rella

Rella

"Era en una tierra un ome labrador
Que usaba la reia mas que otra labor."

(DCVB)

RELLA f. 

|| 1. Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l'altre, pel qual se subjecta al dental de l'arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs; cast. reja. Lo naframent que fa la rella al peu del bou ab qui ara, Llull Cont. 340, 30. Un aradre ab sa rella bo et endreçat, doc. a. 1395 (Miret Templers 564). Un bon pagès... meté-hi sa rella..., gran solch li féu en lo camp seu, Spill 1899. Per un d'aqueixos solcs oberts sens rella, Canigó ii. Rella d'escarpe o de punta de llança (val.), o de tall ample (or.): la que té la part anterior o tall molt eixamplada, més ampla que el cos de la peça. Rella d'ala de mosca: la que té el tall estret i es va eixamplant cap a darrera fins a tenir una forma de triangle gairebè equilàter, del qual parteix la cua tan estreta com el tall (Rupit).

|| 2. Acció i efecte d'aplicar la rella a un camp; llauró; cast. reja, aradura. Donar (o Pegar) una rella: fer una llaurada a un camp. Primera rella, Segona rella, etc.: la primera, segona, etc., llaurada que es dóna a un camp, a un sembrat. Hi'l joue tendrà deu relles donades, Proc. Olives 1147. La primera rella o llauraó: Proscisio, Pou Thes. Puer. 58. La segona, tercera y quarta rella: Secunda, tertia, quarta aratio, ibid. «La primera rella se diu rompre; la segona, mantornar; la tercera, tercejar» (Calasseit). 

Rella de Sant Miquel: la tercera o quarta llaurada que es dóna al sembrat en la tardor, després de les primeres pluges (Mall.).

|| 3. Rella de llamp: pedra de llamp, tros de matèria metàl·lica que, segons creença vulgar, cau a la terra en ferir-hi certs llamps (BDC, xviii, 125, 291).

|| 4. Reixa de galfó (V. reixa || 3) (Puigcerdà); cast. puerca. 
Pagam per reyes [sic] e galfons..., doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269).

|| 5. Grufa o nas del porc (Manacor); cast. hocico. 

|| 6. Dona grossera o curta d'enteniment, inútil (Palma).

   
Loc. —a) Més cego que una rella: es diu d'una persona molt curta de vista (Al.).

—b) Més picat que una rella: molt enfadat, o molt embriagat (Cast.). 
Encara arribaran a temps pa tornar més picats que relles, Guinot Capolls 45.

—c) Sortirà rella o picarol: es diu d'una cosa que es va fent de qualsevol manera, amb perill que surti malament (Mall.).
—d) S'engoliria una rella per la punta: es diu d'una persona molt menjadora (Val.).

Rella: llin. existent a Barc., Arres, etc.

    Var. ort. ant.: relia (Aixata I, relia I, doc. a. 901, Arx. Cor. Ar.); reyla (Als pageses les vestidures no sien toltes ne les reyles ne los càuecs, doc. segle XIII, Anuari IEC, i, 305); reylla (Vegueria Vall de Ribes, a. 1426); reya (Nisi nos uolebamus laborare dictam terram ad nostram reyam, doc. a. 1260, arx. parr. de Sta. Col. de Q.; Per una reya e per dos canalobres, doc. a. 1309, BSAL, viii, 269).

    Fon.: rέʎə (Ross., Conflent, Vallespir, Igualada, Barc., Tarr.); réʎa (Andorra, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Calasseit, Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Xàtiva, Gandia, Pego, Benidorm, Al.); réʎɛ (Sort, Tremp, Urgell, Fraga, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); rέʎʎə (Blancafort, Sta. Col. de Q.); rέјə (Empordà, Garrotxa, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Penedès, Alaró, Binissalem); réјa (Al.); rə́јə (Mall., Eiv.); rέə (Porreres, Maó); rə́ə (Sóller, Ciutadella).

    Intens.:—a) Augm.: rellassa.—b) Dim.: relleta, relleua, relliua, rellona.
—c) Pejor.: rellota, rellot.

    Etim.: del llatí regŭla, ‘bastó de ferro pla’.

RELLÀ:

Pla de Rellà: pla situat entre Toir i Corbera (Ross.).

aufals

Aragonés: ALFALCE, alfalz, ALFALFEZ

DCVB:

ALFALS m. 

|| 1.   Planta lleguminosa, Medicago sativa L.; cast. alfalfa. Caràcters: arrel llenyosa i fonda; troncs de 30 a 70 cm., drets o ascendents, glabrescents; fulles oblongues, denticulades a l'àpex; estípules agudes; flors blaves o morades, en raïms multíflors, oblongs; peduncles més llargs que la fulla; llegum caragolat en dues o tres voltes, foradat, glabrescent; llavors ovades. Es fa subespontània i per cultiu, emprant-se com aliment del bestiar gros. E aprés ve lo alfals que es ja de dos segahons a tres, Dieç Menesc. ii, 8. La Auserda, eo, Alfals se ha de sembrar a la fi de Abril, en terra llaurada tres voltes o mes, y ben femada, Agustí Secr. 85. v. Han fet sembrades enormes de aufals, Serra Cal. folkl. 345. Mentres es dos atlots arreglavan s'animal... donantli una manada d'aufaus [sic], Maura Ayg. 125. 
|| 2. a)  Alfals bort. Planta lleguminosa, Medicago falcata L.; cast. mielga loca. Té els troncs ajaguts, de 30 a 70 cm. de llargària, molt ramificats; fulles oblongues-cuneïformes; flors grogues, grans, en raïms multíflors; llegum falciforme, pubescent, acuminat. Es fa per marges i vores de camins (Flora Cat., ii, 74, 75).—b) Alfals boscà: planta que té l'arrel llarga i forta, les tanyades de dos a tres peus d'altària, fulles ovalades i flor blava, llegum i llavors en forma de renyó (Un Mall. Dicc.).—c) Alfals marí: planta lleguminosa, Medicago marina L.; cast. mielga marina. Té els troncs albo-tomentosos, ajaguts o ascendents, de 10 a 40 cm.; flors d'un groc daurat, en corimbes multíflors umbel·liformes; llegum subcilíndric amb dues o tres espires, foradat i tomentós; llavors reniformes (Flora Cat., ii, 77).—d) Alfals melga: planta lleguminosa, Medicago muricata, cast. mielga como murice (Cavanilles Observ. ii, 336).
Cult. pop.
—a) A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya. Refrany (Vinaròs, Morella).
—b) Entre l'alfals i la garbera, está la fam vertadera. Refrany.
—c) «Es dematí, ab sa roada, | has anat a segà aufaus? | Tornaràs amb sos dits blaus; | tu no hi estàs avesada» (cançó pop. Mall.).
Var. form.: alfal, alfalfa, alfalfeç, alfàs.
Fon.: aɫfáɫs (Castelló, Morella, Morvedre, Maella, Fraga, Tamarit); əɫfáɫs (St. Hilari SC, Eiv.); əwfáls (Barc., Berga, Torelló, Lluçanès, Igualada, Vendrell, Valls, Empordà, Olot, Puigcerdà); awfáɫs (Lleida, Balaguer, Artesa de S., Tremp, Oliana, Organyà, Pobla de S., Sort, Massalcoreig, Calasseit, Tortosa, Benissanet); əɫfáws, ufáws (Men.); əwfáws (Mall., Men.); aɫfás (Cullera, Alzira, Pego).
Pl.: alfalsos, alfaus (Men.).
Intens.—a) Augm.: alfalsàs.—b) Dim.: alfalset, alfalsiu (Val.).
—c) Pejor: alfalsetxo, alfalsot.
Sinòn.: auserda, herba.
   
Etim.: de l'àrab alfaṣfaṣa, mat. sign. (l'evolució dels sons és explicada molt clarament per Dozy Gloss. 101).

La alfalfa, cuyo nombre científico es Medicago sativa, es una especie de planta herbácea perteneciente a la familia de las fabáceas o Leguminosae Son hierbas perennifolias, sobre todo erectas a suberectas que alcanzan un tamaño de 30-60 cm de altura, pubescentes a subglabras. Los foliolos de 5-20 mm de largo, 3-10 mm de ancho, obovadas a sublineal, dentados en el ápice, adpreso pubescentes; entera o dentada en la base. Inflorescencia en racimo pedunculado, el pedúnculo mucho más largo que el pecíolo. Corola de 6-12 mm de largo, violeta pálido lavanda. Las fruta o en una espiral floja de 11-4 giros, glabras a pilosas.

Alfalfa y su pandilla:

L - Lambrusquieira

Lexique roman.

Tome quatrième.

L - P

 

A Paris

Chez Silvestre, libraire

Rue des Bons-Enfants, 30.

 

1844.

 

L

 

L, s. m., douzième lettre et neuvième consonne de l'alphabet, l.

Una dictios finish en L, e l'autra commensa per L. Leys d'amors, fol. 4.

Un mot finit en l, et l'autre commence par l. 

Efans no pronuncio r mas l, quar dizo... paile.

Eluc. de las propr., fol. 44.

Les enfants ne prononcent pas R mais L, car ils disent... pèle.

Dans les Mss., L, représentant les articles et les pronoms masculins EL et LO, les articles et les pronoms féminins IL et LA, se trouve toujours joint aux mots commençant ou finissant par une voyelle; mais dans les imprimés, pour plus de clarté, il est bon de faire précéder ou suivre cette lettre d'une apostrophe, qui annonce l'élision.

 

La, art. f. sing., lat. illa, la.

Voyez la Grammaire romane, p. 42 et 110.

Suj. Quan li doss' aura venta.

B. de Ventadour: Quan la doss'aura. 

Quand la douce aure souffle.

Rég. dir. De totas avetz la flor.

Giraud le Roux: A ley de. 

De toutes vous avez la fleur. 

Qu' el trametia los breus ultra la mar. Poëme sur Boèce. 

Qu'il transmettait les lettres outre la mer.

La, devant un nom de saint, suppose l'ellipse des mots festa de, et forme une locution.

Pus la San Miquels es passada. 

Le Moine de Montaudon: Be m' enueia. 

Depuis que la (fête de) Saint-Michel est passée. 

A chasque an, a la Sant Andreu.

Charte de Besse en Auvergne, de 1270. 

A chaque an, à la Saint-André. 

ANC. PORT. Ieu sui la dona valida, 

Ieu sui la dona loada... 

A la corte morar. 

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 102.

CAT. ESP. La. PORT. MOD. A. IT. La. (chap. La, les.)

2. Las, art. f. plur., les.

Sujet. Las fortezas. Titre de 960. 

Les forteresses.

Ieu no m vau ges camjan, 

Si cum las domnas fan.

B. de Ventadour: Lo gens temps. 

Je ne me vais point changeant, ainsi comme les dames font.

Las autras qui apres van.

P. Milon: En amor. 

Les autres qui après vont.

Rég. Que fassatz las beutatz durar.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz. 

Que vous fassiez les beautés durer. 

Castiar 

Las domnas de falhir.

P. de Bussignac: Quan lo dous. 

Empêcher les dames de faillir. 

ANC. PORT. Todas las coitas que sofrer poden.

Canc. do coll. dos nobres de Lisboa, fol. 92. 

ANC. CAT. ESP. Las. PORT. MOD. As. (chap. Les. En dialecte ocsitá catalá ere las, igual que en castellá. Los plurals en as del catalá se poden vore inclús después de Pompeyo Fabra.)

3. La, pron. pers. f. 3e pers. sing., lat. illa, la, elle. 

Voyez la Grammaire romane, p. 163.

Rég. dir. Que farai doncx? Amarai ma enemia?

Amar la dei.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Que ferai-je donc? Aimerai-je mon ennemie? Aimer je la dois.

Denh' escotar ma veraia chanso..., 

Quar si la denhatz escotar.

Folquet de Marseille: En chantan. 

Daigne écouter ma vraie chanson..., car si vous la daignez écouter.

ANC. CAT. La tristor la destruu e menyscaba. 

Ausias March: Malamen viu.

ESP. La.

- Pron. démonstratif, celle.

Sa calor natural ab la del solelh.

Eluc. de las propr., fol. 198. 

Sa chaleur naturelle avec celle du soleil.

ANC. CAT.

Com, sens tornar, la que am es anada. 

Ausias March: Aquelles mans.

(N. E. Véase que Ausiàs March usaba aquelles, no aquellas ni aquestas.)

- Pron. relatif.

Ja non aura proeza 

Qui no fug avoleza, 

E non la pot fugir 

Qui non la sap chauzir.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Jamais n'aura prouesse qui ne fuit lâcheté, et ne la peut fuir qui ne sait la discerner.

ANC. CAT.

Menys que la ley christiana se presenta 

Als Africans, ne la volen oyr.

Ausias March: Yo crit lo be. (N. E. Yo, y no jo.)

4. Las, pron. pers. f. 3e pers. plur., les, elles.

Rég. Las li devedara..., no las descobrira. Titre de 960. 

Les lui défendra..., ne les découvrira. 

De las domnas mi dezesper...; 

Totas las dopt e las mescre.

B. de Ventadour: Quan vey la. 

Des dames je désespère...; toutes je les redoute et les mécrois. 

ESP. Las.

- Pron. démonstratif, celles.

Fora 'ls bucx geto las que no mellifico. Eluc. de las propr., fol. 142.

Hors des ruches chassent celles qui ne font pas de miel. 

ESP. Las.

- Pron. relatif.

Las tuas lagremas mostraras; 

Al tieu sirven las layssaras.

(chap. Les teues llágrimes mostrarás; al teu sirvén o criat les dixarás.)

Passio de Maria. 

Les tiennes larmes tu montreras; au tien serviteur les laisseras.

 

Labansa, s. f., du lat. labans, décadence, ruine. 

Fig. Platz me d' avol baron,

Can met e guasta tan

Tro sia... en labansa.

Un troubadour anonyme: Tos temps.

Il me plaît de lâche baron, quand il dépense et dissipe tant jusqu'à ce qu'il soit... en ruine.

2. Relaps, adj., lat. relapsus, relaps, qui retombe dans un vice, dans une erreur. 

Ero estatz relaps en lor error. Cat. dels apost. de Roma, fol. 171. 

Avaient été relaps dans leur erreur. 

CAT. ESP. PORT. Relapso.

 

Labias, Lavias, Lavras, s. f. pl., lat. labias, lèvres.

So ditz labias, quar ab els hom leca. Eluc. de las propr., fol. 42.

Sont appelés lèvres, car avec elles on lèche.

Lavias grossas e morudas. Roman de Jaufre, fol. 56. 

Lèvres grosses et lippues. 

Loc. Per lo pechat de las lavras.

Orar devem de cor, non pas de lavras. 

Trad. de Bède, fol. 34 et 28. 

Par le péché des lèvres. 

Nous devons prier de coeur, non pas de lèvres.

- Par ext., bord d'une plaie, d'une blessure.

Ajusta las doas labias de la plagua am sutura.

(chap. Ajunte los dos labios de la llaga - plaga, ferida - en sutura.)

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Ajuste les deux lèvres de la plaie avec suture. 

ANC. IT. Dimostra che avesse le labbia enfiate. 

Buti, Com. sopra 'l poema di Dante, Inf. 7. 

Le mie prime labbia. Petrarca, cap. 4.

Gocciar su per le labbra. Dante, Inf. 32.

(chap. Labio, labios; tindre labia : sabé parlá, charrá mol.) 

 

Laborar, Laorar, Laurar, v., lat. laborare, travailler, labourer, cultiver.

Dreitz ditz: Qu' om labor, 

Et aura ricor e be.

P. Cardinal: Caritatz es. 

Justice dit: Que l'homme travaille, et il aura puissance et bien.

Vilas no solon aver sen 

Mas de laorar solamen.

P. Cardinal: Un decret. 

Les vilains ne soulent avoir sens excepté seulement de labourer.

Piegz tratz amans qu' om que laura. 

A. Daniel: Ab guay. 

Pire traîne amant qu'homme qui laboure. 

Fig. No m laissarai per paor

Qu' un sirventes non labor

En servizi dels fals clergatz.

G. Figueiras: No m laissarai.

Je ne m' abstiendrai par peur que je ne travaille un sirvente au service des faux ecclésiastiques.

ANC. FR. Se laborer velt en sa vigne.

Nouv. rec. de fables et cont. anc, t. II, p. 112. 

En petit d'eure Diex labeure.

Fabl. et cont. anc, t. III, p. 397. 

Toutes fames sers et honore, 

D'eles servir poine et labore.

Roman de la Rose, v. 2126.

ANC. CAT. Laborar. CAT. MOD. Llaurar. ESP. Labrar. PORT. Lavrar. 

IT. Lavorare. (chap. Llaurá; treballá, traballá. Yo llauro, llaures, llaure, llaurem o llauram, llauréu o llauráu, llauren; llaurat, llaurats, llaurada, llaurades.)

ESP. de Argentina y Uruguay: laburar, laburo : trabajo.)

2. Laboraire, Lahoraire, Laborador, Laurador, s. m., travailleur, laboureur, ouvrier.

Era laboraire d'aur e d'argen. V. d'Elias Cairel.

Était ouvrier d'or et d'argent. 

Co fay... lo bos lahoraires, lo temps de sas meissos. V. et Vert., fol. 33. Comme fait... le bon laboureur, le temps de ses moissons.

Laborador demorant a, etc. 

Terrier de la Confr. du S.-Esprit de Bordeaux, fol. 186.

Laboureur demeurant à, etc.

Laurador terras sensals tenen.

(chap. Llauradó terratinén de sensals: terres a sens; ESP. censal.)

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. Var.

Laboureurs terres censales tenant.

CAT. Llaurador. ESP. Labrador. PORT. Lavrador. IT. Lavoratore.

3. Laboratge, s. m., labourage.

Las mes 

Qu'ieu de mon laboratg' aten.

G. Adhemar: Chantan dissera. 

Les moissons que de mon labourage j'attends.

4. Labor, Laor, s. m., lat. labor, labeur, labour.

Terra que ses labor grana.

Pierre de Corbiac: Domna dels. 

Terre qui sans labour grène. 

Fig. Roma, folh labor

Fa qui ab vos tensona. 

Germonde de Montpellier: Greu m' es. 

Rome, fou labeur fait qui avec vous dispute.

- Champ labourable.

Vinhas e pratz e terras e laors.

P. Cardinal: Ges ieu. 

Vignes et prés et terres et champs labourables.

ANC. FR. Moult feisoit petit de labor.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 192. 

ANC. IT. M' andava sì che senza alcun labore 

Seguiva in su gli spiriti veloci. 

Dante, Purgatorio, 22. 

ANC. CAT. ESP. Labor. IT. MOD. Lavoro.

5. Lauransa, s. f., terre labourable, champs.

De las proprias lauransas de la abaia.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 35. 

Des propres champs de l'abbaye.

ANC. CAT. Llauransa. ESP. Labranza. (chap. Llauransa, llauranses, cams per a llaurá o treballá, traballá.)

6. Laborios, adj., lat. laboriosus, laborieux, fatigant, pénible.

Aze... a portar carges hobediens et laborios. 

Far obras may vils et laboriozas. 

Nostra batalha... laborioza.

Eluc. de las propr., fol. 235, 70 et 11.

Âne... pour porter charges obéissant et laborieux.

Faire oeuvres plus viles et fatigantes.

Notre bataille... pénible.

CAT. Laborios. ESP. PORT. IT. Laborioso. (chap. Laboriós, laboriosos, laboriosa, laborioses; que treballe mol; que coste mol de fé; penós.)

 

Labrusca, s. f., lat. labrusca, lambruche, lambrusque. 

Vit agresta es dita labrusca. Eluc. de las propr., fol. 226. 

Vigne sauvage est dite lambrusque. 

ANC. FR. Un grand bouc qui broutoit la lambrunche sauvage.

Ronsard, t. II, p. 1135. 

CAT. Llambrusca. ESP. PORT. Labrusca. IT. Lambrusca. (N. E. Vino italiano muy conocido, lambrusco.
Chap. Viña borda, salvache.)

2. Lambrusquieira, s. f., lambruche, lambrusque.

Quar Noe de lambrusquieira

Plantet la vinha primeira.

Brev. d'amor, fol. 48.

Car Noé avec lambrusque planta la première vigne.

dicsionari chapurriau castellá, L, LL

laberinto, laberintos	laberinto, laberintos
labio, labios	labio, labios
labor, labors	labor, labores
laborable, laborables	laborable, laborables
laboral, laborals	laboral, laborales
lactán, chiquet que mame	lactante, chiquillo que mama
Ladruñán y cánio. Paraules inventades per Juan Ramón Zorrilla de Valjunquera	Zorrilla de Valjunquera
Lambada, lambades – cagada, cagades de Lambán (bambán), presidén de la DGA durán un tems	lambada, baile – cagada de Lambán
lamén, lamens	lamento, lamentos
Lamentá, lamentás	lamentar, lamentarse
lamentánse	lamentándose
Lámpara, lámpares	Lámpara, lámparas
Langosta, langostes, langostino, langostinos – llangosto = saltamontes	Langosta, langostas, langostino, langostinos – saltamontes
lapidán (g), codoleján, apedregán	lapidando, apedreando
lateral, laterals	lateral, laterales
latí (v) bategá	latir el corazón
latí, bategá, bombejá lo cor	latir, bombear el corazón
latíe	latía
látigo, látigos (vore surriaca)	látigo, látigos
latín, llatí – latinajo, latinajos	Latín – latinajo, latinajos
latino, de latinoamérica, latinos	latino, de latinoamérica, latinos
latit, latits, batec, batecs	latido, latidos
laúd, laúds	laúd, laúdes
laudes, cántics de (y salmos)	cánticos de laudes
lavandería	lavandería
lay, la hay, la hai, l´hai fet	la he hecho
lealíssim	lealísimo
lealmen	lealmente
lealtat	lealtad
lechera, dona que repartíx la lleit y lo ressipién aon porte la lleit	lechera (mujer y recipiente)
lechera, lecheres – aon se fique la lleit – dona que ven lleit, antigamen per les cases.	lechera, lecheras – donde se pone la leche – mujer que vende leche, antiguamente por las casas
lechero	lechero
lechero, lecheros	lechero, lecheros, los que venden leche
Lechussa, ólipa, chuta – lechusses, chutes, ólipes (vore mussol)	lechuza, lechuzas
lecsió, lecsións	lección, lecciones
lecsións	lecciones
lectó, lectós	lector, lectores
lectura, lectures	lectura, lecturas
legaña, legañes als ulls	legaña, legañas en los ojos
Legañós, legañosos	Legañoso, legañosos
legañosa, legañoses	legañosa, legañosas
legítim, legítims	legítimo, legítimos
legítimamen	legítimamente
Legua, legües, medida de distánsia o llargária	Legua, leguas, medida de distancia
lejía, lejíes	lejía, lejías
Lejía, lejíes - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
lejía, lleixiu	lejía
lenguaje	lenguaje
lensería, roba interió	lencería, ropa interior
lenta, lentes	lenta, lentas
lentamén	lentamente
lentitut	lentitud
lento, len	lento, lentos
León, lleó (pantera leo) – lo lleó del Maestrat	León – el león del Maestrazgo
leona	leona
leprós, leprosos	leproso, leprosos
leprosa, leproses	leprosa, leprosas
les	las
letanía, letaníes	letanía, letanías
letargo	letargo
levadura, llevat	levadura
leve	leve
leves	leves
ley, leys (latín lex)	ley, leyes
Li	le
liá	liar
liál	liarlo
lián (g)	liando
liberá	liberar
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada	liberar
liberal	liberal
libéral	libéralo, líbralo
libéral	libéralo
liberalidat	liberalidad
liberalisme	liberalismo
liberalmen	liberalmente
liberals	liberales
libertat, llibertat, libertats, llibertats	libertad
Libránla, lliuránla	librándola
Libránlo, lliuránlo	librándolo
libránme	librándome
librat, lliurat	librado
librátos, lliurátos	libraros
libre, lliure, libres, lliures	libre, libres
libremen	libremente
libres	libres
licor, licors	licor, licores
líe	lía
liebre, llebre, liebres, llebres https://chapurriau.blogspot.com/2018/09/ai-vist-lo-lop-lo-rainard-la-lebre.html cansoneta en ocsitá medieval	liebre, liebres
lienzo, llens (llansol, llensol)	lienzo (sábana)
liga, lliga (cama) – A la Carmina li vach traure la liga cuan se va casá en Mariano	liga (pierna)
ligat (ha)	ligado (ha)
ligeramen	ligeramente
ligeresa	ligereza
ligeret, ligerets	ligerito, ligerito
ligereta, ligeretes	ligerita, ligeritas
ligero	ligero
ligeros	ligeros
límit	límite
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats.	limitar
limitaben	limitaban
limitadíssim	limitadísimo
limitadíssima	limitadísima
limitat	limitado
límits	límites
limo, fang	limo, fango, légamo, lodo, barro, cieno
limosna, limosnes, almoina, almoines, dádiva, socorro, caridat, donassió, donatiu, óbolo, auxili, auxilio, ajuda, achuda	limosna, limosnas, dádiva, socorro, caridad, donación, donativo, óbolo, auxilio, ayuda
lingüistic, lingüistics	lingüistic, lingüistics
línia, línies, línea, línees - sedal per a peixcá	linea, lineas – sedal para pescar
linimén, bálsamo, medicamén, potingue, ungüento, frega per a fé fregues	linimento, bálsamo, medicamento, ungüento, friega
lío, líos	lío, líos
liós, liósos, liósa, lióses	lioso, liosos, liosa, liosas
liquidá	liquidar
líquida, líquides	líquida, líquidas
líquit, líquits, líquid, líquids	líquido, líquidos
Lira, lires	Lira, liras
liró, lirón, liróns (animal que dorm mol) – vore lladó	Lirón, lirones
lissensiats	licenciados
lissensiós, lissensiosos - libertino, lujuriós, sensual, vissiós, corromput, depravat, lasciu	licencioso, licenciosos
Lissensiosa, lissensioses - libertina, lujuriosa, sensual, vissiosa, corrompuda, depravada, lasciva	licenciosa, licenciosas, libertino, lujurioso, sensual, vicioso, corrompido, depravado, lascivo
lissiat, lissiat, lissiada, lissiades - impedit, inválit, mutilat, tullit, lesionat, baldat	lisiado, impedido, inválido, mutilado, tullido, lesionado, baldado
líssit, líssits, legal, legítim, permitit, permetut, autorisat, just	lícito, lícitos, legal, legítimo, permitido, autorizado, justo
lista de inteligénsia	lista de inteligencia
lista, llista, listes, llistes, com la lista negra del chapurriau	lista, listas
listín de teléfonos	listín de teléfonos
listo de inteligénsia – está amanit	listo de inteligencia – estar listo
literal	literal
literari, literaris, com lo sertámen literari Roberto G. Bayod de aragonés oriental	literario, literarios
literária, literáries	literaria, literarias
literatura, literatures	literatura, literaturas
litro	litro
litros	litros
litúrgia, culto, rito, seremónia, solemnidat	liturgia, culto, rito, ceremonia, solemnidad
litúrgies	liturgias
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillóns, dilloné	almez, latón
lladre (de lladrá un gos), clapíx	ladra
lladre, lladres	ladrón, ladrones
lladres	ladrones
lladrits	ladridos
llágrima, llágrimes	lágrima, lágrimas
llágrima, llágrimes – latín lacryma – llárima a la Ribagorsa (Ripacurtia en latín), lágrema - llagrimeta, llagrimetes, llagrimota, llagrimotes	lágrima, lágrimas
llágrimes	lágrimas
llagrimeta	lagrimita
llagrimetes	lagrimitas
llagrimosa, llagrimós	Lacrimosa, que tiene lágrimas - lastimero, implorante, compungido, lagrimoso, lloroso, triste, afligido
llagrimot, llagrimota	lagrimón
llagrimots, llagrimotes	lagrimones
Llamí - Cosa agradable al paladá, sobretot dols - aragonés lamín, laminero - Tan de llamí o tan de dols fa cucs - probablemén derivat del latín lambere, ‘llepá’, en lo sufijo -īnu, llépol, golut, llaminé	dulce, golosina
llaminadura, llaminadures, dolsaina, dolsaines	golosina
llaminé, golut, llépol	goloso
llana, llanes (vore suncha)	lana, lanas
llanda, llandes - Bandeja de “hojalata” per a cuiná al forn – la llanda es la hojalata, no “fullalata”	hojalata, bandeja de este material
llanesa, sensillés, naturalidat, familiaridat, sé campechano, franco, espontáni, confiansa	llaneza, sencillez, naturalidad, familiaridad, campechanía, franqueza, espontaneidad, confianza
llangosto, llangostos	saltamontes
llansa, llanses	lanza, lanzas
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos	lanzar, brotar (árbol)
llansabe	lanzaba
llansol, llensol, llansols, llensols	sábana, sábanas
llanuda, que te llana	lanuda, lanudas
llanura, pla, planíssie, explanada, messeta, sabana, pampa	llanura, planicie, llano, explanada, llanada, meseta, sabana, pampa
llanut, llanuts, com los collóns de mon yayo	lanudo, lanudos
llaó, llaós - del latín labōre, ‘treball’, que en lenguaje agrícola va passá a significá ‘treball de sembrá’, y después ‘alló en lo que se sembre’.	simiente, simientes
llápis, llápissos : Barreta de grafito (pizarreta), ficada a dins de un silindro o prisma de fusta, que servíx per a dibuixá o escriure.	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llapissera, llapisseres	lápiz, lapicero, lápices, lapiceros
llarc, llarg, llarcs, llargs – lo día se fa mol llarg – Román se va esténdre tot lo llarg que ere la nit de cap d´añ al bar de la plassa, y no va sé culpa del aigua	largo, extendido
llarcs	largos, extendidos
llardé (dijous, dichous)	lardero (jueves)
llarga, llargues	larga, largas
llárgamen	largamente
llargária, distánsia, extensió	longitud, largo, largura, distancia, dilación, extensión
llargueta (amela)	Almendra largueta
llarguirut	larguirucho
llarguíssim, llarguíssims	larguísimo, larguísimos
llarguíssima, llarguíssimes	larguísima, larguísimas
llas, llassos, llasset, llassets	lazo, lazos, lacito, lacitos
llástima, llástimes	lástima, lástimas
llatí, latín	latín
llatina, latina, llatines, latines	latina, latinas
Llaurá – llauro, llaures, llaure, llaurém o llaurám, llauréu o llauráu, lláuren – llauraría – si yo llaurára – llauraré	labrar, arar
llaurabe	labraba, araba
llauraben	labraban
llauradó, llauradora, llauradós, llauradores	labrador, labradora, labradores, labradoras
llaurán (g)	labrando
llaurat (bancal), llaurada (era)	labrado, labrada
llaurat, llaurats (bancals)	labrado, labrados (bancales)
llaút, laúd instrumén (árabe laʿut) – barquet de cárrega típic al Ebro, vore sirga, camí de sirga es un llibre de Jesús Moncada (Mequinensa)	Laúd – tipo de embarcación típica del Ebro
llavá, rentá - llavo, llaves, llave, llavém o llavám, llavéu o llaváu, lláven – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – llavá o rentá la roba al safarech de Penarroija, voltat de flos.	lavar (ropa)
llavadó (los de la séquia majó a Beseit) – fregadó, safarech	lavadero (de ropa)
llavadora, rentadora, llavadores, rentadores	lavadora
llaván (g), rentán	lavando
lláven	lavan
llavores	entonces
llavors	entonces
llebre, liebre	liebre
llechíben, lligíen (lligí, llichí)	leían
llechín (g), lligín	leyendo
llechís, llich, llix	lee
llechisco, llixgo	leo
llechisen, llígen	leen
llegum, llegums : sigróns, llentíes – llentilles, fesols, fabes, pésols, guíxes, etc	legumbre, legumbres
llei, ley	ley
lleis, lleys, leys	leyes
lleit, lleits, llet, llets	leche, leches
lleitós, lleitosos	lechoso, lechosos
lleitosa, lleitoses	lechosa, lechosas
lleixiu, lejía - Mama u dibe LLEIXIU (Tamarite)	lejía
llemosí, lemosín, dialecte ocsitá de la zona de Limoges, a Fransa	lemosín, limousin
llengua, llengües, llengüeta, llengüetes	lengua, lenguas – lengüeta, lengüetas
llenguache, llenguaje	lenguaje
llenguañissa, llonganissa - A Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa (cruga)	longaniza
Llenguañisses – ñan mes díes que llenguañisses	longanizas
llengües	lenguas
llengüeta, llengüetes de un fabriol, oboe, saxofón	lengüeta de un instrumento
Llengüetada, llengüetades	lengüetazo, lengüetazos
llens, tela de cánem, llansol	lienzo, tela de cáñamo, sábana
llentíes	lentejas
llentíes, llentilles	lentejas
llentilles, lentilles	lentillas
lleña	leña
Llepá – llepo, llepes, llepe, llepém o llepám, llepéu o llepáu, llépen – lleparía – si yo te llepara – te lleparé – Cuan erem minuts, Ángel y yo jugáem a “te lleparé”, mos agarráem los brassos y teníem que evitá que l´atre te llepare. - Ve de un verbo onomatopeyic *lappare, segóns Meyer-Lübke REW 4905, en inglés “lap up” : beure a llengüetades	lamer
llepáe, llepabe	lamía
llepáli	lamerle
llepán (g)	lamiendo
llépol, llépols – golut, goluts, laminé, llaminé	goloso, golosos
llépola, llépoles – goluda, goludes, laminera, llaminera	golosa, golosas
llesca, llesques de pa - del pre-romano lĭska, ‘jung’ (FEW, v, 374). - llesqueta, llesquetes	Rebanada – rebanadita, rebanaditas
lletra	letra
lletra, lletres - del latín lĭttĕra – sabé de lletra : sabé lligí	letra, letras
lletrada, que sap de lletra, abogada	letrada
lletrat, que sap de lletra, abogat (quin abogat? Lo que porto aquí penjat !)	letrado
lletrats	letrados
lletrero, lletreros, cartell, cartells	letrero, letreros
lletres	letras
lletreta, lletretes	letrita, letritas
Lleu, lleus, pulmó, pulmóns – latín lĕve / algo que pese poc es lleu	Liviano, pulmón, pulmones
lleute - Lo lleute ere una bola de pasta pa fe lo pa. Cuan yo era crío, ma mare pastáe una volta a la semana, normalmen los dijous, y lo lleute se afegíe a la pasta que fae ella pel assunto de la fermentassió. Después se li donae un pa a la veína. - levitu, derivat de levare ‘alsá, eixecá, pujá’	masa madre de pan
Llevá, llevás – latín levare – alsá, eixecá, apartá, traure	Alzar, levantar, apartar, quitar
llevabe	quitaba
llevaben, lleváen (traíen)	quitaban
llevades	quitadas
lleváe, llevabe	quitaba
lleváen, llevaben	quitaban
lleváles	quitarlas
lleváli	quitarle
lleván (g)	quitando
llevánlos	quitándoles
llevantabe	levantaba
llevantada	levantada
llevantaren	levantaran, levantasen
llevantaríe	levantaría
llevantás	levantarse
llevante	levanta
llevaré (llevá)	quitaré, ver llevá
llevaríe	quitaría
llevássela	quitársela
llevássels	quitárselos
Llevat – tret – levadura	Quitado – levadura
lleváu	quitáis
lleve	quita
llevém	quitamos
lleven	quitan
llevo	quito
llevon	quiten
lleys, leys	leyes
llibertat, libertat	libertad
llibre, llibres	libro, libros
llibre, llibres	libro, libros
llibreta, llibretes – Qué se fa cuan se acabe una llibreta? - Se escriu a les tapes	libreta, libretas
llich	lee
llíches	lees
llichí	leer
llichíe	leía
llichíen	leían
llichíla	leerla
llichín (g)	leyendo
llichís	lee
llichquere, llichguere	leyera, leyese
Llidó – vore lladó, lledó	almez, latón
llidoné, llidonés	árbol del almez, latonero
Lligá – latín lĭgāre – en corda, cordell, cordell de paca, veta, cadena, bensill, etc	atar, ligar
lligaben	ataban
lligabes	atabas
lligada	atada
lligada, lligades	atada, atadas
lligáe, lligabe	ataba
lligáen, lligaben	ataban
lligál	atarlo
lligála	atarla
lligáles	atarlas
lligám	atarme
llígam	átame
lligán (g)	atando, ligando – ligar de cortejar es “ligá”
lligánme les sabates (los cordóns)	anudándome los zapatos (los cordones), atándome
lligare	atara, atase
lligarem	atáramos
lligarém	ataremos
lligaren	ataran, atasen
lligaríe	ataría
lligaríen	atarían
lligássel	atárselo
llígat	átate
lligat, lligats	atado, atados
lligats	atados
lligí – llíxgo, llíxco, lligíxco, llegíxco – llíges – llix, llich – lligím – lligíu - llígen – yo llechisco, lliches, llich, llechím, llechíu, llíchen – si yo llixguera o llisquera, llixguéres o llixquéres, llixguére o llixquére, llixguérem o llixquérem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixquéren o llixguéren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit antes en chapurriau.	leer
lligida	leída
lligíe	leía
lligíen	leían
lligíla	leerla
lligíli un cuento a un chiquet	leerle un cuento a un niño
lligín (g)	leyendo
lligínles	leyéndolas
lligirá	leerá
lligirán	leerán
lligirás	leerás
lligiré	leeré
lligit, lligida , lligits, lligides	leído, leída, leídos, leídas
lliguen	atan
llíguen	atan
llígues	atas
lliguéu	atais
lliguéulo	atadlo
lliguéutos	ataos
Llima, llimes	lima, limas
llimó, llimóns	limón, limones
llimosna, limosna, almoina, almoines	limosna
Llimpiá , rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiém o llimpiám, llimpiéu o llimpiáu, llímpien – rento, rentes, rente, rentém o rentám, rentéu o rentáu, rénten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc	limpiar
llimpiabe	limpiaba
llimpiacristals, llimpiavidres	limpiacristales
llimpiáe, llimpiabe	limpiaba
llimpiáen, llimpiaben	limpiaban
llimpiál	limpiarlo
llimpiála	limpiarla
llimpiáles	limpiarlas
llimpiáls	limpiarlos
llimpiamen	limpiamente
llimpián (g)	limpiando
llimpiaríe	limpiaría
llimpiás	limpiarse
llimpie	limpia
llimpien	limpian
llimpies	limpias
llimpiesa	limpieza
llimpio	limpio
llimpios	limpios
llinterna, llinternes, llanterna, llanternes	linterna, linternas
llinterneta, llinternetes	linternita, linternitas
llintiarna	linterna
llis, llisos, llisa, llises	liso, lisos, lisa, lisas
llisénsia (latín licentĭa), llisénsies, lisénsia, lisénsies	licencia, licencias
llisensiada, lisensiada, llisensiades, lisensiades	licenciada, licenciadas
llisensiat, llisensiats, lisensiat, lisensiats	licenciado, licenciados
llises	lisas
llisó al sel (llis) : Núgol minut después de una nugolada grossa	nube pequeña
llissó, llissóns	lección, lecciones
llissoneta, llissonetes	leccioncita, leccioncitas
llissóns	lecciones
llista, lista	lista
llistó, llistóns - de fusta - Herba prima, variedat de fenás, Brachypodium ramosum, que se fa pels márgens y se segue per a alimén del bestiá	tabla de madera
llisura	lisura
Llit, llits - a la taula y al llit al primé crit – catre, márfega	cama, lecho, camas, lechos
llitera, lliteres, litera, literes – comarca de Huesca – per a dormí	litera, literas, La Litera
lliterari, literari, lliteraris, literaris	literario, literarios
llitet, llitets	camita, camitas
llits	camas
lliurá, librá, lliurás, librás	librar, librarse
lliurarán, librarán	librarán
lliure, libre, lliures, libres	libre, libres
lliures, libres	libres
lliuro, libro	libro
llixgo, llixco	leo
llixgue	lea
llíxguen	lean
llixguera, llixquera	leyera, leyese
llixguere (ell)	leyera, leyese
lloba, llobes, llop, llops (canis lupus)	loba
llobes	lobas
llobet, llobeta - Llovet com apellit	lobezno, lobito, lobezna, lobita
lloc, llocs - puesto, poble, vila (per ejemple La Codoñera es lo lloc per an ells)	lugar, sitio, pueblo, villa
Lloca – gallina ponedora – loca	Clueca – loca
Lloco, loco	loco
llocos, locos	locos
Llodo, fang	lodo, fango
llogá	alquilar
llogán (g)	alquilando
llogué	alquiler
llom, lloms	lomo, lomos
lloma, coll, collet, montañeta	loma, montañita, collado
llomillo, solomillo	lomo, solomillo
llonga, llongues, rienda, riendes, cordes en les que se guíe al animal que llaure o que bat. Cuan estirabes cap a la esquerra se díe wesque u ósquei ! y cap a la dreta: passallá, passa allá, ollá !	rienda, riendas
llonganissa	longaniza
llonganisses	longanizas
llop	lobo
llops	lobos
lloques	cluecas
lloques, loques	Locas - gallinas cluecas
llord, brut, boñegut, mal treballat - del latín lūridu, lōridu, fosc, oscur, lívid tirán a negre	sucio, pesado
lloré	laurel
lloré, llorés	laurel, laureles
llorés	laureles
lloses	losas
lloseta, llosa minuda per a cassá muixóns, en una culla artifissial (les culles naturals són forats a les roques)	loseta, losita, losa pequeña para cazar pájaros
lluén, relluén, que refleje la llum	reluciente (de luz)
lluentó	fulgor, luz
lluerna , lluernes, cuc de llum, luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
llugé, ligero	ligero
llugera, ligera	ligera
llugo, después (luego)	luego
Lluí – brillá, relluí, alumbrá, iluminá, destacá, destacá, aventajá, distinguís, Ressumí, exhibí, ostentá, alardejá, jactás, adornás, assicalás, encalá, blanquejá (vore yessaire)	Lucir - brillar, relucir, relumbrar, resplandecer, alumbrar, iluminar, destacar, descollar, sobresalir, aventajar, distinguirse presumir, exhibir, ostentar, alardear, jactarse, embellecerse, adornarse, acicalarse, encalar, blanquear, enlucir
lluída	lucida
lluíe	lucía
lluíen	lucían
lluít	lucido
Llum / está com un llum, com lo del cacao de la facao	Luz – estar loco
llumenária, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumeneta	lucecita
llumenetes	lucecitas
llumera, travessé, viga, barró	viga de madera
llumeres	vigas de madera
lluminária, llumenária	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
llumináries, llumenáries	destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
lluminosa	luminosa
lluminosidat	luminosidad
lluminosos	luminosos
llums	luces
lluna	luna
llunes	lunas
lluñ, llun - alluñá, alluñás	lejos, alejar, alejarse
lluñá	lejano
lluñanía	lejanía
lluñáns	lejanos
llus, (latín lūciu), Merlucius esculentus, mare de llus : merlusa - lucio. A Beseit encara men enrecordo de sa mare de José Luis "del tubo", que veníe peix en un carret y ne portabe alguna vegada.	merluza, pescadilla – lucio
llustre	lustre, brillo
llustrós, que té llustre, llustrosos	lustroso
Llustrosa, llustroses	lustrosa, lustrosas
lo, los, la, les (el se fa aná poc) – yo parlo lo chapurriau, los germáns, la germana, les germanes	el, los, la, las
loá, alabá, encomiá, elogiá, aclamá, enaltí	loar, alabar, encomiar, elogiar, aclamar, ensalzar, enaltecer
loablemen	loablemente
loánla	loándola
local, locals	local, locales
localisá	localizar
localiso	localizo
locals	locales
locamen, llocamen	locamente
loco, lloco	loco
locomossió	locomoción
locos, llocos	locos
locura	locura
locures	locuras
locutori, locutoris	locutorio, locutorios
lógic, lógics	lógico, lógicos
lógica, lógiques	lógica, lógicas
lograbe	lograba
lográn (g) – lo gran	Logrando – el grande
lograt, lograts	logrado, logrados
logro, logros	logro, logros
lombarda, lombardes, de la Lombardía	lombarda, lombardas
lonchitudinal, longitudinal, lonchitudinals, longitudinals	longitudinal, longitudinales
longitut, llargária	longitut
los	los
lotería, loteríes	lotería, loterías
lucha, luches	lucha, luchas
luchada, luchades	luchada, luchadas
luchadó, luchadós	luchador, luchadores
lucháe, luchabe	luchaba
lucháen, luchaben	luchaban
luchán (g)	luchando
luchare	luchara, luchase
lucharé	lucharé
luchat, luchats	luchado, luchados
luciérnaga, luciérnagues	luciérnaga, luciérnagas
lúdic, lúdics (del latín ludus: joc)	lúdico, lúdicos
lujo, lujos	lujo, lujos
lujós	lujosos
lujuria	lujuria
lujuriosa, lujurioses	lujuriosa, lujuriosas
lupa, lupes	lupa, lupas
lustro, lustros, sing añs	lustro, lustros, cinco años

https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-m.html