Peire de Barjac, Tot francamen, domna, veing denan vos

Peire de Barjac.

7225.

Peire de Barjac si fo uns cavalliers compaignon d'en Guilhem de Balaun; e fo fort adreg e cortes, e tot aitals cavalliers com taingnia à Guilhem de Balaun. E si enamoret d'una domna del castel de Javiac, la moiller d'un vavassor, et ella de lui; et ac d'ellei tot so qe il plac. E Guilhem de Balaun sabia l'amor de lui e d'ella. E venc si c'una serra el venc à Javiac com Guilhem de Balaun, e fo sentatz à parlamen ab sa domna, et avenc si que P. de Barjac s'en parti malamen com gran desplazer, e com brau comiat qu'ella li det. E quant venc lendeman, Guilhem s'en parti e Peire com lui trist e dolenz. En G. demandet per que era tant tristz; et el li dis lo covinen. En Guilhem lo confortet, disen qu'el en faria patz. E no fon lonc temps que il foron tornat à Javiac, e fon faita la patz; e s'en parti d'ella con gran plazer que la domna li fetz. Et aqui son escrit lo comiat qu'el pres de lei.

7225.

Tot francamen, domna, veing denan vos

Penre comiat per tostemps à lezer;

E grans merces quar deingnastes voler

Qu'ieu mi tengues de vostr'amor plus gai

Tan quan vos plac. Mas aras, pos nous plai,

Es ben razos que si voletz aver

Drut d'autra part queus posca mais valer

Ieu' l vos autrei: ja pietz nous en volrai, (Ieu 'l) 

Ans aurem pois bon solatz entre nos,

Et estarem com si de re no fos.

Per so, domna, tostemps serai curos

De vostr' afar, qu' aisso 'n volh retener; 

Qu'ieu no lo posc gitar à non caler 

Aissi del tot, qu'enans vos servirai,

Fors que jamais vostre drutz no serai, 

Si be m deves encaras lo jazer 

Que m promezest quan n'aurias lezer. 

Non dic per so que negun soing non ai; 

Mas s'ieu en fos agutz ans poderos, 

Tal ora vi qu'ieu pogr' esser joios.

Mas vos cujas, quar ieu soi adiros,

Qu'aissi com soill non o diga de ver;

Mas d'er enan vos o farai parer:

Qu'ieu ai cauzit en lei cui amarai,

E vos avetz cauzit, si com ieu sai,

En un tal drut queus fara decazer;

Et eu en tal que vol pretz mantener,

En cui jovens s'apropch' e de vos vai:

Si tot non es de loc tan paratjos,

Il es assatz e plus bell' e plus pros.

E si'l jurars e'l plevirs de nos dos

Pot al partir de l'amor dan tener,

Anen nos en é las mas d'un prever,

Absolvetz mi et ieu vos solverai;

E pois poirem quascus d'aissi en lai

Plus lialmen bon'amor mantener.

E s'anc vos fis ren queus deja doler,

Perdonas me, qu'ieu vos perdonarai

Alegramen; qu'estiers non es ja bos,

Si de bon cor non es fatz lo perdos.

Mala domna trop mi fezes zelos

No fessi re mas al vostre plazer;

Quar hom zelos non a sen ni saber,

Ni res no sab lo mal que zelos trai,

Ni re zelos no sab que ditz ni fai

Ni nul zelos no pot en loc caber,

Ni patz non a zelos mati ni ser;

Per que vos deu plazer quan m'en partrai,

Qu'assatz val mais à celui qu'es lebros:

Qu'adoncs sivals no son tuit enoios.

Fe que m devetz, si tot soi adiros,

Prendatz comiat de mi, q'eu'l pren de vos.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Com lo senyor fon de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia: segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu: qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa persona nos podia tenir hi adora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus (qneus) perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora: dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com gracios a deu e a homens e amable e digne desser amat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo ameu: e que nunqua se ptexica (p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e la sancta mare la besa e la beney molt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyula com a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me partexch de vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a coman. E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa germana supplicaren aquella: vesantli peus hi mans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent. Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna al net pus chich: qui per ella era mes amat. E feulo se pujar damunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor vesaual stretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat: Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia: quet haja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e al seu fill: al qual yo he supplicat taja per recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor que yot tinch ma reuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que en la vida sua nunquat partiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e estima: co es la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar: volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua. E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e james partirse de aquella.

Guillem de Balaun ou Balazuc. Mon vers mou mercejan ves vos,

Guillem de Balaun ou Balazuc.

2701.

Guillem de Balaun fo un gentils castellas de ves Monpeslier. 

Adretz cavayers fon e bon trobaires. Et enamoret se d'una gentil domna de Gavaudan, que avia nom madona Guilhalma de Javiac. Mot l'amet e la servi; e la dona l'amet tan que l dis e l fes so qu'el volc endreg d'amor.

Guilhem si avia un companho, per nom Peire de Barjac, valens et pros; et amava él castel una avinen dona, na Ivernenca, la cal tenia P. de Barjac per cavayer, e n'avia tot son plazer. Abdui eron drutz d'esta dona. Et avenc se qu'en Peire se corrosset ab sa dona, qu'ela li det comiat, don el s'en anet dolens. En Guilhem si l cofortet mot que no s desesperes, qu'el ne faria patz tantost cant tornaria à Javiac. Mot li fons grans lo termes ans que fos tornatz; e tantost cant en Guilhem fon tornatz, el fetz patz d'en Peire e de sa dona, don Peire fo alegres pus que quan la conques de premier. Don el mezeis o dis à 'n Guilhem. En Guilhem dis qu'el o volia esproar, si'l joi de recobrar s'amia era tan grans co'l premier. E fetz se fort iratz à sa dona, et estet se que no l mandet messatje ni salutz, ni no volc esser en tota l'encontrada d'ela. Don ela li mandet messatje ab letras amorosas, com ela s meravilhava com estava tan de lieys vezer. Et el com fols amans no volc auzir las letras, e fes donar comiat al messatje vilanamen. El messatje tornet s'en dolens comtar à sa dona com era estatz. La dona fon irada, et adordenet ab un cavayer del castel que sabia lo fag, que s'en anes à'n Guilhem de Balaun, e que saupes per que era aisi iratz contra ela; e si avia fag res encontra luy que el s'en degues venjar, que ela 'n venria ad esmendamen à son voler.

Lo cavayer s'en anet à'n Guilhem e fon mal recebutz. E can lo cavayer l'ac dic son voler, el dis que no l dissera la occayzo, car el sabia be qu'ela era tals, qu'el non volia esmenda ni l devia perdonar. Lo cavayer s'en tornet e dis o à la dona. Adonc ela l mes en soan del tot; et enaysi ela estet un gran temps.

E can venc jorn, en Guilhem se pensec com per son fol sen el perdia gran joy: montet en caval e venc s'en à Javiac; et alberget ab un borzes, que no volc venir en cort. Ma dona Guilhalma saup qu'el era en vila, e can venc la nueg, que las gens foron colcadas, et ela issi del castel ab una dona et una donzela e venc à l'alberc. E se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun, e venc s'en al lieg on jazia; e mes se de ginolh denan el e bayzet sa benda per lui bayzar, e querec li perdo del tort que non l'avia: et el non la volc recebre ni perdonar. E la dona parti se de lui ab cor que mais no l parles; e penedet se de so que avia fag. Et el remas iratz car avia fach tal folor; et levet se mati e venc s'en al castel, e dis que parlar volia ab ma dona Guilhalma per querre perdo. Madona Guilhalma cant o auzi fes li donar comiat, e dis no l veiria, e fes lo gitar del castel vilanamens. En Guilhem anet s'en trist e ploran; e la dona remas dolenta e penedens de la humilitat c'avia facha. Et enaysi estec lonc temps que la dona no lo volc vezer ni auzir; dont el adonc fes lo vers desesperat que di:

Mon vers mou mercejan.

En B. d'Anduza, qu'era'l melhor hom de la encontrada, saup lo fag d'en Guilhem e de la dona; e montet à caval e venc s'en à Balaun. E parlet ab en Guilhem, e dis li co s podia far qu'el ages tant estat de vezer sa dona. En Guilhem contet li tot lo fag e la foldat que li era venguda. En B. cant auzi la razo tenc s'o à gran isquern, e dis li qu'el ne faria patz: don el n'ac mot gran gaug, cant auzi que s'en volia entrametre.

En B. s'en parti e venc s'en à Javiac, e contet tota la razon d'en G. à la dona, e com el era mot trist e dolent per la folia que s'avia pensada: e comtet li tot l'esquern, com o fes per esproansa. E la dona respos que mot s'en tenia per falhida, car tant s'era humiliada ad el. En B. li dis, que per so li era à perdonar enans, per lo dreg que era sieu el tort d'en G. 

E preget la'n aytan caramen co poc ni saup, que per dieu e per merce li perdones; e qu'ela'n prezes venjansa can li plazeria. E la dona l respos que pus el o volia ela l perdonaria, enaisi que per la falha qu'el fag avia, que se traisses la ongla del det menor; e qu'el la y degues portar ab un cantar, reprenen se de la folia c'avia facha.

En B. d'Anduza, quan vi que alres far non podia, pres comiat; et anet s'en a'n G. e dis li la resposta de la dona. En G. quant auzi que perdon trobaria fo molt alegres; e rendet li gracias, car tan li avia acabat ab sa dona. Tantost mandet per un maestre, e fes se traire la ungla ab gran dolor qu'en sofri; e fes son vers e venc s'en à Javiac, el e mo senher B. Ma dona Guilhalma issi lor encontra: en G. gitet se de ginolhs denant ela, queren merce e perdo, e prezentet li la ongla. Ela fon piatoza e levet lo sus; et intreron se totz tres en una cambra, et aqui ela lo perdonet baysan et abrassan. E retrais li son cantar et ela l'entendet alegramen. 

E pueys ameron se pus fort trop que non avian fag enans.

2701, 7225-6.

Mon vers mou mercejan ves vos,

No per so, domna, qu'entenda

Que ja merce de meus prenda:

Tant es lo forfaitz cabalos,

Per qu'ieu si be m destrui no m planh.

Mas pos mi meteis ai perdut

E vos, que m faitz plus esperdut,

Si m pert mas paraulas be s tanh.

Tant es mos afars perilhos,

Qu'ieu no sai co m'i emprenda;

Que pregars qu'om no l'entenda 

Val pauc ad home sofrachos, 

Per qu'es dregz que malastruc s lanh.

E pois per home recrezut

Aug dir qu'anc dieus no fetz virtut:

Per qu'ieu prec ses cug de gazanh.

Be sai fallitz soi ad estros

E noi a mas qu'om me penda, 

Qu'ieu no soi qu'en dreg contenda: 

Pero be sai si'l premier fos, 

Dretz fora no m cregues companh. 

Mas si'l forfaitz fosson mort tut, 

Qu'om non agues merces avut, 

Mort e delit en foran manh.

Mala vengues aquel sazos,

Que mot crei que car lo m venda; 

Et està ben qu'ieu aprenda 

En qual guiza viu besonhos, 

Quar ges tan ric joi no m'atanh. 

Mas no sai co m'es avengut, 

Las! non avia 'l ben saubut. 

Aras lo sai, per que m complanh.

Domna, si ma mort vos es pros,

Ja non er qu'ieu me defenda

Ni no m'auretz major renda;

Et a'n pro qui es poderos

De celui vas qui a cor gran,

Et a l'ops que merce l'ajut;

Quar non es à merce tengut

Aisso en que'l poder sofranh.

Ai! las, ta mala fui iros

Quan baisset vas me sa benda,

E m quis francamen esmenda

De so don degr' esser cochos;

E m fi pregar d'avol barganh,

Don m'a mil vetz lo cor dolgut:

Qu'era m tengr' ieu per errebut

Si m saludes com un estranh.

Domna, si tot no m tanh perdos,

No laissarai nous mi renda

E mas mas no vos estenda,

Que merces vens los mals e'ls bos.

E si pietatz tan vos franh,

So qu'ieu non esper ni no cut,

Que m perdonetz tort conogut,

Si mais cai no m levetz del fanh.

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge

Gaucelm Faidit.

2701, 698.

Gaucelm Faidit fo d'un borc que a nom Uzercha, qu'es en l'avescat de Lemozi. Fils fo d'un borzes: e cantava piegz d'ome del mon, e fes mot bos sos e bonas cansos. E fes se joglar per so car ac perdut tot son aver à joc de datz. Hom fo mot larcs e mot glotz de manjar e de beure, per que en devenc gros otra mesura. Mot fon lonc temps desastrucs de dos e d'onor à penre, que plus de 20 ans anet per lo mon qu'el ni sas cansos no foro grazitz ni volgutz. E pres molher una soudadeira que menet ab si per cortz, que avia nom Guilhelma Monja. Fort fo bella et ensenhada; et esdevenc si grossa e grassa com era el. E fo d'un ric borc que a nom Alest, della marca de Proensa, della seingnoria d'en Bernart d'Anduza. 

E messier Bonifassi, marques de Monferrat mes lo en aver et en raubas, et en gran pres lui e sas cansos.

Vos avetz auzit qui fon Gaucelm Faidit, ni com venc ni estet. Mas el ac tan de cor que se enamoret de madona Maria de Ventadorn, de la meillor domna e de la plus avinens que fos en aquela sazo, e d'ela fazia sas cansos. E la pregava en cantan, et en cantan prezicava e lauzava sa gran valor: et ela lo sufria per lo pretz que li donava. Et enaissi duret lur amor be sept ans, que anc non ac plazer endreg d'amor. E si venc un dia en Gaucelm denan sa dona, e dis li o ela l faria plazer endreg d'amor, o ela lo perdria; e serquaria dona don li venria grand be d'amor. E pres comiat d'ela iradamen. E madona na Maria mandet per una dona que avia nom madona Audiart de Malamort, que era bela e gentil, e dis li tot lo fag d'en Gaucelm e de si; e que la degues cosselhar co respondera à 'n Gaucelm, ni co l poiria retener ses far amor à lui. Et ela dis que no la cosselharia del laisar ni del retener; mas ela l faria partir de s'amor que no s'en rancuraria ni seria sos enemicx. E madona na Maria fo molt alegra cant auzi aisso, e preguet li mot que o complis. Madona n'Audiartz s'en anet; e pres un messatge cortes, e mandet dizen à 'n Gaucelm que ames may un petit auzel él punh, que una grua volan él cel. 

Gaucelm, cant auzi aquel man, montet à caval e anet s'en à madona n'Audiart; et ela l receup mot amorozamen. E el li demandet per que ela li avia mandat del pauc auzel e de la grua. Et ela l dis que mot avia gran piatat de lui, car savia que el amava e non era amat: mas car l'avetz montat son pretz, e sapiatz qu'ela es la grua; e ieu soi lo petit auzel que vos tenetz él punh, per far e per dir totz vostres comans. E sabes be que ieu soi gentils e auta de riqueza, e jove d'ans, e si dis hom que ieu soi fort bela. E anc mais no dei ni promis, ni enganiei ni fui enganada; e ai gran voluntat de valer e de esser amada, per que ieu gazanh pretz e lauzor. E sai que vos etz cel per cui o puesc tot aver; e ieu sui cela que o puesc tot gazardonar. E vuelh vos per amador; e fas vos don de mi e de m'amor, ab tals covens que vos prengas comiat de madona Maria; e que fassatz una canso rancuran d'ela cortezamen, e digas, que pus no vol segre autra via, que vos aves trobada autra dona, franca e gentil, que vos amarà. E can Gaucelm auzí los plazers plazens que l dizia, e ves los amoros semblans que l mostrava e'ls precs que l fazia, e car era tan bela, fo sobrepres d'amor que no saup on se fon. E can fo reconogut, e el li redet grans gracias aitan con poc ni saup, com fera tot so qu'ela li comandaria; e s partiria de s'amor de madona Maria e metria tot son cor en ela. E aquesta promessios fes laús à l'autre.

Gaucelm s'en anet ples de joia; e penset de far chanso que fos entenduda que partit se era de madona Maria, e que autra ne avia atrobada que l'avia retengut; e la canso dis:

Tant ai sufert longamen greu afan.

Aquesta canso saup na Maria, e alegret s'en mot; e madona n'Audiart atressi, car conoc qu'el avia partit son cor e son chant de madona Maria, car avia crezudas las falsas promessas de lieis per aquesta canso. E à cap d'una sazo Gaucelm Faidit anet vezer madona n'Audiart ab gran alegrier, com sel que esperava intrar en cambra mantenen: et ela l receup fort. En Gaucelm fo à sos pes e dis qu'el avia fag son comandamen, e com el avia mudat son cor en ela; e qu'ela li fazes los plazers qu'ela li avia promes, e que fos meritz de so que avia fag per ela. Madona n'Audiart li dis: que vos es trop valens e trop prezatz, e que non es dona él mon que no s degues tener per pagada de sa amor; car vos es paire de valor. E ayso que vos promezi non o fi per voluntat de vos amar per amors; mas per vos traire de preso on vos eras, e de aquela fola esperansa que vos a tengut pus de VII ans. E car sabia la voluntat de madona na Maria, car ieu sabia que res de vostres volers no vos atendera: car ieu serai vos amiga e bevolens é tot can comandares ses mal estar. Gaucelm auzi ayso e fo tristz e marritz; e comensa clamar merce à la dona, qu'ela no l'aucizes ni l traïs, ni l'enganes. Ela l dis qu'ela no lo aussiria ni enganaria, ans vos ay trag d'enguan e de mort. Can vi que no valia clamar merce, anet s'en com hom marritz, car vi qu'enaissi era enganatz; car se era partitz de madona Maria, e so que l'avia promes o avia fag per engan. E pesset que tornes merce clamar à madona Maria, e fes aquesta canso que dis:

No m'alegra chans ni critz

D'auzelh mon felh cor engres.

mas per chansos ni per res del mon non poc trobar perdo, ni foro auzitz sos precs.

Can Gaucelm fo partitz de madona Maria per madona Audiart, aysi com avetz auzit, el estet lonc tems marritz per lo engan que ac pres. 

Mas madona Maria Garida d'Albusso, molher d'en Raynaut vescoms d'Albusso, lo fey alegrar e chantar; que l dis tans de plazers eill mostret tant d'amoros semblans, per qu'el s'enamoret d'ela e la preguet d'amor. Et ela, per so qu'el la mezes en pretz et en valor, si receup sos precs, e ill promes de far plazer d'amor. Longamen durero los precs d'en Gaucelm, mot la lauzet à son poder: et ela, com se fos cauza qu'ela no s'alegres de la lauzors qu'el fazia d'ela, no l'avia nulh amor ni nulh semblan no li fez. Mas una vez, can prenia comiat d'ela, el li bayset lo col; et ela luy sofri amorozamen, don el visquet ab gran alegrier per aquel plazer. Mas ela amava'n Uc de la Signa, qu'era filh d'en Uc lo Brun coms de la Marcha, et era mot amic de Gaucelm. La dona si estava al castel del Busso, on ela no podia vezer n Uc de la Signa ni far negu plaze (plazer); per que ela se fes malauta de mort, et vodet se ad anar à Nostra Dona de Rocamador. E mandet dire à'n Ugo de la Signa que vengues à Uzercha, en un borc on estava en Gaucelm Faidit, e que vengues à furt, e que descavalgues à l'alberc d'en Gaucelm; et ela venria aqui e l faria plazer d'amor: et assignet li lo jorn que vengues. Can n Ugo o auzi fo molt alegres, e venc s'en lai al dia mandat; e desmontet en l'alberc d'en Gaucelm: e la molher d'en G. can lo vi lo receup ab gran alegrier. E la dona venc e desmontet en l'alberc, e trobet n Uc rescost en la cambra on ela devia jazer. Et ela can l'ac trobat fo molt alegra e estec dos jorns aqui; e pueys s'en anet à Rocamador. Et el atendet la aqui tro que venc; e pueys estero aqui autres dos jorns can fo venguda: e cada nueg jazian ensems ab gran joi. E non tardet gayre can s'en foro tornatz qu'en Gaucelm venc, e sa molher contet li tot lo fag. Can Gaucelm o auzit per pauc no morí de dol, car crezia que non ames autre may lui; e car l'avia colgat en son lieg fo ne plus dolens. Don fe per aquesta razo una mala canso que di:

S'anc negus hom per aver fin coratge.

Ayso es la derreira qu'el fe.

2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Lo rossinholet salvatge

Ai auzit que s'esbaudeja

Per amor en son lenguatge;

E m fai si morir d'enveja,

Quar leis cui desir

No vei ni remir,

Ni no m volc ogan auzir.

Pero del dous can

Qu'il e sa par fan

Esfortz un pauc mon coratge;

E vau conortan

Mon cor en cantan,

So qu'ieu no cugei far ogan.

Empero nul alegratge

No m dona res quez ieu veja:

Per qu'ieu penei mon folatge.

Et es dreg qu'aissi m'esteja; 

E deu m'avenir,

Quar per fol cossir

Laissiei mon joi à cauzir,

Don soi en afan

E n'ai ira tan:

E conosc en mon coratge,

Qu'ai estat un an

Que non aic joi gran

Ni re que m vengues à talan.

E si tot plang mon damnatge,

Mon cor aclin' e sopleja

Vas lieis quez a senhoratge.

E mi be tanh qu'esser deja,

Qu'anc no m poc plus dir,

Quan venc al partir,

Mas sa cara l vi cobrir,

Em dic sospiran

A dieu vos coman.

E quan pens en mon coratge

L'amor e'l semblan,

A pauc en ploran

No m'auci quar noill sui denan.

Midons, qu'a mon cor en gatge,

Prec, si com cel que merceja, 

Que no m'aia cor volatge

Ni fals lauzengier no creja

De mi, ni s'albir

Que vas autra m vir:

Que per bona fe sospir

E l'am ses engan

E ses cor truan:

Qu'ieu non ai ges tal coratge

Com li fals drutz an,

Que van galian;

Per qu'amors torna en soan.

Anc no falsiei mon visatge

Vas lieis cui mos cors s'autreja,

Pos l'agui fait homenatge;

E non ai cor que recreja

Ja del seu servir. 

Cui qu'enoi ni tir

Seus soi, e no m posc giquir

De lieis tan ni quan,

Qu'autra non deman,

Ni non es en mon coratge

Res qu'ieu volha tan:

Per que la reblan

Mas mas juntas humilian.

Canso de te fatz messatge;

E vai ades e d'espleja

Lai on jois a son estatge, 

A midons que tan me greja; 

E poiras li dir

Qu'ieu mor de dezir.

E s'ilh te denh' acuillir, 

Vai li remenbran,

E no t'an tarzan 

Lo consirier e'l coratge,

E l'amor tan gran

Don mor deziran,

Quar no la remir en baizan.

Na Maria tan

Avetz de pretz gran,

Per que son tug d'agradatge

Mei ditz e mei can,

Per la lauzor gran

Quez ieu dic de vos en cantan.

2701, 7225-6, 7698, M. 

Non alegra cant ni critz

D'auzels mon fel cor engres;

Ni no sai per que cantes

Ni perdes

Mos ditz, quar be los perdria

S'ieu dizia

Que m valgues

Ab midons precs ni merces:

Quar no s tanh ges

Que per mil sia queritz

Perdo, tan li soi fallitz.

Doncs per qu'er mos cant auzitz 

Si no l platz que m perdones? 

Per que? per so que l pregues 

Que s vengues

De mi; quar m'avenc un dia

Que bauzia

Ni no-fes,

Ni pregar d'autra m plagues

Tan que m tolgues

Leis: don tanh que si' aunitz,

Quar mal ai sos dos grazitz.

Qu'enaissi for'ieu gueritz, 

S'ela tan s'umilies

Que vengamen n'entendes.

Pos apres

Vis co mos dans me castia,

Si l plazia,

Qu'aissi es.

E quar anc fi re que l pes

M'es tan mal pres,

Qu'en lieis ai mans bes complitz

Perdutz, e sai son traïtz.

Q'una fals'enganairitz,

On beutat mala nasques, 

Me fes falhir tan, qu'ades 

Me pendes

Cilh que de nient m'avia

Mes en via

De totz bes.

Pero s'om totz cels agues

Mortz qu'an mespres,

E noi fos capdels e guitz

Merces, mans n'agr'om delitz.

Doncs tot serai tant arditz,

Q'umils, mas juntas, cofes,

L'irai pregar à sos pes 

Que m dones

Don que m perdon'o m'aucia,

Be m plairia

M'aucies:

Mas ieu non cre qu'ilh fezes

Re qu'ieu volgues,

Ans sai qu'es seu lo cauzitz.

Qu'ieu moir' o viva marritz.

Pero no m soi tan partitz 

De joi, ni dira tan pres,

Qu'ieu no sofris e senhes,

Si m mostres

So sen e sa cortezia.

Be m'auria

Sobrepres,

Si'l sieu humil cors cortes,

Francs, gent apres,

De jois e d'amor noiritz,

M'era de perdon aizitz.

Al senhor cui Peiteus es 

Man que noill pes 

D'un no qu'es per me auzitz

Que val mil ocs afortitz.

2701, 3794, 7226, 7614, 7698, M.

Tant ai sufert longuamen greu afan

Que, s'estes mais que no m'aperceubes

Morir pogra tost e leu si m volgues,

Qu'à la bella non prezera dolors,

En cui mala fo beutatz e valors,

Don regardan part forsatz mon coratge.

E pos no l platz segrai altre viatge;

Qu'à lieis non cal, ni cre que s tenh'à dan

De perdre mi ni'l bels ditz de mon can.

Pero tal res ten hom vil qu'es prezan,

E tal ren pert que dis que l'es ben pres,

Que pois li fai sofracha mens de bes:

Mas de midons es tan gran sa ricors,

Que re no s te si m pert ni m vir aillors.

Donc be fis ieu otracujat folatge,

Quar percassiei ma mort e mon damnatge

Per mon fol cor, que m fes dir en cantan

So don degra gent cubrir mon talan.

E pos mon cor e mei olh trahit m'an,

E ma mala domn' e ma bona fes,

Si que cascus m'agra mort si pogues,

Clamar m'en dei com de mals bailidors.

E li miei olhs mensongier, traïdors,

No creirai mais ni fiansa ses gatge:

Quar cel es fols que fai fol vassalatge,

E fols qui vol aver à son coman

Tot so que ve plazen e ben estan.

Meravilh me, pos ab midons es tan

Pretz e valors, rics fatz e ditz cortes,

Com pot esser que noi sia merces;

E m meravilh, de lieis on es honors,

Jois e jovens, que non i si' amors:

E m meravilh de domna d'aut paratge,

Pros e gentil, qu'es de mal senhoratge;

Ni com pot far contra sa valor tan,

Que desmenta son franc humil semblan.

De tot aisso m'ai meravilha gran:

E pos li platz que no se cami'en res

No m tenra mais enfrenat sos mal fres,

Qu'eras m'en part, si tot s'es desonors;

Et agra m'ops que fos del maltrag sors.

E pos li platz qu'alhors vir mon estatge,

Bon encontre m don dieus e bon intratge;

E m lais trobar domna ses cor truan;

Qu'ab mal senhor ai estat aquest an.

Ab tot aital mal e brau e tiran

Volgr' ieu estar voluntiers, si l plagues,

Mais qu'ab autra que mais de be m fezes;

E pois li platz à tal vau per socors

Don me venon al cor plazens doussors.

Bell'es e pros, franca, d'umil estatge;

Et a m mandat per un cortes messatge,

Q'un pauc auzel sus mon punh que no s'an

Am mais qu'al cel una grua volan.

Mon Santongier man e mon Sobre-gatge

Qu'ar ai comprat gran sen ab gran folatge;

E sai del ben e del mal d'amor tan,

Que jamais jorn no m'aucirai pregan.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta anna ans que pertis para egipte.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá) anna ans que pertis para egipte.

Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent del veynat: Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e que li peria (p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era: dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli. Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones cares qui seperades se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui la soffir: que yo vivint haja a esser seperada de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli. O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia: car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes: axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no nenguna: car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill seu senta tots los treballas e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res de la diuinal potencia: axi com vem (veu: veeu; vem: veem) ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar: car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e veus açi vn sclauo: per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses de seruir sa senyoria despenjaren rayms e magranes e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no trobarien per a menjar ne encara erba per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua prouehi de ciuada per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar. E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar axi com pogue e ab grans sanglots dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare: carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora: mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce manat.

Arnaut de Maruelh, La franca captenensa

Arnaut de Maruelh.

2701, 7225, 7614, 7698.

Arnaut de Maruelh fo de l'avescat de Peiragorc, d'un castel que a nom Maruelh, e fon clergue de paura generacio. E car no podia viure de las suas letras, anet per lo mon: e sabia trobar e s'entendia be. Et astre aduis lo à la cort de la comtessa de Burlas, que era filha del pros comte Ramon, molher del vescomte de Beders (Bezers) que avia nom Talhafer.

Aquel Arnaut cantava be e legia be romans: et era bels de persona, e la comtessa li fazia gran be e gran honor. Et el enamoret se d'ela, e d'ela fazia sas cansos; mas non las li auzava dire, ans dizia que autre las avia faitas. Mas amors lo forset tan que dis en una canso:

La Franca captenensa

Qu'ieu non posc oblidar.

et en aquesta canso il li descobri l'amor. E la comtessa non l'esquivet, ans entendet sos precs e los grazi; e l mes en arnes, e det li baudeza de trobar e de cantar d'ella. E fon onratz hom de cort. Don fe motas bonas cansos, lasquals cansos mostran que n'ac de grans bens e de grans mals.

Vos avetz auzit d'en Arnaut com s'enamoret de la vescomtessa de Bezers, filha del pros comte R., maire del vescomte de Bezers queil Frances auciron quan l'agron pres Carcassona; laquals vescomtessa era dicha de Burlas, per so qu'ela fon nada dins lo castel de Burlas. 

Mot amava Arnaut: don lo (rei' n) rei n' Anfos, que entendia en ela, s'aperceup que volia ela gran be ad Arnaut. El rei fo ne fort gilos e dolens, qu'an vit los semblans amoros qu'ela fazia az Arnaut, et auzic las bonas cansos qu'el fazia d'ela. Si la occaizonet d'Arnaut; e dis tan e tan li fes dire, qu'ela donet comiat ad Arnaut, e l vedet que mais no l fos denan ni mais cantes d'ela. Arnaut, quant auzi lo comiat, fo sobre totas dolors dolens; e si s'en parti com hom desesperatz de lieis e de sa cort. Et anet s'en à 'n Guillem de Monpeslier, qu'era sos amics e sos senhor, et estet gran temps ab lui. E lai plays e ploret, e lai fe aquesta canso que dis:

Mot eran dous miei cossir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

La franca captenensa

Qu'ieu non posc oblidar,

El dos ris e l'esgar,

El semblan queus vi far

Mi fan, domna valens

Melhor qu'ieu no sai dir,

Ins el cor suspirar:

E si per me nous vens

Merces e cauzimens,

Tem que m n'er à morir.

Ses gienh e ses falhensa

Vos am, e ses cor var

Al meils qu'om pot pessar. 

D'aitan nous aus forsar

Per vostres mandamens. 

Ai! domna cui dezir,

Si conoissetz nius par 

Que sia fallimens

Quar vos soi be volens,

Sufretz m'aquest fallir. (sufretz 'm) 

Non ai tan de plevensa, 

Ni posc razon trobar

Don m'aus asegurar 

Que ja m denhetz amar: 

Mas ditz mos ferm talens

Que poiri' avenir.

No m dei desesperar;

Que tals es pauc manens 

Que l fai asters e sens 

En gran ricor venir.

Domna, per gran temensa, 

Tan vos am eus ten car, 

Nous aus estiers pregar. 

Mas plus fai ad onrar 

Us paubres avinens, 

Quan sab honor grazir 

E'ls bes d'amor celar, 

Q'us rics desconoissens, 

Cui par que totas gens

Lo dejan obezir.

Tan etz de gran valensa, 

Queus am mais ab cor clar 

Ses pro merce clamar 

Qu'ab autra gazanhar. 

El vostr' ensenhamens, 

Pos no m'en posc partir, 

Fassaus humiliar

Si que vostre cors gens, 

Amoros e plazens, 

Si no m val no m'azir.

D'onratz faitz avinens 

Del rei e d'autras gens 

Vos faitz à totz grazir.

2701, 3794, 7225-6, 7614, 7698, M.

Mot eran dous miei cossir

E ses tot marrimen,

Quan la bel' ab lo cors gen,

Humils, franqu' e de bon aire

Me dis de s'amor estraire

Don ieu no m posc partir.

E quar ilh no m rete,

Ni l'aus clamar merce,

Tuich solatz mi son estranh,

Pos de leis joi mi sofranh.

Domna sius plagues sufrir,

Pel vostr' eis cauzimen,

Qu'ab dous precs cars humilmen,

Mercejan com fis amaire,

Vos auzes mon cor retraire

En loc d'autre jauzir,

Vos no costera re

E mi feiratz gran be:

Que'l malaute quan se planh,

Si no l val, si se refranh.

Bela domna cui dezir,

Per vostr' ensenhamen, 

Vostre bel acoillimen

No m vedets com soletz faire.

Del plus nous aus pregar gaire,

Tan soi espaventatz

Quar es de tan rics plais:

Mas Ovidis retrais

Qu'entre'ls corals amadors

Notz paratges e ricors.

Ensenhamen e beutatz, 

Plazers ab gen parlar, 

Gent acoillir et honrar, 

Cortes' ab gaia semblansa 

Vos fan sobr'autras onransa; 

Per que jois e solatz 

Reviu en vos e nais, 

Vas qualque part biais: 

E no m'o fai dir amors, 

Mas ver e vostra valors.

Tant es per tot issausatz

Vostre pretz fin e cars,

Tem que nous val mos lauzars.

Pero be sai ses duptansa,

Si tot s'a drecha balansa,

Qui met plus en un latz

Sol un gran, pesa mais

Vas cela part lo fais;

Atressi creis vostr' onors

Cum hom plus ne dis lauzors.

Genoes so sapchatz,

Si com abril e mais

Son d'autres mes plus gais,

Es vostre ric pretz colors

Resplandens sobre 'ls melhors.

 

Frances, qui que s biais

Ni de proeza s lais,

Vostre pretz creis e nais,

Tant es sobre los aussors,

Malgrat dels lauzenjadors.