Mostrando las entradas para la consulta fosses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fosses ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de octubre de 2026

La Comtessa de Proensa, Béatrix de Savoie, Vos qe m semblatz dels corals amadors

La Comtessa de Proensa. 
Béatrix de Savoie en 1235. Hist. génér. de Provence, Tom. II, p. 417.

C.

Vos qe m semblatz dels corals amadors
Ja non volgra que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing m'amors
Q'autressi sui eu per vos malananz.
Ez avez dan en vostre vulpillage
Qar nous ausas de preiar enardir,
E faitz à vos ez à mi gran damnage:
Qe ges dompna non ausa descobrir
Tot so q'il vol per paor de faillir.

La Comtessa de Proensa, Béatrix de Savoie, 1235


sábado, 29 de agosto de 2026

Venar, Venaire, Venador, Venaizo, Venaso, Venatio, Vencer, Venser - Sobrevencer

Venar, v., lat. venari, chasser.
Ieu sai ben las fossas on sol venar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. Yo sé be les fosses (rases) aon sol vená : cassá.)
Je sais bien les fosses où il a coutume de chasser.
ANC. FR. Pour chacier e veneir.
Lett. de S. Bernard. Montfaucon, Bibl. bibl., p. 1388.
Plus que le cerf qui des chiens est venez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 569.
(chap. Vená : cassá : aná de cassera, encara que no siguen venados.)
 
(chap. Vená : cassá : aná de cassera, encara que no siguen venados.)

 

2. Venaire, Venador, s. m., lat. venator, chasseur.
Ai essems ab mi un venador
Que fon del noirimen vostra seror.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.
J'ai ensemble avec moi un chasseur qui fut de l'éducation de votre soeur.
Mos levrers volvedors...
Voill e los venadors.
Mes lévriers agiles... je veux et les chasseurs.
ANC. FR. Cum li venières qui atant
Que la beste en bel leu se mete.
Et font les veneors mesmes
Moult sovent faillir à lor esmes.
Roman de la Rose, v. 1430 et 15923.
ANC. ESP. Venador. (chap. Venadó, venadós, venadora, venadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores.)
 
chap. Venadó, venadós, venadora, venadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores
 
3. Venaizo, Venaso, Venatio, s. f., lat. venatio, venaison, chasse.
De Galvaing
Qui, ses compaing,
Fez aitanta venaizo.
Giraud de Cabrera: Cabra joglar.
De Gauvain qui, sans compagnon, fit si grande chasse.
Demanda fresca venatio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 92.
(chap. Demane fresca cassa o cassera : venassió.)
Il demande fraîche venaison.
Per cassar venaso. L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Pour chasser venaison.
ANC. FR. Venation est comme ung simulachre de bataille.
Rabelais, liv. V, ch. 14.
(chap. La cassera es com un simulacre de batalla.)
ANC. ESP. Venación. PORT. Veação. IT. Venagione. 
(chap. Venassió, venassions; cassera, casseres; cassa, casses.)
 
Las cabras montesas de Beceite ya caminan a dos patas
 
Vencer, Venser, v., lat. vincere, vaincre.
Alexandres, lo reis que venquet Daire.
(chap. Alejandro, lo rey que va vense a Darío. Tan esta frasse com la de dal les entén perféctamen lo capsot de Ramón Sistac y Vicén.)
G. Faidit: Fortz chauza.
Alexandre, le roi qui vainquit Darius.
Moral. Aquel que pot vencer son coratge. Trad. de Bède, fol. 21.
Celui qui peut vaincre son coeur.
Amors vens e forsa totas gens.
(chap. Amor vens y forse a totes les gens.)
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Amour vainc et force toutes gens.
Anem vays Narbona, e per sert venserem. Philomena.
(chap. Anem cap a Narbona, y per sert venserem.)
Allons vers Narbonne, et pour sûr nous vaincrons.
Subst. D' aquel vencer es plus honratz
Que si vencia cent ciutatz.
P. Cardinal: Ar mi pues.
De ce vaincre il est plus honoré que s'il vainquait cent cités.
Part. pas. Sec ma domn' aital razo
Que vol qu' om vencutz la vensa.
P. Vidal: Pus tornatz.
Ma dame suit telle raison qu'elle veut qu'homme vaincu la vainque.
Volc esser venc en un pradet.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Il voulut être vaincu dans un petit pré.
- Gagner, acquérir, adjuger.
Part. pas. Cant se es ben combatutz, et a vencut lo tornei.
V. et Vert., fol. 102.
Quand il s'est bien battu, et a gagné le tournoi.
A cal que sia vencuda la cauza en razon. Trad. du Code de Justinien, fol. 21.
A quel (que ce soit) que soit acquise la chose en litige.
- Évincer.
Part. pas. Si ela me sera vencuda per natura del contract.
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Si elle me sera évincée par nature du contrat.
Substantiv. El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.
(chap. Lo vensut fuch de la veu del vensedó : víctor.)
Le vaincu fuit la voix du vainqueur. 
ANC. IT. Que soffrenza
Par che venza.
Barberini, Docum. d'amore, p. 199.
CAT. ESP. PORT. Vencer. IT. MOD. Vincere. (chap. Vense; guañá.)
 
2. Vencudamen, adv., en vaincu, avec soumission.
Per qu' ieu el sieu senhoratge
Remang tot vencudamen.
P. Raimond de Toulouse: Atressi.
C'est pourquoi en la sienne seigneurie je demeure tout en vaincu.
(chap. Vensudamen o vensúdamen, en sumissió.)

 

3. Venceire, Vensedor, s. m., vainqueur.
Entret a Roma coma venceires. Cat. dels apost. de Roma, fol. 12.
(chap. Va entrá a Roma com a vensedó.)
Entra à Rome comme vainqueur.
Als vensedors es honors
Que merces los vensa.
Gaubert, Moine de Puicibot: Una grans.
Aux vainqueurs c'est honneur que merci les vainque.
ANC. FR. Il retourna glorieux vainquierres.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 174.
CAT. ESP. PORT. Vencedor. IT. Vincitore. (chap. Vensedó, vensedós, vensedora, vensedores; guañadó, guañadós, guañadora, guañadores.)

 

4. Vencemen, Vencimen, s. m., victoire.
Aicelh sera fil de Dieu apelatz
Qu' aura fait al camp lo vencimen.
(chap. Aquell sirá fill de Deu nomenat qui haurá fet al cam lo vensimén : victoria.)
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes. 
Celui-là sera fils de Dieu appelé qui aura fait au camp la victoire.
On majers es lo vencemens. Brev. d'amor, fol. 55.
(chap. Aon majó es lo vensimén.)
Où plus grande est la victoire.
CAT. Venciment. ESP. Vencimiento. PORT. Vencimento. IT. Vincimento. 
(chap. Vensimén, vensimens; tamé es cuan se acabe un plasso de tems, una cuota, préstamo, etc.)

 

5. Victoria, s. f., lat. victoria, victoire.
Preguan la mayre de Dieu que li dones victoria de sos enemis. Philomena.
(chap. Resán a la mare de Deu que li donare victoria de sons enemics.)
Priant la mère de Dieu qu'elle lui donnât victoire sur ses ennemis.
Ses paciencia non pot aver victoria en negun fag. V. et Vert., fol. 66.
(chap. Sense passiensia no pot ñabé victoria a cap fet.)
Sans patience il ne peut avoir victoire en nulle action.
CAT. ESP. PORT. IT. Victoria. (chap. Victoria, victories.)

 

6. Victor, s. m., lat. victor, vainqueur.
El vencut fug la votz del victor. Eluc. de las propr., fol. 249.
Le vaincu fuit la voix du vainqueur.
IT. Vittore. (N. E. Nombre propio Víctor. Chap. Víctor : vensedó, guañadó.)

 

7. Victorios, adj., lat. victoriosus, victorieux, vainqueur.
Lo qual fo victorios e pros. Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.
Lequel fut victorieux et preux.
CAT. Victorios. ESP. PORT. Victorioso. IT. Vittorioso.
(chap. Victoriós, victoriosos, victoriosa, victorioses.)
 
8. Victorial, adj., lat. victorialis, de victoire.
Palma, es aybre victorial. Eluc. de las propr., fol. 217.
(chap. Palma, es abre o albre o arbre victorial : signifique victoria.)
Palmier, c'est arbre de victoire.
CAT. ESP. Victorial. (chap. Victorial, palmes victorials.)
 
9. Convencer, v., lat. convincere, convaincre.
Part. pas. Pois que aquel om es convencutz, a cui om demanda alcuna causa.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Après que cet homme, à qui on demande aucune chose, est convaincu.
Cel qu' es acusaz non es pas colpables, mas cel qu' es convencuz.
Trad. de Bède, fol. 79.
Celui qui est accusé n'est pas coupable, mais celui qui est convaincu.
CAT. ESP. PORT. Convencer. IT. Convincere. (chap. Convense, convenses a un mateix: yo me convensixco o convensixgo, te convensixes, se convensix o convens, convensem, convenséu, convensen o convensixen; convensut, convensuts, convensuda, convensudes; convensiré; convensiría; si yo me convensiguera o convensira. No me convenseréu en estos pobres argumens.)
 
10. Evencer, v., lat. evincere, évincer.
Part. pas. Si ela li era evencuda. Trad. du Code de Justinien, fol. 37.
Si elle lui était évincée.
IT. Evincere.

 

11. Evictio, Eviction, s. f., lat. evictionem, éviction.
Eu t' en sei tengutz en aquesta guisa de la eviction. 
Trad. du Code de Justinien, fol. 95.
Je t'en suis tenu en cette façon de l'éviction.
Garentia et eviction. Tit. de 1422. Bordeaux. Cab. Monteil.
Garantie et éviction.
CAT. Evicció. ESP. Evicción. PORT. Evicção. IT. Evizione. 
(chap. Evicsió, evicsions.)

 

12. Sobrevencer, v., lat. supervincere, sur-vaincre, subjuguer, dominer, triompher.
Senher, non er ges bos plaitz,
Si merces no us sobrevens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Seigneur, ne sera pas bon le plaid, si merci ne vous domine.
IT. Sopravincere. (chap. Sobrevense, subyugá, dominá, ficá lo peu al coll, triunfá, com está fen lo chapurriau en lo dialecte ocsitá catalá post Pompeyo Fabra.)

martes, 25 de agosto de 2026

Val, Valh, Vall, Vau, Vallon, Vallo, Vallada, Valeya, Valat, Valhat, Vallat, Valadar - Evalimen

Val, Valh, Vall, Vau, s. f., lat. vallis, val, vau, vallon, vallée.
Guardiey eguas per las valhs.
(chap. Vach guardá yegües per les valls.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je gardai juments dans les vallées.
Champs, vauz ni plans ni puois.
A. Daniel: Sols sui.
Champs, vallées et plaines et montagnes.
Loc. Es apellatz tot aquest mon vall de lagremas. V. et Vert., fol. 62.
Est appelé tout ce monde vallée de larmes.
ANC. FR. Delez grant val, grant mont.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 436.
Il sont el val oriental. Roman du Renart, t. IV, p. 364.
Puisque j'avois à naistre en ce val misérable. Bertaut, p. 216.
CAT. Vall. ESP. Val, valle. PORT. IT. Valle. (chap. Vall, com Valldeltormo, Vallchunquera, Valldesgorfa, valls, Valls a Tarragona, aon va estirá la garra lo folclorista Carrégalo de Monroch; valleta, valletes.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

2. Vallon, Vallo, s. m., vallon.
En pregons vallons. V. de S. Honorat.
En profonds vallons.
IT. Vallone.

3. Vallada, Valeya, s. f., vallée.
Li pueg tan aut
E las valladas.
Los XV Signes de la fi del mon.
Les coteaux si hauts et les vallées.
Si Karle pues trobar en bosc ni en valeya. Roman de Fierabras, v. 127.
Si Charles je puis trouver en bois ni en vallées.
IT. Vallata.

4. Valat, Valhat, Vallat, s. m., fossé.
Cel de la ost s' acesmon per umplir los valatz. Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
De mortz e de nafratz n' a gan ren els vallatz. V. de S. Honorat.
De morts et de blessés il (y) en a grand nombre dans les fossés.
- Vallon, val, vau.
Cavalga bonament e viatz
Dreitament ves Tolosa, pels pogs e pels valatz. Guillaume de Tudela.
Chevauche bonnement et vite directement vers Toulouse, par les monts et par les vaux.
ESP. PORT. Vallado. (chap. Vallat, vallats; de valla, valles; fossa, fosses.)

5. Valadar, v., entourer, ceindre de fossés.
Part. pas. Lo qual era ben valadat. Chronique des Albigeois, col. 45.
Lequel était bien entouré de fossés.
(chap. Vallá : fé valles y fosses.)

6. Valadejar, Valadeiar, v., fossoyer, creuser, faire, ouvrir le fossé, la tranchée, entourer de fossés.
Que tot hom que saupes valadejar que vengues al pabalho de Vespazia.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Que tout homme qui sût fossoyer qu'il vint au pavillon de Vespasien.
Part. pas. Seras tot entorn assetjada e valadejada.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8.
Tu seras tout autour assiégée et entourée de fossés.
ESP. Valladear.

7. Valejador, Valegador, s. m., fossoyeur, terrassier, travailleur.
Per gardar los valejadors.
Menero los valegadors lai on comensero los valhatz a far.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12.
Pour garder les fossoyeurs.
Menèrent les fossoyeurs là où ils commencèrent à faire les fossés.

8. Avalar, v., descendre, baisser, abaisser, couler.
Floripar, la corteza, lor va 'l pont avalar.
De cal part ve lo sanc que vetz jus avalar.
Roman de Fierabras, v. 3427 et 942.
Floripar, la courtoise, leur va le pont abaisser.
De quel côté vient le sang que tu vois en bas couler.
Fig. Aitan, quan pro so, los fai pretz puiar.
Los fatz, quan so vil, viltatz avalar.
Serveri de Girone: Cuenda chanso.
Autant, quand ils sont preux, le mérite les fait élever, quand ils sont vils, vilenie les fait abaisser.
Part. pas.
Adoncxs an nostres comtes tro al fons avalatz. Roman de Fierabras, v. 2002.
Alors ont nos comtes jusqu'au fond descendu.
ANC. FR. Le feit mettre en fers et avaller en la fosse.
Monstrelet, t. II, fol. 100.
Tout coiement, sanz dire mot,
Avala Jehans le degré.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 458.
Et d'un coup d'espée lui avalla la teste.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 188.
Il s' enble de la sale, s'avale les degrés.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 400.
En gallopant comme à bride avallée. Cretin, p. 154.
ANC. CAT. Avalar, avallar. (chap. Baixá, abaixá; portá cap aball, abaix, baix, daball.)

9. Avalir, v., disparaître, s'évanouir.
Vai lur tantost avalir. Brev. d'amor, fol. 175.
Va leur aussitôt disparaître. 
Part. pas. Es rictatz entr' els mai avalida.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Est noblesse parmi eux plus disparue.

10. Avalot, s. m., abaissement, renversement, culbute.
Hom non vi mais tal avalot. Roman de Flamenca, fol. 136.
On ne vit jamais tel renversement.
(chap. Avalot, avalots, abalot o abalots; v. avalotá o abalotá, ya no signifique fé caure, baixá, sino fé soroll, jaleo, sarabastall.)

11. Aval, Avall, adv., aval, là-bas, en bas.
Tot aco que es desotz, so es avall en yfern, et aco que es desus, so es amon el cel. V. et Vert., fol. 41.
Tout ce qui est dessous, c'est-à-dire là-bas en enfer, et ce qui est dessus, c'est-à-dire là-haut au ciel.
Loc. Gard' aval e gard' amon
Si negun savi y veira.
P. Cardinal: Una cieutat.
Regarde aval et regarde amont si nul sage il y verra.
Adv. comp. Monges, penhers ab afachar
Lor fai manhs colps d' aval sofrir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Moine, le peindre avec le farder leur fait maints coups d'en-bas souffrir.
Loc. Soven dizes so qu' es d' aval d' amon.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Souvent tu dis ce qui est d'en-bas, d'en-haut. 
S' en tornen en aval arrenso. Poëme sur Boèce.
S'en retournent par là-bas en arrière.
De dos ans en aval. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.
De deux ans en aval (ensuite).
La freidors dissen del aire en terra, e cassa encontr' aval la terra la calor.
Liv. de Sydrac, fol. 24.
La froidure descend de l'air en terre, et chasse la chaleur encontre aval la terre.
Frances s' en van lotgan encontra' aval los pretz. Roman de Fierabras, v. 5045.
Les Français s'en vont louant encontre aval les mérites.
ANC. FR. Tandis que nous revenions aval par-dessus le flum. Joinville, p. 50.
Moult regarde amont et aval. Roman du Renart, t. 1, p. 183.
(chap. Mol mire amún y aball.)
Peuples sans nombre et d'aval et d'amont.
J. Marot, t. V, p. 92.

12. Davalar, Devalar, Devalhar, Devallar, v., descendre, déchoir.
Dins un potz, tota viva, l' a faita davalar.
(chap. A dins de un pou, tota viva, la ha feta baixá : tirá : caure.)
Chronique des Albigeois, col. 35.
Dans un puits, toute vive, il l'a faite descendre.
Salic de sa cambra, e davala 'ls degratz. Roman de Fierabras, v. 2551.
Sortit de sa chambre, et descend les degrés.
Per amor del palafre
Don si m laysset devalar.
Le Moine de Montaudon: Mos sens.
Par amour du palefroi dont ainsi elle me laissa descendre.
Mon effant, dis el, davalas
D' aquel mur.
Un Troubadour Anonyme: El nom de Dieu.
Mon enfant, dit-il, descends de ce mur.
Davalet s' en la jos pel pon voltitz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Il s'en descendit là dessous par le pont voûté.
Fig. Pueia en pretz, ses devalar.
Monte en mérite, sans descendre.
Aissi afolli e devalh
Mon sirventes.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Ainsi j'affole et je déchois mon sirvente.
- Provenir, dériver.
D' aquest VII caps devallan totas manieyras de peccatz e de vicis.
V. et Vert., fol. 6.
De ces sept chefs proviennent toutes manières de péchés et de vices.
ANC. FR. Dévaller les arbres des montaignes. Œuvres de Du Bellay, fol. 307.
Je semble au mort qu'en la fosse on dévale. Ronsard, t. 1, p. 53.
CAT. Davallar, devallar. IT. Divallare.

13. Devalament, s. m., abaissement.
Ayssi es depressios, so es devalamens. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Així o aixina es depressió, aixó es abaixamén.)
Ainsi est dépression, c'est-à-dire abaissement.
CAT. Davallament. IT. Divallamento. (chap. Abaixamén, abaixamens; baixada, baixades.)

14. Evalimen, s. m., disparition, anéantissement. 
Aisso fes per crebamen e per evalimen del diable.
Abr. de l'A. et du N. Test., fol. 11.
Cela il fit pour crévement et pour anéantissement du diable.

lunes, 4 de mayo de 2026

Salir, Salhir, Sallir, Saillir - Ressautellar

Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.
Areire s trais per miels salhir enan.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
En arrière se tire pour mieux sauter en avant.

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal; Salir, Salhir, Sallir, Saillir, v., lat. salire, saillir, sortir, élancer, jaillir.

Fes un sirventes per far saillir lo rei Richart a la guerra.
Fit un sirvente pour faire saillir le roi Richard à la guerre.
Al encontre dels brans foc e flama 'n salis. Roman de Fierabras, v. 1132.
A la rencontre des glaives feu et flamme en jaillit.
Fig. Veiaire m' es qu' el cor ves cel mi sailla.
B. de Ventadour: Per meillz.
Il m'est avis que le coeur vers le ciel me saute.
Ja non creatz qu' om ressis
Puig de pretz dos escalos,
Mas al soteiran de jos
Pot ben esser que salis. 
Bertrand de Born: Be m platz car.
Ne croyez jamais qu'homme lâche monte de mérite deux échelons, mais à l'inférieur dessous il peut bien être qu'il saute.
Richart si sailli a la guerra. V. de Bertrand de Born.
Richard s'élança à la guerre.
Part. prés. Fons salans d' ayga viva. V. et Vert., fol. 35.
Fontaine jaillissante d'eau vive.
Part. pas.
Belfadens totz prumiers lai es salhitz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 18.
Belfadent tout le premier là est sauté.
Fig. La doussa votz ai auzida...,
Et es m' ins el cor salhida.
B. de Ventadour: La doussa.
La douce voix j'ai entendue..., et elle m'est dans le coeur saillie.
ESP. Salir. PORT. Sahir. IT. Salire. (chap. Eixí, ixí, eissí, issí.)
Voyez Pe. 

2. Salhia, s, f., saillie, sortie, assaut.
Lai on prendran terra faran salhia, 
Que anc no fo per els nulha salhia,
Qu' els pogues retener, murs ni cairia.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 3.
Là où ils prendront terre ils feront assaut, vu que oncques il ne fut pour eux nulle saillie, qui les put retenir, mur ni rempart.
(chap. Eixida, eixides; issida, issides.)

3. Sautar, v., lat. saltare, sauter.
Yeu faray messio qu' ieu sautaria X pas. Leys d'amors, fol. 86.
Je ferai mise que je sauterais dix pas.
Las barcas an layssat,
E sautan en la mar.
V. de S. Honorat. 
Les barques ils ont laissé, et sautent dans la mer.
Fig. La filha Na Constansa,
Per cui jovens sauta e dansa.
P. Vidal: Cara amiga.
La fille de dame Constance, pour qui joie saute et danse.
Mantenen lo fieron el cors
Per tal que la vida saute defors.
V. de S. Honorat.
Maintenant ils le frappent au corps afin que la vie sorte dehors.
- Sortir. 
Loc. Las donzellas cuion sautar
Fors de las taulas per dansar.
(chap. Les donselles pensen saltá fora de les taules pera dansá : ballá.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Les damoiselles pensent sortir hors des tables pour danser.
Loc. fig. Non fora coms, dux ni marques
A qui tan plagues messios,
Ni mens sautes d' avols baros.
P. Vidal: Quant hom. 
Il ne serait comte, duc ni marquis à qui tant plût dépense, et (qui) moins sortît  (eût extraction) de méchants barons.
ANC. FR. Et li poulains salt ès cuisines.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 268.
David salt à l'espée.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 23.
CAT. ESP. PORT. Saltar. IT. Saltare. (chap. Saltá, saltás: salto, saltes, salte, saltem o saltam, saltéu o saltáu, salten; saltat, saltats, saltada, saltades; yo saltaré; yo saltaría; si yo saltara.)
- S'élancer. 
Part. prés. Aybres montans naut et sautans.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Arbres montant haut et s'élançant. 

4. Saut, s. m., lat. saltus, saut, bond, élan.
Galop e trot e saut e cors,
Velhars e maltrait et afan
Seran miei sojorn derenan.
Rambaud de Vaqueiras: Ges sitot.
Galop et trot et saut et course, veiller et souffrance et peine seront mes plaisirs désormais.
Loc. Venc los sautz menutz per plan cambo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.
Vint les (à) petits sauts en plein champ.
Loc. fig.
En X e XI ans n' es us ans totz perdens,
C' om clama saut de luna.
Pierre de Corbiac: El nom de.
En dix et neuf ans il en est un an tout perdant, (ce) qu'on appelle saut de lune. 
Tuich me pregon, Engles, qu' en vos don saut
De fol anar.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Tous me prient, Anglais, que je vous donne élan de fol aller.
Adv. comp. Venc vas lieis de saut coitos. 
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vins vers elle d'emblée empressé.
- Défilé, gorge.
Al noven jorn li puegz tan autz
E las valladas e li sautz
Tornaran trastotz en egal.
Los XV Signes de la fi del mon.
Au neuvième jour les monts si hauts et les vallées et les sauts deviendront tous par égal (de niveau).
ANC. FR. Derrier l'aigle fist un grant salt.
Marie de France, t. II, p. 283.
CAT. Salt. ESP. PORT. IT. Salto. (chap. Lo salt, los salts, com lo de La Portellada al riu Tastavins. A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.)

A Vielha encara se poden vore alguns sautz, com lo saut des Pish. Yo lo vach vore escrit de un atra manera, Pieth o algo aixina.

- Bois, forêts.
Saut, es loc salvagge on naysho aybres.
Eluc. de las propr., fol. 221.
Bois, c'est lieu sauvage où naissent arbres.

Salt del cabrit, Ulldemó, Beceite, Beseit, Bulldemó,

5. Sautiquiar, v., sautiller, élancer. 
Anhel... va denant... jogan et sautiquian.
(chap. Lo cordé... va dabán... jugán y saltán, brincán, botán, fotén brincos o bots.)
Eluc. de las propr., fol. 234 et 235.
Agneau... va devant... jouant et sautillant.

6. Sauticament, s. m. sautillement, élancement.
La qual dolor hom sent ab batement et sauticament.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Laquelle douleur on sent avec battement et élancement.

7. Salivenca, s. f., lat. saliunca, lavande, nard.
Salivenca, es herba talment dita quar... fa sautar.
Eluc. de las propr., fol. 222.
Lavande, c'est herbe ainsi dite parce que... elle fait sauter.
(chap. Espígol, espígols.)

Espígol, espígols; lavanda, Lavandula



8. Assalhir, Assallir, Assaillir, Asalir, v., assaillir, attaquer.
Non ai ardit ni coart
Enemic, qu' er no m' assalha.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Je n'ai hardi ni couard ennemi, qui maintenant ne m'assaillisse.
Per gastar et assalhir Roma. L'Arbre de Batalhas, fol. 41.
Pour détruire et attaquer Rome.
Fig. Bernart del Ventadorn, del chan
Vos sui sai vengutz assaillir.
T. de Lemosin et de B. de Ventadour: Bernart.
Bernard de Ventadour, pour le chant je vous suis ici venu attaquer.
Pus la mort vol assalhir.
P. Vidal: Baros Jhesus.
Puisque la mort veut assaillir.
Part. pas. En auta roca es bastitz,
E ja non er assalhitz.
Pierre d'Auvergne: En estiu. 
Sur haute roche il est bâti, et jamais ne sera assailli.
ANC. CAT. Assailler. ESP. Asalir (asaltar). IT. Assalire. (chap. Assaltá : assalto, assaltes, assalte, assaltem o assaltam, assaltéu o assaltáu, assalten; assaltat, assaltats, assaltada, assaltades; yo assaltaré; yo assaltaría; si yo assaltara. Atacá.)

Real Senyera valenciana,  CUAN CATALUÑA Y CASTILLA VAN ATACÁ A ARAGÓ Y VALÉNSIA, 1462

9. Assautar, Asautar, v., attaquer, assaillir.
Tro silh de Piza nos vengron assautar.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Jusqu'à ce que ceux de Pise nous vinrent assaillir.
Quant la serpentz los sent, tantost los assautet.
A Nostra Domna de la Mar
Corsari vengron assautar. 
V. de S. Honorat.
Quand le serpent les sent, aussitôt il les attaqua.
A Notre-Dame de la Mer des corsaires vinrent assaillir.
Part. pas. Ja fora Ferabras el tertre asautatz. 
Roman de Fierabras, v. 1497.
Déjà serait Fierabras sur le tertre sauté.
ANC. FR. Ki en alcun de ces chemins occit home ... et asalt.
Lois de Guillaume-le-Conquérant, 30.
Si asauroient la ville par mer ou par terre. Villehardouin, p. 61.
CAT. Assaltar. ESP. Asaltar. PORT. Assaltar. IT. Assaltare. (chap. Pera assaltá lo castell, prepárat a saltá los muros.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

10. Assalh, Assaut, s. m., assaut.
Soven mov guerra et assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Souvent excite guerre et assaut.
Anc assaut ni sembelh
No vim, passat a un an.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Oncques assaut ni combat nous ne vîmes, passé a un an.
Per vostra guerr', en ai, a vostre pro,
Fag mant assaut et ars manta maiso.
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Pour votre guerre, j'en ai, à votre profit, fait maint assaut et brûlé mainte maison.
ANC. FR. Que nul asalt ne redotoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 15.
Ensi dura cel assals... et i assaillièrent mult grant assalt.
Villehardouin, p. 96 et 145.
CAT. Assalt. ESP. Asalto. PORT. IT. Assalto. (chap. Assalt, assalts.)

11. Asaliador, s. n., assaillant, envahisseur, entrepreneur.
Auguradors, o asaliadors en nigromantia. De la Confessio.
Augures, ou entrepreneurs en nécromancie.
IT. Assalitore.

12. Asaltador, s. m., assaillant, envahisseur.
Cant vindran primer li lor asaltador. Guillaume de Tudela.
Quand viendront les premiers les leurs assaillants.
CAT. Assaltador. ESP. Asaltador. PORT. Assaltador. IT. Assaltatore. 
(chap. Assaltadó, assaltadós, assaltadora, assaltadores; assaltán, assaltans, assaltanta, assaltantes.)

13. Outrasalhir, v., outre-passer.
Part. pas. Ab lui venceretz totz los cas
Cui Bafometz a escarnitz,
E 'ls renegatz outrasalhitz. 
Gavaudan le Vieux: Senhors per. Var.
Avec lui vous vaincrez tous les chiens que Mahomet a bernés, et les renégats outre-passés.

14. Sobresaillir, v., surpasser.
Quan ve qu' om sobresaill 
Sos parens plus prezatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Quand il voit qu'on surpasse ses parents les plus prisés.

15. Trassalhir, Tressalhir, Tressaillir, v., transgresser, dépasser, outre-passer.
Cazer, levar e trassaillir.
Gavaudan le Vieux: Crezens fis.
Tomber, se lever et outre-passer.
Peire Rogiers, a tressaillir
M' er, per vos, los ditz e 'ls covens
Qu' ieu ai a mi dons.
Rambaud d'Orange: Peire Rogier.
Pierre Rogiers, à transgresser il me sera, pour vous, les paroles et les accords que j'ai avec ma dame.
- Tressaillir, frémir.
Quant ieu cug dormir, trassalh.
Lamberti de Bonanel: S' a mon.
Quand je pense dormir, je tressaille.
La nueg el lieg vir e torney,
E 'l jorn tressalh et esglay.
Arnaud de Marueil: Cui que.
La nuit au lit je vire et tourne, et le jour je tressaille et m'effraie.
Fig. L' harma trassalh coma lo peissos. Liv. de Sydrac, fol. 17.
L'âme tressaille comme le poisson.
Part. pas. Drudaria n' es tressaillida,
E creis putia s' onor.
Marcabrus: Per l' aura.
La galanterie en est outre-passée, et accroît le putanisme son domaine.
ANC. FR. Por poi ke il ne tresbucha
A un boissun k'il tressailli.
Roman de Rou, v. 13574.

16. Trasautar, v., sauter outre, outre-passer, franchir les bornes.
Fig. Qui de parlar trasauta. 
A. Daniel: Autet e bas.
Qui de parler franchit les bornes.
ANC. FR. A ce commandement mon coeur tressauta d'aise.
Bertaut, p. 524.
Mon coeur se pasme, et le sang me tressaut.
Ronsard, t. 1, p. 171.

17. Dessalhir, v., départir, partir, sortir.
De doussa terra conja
Me trays, e m fes dessalhir. 
Pierre d'Auvergne: Al descebrar.
De douce terre agréable il me tira, et me fit départir. 

18. Ressautar, Resautar, v., trépigner, rebondir.
Resauta, braida e crida. V. de S. Honorat.
Trépigne, braille et crie.
ANC. FR. La teste lui bondist et ressaute sanglante.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. V, sc. 10.
CAT. Ressaltar. ESP. PORT. Resaltar. IT. Risaltare. (chap. Ressaltá.)

19. Ressaut, Resaut, s. m., ressaut, contre-coup, rebondissement. 
Adv. comp. Non dis ges que anc fosses batutz,
Si non fon colps que vengues de resaut.
Rambaud de Vaqueiras: Tuich me.
Je ne dis point que oncques vous fussiez battu, si ne fut coup qui vint de ressaut.
CAT. Ressalt. ESP. PORT. Resalto. IT. Risalto. (chap. Cop de rechás.)

20. Ressautellar, v., bondir, tressaillir.
Tan l' am de bon talan
Qu' el cor me ressautella.
Folquet de Romans: Aucels no.
Tant je l'aime de bonne volonté que le coeur me tressaille.

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba