Mostrando las entradas para la consulta Pamplona ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Pamplona ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de enero de 2026

Gerard Bellalta, Empresario, presidente, Círculo Empresarios Tabarnia

Gerard Bellalta. Empresario y presidente del Círculo de Empresarios de Tabarnia.


- Tengo 57 años. Soy empresario y pertenezco a una familia cuyo origen catalán se sumerge en el siglo XVII. Mis antepasados lucharon junto a Ramón Cabrera i Griñó en el bando carlista y también con el general Franco en la guerra contra el comunismo. He trabajado duro desde muy temprana edad. Tengo una gran mujer y dos hijas maravillosas. Soy catalán de nacimiento y de origen; sin embargo, debo decir, no sin dolor, que hoy me avergüenzo profundamente de serlo y también muy cansado de vivir en Cataluña.


Tabarnia, oprimida, Marta Rovira, Tabàrnia
Marta Rovira, la oprimida fugada, cuando le nombran Tabàrnia

Estoy muy harto de tener que convivir a diario con catalanes que odian profundamente a los que pensamos de forma distinta. Estoy harto de puigdemontesoriolescolaus, fachines, pujolestorrentesjunquerasterribaslaportasguardiolasrovirasgabrielasraholastraperosokupasmanteroscuperosyihadistas y demás gentuza que en Cataluña degrada tanto la condición humana.


independencia, no existe, son los padres


Estoy harto de que el Gobierno de España deje sin respuesta los permanentes actos de insurrección que se producen a diario en todas las ciudades catalanas. Estoy harto del abandono sometido durante años a los catalanes que hemos sido siempre fieles a España.

Estoy harto de que me roben los políticos catalanes y que ese dinero vaya a parar a la gente demasiado perezosa para ganarlo.


Tabarnia, autonomía, autonomia, Tabàrnia, CUP, escombrem-los


Estoy harto de que me digan que el movimiento separatista es pacífico, cuando todos los días me llegan decenas de historias de catalanes que son ofendidos, agredidos, amenazados, boicoteados… por no someterse a los dictados ni aceptar el relato mentiroso de los secesionistas.




Estoy harto de los supremacistas catalanes y de aquellos que, para reivindicar su catalanidad, han renunciado a sus raíces procedentes de otros puntos de España, con gran olvido de lo que son.


Boadella, cul, culo, bandera, estelada
Boadella, Tabàrnia


Estoy harto de lazos amarillos, de insultos a España, de mossos que no sirven por igual a todos los catalanes, de periodistas mercenarios que desinforman deliberadamente, de docentes que enseñan a los niños a interiorizar el odio a España, de los radicales que han tomado el control de nuestras calles, de los políticos que han echado un pulso al Estado con la connivencia y el dinero del mismo Estado.




Estoy harto de que todos nuestros errores y fracasos sean siempre culpa de otros y nunca de nosotros mismos. Estoy harto de que no aceptemos nuestras muchas taras morales.


Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón
Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón

Estoy harto de que utilicen nuestro dinero para financiar medios de comunicación que predican el odio contra los catalanes que nos sentimos profundamente españoles, por convicción y por principios.




Estoy harto de la inmersión lingüística. He tenido que matricular a la menor de mis hijas en un centro de enseñanza privada para que conozca la lengua de Cervantes y tenga las oportunidades fuera de Cataluña que la lengua catalana no le ofrecerá nunca.


un dels Jordis, Catalunya


Estoy harto de que me digan que el derecho a decidir de dos millones de catalanes debe imponerse al deseo de cuarenta millones de españoles de permanecer unidos.

Estoy harto de escuchar a los políticos separatistas hablando mal del resto de España, cuando sabemos que le debemos todo cuanto hemos sido.


bar, catalanista


También estoy malditamente harto de que se acuse a España de robarnos, sobre todo cuando los que nos han robado han sido los políticos separatistas que hoy proclaman el desorden y la rebelión, porque no tienen nada que perder.


Estoy harto de que los funcionarios catalanes alineados con el separatismo aparenten ser el mejor ejemplo de compromiso con nuestra gente. Estoy harto de que gente que no ha emprendido nunca nada ni pagado una sola nómina, hayan construido el relato de una Cataluña de buenos y malos.

https://www.youtube.com/watch?v=Ewanuvkqz2Q


catanazi, aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells
aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells, xbdn1971


Estoy harto de los catalanes lobotomizados, que son una masa inerte enferma de odio, pero profundamente cobarde. Estoy harto de que se escondan tras los periodistas extranjeros y que cuando tienen que jugársela, deciden huir de la justicia. Estoy harto del permanente relato victimista, que se tergiverse la historia; que se ignore, por ejemplo, que cuando Franco venía a Cataluña, los líderes catalanes acudían rastreramente al palacio de Pedralbes a rendirle pleitesía y los obispos catalanes lo sacaban bajo palio en Montserrat.





Ana Gabriel, CUP, catanazi
Ana Gabriel, ayer, con disfraz de pro etarra, hoy en Suiza


Estoy harto de que se caricaturice permanentemente a España, que se la dibuje como un país culturalmente atrasado, cuando los catalanes no tenemos un solo acontecimiento popular que nos sirva de atracción turística, como por ejemplo lo es Sevilla en su Feria de AbrilValencia en sus FallasMálaga en su Semana SantaHuelva en su Rocío (escarcha, rosada) o Pamplona en sus Sanfermines.


Jordi Pujol, Artur Mas
Jorge Pujol y Arturo Mas

Estoy harto de que se menosprecien las tradiciones españolas y que luego copiemos sus ferias, charangas y romerías. Estoy harto de los hipócritas antitaurinos catalanes que acuden a las principales ferias taurinas del resto de España.


Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid
Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid


Estoy harto de que nos sintamos superiores cuando el genio creativo hace tiempo que lo perdimos. Estoy harto de que hablemos mal de todo el mundo, de que hagamos mofa de las costumbres de otras regiones, cuando nuestros bailes, nuestros trajes regionales, nuestra cultura de calle, carece de interés salvo para nosotros mismos.


Jordi Pujol, Quebec, Catalunya


Estoy harto del desprecio a los andaluces, cuando no consta que nuestros compatriotas del sur recurran a las sardanas (un baile sardo, de Sardinia, Cerdeña, Sardenya, etc.) para amenizar sus fiestas, como nosotros recurrimos a su folclore para amenizar las nuestras.



Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña


Estoy harto de que nos creamos el ombligo del mundo cuando no tenemos un solo símbolo cultural e identitario por el que se nos reconozca fuera de España. Quizás la barretinabarret, beret? 

Estoy harto de los curas y obispos que respaldan en las homilías a los que ayer quemaban sus templos.

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.


apoyo, internacional, independentismo, catalán


Estoy harto de que las familias y los amigos no podamos reunirnos civilizadamente sin que las diferencias políticas marquen el desarrollo de la velada.

Estoy harto del fanatismo de miles de catalanes, que interpreten como una victoria lo que no ha sido sino una gran derrota, que se dejen engañar como niños, que consideren héroes a los representantes de la casta más ladrona y corrupta de España.




nazismo, catalanismo, nazionalismo, NAZI, Nationalsozialismus


Estoy harto del escaso valor que tiene la palabra dada en Cataluña, de que hayamos acabado con el seny, de que la desmemoria nos impida reconocer nuestras complicidades históricas con esclavistasterroristas y oligarcas usureros, del cobarde victimismo del separatismo, de que media Cataluña odie a la otra media, de que nuestra adhesión a España haya dependido siempre del dinero recibido. Estoy harto de los empresarios catalanes que ayudaron a Franco a ganar la guerra y que luego se alinearon con el separatismo. Estoy harto de que el voto de la Cataluña rancia valga el triple que el de un barcelonés.


catalanistas, Arnaldo Otegui, etarra, ETA, bildu, EH
La brossa s'ajunte, catalanistes amb l´etarra Arnaldo Otegui
 

También estoy harto de que pocos catalanes se enfrenten a la realidad de una región que, antes de 50 años, será mayoritariamente musulmana.

Sí, estoy terriblemente harto de lo que muchos catalanes están haciendo. Estoy profundamente avergonzado de ser catalán y muy harto de vivir en Cataluña.


escola, doctrina, adoctrinament, catalá
adoctrinament a l´escola ? Què va!

Lo lamento por mis hijas. Lamento que se vayan a encontrar con una Cataluña mucho peor que la que nosotros heredamos. Gracias a Dios que aún nos queda el resto de España para liberarnos de este infierno, del que estoy cada día más harto.

miércoles, 3 de diciembre de 2025

Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.
Princeps, ducs e marques.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
Princes, ducs et marquis.
Son mandat lhi princep e lhi comtor. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.
Sont mandés les princes et les comtors. 
CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.
(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)
2. Prince, Prinsi, s. m., prince.
Gran prince per que no s prendon cura 
Que no fassan tort. 
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 
Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.
Li plus gran
Si croizavan,
Li rei e li prinsi.
(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)
Bertrand de Born: Fuilheta.
Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.
Ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 
IT. Prince.
3. Princessa, s. f., princesse.
Fig. Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 
Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.
CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

Buongiorno Principessa! - La vita è bella



4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.
De mantenen fay delivrar
Totz los preysons que van trobar
Crestians en lo principat.
V. de S. Honorat.
Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 
Ai vos ajudat 
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.
E 'l principat...
Li prec que s gart dels pervers. 
Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.
Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.
(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)
La principauté du sage sera stable.
- Hiérarchie.
Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.
(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)
Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.
CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.
(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

EL PRÍNCIPE DE VIANA ESCAPA DE MALLÉN (SIGLO XV. MALLÉN)

Juan II de Aragó, Aragón


Blanca I de Navarra


5. Principal, adj., principalis, principal.
Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 
Ils entendent la voix du régisseur principal.
De muzica sai yeu tot aondozamens
Quatre tons principals.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.
Subst. Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana.
(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)
Brev. d'amor, fol. 41. 
Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Un principal ordenant et prezident totz les autres.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Un principal ordonnant et président tous les autres.
- Le fond d'une affaire.
Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 
Tant de principal que de dépens.
CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)
6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.
Principalitat et dignitat.
En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.
Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.
Primauté et dignité.
Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.
7. Principar, v., primer, surpasser, régir.
Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.
(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

Recherches de la France, Étienne Pasquier, Esteban, Estebanico, Esteve


8. Principalmen, adv., principalement.
A la honor, principalmen,
De Dieu, lo paire omnipoten.
(chap. A la honor, prinsipalmen,
De Deu, lo pare omnipotén.)
Brev. d'amor, fol. 75.
A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.
CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.
(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)

jueves, 8 de febrero de 2024

Don, Donpn - Adomesgar, Adomesjar

Don, Donpn, s. m., lat. dominus, maître, seigneur, dom.

Don, Donpn, Dom Perignon

 

Lo dons del Baus.

Rambaud de Vaqueiras: El so que.

Le seigneur de Baux. 

Granz avers te son donpn consiros.

P. Cardinal: Ieu trazi. Var.

Grande richesse tient son maître soucieux.

Aprop parlet dons Aimes, un coms d'ahatge.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.

Après parla le seigneur Aimes, un comte d'âge.

Ce nom fut quelquefois donné par dérision.

So respon l'almiran: Don glotz, ara us calatz.

Roman de Fierabras, v. 2483. 

Ce répond l'émir: Dom glouton, maintenant taisez-vous.

ANC. FR. Les réponses que le roy damp Jehan de Castille eut ce jour.

Froissart, t. III, p. 50.

CAT. ESP. (chap.) Don. PORT. Dom. IT. Donno.

2. DomnaDompna, Dona, s. f., lat, domina, dame.

Bel sun li drap que la domna vestit. Poëme sur Boèce.

Beaux sont les habits que la dame vêtit.

Dompna Maria de Ventadorn... prezada dompna.

V. de Marie de Ventadour.

Dame Marie de Ventadour... dame prisée.

Fig. Karitat es dona de totz bes, donc es plus grans bes que sia sotz lo cel. V. et Vert., fol. 31. 

Charité est dame de tous biens, donc elle est plus grand bien qui soit sous le ciel. 

Loc. Davant l'autar de Nostra Dona orar. Philomena. 

Prier devant l'autel de Notre-Dame.

A Nostra Domna de la Mar

Corsari vengron assautar.

V. de S. Honorat.

Les corsaires vinrent donner assaut à Notre-Dame de la Mer.

- Maîtresse, dame de la maison. 

Despueis que Agar si senti prens... no volia esser sotmeza al mandament de sa dona. Hist. abr. de la Bible, fol. 6. 

Depuis qu'Agar se sentit enceinte... elle ne voulait pas être soumise au commandement de sa dame.

ANC. CAT. Domna, dompna, donna. CAT. MOD. ANC. ESP. Dona.

ESP. MOD. Dueña (Nuestra Señora; Covadonga). PORT. Dôna. IT. Donna.

(chap. dona, dones; doneta, donetes, com les que estaben a la huelga del 8-M a Valderrobres, en una pancarta catalanista. Ñabíe mes de una vaga, pero sol una huelga.)

Valderrobres, 8M, dona, dones, huelga, feminista, feministes

3. Doneta, s. f., jeune dame.

Mas quar una doneta m trays.

Raimond de Miraval: Entre dos volers.

Mais puisqu'une jeune dame m'entraîne.

CAT. Doneta.

4. Dons, s. f., dame.

De mi dons sancta Maria.

V. de Sainte Enimie, fol. 38. 

De ma dame sainte Marie. 

Aisso m veda de que m don aondansa 

Mi dons, qu'es pros, cortez' e benestans.

Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 

Ma dame, qui est généreuse, courtoise et gentille, me défend ce dont elle me donne abondance. 

Amicx, quan se vol partir 

De si dons, fai gran efansa.

G. Faidit: Sitot ai. 

Ami, quand il veut se séparer de sa dame, fait grand enfantillage.

5. Na, s. f., dame.

Ce mot se plaçait ordinairement au-devant du nom propre d'une dame; c'était une abréviation de domna.

Na Castellosa... fo d'Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona.

V. de la dame Castelloze. 

La dame Castelloze... fut d'Auvergne, gentille dame, femme du Truc de Mairone. 

Na Johana d'Est agensa 

A totz los pros ses falhensa.

B. de Ventadour: En aquest. 

La dame Jeanne d'Est plaît à tous les preux sans exception.

Il était aussi placé au-devant des êtres moraux féminins personnifiés.

Na Fortuna, ab tota sa roda, que lo gira e lo regira a dextre e a senestre.

(chap. La Fortuna, en tota sa roda, que lo gire y lo regire a la dreta y a la esquerra; zurda al Mesquí, Mezquín. Ñabíe un a Peñarroija que cuan passabe la Fortuna estabe dormín.)

V. et Vert., fol. 72.

Dame Fortune, avec toute sa roue, qui le tourne et le retourne à droite et à gauche.

Joglar foron a fin' amor

Ab Na Coindia sa seror. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ils furent jongleurs de pur amour avec dame Courtoisie sa soeur.

Il a même été employé absolument.

Es Na maier sobeirana

De tot can mar, terra clau.

Bertrand de Born: Ges de disnar.

Elle est la dame la plus grande en supériorité de tout ce que la mer, la terre renferme. 

A vos Na, qal que siatz.

R. de Tors de Marseille: Bel ergueilhos.

À vous, dame, quelle que vous soyez.

Na s'ajoutait encore à domna pour exprimer une qualification plus distinguée que ne le faisaient chacun de ces mots mis séparément.

Domna Na Maria, tensos 

E tot chant cuiava laissar. 

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui. 

Dame, dame Marie, je croyais laisser les tensons et tous les chants.

De la domna que ac nom ma domna N'Aia.

V. de Raimond de Durfort. 

De la dame qui eut nom ma dame dame Aie.

ANC. CAT.

Usar dels fruyts que na Venus conrrea. 

Ausias March: Be m maravell.

6. Donzel, s. m., damoisel, page, suivant.

Apres assona un donzel: 

Aporta mas armas, dis el.

(chap. Después cride a un donsell, mosso, paje:

Porta les meues armes, va di ell; pórtam les armes.

Roman de Jaufre, fol. 93.

Après il appelle un damoisel: Aporte mes armes, dit-il.

Volc que fos donzel de ma dompna Margharida sa molher.

V. de Guillaume de Cabestaing. 

Voulut qu'il fut page de madame Marguerite son épouse.

... Anc no vitz plus bel parelh 

Del donzel e de la donzela.

P. Vidal: Lai on cobra. 

Oncques vous ne vîtes plus beau couple du damoisel et de la damoiselle.

- Titre, nom de dignité.

Ieu, dozels del Castelnou, confessi per veritat.

Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 187.

Moi, damoisel de Castelnau, confesse par vérité.

ANC. FR.

Si vos sivront et danzel et meschin... 

Borgois et dames, chevalier et danzel. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1592. 

ANC. CAT. Donzell. ESP. Doncell (doncel, como el de Sigüenza). 

IT. Donzello. (chap. donsell, mosso, paje.)

7. Donzelon, s. m., jeune damoisel, page, suivant.

A dos mieus donzelos 

Fis penre II falcos.

(chap. A dos donsellets meus vach fe pendre dos falcons.)

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

A deux miens jeunes damoisels je fis prendre deux faucons.

Lai on jay mortz lo donzelons. V. de S. Honorat.

Là où gît mort le jeune damoisel. 

Abat e trebuca sirvens e donzelos. Guillaume de Tudela.

Il abat et renverse servants et jeunes damoisels.

8. Donzella, s. f., damoiselle, jeune fille, donzelle.

D'una donzella fo lains visitaz.

Poëme sur Boèce. 

Il fut là-dedans visité d'une damoiselle.

Det lhi una donzela a tastonar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40. 

Il lui donna une donzelle à tâtonner. 

CAT. Donsella. EST. Doncella. PORT. IT. Donzella. (chap. donsella, donselles; donselleta, donselletes).

9. Damisela, s. f., demoiselle.

Si m dones damisela Constansa

Totz mos volers.

G. Faidit: Anc no m parti.

Si demoiselle Constance me donnait tous mes vouloirs.

ESP. Damisela. IT. Damigella. (chap. damissela, damisseles : donsella.)

10. Domini Dieus, s. m., seigneur Dieu.

Que pregues Domini Dieu.

V. de S. Honorat. 

Qu'il priât le seigneur Dieu.

IT. Il nostro signore Domeneddio.

Cento novelle ant. 35.

11. Dombres Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Si Dombres Dieus mi gar.

Bertrand de Born: Ges no mi. 

Si le seigneur Dieu me garde.

Dombre Dieu prec ieu et ador.

Gavaudan le Vieux: Patz passien.

Je prie et adore le seigneur Dieu.

12. Dame Dieu, Dami Dieu, s. m., seigneur Dieu.

Ja Dame Dieus non vuelha, 

Qu'en ma colpa sia 'l departimens.

La Comtesse de Die: A chantar. 

Que jamais le seigneur Dieu ne veuille qu'en ma faute soit la séparation.

Tos temps m'an fait lauzenjador 

Mal et enuei; Dami Dieus los azire!

Pons de la Garde: De chantar. 

Tout temps les médisants m'ont fait mal et ennui; le seigneur Dieu les haïsse!

ANC. FR. Grandes miracles fit dames Dex par lui. 

Roman de Garin. Du Cange, t. II, col. 1619.

13. Damri Deu, Dami Drieu (metátesis de Damri Dieu), s. m., seigneur Dieu.

Ab Damri Deu se tenia forment. Poëme sur Boèce.

Il se tenait fortement avec le seigneur Dieu. 

No plassa Dami Drieu l'autisme rei. 

(N. E. No vullgue Siñó Deu l' altíssim rey.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 42. 

Ne plaise au seigneur Dieu le très haut roi.

14. Domneiaire, Dompneiador, s. m., courtisan de femmes, courtiseur, galant. (N. E. El castellano forma de mujer, mujeriego : cortejador, galán, cortesano de féminas, ligón, putero, etc..)

Mario Sasot; El castellano forma de mujer, mujeriego : cortejador, galán, cortesano de féminas, ligón, putero

Bons cavaliers fo e bons guerriers e bons domneiaire e bons trobaire.

V. de Bertrand de Born.

Il fut bon cavalier et bon guerrier et bon courtiseur et bon troubadour.

Car qui cuia gazaing traire

Non es fort bons dompneiaire

T. d'Albertet et de Pierre: En Peire. 

Car qui pense tirer gain n'est pas fort bon galant.

Pero no sai dompneiador

Que menz de mi s'i entenda.

B. de Ventadour: Estat ai com. 

Pourtant je ne sais courtiseur qui s'y entende moins que moi.

Adjectiv. Pren marit domneiador

Que de si dons sia totz jornz aizit.

T. du cousin d'Elias et d'Elias: Era m diguatz.

Prend mari galant qui soit toujours aise de sa dame.

IT. Donnaio, donnaiolo.

Domneiaire était le titre d'une sorte de poésie, adressée en forme d'épître à une dame, commençant et finissant ordinairement par le mot domna.

15. Domnei, Dompney, s. m., courtoisie, amour, plaisir, faveur, galanterie. 

... Si domneys e cortejars no fos, 

No fora pretz ni servirs ni honransa.

P. Raimond de Toulouse: Tos temps aug. 

Si ne fut galanterie et courtiser, ne serait mérite ni hommage ni honneur.

E 'l colombet per gaug d'estieu

Mesclan lur amoros torney,

E duy e duy fan lur domney.

A. Daniel: Ab plazer.

Et les colombes par joie d'été mêlent leurs ébats amoureux, et deux à deux font leur amour.

Proverb. Car trop tarzar en dompney es folia. 

G. de Montagnagout: No sap.

Car trop tarder en amour est folie.

A l'entendre a pro domney 

Ad emperador o a rey.

Jordan de Confolen: Ancmais. 

A l'entendre il a assez de faveur auprès d'empereur ou auprès de roi. ANC. FR. Une foi ierent en dosnoi

Entre dames et damoiselles.

Fables et cont. anc., t. I, p. 101. 

Tant ameroie le dosnoi.

Romancero français, p. 29.

16. Dompneyamen, s. m., courtoisie, manière de faire l'amour.

Aquist an paratge baissat, 

Ab aquel lur dompneyamen.

Deudes de Prades: No m puesc. 

Ceux-ci ont baissé parage, avec celle leur courtoisie.

ANC. FR. Quant il ert au tornoiement 

N'avoit soing de dosnoiement.

Fables et cont. anc., t. I, p. 166. 

Que ce n'est pas por vostre cors 

Ne por vostre donoiement.

Roman de la Rose, v. 9295.

17. Domneiar, Dompneyar, v., courtiser, faire le courtois, s'ébattre, galantiser.

On qu'ilh estey, 

Sos drutz suy, et ab lieys domney 

Totz cubertz e celatz e quetz.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Où qu'elle soit, je suis son amant, et je fais le courtois avec elle tout caché et celé et coi. 

Ieu vey sai e lay 

Quascus auzelh ab son par

Dompneyar.

E. Cairel: Estat ai. 

Je vois çà et là chaque oiseau s'ébattre avec son pareil. 

Substantiv. Era y jois, domneiars et honors.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. 

Y était joie, courtiser et honneur.

ANC. FR. Car tuit li plusors s'en aloient 

O lors amies umbroier

Sous ces arbres por dosnoier.

Roman de la Rose, v. 1301. 

Enuit mais porra dosnoier 

Li prestres a Aelison.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 437. 

ESP. Doñear (cortejar, hacer la corte, galantear, ligar, etc.) IT. Donneare.

(chap. festejá, cortejá, convoyá, galantejá, ligá.)

18. Donzellar, v., causer, caqueter. 

Molt moderramen donzellet de jovent. Poëme sur Boèce. 

Il causa très modérément de jeunesse. 

IT. Donzellare.

19. Domesgier, Domenger, Domengier, adj., domestique, privé, soumis, sujet. 

D'amar celei cui sui totz domengiers.

Lamberti de Bonanel: Al cor. 

D'aimer celle à qui je suis tout soumis. 

Ni arbre domesgier que no l'esfulh.

(chap. Ni abre doméstic que no lo desfullo o esfullo.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.

Ni arbre domestique qu'il ne l'effeuille.

A l'ombra d'un fust domesgier.

Marcabrus: A la fontana.

(N. E. Me pregunto si el autor de A l'ombra de les roques del Masmut sabía que hablaba y escribía en un dialecto occitano. Los de la Ascuma no lo quieren saber.)

Desideri Lombarte, fumán, Peñarroya, Penarroija, Pena-Roja, Tastavins, Peñarroija; Fortuna

A l'ombre d'un bois domestique.

Substantiv. Als baros de sa terra e als seus domengers.

Guillaume de Tudela.

Aux barons de sa terre et à ses sujets.

20. Domengeiramen, adv., domestiquement, servilement.

Aisi soi totz domengeiramen sieus.

Aimeri de Peguilain: Nuls hom. 

Ainsi je suis tout domestiquement sien.

21. Domesgue, Dometgue, adj., domestique, apprivoisé.

Aisel qu'es magers e plus gros 

Es plus domesgues e plus bos.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Celui qui est plus grand et plus gros est plus apprivoisé et plus bon.

A far domestges es fort durs.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il est fort dur à faire apprivoisé.

Si alcus talha albres dometges, pomier, noguier, etc.

(chap. Si algú talle abres domestics, pomera, anogué, etc.)

Ord. des R. de Fr., 1563, t. XVI, p. 135.

Si quelqu'un coupe arbres domestiques, pommiers, noyers, etc.

Substantiv. Domesgues entendem moller, ser affranquit mercennaris, fil o nebot, discipols o escolars, auzidors, e totz mascles e femes que son de mainada. Cartulaire de Montpellier, fol. 10. 

Par domestiques nous entendons femme, serf affranchi mercenaires, fils ou neveu, disciples ou écoliers, auditeurs, et tous mâles et femelles qui sont de la maison.

ANC. FR. Où vergier ot arbres domesches... 

Oiseaux privés, bestes domesches.

(ESP. Pájaros domésticos, bestias domésticas; domesticado, domesticada, domesticados, domesticadas.)

Roman de la Rose, v. 1355 et 16255.

22. Domestgamen, adv., privément. 

Domestges laironicis o rapinas o torts domestgamen sian castiat per lo senhor, o per lurs maistres. Statuts de Montpellier, fol. 10. 

Que les vols ou rapines ou torts domestiques soient corrigés par le seigneur privément, ou par leurs maîtres.

23. Domestic, Domestegue, adj. lat. domesticus, domestique, privé, particulier, serviteur.

Domesticas cartas e domesticas garentias non podo far fe per se al jutge. Trad. du code de Justinien, fol. 28.

Actes privés et garanties particulières ne peuvent faire foi par soi au juge.

Substantiv. Majormen al domestegues de la fe. 

Trad. de l'épître de S. Paul aux Galates. 

Principalement aux serviteurs de la foi. 

CAT. Domestic (N. E. sin tilde). ESP. (doméstico) PORT. IT. Domestico. (chap. doméstic, domestics, doméstica, doméstiques : privat, particulá.)

24. Domesteguessa, s. f., familiarité. 

Non era neguna gran domna que no dezires... que el entendes en ella o que li volgues be per domesteguessa, car el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr' om. V. de Raimond de Miraval.

Il n'était nulle grande dame qui ne désirât... qu'il eut son affection en elle ou qu'il lui voulût du bien par familiarité, car il les savait honorer et faire agréer plus que nul autre homme.

On a dit aussi desmestegessa. 

IT. Domestichezza.

25. Domesgar, Domesjar, v., apprivoiser, soumettre.

Bestia es que vol libertat e no s domesja. 

(chap. Bestia es que vol libertat y no se dome, domestique, amansix, familiarise. Si dius llibertat u escrius en ll; al ocsitá encara se escribíe en una sola l.)

Eluc. de las propr., fol. 255. 

Est bête qui veut liberté et ne s'apprivoise pas.

Ieu cug Malleon domesgar 

Plus leu d'un falcon.

Giraud de Borneil: Al plus leu. 

Je crois apprivoiser Mauléon plus facilement qu'un faucon.

L'orgulhos domesga et homelia.

Aimeri de Peguilain: Selh qui s'irais. 

Soumet et humilie l'orgueilleux.

Part. pas. Sobr' el ponh esta domesjat... 

Bestias noyridas dins mayzo et domesjadas.

Eluc. de las propr., fol. 146 et 232. 

Apprivoisé il reste sur le poing... 

Bêtes nourries dans la maison et apprivoisées. 

Totz sui sieus homs domesjatz.

P. Vidal: Nulhs hom no. 

Je suis entièrement son homme soumis.

26. Domesjable, adj., apprivoisable, domptable.

Es malicios et mal domesjable.

(chap. Es malissiós y mal domesticable.)

Eluc. de las propr., fol. 258. 

Est malicieux et mal apprivoisable.

27. Domaine, s. m., lat. dominium, domaine.

Sazit an trastot mon domaine... 

E compret y domaines.

V. de S. Honorat. 

Ils ont saisi tout mon domaine... 

Et y acheta domaines.

CAT. Domini. ESP. PORT. IT. Dominio. (chap. domini, dominis. Han pres tot lo meu domini. Y hi va comprá dominis.)

28. Domenis, s. m., domaine, possession.

Aquel de cui es lo domenis de la causa.

(chap. Aquell de qui es lo domini, propiedat, de la cosa.)

Trad. du code de Justinien, fol. 18. 

Celui de qui est la propriété de la chose.

29. Donjon, Domejo, Dompnhon, s. m., lat. dominium, donjon. 

Milites, ocyus conscenso domnione, domo scilicet principali et defensiva, rebus suis diffidentes, decernunt intra se pacisci pro vita. 

Act. SS., 24 jull., t. V, p. 587. 

A las portas dels bels donjons,

Hon es lo reys et lo garsons.

V. de S. Honorat.

Aux portes des beaux donjons, où est le roi et le garçon.

La ciptat e lo borc e lo donjo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 71. 

La cité et le bourg et le donjon. 

Plus soven venz castels e domejos.

P. Vidal: Lanza marques. 

Plus souvent conquiert châteaux et donjons. 

Puieron per forsa la sus en el dompnhon. 

Guillaume de Tudela.

Montèrent par force là haut en le donjon. 

ANC. FR. Tout ainsi que le donjon d'une fortrece est assis en la plus fort place du chastel.

(N. E. Torre del homenaje.)

Christine de Pisan, Charles V, 2e part., ch. 1. 

D'Evreux le dominion

Fut au roy Charles rendue.

Eustache Deschamps, p. 169.

30. Domination, s. f., lat. dominationem, domination.

Lo dreg e la domination de mon senhor lo rei.

(chap. Lo dret y la dominassió de mon siñó lo rey; mossen.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 112.

Le droit et la domination de monseigneur le roi.

Il s'est dit d'une hiérarchie d'anges. 

Autra maniera d'angiels que an noms dominatios, que sobre monto de gras los autres angils, car ilh lor so per obediensa sotzmes. 

Liv. de Sydrac, fol. 9.

Autre espèce d'anges qui ont nom dominations, qui surmontent de degrés les autres anges, car ils leur sont soumis par obéissance.

CAT. Dominació. ESP. Dominación. PORT. Dominação. IT. Dominazione.

31. Dominicatura, s. f., domaine, seigneurie.

La medietad de las dominicaturas.

(chap. La mitat de les dominicatures, dominis, siñoríes. Per a sé un texto de Languedoc de 1067 se assemelle bastán al chapurriau actual. Entonses reinabe Sancho Ramírez a Aragó. Sancho I, Ramírez, fill de Ramiro, Ranimiro, Ranimirus. Desde 1076 hasta 1094 que va morí. Tamé va sé rey de Pamplona, mes tart Navarra. Los reys de Aragó se enteníen perfectamen en la gen que parlabe ocsitá, provensal y datres dialectes. Tamé antes del fuero de Jaca de 1062. No tos penséu que sol u faigueren a partí de Alfonso II, fill de Petronila reina y lo conde de Barselona Ramón Berenguer IV.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1067, Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 261. 

La moitié des domaines.

ESP. Dominicatura. (chap. Dominicatura, dominicatures.)

32. Domenjadura, s. f., résidence, demeure, propriété.

Si ha duas domenjaduras.

(chap. Si ñan dos propiedats, ressidensies.)

Fors de Bearn, p. 1080.

S'il a deux propriétés.

ANC. CAT. Domenjadura.

33. Domini ser, s. m., serf domanial. 

S'ieu ja fos sos dominis sers.

Giraud de Borneil: Quan lo fregz. 

Si moi jamais je fusse son domanial serf. 

Domna, vostre domini ser 

Crezetz mi, qu'ieu am ses enjans.

Rambaud d'Orange: Ben sai qu'a selhs. 

Dame, que j'aime sans tromperie, croyez-moi votre serf domanial.

34. Domergal, adj., domanial, particulier.

El prat domergal.

(chap. Al prat particulá.)

Titre de 1135. Bosc, Mém. du Rouergue, t. III, p. 203.

Au pré domanial.

- Du dimanche.

En totz los jorns domergals.

En tous les jours de dimanche.

(chap. A tots los domenges; díes de Domenge. 

Crec que los Domenges de Beseit, una partida daball del sementeri hasta lo riu Ulldemó aon se ajunte al Matarraña, podríe sé un prat “dominical”.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 179.

35. Domicili, s. m., lat. domicilium, domicile.

Li estran de tot en tot domicili non avens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 51.

Les étrangers de tout en tout n'ayant pas domicile.

Fig. Virtut vital que ha son propri domicili al cor.

Eluc. de las propr., fol. 19. 

Vertu vitale qui a son propre domicile au coeur. 

CAT. Domicili. ESP. PORT. IT. Domicilio. (chap. Domissili, domissilis; v. domissiliá: domissilio, domissilies, domissilie, domissiliem o domissiliam, domissiliéu o domissiliáu, domissilien. Domissiliat, domissiliats, domissiliada, domissiliades.)

36. Dominica, s. f., lat. dominica, dimanche.

En aquela dominica de la Septuagezima.

(chap. An aquell domenge de la Septuagéssima; an aquella domínica.)

Eluc. de las propr., fol. 128.

Dans ce dimanche de la Septuagésime.

CAT. Dominica. IT. Domenica. (ESP. chap. Domínica)

37. Domenga, s. f., dimanche. 

Cant venc un dia d'una domenga.

(chap. Cuan va vindre un día de domenge; domenche)

V. de Bertrand de Born.

Quand vint un jour d'un dimanche.

ESP. Domingo. PORT. Dominga.

38. Dominical, adj., lat. dominicalis, dominical, du dimanche.

Adonc la lettra dominical corria A.

(chap. Entonses la lletra dominical que corríe ere la A.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 208.

Alors la lettre dominicale courait A. 

CAT. ESP. PORT. (chap.) Dominical. IT. Dominicale.

39. Domanar, v., posséder, avoir en domaine.

Tot aitant quant domanar podian.

Tit. de 1212. DOAT, t. C, fol. 242. 

Tout autant qu'ils pouvaient posséder.

40. Endomengadura, s. f., domaine, possession.

Las endomengaduras, las tenensas.

Tit. de 1215. DOAT, t. CXXVIII, fol. 144. 

Les domaines, les tenances.

41. Endomenjat, Endomergat, adj., serf, homme lige, soumis, intime, tenancier.

Li pus car amicx e 'ls pus endomergatz

Que nos autre acsem, nos n'an dezamparatz.

Izarn: Diguas me tu. 

Les plus chers amis et les plus intimes que nous autres eussions, nous en ont abandonnés. 

Substantiv. Ieu vos plevisc e us afi

Que vostre soi endomenjatz. 

Gavaudan le Vieux: Desemparat. 

Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.

42. Maiordome, s. m., majordome, intendant.

Pueysh quar fust estatz maiordome. Leys d'amors, fol. 46.

Puis parce qu'il eut été majordome.

Lo maiordome de Joseph... Totas aquestas paraulas lur dis lo maiordome. Hist. abr. de la Bible, fol. 19.

L'intendant de Joseph... L'intendant leur dit toutes ces paroles.

CAT. Majordom. ESP. (chap.) Mayordomo. PORT. Majordomo. IT. Maggiordomo. (lat. maiordomus)

43. Domable, adj., lat. domabilem, domptable.

Es mot fort et no domable... 

(chap. Es mol fort y no domable : indomable.)

Fig. Adamas que vol dire peyra no domabla. 

Eluc. de las propr., fol. 240 et 84.

Est très fort et non domptable...

Diamant qui veut dire pierre non domptable.

(chap. Diamán que vol di pedra no domable : indomable.)

CAT. ESP. (chap.) Domable. PORT. Domavel. IT. Domabile.

44. Domdadura, s. f., dompture, habitude forcée.

Cal pren buous la domdadura, 

Tal la sec mentre qu'el dura.

V. et Vert., fol. 76. 

Telle prend le boeuf la dompture, telle il la suit tant qu'il dure.

45. Domtar, Domptar, Dompdar, v., lat. domare, dompter, soumettre, adoucir. 

Fig. Es homs fortz coma fer que dompta totz los autres metals.

(chap. Es un home fort com lo ferro que dome a tots los atres metals. v. domá: domo, domes, dome, domem o domam, doméu o domáu, domen; domat, domats, domada, domades.)

V. et Vert., fol. 66.

Est homme fort comme fer qui dompte tous les autres métaux.

Aissi pot hom tot cor domtar,

E, si Dieu plaiz, ieu domtarai 

Aquest.

(chap. Aixina pot hom tot cor domá, y, si Deu vol, yo domaré este.)

Roman de Jaufre, fol. 81. 

Ainsi on peut dompter tout coeur, et, si à Dieu plaît, je dompterai celui-là.

Deu mot dompdar et esmagrezir sa carn.

V. et Vert., fol. 95. 

Doit moult dompter et amaigrir sa chair. 

ANC. CAT. Domdar. CAT. MOD. ESP. PORT. Domar. IT. Domare.

46. Domde, adj., dompté, soumis.

Si anc fui fols, aras sui domde.

Folquet de Marseille: Senher Dieus. 

Si jamais je fus fou, maintenant je suis dompté.

47. Adomniu, adj., soumis, respectueux, humble.

Breu fera pus adomniva 

Chanso. 

P. Bremond Ricas Novas: Be volgra. 

Je ferais en peu de temps chanson plus respectueuse.

48. Adomesgar, Adomesjar, v., apprivoiser.

Ivan,

Que fo 'l premier c' adomesjet auzel. 

Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo. 

Ivan, qui fut le premier qui apprivoisa oiseau. 

Qui jove dona vol amar,

Trop gen la deu adomesgar.

(chap. Qui jove dona vol amá, mol gentilmen la deu domá, domesticá.)

P. Vidal: Neu ni gel. 

Qui veut aimer jeune dame, la doit apprivoiser très gentiment.

Part. pas. Com l'austor qu'es pres en l'aranh,

Qu'es fers tro s' es adomesjatz.

P. Vidal: Neu ni gel.

Comme l'autour qui est pris au filet, qui est sauvage jusqu'à ce qu'il s'est apprivoisé.

ANC. FR.

Par la douçour de doulz nourrissement 

S'aprivoisist mainte beste sauvage, 

S'adomesche. 

Eustache Deschamps, Poés. man., fol. 29.

IT. Addomesticare.