Mostrando las entradas para la consulta canut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta canut ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de octubre de 2026

Raimon Vidal, nouvelle. So fo el temps c'om era jais

Raimon Vidal, nouvelle.

2. Raimondo Vidal. Las razos de trobar. Raimons Vidals

So fo el temps c'om era jais
e per amor fis e verais
e cuendes e de bon escuelh,
qu'en Lemozi, vas Essiduelh,
ac un cavalier mout cortes,
adreg e franc e gent apres
e a totz afars pro e ric;
e car son nom ades no us dic,
estar m'en fa so, car no l sai
e car el en sa terra lai
no fon ges dels baros maiors,
per que sos noms non ac tal cors
coma de comte o de rei.
Per so us dic que non fon, so crei,
senher mas d'un castel basset;
mas nobles cors, que mans en met
de bas loc en ric et en aut,
li donet que saup far azaut
e d'avinen tot cant anc fetz,
a totz sos jorns: e qu'en diretz?
que tant puget per galhardia
per pretz e per cavalairia
e per armas e per servir
c'a totz si fetz mil tans grazir
que baros qu'en la terra fos,
vas qu'el sera de companhos
menet soven e voluntiers.
Tant ac de covinens mestiers
que cavaliers fon, pro e bo,
qu'en la terra non ac baro,
a qui taisses, que de bon grat
no l fezes de sa cort privat
e poderos ab lui ensems.
E membra m be qu'en cellui temps
que l cavaliers fon pros aissi
ac una domn' en Lemozi,
valent de cors e de paratje, 
e ac marit de senhoratje
e d'onor ric e poderos.
Mout fo l cavaliers coratjos
que celei amet per amor.
E la domna, que de valor
lo vi aital e de proeza,
anc no i volc gardar sa riqueza,
ans lo retenc lo premier jorn;
qu'en Bernartz dis de Ventadorn:
"Amors segon ricor no vai."
E doncx no us cuiatz vos, de lai
cant el se senti retengutz,
c'adoncx fos plus aperceubutz
e plus jais que dabans non era?
Si fo, e de melhor manera
valens e plus abandonatz.
Car bon' amors fug als malvatz
e dona s als bos metedors.
E domn', ab cui treva valors
e val sabers e conoissensa,
com auza far desconoissensa
ni drut recrezen per aver
ni tal que ja non aus parer
ni en cort venir ni anar!
Sabetz, cal drut deu domna far
que per pretz vol menar joven?
Adreg e franc e conoissen,
ardit et en cort prezentier,
e gart, cant penra cavalier
a si servir, que sieus paresca
e qu'e s'amor melhur e cresca,
car aissi l pot far de paratje:
c'anc malvatz no fo de linhatje
ni hom galhartz de vilania;
car lai on valors ven e tria
ven paratjes, e de lai fui
on paubres cors soven s'adui,
que mans n'a faitz bas d'autz baros.
E per so dis en Perdigos:
"En paratje non conosc ieu mai re
so mas que mais n'a cel qui mielhs se capte."
E cascus pot saber qu'es dreitz.
E per so l cavaliers adreitz,
on ricx cors noiric cortezia,
can vi c'a si dons non tanhia
per paratje ni per ricor,
volc enantir tan sa valor
c'ab lieis s'engales pauc o mout.
E non estet en lei de vout
vestitz, ni patz a una part,
ans se carguet guerr' e regart
e fetz per sos vezis assautz,
aisi com dis en Raimbautz: - 
e cels que m vol auzir m'escout -
"Per midons ai cor estout
et humil e baut;
e s'a lieis no fos d'azaut,
ieu m'estera en loc de vout,
e d'als no pensera mout,
mais manger' e tengra m caut
et agra nom Raimbaut."
No volc aver nom Raimbaut
lo cavaliers, mas bon e bel.
E la domna, per far cembel
a la gent que vai devinan,
volc lo sofrir a son deman
e c'om plus bas no ill en dones,
car greu er pros domna c'ades
calque drut hom no ill en devi.
E si no n voletz creire mi,
auiatz d'en Miravalh qu'en dis,
que mai saup d'amor que Paris
ni hom c'anc auzissetz comdar:
"Sabetz, per que deu domn' amar
tal cavalier que l sia onors:
per paor de mals parladors,
c'us non la'n puesc' ocaizonar
d'aiso c'ad onrat pretz s'atanh;
quar plus en bon' amor s'enpren,
nulhs hom no m pot pois far crezen
que ves autra part se vergonh."
Aisi m par issida del ponh
a malparliers domna prezans.
Enaissi l tenc mai de set ans
la domna l cavalier que us dic,
que pres del sieu e que l sofric
son deman e que la preies,
et qu'ella l donet que portes
anels e manjas per s'amor.
Adenan, un jorn de Pascor,
c'aisi servia l cavaliers,
anet, car n'era costumiers,
vezer si dons en son repaire,
e si us cuiatz qu'ella l saup faire
tot cant a bel solatz cove,
ja non cug que i falhatz en re;
c'anc domna mielhs no s'en captenc.
E l cavaliers, sempres que venc,
josta lieis s'anet asezer;
e no foron mas can plazer
las premieiras novas d'abdos.
Mais cel qu'en era bezonhos
e per sobramor apensatz,
co hom cortes et ensenhatz
a si dons deu far, li comensa
l'amor e la long' entendensa
qu'en lieis a fag' e l long servir,
e com li deu tostemps grazir
lo ben e l'onor qu'en lui es;
car be sap e conois manes
que per lieis l'es tot avengut;
e si l tenia en loc de drut
a son jazer ni per privat,
no s cuia que i agues peccat
ni facha nulha leugaria:
e quar lo l dis, per merce l sia,
que non li o torn a nulh mal,
c'amors l'en fors', e no n pot al,
e pois totz jorns pot auzir dire
qu'el mon non a tan greu martire
com lonc esperar, qui l sec fort.
Aisi no l respos nulh conort
la domna, mas iradamens:
"Per Dieu," fai s ela, "malamens
ai messa l'amor que us ai facha,
c'aital anta m'avetz retracha
ni us pensetz anc c'ab mi us colgues.
Non aviatz pro que us ames
e us tengues per mon cavalier?
A mi m'en torn que mal m'en mier;
que per vos n'ai laissatz mans ricx:
mais en Bernartz, lo fis amicx,
o dis, so sabetz, qu'ieu o sai:
"Totz m'en desconosc, tan be m vai,
e s'om sabia, en cui m'enten!"
Tan n'ai fag per ensenhamen
que totz vos n'etz desconogutz.
Aisi, quar voletz esser drutz,
vos tuelh mo solatz e m'amor,
e pensatz de conquerr' alhor
domna, c'ab se vos denh colgar:
c'ab mi non podetz mai trobar
esmenda, patz ni fi ni treva."
Ab tan dejosta lui se leva
cais c'als autres vol far solatz.
E l cavaliers remas iratz,
pensius, e tenc son cap vas terra,
qu'es per amor en manta guerra
ab mant pensamen enoios.
Era s penet, car fon cochos
vas si dons tan de dir son cor,
e maldis celui qu'a nulh for
amet anc, car tot cant avia
fag en set ans, pert en un dia,
ses forfag, e no sap per que. -
En la sala, que be m sove,
on aiso fo c'a celui peza,
ac una donzela corteza,
nepta fo l senhor del castel;
azaut cors ac e gent e bel
e jove; que non ac vint ans.
E aperceup be per semblans
e per fag las novas d'abdos,
e vi l cavalier consiros
per la domna que s'en levet,
e penset, c'anc sol no i ponhet,
c'auzit ac so que no l fon bo.
Ves lui s'en va per occaizo
d'aver solatz, e l cavaliers,
des que la vi, mot voluntiers
josta si li fetz bel estatje,
com a donzela d'aut paratje
deu hom far, cant es ric' e bela. -
Aisi co hom se renovela
solatz per traire cor d'autrui
li vai dizen tan que l'adui
en las novas c'auzir volia.
E l cavaliers li dis: "Amia,
car conosc, que de vos no m gart,
ans car semblatz de bona part
e tals cui no tanh malvestatz,
vos dirai, e sia n celatz,
de vostra domna co m n'es pres;
ieu cug que tant avetz apres,
non per jorns, mas per plan coratje,
que ben sabetz que per paratje
ni que m cuges esser sos pars
non amei, - e sia'n cuiars
eissitz - vostra domn'a mos jorns;
mas amors, que non es sojorns
celui que vol trop aut amar,
la m fetz tan soven remembrar
que mal mon grat lo i aic a dir.
E car anc m'o volc acuilhir
qu'eu la preges, no i gardei re
a lieis servir, ni mal ni be,
ni tort ni dreit, cals que il plagues;
e membra m be, cals c'o disses,
e cug fos n'Arnautz de Maruelh
que mai saup qu'aicel de Nantuelh
d'amor ni d'autre al mieu albir: 
"E can me pes cals es que m fa languir,
consir l'onor et oblit la foldat
e fug mo sen e siec ma volontat."
Aisi m'a volers enganat
e fag amar set ans en van:
eras, can cugei penre plan
e leu so c'avia servit,
es m'avengut so c'ai auzit,
que dis en Folquetz l'amoros:
"Per qu'er peccatz, amors, so sabetz vos,
si m'aussizetz, pus vas vos no m'azire;
mas trop servirs ten dan mantas sazos,
que son amic en pert hom, so aug dire;
qu'ie us ai servit et encar no m'en vire:
mais car sabetz qu'en guizardo enten,
ai perdut vos e l servir eissamen." 
"Aiso no m par del vostre sen,"
dis la donzela, "bels amicx:
assatz toccatz de bas aficx,
vas que de cor semblatz azautz.
Auzatz so qu'en dis en Guirautz
que mai saup d'amor que Tristans:
"E com ja semblari' enjans
aitals balans
c'om ben ames e no sofris!"
E car ma domna no s'en ris
al premier mot e no us dic oc, 
per so us cuiatz que us torn en joc
vostr' afar ni us datz consirier.
E d'en Guillem de san Desdier
qu'en dis, non auzitz anc parlar?
"E cels qu'obra d'amor sap far
jes per un mot no s desesper;
car bona domna son voler
cela soven per essaiar."
Voletz n'en mon conselh estar
o non?" "Oc ieu mout voluntiers,
amiga," dis lo cavaliers,
"e prec vos que m'en conselhetz."
"Ades vuelh doncx que us remembretz
aquesta cobla per intrar,
c'auzitz a'n Guillem Ademar
mantas vetz dir et en mans locx:
“E fara m canezir a flocx,
si no m socor enans d'un an,
car ja dizon que m van brulhan
canetas, e no m sembla jocx:
e si m fai joven canezir,
tot canut m'aura, can que tir,
car bos esfortz malastre vens.
Et a vos remembr' eissamens
aquesta qu'es entre nos ams:
“E cuiatz qu'aisso sia clams
ni que m'en rancur? Non fatz jes;
tota ma rancura es merces,
si be s passa l ditz lo garans;
no sui clamans;
mas be volria ela s chauzis
que no falhis,
tan es adrecha e benestans,
que l maier pans
del pretz caira, si no l soste vertatz,
e sera greu us fis cors ves dos latz."
Ab aital cor vuelh que siatz,
amicx," la donzela respon.
"Et ieu, per lo senhor del mon."
"Car dolors es d'ome que ama,
ab midons, e si tot s'en clama,
no vo n cal, qu'ieu vo n serai bona.
Mas de mieg jorn ad ora nona
es, e vos remanretz aisi;
e non laissetz c'al bo mati,
ans que us movatz ni l cautz s'espanda,
non tornetz a vostra demanda,
aisi co fis amicx deu far;
car ben leu per vos essaiar
o car no i venguetz de sazo
avetz trobat aital de no;
e deu s'en melhurar, so cug;
e dirai vos so que jes tug
no us sabrian dir, si m n'esvelh,
qu'en dis en Guirautz de Bornelh,
e membre us afortidamen:
"Qu'en patz e sufren
vi ja que m jauzira
d'un' amor valen,
si leugeiramen,
per fol sen savai,
no m fezes esglai
so que m'aiudera,
si n fos veziatz;
e feichi m iratz;
per c'autre senatz,
quan m'anei tardan,
poins e pres enan.
E pois sofertera
maiors tortz assatz,
quan m'en fui lunhatz
e fui n esfreidatz;
per que us prec e us man
que sofratz aman.
Be m platz que ill aman
amon soffertan;
Car cil venceran
que be sofriran."
E vos, que avetz sufert tan,
non o perdatz per sol un ser." -
Aisi l fe la nueg remaner
la donzela, cui Dieus ampar.
E non oblidet c'al colgar,
cais qui s vai d'autr' afar parlan,
a si dons non demandes tan
qu'en las novas la fetz venir.
Mas cela que s'en pres albir
aissi com s'era trop sabens
leva la ma, fier l'en las dens
que l sanc li'n fetz issir manes.
"Vai," fai s ela, "maldicha res,
vils senes sen, que vos m'auses 
parlar de tal causa, c'ades
non o compresets ses devet."
E la donzela s'en calet
e tenc se per envilanida
e dis qu'anc mala fo ferida,
que sa domna re non auzi.
Aisi remas tro al mati
que tug levan per la maiso.
E l cavaliers, can vic sazo
c'a si dons degues mai plazer,
josta lei s'anet assezer,
e tornet li a son deman:
mas no l'en calc anar enan;
c'al comensar auzi tal re
que per tot cant hom el mon ve
non ausera mai dir un mot
mai sol aitan, e fon fag tot,
com cels c'apenas s'asegura:
"Cortezia non es als mas mesura,
e vos, amors, no saupes anc que s fos;
per qu'ieu serai tan plus cortes que vos,
c'al maior brui celarai ma rancura."
“E vos o faitz, qu'ieu no n ai cura
mas que denan mi vos ostetz,"
dis la domna, "e que pensetz
d'autre vostr' afar per ja mais."

viernes, 28 de agosto de 2026

Vel, Velh, Vielh, Vilh, Veilard, Viliard, Veltat, Velheza, Veillor, Vilhenc, Vilhuna

Vel, Velh, Vielh, Vilh, adj., viel, vieux.
Molt val lo bes que l' om fai en jovent,
Com el es velz, qui pois lo soste.
Poëme sur Boèce.
Moult vaut le bien que l'homme fait en sa jeunesse, comme il est vieux, qui puis le soutient.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

A pres manh vielh vestimen.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
A pris maint vieux vêtement.
Vos es vielhs, e ilh vielha issamen.
(chap. Vosté es vell, y ella vella igualmen.)
T. de Granet et de Bertrand: Pos anc. 
Vous êtes vieux, et elle vieille également.
- En terme de théologie.
El Vielh Testament. V. et Vert., fol. 80.
(chap. Al Vell Testamén.)
Au Vieux Testament.
La ley velha autreia partir lo matrimoni. La nobla Leycson.
La loi vieille octroie de dissoudre le mariage.
- Par relation au sens figuré de Jove, et figurément, laid, disgracieux.
Es vielha quan cavalier non a;
Vielha la tenc, si de dos drutz s' apaya.
Bertrand de Born: Belh m' es.
Elle est laide quand elle n'a pas de cavalier; je la tiens pour laide, si elle s'accommode de deux galants.
Subst. Era restan li vilh, veno li fric.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 1.
Maintenant restent les vieux, viennent les jeunes.
Als vielhs es leugier de junar. Eluc. de las propr., fol. 74.
Aux vieux il est facile de jeûner.
ANC. Fr. J'avoye un cheval extrêmement las et viel. Comines, t. 1, p. 22.
CAT. Vell. ESP. (MOD.) Viejo. PORT. Velho. IT. Vecchio. (chap. Vell, vells, vella, velles; agüelo com lo Sebeta, agüelos de Soria, agüela de Pedro Saputo, agüeles.)
(N. E. En Vielha, Val d'Aran, dentro de Cataluña, se habla el aranés, uno de los dialectos de òc, oc, och, hoc, como siempre lo fue el catalán.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

2. Veilard, Viliard, adj., vieillard, vieux.
Es pus viliards non es sers.
A. Daniel: Amors e joi.
Est plus vieux que n'est serpent.
Substantiv. Al cap ses una veilarda. Roman de Jaufre, fol. 55.
Au chevet sied une vieillarde.
CAT. Vellas (Vellàs). ESP. Viejazo. PORT. Velhão. IT. Vecchiardo.
(chap. Vellot, vellots, vellota, vellotes; agüelot, agüelots, agüelota, agüelotes.)

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

3. Veltat, s. f., vieillesse.
Om per veltat non a lo pel canut. Poëme sur Boèce.
L'homme par vieillesse n'a pas le poil blanc.

4. Velheza, s. f., vieillesse.
Totz hom, cui fai velhez' o malautia
Remaner sai, deu donar son argen.
Pons de Capdueil: Er nos sia.
Tout homme, que vieillesse ou maladie fait rester ici, doit donner son argent.
CAT. Vellesa. IT. Vecchiezza. (chap. A la vellesa, pigota (viruela), velleses; valensiá: vellea.)

Vita Christi de la Reuerent Abb´adl´atínta. (la t está damún de la radera a. pareix un muixó. (Abbadessa de la Trinitat)

5. Veillor, s. f., vieillesse.
Jovens e poder li falh,
E paubreira e veillors l' assalh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Jeunesse et pouvoir lui manque, et pauvreté et vieillesse l'assaille.

6. Vilhenc, s. f., vieillesse.
Vos es vielhs e ilh vielha issamen;
E pos vilhenc abdos vos dessazona,
No seria ses joven l' amor bona.
T. de Granet et de Bertrand: Pos anc.
Vous êtes vieux et elle vieille également; et puisque la vieillesse tous deux vous dénature, l'amour ne serait pas bon sans jeunesse.

7. Vilhuna, s. f., vieillesse.
La barba es canuda en vilhuna.
(chap. La barba es canosa a la vellesa.)
Hom ve a defailliment, et aquo es en temps de vilhuna.
Eluc. de las propr., fol. 73.
La barbe est blanche en vieillesse.
On vient à défaillance, et cela est en temps de vieillesse.

8. Velhezir, v., vieillir.
Vielha ses velhezir. 
Richard de Barbezieux: Atressi cum.
Vieille sans vieillir.
Qui manja de cel qu' es apelatz fruh de vida, may no velhezira. 
Liv. de Sydrac, fol. 11.
Qui mange de celui qui est appelé fruit de vie, davantage ne vieillira.

9. Envelhezir, Envellezir, Envielhizir, v., vieillir. 
Per la carn renovellar
Que no puesca envellezir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Pour renouveler la chair qu'elle ne puisse pas vieillir.
Fazia las armas endurzir et envielhizir en peccat. V. et Vert., fol. 37.
Faisait les âmes endurcir et vieillir en péché.
Part. pas. E 'n soy envelhezitz. Roman de Fierabras, v. 3780.
Et j'en suis vieilli.
ANC. FR. Jo sui mult enveilliz ne enchenist.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 13.
Il ne pouvoit mieulx ne plus honestement envieillir.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton.
CAT. Envellir. ESP. Envejecer. PORT. Envelhecer. (chap. Envellí, envellís; fés vell, agüelo: envellixco o envellixgo, envellixes, envellix, envellim, envelliu, envellixen; envellit, envellits, envellida, envellides; envelliré; envelliría; si yo me envelliguera o envellira.)

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuar, Tuaria, Tudar, Atuzar, Tuba, Tudel, Tueissec, Tueysec, Toscar, Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar

Tuar, v., tuer. 
Voyez Denina, t. II, p. 70.
Raynier devian tuar, can fora avesprat.
Roman de Fierabras, v. 3856.
Raynier ils devaient tuer, quand serait arrivé le soir.
Part. pas.
E mot petita d' ora lor n' an CCC tuatz.
Roman de Fierabras, v. 3500.
En moult peu d'heure ils leur en ont trois cents tues.
ANC. FR. Vos tuastes vostre porcel.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 265.
Chilz vassauz l'a tuet qui l'avoit en desdain.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 16.
(chap. Matá, assessiná.)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

2. Tuaria, s. f., tuerie.
An faict tala tuaria e murtre. Chronique des Albigeois, col. 35.
Ils ont fait telle tuerie et meurtre.
(chap. Matadissa, matadisses; assessinat, assessinats.)

3. Tudar, v., éteindre, étouffer.
Res que 'l posca tudar. De la Confessio.
Rien qui puisse l'éteindre.
El fuecs que m' art es tals que Nils
No 'l tudaria.
(chap. Lo foc que me creme es tal que lo Nilo no lo apagaríe - acoraríe, extinguiríe, consumiríe.)
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l'éteindrait pas.
E 'l fuoc no s tuda. 
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Et le feu ne s'éteint pas.
Fig. Cobeitatz vos tuda.
G. Riquier: En re no.
Convoitise vous étouffe.
E 'l fuoc no s Tuba.
(chap. Apagá, acorará, extinguí.)

4. Atuzar, v., éteindre, faire pâlir.
A greu pot hom lo solelh atuzar.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement on peut faire pâlir le soleil.
5. Estuzar, v., éteindre, étouffer.
Fig. Vei cum jovens s' estuda.
(chap. Vech com la juventut s'apague, acore, consumix.)
Marcabrus: Al son desviatz.
Je vois comment allégresse s'éteint.

Tuba, s. f., lat. tuba, trompette, clairon.
A guiza de tuba, que es trompa. Eluc. de las propr., fol. 60.
À manière de trompette, qui est trompe.
IT. Tuba. (ESP. chap. Tuba, tubes; classe de trompa grossa.)

Tudel, s. m., tuyau, tube.
Vos en gitatz ab tudel
Ins en las nars de vostr' ausel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous en jetez avec tube en dedans des narines de votre oiseau.
ESP. Tudel. (chap. Tubo, tubos; tubet, tubets; canut, canuts; canutet, canutets.)

Tueissec, Tueysec, s. m., lat. toxicum, poison.
Cum selh que beu tueissec ab lag.
(chap. Com aquell que beu veneno en lleit.)
P. Vidal: Baros Jhesus.
Comme celui qui boit poison avec lait.
O fan poizos o donon tueysec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Ou font potions ou donnent poison ou venin.
ANC. FR. Iluec fu mort par un toxiche. Roman de Rou, v. 8372.
(chap. Veneno, venenos; tóxic, toxics, tóxica, tóxiques.)

2. Toscar, v., empoisonner.
Fig. Sos fatz aplana e tosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Ses faits il adoucit et empoisonne.

3. Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar, v., empoisonner.
Donar li vai beuraje, e vai l' entuysegar. V. de S. Honorat.
Lui va donner breuvage, et va l'empoisonner.
Part. pas. S' era entoyssegat, 
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné, ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Entuysegada fon. V. de S. Honorat.
(chap. Va sé intoxicada, envenenada.)
Elle fut empoisonnée.
Si la sageta es entoxiguada. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
(chap. Si la sageta (flecha) está intoxicada : envenenada.)
Si la flèche est empoisonnée.
(chap. Intoxicá, intoxicás; envenená, envenenás : yo me intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquem o intoxicam, intoxiquéu o intoxicáu, intoxiquen; intoxicat, intoxicats pel catalanisme, intoxicada, intoxicades; intoxicaré; intoxicaría; si yo me intoxicara. Yo me enveneno, envenenes, envenene, envenenem o envenenam, envenenéu o envenenáu, envenenen; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo me envenenara. ESP. CAT. Envenenar, intoxicar.)

jueves, 30 de abril de 2026

Boecio, códice, monasterio de Ripoll

BOECIO. (1)

(1) Códice del monasterio de Ripoll, titulado Vida y milagros de Santos, n.° 113, fól 141. La materia que encierra este fragmento tiene marcados de vez en cuando unos espacios, que serían destinados para ocuparlos con el número respectivo de los capítulos en que se divide, de lo que se olvidaría, sin duda, el escribiente, menos en los espacios quinto, séptimo y octavo, donde efectivamente se lee la palabra capitol con el número que, por orden, corresponde a cada uno. Advertimos, pues, que hemos llenado los espacios donde se omitieron las indicaciones referidas, con las que les correspondieran; y esto lo hacemos, tanto para que se note mejor la distribución de la materia, como porque así se deja ver claramente que el trozo que falta al principio ha de ser tan solo una pequeña parte del capítulo I°.

monasterio de Ripoll, Boecio, Boeci, Boheni
....... La qual cosa en breu los vendria en ajuda contra lo dit Theodorich el despol posseyria del regne posant falçament titol de tracio al dit Boheci per ço cor era major e pus virtuos e pus poderos quels altres. Empero era innocent en la cosa. E en absencia del dit Boeci fo promulgada sentencia contra ell que fos exiylat e mes en preso en la ciutat de Pavia on per colpa malament fenta fo malmenat e per aço car era bo e discret e coratios e no frevol axi com virtuos e bo jatsia que soferis tribulacio en lo seu cors empero temprava e vencia la sensualitat per bona raho per la qual cosa feu aquest libre en lo qual mostra que ell sentia be la tribulacio en lo cors mas empero axi com virtuos soferia valentment la fortuna contraria car humanal cosa es sentir les adversitats mas empero sil hom leva lo seu enteniment alt envers la veritat sobirana conexera clarament que nos deu del tot esmeylar ne si matex desemperar. On podets notar que en altre manera esta hom trebayllat per passions senssibles e en altra manera quant te lo enteniment exalçat envers los bens vertaders e per ço car Phylosophia qui vol aytant dir com saviesa feu levar lenteniment del hom envers los dits bens. E per aço lo dit Boheci en aquest libre posa si matex en loch de persona torbada per tribulacions e posa la Phylosophia en loch de persona qui seguex e conex veritat axi com si eren IIes persones ques rahonassen perque posa les sues dolors ab les rahons de les dites dolors e la Philosophia lo consolava anullant les rahons de les dites dolors perque lo dit libre a nom de consolacio de Phylosophia quaix que fossen II persones ço es la una malalta e laltre que fos metge e que fossen maestre e dexeble perque lo dit Boeci comença a dir planyent en axi. Lo II capitol. - Aylas jo qui solia esser estudi he qui he feyts molts libres e diverses dictats e qui he tresladats molts libres de Philosophia de grec en lati axi com la methafisicha de Aristotil e la arismeticha de Nithomachi pare del dit Aristotil mentre jo era en la flor del meu estudi estant en gran benanança aylas aram cove de fer dictats de plant e de dolor per los quals puxa mostrar la mia miseria regant ab lagremes de plor vertader la mia cara e jatsesia quem hajen tolt tot ço que jo posseya empero nom han poscudes tolre les mies sciencies ans aquelles me acompanyaran e nos pertiran de mi e aquelles soles son companyia mia. - On es notoria cosa que lo dit malvat Theodorich per la sua crueltat tolch a Boheci tota persona qui hagues ab ell privadea e negun seu amich nol gosa seguir ne li lexa negun seu conexent a son servey e part aço havial desposseyt de tot quant havia mas per ço car los bens e les riqueses de la anima no desemparen hom no poden esser toltes per mans estranyes per aquesta raho diu que les sciencies que ell se havia guanyades estegeren ab ell e no pogueren esser enpetxades per negun. E per ço dix Catho aprin alcuna sciencia a art car si per aventura se mudava e fugia la tua fortuna la sciencia tots temps romandria ab tu e not desemperaria dementre que haguesses vida. En apres Boheci fa comperacio del seu temps passat al present dient aytals peraules - ay mesqui la gloria de la mia benanança que e hauda en los temps passats e la verdor del meu jovent aram som tornats en desolacio dels meus fets en la mia triste veylesa. - Notats que compara lo jovent a verdor car axi com planta quant es be vert mostra que deu be aprofitar en fruyts axi la persona cant en son jovent comença ben faent bones obres e virtuoses es garda de mal demostra que deu esser bona e profitosa plasent a Deu e a gents. E per aquesta raho Boeci en son jovent era estat bo e virtuos e ara en se veylea se veya en tristor e havia major raho de planyer perque dehia - ara es aquest temps per los mals que sofir mes venguda soptosa veylea la qual se apar en aço car soptosament son tornat canut e magra e rugat (canoso, magro, arrugado). - Aci notats que per ço cor los mals e les tristors fan cuytar la persona a veylesa per tal quant tots los accidents de la anima exceptat goig e alegria sequen lo cors de la humiditat radical que es fonament de la vida e per aço cuyten hom a la mort per força cove de enveylir la persona per tristors. E per ço car per les engoxes de la anima lo cors pren mudament segons mes e menys per aquesta raho lo dit Boeci torna canut soptosament de la qual cosa se esdevench una gran meraveyla en Bolunya la grassa on quant I hom fos jutgat a mort li tornaren tots los cabeylls blancs dins espay de I die natural e empero non havia negun blanch. E axi mateix per ço car dolor toll a hom la sabor de les viandes per ço lo dit Boeci no podia ben menyar perque torna rugat e tremolos per ço car per defaliment de vianda la pell del hom no compleix ne la persona no pot haver força. En apres se clamava de la mort perque no venia car per la dolor que havia ne soferia la desiyave dient que la mort lavores es cruel quant ve a la persona estant en benanança e lavores es bona quant ven a hom en temps de adversitat e de pobrea e de tristor car en aytal temps es per molts desigada e menys es temuda mas comunament fa lo contrari axi com a cruel car menysprea les pregaries e les lagrimes e los sospirs e gemechs de les persones que la desigen quant son posades en miseria e ve a aquells qui son en bona anda e han ço que volen e dix - o mort perque es axi cruel perque no vens ara quant me veus en tanta dolor e quem faries gran plaser e fugs a mi mesqui posat en gran tristor. - E en apres repren los henamichs dient axi - o amichs meus quim teniets per benehuyrat e mavets moltes vegades loat veus ara que son caygut e aterrat soptosament e mes venguda mala ventura perque podets conexer que la mia benahuyrança no era ferma ans era vana perque vanament son estat loat per vosaltres. -  

Lo IIIe capitol.

Mentre ques penssava en les dites coses ab dolor e hagues callat e estigues tot consiros en son lit aperechli una dona a la part dreta del seu cap la qual havia la cara molt bella e digne de gran reverencia e havia los huylls flamajants e molt avists la color de la sua cara era tota viva e frescha en senyal de bona compleccio e de benignitat. Aquela dona havia molt gran força e era ten antiga e veylla que no poria jo dir la sua hedat de dies e de ayns. La granesa del seu cors era molt duptosa car alscunes vegades era axi minua com les altres persones e a vegades era ten alta que del cap tochava al cel e sil volia I poch alçar trespassava lo cel. Les sues vestadures eren fetes de filadura molt prima e delicade e molt soptilment e eren de tal materia que nos porien corrompre les quals vestadures la dita dona havia texides e fetes per aximatexa. La color de las dites vestadures era semblant a negror de fum que roman en les pintures ennegrides per veylesa e per fum e en les estremitats de les dites vestadures eren texides dues letres ço es P e T la P era baix en les faldes e la T era entorn del cabeç e de la P entro a la T havia pintura a manera de grasons. La dita vestadura era esquinçada en alcuns lochs per ço cor alscuns robadors la volien pendre per força perque la havien rompuda e esquinçada ab les mans car fugi e no la prengueren. La dita dona tenia en la sua man dreta libres en la ma esquerra un ceptra.

Lo IIII capitol.

Aquesta dona era la Philosophia la qual es dita dona per ço car axi com a dona se pertany segons la sua condicio de nodrir lom. E per ço naturalment ordonada axi la Philosophia fa lom perfeyt e acabat nodrint e informant aquell nedeament ab ella. E estava sobre lo seu cap per ço cor havia torbat lo seu enteniment per la ira que havia no la posa en lo cap lo qual es lo seu loch car ira empatxa lenteniment que no pot conexer la veritat clarament. Aquesta dona fou mare dells savis antichs perque Plato e Demostenes dixeren que havien haudes dues mares ço es natura e philosophya e dehien que natura los havien feyts materials e philosophia los havia denegats de vicis e informitats de virtutz. La dita dona havia la sua cara molt bella e digne de gran reverencia es deguda a persona virtuosa la qual cosa ço es que alcun sia virtuos segons los phisonomichs se demostra mes en la cara que en neguna altra pertida de la persona segons un proverbi qui diu axi la vostra cara mostra quina es la condicio vostra car per la cara conex hom en alguna manera la condicio de la persona. Encara mes la dita dona havia los huyls flamejants per ço cor la persona savia conex clarament e soptil veritat e bonesa e no pot esser tost enganada car gardes de engan. E la color de la cara sua mostrave benignitat car saviesa e fe fan esser hom benigne. La sua hedat de dies era molt antiga per ço car ja era en lo començament del mon perque diu Salamo en lo libre dels proverbis en lo VIIIe capitol quant Deus aparaylava los cels ja era ab Deu ordonant totes coses per la sua estatura duptosa. Dona entendre que a la persona savia se pertany que hage cura de les coses altes e axi matex algunes vegades de les coses baxes ço es de les celestials e terrenals. Per les vestadures Ion enteses les sciencies car axi con les vestadures comprenen e encloen dins si la persona vestida axi les sciencies encloen dins si saviesa e la embeleexen los fils prims son los principis e les regles que son en cascuna sciencia los quals aparen e son soptills mas quant son be ordonades donen compliment a la sciencia los quals principis la Philosophia avia texits car a saviesa se pertany de fer e ordonar les dites regles. Mas per ço car los entichs savis feeren molts e diverses libres de philosophia molt escurament per ço car perlaren per semblances posa que la color de les vestadures eran semblants a ymages fumoses e veylles. Per les dites letres ço es P e T son enteses dues coses ço es principi e terme e la I deu esser ab laltre car poch valria començar la cosa si no la termanava hom. E axi com aquell qui vest es comença a vestir les faldes e puis vest lo cabeç e axi vest tota la vestadura quant de les faldes es vengut al cabeç tot en axi del principi ab grasons ço es poch apoch aconseguex hom lo terma ço es a saber començant obres virtuoses e meylorant en aqueles havent conexensa de les coses en guisa que depuis finalment puxa pujar a la contemplacio divinal on aura clara conexença sens miga e sens triga. La dita vestadura era estada esquinçada forcivolment. Aços diu per molts qui soptosament e per força volen saber les sciencies e prenenne de la Ia I poch e de laltre altre poch e finalment non han neguna empero volen esser comtats entre els savis. Per los libres que tenia son enteses les sciencies les quals deu ensenyar persona scient e les quals ell ha apreses per los libres mes que per altra cosa. Per lo ceptra es entesa correccio car al hom savi se pertany de corregir e de castigar los homens fols. Aquestes dues coses ço es ensenyar e corregir no poden esser fetes sens saviesa. Los filosops pintaven la dita Philosofya en altres e diverses maneres car alscuns la pintaven jahent en I lit per ço que la anima reposant conquer saviesa e pintaven IIII donzeles que aportaven lo lit. La primera havia nom amor la segona trebayl la terça cura la quarta vigilia car per amor obraz e trebaylant obran e acaban e ab cura provehim e veytlant nos guardam de coses contrarioses. Altres la pintaven estant en los portals dels temples e sobre lo seu cap scrivienhi aytals peraules – usatge ma engenrada memoria ma infantada avorresch los fols e les obres vanes. - Aquests breument dehien en quina manera a hom saviesa e ço de ques deu gardar tota persona savia. Altres les pintaven en los lochs de les justicies axi com a regina seent en cadira e als seus peus estaven II homens entichs qui tenien la I genoyl baix en terra e xuclavenli les mameles cascun la sua e ella estenia los seus braces sobre els per la qual cosa es entes que veritat e bonea de justicie e de jutgement es feta e formada e nodrida ab let de philosophya e per aquella es fortificada e perfeta e acabada. Lo Ve capitol. En apres posa que feu la Philosophya on devets notar que per aço car havia compassio e pietat de Boeci tench manera de persona qui vol donar consolacio. E primerament li lunya ço que li donava tristor e depuys posay que li devia donar consolacio perque fo I poch comoguda car persona savia nos deu fortment enfelonir. E quant hac vistes les rahons de la sua dolor les quals lo agrevyaven e nol lexaven tornar al dret juy de raho dix de aqueles - qui a lexades acostar a aquest malaut aquestes putanyones soylades les quals per manera de medicina li donen veri lo qual fa les sues dolors crexer perque no pot garir ans se agreuge quant mes va mes. - On devets notar que persona savia no deu retenir ab si los pensaments que torben la raho mas deulos lunyar de si matexa. E per ço car seguir mes la volentat que la raho fa hom esser quaix bestial e sutze e per aquesta raho la Philosophia dix de les cogitacions seguens la volentat que eren putanyones soylades car aytals cogitacions moven hom a coses sutzes afalagant ab coses plasents axi com fan les putes giten los homens de raho els fan delitar en sutzures. En apres giras deves les cogitacions dienlos felonament - anatsvosen en mala ventura car sotz axi com les serenes de la mar que cantant dolçament maten les gents. - Diuse en les faldes que les dites serenes son en forma de fembres les qualls canten molt dolçament e tiren les naus faent faent adormir los homens per la dolçor de lur cant e puis aucienlos. Axi aytals cogitacions paren plasents mas fan crexer la dolor en tant que fan venir hom a desesperacio si molt les aturave ab si. E quant aço ach dit les dites cogitacions se pertiren de Boeci ab gran confusio e no pogren respondre axi com a malmirents. E apres la Philosophya posa aqui les sues dozelles ço es les rahons virtuoses e bones per ço que guarissen Boeci qui havia los huyls ploroses e la pensa aterrada lo qual quant hac viste la dita dona e hac vist ques era axi ensenyorida com no la conegues e estech tot meraveylat e gira los seus huyls e la viste fortment envers la terra e espera que faria la dita dona. Notats quel hom qui es sotsmes a la sensualitat per avols pensaments ans ques puxa de tot levar per la lum de la raho ha primerament batayla dins en si entre la sensualitat e lenteniment fort trenca hom los ligams de la sensualitat regonexent si matex. En apres la Philosophya acostas en lo lit de Boeci e asigues sobre lespona. Aquest lit es lenteniment del hom e la espona es la sciencia especulativa en la qual se posa la Philosophya. En apres parla reprenent Boeci e dix - o Deus e tan gran dolor es aquesta car la pena daquest baro es soptosament enderrochada pregon per vens terrenals de la fortuna e esli crescuda forment cura e ancia molt dampnosa e ha soptosament perduda la sua propia lum e es caygut en escures tenebres. - Aquest hom qui era virtuos e franch de totes ancies pegues e solia gardar e remirar lo cel axi com sil vees ubert es pensava en los moviments dels cels e del sol e de la luna e de les altres planetas e axi mateix de les esteles es pençaba en los mudaments dels elaments e de la mar e dels vents e de totes les dites coses vol saber raho pensaves encara en los sperits qui mouen los cels e per quina fin e com e encara en tots los temps e en les natures e en tot ço ques feya en la terra e en lo cel e en la migania e perque era habundancia o freytura de les coses ara veus aquest aytal com jau e quaix te apagada la lum de la sua pença e premut efexugas e greus de tristor e de dolor e te la sua cara baxa. O e ten gran estranyedat es que aquest qui ab ten gran pleser solia contemplar les coses celestials e ara es forçat de gardar la terra nescia e folla car per ella ço es per les coses terrenals moltes persones fan follies e nescieses e lexen estar vertadera saviesa.

Lo VIe capitol.

Mas de huy mes temps es que prenga alcuna saviesa e medicina de bon metge. On devets notar que la Philosophya tench manera de bon metge qui demana e vol saber lo conençament de la malauthia interrogant lo malaut e per aço fa interrogacions e demandes a Boeci cortesament. E axi com lo metge per les respostes del malaut revella e mostra al malalt alcunes coses que ell no sabia nes pensave perque lo malalt conex mils lo seu mal en es pus obedient al metge. E axi com lo metge comença a donar al malalt medicines leugeres e en apres les dona pus forts segons que a obs per ço car les forts farien mudaments massa soptoses per aquesta raho la Philosofya tench semblant manera en guarir Boeci consolantlo de les sues peraules començal a rependre suau e leugerament guardantlo en la cara e dix - no es tu aquell qui eres nodrit ab la nostra leyt ço es ab la nostra doctrina e es crescut e vengut a perfeccio per les nostras sciencies e qui eres escapat a les persones de la sensualitat e eres posat en gran fortalea de virtuts al qual nos haviem dades moltes bones armes les quals sino haguesses lançades e desemperades te hagren virtuosament defensat e no fores estat vençut. Diguesme tu al qual tantes gracias havem fetes coneysme perque cales parla ab mi. Demante si calles per vergonya o per esgleyament car certes mes amaria que calasses per vergonya car la vergonya no tol la raho ne lo seny. Esgleyament empatxa lo sen el enteniment mas segons que jo conech a tu pren axi espaordiment. - Lo VIIe capitol. E quant la Philosofya vee estar Boeci axi mut e quaix peria que no hagues lenga posali les sues mans ço es conaxença del seu defaliment als seus pits aço es quant hom torna a regonexença de si matex e lavors jatsesia que la raho sia carregada empero no es de tal vençuda ne aterrada perque dix Philosofya quant lo hac toquat - aquesta malalthia no es periylosa car es litargia que es exir de dret e de juy e de raho. Exoblidades li son - dix ella - les armes que nos li haviem dades mas leugerament les cobrara sins pot conexer e per ço quens conega tochar liem los seus huyls qui estan cuberts de gran foscura de les coses terrenals. - En apres torchas los huyls ço es la raho e lenteniment ab la sua vestadura delicada los quals eren carregats de lagremes ço es de volentats terrenals e fosques car levali les sues turbacions e felonies de la sua pença e lavores lexaren les tenebres de turbacio e tornali quecom de la prima vigor ço es que lo seu enteniment fo illuminat. Lo VllIe capitol. E qnant (quant) Boeci se fo I poch regonagut e hac aclarit lo seu enteniment volch asseiar si conexeria la dona. E quant hac alçats los huyls deves ella conech que aquela dona era Philosofya nodriça sua ço es conexença del sobiran be lo quall era lo derrer e milor de la sua consolacio les esteles de la qual Boecii havia molt sovinyades. E quant la hac coneguda dixli - o maestre de totes virtuts qui es enviada en terra e avellada del sobiran be ço es de Deu qui la tremet a diverses e a moltes persones com ses fet aço que tu sies venguda en aquesta solitut e preso del meu exiyll es tu matexa axi com jo falçament acusada. - Resposli la Philosofya en axi - o especial amich meu e com seria aço que jot desemparas specialment ara com per amor de mi sofers ten gran trebayl per mantenir la mia doctrina ço es que tot philosof deu mantenir sobre totes coses veritat e bonea e deu menysprear tota tribulacio qui li vinga per aquesta raho. E per aço nom estaria be que jo desemperas les persones ignoscens qui per amor mia soferen mal. Lo teu afany prench jo per meu ell vuyl ab tu soferir. E not pens que jom meraveyl del teu trebayll car a mi nom es novell empero ben saps tu que los antichs filosofs per conservar les nostras doctrines e per amor de veritat han sofertas moltes tribulacions. Car bet deu remembrar ço que has vist ço es que saviesa es molt menyspreada e avilada entre males persones car tots temps les persones folles contrasten a les savies e a les discretes. E no saps tu que ans que fos Plato amich nostre ja haviem haudes bataylles per los savis qui foren ans que ell dells qualls alscuns foren exillats e les altres hageren a fogir e alscuns prengueren mort. Ben saps tu que vivent lo dit Plato amich nostre Socrates maestre seu fo molt injustament perseguit e en presencia nostra pres mort per mantenir veritat. On devets notar que Socrates maestre de Plato feu I libre de unitat de Deu en lo qual prova per manifestes rahons que no devia hom fer honor ne reverencia divinal sino tensolament ha I Deu per la qual cosa foren somaguts contra ell los sacerdots de les ydoles qui preycaven molts deus. E acusarenlo ab lo princep de Athenes dient que ell havia dit mal dels deus per la qual cosa havia esser jutgat a mort en tant que fos sentenciat que begues I anap de veri en nom daquell deu que el creya la qual cosa ell no rebuja confiantse en Deu. E quant lo hac begut no li feu mal negun segons que diu I doctor per nom Macer. En apres fo forçat quen begues altre anap en nom de tots los deus de Athenes e ell protestant que per aço moria lo qual quant lach begut tentost mori per lo qual fo irat tot lo pobla qui aqui era present. E levarense contra los dits sacerdots e ocierenlos tots. E prengueren lo cors de Socrates e ab gran honor soterrarenlo en lo templa axi com aquell qui era amich de Deu vertader. E apres la mort de Socrates los seus dexebles se depertiren en diverses oppinions e jatsesia que alscuns mantinguessen alscunes errors empero aytembe mantenien alcuna pertida de veritat e per aquella soferien molts trebays jatsesia que fossen fols en altres. E si a tu no baste la fuyta de Anagaras ne lo veri de Socrates ne los turmens de Zeno per ço com eren grechs e estranys de la tua nacio empero deuriat menbrar de Cani e de Senecha e de Sora car tots aquests foren molt excellents philosops romans axi com tu metex e tots hagueren molts e bons dexebles e tots han soferts diverses turments per amor de veritat e de bonesa. Car Senecha segons ques comte en la istoria dels romans fo mestre de Nero quant fo feyt emperador e faes I die gran convit estant en la sua emperial magestat e vees Senecha maestre seu qui era en lo palau remembrali com moltes vegades lo havia ferit per nodrir e per castigarlo e soptosament mogut de gran ira feulo venir denant e dixli que elegis en quina mort volia morir car daqui avant no podia mes viure e mana quel matassen denant ell en aquella mort que ell mes elegiria lo qual forçat elegi que fos sagnat de dos brassos e posat en I bayn. E an axi nodri corp qui li tolch la vida e mori. Donchs aquest e los altres damunt dits sofariren mort per los castichs que donaven a les persones malvades volentlos nodrir e sostengren moltes e diverses tribulacions empero es romasa excellent e digna memoria de ells e no havia molt temps passat que eren estats morts e no foren morts axi ne tentost sino per ço cor eren molt savis en sciencies e en custumes de les males persones perque foren perseguents car tots temps fo que les bones custumes son perseguides per aquells qui tenen mala vida. Donchs no veig raho perque tu lot deges meraveylar si los bons homens estant en la mar salada e tempestuosa daquest mon soferen amergures e tempestats per les ondes grans qui hi son. E axi com la mar es amergosa e salade e tempestuosa axi es la vida de les gents mentre son en lo mon e jatsesia que les bones persones soveny sofiren tribulacions e persecucions per los mals per ço car les bones persones son poques e les males son moltes e quaix sens fi ques mouen mes bestialment seguint la lur propia voluntat que no rahonablament seguint lo dret juy de raho e per aço perseguexen los bons en moltes maneres empero per ço car saviesa venç malicia e bonea sobrepuge a malesa e la intencio e lo proposit dels savis e dels bons homens es aytal que no deuen aver anchia dels desplers dels mals homens ans los plau quels sien desplasents per raho jatsesia que les males persones sien moltes e molt poderoses per poder mundanal empero no deuen esser temuts per aquests car les dites males persones no han ab si regidor qui les govern car defall-los la raho qui deu regir e governar les gents ans son axi com la nau sens thimo e sens govern en la tempesta qui nos pot regir ans esta en gran periyll e per aquesta raho si ells se ajusten contra aquels quils donen les bataylles no poran haver victoria dels bons cor fermanse en aquella cosa qui no ha en si fermetat e los bons son regits per la virtut intellectiva que es regidora dels savis e informals de bonesa e de veritat e menals a la gran força e a la forts torra del sobiran e vertader ben hon han plasent contemplacio possehint los grans tresors de saviesa perques poden traure escarn dels fols los qualls han lexat lo vertader be e sonse occupats en coses qui res no valen ne poden profitar verament cor son transitories e decaybles e leugeres e frevols e altes e vallayades de molts bens. E axi o dix Enpodocles segons que recomte Theofautus en lo començament del libre de plantes qui diu que III coses son qui per lur excellencia sobrepugen totes les altres en aquesta vida. La primera menyspreu de la honor terrenal e de fortuna. La segona es desig de la benanança eternal. La terça es illuminacio del enteniment e de la volentat. La primera es ten bona que no es altre pus honesta e per res non es hom ten benehuyrat com per la segona e no es res que tant hom faça a conseguir les dites II com la tercera. E per ço car la torra es força dess... ta es ben garnida de les dites III coses per aquesta raho no ha pahor de res. E posar tene eximplis naturals en coses manifestes hon un hom qui ha lenteniment clar axi com lo cel com es ben sere posa sots los peus tota fortuna contraria menyspreant aquella e aquel jutge be e dreturerament qui per fortuna contraria nos lexa decaure e per fortuna de benanança no exalça lo seu cor aquest aytal pot ben tenir sens temor la cara ferma contra tota adversitat e no li calra haver paor de les ones tempestuoses mundanals per torbades e irades qui vinguen ne sera sobrat per la tempestat de la mar mundanal ne sera enderrochat per enpenta de vent ne cremat per ardor de foch ne aterrat per colp de pedra de giny ne sera mogut de son loch axi com para la furor del poble a moviment de mar e la envege dels henamics lagoters a vent e la ira dels senyors mundanals a foch e al colp de pedra de giny les quals coses temen vanament les gents folles e per aço son vençudes leugerament mas les persones savies no les qual tembre. Seguexse en apres o mesquins de homens e perque havets temor e estats espaordits e meraveyllats de les ires malignes e cruels dels mals senyors car sius en prenets be esgart no han ab si regidor ne capita perque no deuen esser temutz car no han força ne vigor. E per aquesta....