Mostrando las entradas para la consulta estelada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estelada ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 2 de septiembre de 2026

Verberar, Reverberacio, Vere, Veri, Verinamen, Verenos, Verinos, Verenar, Venefici - Vergar

Verberar, v., lat. verberare, battre, frapper.
Verberar vilamen.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 29.
En frappant vilainement.
ESP. Verberar. (chap. Verberá, esbatussá, pegá, fotre una palissa, batre, acalentá an algú, per ejemple a un catalaniste en una branca de lladoné. Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía.)

Estos díes han verberat a un catalaniste culé, de cul, a Élig, Elig, Elche, la polissía



2. Reverberacio, s. f., réverbération.
Reverberacio del solelh. Eluc. de las propr., fol. 134.
Réverbération du soleil.
CAT. Reverberació. ESP. Reverberación. PORT. Reverberação. 
IT. Reverberazione. (chap. Reverberassió, reverberassions; batusseo, batusseos.)

Boadella, cul, culo, culé, bandera, estelada, La Franja del meu cul

Vere, Veri, s. m., lat. venenum, venin, poison.
Ben camja sivada per juelh,
E bon beurage per vere.
(chap. Be cambie sibada per cañota, y bona beguda per veneno.)
P. Cardinal: D' un sirventes.
Bien il change avoine pour ivraie, et bon breuvage pour poison.
Fan poyzos, o donon tueyssec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Font potions, ou donnent poison ou venin.
Fig. Lo vere d' ira en lor cors. Trad. de Bède, fol. 22.
Le venin de colère dans leurs coeurs.
CAT. Veri (MOD. verí). (chap. Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús.)

Veneno, venenos, com lo veneno de ira que tenen a la sang los catalanistes, tan los de la Ascuma com Catasús

2. Verinamen, s. m., empoisonnement. 
O malautia d' autrui o verinamen d' amicx. V. et Vert., fol. 10.
Ou maladie d'autrui ou empoisonnement d'amis.
(chap. Envenenamén, envenenamens. ESP. Envenenamiento.)

3. Verenos, Verinos, adj., venimeux, vénéneux.
Lo serpen verinos de yfern. V. et Vert., fol. 68.
(chap. La serp venenosa del infern.)
Le serpent venimeux d'enfer.
Qui pendria la plus verenosa serpen del mon. Liv. de Sydrac, fol. 49.
(chap. Qui pendríe la mes venenosa serp del món.)
Qui prendrait le plus venimeux serpent du monde.
Fig.
Tos temps mays fugiras lauzengier verinos. V. de S. Honorat.
En tout temps davantage tu fuiras les flatteurs venimeux.
CAT. Verinos. IT. Velenoso.

4. Venenos, adj., venenosus, vénéneux, venimeux.
Serpol... val contra mors venenos.
Colloquintida, es herba... venenoza.
Eluc. de las propr., fol. 223 et 203.
Serpolet.. vaut contre morsures venimeuses.
Coloquinte, c'est herbe... vénéneuse.
ESP. PORT. IT. Venenoso. (chap. Venenós com un arraclau o arreclau - vore La Perla en chapurriau -, venenosos com los escursons, venenosa com una de la CHA, venenoses com les dones ascumites.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

5. Verenar, v., lat. venenare, empoisonner, donner du venin.
Serpent que verena las aygas. Eluc. de las propr., fol. 278.
(chap. Serp que envenene les aigües.)
Serpent qui empoisonne les eaux.

6. Venefici, s. m., lat. veneficium, poison, sortilége.
Quar femnas encantayritz uzo d' ela, quan volo home redre amoros, es dita venefici d' amor. Eluc. de las propr., fol. 246.
Parce que les femmes enchanteresses usent d'elle, quand elles veulent rendre l'homme amoureux, elle est dite sortilége d'amour.
ESP. PORT. IT. Veneficio. (chap. Venefissi, venefissis, de fé + veneno. Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.)

Algunes vegades, un venefissi pot portá algún benefissi, com passabe en los Papes a Roma, Cardenals, Reys, etc.

7. Enverinar, Everinar, Esverenar, v., envenimer, empoisonner.
Am que enverina la gent. V. de S. Honorat.
Avec quoi il empoisonne la gent.
E 'ls esverenet del dig mal. Brev. d'amor, fol. 80.
Et il les empoisonna dudit mal.
Fig. Aquest peccat everina lo cor,... e pueys las obras. V. et Vert., fol. 10.
Ce péché empoisonne le coeur... et puis les oeuvres.
Part. pas.
L' acier fon trencans e 'l fer enverinatz. Roman de Fierabras, v. 421.
L'acier fut tranchant et le fer empoisonné.
ANC. FR. Envenimez fu, si moru. Roman de Rou, v. 46.
CAT. Enverinar. (chap. Envenená.)

Verga, Vergua, Verja, s. f., lat. virga, verge, brin, scion, baguette.
Una verga secada. Brev. d'amor, fol. 80.
(chap. Una verga secada o seca : pera fé un garrot, gayata o gallata.)
Une verge séchée.
Vergua... naysh de ram. Eluc. de las propr., fol. 225.
(chap. (una) Verga... naix de (una) rama.)
Scion... naît de rameau.
Fig. Malvestatz bat l' ades de sa verja.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Méchanceté le bat incessamment de sa verge.
Prov. Sel que perdona sas verguas,
Per sert adzira sos efans.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Celui qui ménage ses verges, pour sûr hait ses enfants.
- Le membre viril.
(chap. Lo membre viril : sigala, polla, simal, rata.)
Genitius so membres ministrans a generacio,... un es dit verga.
Eluc. de las propr., fol. 58.
Génitoires sont membres servant à génération,... un est dit verge.
- Tiret, trait de plume.
Colum, es us ponchs ses tota verga. Leys d'amors, fol. 144.
Colum, c'est un point sans aucun tiret.
CAT. ESP. PORT. IT. Verga. (chap. Verga, vergues; vergueta com la de Artur Quintana Font, verguetes com les de los catalanistes de La Codoñera.)

2. Veg, Vieg, Viet, s. m., verge, membre viril.
Sos viegz non es ses guahina.
Guillaume de Berguedan: Un trichayre.
Sa verge n'est pas sans gaîne.
Met li 'l viet el con
E 'ls coilz al cul penduz.
Palais: Molt m' enoia.
Lui met la verge au vagin et les testicules au cul pendus.

3. Vergueta, s. f. dim., petite verge, petite baguette, barrette.
Metetz deves cascuna part
Una vergueta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Mettez devers chaque côté une petite baguette.
- Petit trait de plume.
Ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos. Leys d'amors, fol. 144.
Avec un tiret, c'est-à-dire avec un petit trait de plume tiré en dessous.
ANC. FR. Pour la cage et l'oiseau je veux mettre un panier
D'artifice, enlassé de vergettes d'ozier.
Ronsard, t. I, p. 311.
CAT. Vergueta. ESP. Vergueta, vergeta. IT. Verghetta. (chap. Vergueta, verguetes; la virgulilla de la ñ ve de esta paraula, de vírgula.)

4. Vergil, s. m., verge, baguette, houssine.
Ieu soi batutz plus fort que d' un vergil. 
Raimond de Miraval: Selh cuy joy.
Je suis battu plus fort que d'une baguette.

5. Vergan, Verjan, s. m., verge, rameau, baguette.
Qui 'l feri pel nas ab un vergan. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 61.
Qui le frappa par le nez avec une baguette.
Selha que m bat de son verjan.
P. Vidal: Ges del joi.
Celle qui me bat de sa verge.

6. Vergantet, s. m. dim., petite verge, baguette, houssine.
Pueis prendetz un vergantet.
Batetz lo mout azautet
Per lo peit ab un vergantet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis vous prenez une petite verge.
Battez-le moult doucement par la poitrine avec une petite verge.

7. Vergar, v., du lat. virgatus, vergeter, rayer, barrer.
Part. pas. Ac lassat un elme vergat d' aur fi.
Eut lacé un heaume vergeté d'or fin.
Olivier vay ferir sus son elme vergat. Roman de Fierabras, v. 1163.
Olivier il va frapper sur son heaume vergeté.
ANC. FR. Le saion luit vergé de raion franc.
Desmasures, trad. de l'Énéide, p. 428.
IT. Vergare.

jueves, 27 de agosto de 2026

Vaylet, Vallet, Vaslet, Vayssa, Vaissa, Avays, Avayssa, Vazer - Trasvazer, Tresvazer

Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.
Mena vayletz e mans garsons,
E ganren lebriers e bracons.
V. de S. Honorat.
Mène varlets et maints garçons, et beaucoup de lévriers et de braques.
Un valletz li dis c' anatz era a 'sparvier. V. de Guillaume de Cabestaing.
Un varlet lui dit qu'il était allé à l'épervier.
Lo vasletz de Nantuoill
Feri mielz de son bran.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Le varlet de Nanteuil frappa mieux de son glaive.
ANC. FR. Dès qu'il estoit joene vallet.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 216.
Ung varlet bel et avenant.
Bien doit estre amés et prisiés
Valez de noble entendement.
Roman de la Rose, v. 2802 et 8367.
Et s'estoit molt de haute gent,
Il n'estoit mie chevaliers:
Vallez estoit, sept anz entiers
Avoit un chastelain servi.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 407.
Voyez la note du Roman de la Rose, t. III, p. 95.

Artur Quintana i Font; Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.

Vayssa, Vaissa, s. f., vigne sauvage, lambrusque.
Dans le moyen âge, vaisha signifia vigne sauvage; Carpentier, t. III, col. 1109, cite une charte de 1341, où on lit:
Cum quibusdam vayshis et aliis minutis arboribus modici valoris... prædictas vayshas et alias arbores minutas... possitis in totum vel in parte evellere.
S' azombra 'l vitz e'l vayssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
S'ombrage la vigne et la lambrusque.
Dels razims de vaissa
Polvereiatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des raisins de vigne sauvage pulvérisez.
(chap. Viña borda, lambrusco es una classe de vi.)

Viña borda, lambrusco es una classe de vi



2. Avays, s. m., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria.
Rambaud de Vaqueiras: S' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.

3. Avayssa, s. f., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Don mellor frug que d' avayssa
N' aura.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Dont meilleur fruit que d'avaisse il en aura.

Vazer, v., lat. vadere, aller.
Ce verbe était défectif, et il est resté tel dans les langues de l'Europe latine.
Dieus, que fetz tot quan ve ni vai.
G. Rudel: Lanquan li.
Dieu, qui fait tout ce qui vient et va.
Ni li cochat ab selhs que y van ab sen.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Ni les pressés avec ceux qui y vont avec sens.
Ans qu' alhors ans,
Vai de ma part, chanson.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Avant qu'ailleurs tu ailles, va de ma part, chanson.
Ans que vaga a la mort. V. de S. Honorat.
(chap. Abans que veigue a la mort : que se mórigue.)
Avant qu'il aille à la mort.
Loc. Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Difficilement vous verrez que chanteur chante bien, quand il lui va mal.
No puesc mudar qu' ieu no us deman
Quo us va d' amor.
T. de Lemozi et B. de Ventadour: Bernart.
Je ne puis me dispenser que je vous demande comment il vous va en amour.
Quan be m vai ahora.
Peyrols: Ab joi que.
Quand bien me va maintenant.
ANC. FR. Ledict sergent luy ha faict commandement qu'il ne voyse plus où sa dame sera. Arrests d'amours, p. 366.
Comment va il au petit Ascanie.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, p. 134.
ANC. ESP.
El ome que en facienda è en lid vai cotiano.
Esta noche ygamos e vaymos nos el matino.
Poema del Cid, v. 1468 et 70.
IT. Però m' aresto: Ma tu perchè vai?
Dante, Purgat., c. 2.
L'espagnol et le portugais emploient va, troisième personne du présent de 
l'indicatif.
L'italien va à l'impératif.
Il se combinait avec l'adverbe EN.
Per qu' ieu quan venc vas vos, en vauc de cors.
Pistoleta: Sens e.
C'est pourquoi quand je viens vers vous, je m'en vais de course.
ANC. FR. Ge m'en vois, à Dieu vos commant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
IT. E disser: Vien tu solo, e quei s' en vada.
Dante, Inf., c. 8.
Ce verbe était aussi employé comme une sorte d'auxiliaire au-devant des 
participes présents:
Non dormetz plus, qu' ieu aug cantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Ne dormez plus, vu que j'entends chanter l'oiseau qui va cherchant le jour par le bocage.
Ieu posc rire quan l' autre van ploran.
T. de Hugues de la Bachelerie et de B. de S. Félix: Digatz.
Je puis rire quand les autres vont pleurant.
Ar es ben drech, pus ieu n' ai dich blasmor,
Qu' el be qu' els fan laus' e vasa dizen.
B. Carbonel: Per espassar.
Maintenant il est bien juste, puisque j'en ai dit blâme, que le bien qu'ils font je loue et aille disant.
ANC. FR. Ainssi se va reconfortant.
Roman du châtelain de Couci, v. 2905.
Li chauz les vait mout aprimant.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 359.
Mais plus grevant
Est le mal que vois recevant.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 672.
Je ne voys point qu'un Sainct-Gelais,
Un Heroet, un Rabelais...
Voysent escrivant contre luy.
Cl. Marot, t. II, p. 193.
(chap. v. aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades; aniré; aniría; si yo anara o aniguera.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

2. Desvazer, v., échapper, s'éloigner, déchoir.
Fig. Quant mi reveilh lo mati,
Totz mos sabers mi desva.
G. Rudel: No sap chantar.
Quand je m'éveille le matin, tout mon savoir m'échappe.
Aquel qu' es rics, cant desvai sa ricors.
T. d'Esquileta et de Jozi: Jozi.
Celui qui est riche, quand déchoit sa richesse.

3. Envazir, Envair, v., lat. invadere, envahir, entamer, attaquer, transgresser.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar.
B. Calvo: Mout.
Combattre et envahir, et mettre en pièces murs, tours.
Fig. Qu' el freitz no los puesc' envazir.
P. Cardinal: Can vei lo.
Que le froid ne les puisse envahir.
Subst. Quant es primier al envazir,
Ab caval armat, ses temor.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand il est le premier à l'attaquer, avec cheval armé, sans crainte.
Part. pas. A 'N Audoart qu' a la patz envazida.
Austor Segret: No sai.
Au seigneur Odoard qui a la paix transgressée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Invadir. IT. Invadere. (chap. Invadí: invadixco, invadixes, invadix, invadim, invadiu, invadixen; invadit, invadits, invadida, invadides; invadiré; invadiría; si yo invadira o invadiguera.)

Estelada

4. Envaidor, s. m., assaillant, envahisseur.
Tant voill d' envaidors,
Que castels fortz ni tors
Contra mi no s defenda.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Tant je veux d'assaillants, que château fort ni tour contre moi ne se défende.
Peceiador de cambas e de bratz,
Envazidor per far fag d' agradanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Dépeceurs de jambes et de bras, assaillants pour faire fait de plaisance.

5. Envaida s. f., attaque.
Manh tornei e mantha envaida. 
P. Vidal: Lai on cobra.
Maint tournoi et mainte attaque. 
ANC. FR. Contre les envaïes et assaulz des étranges nascions.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr. t. V, p. 257.

6. Envaziment, Envazimen, Envasimen, Evaiment, Embadiment, s. m., envahissement, invasion, attaque, assaut, courage, audace.
No vist donzella de son evaiment. Poëme sur Boèce.
Vous ne vîtes damoiselle de son courage.
Savarics, reis cui cors sofraing,
Greu fara bon envasimen.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei lo.
Savari, roi à qui le coeur manque, difficilement fera bonne invasion.
Tot' autra m sufrira 
Plus d' envazimen. 
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Toute autre me souffrira plus d'audace.
- Occupation, établissement.
En tau convent que nul strani no y fasse nulh embadiment.
Titre de 1080.
En tel accord que nul étranger n'y fasse nul établissement.
ANC. FR. En tant qu'il procède par manière d'envayssement de parolles et par la forme de reprendre.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 406.

7. Envazio, Invasion, s. f., lat. invasionem, invasion, attaque.
Pague per la invasion. Fors de Béarn, p. 1089.
Qu'il paie pour l'invasion. 
Envazio del demoni. Eluc. de las propr., fol. 128.
Attaque du démon.
CAT. Invasió. ESP. Invasión. PORT. Invasão. IT. Invasione. (chap. Invasió, invasions; invassió, invassions; v. invadí.)

8. Esvazir, v., ramener, transgresser, dépasser.
La carn non esvazi...
L' elme non esvazi.
Roman de Jaufre, fol. 10.
La chair il n'entama pas... le heaume il n'entama pas.
En aquest peccat son totz aquells que esvazisson las festas.
V. et Vert., fol. 16.
En ce péché sont tous ceux qui transgressent les fêtes.

9. Esvazidor, s. m., transgresseur, entrepreneur.
Anc bon esvazidor
Non vim, si non fetz follia.
Cadenet: Aisso m dona. Var.
Oncques bon entrepreneur nous ne vîmes, s'il ne fit folie.

10. Evazir, Evasir, v., s'évader, s'échapper.
La qual en public no auza evazir. Eluc. de las propr., fol. 253.
Laquelle en public n'ose s'échapper.
Per que no evasesca o fuga. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Pera que no se evadixque o fuchgue; com Puigdemont.)
Pour qu'il ne s'évade ou fuie.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

11. Malvatz, Malvas, Malvais, Malvays, adj., de mal et de vazer, aller mal, mauvais, méchant.
Pierre Cardinal a voulu sans doute faire un jeu de mots plutôt que donner l'étymologie de malvatz, quand il a dit:
Per so hom croys es malvays apellatz,
Quar en un vas mals hom estai tot dia.
P. Cardinal: Ges ieu no.
Pour cela homme vil est appelé mauvais, parce que dans un tombeau méchant homme est toujours.

roín , roína es una persona dolenta en catalá , mala en castellá.

Fig. Es de malvada ley.
(chap. Es de malvada ley : roín : de malvades costums.)
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Il est de mauvaise loi.
Subst. Adoncs paregron li malvatz
E las malvaisas a un laz.
Un Troubadour Anonyme: Trop ben m' estera.
Alors paraîtraient les mauvais et les mauvaises à même côté.
Laissa 'ls malvatz d' avol fe.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Laisse les méchants de vile foi.
Voyez Mal.
CAT. Malvad. ESP. PORT. Malvado. IT. Malvagio. (chap. Malvat, malvats, malvada, malvades : que va mal, que fa lo mal : roín, roíns, roína, roínes.)

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

12. Malvayzament, Malvaisamen, adv., mauvaisement.
Falhitz trop malvayzamen. Leys d'amors, fol. 125.
Failli trop mauvaisement.
Voyez Mal.
CAT. Malvadament. ESP. PORT. Malvadamente. IT. Malvagiamente.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

13. Trasvazer, Tresvazer, v., passer, aller outre, devancer, échapper, s'éloigner, s'en aller.
Per pauc de mescap trasvai
Amors d' amic e de senhor.
Giraud de Borneil: Tos temps me sol.
Pour peu de méchef s'éloigne Amour d'ami et de seigneur.
Podetz o proar a ma color,
Quan vos remir, que s trasva e s cambia.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Vous pouvez l'éprouver à ma couleur, quand je vous contemple, qui s'en va et se change.
Fig. M' aventura no m' atrai
Ja cobre jai
Qu' ades mi desfui e m tresvai. 
Giraud de Borneil: S' anc jorn.
Mon destin ne m'attire pas que jamais je recouvre joie qui toujours me fuit et me passe outre.

viernes, 24 de abril de 2026

Reire, Reyre - Detras

Reire, Reyre, adv., lat. retro, arrière, postérieurement, de nouveau.

Non deu reyre maldire. Regla de S. Benezeg, fol. 18.

Ne doit pas arrière médire.

Las attestations presas... non si podon recensar, ni reire auzir.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 542.

Les attestations prises... ils ne peuvent être recensés, ni être entendus de nouveau.

Reine ausir... reire examinar. Statuts de Provence. BOMY, p. 201.

Ouïr postérieurement... examiner postérieurement.

Adv. comp. Noble Arnal Baras, senher de Reduer, filhs en reire del noble, etc.

Charte de Gréalou, p. 60.

Noble Arnal Barras, seigneur de Beduer, arrière-fils du noble, etc.

Que avia sa en reire.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

Qu'il avait çà en arrière.

Tota obligansa sai en reire facha. Tit. de 1270 de la famille Gasc.

Toute obligation çà en arrière faite.

Que sia estat negligens de sa en reyres. Leys d'amors, fol. 88.

Qui soit été négligent de çà en arrière.

Coma es acostumad d' aissi en reire.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., J, 310.

Comme il est accoutumé d'ici en arrière.

Prép. Pueys l' estaquetz, quan l' aguetz reire vos.

Passio de Maria.

Puis vous l'attachâtes, quand vous l'eûtes derrière vous.

Buou... geta reyre si, quatre passes, sa egestios. Eluc. de las propr., fol. 240.

Boeuf... jette derrière soi, quatre pas, sa déjection.

Voyez Garar, v°. Garda; Rendre, v°. Renda.

(chap. Detrás, detrás de, cap atrás, etc.)

Boadella, cul, culo, bandera, Estelada, Reire, Reyre

2. Redier, adj., dernier.

En lo redier tractat. V. de S. Honorat.

Dans le dernier traité.

Vai t' en a la part rediera.

(chap. Vésten a la part d'atrás, de detrás.)

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 37.

Va-t'en à la partie dernière.

(chap. Radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera, zagueres a La Codoñera. Vore lo pun 7.)

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera


3. Reiratge, Reyratge, s. m., arrérage.

Li dreytz, o reyratges. 

Autres reiratges, o dreytz.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 13 et 14.

Les droits, ou arrérages.

Autres arrérages, ou droits.

4. Areire, Arreire, Areyre, Areires, adv., arrière, en arrière.

Arreire s trais per miels salhir enan.

Folquet de Marseille: Ai! quant.

Arrière se retire pour mieux sauter en avant.

Mes li la corona en la testa e trames lo areyre que fezes complir lo peccat.

V. et Vert., fol. 98.

Lui mit la couronne sur la tête et le transmit en arrière pour qu'il fit accomplir le péché.

Ilh tornero areires, e repauzero se V dias. Liv. de Sydrac, fol. 4.

(chap. Ells van torná cap atrás, y van reposá sing (5) díes.)

Ils retournèrent en arrière, et se reposèrent cinq jours.

Prov. Qui avan no garda, areyre cay. Leys d'amors, fol. 138.

Qui en avant ne regarde, en arrière tombe.

ANC. FR. Une heure avant, une heure arrières.

G. Guiart, t. II, p. 169.

CAT. Arrera. (chap. Atrás, cap atrás.)

5. Areyrage, Arreyrage, s. m., arrérage.

Rendas e reyrerendas,... e areyrages.

Terrier de la Confr. du Saint-Esprit de Bordeaux, fol. 187.

Rentes et arrière-rentes,... et arrérages.

Que aquels dits deutors non sian tenguts de pagar los dits arreyrages.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 426.

Que ces dits débiteurs ne soient tenus de payer lesdits arrérages.

(chap. Atrás, atrasos; llogué atrasat, interesos atrasats, renta atrasada, rentes atrasades.)

6. Dereire, Dareyre, prép., derrière, en arrière, par derrière.

Qui dereir' autrui

Cavalgua, non baiza qui vol.

(chap. Qui detrás de un atre cavalgue, no bese a qui vol.)

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Qui derrière autrui chevauche, ne baise pas qui il veut.

Met si dareyre algu fort aybre. Eluc. de las propr., fol. 240.

(chap. Se fique detrás de algún fort abre, albre, arbre.)

Se met derrière aucun fort arbre.

Cat. Derrèra, darrera. (chap. Detrás (de))

7. Derrier, Derrer, Derier, Derer, Darrier, adj., dernier.

Quan venra al derrier badaill.

(chap. Cuan vindrá al radé badall : cuan estirará la garra.)

Marcabrus: Emperaire.

Quand il viendra au dernier bâillement.

Auiatz la derreira chanso

Que jamais auziretz de me.

(chap. Escoltéu la radera cansó que may mes escoltaréu de mí.)

Giraud le Roux: Auiatz la.

Écoutez la dernière chanson que jamais vous ouïrez de moi.

Subst. An ne mais li derrier

Qu' ieu que n' ai fag lonc badatge.

B. de Ventadour: La doussa.

En ont davantage les derniers que moi qui en ai fait longue attente.

Adv. El cap derrier e 'l pes avan,

Lor coven dels palaiz issir.

Marcabrus: Emperaire.

La tête derrière et les pieds avant, il leur convient de sortir des palais.

Di 'l que, d' anz e deriers,

Tal amor ai clausa e centa.

B. Zorgi: Entro.

Dis-lui que, de devant et (de) derrière, tel amour j'ai clos et ceint.

An mes derer so qu' anava denan.

(chap. Han ficat detrás lo que anabe dabán.)

H. Brunet: Pois lo dreich.

Ils ont mis derrière ce qui allait devant.

Adv. comp. En derreir, perseveransa de totz be. Trad. de Bède, fol. 16.

En dernier, persévérance de tous biens.

En darrier fo fahtz papa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

(chap. Al final va sé fet Papa; pera postre. Lo cardenal que parle chapurriau, Omella de Queretes, no ha sigut elegit Papa al radé cónclave.)

Papa de Roma, Francisco, cardenal Omella, Queretes, Cretas

En dernier il fut fait pape.

Subst. No s' en gauzish al en derrier. Leys d'amors, fol. 65.

Ne s'en réjouit pas à la fin.

ANC. FR. Ilz trouvèrent ledit Loiz de Bueil qui, par cas d'aventure, estoit demouré plus derrier. Œuvres d'Alain Chartier, p. 152.

CAT. Derrer, darrer. (chap. Radé, radés, radera, raderes.)

8. Derreiramen, adv., par derrière, dernièrement, en dernier.

Ab que m fier derreiramen. 

Lanfranc Cigala: Un avinen.

Avec quoi elle me frappe par derrière.

Aquel a cui es la causa messa en penhora derreiramen.

Trad. du Code de Justinien, fol. 88.

Celui à qui la chose est mise en gage dernièrement.

(chap. Raderamen; per detrás. A Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat los agrade mol esta paraula.)

Ignacico Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela, sossiollingüista, Penarroija de Tastavins, xarxes.wordpress.com

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

9. Deren, adj., dernier.

Adv. comp. Pueis en deren, levet las mas. Passio de Maria.

Puis en dernier, leva les mains.

10. Derrairia, s. f., fin, achèvement.

Adv. comp. Lur dis a la derrairia. Brev. d'amor, fol. 177.

Leur dit à la fin.

(chap. A les raderíes, al fin o final, al cap del tems.)

11. Dereiran, Darrairan, (Darreiran) adj., dernier.

La darreirana volontat del testator. Cout. de Gourdon, de 1244.

(chap. La radera voluntat del testadó : qui fa lo testamén; últim, últims, última, últimes.)

La dernière volonté du testateur.

Si... alcuna derairana dispozition fara.

(chap. Si... alguna radera disposissió fará - o faiguere.)

Statuts de Montpellier, de 1258.

Si... aucune dernière disposition il fera.

12. Aderairar, Aderrairar, v., arriérer.

Non... aderairaray las fazendas del cossalat (cossolat) per las mieuas.

(chap. No... retrasaré o atrasaré les faenes del consulat per les meues.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 83.

Non... arriérerai les affaires du consulat pour les miennes.

- Rétrograder, reculer.

Quar paratges

Si vai aderrairan.

B. Sicard de Marjevols: Ab greu.

Parce que parage se va rétrogradant.

13. Reiropios, adj., rétif.

Bestia espaventosa o reiropia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bête peureuse ou rétive.

14. Retroencha, s. f., retroence, sorte de poésie.

La prima retroencha d' En Giraud Riquier.

Titre de la pièce de Giraud Riquier: Pus astres.

La première retroence du seigneur Giraud Riquier.

Aissi cum es de cansos e de verses e de pastorellas e de retroenchas.

V. de G. Riquier.

Ainsi comme il est de chansons et de vers et de pastorelles et de retroences.

Voyez Gra.

15. Atras, adv., du lat. a retro, arrière, en arrière, à la renverse.

Torn atras quan cug anar enan.

(chap. Torno cap atrás cuan crec aná cap abán.)

G. Faidit: Mantas sazos.

Je retourne en arrière quand je crois aller en avant. 

Si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh.

P. Cardinal: Totz temps.

Si pour cela je vais arrière ou avant, je ne m'en chagrine, au contraire tout m'est bel et bon.

CAT. ESP. (atrás) PORT. Atras. (chap. Atrás, que igual u vorás; cap atrás. Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.)

Los cangrejos no van cap atrás com los catalanistes, caminen de gairó, de costat.

16. Detras, adv., derrière.

D' autres an 1 huelh davant, d' autres detras.

(chap. Datres (uns) tenen un ull dabán, datres (los atres) detrás.)

Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 3.

D'autres ont un oeil devant, d'autres derrière.

Adv. comp. Quant er so denan detras,

L' avol bo, e bo malvatz.

Garins d'Apchier: Cominal vielh.

Quand elle sera c'en devant derrière, les méchants bons, et les bons méchants.

CAT. ESP. Detras (detrás). PORT. Detraz. (chap. Detrás - de; a detrás ting la franja, entre les molles del cul.)

qui no te conégue que te compro, burro, Cándido, Juan Valera

domingo, 11 de enero de 2026

Gerard Bellalta, Empresario, presidente, Círculo Empresarios Tabarnia

Gerard Bellalta. Empresario y presidente del Círculo de Empresarios de Tabarnia.


- Tengo 57 años. Soy empresario y pertenezco a una familia cuyo origen catalán se sumerge en el siglo XVII. Mis antepasados lucharon junto a Ramón Cabrera i Griñó en el bando carlista y también con el general Franco en la guerra contra el comunismo. He trabajado duro desde muy temprana edad. Tengo una gran mujer y dos hijas maravillosas. Soy catalán de nacimiento y de origen; sin embargo, debo decir, no sin dolor, que hoy me avergüenzo profundamente de serlo y también muy cansado de vivir en Cataluña.


Tabarnia, oprimida, Marta Rovira, Tabàrnia
Marta Rovira, la oprimida fugada, cuando le nombran Tabàrnia

Estoy muy harto de tener que convivir a diario con catalanes que odian profundamente a los que pensamos de forma distinta. Estoy harto de puigdemontes, orioles, colaus, fachines, pujoles, torrentes, junqueras, terribas, laportas, guardiolas, roviras, gabrielas, raholas, traperos, okupas, manteros, cuperos, yihadistas y demás gentuza que en Cataluña degrada tanto la condición humana.


independencia, no existe, son los padres


Estoy harto de que el Gobierno de España deje sin respuesta los permanentes actos de insurrección que se producen a diario en todas las ciudades catalanas. Estoy harto del abandono sometido durante años a los catalanes que hemos sido siempre fieles a España.

Estoy harto de que me roben los políticos catalanes y que ese dinero vaya a parar a la gente demasiado perezosa para ganarlo.


Tabarnia, autonomía, autonomia, Tabàrnia, CUP, escombrem-los


Estoy harto de que me digan que el movimiento separatista es pacífico, cuando todos los días me llegan decenas de historias de catalanes que son ofendidos, agredidos, amenazados, boicoteados… por no someterse a los dictados ni aceptar el relato mentiroso de los secesionistas.




Estoy harto de los supremacistas catalanes y de aquellos que, para reivindicar su catalanidad, han renunciado a sus raíces procedentes de otros puntos de España, con gran olvido de lo que son.


Boadella, cul, culo, bandera, estelada, La Franja del meu cul
Boadella, Tabàrnia


Estoy harto de lazos amarillos, de insultos a España, de mossos que no sirven por igual a todos los catalanes, de periodistas mercenarios que desinforman deliberadamente, de docentes que enseñan a los niños a interiorizar el odio a España, de los radicales que han tomado el control de nuestras calles, de los políticos que han echado un pulso al Estado con la connivencia y el dinero del mismo Estado.




Estoy harto de que todos nuestros errores y fracasos sean siempre culpa de otros y nunca de nosotros mismos. Estoy harto de que no aceptemos nuestras muchas taras morales.


Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón
Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón

Estoy harto de que utilicen nuestro dinero para financiar medios de comunicación que predican el odio contra los catalanes que nos sentimos profundamente españoles, por convicción y por principios.




Estoy harto de la inmersión lingüística. He tenido que matricular a la menor de mis hijas en un centro de enseñanza privada para que conozca la lengua de Cervantes y tenga las oportunidades fuera de Cataluña que la lengua catalana no le ofrecerá nunca.


un dels Jordis, Catalunya


Estoy harto de que me digan que el derecho a decidir de dos millones de catalanes debe imponerse al deseo de cuarenta millones de españoles de permanecer unidos.

Estoy harto de escuchar a los políticos separatistas hablando mal del resto de España, cuando sabemos que le debemos todo cuanto hemos sido.


bar, catalanista


También estoy malditamente harto de que se acuse a España de robarnos, sobre todo cuando los que nos han robado han sido los políticos separatistas que hoy proclaman el desorden y la rebelión, porque no tienen nada que perder.


Estoy harto de que los funcionarios catalanes alineados con el separatismo aparenten ser el mejor ejemplo de compromiso con nuestra gente. Estoy harto de que gente que no ha emprendido nunca nada ni pagado una sola nómina, hayan construido el relato de una Cataluña de buenos y malos.

https://www.youtube.com/watch?v=Ewanuvkqz2Q


catanazi, aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells
aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells, xbdn1971


Estoy harto de los catalanes lobotomizados, que son una masa inerte enferma de odio, pero profundamente cobarde. Estoy harto de que se escondan tras los periodistas extranjeros y que cuando tienen que jugársela, deciden huir de la justicia. Estoy harto del permanente relato victimista, que se tergiverse la historia; que se ignore, por ejemplo, que cuando Franco venía a Cataluña, los líderes catalanes acudían rastreramente al palacio de Pedralbes a rendirle pleitesía y los obispos catalanes lo sacaban bajo palio en Montserrat.





Ana Gabriel, CUP, catanazi
Ana Gabriel, ayer, con disfraz de pro etarra, hoy en Suiza


Estoy harto de que se caricaturice permanentemente a España, que se la dibuje como un país culturalmente atrasado, cuando los catalanes no tenemos un solo acontecimiento popular que nos sirva de atracción turística, como por ejemplo lo es Sevilla en su Feria de Abril, Valencia en sus Fallas, Málaga en su Semana Santa, Huelva en su Rocío (escarcha, rosada) o Pamplona en sus Sanfermines.


Jordi Pujol, Artur Mas
Jorge Pujol y Arturo Mas

Estoy harto de que se menosprecien las tradiciones españolas y que luego copiemos sus ferias, charangas y romerías. Estoy harto de los hipócritas antitaurinos catalanes que acuden a las principales ferias taurinas del resto de España.


Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid
Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid


Estoy harto de que nos sintamos superiores cuando el genio creativo hace tiempo que lo perdimos. Estoy harto de que hablemos mal de todo el mundo, de que hagamos mofa de las costumbres de otras regiones, cuando nuestros bailes, nuestros trajes regionales, nuestra cultura de calle, carece de interés salvo para nosotros mismos.


Jordi Pujol, Quebec, Catalunya


Estoy harto del desprecio a los andaluces, cuando no consta que nuestros compatriotas del sur recurran a las sardanas (un baile sardo, de Sardinia, Cerdeña, Sardenya, etc.) para amenizar sus fiestas, como nosotros recurrimos a su folclore para amenizar las nuestras.



Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña


Estoy harto de que nos creamos el ombligo del mundo cuando no tenemos un solo símbolo cultural e identitario por el que se nos reconozca fuera de España. Quizás la barretina, barret, beret? 

Estoy harto de los curas y obispos que respaldan en las homilías a los que ayer quemaban sus templos.

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.


apoyo, internacional, independentismo, catalán


Estoy harto de que las familias y los amigos no podamos reunirnos civilizadamente sin que las diferencias políticas marquen el desarrollo de la velada.

Estoy harto del fanatismo de miles de catalanes, que interpreten como una victoria lo que no ha sido sino una gran derrota, que se dejen engañar como niños, que consideren héroes a los representantes de la casta más ladrona y corrupta de España.




nazismo, catalanismo, nazionalismo, NAZI, Nationalsozialismus


Estoy harto del escaso valor que tiene la palabra dada en Cataluña, de que hayamos acabado con el seny, de que la desmemoria nos impida reconocer nuestras complicidades históricas con esclavistas, terroristas y oligarcas usureros, del cobarde victimismo del separatismo, de que media Cataluña odie a la otra media, de que nuestra adhesión a España haya dependido siempre del dinero recibido. Estoy harto de los empresarios catalanes que ayudaron a Franco a ganar la guerra y que luego se alinearon con el separatismo. Estoy harto de que el voto de la Cataluña rancia valga el triple que el de un barcelonés.


catalanistas, Arnaldo Otegui, etarra, ETA, bildu, EH
La brossa s'ajunte, catalanistes amb l´etarra Arnaldo Otegui
 

También estoy harto de que pocos catalanes se enfrenten a la realidad de una región que, antes de 50 años, será mayoritariamente musulmana.

Sí, estoy terriblemente harto de lo que muchos catalanes están haciendo. Estoy profundamente avergonzado de ser catalán y muy harto de vivir en Cataluña.


escola, doctrina, adoctrinament, catalá
adoctrinament a l´escola ? Què va!

Lo lamento por mis hijas. Lamento que se vayan a encontrar con una Cataluña mucho peor que la que nosotros heredamos. Gracias a Dios que aún nos queda el resto de España para liberarnos de este infierno, del que estoy cada día más harto.