Mostrando las entradas para la consulta llengües ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llengües ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de diciembre de 2025

Propiciacio, Propri

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.

Mont de clemencia et de propiciacio.
Dia de propiciacio.

Eluc. de las propr., fol. 161 et 129.
Mont de clémence et de propitiation.
Jour de propitiation.
CAT. Propiciació. ESP. Propiciación. PORT. Propiciação. IT. Propiziazione.
(chap. Propissiassió, propissiassions.)

Propiciacio, s. f., lat. propitiatio, propitiation.


2. Propitiatori, s. m., lat. propitiatorium, propitiatoire, nom que les Hébreux donnaient à une table d'or placée sur l'arche d'alliance.

Adumbrans lo propitiatori. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Hébreux.
Ombrageant le propitiatoire.
CAT. Propiciatori. ESP. PORT. Propiciatorio. IT. Propiziatorio.
(chap. Propissiatori, propissiatoris : que té la facultat de fé propissi o favorable; espessialmen dabán de la divinidat; tamé se li diu al reclinatori, reclinatoris.)


Propri, adj., lat. proprius, propre.

Nostre propri sen ni nostra propra volontat. V. et Vert., fol. 42.
Notre propre sens ni notre propre volonté.

Loc. prov. Comensamens es de discordia faire propri aquo qu' es comu.
(chap. literal: Escomensamén es de discordia fé propi lo que es comú; apropiá, apropiás de algo comú, com lo monte, aon se pasturabe.
Conec algunes fites que controlabem cuan erem pastorets.)

Trad. de Bède, fol. 7.

C'est commencement de discorde de faire propre ce qui est commun.

- Le sens naturel et primitif d'un mot.
Transportadas del significat propri ad impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 108.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.

- Subst. Propriété, possession.

Veray religios non ha ren propri en terra.
Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 99 et 14.
Le vrai religieux n'a rien en propre sur la terre.
Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.
CAT. Propi (N. E. Encuentro propri, propria en textos que parecen catalanes, a ver si van a ser occitanos, y también propi).
ANC. ESP. Proprio. ESP. MOD. Propio. PORT. IT. Proprio, propio.
(chap. propi, propis, propia, propies.)

2. Proprietat, s. f., lat. proprietatem, propriété.

Era proprietat d' En Espaingnol. V. de Bertrand de Born.
Était la propriété du seigneur Espagnol.
Non deu aver proprietat
Ses licencia de son abbat.

V. de S. Honorat.
Il ne doit pas avoir de propriété sans la permission de son abbé.

- Ce qui appartient essentiellement à une chose.

Entendem per proprietatz las partidas essentials de la cauza.

La proprietatz del nom es significar substancia e qualitat.

Leys d'amors, fol. 145 et 43.

Nous entendons par propriété les parties essentielles de la chose.

La propriété du nom est de signifier substance et qualité.

- Qualité, titre.

Cant hom parla d' una autra persona de la cal no sab so nom, hom la dona a conoysser ayssi co pot per sas proprietatz; ell' es rey o ducs o comtes. (N. E. Hay imbéciles como Próspero de Bofarull y Mascaró, archivero del ACA, archivo general de la Corona de Aragón, que usan sin ninguna propiedad: condes-reyes, monarquía catalano-aragonesa, etc.)

V. et Vert,, fol. 39.
Quand l'homme parle d'une autre personne de laquelle il ne sait pas son nom, l'homme la donne à connaître ainsi comme il peut par ses qualités; elle est roi ou duc ou comte.

Moral. Bos pretz a tres noblas proprietatz.
G. Riquier: Quar dreytz.
Bon mérite a trois nobles qualités.
Tota proprietat
Qu' es en Dieu e' n Deitat.

Brev. d'amor, fol. 2.
Toute propriété qui est en Dieu et en Divinité.
CAT. Propietat. ESP. Propiedad. PORT. Propriedade. IT. Proprietà, proprietate, proprietade. (chap. Propiedat, propiedats)

3. Proprietari, s. m., lat. proprietarius, propriétaire, maître.

Son proprietaris, pueys que auran vodat que ells non tengan propri.

V. et Vert., fol. 14.

Sont propriétaires, après qu'ils auront fait voeu qu'ils ne tiennent pas (de ne pas tenir) de propre.

Possessors, proprietaris.

Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Possesseurs, propriétaires.

CAT. Propietari. ESP. Propietario. PORT. IT. Proprietario.
(chap. Propietari, propietaris, propietaria, propietaries.)

4. Propriamen, Propriamens, adv., proprement.

Lo quins planeta dissenden

Es dig Venus propriamen.

Brev. d'amor, fol. 32.

La cinquième planète descendante est dite Vénus proprement.

Nos non podem nomnar aquestas virtutz en romans ayssi propriamens co lo lati o pauza. V. et Vert., fol. 64.
Nous ne pouvons pas nommer ces vertus en roman aussi proprement comme le latin le pose.

- Terme de grammaire.

Cant una dictios pot estar en locutio methaforicalmen o propriamen.

Leys d'amors, fol. 142.
(N. E. Los catalanoparlantes no tendrán muchas dificultades en entender el texto de las Leys d'amors, es una de las “gramáticas” de su lengua, el occitano, que no han querido aceptar.)
Quand un mot peut être en locution métaphoriquement ou proprement.

CAT. Propiament. ESP. Propiamente. PORT. IT. Propriamente.
(chap. Propiamen, própiamen.)

5. Propriar, v., approprier, attribuer.
Part. pas. Las obras que son de gran poder son propriadas a Dieu lo payre. V. et Vert., fol. 46.
Les œuvres qui sont de grand pouvoir sont attribuées à Dieu le père.
(chap. atribuí, atribuís : yo me atribuíxco, atribuíxes, atribuíx, atribuím, atribuíu, atribuíxen; atribuít, atribuíts, atribuída, atribuídes; apropiá, apropiás té un atre significat, fé propi, conquistá, pendre, robá, furtá, etc.)

6. Apropriatio, s. f., lat. apropriatio, appropriation, ressemblance, similitude.

Alcuna apropriatio de persona. V. et Vert., fol. 39.
Aucune ressemblance de personne.

CAT. Apropiació. ESP. Apropiación. PORT. Appropriação.
IT. Appropriazione. (chap. Apropiassió, apropiassions : fé propi; no vech cla “Alcuna apropriatio de persona” traduít com “Aucune ressemblance de personne.”; en este cas siríe : paregut, assemellá, assemellás, pareixe, pareixes; de prop: aproximassió, aproximassions.)

7. Apropriar, Appropriar, v., lat. appropriare, approprier.

Verays humils non apropria a se los bes de son senhor que passon per sas mas. V. et Vert., fol. 52.
(chap. Lo verdadé humil no se apropie de los bens de son siñó que passen per ses (les seues) mans.)
Le vrai modeste n'approprie pas à soi les biens de son seigneur qui passent par ses mains.
(N. E. Aquí tengo que citar a Modesto, habitante de Beceite, cuyos vecinos son los más pacíficos.)

Per apropriar a si la terra de son vezi.

(chap. literal: Pera apropiá a sí la terra de son veí : pera apropiás de la terra de son veí (son : lo seu); vehí escriu l'agüelo Sebeta, Luis Arrufat de Valjunquera: “Sé que no escric prau be, pero, per les vostres charrades, vech que tots me enteneu y aisó o es un miracle o es una demostrasió viva de que lo chapurriau viu, en contra de lo que algún vehí se empeñe en recordamos un día si y un atre tamé.”)

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132.
Pour approprier à soi la terre de son voisin.

- Attribuer.

Appropriar a lor juridiction. Cout. de Condom.
Attribuer à leur juridiction.
Part. pas. Los bes que son apropriatz a santa Glieysa.

V. et Vert., fol. 16.
Les biens qui sont attribués à sainte Église.
Osta aquela, si podes, am instrumentz apropriatz.

Trad. d'Albucasis, fol. 14.
Ôte celle-là, si tu peux, avec instruments appropriés.

(N. E. Las palabras en francés que están en mayúscula a principio de frase, NO suelen llevar las tildes o circunflejos; las pongo yo siempre que me dé cuenta. Osta occitano pasa a “oste” antiguo francés, y “ôte” en el francés más moderno. El verbo es “ôter”, quitar, remover, retirar, sustraer (véase tolre, tolere, tolra, año 960). Se encuentran muchísimos ejemplos, nostre : nôtre, chastel : chasteau : château, etc, &c.)

- Rendre propre, en parlant d'un nom.
Vol apropriar nom comu. Leys d'amors, fol. 131.
Veut rendre propre nom commun.
CAT. ESP. Apropiar. PORT. Appropriar. IT. Appropriare.
(chap. Apropiá, apropiás: yo me apropio, tú te apropies, apropie, apropiem o apropiam, apropiéu o apropiáu, apropien; apropiat, apropiats, apropiada, apropiades; apropiaría; apropiaré; si yo me apropiara de tots los teus llibres y no ne llixquera cap, encara aixina sabría mes que tots los sompos de la Ascuma juns.)

8. Apropriadamens, adv., convenablement.
Ayssi breumen et ayssi apropriadamens. V. et Vert., fol. 39.
Aussi brièvement et aussi convenablement.
ESP. Apropiadamente. PORT. Appropriadamente.
(chap. Apropiadamen : en propiedat, ben fet, curiosamen, etc.)

9. Apropriamen, s. m., propriété.

Lur calitat... e 'ls apropriamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Leur qualité... et les propriétés.
ANC. ESP. Apropiamiento. (chap. Apropiamén, apropiamens : no es lo mateix que lo fransés “propriété”, propiedat, sino lo resultat del verbo apropiá, apropiás; per ejemple : lo apropiamén del rey Jaime I del regne de Valensia : lo de Blasco de Alagón de Morella, lo de Alfonso I de Saragossa, etc.)

10. Impropri, adj., lat. improprius, impropre.

Transportadas del significat propri a impropri per alcuna semblansa.

Leys d'amors, fol. 128.
Transportées de la signification propre à l'impropre pour aucune ressemblance.
(N. E. Esto lo tenía que haber leído el ignorante químico Pompeyo Fabra antes de meter la pata.)
CAT. Impropri
(N. E. O sea, que Raynouard encuentra Propi como catalán, pero ahora encuentra lo contrario, Impropri, con dos erres, igual que se escribe en occitano; eso es normal cuando confundes una lengua, la occitana, con uno de sus dialectos, el catalán).
ESP. Impropio. PORT. Improprio. IT. Improprio, impropio.
(chap. Impropi, impropis, impropia, impropies; in + propi, negassió,
n dabán de p passe a m, aixó no sol passe al chapurriau, sino a diferentes llengües de la mateixa familia latina.)

11. Impropriamen, Enpropriamen, adv., improprement.

L' imperatius impropriamen ha presen.

Enpropriamen sia ditz, segon romans.
Leys d'amors, fol. 75 et 43.
L'impératif improprement a le présent.
Soit improprement dit, selon roman.

CAT. Impropriament. ESP. Impropiamente. PORT. Impropriamente.
IT. Impropriamente, impropiamente.
(chap. Impropiamen : de manera impropia.)

12. Improprietat, s. f., lat. improprietatem, impropriété.

La quals improprietatz de sentensa se fay en motas manieras.

Leys d'amors, fol. 104.

Laquelle impropriété de phrase se fait en nombreuses manières.

CAT. Improprietat. ESP. Impropiedad. PORT. Impropriedade.
IT. Improprietà, impropietà. (chap. Impropiedat, impropiedats.)

Pros

miércoles, 26 de marzo de 2025

Colom, 500 anys enganyats

Colom, 500 anys enganyats.

Des dels Estats Units d’AmèricaCharles J. Merrill, professor de la universitat de Mount Saint Mary, ha estudiat durant divuit anys tota la informació i les teories existents sobre els orígens de Cristòfol Colom. Per tant, les seves conclusions, publicades a l’estat de Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed, no són fruit de l’apassionament propi de qui vol «llaurar cap a casa».

Amb aquest llibre, Merrill demostra amb rigor que el descobridor d’Amèrica era un català que mantenia una antiga enemistat vers la família dels Reis Catòlics, i per això els monarques van ocultar la catalanitat de Colom i van fomentar la idea que era italià. Però li van donar els calerons per el viatge malgrat la enemistat, i la pela és la pela.

La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint (com Espanya ens roba) de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: «Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord.»

Quan va escriure aquest llibre, Charles J. Merrill era professor de llengües a la Universitat de Mount Saint Mary, a l’estat nord-americà de Maryland. Es va llicenciar pel Dartmouth College i va cursar estudis de postgrau i doctorat a la Duke University. Ha realitzat extensos estudis sobre literatura medieval catalana i va participar en un documental del Discovery Channel sobre la vida de Cristòfor Colom.
Actualment viu a Roma, on estudia per ordenar-se sacerdot catòlic.


Colom, 500 anys enganyats

Disponible (dispunipla) a eBay.cat
 

lunes, 5 de agosto de 2024

Noth - Neomenia


Noth, s. m., lat. notus, notus, vent du midi.

Auta es le ters vent cardinal,... ad el collateral es noth.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Autan est le troisième vent cardinal,... à lui est collatéral notus.

ESP. PORT. IT. Noto.


Notz, s. f., lat. nux, noix.

Voyez Muratori, Diss. 33.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la testa e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80. 

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

Son meins grossas d' una notz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sont moins grosses qu'une noix.

De notz a 'scofellar.

Marcoat: Mentre m. 

Des noix à écaler.

Loc. No 'n donaria doas notz.

Pierre d'Auvergne: Qui bos vers.

Je n'en donnerais pas deux noix.

ANC. FR. Secours requiert une autre fois, 

Mais ne lui vault pas d'une nois. 

Ysopet, I, fab. 52. Robert, t. 1, p. 171.

Voyez Gandres.

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

2. Nogalh, Nogaill, s. m., amande de noyau, cerneau.

De presegas auretz nogaills,

Faitz n' oli.

(chap. De pressecs tindréu ameles, feu ne oli. Ameles (normalmen amargues) de préssec, mullarero, bresquilla, abrecoc, nespró, que están a dins del piñol, os. Lo licor que fan a Italia, amaretto (de amaro, amarc o amarg, amarguet) no m' agrade gens, ni lo massapá en amela amarga. De sagals mos féem bromes en algún amelé que teníe rames bordes y fée les ameles amargues. Avui en día si te ix alguna amela amarga a la mostra que fan cuan les volen comprá, no te 'n compren cap del lote.)

préssec, trobá lo préssec, cul, culs

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez des amandes de noyaux de pêches, faites-en de l'huile.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la tesla e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80.

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

3. Nogalho, Nogualho, s. m., amande, cerneau.

De comprar oli ni nogualhos nul jorn. 

Document de 1381. Ville de Bergerac. 

D' acheter huile et cerneaux nul jour.

Un nogalho d' avelana. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. Un gallo de avellana : es la avellana sense clasca.

Gallo de taronja o mandarina; en castellá gajo.)

Une amande d'aveline.

4. Noguier, Nogier, s. m., noyer.

Al albre d' un noguier per la gola si pent. V. de S. Honorat. 

(chap. A un anogué per la gola (coll) se penge.)

A l'arbre d'un noyer par la gueule il se pend.

S' era non renverdisc en pascor,

Be leu la nuot del Sa Giovan, (chap. La nit de San Juan.)

Ansi cum li nogier fan.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il ne reverdit maintenant en printemps, peut-être la nuit de la Saint-Jean, ainsi comme les noyers font.

CAT. Noguer. (chap. Lo anogué, los anogués; la noguera (tamé apellit Noguera, mol conegut a Beseit), les nogueres. A Beseit ña un anogué o una noguera aon descanse una joya o gema que vam tindre.

ESP. Nogal.)


Nou, Nueu, adj., lat. novus, neuf, nouveau.

Ab nou cor et ab nou talen...

Vuelh un bon nou vers comensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou. 

Avec nouveau coeur et avec nouveau désir... je veux un bon nouveau vers commencer.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

Le Comte de Poitiers: Farai.

(chap. Faré una cansoneta nova abans (antes) de que faigue ven o gelo o plogue.)

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Adv. comp. De nou renovellaz.

P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bel. 

Renouvelé à neuf.

ANC. FR. En son nuef ostel entrer.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 367.

CAT. Nou. ESP. Nuevo. PORT. Novo. IT. Nuovo.

(chap. Nou, nous, nova, noves.)

2. Novas, s. f. plur., nouvelle, conte, histoire.

Unas novas vos vuelh contar

Que auzi dir a un joglar.

(chap. Unes noves tos vull contá que vach escoltá (sentí, “oí”) di a un juglar; este juglaret ere Tomaset Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La Codoñera, ascumita que treballabe a la “comparativa”.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Une nouvelle je veux vous conter que j'ouïs dire à un jongleur.

No sabetz las novas de Tristan.

Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.

Vous ne savez pas les nouvelles de Tristan.

Guastos, cui es Bearns e Paus, 

Mi trames sai novas comtar.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Gaston, à qui est Béarn et Pau, m' envoya ici conter des nouvelles.

CAT. Nova. ESP. Nueva. PORT. Nova. IT. Nuova.

(chap. Nova, noves : notissies; bona nova, bones bones.)

3. Novell, Novelh, Noel, adj., lat. novellus, neuf, nouveau.

El Novell Testament. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Al Nou Testamén.)

Au Nouveau-Testament.

En est son fas chansoneta novelha. 

H. Brunet: En est. 

Sur cet air je fais chansonnette nouvelle. 

Anet chantan 1 chan noel.

P. Vidal: Lai on cobra.  

Il alla chantant un chant nouveau.

Senher, on es En Gui, mos noels maridatz? 

Roman de Fierabras, v. 2985.

Seigneur, où est le seigneur Gui, mon nouvel epousé?

Ab noels digz e de nova maestria.

Guillaume de Montagnagout: Non an tan.

Avec nouveaux dits et de nouvelle science.

Adv. Raimond Gaucelm, avetz fac re novelh?

R. Gaucelm: A penas vau.

Raimond Gaucelm, avez-vous fait rien de nouveau?

Adv. comp. Novelha es, quar ieu chant de novelh.

H. Brunet: En est.

Elle est nouvelle, car je chante de nouveau.

De mon nou vers, vuelh totz pregar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

A l' égard de mon nouveau vers, je veux les prier tous qu'ils me l'aillent chanter de nouveau à celle que j'aime sans désir changeant.

ANC. FR. De novels dras l'a feit vestir.

(chap. De draps nous l' ha fet vestí. Suposo que algún componén de la banda de catalanistes Los Draps entendrá esta frasse en fransés antic.
Ya sabéu que ñan llengües que se entenen prou be, y són diferentes; 
y tamé hauríeu de sabé que lo catalá es un mes dels dialectes ocsitans.) 

los draps, logo, logotipo, Penarroija de Tastavins, grupo de música

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 653. 

CAT. Novell. ESP. PORT. Novel. IT. Novello. 

(chap. Nou, nous, nova, noves; sol se fa aná novel cuan se parle de un conductó que se ha tret lo carnet y ha de portá la L.)

4. Novellet, adj. dim., nouvelet. 

E mon cor ai un novellet chantar.

Arnaud de Marueil: E mon cor. 

En mon coeur j'ai un chanter nouvelet.

(chap. Al meu cor yo tinc o ting un cantá novet. Novet, novets, noveta, novetes.)

5. Novella, Novelha, Noela, s. f., lat. novellae, nouvelle, bruit, rumeur.

Estranha novelha

Podetz de mi auzir.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Étrange nouvelle vous pouvez entendre de moi. 

Venc si celadamen, c' anc no 'n saubron novellas tro qu' el fon jos al borc. V. de Bertrand de Born le fils. 

Vint si secrètement, qu'oncques ils n'en surent nouvelles jusqu'à ce qu'il fut en bas du bourg.

Garda que tu no recepchas las noelas de tos homes. 

Trad. de Bède, fol. 3.

Prends garde que tu n' accueilles les rumeurs de tes hommes.

CAT. Novella. ESP. Novela. PORT. IT. Novella.

(chap. Novela, noveles; notissieta, notissietes; brugit, rumor o rumó.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

6. Novellaria, s. f., nouveauté.

Cant issia de l' abadia, 

Apportava novellaria

De peccat e de tracions,

Ab qu' engannava los compagnons. V. de S. Honorat.

Quand il sortait de l'abbaye, il apportait nouveauté de péché et de trahisons, avec quoi il trompait les compagnons.

7. Novitat, s. f., lat. novitatem, nouveauté.

De temps mudament, novitat et finiment.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

De temps changement, nouveauté et achèvement.

CAT. Novedat (actualmente novetat). ESP. Novedad. PORT. Novidade. 

IT. Novità, novitate, novitade. (chap. Novedat, novedats.)

8. Noveletat, Noeletat, s. f., lat. novellitatem, nouveauté.

Ab aitals noveletatz 

Escorjon lor gens de totz latz.

Brev. d'amor, fol. 122. 

Avec de telles nouveautés ils écorchent leurs gens de tous côtés.

Mas sias reformat en la noveletat de vostre sen.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Mais soyez réformés en la nouveauté de votre sens. 

No us hi fassa forsa ni noeletat. Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 143. 

Ne vous y fasse force ni nouveauté. 

ANC. FR. Tousjours nouvellettez on veult. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 83. 

Il y eut à ce changement de l'État que remua Lycurgus, beaucoup de nouvelletez, mais la première et la plus grande fut l' institution du sénat.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus.

9. Noellaire, s. m., auteur de nouvelles.

No bon trobaire, mas noellaire fo. V. d'Elias Fonsalada.

(chap. No (ere) bon trobadó, pero noveladó va sé.)

Il ne fut pas bon trouveur (N. E. troubadour), mais auteur de nouvelles.

ESP. Novelador. PORT. Novelleiro. IT. Novellatore.

(chap. Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio. Escritó, escritós, escritora, escritores; als que escribíen poesía, se 'ls díe trobadó, trobadora, trobadós, trobadores, o en v: trovadó, trovadora, trovadós, trovadores; poeta, poetes, poetisa, poetises.)

Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio

10. Novici, Novissi, s. m., lat. novitius, novice.

De vos lauzar me conosc trop novici. Leys d'amors, fol. 152.

De vous louer je me connais trop novice.

Subst. Meta l' om en la maio dels novissis.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29.

Qu'on le mette dans la maison des novices.

CAT. Novici. ESP. Novicio. PORT. Noviço. IT. Novizio.

(chap. Novissi, novissis, novissia, novissies; al llibre Pedro Saputo en chapurriau podréu lligí uns capituls aon ixen unes novissies, y Geminita.)

11. Novelhamen, Novelamen, Noelamen, adv., nouvellement, de nouveau.

Aissi meto servitut

E pezatge novelamen.

Brev. d'amor, fol. 125.

Ainsi ils imposent nouvellement servitude et péage. 

Noelamen intrar en l' orde. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29. 

Entrer nouvellement dans l'ordre.

Quant aug de fin joy la doussor 

Que fan l' auzelh novelhamen.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es. 

Quand j'entends la douceur de pure joie que font les oiseaux nouvellement. 

CAT. Novellament. IT. Novellamente.

(ESP. Nuevamente, por ejemplo en las impresiones de libros.)

12. Ennovacio, s. f., lat. innovatio, innovation.

(N. E. Aquí se ve claramente un cambio del latín i al occitano e.)

Fetz alqunas ennovacios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

Fît aucunes innovations.

CAT. Innovació. ESP. Innovación. PORT. Innovação. IT. Innovazione.

(chap. Innovassió, innovassions.)

13. Innovar, v., lat. innovare, innover. 

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons. 

CAT. ESP. PORT. Innovar. IT. Innovare.

(chap. Innová: innovo, innoves, innove, innovem o innovam, innovéu o innováu, innoven; innovat, innovats, innovada, innovades.)

14. Renovatiu, adj., rénovatif, propre à renouveler.

Solelh... ha virtut renovativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu rénovative.

15. Renovelatiu, adj., renouvellatif, restauratif, propre à restaurer.

De la terra per flors et herbas renovelatiu.

Eluc. de las propr., fol. 123. 

Renouvellatif de la terre par fleurs et herbes.

(chap. Renovadó, renovadós, renovadora, renovadores.)

16. Renovacio, s. f., lat. renovatio, rénovation, renouvellement.

Es temps de renovacio. Eluc. de las propr., fol.. 128.

C'est temps de rénovation.

CAT. Renovació. ESP. Renovación. PORT. Renovação. IT. Rinovazione, rinnovazione. (chap. Renovassió, renovassions.)

17. Renou, Renieu, s. m., usure, intérêt, courtage.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Défendent usure et volerie, et ils le font.

Adv. comp. Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar ni per femnas tenir...

Ni canonge per prestar a renieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Si Dieu veut que moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour femmes tenir... et chanoine pour prêter à usure.

18. Renovier, s. m., usurier, prêteur sur gages.

Si cum es plus renoviers cobeitos

On plus a d' aur e d'argent a se mes.

Pons de Capdueil: Astrucx.

Ainsi comme est l' usurier plus convoiteux où plus il a d'or et d'argent à soi placé.

Renovier yssamen com Juzieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Prêteurs sur gages également comme Juifs.

ESP. Renovero (usurero). (chap. Usuré o usurero, usurés o usureros, usurera, usureres; prestamista, prestamistes.)

19. Renovellament, Renovelament, s. m., renouvellement.

El renovelament de la luna. Eluc. de las propr., fol. 281. 

Au renouvellement de la lune. 

Car adonca comenczava lo renovellament. La nobla Leyczon. 

Car alors commençait le renouvellement. 

IT. Rinovellamento, rinnovellamento.

20. Renovar, v., lat. renovare, renouveler.

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons.

CAT. ESP. PORT. Renovar. IT. Rinovare, rinnovare. 

(chap. Renová: renovo, renoves, renove, renovem o renovam, renovéu o renováu, renoven; renovat, renovats, renovada, renovades.)

21. Renovellar, Renovelar, v., renouveler, recommencer, rajeunir. 

Per la carn renovellar, 

Que no puesca envellezir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Pour renouveler la chair, afin qu'elle ne puisse vieillir.

L' odor de l' erba floria, 

E 'l dous chan que l' auzels cria, 

Mi fan mon joy renovellar.

B. de Ventadour: En abril. 

L'odeur de l'herbe fleurie, et le doux chant que l'oiseau crie, me font ma joie renouveler. 

Quan lo boscatges es floritz, 

E vei lo temps renovelar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Quand le bocage est fleuri, et je vois le temps renouveler.

Serpens que manja maurela, 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Serpent qui mange morelle, tout aussitôt renouvelle.

Part. pas. Solelh de may, abrils renovellat. 

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Soleil de mai, avril renouvelé.

ANC. FR. Quant li prins-tems renovela, Kalles, li empereres, s'apareilla pour ostoier. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.

Mesme l' an qui ce jour commence et renouvelle 

En diverses saisons départira son cours.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 72.

ANC. CAT. Renovellar. IT. Rinovellare, rinnovellare. (chap. Renová.)

22. Neomenia, s. f., lat. neomenia, néoménie.

Festa... apelada neomenia, so es a dire festa de novela luna.

Era neomenia una sollempnitat.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 127.

Fête... appelée néoménie, c'est-à-dire fête de nouvelle lune.

Néoménie était une solennité.

CAT. ESP. PORT. Neomenia. (chap. Lluna nova.)

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo