|
|
|
trobe
|
|
|
|
trobem o trobam
|
|
|
|
trobéu o trobáu troben
Modelo de la segona conjugassió
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
|
pergo, pérdego
|
perdén
|
perdut
|
|
perts
|
|
|
|
pert
|
|
|
|
perdem
|
|
|
|
perdéu
|
|
|
|
perden
|
|
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
prendre o pendre
|
preng o prenc
|
prenén
|
pres
|
|
prens
|
|
|
|
pren
|
|
|
|
prenem
| | |
|
preneu
|
|
|
prenen
|
Model de la tercera conjugassió
Infinitiu
Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Infinitiu
Presén Gerundio Partissipi
serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen
Verbos irregulars o irregulás
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
aná
|
vach
|
anán
|
anat
|
|
vas
| | |
|
va
| | |
|
anem
| | |
|
anéu o anáu
| | |
|
van
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
está
|
estic
|
están
|
estat
|
|
estás
| | |
|
está
| | |
|
estem o estam
| | |
|
estéu o estáu
| | |
|
están
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sé
|
soc
|
sén
|
estat
|
|
eres
| | |
|
es
| | |
|
som
| | |
|
sou
| | |
|
son
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
habé
|
hai o hay
|
habén
|
hagut
|
|
has
| | |
|
ha
| | |
|
habem o ham
| | |
|
habéu o hau
| | |
|
han
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
podé, pugué
|
puc
|
podén
|
pogut, pugut
|
|
pots
| | |
|
pots
| | |
|
podem
| | |
|
podeu
| | |
|
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
volé, voldre
|
vull
|
volén
|
volgut
|
|
vols
| | |
|
vol
| | |
|
volem
| | |
|
voléu
| | |
|
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sabé
|
sé
|
sabén
|
|
|
saps
| | |
|
sap
| | |
|
sabem
| | |
|
sabéu
| | |
|
saben
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
fe
|
fach
|
fén
|
fet
|
|
fas
| | |
|
fa
| | |
|
fem
| | |
|
féu
| | |
|
fan
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
di
|
dic
|
dién
|
dit
|
|
dius
| | |
|
diu
| | |
|
diem
| | |
|
diéu
| | |
|
diuen
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
tindre
|
ting o tinc
|
tenín, tinín
|
tingut, tengut
|
|
tens
| | |
|
té
| | |
|
tenim
| | |
|
teniu
| | |
|
tenen
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
vindre
|
ving o vinc
|
venín, vinín
|
vingut
|
|
vens
| | |
|
ve
| | |
|
venim
| | |
|
veniu
| | |
|
venen
| | |
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut, vixcut
|
|
vius
| | |
|
viu
| | |
|
vivim
| | |
|
viviu
| | |
|
viuen
| | |
Tems compostos de passat
Pretérit perfecte
|
Pretérit indefinit
|
vach + infinitiu vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu
|
hay - hai + Partissipi has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi
|
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá, vam trobá a la professora fen pilates
|
Ejemples:
Avui hay arribat tart, este matí hai jugat a fútbol
|
Les prepossisións:
a
|
en
|
de
|
per, per a
|
contra
|
entre
|
segóns
|
sense
|
cap a
|
desde,
hasta, daball, devall
|
Contracsió de prepossisións:
a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
|
Singular
|
Plural
|
a
| a + lo = al | a + los = als |
de
| de + lo = del | de + los= dels |
per
| per + lo= pel | per + los = pels |
Men vach al poble
Als pobles se viu mol tranquil
Los tolls dels estrets
Adverbios de modo o manera:
com be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol
solamen (solamén es cimiento) només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa
etc.
Adverbios de cantidat
massa
|
mol
|
bastán
|
prou
|
poc
|
gens (gens ni mica)
|
tan
|
massa poc
|
|
|
Adverbios de lloc, puesto:
aon, aón aquí, ací, astí, assí allá allí cap aquí cap allá dins (cap a dins) detrás dabán damún deball, daball amún aball a dal a baix, abaix, a prop , prop lluñ a la dreta a la esquerra a má dreta a má esquerra a la zurda, a la esquerra
|
Adverbios de tems:
cuan ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai o may assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló
|
Adverbios de afirmassió
Adverbios de duda:
quí sap
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
|
Adverbios de negassió
ni de coña
ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collóns, sí, los collóns
Les conjunsions
y
|
ni
|
que
|
o
|
pero
|
sino
|
perque
|
ya que
|
si
|
com
|
encara que
|
|
Mesos de l' añ:
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre o septembre (abans ere lo número 7)
octubre
novembre
desembre
Estassions del añ:
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern
Colós:
groc, groga, grocs, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarilla, amarillos, amarillas
vert, verd, verda, verds o verts, verdes / verde, verdes
marrón
violeta, lila
blang o blanc, blanca, blangs o blancs, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas