Mostrando las entradas para la consulta Steinbeck ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Steinbeck ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de septiembre de 2024

Perir - Perseverable

 

Perir, v., lat. perire, tuer, occire, détruire.

Comte, rey et emperador

Volon crestiantat perir.

G. Fabre de Narbonne: On mais. 

Comtes, rois et empereurs veulent chrétienté détruire.

Cel que peri 'l rei Farao.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher. 

Celui qui détruisit le roi Pharaon.

- Périr, mourir.

O sia que perisca la mia causa, o sia que perisca la soa.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Ou soit que périsse la mienne chose, ou soit que périsse la sienne.

Si tot lo mon peria.

P. Cardinal: Vera Vergena. 

Si tout le monde périssait.

Part. pas. Peritz soi si non venc al port.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Je suis mort si je ne viens au port. 

Crestias e la ley vey perida.

Austorc Segret: No sai. 

Chrétiens et la loi je vois détruite.

ANC. FR. Une nef en semblabbe (semblable) fait avoit esté périe. Joinville, p. 3. 

Covoitise, angoisse et orguiex 

Ont si toute joie périe 

Qu'ele est par tout le mont faillie.

Fables et cont. anc., t. II, p. 397.

Deux vaisseaux plains des gens du seigneur de Cornouaille, furent péris.

Monstrelet, t. 1, fol. 232. 

Et nos brebis estant ez bergeries, 

Gardez si bien qu'elles ne sont péries. 

Cl. Marot, t. 1, p. 310.

ANC. CAT. Perir. ESP. PORT. Perecer. IT. Perire. (chap. Morí, morís; matá, assessiná, destruí.)

2. Peridor, adj., lat. periturus, périssable.

D' aquest bes peridors que no nos tenran pro, cant Dieus fara justicia.

V. et Vert., fol. 60. 

De ces biens périssables qui ne nous tiendront profit quand Dieu fera justice. 

Fig. et myst. Hom fels que es peridors per sas felnias. 

Trad. de Bède, fol. 50.

Homme félon qui est périssable par ses félonies.

3. Deperir, v., lat. deperire, dépérir, s'éteindre.

Fig. Fes dechay, e drechura

Tot jorn deperish.

Leys d'amors, fol. 29.

Foi déchoit, et droiture toujours dépérit.

Part. pas. Disciplina es amermada e reverensa deperida.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.

Discipline est diminuée et respect éteint.

ANC. CAT. Deperir.


Perizologia, s. f., lat. perissologia, redondance.

Perissologia adjectio plurimorum verborum supervacua, ut, 

vivat Ruben et non moriatur: dum non sit aliud vivere quam non mori.

Isidor., Orig., 1, 33, 7.

Perizologia, que vol dire aytant coma ajustamens o superfluitatz de motas paraulas vueias. Leys d'amors, fol. 106.

Redondance, qui veut dire autant comme addition ou superfluité de nombreuses paroles vides (inutiles).

(chap. Redundansia, redundansies. ESP. Redundancia.)


Perla, s. f., perle.

Voyez Muratori, Diss. 33; et Aldrete, p. 362.

Ja non auran pro botos...,

Ni pro perlas, ni pro centuras.

Brev, d'amor, fol. 129. 

Jamais elles n' auront assez de boutons..., ni assez de perles, ni assez de ceintures.

Ni aur ni argen ni perlas preciosas.

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle. 

Ni or ni argent ni perles précieuses. 

CAT. ESP. PORT. IT. Perla. 

(chap. Perla, perles; lligí La Perla, de John Steinbeck, traduída al chapurriau per mí.)

La Perla, chapurriau, John Steinbeck

2. Perlat, adj., perlé.

Una liura de dragea perlada per far collacion. 

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225. 

Une livre de dragée perlée pour faire collation. 

IT. Perlato. (chap. Perlat, perlats, perlada, perlades; com la peladilla, peladilles, ameles perlades.)


Pernicia, s. f., lat. pernicies, perte, ruine, mort.

Temor perdusent a pernicia. Trad. d'Albucasis, fol. 33.

Crainte conduisant à mort.

2. Pernicios, Parnicios, Pernecios, adj., lat. perniciosus, pernicieux.

Sapias que es parnicios ses tot dopte. Trad. d'Albucasis, fol. 59.

Sachez qu'il est pernicieux sans aucun doute.

Droguas venenosas et perniciosas. Fors de Bearn, p. 1078. 

Drogues vénéneuses et pernicieuses. 

La sieua malautia es perneciosa. Trad. d'Albucasis, fol. 12. 

La sienne maladie est pernicieuse.

CAT. Pernicios. ESP. PORT. Pernicioso. IT. Pernicioso, pernizioso.

(chap. Pernissiós, pernissiosos, pernissiosa, pernissioses.)


8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

Perpetual, adj., lat. perpetualis, perpétuel. 

Ditz que hom li fassa carcer perpetual. V. de S. Honorat. 

Dit qu'on lui fasse prison perpétuelle. 

Sol esperan

Lo joi perpetual.

B. Zorgi: Ben es. 

Seulement en espérant la joie perpétuelle. 

Adv. comp. A la perpetual volria far son ostal. V. de S. Honorat. 

A perpétuité voudrait faire sa demeure.

ANC. FR. En aquist loenge en nostre Segneur et mémoire perpétuel. Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 141. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Perpetual. IT. Perpetuale. 

(chap. Perpetuo, perpetuos, perpetua, perpetues.)

2. Perpetualment, adv., perpétuellement.

Perpetualment dampnat. Trad. de Bède, fol. 67. 

Perpétuellement damné. 

L' isla e 'l monestier tot perpetualment. V. de S. Honorat. 

L'île et le monastère tout perpétuellement.

CAT. Perpetualment. ESP. Perpetualmente (perpetuamente). 

IT. Perpetualmente, perpetualemente. 

(chap. Perpetualmen, perpetuamen.)

3. Perpetuar, v., lat. perpetuare, perpétuer. 

Aysso es voler perpetuar lo servizi de Dieu en la terra.

V. et Vert., fol. 92.

Ceci c'est vouloir perpétuer le service de Dieu sur la terre. 

CAT. ESP. PORT. Perpetuar. IT. Perpetuare. 

(chap. Perpetuá: perpetúo, perpetúes, perpetúe, perpetuém, perpetuéu, perpetúen; perpetuat, perpetuats, perpetuada, perpetuades.)

4. Perpetualitat, s. f., perpétuité. 

Adv. comp. Demoren ab lo dit mossenhor de Foix a perpetualitat.

Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 355. 

Qu'ils demeurent avec ledit monseigneur de Foix à perpétuité.

IT. Perpetualità, perpetualitate, perpetualitade.

5. Perpetuitat, s. f., lat. perpetuitatem, perpétuité.

Adv. comp. A temps o a perpetuitat.

Tener e possedir a perpetuitat en franc aloy.

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 132 et 131.

A temps ou à perpétuité. 

Tenir et posséder à perpétuité en franc aleu. 

CAT. Perpetuitat. ESP. Perpetuidad. PORT. Perpetuitade. IT. Perpetuità, perpetuitate, perpetuitade. (chap. Perpetuidat, perpetuidats.)


Pers, adj., pers, bleu, azuré, violet.

Drap pers ni vert ni blanc. 

Guillaume de Durfort: Quar sai petit. 

Drap pers ni vert ni blanc. 

ANC. FR. Bon drap aurés, ou pers, ou vert. Roman de la Rose, v. 14919.

J' idolâtrois surtout les flammes brunes, perses 

De son oeil qui rendoit tout le mien ébloui.

Bertaut, p. 522. 

IT. Perso.

- Subst. Sorte de drap.

Capa de pers un mes denant Avanz

T. d'Ebles d'Uisel et de Gui d'Uisel: En Gui.

Cape de pers un mois avant l' Avent

ANC. FR. Por vos robes de pers,

De camelot ou de brunete.

Roman de la Rose, v. 9118.

Tous vestus de pers et chapperons vermeils. Monstrelet, t. II, fol. 77.

(N. E. A algún catalán le sonará esto; por la barretina lo digo.)

2. Perset, s. m., perse, perset, drap de Perse.

Mantel non es de perset ni de saia.

Raimond de Miraval: Cel que de. Var. 

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.

Del perset vermeill per saia.

Giraud de Luc: Si per malvatz.

Du perse vermeil pour soie.

(chap. Drap de Persia, actualmen Irán.)

3. Presset, s. m,, perse, perset, drap de Perse.

No 'l cal vestir presset vermel ni serga.

Guillaume de Durfort: Quar say. 

Uc de la Bacalaria, Hugues de La Bachelerie, Bachellerie

Ne lui faut vêtir perse vermeil ni serge. 

Mantel non etz de presset ni de saya.

Raimond de Miraval: Selh que de.

Manteau vous n'êtes de perse ni de soie.


Perseverar, v., lat. perseverare, persévérer.

Que, el be qu' avetz comensat, 

Vollatz perseverar tos temps.

V. de sainte Énimie, fol. 40. 

Que, dans le bien que vous avez commencé, vous vouliez persévérer toujours. 

CAT. ESP. PORT. Perseverar. IT. Perseverare. 

(chap. Perseverá: persevero, perseveres, persevere, perseverem o perseveram, perseveréu o perseveráu, perseveren; perseverat, perseverats, perseverada, perseverades.)

2. Perseveranmen, adv:, persévéramment.

Aumplis lo tost e perseveranmen. Regla de S. Benezeg, fol. 1.

L'accomplit tôt et persévéramment.

ESP. PORT. IT. Perseverantemente. (chap. Perseveranmen : en perseveransia o perseveransa.)

3. Perseveransa, s. f., lat. perseverantia, persévérance.

Aver perseveransa entre las autras vertutz. Arbre de Batalhas, fol. 98. Avoir persévérance entre les autres vertus.

CAT. Perseverancia. ESP. Perseveranza (perseverancia). 

PORT.  Perseverança. IT. Perseveranza. (chap. Perseveransia, perseveransies; perseveransa, perseveranses.)

4. Perseverable, adj., lat. perseverabilem, persévérant.

En totz sos comandamens sia perseverables. 

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Dans tous ses commandements qu'il soit persévérant.

(chap. Perseverán, perseverans, “perseveranta, perseverantes”.)

jueves, 16 de mayo de 2024

Lexique roman; Marguarita, Margarida - Marbrin


Marguarita, Margarida, s. f., lat. margarita, perle, marguerite. 

Si engendro marguaritas, o perlas.

(chap. S' engendren “margarites”, o perles.)

Eluc. de las propr., fol. 136.

S'engendrent marguerites, ou perles. 

De peiras preciosas e de margaridas.

Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17. 

De pierres précieuses et de perles.

ANC. CAT. ESP. PORT. IT. Margarita. (chap. Margarita, margarites : perla, perles. Aixina li diém a la manzanilla, camomila, Chamaemelum nobile.) 

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

Marge, s. m., lat. marginem, marge, bord.

Declarar lo test els marges dels libres.

(chap. Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres.)

Glosá, declará, explicá lo texto als margens dels llibres

Cat. dels apost. de Roma, fol. 156.

Expliquer le texte aux marges des livres. 

Prop del marge de la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 16. 

Près du bord de la paupière. 

CAT. Marge. ESP. Margen. PORT. Margem. IT. Margine. 

(chap. Marge, margens.)

2. Margua, s. m., marge, bord.

Sia de subtils marguas. Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Soit de bords délicats.


Margerit, s. m., renégat, apostat, parjure.

Non sui margeritz,

Ans es tan ferma ma leis 

Que, s' anc jorn foi recrezens, 

Ara m' en sui reprendens.

Bertrand de Born: S'abrils. 

Je ne suis point apostat, au contraire, tant est ferme ma loi que, si jamais je fus fatigué, maintenant je suis m'en reprenant.

(chap. Margarit, ña un mas al Pantano de Pena en este nom.)

Maridar, v., lat. maritare, marier, accoupler.

Mais cen piuzellas vos ai vist maridar 

A coms, marques, a baros d'aut afar. 

Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier à comtes, marquis, à barons de haute condition. 

Subst. Que 'l filha c' an de comayre 

Fan lur nepta al maridar.

B. Carbonel: Tans ricx. 

Vu que la fille qu'ils ont de commère ils (en) font leur nièce au marier.

Part. pas. Adulteris, es cant homz es molheratz o femna maridada, o ambidoy o so, e falso lor mariatge. Liv. de Sydrac, fol. 130. 

Adultère, c'est quand l'homme est épousé ou la femme est mariée, ou tous deux le sont, et qu'ils faussent leur mariage.

ANC. FR. Et ainsy seroit-il d'un homme mariet.

Charte de Valenciennes, 1114, p. 428.

ANC. CAT. ESP. Maridar. IT. Maridare. (chap. Maridá, casá, doná en matrimoni. Marit, marits; home, homens; dona, dones; esposa, esposes; espós, esposos.)

2. Maridamen, s. m., mariage.

En son maridamen. Tit. de 1321. DOAT, t. XXXIX, fol. 1.

(chap. Al seu casamén, maridamén, boda.)

A son mariage.

Al vostre maridamen... 

Reynas e donas gentils... 

Desirava yeu ajostar.

(chap. Al vostre maridamén reines y dones gentils dessichaba o dessijaba o desseaba yo ajuntá.)

Fragment de la V. de S. Georges.

A votre mariage... reines et dames gentilles... je désirais réunir.

ANC. FR.

Je vous querons aussi ung biau mariement. 

Poëme de Hugues Capet, fol. 10.

IT. Maritamento. (chap. Maridamén, maridamens; casamén, casamens; boda, bodes.)

3. Maridatge, Mariatge, s. m., mariage.

Chapten te d' estrain maridatge. Trad. de Bède, fol. 1.

Abstiens-toi d'étrange mariage.

Falso lor mariatge.

Cant hom jatz ab femna, cant a honestedat de mariatge, hom fai gran peccat, car ab sa molher pot hom peccar. 

Liv. de Sydrac, fol. 30 et 130.

Faussent leur mariage.

Quand on gît avec femme, quand il y a honnêteté de mariage, on fait grand péché, car avec sa femme on peut pécher.

CAT. Maridatge. ESP. Maridage (maridaje). IT. Maritaggio. 

(chap. Maridaje o maridache se fa aná avui en día cuan se parle de quina beguda passe en quin minjá.)

4. Marit, Marrit, s. m., lat. maritus, mari, homme marié.

Sapchatz gran talen n'auria

Que us tengues en loc del marrit.

La Comtesse de Die: Estat ai en. 

Sachez que j'en aurais grand désir que je vous tinsse en place du mari.

Luenh es lo castelhs e la tors

Ont elha jay e son maritz.

G. Rudel: Pro ai del.

Loin est le château et la tour où elle gît et son mari.

ANC. FR.

Que pour tele aventure me donnassent marit. Roman de Berte, p. 77.

CAT. Marit. ESP. PORT. Marido. IT. Marito. (chap. Marit, marits; home, homens; espós, esposos.)


5. Matrimoni, Matremoni, s. m., lat. matrimonium, mariage.

Non son liatz de matremoni ni an fag votz. 

El sagrament de matremoni.

V. et Vert., fol. 18 et 5. 

Ne sont liés par le mariage ni n'ont fait voeux. 

Le sacrement de mariage. 

D' afar de matrimoni, per cal causa 'l demens, 

Qu' omz no s puesca salvar fils e filhas avens. 

Izarn: Diguas me tu. 

D' affaire de mariage, pour quelle cause il ment, de sorte qu'on ne se puisse sauver fils et filles ayant. 

CAT. Matrimoni. ESP. PORT. IT. Matrimonio. (chap. Matrimoni, matrimonis.)

6. Matrimonial, adj., lat. matrimonialis, matrimonial.

Per matrimonial remembrance. Eluc. de las propr., fol. 17.

Pour commémoration matrimoniale. 

De hetad matrimonial. Tit. de 1266. DOAT, t. VIII, fol. 13. 

D' âge matrimonial.

CAT. ESP. PORT. Matrimonial. IT. Matrimoniale. 

(chap. Matrimonial, matrimonials.)

7. Matrimonialmen, adv., matrimonialement, dans le mariage.

En la terra sia, 

La cal poscezis justamen,

Estan matrimonialmen.

Brev. d'amor, fol. 225. 

Dans la terre sienne, laquelle il possède justement, étant dans le mariage.

ESP. IT. Matrimonialmente. (chap. Matrimonialmen.)

8. Amaridar, v., marier.

Pauras tozas amaridar. La Confessio.

Marier pauvres filles.

9. Remaridar, v., remarier.

Si se remarida. Fors de Béarn, p. 1086. 

S'il se remarie.

(chap. Tornás a casá; remaridá, remaridás. Yo me torno a casá; yo me remarido, remarides, remaride, remaridem o remaridam, remaridéu o remaridáu, remariden; remaridat, remaridats, remaridada, remaridades.)


Marme, Marbre, s. m., lat. marmorem, marbre. 

Marme blanc, can polverat es.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Marbre blanc, quand il est pulvérisé.

Colompnas de marme pezans. V. de S. Honorat. 

Colonnes de marbre pesantes. 

Anet a las fenestras de fi marbre obrat.

(chap. Va aná a les finestres de fi mármol obrat.)

Roman de Fierabras, v. 2140. 

Alla aux fenêtres de pur marbre ouvragé.

CAT. Marbre. ESP. Mármol. PORT. Marmore. IT. Marmo. (chap. Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés.)

Luis Latorre Albesa, Mármol, marmols. Apellit de Pablo o Pau de los picapedra, picapedrés

2. Marbrin, adj., de marbre.

Devalet o poiet als gras marbris. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Descendit ou monta aux degrés de marbre.

ANC. FR. Haultes tours marbrines, desquelles tout le circuit étoit orné.

Rabelais, liv. IV, ch. 2.

A la fenestre marbrine,

Là s'apoia la mescine.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 384.

On leur a establi deux statues marbrines.

Cl. Marot, t. III, p. 15.

(ESP. Marmóreo. Chap. de mármol: marmóreo, marmóreos, marmórea, marmórees.)

domingo, 17 de marzo de 2024

Lexique roman; Freial, Fregal - Frezador


Freial, Fregal, adj., lat. friabilis, friable, de grès.

Es s'a una peira clinat,

Trobet la denan se freial.

Roman de Jaufre, fol. 19.

S'est incliné à une pierre, la trouva devant soi de grès.

De peyra mola et de peyra fregals.

Trad. du Tr. de l'Arpentage, 2e p., c. 5.

De pierre molle et de pierre de grès.


Freior, Frior, s. f., frayeur, crainte. 

Hueymais er mos afans 

Dolens ab grans freiors.

J. Estève: Aissi quo 'l. 

Désormais ma peine sera douloureuse avec grandes craintes.

Lo coms reisedet de la frior, 

Et entendet la nosa e la crior. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7. 

Le comte se réveilla de la frayeur, et entendit la noise et la clameur.

2. Esfrei, s. m., effroi, crainte. 

Ja no s vir, per nulh esfrey, 

Vostre fis cors del mieu dompney.

Deudes de Prades: Ab lo dous. 

Que jamais, par aucune crainte, votre coeur fidèle ne se détourne de mon affection.

Si no m sembles fols esfreys.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad. 

Si ne me semblât folles craintes.

Loc. Quan son nebot vi tornar en esfrey. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Quand il vit son neveu tourner en effroi. 

Quar m' an mes en tan gran esfrei. 

Aimeri de Sarlat: Quan si. 

Parce qu'ils m'ont mis en si grand effroi.

3. Esfreidar, Esfredar, Esfreyar, v., effrayer.

Per so no s deu esfredar. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Pour cela ne se doit effrayer.

De re mos cor no s'esfreya. 

Guillaume de Montagnagout: Ges per.

De rien mon coeur ne s'effraie.

Amors m'en assegura,

E vos m'en esfreidatz.

Arnaud de Marueil: Ses joy non. 

Amour m'en assure, et vous m'en effrayez.

Part. pas. Sui n' esfredatz.

Giraud de Borneil: Ja m vay. 

J'en suis effrayé.


Fremilo, s. m., cotte de mailles.

Ac vestit un ausberc, gran fremilo, 

Onquas per negun' arma falsatz no fo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 26.

Eut vêtu un haubert, grande cotte de mailles, oncques par aucune arme ne fut faussée.

ANC. FR. Pelices, anneaulx, fremillez.

Eustache Deschamps, p. 208.


Fremir, v., lat. fremere, frémir, s'agiter, rugir.

No dei fremir,

Qu'amors mi cuebr' e m cela.

A. Daniel: Quan chai la. 

Je ne dois pas frémir, vu qu'amour me couvre et me cèle.

Totz trassalh e bran e fremis 

Per s' amor, dormen e velhan. 

P. Bremond Ricas Novas: Quan l'aura. Var. 

Je tressaille tout et m'agite et frémis pour son amour, en dormant et en veillant. 

Non ai membre no m fremisca ni ongla. 

A. Daniel: Lo ferm voler. 

Je n'ai membre qui ne me frémisse ni ongle. 

PORT. Fremir. IT. Fremire.

2. Fremissimen, s. m., frémissement, rugissement.

Ira de rei es coma fremissimens de leio. Trad. de Bède, fol. 38. 

Colère de roi est comme rugissements de lion.


Fremna, s. f., frange.

Una fremna qui vert la terra pent. Poëme sur Boèce.

Une frange qui vers la terre pend.


Fren, Fre, s. m., lat. frenum, frein, bride, mors.

A 'l fren al caval ostat, 

E laisa 'l a sa volontat 

Paiser de bell' erba fresca.

Roman de Jaufre, fol. 38. 

A ôté le frein au cheval, et le laisse à sa volonté paître de belle herbe fraîche.

Tans autres valens arnes 

E fres dauratz e palafres.

P. Vidal: Abril issic. 

Tant d'autres précieux harnais et freins dorés et palefrois. 

Fig. Per lo fre de razo. V. et Vert., fol. 103. 

Par le frein de raison. 

Loc. La bocha tenrai ades en fre,

Qu' ella sivals non l'en dira mais re.

Peyrols: Mot m'entremis. 

Je tiendrai incessamment la bouche en frein, de manière que certainement elle ne lui en dira plus rien. 

Met fre en ta boca. V. et Vert., fol. 103. 

Mets frein en ta bouche. 

Aissi m te 

Amors pres el fre. 

Folquet de Marseille: Ab pauc ieu. 

Ainsi me tient amour pris au frein. 

Ja N' Azimans tos temps non an cuian 

Qu'ieu vas amor aia virat mon fre.

Folquet de Marseille: Ai! quant gent. 

Que jamais dame Azimans en aucun temps n'aille pensant que contre amour j'aie tourné mon frein. 

Mi ten en aissi en fre, 

E m tol l' ardit e m rete 

Qu'ieu no us aus preiar de re.

G. Faidit: Al semblans. 

Me tient ainsi en frein, et m'ôte la hardiesse et me retient que je ne vous ose prier de rien. 

De sola paor ai faich fre.

Marcabrus: Assatz m'es bel. 

De seule peur j'ai fait frein.

Non tenian fre 

De dir d'amor tot mal senes merce.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

Ne tenaient frein de dire d'amour tout mal sans merci.

Ie m prenc ades ab ambas mas lo fre. 

Perdigons: Ira e pezars.

Je me prends incessamment le frein avec les deux mains.

Devas la coa vir lo fre.

Giraud de Borneil: Un sonet. 

Devers la queue je tourne le frein. 

Si m tira vas amor lo fres 

Qu'a nulh' autra part no m'aten.

B. de Ventadour: Non es meravelha. 

Ainsi le frein me tire vers amour que vers nulle autre part je ne suis attentif. 

Sus payas van ferir, lors fres abandonatz. 

Roman de Fierabras, v. 490. 

Sur païens vont frapper, leurs freins abandonnés.

Adv. comp. Amors, e com er de me? 

Ja sui tornatz en l'afan 

De que m' alarguetz antan 

En aissi de tot lo fre.

Cadenet: Amors e com. 

Amour, et comment sera de moi? Déjà je suis tourné dans la peine dont vous m' élargîtes jadis ainsi de tout le frein (entièrement). 

Anc sobre fre no m volc menar un dia.

Folquet de Marseille: Sitot me soi. 

Oncques par le frein ne me voulut mener un jour.

- Terme de grammaire.

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r, cant una dictios fenis en r et l'autra comensa per r. 

Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux RR, quand un mot finit en R et l'autre commence par R. 

CAT. Fre. ESP. Freno. PORT. Freio. IT. Freno. (chap. Freno, frenos.)

2. Sobrefre, s. m., surfrein, double frein. 

Fig. Mas qui vol aver pretz entier,

Sapcha metr' en son afar sobrefre. 

Sordel: Mant home.

Mais qui veut avoir mérite entier, qu'il sache mettre surfrein en son affaire.

3. Frenier, Frener, s. m., fabricant de freins. 

Del dimecres son... freniers. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Du mercredi sont... les fabricants de freins. 

En selers e en freners, VI d. l'an. Charte de Montferrand de 1240.

En selliers et en fabricants de freins, six deniers l'an.

CAT. Frener. ESP. Frenero. PORT. Freieiro. IT. Frenaio. (chap. Frené, frenés, frenera, freneres, fabricán de frenos; se entén los del caball.)

4. Frenador, s. m., lat. frenator, qui bride, qui met un frein, dompteur.

Prumiers frenadors de cavals. Eluc. de las propr., fol. 181. 

Premiers dompteurs de chevaux.

(chap. Frenadó, lo que bride o fique los frenos, domadó de caballs.)


5. Freneiar, v., s'enchaîner, s'unir. 

Fres es apelatz cant una dictios freneia amb autra per ajustamen de dos r r. Leys d'amors, fol. 109. 

Frein est appelé lorsqu'un mot s'enchaîne avec autre par ajustement de deux R R.

6. Frenar, v., lat. frenare, brider, garnir, border.

Part. pas. Ab aur fin frenatz, 

E d' argen mealhatz.

P. Basc: Ab greu cossire.

Avec or pur bordé, et maillé d'argent.

ESP. Frenar. IT. Frenare. (chap. Domá; frená: freno, frenes, frene, frenem o frenam, frenéu o frenáu, frenen; frenat, frenats, frenada, frenades.)

7. Afrenar, v., brider, mettre un frein, dompter, enfréner.

Un leo, can es esquieus ni braus, 

Pot greu aisi com caval afrenar.

Serveri de Girone: A greu pot. Var. 

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval.

Part. pas. fig. L' auch retrair qu' il tengron afrenatz 

Venecians.

B. Zorgi: Mout fort.

Je lui entends rapporter qu'ils tinrent domptés les Vénitiens.

Loc. Mas per lieys n' ai temensa, 

E m tenc afrenatz.

G. Faidit: Lo gens cors.

Mais pour elle j'en ai crainte, et me tiens bridé. 

IT. Affrenare.

8. Afrenadir, v., brider, enfréner. 

Part. pas. Menei mon caval acorsaditz,

E cavalgei mon mul afrenaditz. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 59. 

Je menai mon cheval coureur, et je chevauchai mon mulet bridé.

9. Enfrenar, Efrenar, v., lat. infrenare, enfréner, mettre un frein, enchaîner, brider, dompter.

Un leon, quant es esquius e braus, 

Pot greu aissi cum cavalh enfrenar. 

Serveri de Girone: A greu pot. Var.

Un lion, quand il est farouche et cruel, on peut difficilement brider ainsi comme cheval. 

Part. pas. No m tenra mais enfrenat sos mals fres, 

Qu' era m' en part.

G. Faidit: Tan ai suffert. 

Ne me tiendra plus bridé son méchant frein, vu que maintenant je m'en sépare.

Cavals es efrenatz. Leys d'amors, fol. 59. 

(chap. Lo caball está frenat, bridat.)

Le cheval est bridé.

ANC. FR. A guise de cheval que on a enfreiné.

Roman de Berte, p. 26.

CAT. ESP. Enfrenar. PORT. Enfrear. IT. Infrenare.

10. Refrenalh, s. m., retenue, ménagement.

Non ai nulh refrenalh.

Giraud de Borneil: Los aplets. 

Je n'ai nulle retenue.

11. Refrenamen, s. m., retenue.

Refrenamen de fols e necis aymadors.

Leys d'amors. La Loubère, p. 12.

La retenue de fous et niais amoureux. 

CAT. Refrenament. ESP. Refrenamiento. IT. Raffrenamento.

(chap. Refrenamén.)

12. Refrenador, s. m., modérateur, dompteur.

Fig. So refrenadors de malignitat.

Eluc. de las propr., fol. 13. 

Sont modérateurs de méchanceté. 

PORT. Refreador. (chap. Refrenadó, refrenadós, refrenadora, refrenadores.)

13. Refrenar, v., lat. refrenare, refréner, mettre un frein, modérer, arrêter.

Ell sap tant qu' ell pot refrenar

L'aiga e 'l fuec e 'l vent e 'l mar.

(chap. Ell sap tan qu'ell pot refrená l'aigua y 'l foc y 'l ven y 'l mar.)    

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Il sait tant qu'il peut refréner l'eau et le feu et le vent et la mer.

Refrenaray ma dolor. Passio de Maria.

Je modérerai ma douleur. 

Per aisso no i s refrenet un dia.

Cadenet: De nuilla. 

Pour cela il ne s'y modéra un jour.

CAT. ESP. Refrenar. PORT. Refrear. IT. Raffrenare. (chap. Refrená, se conjugue com frená.)

14. Chatfrenar, Chapfrenar, v., brider, mettre un frein, réprimer. 

Fig. Si el chatfrena sas lavras o sa folia, es sabis. 

Que ades nos membre de chapfrenar aquel fol talant.

Trad. de Bède, fol. 43 et 12. 

S'il réprime ses lèvres ou sa folie, il est sage. 

Qu'incessamment il nous souvienne de réprimer ce fol désir.

15. Esfre, s. m., non frein.

Adv. comp. S'es empres en amar ad esfre. 

Jordan or Cofolen: S'ira. 

S'il s'est épris d'aimer à non frein (sans retenue).

16. Desfrenar, Defrenar, v., déchaîner, débrider, effréner. 

Part. pas. Defrenada coma cavals qu'es defrenatz.

(chap. Desfrenada, desenfrenada com a caball que está desfrenat; desbridat, desserrat.)

Leys d'amors, fol. 35.

Déchaînée comme cheval qui est débridé. 

Fig. Malgrat dels malvatz

Que vey desfrenatz.

E. Cairel: So que.

Malgré les méchants que je vois déchaînés. 

D'aquesta cobeeza desfrenada.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 218. 

De cette convoitise effrénée. 

ANC. CAT. Desfrenar. CAT. MOD. Desenfrenar. ESP. Desfrenar (desenfrenar). IT. Disfrenare. (chap. Desenfrená.)


Frendir, v., lat. frendere, grincer, rugir.

Leos... bato ab la coa la terra et frendisho ab las dentz.

Eluc. de las propr., fol. 3.

Les lions... battent avec la queue la terre et grincent avec les dents.


Frenezi, s. f., lat. phrenesis, frénésie.

Suc d' api contra frenezi

E litargia.

(chap. Suc d'ápit contra frenessí y letargia; assompamén.) 

Brev. d'amor, fol. 50.

Suc de céleri contre frénésie et léthargie.

CAT. ESP. (frenesí) PORT. Frenesi. (chap. Frenessí.)

2. Frenezia, s. f., frénésie.

Colericas passios cum es frenezia.

Mania o... frenezia.

Eluc. de las propr., fol. 39 et 78.

Colériques passions comme est frénésie.

(chap. Passions colériques com es lo frenessí; féuli un suquet d'ápit a Manel Riu Fillat, que está sempre frenétic, té maníes de grillat.) 

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

Manie ou... frénésie. 

ANC. ESP. PORT. IT. Frenesia.

3. Frenetic, adj., lat. phreneticus, frénétique.

Subst. Maniaycs, frenetix. Eluc. de las propr., fol. 20.

Maniaques, frénétiques.

De malautias, coma frenetics. Leys d'amors, fol. 49. 

De maladies, comme frénétiques.

CAT. Frenetic. ESP. (frenético) PORT. IT. Frenetico. (chap. Frenétic, frenetics, frenética, frenétiques.)


Frequentacio, s. f., lat. frequentatio, fréquence.

Suzor... per frequentacio de laqual si engendra ethica.

Eluc. de las propr., fol. 87.

Sueur... par fréquence de laquelle s'engendre étisie.

- Fréquentation.

Mont de angelical frequentacio, de divinal apparicio.

Eluc. de las propr., fol. 160.

Mont de fréquentation angélique, de divine apparition.

- Répétition, redondance, figure de rhétorique.

Auctor ad Herenn. 4, 40: Frequentatio est quum res in tota causa dispersae coguntur in unum, quo gravior, aut acrior, aut criminosior oratio sit.

Frequentatios es cant motas cauzas de blasme o de lauzor, que poyrian esser dichas escampadamens, son ajustadas. Leys d'amors, fol. 147.

La redondance est quand plusieurs choses de blâme ou de louange, qui pourraient être dites séparément, sont groupées.

CAT. Frequentació. ESP. (frecuentación) Frequentacion. PORT. Frequentação. IT. Frequentazione. (chap. Frecuentassió, frecuentassions.)

2. Frequentatiu, adj., lat. frequentativus, fréquentatif.

Subst. La frequentativa... que vol dire... Leys d'amors, fol. 73. 

La fréquentative... qui veut dire... 

CAT. Frequentatiu. ESP. (frecuentativo) PORT. IT. Frequentativo.

(chap. Frecuentatiu, frecuentatius, frecuentativa, frecuentatives.)

3. Frequentar, v., lat. frequentare, fréquenter.

Part. prés. Mas escolas frequentan. Leys d'amors, fol. 120. 

Fréquentant mes écoles.

CAT. ESP. (frecuentar) PORT. Frequentar. IT. Frequentare. (chap. Frecuentá: frecuento, frecuentes, frecuente, frecuentem o frecuentam, frecuentéu o frecuentáu, frecuenten; frecuentat, frecuentats, frecuentada, frecuentades.)


Fressa, s. f., trace.

Las fressas de las bestias.

(chap. Les patades, calsigades, huelles, lo rastre de les besties.)

Per far fort fressa et impressio. 

Seguen las fressas d' un buou. 

Lonh de fressas d' homes.

Eluc. de las propr., fol. 16, 61, 166 et 245. 

Les traces des bêtes.

Pour faire forte trace et empreinte. 

Suivant les traces d'un boeuf.

Loin des traces d'hommes.

CAT. Fressa. ESP. Freza.

2. Frezador, s. m., qui suit la trace, agile, leste.

Liamiers frezadors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Limiers agiles.

ANC. ESP. Frezador. (N. E. 1. m. desus. Comedor o gastador // 

Rastreador, quien sigue un rastro, trampero, etc. 

Chap. Rastrejadó, rastrejadós, com los que ixen a La Perla, de Steinbeck, rastrejadora, rastrejadores.)

La Perla, chapurriau, novela, John Steinbeck

lunes, 11 de marzo de 2024

Portfolio

 Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit


kweichow moutai (licor chino)










Dante Alighieri (varios idiomas)
















Store Monchosoft (tienda, productos afiliados)

Beceite.monchosoft.es (backup de Beceite blogspot)

alamierda.es (redirigido)


monchosoft.com (redirigido)





Libros traducidos del castellano al chapurriau:
(Disponibles en Amazon, textos también online en mis blogs)

Pedro Saputo en chapurriau (Braulio Foz, de Fórnols; lo primé que vach traduí)

Pedro Saputo en chapurriau (Braulio Foz, de Fórnols; lo primé que vach traduí)


Lo Decamerón (Giovani Boccaccio)

Lo Decamerón en chapurriau, Giovani Boccaccio



Clarín (Doña Berta, Adiós Cordera, Al tren)

Clarín (Doña Berta, Adiós Cordera, Al tren) en chapurriau



Sense notissies de Gurb (Eduardo Mendoza)

Sense notissies de Gurb (Eduardo Mendoza) en chapurriau



Los Sans Inossens (Miguel Delibes)

Los Sans Inossens (Miguel Delibes) en chapurriau



Lo Camí (Miguel Delibes)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau



La Perla (John Steinbeck) (la imagen es de unas almejas, no de ostras)

La Perla (John Steinbeck) en chapurriau



Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender)

Réquiem per un llauradó español (Ramón J. Sender) en chapurriau


Lo Agüelo y lo Mar (Ernest Hemingway)

Lo Agüelo y lo Mar (Ernest Hemingway) en chapurriau





Libros editados:

Bofarull (Próspero y su hijo)

Tomo 2
Tomo 3
Tomo 4
Tomo 5
Tomo 6
Tomo 7
etc..

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA en tiempo de don Juan II.: TOMO I.

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA en tiempo de don Juan II.: TOMO I.








Voreta de la Albufera (lengua valenciana, valencià, valenciano; choguet valensiá en dos actes; Mariano Serrano, teatro, teatre)

Voreta de la Albufera (lengua valenciana, valencià, valenciano; choguet valensiá en dos actes; Mariano Serrano, teatro, teatre)


LOS CÓDICES DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, POR EL Dr. D. RAMON O'CALLAGHAN, Canónigo Doctoral de dicha Santa Iglesia, Archivero del Excmo. Cabildo, y por el Excmo. Ayuntamiento Cronista de Tortosa. TORTOSA. Imp. católica de José L. Foguet y Sales, Moncada, 49 1897.

LOS CÓDICES DE LA CATEDRAL DE TORTOSA, POR EL Dr. D. RAMON O'CALLAGHAN, Canónigo Doctoral de dicha Santa Iglesia, Archivero del Excmo. Cabildo, y por el Excmo. Ayuntamiento Cronista de Tortosa. TORTOSA. Imp. católica de José L. Foguet y Sales, Moncada, 49 1897.

El estudioso de la aldea (Lorenzo Palmireno)

El estudioso de la aldea (Lorenzo Palmireno)



Tropezón de la risa (Jacinto Alonso Maluenda)

Tropezón de la risa (Jacinto Alonso Maluenda)


OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL: ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, 1859. Gerónimo Rosselló

OBRAS RIMADAS DE RAMON LULL: ESCRITAS EN IDIOMA CATALAN-PROVENZAL, 1859. Gerónimo Rosselló


DOCUMENTOS LITERARIOS EN ANTIGUA LENGUA CATALANA (OCCITANO) SIGLOS XIV y XV (Próspero Bofarull Mascaró)

DOCUMENTOS LITERARIOS EN ANTIGUA LENGUA CATALANA (OCCITANO) SIGLOS XIV y XV (Próspero Bofarull Mascaró)


CENSO DE CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

CENSO DE CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO






Diccionario de voces aragonesas (Gerónimo Borao Clemente)

Diccionario de voces aragonesas (Gerónimo Borao Clemente)


DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES (JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA)

DE LA LECCIÓN DE LA SAGRADA ESCRITURA EN LENGUAS VULGARES (JOAQUÍN LORENZO VILLANUEVA) (Autor), Ramón Guimerá Lorente (Redactor)

Jaime I el conquistador (Bernardino Gómez Miedes)

Jaime I el conquistador (Bernardino Gómez Miedes)

A LA SOMBRA DEL CIPRÉS: CUENTOS Y FANTASÍAS POR D. TOMÁS AGUILÓ

A LA SOMBRA DEL CIPRÉS.: CUENTOS Y FANTASÍAS POR D. TOMÁS AGUILÓ


POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para (Tomás Aguiló Forteza)

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para (Tomás Aguiló Forteza)


OBRAS CRÍTICAS Y LITERARIAS DE GUILLERMO FORTEZA: TOMO I.

OBRAS CRÍTICAS Y LITERARIAS DE GUILLERMO FORTEZA: TOMO I.

GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL.: (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas) de LEOPOLDO EGUILAZ YANGUAS

GLOSARIO ETIMOLÓGICO DE LAS PALABRAS ESPAÑOLAS DE ORIGEN ORIENTAL.: (castellanas, catalanas, gallegas, mallorquinas, portuguesas, valencianas y bascongadas) de LEOPOLDO EGUILAZ YANGUAS


Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad. TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)

Lógica de D. ANDRÉS PIQUER, Médico de su majestad.: TERCERA EDICIÓN. MADRID. MDCCLXXXI. (1781)


Poemas catalans. Joseph Martí y Folguera.

Poemas catalans. Joseph Martí y Folguera.

El Trovador Mallorquín. Poesías escritas en mallorquín literario. José Taronjí.


El Trovador Mallorquín. Poesías escritas en mallorquín literario. José Taronjí.

LIBRE DE DOCTRINA PUERIL TEXT LULLIÁ DEL SIGLE XIII. Raimundo Lulio. Mateu Obrador Bennassar


LIBRE DE DOCTRINA PUERIL TEXT LULLIÁ DEL SIGLE XIII. Raimundo Lulio. Mateu Obrador Bennassar


Flors de Mallorca. POESÍES DE AUTORS VIVENTS, PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS DE BARCELONA. 1873. Pere Joseph Gelabert

Flors de Mallorca. POESÍES DE AUTORS VIVENTS, PREMIADES LES MES EN LOS JOCHS FLORALS DE BARCELONA. 1873. Pere Joseph Gelabert


Alcañiz: Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la Ciudad de Alcañiz y sus afueras (Nicolás Sancho)

Alcañiz: Descripción histórica, artística, detallada y circunstanciada de la Ciudad de Alcañiz y sus afueras (Nicolás Sancho)


CANCIONERO VASCO. Series I, II y III. José Manterola Beldarrain

CANCIONERO VASCO. Series I, II y III. José Manterola Beldarrain

BIBLIOTECA VALENCIANA. Tomos 1 y 2. Justo Pastor Fuster

BIBLIOTECA VALENCIANA. Tomos 1 y 2. Justo Pastor Fuster

BIBLIOTECA HISTÓRICA DE LA FILOLOGÍA CASTELLANA, EL CONDE DE LA VIÑAZA, Cipriano Muñoz Manzano

BIBLIOTECA HISTÓRICA DE LA FILOLOGÍA CASTELLANA, EL CONDE DE LA VIÑAZA, Cipriano Muñoz Manzano


Choix des poésies originales des troubadours (Tomes 1-6). François Raynouard (todos los textos en el blog Choix más un buen trozo del Lexique Roman, que aún estoy editando y subiendo al blog.)

Choix des poésies originales des troubadours (Tomes 1-6). François Raynouard


Les Recherches de la France, Étienne Pasquier

Les Recherches de la France, Étienne Pasquier


DECAMERONE, OR HUNDRED TALES: DECAMERON, STORIES OF BOCCACCIO (JOHN PAYNE)

DECAMERONE, OR HUNDRED TALES: DECAMERON, STORIES OF BOCCACCIO (JOHN PAYNE)

Pese a tener el título de Licenciado en Filología Inglesa desde 2003, puede haber algún error al editar.

Licenciado en Filología Inglesa, Zaragoza, 2003, Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit, Beceite


Otros libros y textos editados que no están disponibles para la compra pero sí para su lectura.

La maña de la mañica, sainete de costumbres aragonesas, un acto, original, prosa.
ARNICHES, ABATI Y G.a MARÍN