Mostrando las entradas para la consulta tarde ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tarde ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de septiembre de 2026

Francisco Javier Lázaro Gimeno, Cataluña, moneda medieval

Javier Lázaro: "La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval".

Francisco Javier Lázaro Gimeno


Nacido en Calatayud, Francisco Javier Lázaro Gimeno ejerce de asesor laboral desde 1976 en su despacho en Zaragoza. Cursó estudios de graduado social en la Universidad de Zaragoza, es Titulado Superior en Relaciones Industriales y también experto internacional por la Universidad de Alcalá de Henares. Licenciado en Ciencias del Trabajo por la Universidad Internacional de Cataluña, cursando el programa de doctorado en la Universidad Abad Oliba, es aficionado a la numismática desde hace décadas. Ahora acaba de publicar un libro en el que recorre el pasado de Aragón a través de sus monedas: 'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter). 

'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter).


¿Qué se considera ‘moneda aragonesa’?

La acuñada por los Reyes de Aragón. La celtíbera, romana, visigoda y árabe no lo es, en sentido estricto, aunque se acuñara en territorio que hoy es Aragón. La moneda aragonesa surgió en el reinado de Sancho Ramírez, a partir de 1085, en un periodo de esplendor del reino y de la ciudad de Jaca. Las primeras acuñaciones de Jaca se hicieron en unas casas frente a la catedral, y se cree que la primera moneda jaquesa pudo acuñarse en 1077, coincidiendo con la concesión del fuero de Jaca.

¿Cómo eran esas monedas?

El dinero jaqués era de vellón (aleación de plata y cobre) y tenía ley cuaternal: una parte de plata por dos de bronce. Pesaba teóricamente 1,08 gramos, y tenía un divisor, el óbolo o miaja. De ahí viene la expresión, que aún se emplea, de ‘Dame una miaja de...’, porque con el paso del tiempo tuvo una peor aleación y peso.

El sueldo jaqués...

No existió nunca como moneda, era una unidad de cuenta que equivalía a 12 dineros. El dinero jaqués es una moneda con una larga pervivencia en el tiempo, llega hasta el reinado de Felipe V.

Usted extrae mucha información de las monedas.

Porque en ellas nada es casual, todo tiene una motivación. Por ejemplo: cuando empezó a representarse de forma habitual el rey aragonés coronado fue con Pedro II, y era porque el monarca había viajado a Roma y había sido coronado allí por el Papa, ceremonia que luego se repetiría en la catedral del Salvador de Zaragoza. Otro ejemplo: cuando años más tarde Pedro III tuvo problemas con el Papa, hasta el punto de que llegó a ser excomulgado, mandó que en las monedas se incluyeran junto a su título leyendas como ‘por la gracia de Dios’, o ‘el mayor poder está en Dios’, para minimizar así la influencia del Papa.

LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

A usted le sirven incluso para desmontar algunos de los mitos de los nacionalismos.

tv3, 3%, aborregamiento masivo

Las monedas reflejan periodos de esplendor y de crisis, son el legado de cada época y nos dan información que a menudo no viene en otro tipo de documentos, o estos no son de la misma época, condición que sí ostentan las monedas. Durante siglos han sido la máxima expresión del poder político y el principal medio de propaganda de reyes y emperadores. El Rey aragonés acuñó monedas en todos los territorios que se fueron incorporando a la Corona, y en todas se plasmaba la denominación del monarca como rey de Aragón, que era el principal de los títulos, si bien se añadían en segundo lugar otros títulos y símbolos diferentes a los utilizados en Aragón. En territorios que hoy no son Aragón circulaba moneda aragonesa. Incluso en la propia Lérida, porque los aragoneses la consideraban una ciudad aragonesa, y allí el Rey de Aragón acuñó dinero jaqués. La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval, puesto que este nombre fue un concepto geográfico. Lo que existió fue el Condado de Barcelona.

Las monedas desmienten las manipulaciones...

Por supuesto. Por ejemplo: es un error y una manipulación la manía que tienen en Barcelona de restar un ordinal a los ‘pedros’ y ‘alfonsos’.
El condado de Barcelona nunca tuvo como rey a Pedro I o a Alfonso I. en cualquier caso se les podría citar con ese numeral si se les citara como ‘condes’ de Barcelona. Esta manía explica que a los reyes de la corona de Aragón haya tenido que ponérseles un adjetivo (el Cruel, el Magnánimo etc. ..) para poder entendernos.

Rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, Conde de Barcelona, Rosellón y Cerdaña.

Y también evidencian olvidos.

Claro. Casi nadie menciona que Alfonso I el Batallador acuñó moneda en Castilla. En ellas aparecía él solo o junto a su esposa Urraca, por cuyo matrimonio fue coronado Rey de Castilla. La historiografía castellana lo ha ninguneado, cuando debería haber pasado a la historia como Alfonso VII, título que más adelante recayó en su hijastro, Alfonso Raimúndez.

En su libro recoge muchos datos curiosos, como que en el valle de Arán circuló moneda aragonesa.

Y allí Alfonso el Batallador era reconocido como rey. Primero como reino, y luego como Corona, Aragón intentó crear un estado a caballo de los Pirineos, como habían hecho los visigodos, y la moneda aragonesa circuló y fue acuñada en diversos lugares de lo que hoy día es Francia, o en los reinos de Sicilia, Nápoles, Córcega...

¿Cuándo aparecen las barras en una moneda de Aragón?

Todos los símbolos del actual escudo de Aragón han tenido su representación numismática y su explicación en la oportunidad del momento. Con Jaime I el Conquistador se introdujo la representación de las barras en una moneda acuñada en Barcelona, que era de mala calidad y tuvo que ser retirada. Mi teoría al respecto es que el monarca quiso utilizar el símbolo real para justificar la acuñación. En las monedas acuñadas en Aragón las barras no aparecen hasta que Juan II acuña algunas de plata diferentes a las habituales. El árbol de Sobrarbe aparece en la moneda de Aragón en el año 1612, durante el reinado de Felipe II de Aragón y III de Castilla; y la cruz de San Jorge y las cuatro cabezas con Carlos I y Juana la Loca y, como esta seguía siendo reina, se la representaba junto a su hijo y se les citaba como ‘Ioana et Karolvs’ como si ambos reinaran en común, cuando no era así.

Carlos II, Barcino civi, ciudad de Barcelona, 1674.

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex, Carlos II, rey, Carles II, rei

lunes, 7 de septiembre de 2026

Vesica, Vezica, Vesiqua, Vesiga, Veziga, Veissiga, Veyshiga, Vencila, Vespa, Guespillar, Gispillar - Vespre

Vesica, Vezica, Vesiqua, Vesiga, Veziga, Veissiga, Veyshiga, s. f., lat. 
vesica, vessie.
E 'lh vianda cola tota saladura en la veziga. Liv. de Sydrac, fol. 81.
Et la nourriture coule toute salure dans la vessie.
Pren vesica de moto.
Urina retenguda en la vesiqua.
Trad. d'Albucasis, fol. 31 et 30.
Prends vessie de mouton. 
Urine retenue en la vessie.
- Tumeur, ampoule.
Vesigas a per mei lo peitz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Tumeurs il a au milieu de la poitrine.
Amplas pustulas o veyshigas. 
Postulacio e vezicas infladas si engendro de humors corrompudas.
Eluc. de las propr., fol. 246 et 49.
Amples pustules ou ampoules.
Pustulation et tumeurs enflées s'engendrent d'humeurs corrompues.
Prov. Coyre per aur e veissigas per lanternas. V. et Vert., fol. 29.
Cuivre pour or et vessies pour lanternes.
ANC. FR. Por lanterne vendre vesie. Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 40.
ESP. Vejiga. PORT. Bexiga. IT. Vessica. (chap. Bufeta, bufetes; vejiga, vejigues.)

Vesica, Vezica, Vesiqua, Vesiga, Veziga, Veissiga, Veyshiga, s. f., lat.  vesica, vessie; bufeta, bufetes; vejiga, vejigues


2. Vencila, s. f., vessie.
Purga l' arena en la vencila. Trad. du Lapidaire de Marbode.
Purge le gravier dans la vessie.
 
Vespa, s. f., lat. vespa, guêpe.
Mon fil a garit e sanat
E de las vespas delieurat.
Chronique d'Arles.
Mon fils il a guéri et rendu sain et des guêpes délivré.
Punctura de vespas. Eluc. de las propr., fol. 206.
(chap. Picotada - mossegada - d'avespes.) 
Piqûre de guêpes.
CAT. Vespa. ESP. Avispa. PORT. IT. Vespa. (chap. Avespa, avespes; vespa, vespes.)

(chap. Avespa, avespes; vespa, vespes.)


2. Guespillar, Gispillar, v., taquiner, tracasser.
Pieger es que gualiana
Amors que guespilla.
Marcabrus: Al mes quan.
Pire est que trompeur amour qui tracasse.
Un manuscrit porte: gispilla.

Vespre, s. m., lat. vesperem, soir.
Puois al vespre, can tost avem sopat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Puis au soir, quand tôt nous avons soupé.
Vespre,... es fi del jorn. Eluc. de las propr., fol. 127.
Soir,... c'est fin du jour. 
Adv. comp. Vespertilio... vola de vespre. Eluc. de las propr., fol. 149.
La chauve-souris... vole de soir.
ANC. FR. Vespres ert, et si voloit
Ses gelines metre en son toit.
Roman du Renart, t. I, p. 61.
Bon vespre, bonne nuit, bon jour.
Cl. Marot, t. II, p. 410.
CAT. Vespre. IT. Vespro. (chap. Vesprada, vesprades; tarde, tardes; al tardet.)

Hui ixc en mon pare per la vesprada

2. Vesper, s. m., lat. Vesper, Vesper, étoile de Vénus. 
Lugart, quant es en orien,
Vesper, quant es en occident.
Brev. d'amor, fol. 32.
Lucifer, quand elle est en orient, Vesper, quand elle est en occident.
La planeta apelada Vesper. Eluc. de las propr., fol. 127.
La planète appelée Vesper.
ESP. IT. Vespero.

3. Vesprada, s. f., soirée, soir, veillée.
Ieu rendrai esta tor ans dema la vesprada. Roman de Fierabras, v. 2996.
Je rendrai cette tour avant demain la soirée.
ANC. FR.
Après que fut venu le soir et la vesprée.
La Boderie, Hymn. ecclés., fol. 218.
Entre eus fat dure la meslée
D'issi qe vint à la vesprée.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 1042.

4. Vespras, s. f. pl., vêpres, terme de liturgie.
Elhs dixero vespras et en aprop complitas. Philomena.
Ils dirent vêpres et par après complies.
Cant avian dichas vespras. V. de S. Honorat.
Quand ils avaient dit vêpres.
- Adv. comp. Sur le soir.
A vespras, lendeman,
En l' islla de Lerins s' en intreron de plan.
V. de S. Honorat.
Sur le soir, le lendemain, dans l'île de Lerins ils entrèrent d'emblée.
CAT. Vespras. ESP. Vísperas. PORT. Vesperas. (chap. Les vespres.)

5. Vespertin, adj., lat. vespertinus, du soir.
Naysho hedines vespertis fazens major turbacio el ayre.
Eluc. de las propr., fol. 111.
Naissent obstacles du soir faisant plus grande perturbation dans l'air.
- Repas du soir, collation.
Subst. Aparelho lurs vespertis. Brev. d'amor, fol. 130.
Elles apprêtent leurs collations.
CAT. Vespertí. ESP. PORT. IT. Vespertino. (chap. Vespertí o vespertino, vespertins, vespertina, vespertines.)

6. Vespertilio, s. f., lat. vespertilio, chauve-souris.
Vespertilio... vola de vespre. Eluc. de las propr., fol. 149.
(chap. La rata penada... vole al vespre : al tart, tardet, de nit.)
Chauve-souris... vole de soir.
ESP. Vespertillo. (Murciélago) (chap. Rata penada, rat penat : que té plomes.)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,

7. Avespre, s. m., soir.
L' avespre d' a Rams. Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
(chap. La vespra de Rams.)
Le soir d'aux Rameaux.

La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma”

8. Avesprar, v., faire tard, approcher de la nuit.
Subst. Ier me venc 1 messatges al avesprar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 46.
Hier il me vint un message au faire tard (à l'entrée de la nuit).
Avant del avesprar. Guillaume de Tudela.
Avant du faire tard (l'entrée de la nuit).
Part. pas.
Rainier devian tuar, can fora avesprat. Roman de Fierabras, v. 3856.
Rainier ils devaient tuer, quand il serait fait tard.
ANC. FR. Il lor avesprera assez. Roman du Renart, t. III, p. 56.
La nuit quant il fu avespré. Roman de Rou, v. 7059.
(chap. Avesprá : fés tart, arrimás la nit.)

9. Avesprir, v., faire tard, approcher de la nuit.
Subst. Can venra ves l' avesprir.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand il viendra vers le faire tard.
ANC. FR. Anuit quant il iert aviespri.
Roman du Renart, t. IV, p. 233.

viernes, 14 de agosto de 2026

Trieu, Triga, Trigua, Trigor, Trigar, Destric, Destrigament - Destrizar

Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.
So m dizon sei compaignon,
Totz temps segran vostre trieus,
Sol tan larc vos teigna Dieus.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis puois.
Cela me disent ses compagnons, en tout temps ils suivront votre trace, que seulement si généreux vous tienne Dieu.
Que s' ieu volgues, dompna, segre autre trieu,
Onrat plazer agra eu conquist en breu.
P. Vidal: Anc no mori.
Que si je voulusse, dame, suivre autre chemin, honorable plaisir j'aurais conquis en peu.
De totz los reys ten hom per pus cabal
Lo rey N Anfos,...
E dels prelatz, selh de Memde, qu' el trieu
Sec drechamen, e despen gent lo sieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
De tous les rois on tient pour principal le roi seigneur Alphonse,... et des prélats, celui de Mende, vu qu'il suit droitement le chemin, et dépense gentiment le sien.
Si tenc d' amor los aspres trieus,
Vostr' es l' ancaps e totz lo mescaps mieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls hom non.
Si je tins d'amour les âpres chemins, l'avantage est vôtre et tout le désavantage mien.

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau; Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.

Triga, Trigua, s. f., lat. triga, retard, attente, retardement, délai, embarras.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 233 et 254.
Silh que m vay en triga volven
Mon juec.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Celle qui me va tournant mon jeu en embarras.
Adv. comp. Si mals etz, malh vos venra ses trigua. Philomena.
Si mauvais vous êtes, mal vous viendra sans retard.
ANC. CAT. Triga.

2. Trigor, s. f., retard, délai.
Ja no y aura trigor. Roman de Fierabras, v. 4307.
Jamais il n'y aura retard.

3. Trigar, v., tarder, différer, attendre, retarder, arrêter.
A la preyson s' en van, de trigar non an cura. V. de S. Honorat.
A la prison ils s'en vont, de tarder ils n'ont pas souci.
Trop m' o triga
Selha don mos cors no s layssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
Trop me le diffère celle dont mon coeur ne se détache pas.
Seyner, prec ti humilment que non nos trigues guayre. V. de S. Honorat. 
Seigneur, je te prie humblement que tu ne nous retardes guère.
Abans que trigue guaire,
Venretz a mal port.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avant qu'il tarde guère, vous viendrez à mauvais port.
Quascus a far ben se triga,
E de mal far nulhs no s laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Chacun de bien faire se retarde, et de mal faire nul ne s'abstient.
Apres aisso, non triguet gaire.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Après cela, il ne tarda guères.
Quan qu' el tric, l' er a murir.
Pierre d'Auvergne: De Dieu non.
Combien qu'il tarde, il lui sera à mourir.
Joglar vai, e no t tricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Jongleur va, et ne t'arrête pas.
Que de metgiar no s tric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh.
Que de médeciner il ne diffère pas.
CAT. Trigar. (chap. Tardá, retardá, retrasá.)

6. Destric, s. m., embarras, obstacle, détresse, dépréciation.
Ab grans afans et ab destricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Avec grands tourments et avec embarras.
Amors no m' es enemicx,
Ni fals lauzengiers, destricx.
Bernard de tot lo mon: Mals fregz.
Amour ne m'est ennemi, ni faux médisant, embarras.
Loc. Si 'l plus valen pren destric. 
Arnaud de Marueil: Ancmais tan.
Si le plus méritant prend détresse.
ANC. FR. Moult senti angoisse et destrois.
Roman du chastelain de Coucy, v. 4110.
CAT. Destric. 

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne

5. Destrigament, Destrigamen, s. m., retard, embarras, détresse.
Non i ac destrigamen. V. de S. Énimie, fol. 38.
Il n'y eut pas dé retard.

6. Destrigar, Destriguar, v., retarder, traverser, contrarier, empêcher, détourner, distraire.
Nulh bo fait vos volgues destrigar. 
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Que nulle bonne action je vous voulusse empêcher.
Nobleza de gran linatge
Non destriga aquest passatge.
Brev. d'amor, fol. 111.
Noblesse de grand lignage ne retarde pas ce passage.
Si meteis destrigua
Sel qu' ab Amor guerreia.
Sail de Scola: Grans esfors.
Soi-même (se) contrarie celui qui avec Amour guerroie.
Part. pas. Silh qu' en als li serian privatz,
Ad obs d' amar li serian destriguatz.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Ceux qui en autres choses lui seraient affectionnés, pour besoin d'aimer lui seraient détournés.
ANC. FR. Que se... détrient les marchans ou les voituriers à délivrer lesdites lettres. Ord. des R. de Fr., 1355 t. III, p. 680.
D'aprochier la besoigne plus ne détrierai. Roman de Berte, p. 12.

7. Estrigar, v. retarder, tarder, différer.
S' estrigava a pagar. Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 85.
(chap. Si tardabe (se retrasabe) en pagá.)
S'il tardait de payer.
- Empêcher, embarrasser.
Ab tan greu las los estrigua
Que greu n' es hom destacatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Avec si pénible lacs les embarrasse que péniblement on en est détaché.

¿Pagá la cuenta? ¡Quina costúm mes tonta!

8. Entricar, Intricar, v., lat. intricare, suspendre, entremêler, entrecouper, entortiller, enjamber.
Part. pas. Aquel qui ha nervis intricatz. Eluc. de las propr., fol. 244.
Celui qui a nerfs entortillés.
Fig. Quar la sua declaratios es longua et entricada.
Per la transpozitio de las paraulas entricadas. 
Leys d'amors, fol. 25 et 120.
Car la sienne déclaration est longue et entortillée.
Par la transposition des paroles enjambées.
(chap. Intrincat, intrincats, intrincada, intrincades; complicat, complicats, complicada, complicades.)

9. Entricamen, s. m., enjambement, suspension.
Jaciaysso que a paucz plassia l' entricamens d' aytal dictat.
Gayre no vezem uzar en novas rimadas d' aytal entricamen de bordos.
Leys d'amors, fol. 7 et 15.
Bien qu'à petit nombre plaise l'enjambement de pareil dictié.
Guère nous ne voyons user en nouvelles rimées de pareil enjambement de vers.
(chap. Intrincamén, intrincamens; complicassió, complicassions; lío, líos; embolic, embolics.)

Trillar, v., fouler, maltraiter, triturer, mâcher.
Cel que trilla en esperansa de recebre los frugs.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Celui qui mâche dans l'espoir de recevoir les fruits.
Fig. Que jamais trill
Cortesia ab joven leiau.
Marcabrus: Lo vers.
Que jamais je foule courtoisie avec allégresse loyale.
Part. prés. Non enfrenaras al buou trillant. 
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Tu ne mettras pas de frein au boeuf triturant.
ANC. FR. Tout vif me transgloutisse et trible. Roman de la Rose, v. 21368.
Quant li ot tout triblé et mis à destruction, il retourna.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 246.
Serunt triblet... Jesque il seient triblet.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30 et 57.
CAT. ESP. Trillar. PORT. Trilhar. IT. Trillare. (chap. Trillá : trillo, trilles, trille, trillem o trillam, trilléu o trilláu, trillen; trillat, trillats, trillada, trillades; trillaré; trillaría; si yo trillara en un trill de pedriñera a la era de batre de Beseit.)

trillar, trillá, trill, La Fresneda

2. Trit, adj., lat. tritus, trituré, broyé, pilé, foulé.
Charbon trit. Eluc. de las propr., fol. 267.
(chap. Carbó trit.)
Charbon pilé.
Aras quan vei l' erba trida
Pels vergiers flurida (: florida).
G. Raymond de Gironella: Gen m' apareil. 
Maintenant quand je vois l'herbe fleurie foulée dans les vergers.
IT. Trito. (chap. Trit, trits, trita, trites; fem tridet, tridets, palla trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades; trituradet, trituradets, trituradeta, trituradetes.)

3. Trisar, Trissar, Trusar, Truissar, v., lat. triturare, piler, broyer, battre.
Que tot an' hom trisar
Sobr' una post menudament.
Pueis un' et una causa faretz
En de per se trusar e pulvereiar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que tout on aille piler menu sur une planche. Puis une et une chose vous en ferez à part soi piler et pulvériser.
Part. pas. Cant sera fort trussat 
E ben batut e ben mesclat.
Polvera penretz d' aurpimen
En lana trusada fortmen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand sera fort pilé et bien battu et bien mêlé. Poussière vous prendrez d'orpiment dans de la laine battue fortement.
Tots sian trissatz e cribellatz. Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Que tous soient pilés et criblés.
Foro tuich truissatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.
Furent tous pilés.

batre

4. Trida, s. f., triture, miette.
Tridas de micas de pa. Eluc. de las propr., fol. 80.
(chap. Miquetes de migues de pa.)
Miettes de miches de pain.

5. Atruissar, Atruisar, v., broyer, opprimer, brouiller, écraser.
Fig. Lengua que non es atemprada atruisa l' esperit. Trad. de Bède, fol. 34.
Langue qui n'est pas modérée opprime l'esprit.
Part. pas. Bos hom es atruissaz per las dolors d' aquest segle.
Trad. de Bède, fol. 68.
L'homme bon est écrasé par les douleurs de ce monde.
ANC. FR. Si les atriblèrent, si que il les menèrent aussi comme à souvraine desconfiture. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 257.
Sacrefises de Deu esperit atriblet. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 50.
ANC. CAT. Atrissar. IT. Attritare.

6. Atruisamen, s. m., broiement, destruction.
Venra lo sopdos atruisamens. Trad. de Bède, fol. 42.
Viendra la subite destruction.

7. Atrissio, s. f., lat. attritio, pression, compression, trituration, broiement.
Castracio es fayta... per atrissio. Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Castration est faite... par compression.
CAT. Atrició. ESP. Atricion (sic; atrición). PORT. Attrição. IT. Attrizione. 
(chap. Atrissió : presió, compresió.)

8. Atrit, adj., pressé, comprimé, trituré, broyé.
Que inscindas la partida... atrita. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Que vous coupiez la partie... triturée.
CAT. Atrit. IT. Attrito.

9. Contricio, s. f., lat. contritio, contrition.
Contricio e dolor e repentimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Contrissió y doló y arrepentimén de cor.)
Contrition et douleur et repentance de coeur.
CAT. Contrició. ESP. Contrición. PORT. Contrição. IT. Contrizione.
(chap. Contrissió, contrissions.)

10. Contrimen, s. m., contrition.
Repentimen requier gran dolor e contrimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Arrepentimén requerix gran doló y contrimén (contrissió) de cor.)
Repentance requiert grande douleur et contrition de coeur.
(chap. Contrimén, contrimens.)

11. Destrizar, v., déprimer, affaisser, dépérir.
Fig. Ben en conosc que prez destriza,
E fina valors abriza.
Guigo de Cabanas: N Esqileta.
Bien je connais que mérite dépérit, et (que) pure valeur se brise.
(chap. Fé trisses; destrissá; destrossá : fé trossos.)

sábado, 11 de julio de 2026

Taparel, Tapin, Tapi, Tapit, Tapinozis, Tara, Tardar, Tarzar, Tart, Tard

Taparel, s. m., battoir, bâton.
Ab 1 gran tros de taparel. Leys d'amors, fol. 39.
Avec un grand morceau de battoir.

Dos jovens li demanen consell a Salomón, la un de cóm pot sé volgut, l´atre de cóm té que tratá a la seua dona malcreguda; al primé li respón que vullgue y al atre que vaigue al pon de la Oca.

Tapin, Tapi, Tapit, adj., caché, obscur.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 65.
Fo dessus cuberta per art tapina.
Mais n' agro li garso e gens tapina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Fut dessus couverte par art caché.
Davantage en eurent les valets et la gent obscure.
Adv. comp. En Alvernhe, part Lemozi,
M' en aniey totz sols a tapi.
Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.
En Auvergne, au delà de Limousin, je m'en allai tout seul en tapinois.
S' en anet a tapit en Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 154.
S'en alla en tapinois en France.
IT. Tapino. (ESP. De tapadillo, a hurtadillas, a escondidas.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

Tapinozis, s. f., lat. tapinosis, tapinose, figure de rhétorique.
Tapinosis est contra dignitatem rei magnae humilis expositio, ut est: Marcido dies sole pallet. Diomed. part. de orat., lib. II, col. 445. Ed. Putsch.
Es tapinozis humilitatz o abaysshamens, so es cant hom pronuncia, nomna o apela alquna cauza gran per nom bas et humils. Leys d'amors, fol. 108.
La tapinose est humilité ou abaissement, c'est-à-dire quand on prononce, nomme ou appelle aucune chose grande par nom bas et humble.

Tapit, Tapi, s. m., lat. tapetem, tapis, tapisserie.
Non volia sus son liech tapitz e cubertors. V. de S. Honorat.
Ne voulait pas sur son lit tapis et couvertures.
Sus 1 tapit de seda se son asetiatz. Guillaume de Tudela.
Sur un tapis de soie ils se sont assis.
- Souquenille.
Ai! cum fora dreitz pelegris,
Si ja mos fustz ni mos tapis
Fos pels sieus belhs huels remiratz.
G. Rudel: Lanquan li jorn.
Hélas! comme je serais droit pélerin, si jamais mon bâton et ma souquenille par les siens beaux yeux était regardé.
ANC. CAT. Tapis. ESP. PORT. Tapiz. IT. Tappeto. (chap. Tapís, tapissos; tapet, tapets; tapissería, tapisseríes. Entapissat, entapissats Also, de Tortosa.)

Tara, s. f., tare, déduction d'un certain poids, déchet, défalcation.
Voyez Muratori, Diss. 33.
La potaria, per XII e miech de tara per quintal.
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 258.
La poterie, pour douze et demi de tare par quintal.
Tara dels floris del conte de Savoia.
(chap. Tara dels florins del comte o conde de Saboya.)
Tarif des monnaies en provençal.
Tare des florins du comte de Savoie.
CAT. ESP. PORT. IT. Tara. (chap. Tara, tares; pes, pesos.)

Tardar, Tarzar, v., lat. tardare, tarder, retarder, prolonger.
Aras no m' en puosc plus tardar
D' un novel sirventes faire.
Raimond de Miraval: Aras.
Maintenant je ne m'en puis plus tarder d'un nouveau sirvente faire.
Qui pogues tarzar la mort
Un jorn o dos que non vengues.
Giraud de Borneil: Ben es.
Qui pourrait retarder la mort un jour ou deux qu'elle ne vint.
Se tarzaven tan
Li comt' e ill duc e ill rei e li princi.
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Se retardaient tant les comtes et les ducs et les rois et les princes.
Si be' l tarda no s' en desesper ges.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Quoiqu'il tarde qu'il ne s'en désespère point.
Part. prés. subst.
Que li tarzan no s mesclon ab l' arden.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Que les retardants ne se mêlent pas avec les ardents.
Part. pas.
Trop val meyns dos quant es trop tarzatz.
Lanfranc Cigala: Si mos chants.
Beaucoup moins vaut don quand il est beaucoup retardé.
Substantiv. Sens e tardatz
Adui pretz e 'l dona.
Giraud de Borneil: La flors.
Sens et prolongation amène mérite et le donne.
CAT. ESP. PORT. Tardar. IT. Tardare. (chap. Tardá : tardo, tardes, tarde, tardem o tardam, tardéu o tardáu, tarden; tardat, tardats, tardada, tardades; tardaré; tardaría; si yo tardara. Retardá, retrasá, arretrasá, prolongá, prorrogá.)

2. Tart, Tard, adj., lat. tardus, tard, tardif.
L' us es bos, l' autre mals, l' us tart, l' autre correns.
Pierre de Corbiac: El nom de.
L'un est bon, l'autre méchant, l'un tardif, l'autre courant. 
Loc. Farai chanso tal que, quant er apreza,
A quadaun sera tart que guerrey.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Je ferai chanson telle que, quand elle sera apprise, il sera tard (tardera) à chacun qu'il guerroye.
Tant li es de vos vezer tard.
Hugues de Saint-Cyr: Bella donna.
Tant il lui est tard (tarde) de vous voir.
Adv. Tant me ve e tart mi ditz.
G. Rudel: Pro ai del.
Tard elle me vient et tard elle me dit.
Adv. comp. Anc pois Dieus tart ni ab ora
No cre volgues vostr' onransa.
Torcafols: Comunals.
Oncques depuis je ne crois pas que tard ni à bonne heure Dieu voulût votre honneur.
Tart o temps...
De cobezeia ns planton ort.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Tard ou temps (tôt ou tard)... nous plantent jardin de convoitise.
Pos es privatz a tart s' en fug.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après qu'il est apprivoisé à tard (difficilement) il s'enfuit.
Los bes d' amor venon a tart.
P. Cardinal: Ben tenh.
Les biens d'amour viennent à tard (tardivement).
ANC. FR. 
A tart vous en repentirés
Quant lor malice sentirés.
Roman de la Rose, v. 16845.
Qui m'aime bien, à tart m'oblie.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 154.
E 'l votz dels auzels son' e tint
Ab doutz accort matin e tart.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Et la voix des oiseaux résonne et retentit avec doux accord matin et soir.
Non vieuria o tost o tart. Liv. de Sydrac, fol. 40.
Ne vivrait ou tôt ou tard.
CAT. Tard. ESP. PORT. Tardo, tarde. IT. Tardo, tardi. (chap. Tart.)

3. Tarda, s. f., retard, délai.
En mans locx val mais tarda que cocha.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
En maints lieux vaut davantage retard que presse.

4. Tardor, s. f., lat. tardor, retard.
Loc. El pros coms, can o saup, non o mes en tardor. Guillaume de Tudela.
Le preux comte, quand il le sut, ne le mit pas en retard.
CAT. Tarda.

5. Tarzansa, s. f., retard.
No s cuion qu' el fassa tal tarzansa.
B. Zorgi: Non laissarai.
Qu'ils ne se pensent qu'il fasse tel retard.
CAT. Tardansa. ESP. Tardanza. PORT. Tardança. IT. Tardanza. (chap. Tardansa, tardanses; retrás, retrasos.)

6. Tarditat, s. f., lat. tarditatem, lenteur, retard.
Am... tranquilitat e tarditat. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
Avec... tranquillité et lenteur.
IT. Tardità, tarditate, tarditade. (chap. Lentitut, lentituts.)

7. Tardeza, s. f., lenteur.
Sa tardeza significa freuleza. Eluc. de las propr., fol. 54.
Sa lenteur signifie faiblesse.
IT. Tardezza.

8. Tardament, Tarzament, s. m., retard.
Pois que tardament i es.
En demora, so es en tarzament.
(chap. En demora, aixó es en tardamén : retart : retrás.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 50 et 7.
Puisque retard y est.
En demeure, c'est-à-dire en retard.
ANC. FR.
Quoique hasté, long n'est le tardement.
Luc de la Porte, trad. des Odes d'Horace, liv. 1, p. 31.
IT. Tardamento. (chap. Tardamén, tardamens.)

9. Tardiu, adj., tardif, lent.
Li plus tardiu. Trad. de Bède, fol. 83.
Les plus tardifs.
Las semensas tardivas.
(chap. Les llaós tardanes.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 26.
Les semences tardives.
Fig. De dir ver tardius e vergonhos.
G. Riquier: Jamais non.
De dire vers lent et honteux.
ESP. (tardío) PORT. Tardio. IT. Tardivo. (chap. Préssec tardá, mullareros tardans, sirera tardana com la garrofal, sireres tardanes.)

A vore si trobes lo mullarero:

10. Tardios, adj., tardif, lent.
Lo celariers del mostier... no sia tardios.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 16.
Que le célérier du monastère... ne soit pas lent.

11. Tardier, Tarzier, adj., lent.
Es mot tardiers a far sa voluntat. V. et Vert., fol. 54.
Il est moult lent à faire sa volonté.
Que o demostres en obras, que no y sias tarziers.
Izarn: Diguas me tu.
Que tu le démontres en oeuvres, que tu n'y sois pas lent.

12. Destardar, Destarzar, Detardar, v., retarder, reculer, tarder.
Ylh la m destarza, e yeu l' enans.
(chap. Ella me la retrase, y yo la abanso, adelanto. Guillermo de San Gregori, nit y día.)
Guillaume de Saint-Gregori: Nueyt e jorn.
Elle me la retarde, et je l'avance.
Part. pas. Moltas guerras l' avian retardat.
(chap. Moltes guerres l'habíen retardat, arretrasat retrasat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 172.
De nombreuses guerres l'avaient retardé.
Fig. Enansatz ai sos enans
E destarzatz totz sos dans. 
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
J'ai avancé ses avantages et reculé tous ses dommages.

13. Destart, s. m., retard. 
S' oimais mi pren negus destartz.
Giraud de Borneil: Quan lo.
Si désormais me prend nul retard.
14. Retardamen, s. m. retardement, retard, délai.
Per lo retardamen. Leys d'amors, fol. 9.
(chap. Per lo retardamén.)
Pour le retardement.
Retardamen de la paga. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, col. 224.
(chap. Retardamén de la paga. Lo chapurriau del añ 1310 se entén mol be.)
Retard du paiement.
PORT. Retardamento. IT. Ritardamento. (chap. Retardamén, retardamens.)

15. Retardatiu, adj., retardatif, propre à retarder.
De movement es retardativa. Eluc. de las propr., fol. 25.
(chap. De movimén es retardativa. Retardatiu, retardatius, retardativa, retardatives.)
De mouvement elle est retardative.

Dictios retardivas o mots retardius. Leys d'amors, fol. 8.
Expressions retardives ou mots retardifs.

17. Retardar, v., retarder.
Sillabas retardivas, quar vezetz que retardon la votz e la pronunciacio.
Leys d'amors, fol. 8.
Syllabes retardives, car vous voyez qu'elles retardent la voix et la prononciation.
CAT. ESP. PORT. Retardar. IT. Ritardare. (chap. Retardá : retardo, retardes, retarde, retardem o retardam, retardéu o retardáu, retarden; retardat, retardats, retardada, retardades; retardaré; retardaría; si yo retardara.)

18. Sobretarzar, adj., sur-retarder, retarder beaucoup.
Part. pas. M' es lor acors
Sobretarzatz.
Giraud de Borneil: Alegrar me.
M'est leur accord sur-retardé.
Quant es sobretarzatz.
Palais: Adreit.
Quand il est sur-retardé.