Mostrando las entradas para la consulta caure ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta caure ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 25 de agosto de 2026

Val, Valh, Vall, Vau, Vallon, Vallo, Vallada, Valeya, Valat, Valhat, Vallat, Valadar - Evalimen

Val, Valh, Vall, Vau, s. f., lat. vallis, val, vau, vallon, vallée.
Guardiey eguas per las valhs.
(chap. Vach guardá yegües per les valls.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je gardai juments dans les vallées.
Champs, vauz ni plans ni puois.
A. Daniel: Sols sui.
Champs, vallées et plaines et montagnes.
Loc. Es apellatz tot aquest mon vall de lagremas. V. et Vert., fol. 62.
Est appelé tout ce monde vallée de larmes.
ANC. FR. Delez grant val, grant mont.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. I, p. 436.
Il sont el val oriental. Roman du Renart, t. IV, p. 364.
Puisque j'avois à naistre en ce val misérable. Bertaut, p. 216.
CAT. Vall. ESP. Val, valle. PORT. IT. Valle. (chap. Vall, com Valldeltormo, Vallchunquera, Valldesgorfa, valls, Valls a Tarragona, aon va estirá la garra lo folclorista Carrégalo de Monroch; valleta, valletes.)

Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

2. Vallon, Vallo, s. m., vallon.
En pregons vallons. V. de S. Honorat.
En profonds vallons.
IT. Vallone.

3. Vallada, Valeya, s. f., vallée.
Li pueg tan aut
E las valladas.
Los XV Signes de la fi del mon.
Les coteaux si hauts et les vallées.
Si Karle pues trobar en bosc ni en valeya. Roman de Fierabras, v. 127.
Si Charles je puis trouver en bois ni en vallées.
IT. Vallata.

4. Valat, Valhat, Vallat, s. m., fossé.
Cel de la ost s' acesmon per umplir los valatz. Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
De mortz e de nafratz n' a gan ren els vallatz. V. de S. Honorat.
De morts et de blessés il (y) en a grand nombre dans les fossés.
- Vallon, val, vau.
Cavalga bonament e viatz
Dreitament ves Tolosa, pels pogs e pels valatz. Guillaume de Tudela.
Chevauche bonnement et vite directement vers Toulouse, par les monts et par les vaux.
ESP. PORT. Vallado. (chap. Vallat, vallats; de valla, valles; fossa, fosses.)

5. Valadar, v., entourer, ceindre de fossés.
Part. pas. Lo qual era ben valadat. Chronique des Albigeois, col. 45.
Lequel était bien entouré de fossés.
(chap. Vallá : fé valles y fosses.)

6. Valadejar, Valadeiar, v., fossoyer, creuser, faire, ouvrir le fossé, la tranchée, entourer de fossés.
Que tot hom que saupes valadejar que vengues al pabalho de Vespazia.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Que tout homme qui sût fossoyer qu'il vint au pavillon de Vespasien.
Part. pas. Seras tot entorn assetjada e valadejada.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8.
Tu seras tout autour assiégée et entourée de fossés.
ESP. Valladear.

7. Valejador, Valegador, s. m., fossoyeur, terrassier, travailleur.
Per gardar los valejadors.
Menero los valegadors lai on comensero los valhatz a far.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12.
Pour garder les fossoyeurs.
Menèrent les fossoyeurs là où ils commencèrent à faire les fossés.

8. Avalar, v., descendre, baisser, abaisser, couler.
Floripar, la corteza, lor va 'l pont avalar.
De cal part ve lo sanc que vetz jus avalar.
Roman de Fierabras, v. 3427 et 942.
Floripar, la courtoise, leur va le pont abaisser.
De quel côté vient le sang que tu vois en bas couler.
Fig. Aitan, quan pro so, los fai pretz puiar.
Los fatz, quan so vil, viltatz avalar.
Serveri de Girone: Cuenda chanso.
Autant, quand ils sont preux, le mérite les fait élever, quand ils sont vils, vilenie les fait abaisser.
Part. pas.
Adoncxs an nostres comtes tro al fons avalatz. Roman de Fierabras, v. 2002.
Alors ont nos comtes jusqu'au fond descendu.
ANC. FR. Le feit mettre en fers et avaller en la fosse.
Monstrelet, t. II, fol. 100.
Tout coiement, sanz dire mot,
Avala Jehans le degré.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 458.
Et d'un coup d'espée lui avalla la teste.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 188.
Il s' enble de la sale, s'avale les degrés.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 400.
En gallopant comme à bride avallée. Cretin, p. 154.
ANC. CAT. Avalar, avallar. (chap. Baixá, abaixá; portá cap aball, abaix, baix, daball.)

9. Avalir, v., disparaître, s'évanouir.
Vai lur tantost avalir. Brev. d'amor, fol. 175.
Va leur aussitôt disparaître. 
Part. pas. Es rictatz entr' els mai avalida.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Est noblesse parmi eux plus disparue.

10. Avalot, s. m., abaissement, renversement, culbute.
Hom non vi mais tal avalot. Roman de Flamenca, fol. 136.
On ne vit jamais tel renversement.
(chap. Avalot, avalots, abalot o abalots; v. avalotá o abalotá, ya no signifique fé caure, baixá, sino fé soroll, jaleo, sarabastall.)

11. Aval, Avall, adv., aval, là-bas, en bas.
Tot aco que es desotz, so es avall en yfern, et aco que es desus, so es amon el cel. V. et Vert., fol. 41.
Tout ce qui est dessous, c'est-à-dire là-bas en enfer, et ce qui est dessus, c'est-à-dire là-haut au ciel.
Loc. Gard' aval e gard' amon
Si negun savi y veira.
P. Cardinal: Una cieutat.
Regarde aval et regarde amont si nul sage il y verra.
Adv. comp. Monges, penhers ab afachar
Lor fai manhs colps d' aval sofrir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Moine, le peindre avec le farder leur fait maints coups d'en-bas souffrir.
Loc. Soven dizes so qu' es d' aval d' amon.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Souvent tu dis ce qui est d'en-bas, d'en-haut. 
S' en tornen en aval arrenso. Poëme sur Boèce.
S'en retournent par là-bas en arrière.
De dos ans en aval. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17.
De deux ans en aval (ensuite).
La freidors dissen del aire en terra, e cassa encontr' aval la terra la calor.
Liv. de Sydrac, fol. 24.
La froidure descend de l'air en terre, et chasse la chaleur encontre aval la terre.
Frances s' en van lotgan encontra' aval los pretz. Roman de Fierabras, v. 5045.
Les Français s'en vont louant encontre aval les mérites.
ANC. FR. Tandis que nous revenions aval par-dessus le flum. Joinville, p. 50.
Moult regarde amont et aval. Roman du Renart, t. 1, p. 183.
(chap. Mol mire amún y aball.)
Peuples sans nombre et d'aval et d'amont.
J. Marot, t. V, p. 92.

12. Davalar, Devalar, Devalhar, Devallar, v., descendre, déchoir.
Dins un potz, tota viva, l' a faita davalar.
(chap. A dins de un pou, tota viva, la ha feta baixá : tirá : caure.)
Chronique des Albigeois, col. 35.
Dans un puits, toute vive, il l'a faite descendre.
Salic de sa cambra, e davala 'ls degratz. Roman de Fierabras, v. 2551.
Sortit de sa chambre, et descend les degrés.
Per amor del palafre
Don si m laysset devalar.
Le Moine de Montaudon: Mos sens.
Par amour du palefroi dont ainsi elle me laissa descendre.
Mon effant, dis el, davalas
D' aquel mur.
Un Troubadour Anonyme: El nom de Dieu.
Mon enfant, dit-il, descends de ce mur.
Davalet s' en la jos pel pon voltitz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.
Il s'en descendit là dessous par le pont voûté.
Fig. Pueia en pretz, ses devalar.
Monte en mérite, sans descendre.
Aissi afolli e devalh
Mon sirventes.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
Ainsi j'affole et je déchois mon sirvente.
- Provenir, dériver.
D' aquest VII caps devallan totas manieyras de peccatz e de vicis.
V. et Vert., fol. 6.
De ces sept chefs proviennent toutes manières de péchés et de vices.
ANC. FR. Dévaller les arbres des montaignes. Œuvres de Du Bellay, fol. 307.
Je semble au mort qu'en la fosse on dévale. Ronsard, t. 1, p. 53.
CAT. Davallar, devallar. IT. Divallare.

13. Devalament, s. m., abaissement.
Ayssi es depressios, so es devalamens. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Així o aixina es depressió, aixó es abaixamén.)
Ainsi est dépression, c'est-à-dire abaissement.
CAT. Davallament. IT. Divallamento. (chap. Abaixamén, abaixamens; baixada, baixades.)

14. Evalimen, s. m., disparition, anéantissement. 
Aisso fes per crebamen e per evalimen del diable.
Abr. de l'A. et du N. Test., fol. 11.
Cela il fit pour crévement et pour anéantissement du diable.

jueves, 6 de agosto de 2026

Trabuc, Trabuquet, Trabucamen, Trasbucamen, Trabucharia, Trabucable, Trabucar, Trabuchar, Trasbuchar, Trebucar, Trebuchar, Trebuquar

Trabuc, s. m., lat. trabucchus, trébuchet, sorte de machine de guerre.
Er ai ieu tendut mon trabuc,
Don sueill trair' als malvas baros.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai ieu.
Maintenant j'ai tendu mon trébuchet, dont j'ai coutume de tirer aux mauvais barons.
Aparelheron trabucs per Arles trabucar. Chronique d'Arles.
Apprêtèrent trébuchets pour renverser Arles.
- Trébuchement, renversement, culbute, chute.
Fig. Ergulhos no ve son trabuc
Plus que fai son colp la canha.
Bernard de Venzenac: Pus vey lo.
L'orgueilleux ne voit pas son trébuchement plus que fait son coup la canne.
CAT. Trabuc. ESP. PORT. Trabuco. IT. Trabocco. (chap. Trabuc, trabucs; trabuco, trabucos : classe de máquina de guerra, no ere com lo conegut de Algarrobo.)

garrofa, Nom humorístic del doble-sis en el joc de dòmino (València), Algarrobo, Curro Jiménez

2. Trabuquet, s. m. dim., trébuchet, sorte de machine de guerre.
Ses la decima, non es
Un tan caut que n' armes un lenh
Ni 'n bastis trabuquet ni genh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Sans la dîme, il n'est pas un si chaud qui en armât un vaisseau ni en bâtit trébuchet ni engin.
Per lors murs afendre
Fan engenhs e carels,
E trabuquetz tendre.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Pour leurs murs percer font engins et carreaux, et tendre trébuchets.
CAT. Trabuquet. ESP. Trabuquete. IT. Trabocchetto. (chap. Trabuquet, trabuquets.)

3. Trabucamen, Trasbucamen, s. m., trébuchement, renversement, chute, 
culbute.
Lo trasbucamen delz malvatz angels del cel en abisme. Liv. de Sydrac, fol. 45.
La chute des mauvais anges du ciel en enfer.
Apres cant d' aquel orde fon fach trabucamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Après quand de cet ordre fut faite la chute.
ANC. FR. Les histoires qui sont toutes pleines de ruynes et de misérables tresbuchemens des grans conquéreurs.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 364.
IT. Traboccamento. 

4. Trabucharia, s. f., trébuchement, chute, culbute, abaissement.
Vis trop beguz fai ira e escomocio e moltas trabucharias.
Trad. de Bède, fol. 45.
Vin trop bu fait colère et agitation et nombreuses culbutes. 
Fig. Qui essalsa sa boca, quer trabucharia. Trad. de Bède, fol. 34.
Qui exalte sa bouche, cherche abaissement. 
ANC. FR. Ruyne, c'est-à-dire trébucheure. 
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 192.

5. Trabucable, adj., périlleux. 
Laissa la trabuchabla via de mort. Trad. de Bède, fol. 36.
Laisse la périlleuse voie de mort.
ANC. FR.
D'une part ferme, et d'autre tresbuchable.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 713.

6. Trabucar, Trabuchar, Trasbuchar, Trebucar, Trebuchar, Trebuquar, v., abattre, renverser, culbuter, tomber.
Aparelheron trabucs per Arles trabucar. Chronique d'Arles. 
(chap. Van aparellá trabucs pera trabucá Arlés.)
Apprêtèrent trébuchets pour renverser Arles.
Com cavalh qu', en corre ses fre, en fay soven trabucar lo senhor.
V. et Vert., fol. 85.
Comme cheval qui, à courir sans frein, en fait souvent culbuter le maître.
Que trebuquet en l' aigua. Guillaume de Tudela. 
Qui tomba dans l'eau. 
Si a mal pas non trabucha.
Giraud de Borneil: Quan la.
Si à mauvais passage il ne trébuche pas.
No se te ta fort mort no 'l trabuc.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68.
Ne se tient si fort que mort ne l'abatte.
Petit val orgoill d' amador
Qu' ades trebucha son seignor
Del loc alsor.
A. Daniel: Chanzon d' un.    
Peu vaut l'orgueil d'amoureux qui incessamment renverse son seigneur du lieu plus elevé.
- Trébucher, broncher.
El pot be trabucar e rompre son col. Livre de Sydrac, fol. 44.
Il peut bien trébucher et rompre son cou.
Cant l' us dels pes eslampa o trabuca. V. et Vert., fol. 58.
Quand l'un des pieds glisse ou trébuche.
- Peser de la monnaie. 
Las monedas que trabuchas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Les monnaies que tu trébuches. 
Fig. Aisi com sel que trabucha e peza
Soan mesclat ab bos deniers de pes.
B. Carbonel: Aisi com sel.
Ainsi comme celui qui trébuche et pèse dédain mêlé avec bons deniers de poids.
Part. pas. E 'lh malvatz seran trasbucah en effern. Liv. de Sydrac, fol. 90.
Et les méchants seront culbutés en enfer.
ANC. FR. De totes partz le vont saisir,
Jus le trebuschent du cheval.
Fabl. et cont. anc., t. I, p. 243.
K'andoi sunt aval trébuciet. Roman du Renart, t. IV, p. 337.
CAT. ESP. PORT. Trabucar. IT. Traboccare. (chap. Trabucá : tombá : fe caure : abatre; dispará un trabuc o trabuco.)

7. Trabucansa, s. f., renversement, bouleversement.
Encar hi par la trabucansa. V. de sainte Énimie, fol. 37.
Encore y paraît le bouleversement.

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

lunes, 20 de abril de 2026

Himne feixista, Esquerra Republicana de Catalunya, ERC

Que quede claro que no somos nosotros los que decimos que los separatistas catalanes son más fascistas que Benito Mussolini ....que son ellos mismos los que lo dicen.


Himne feixista per a ús de l´Esquerra Republicana de Catalunya.

https://gaceta.es/entrevistas/erc-tenia-propia-checa-eliminar-los-cadaveres-los-lanzaban-los-hornos-25112016-1242/

Himne feixista per a ús de l´Esquerra Republicana de Catalunya.



Som l'Esquerra Catalana
que remena les cireres:
demostrem tenir prou gana
per cruspir tots els preveres;
L'Avi ens dóna companyia
i en Companys els rabassaires:
Catalunya prou somnia
amb la seva llibertat!

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

L'Aiguadé amb la seva vara
lliga cans amb llonganisses.
En Gassol béns acapara
i unta amb oli les frontisses.
En Lluhí fa de les seves
i renega en Casanovas
al darrera de les "eues"
en senyal de llibertat.

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

Al qui, d'alguna manera,
no li plau de ser feixista,
ja li pengen al darrera
una llufa mai no vista.
Catalunya té en l'Esquerra
un conjunt de coses lletges,
de la pàtria és la desferra
que absorbeix la llibertat.

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

Cal mirar nostres finances
i que bé que hom administra:
qui tingués nostres gaubances:
valen més que ésser ministre.
L'Estatut de Catalunya
ai, quin ham de pescar lluços,
cada article que s'allunya
fa molt bé a la llibertat!

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

Si l' Azaña ens el donara
armarem una revolta,
puix tenim tan mala baba
que li cantarem l'absolta!
Car si l'Estatut venia,
ai adéu la menjadora,
car el poble bé ens treuria
en ús de la llibertat!

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

Si ensorrem tota a la Lliga
i ens mengem en Pellicena
farem caure l'enemiga
que ens vol doblegar l'esquena.
No deixem votar les dones
que segur la freigirien,
car nosaltres som persones
que enlairem la llibertat.

Jovenesa, Jovenesa,
primavera ben entesa!
Es l'Esquerra la baixesa
enlairada a diputat!

KIKO.





Aquí uns vídeos dels catanazis de los draps, de Peñarroya de Tastavins, Penarroja, Matarranya, Matarraña, Teruel, a la orden de Ignacio Sorolla Vidal, xarxes = rets, com per ejemple, feixistes:






domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona; 
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona; 
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.