Mostrando las entradas para la consulta Guiana ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Guiana ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de octubre de 2026

Jaufre Rudel. Quan lo rius de la fontana

Jaufre Rudel.

Jaufre Rudel. Quan lo rius de la fontana

Mss.: A B C D E I K M R S U b e g *ç. Stimming, Der Troubadour Jaufre Rudel, Kiel 1873, p. 44-46 (St.). Crescini, Manualetto provenzale, Verona 1892, p. 13 s. (Cr.). Cf. G. Paris, Revue historique LIII (1893). 
- Diez, Leben und Werke der Troubadours, 2e éd., Leipzig 1882, p. 46 ss. 

Quan lo rius de la fontana
s'esclarzis, si cum far sol,
e par la flors aiglentina,
e l rossignoletz el ram
volf e refranh et aplana
son doutz chantar et afina,
dreitz es qu'ieu lo mieu refranha.
Amors de terra lonhdana,
per vos totz lo cors mi dol;
e no n puosc trobar meizina,
si non vau, al sieu reclam,
ab atraich d'amor doussana
dinz vergier o sotz cortina
ab desirada companha.
Pois del tot m'en falh aizina,
no m meravilh s'ieu n'aflam;
car anc genser crestiana
no fo, ni Dieus non la vol,
juzeva ni sarrazina.
Ben es cel pagutz de mana
qui ren de s'amor gazainha!
De desir mos cors non fina
vas cella ren qu'ieu plus am,
e sai que volers m'engana
si cobezesa la m tol; 
que plus es ponhens qu'espina
la dolors que ab joi sana,
don ja non vuolh c'om m'en planha.
tramet lo vers, que chantam
a 'n Hugon Brun por Filhol.
Bo m sap, car gens peitavina
e totz Angeus e Guiana
s'esgau per lui, e Bretanha.

domingo, 11 de octubre de 2026

Bernart Arnaut de Moncuc. Er quan li rozier

Bernart Arnaut de Moncuc.

Bernart Arnaut de Moncuc. Er quan li rozier

2701.

Er quan li rozier
So ses flor ni grana,
E'l ric menuzier
An cassa per sana,
M'es pres cossirier,
Tan me platz lor tensa,
De far sirventes;
Car en viltenensa
An tot bon pretz mes.
Ecar mai
Me ten gai
Amors que no fai,
E'l bel temps de mai;
Eras soi gai, cui que pes, 
Tals joi m'es promes.

Man caval corsier 
Veirem vas Tarzana,
E vas Balaguier,
Del pros rei que s vana
Qu'a pretz à sobrier.
Venra ses falhensa
Lai en Carcasses;
Mas ges gran temensa
Non an li Franses.
Mas ieu n'ai
De vos sai,
Domna; que m'esglai 
Lo desir qu'ieu n'ai
Del vostre bel cors cortes, 
Complit de totz bes.
El l'armat destrier,
Ausberc, lansa plana
E bon bran d'acier,
E guerra propdana,
Pretz mai que lebrier
Ni brava parvensa,
Ni patz en qu'om es
Mermatz de tenensa,
Baissatz e sotz mes.
Ecar sai
Pretz verai
En vos, cui aurai,
Domna, o'n morrai,
Pretz mai car m'es en defes
Que s'autra m'agues.

Be m plazo l'arquier
Pres la barbacana,
Quan trazo'l peirier
E'l mur dezenvana;
E per mant verdier
Creis la ost e gensa.
E volgra l plagues
Lai al rei Engles,
Com mi plai
Quan retrai
Co m'avetz ab jai, 
Domna joven, sai,
E de beutat pretz conques, 
Que nous en falh res.

Et agra entier 
Pretz, cui quecx soana, 
S'ab aital mestier 
Crides sai: Guiana! 
E fera'l premier
L'onrat coms valensa; 
Quar sos sagels es 
De tan breu legensa, 
Qu'ieu non o dic ges. 
Mas dirai 
Que ab glai
Amors ai.
Domna, que farai? 
Si ab vos no m val merces 
O ma bona fes. 
Senhor gai 
E verai,
Que 's sap de tot plai 
Onrar, qu'ieu o sai, 
De Tolzan e d'Agenes,
Malgrat dels Frances.

viernes, 2 de octubre de 2026

10. Marcabrus. A la fontana del vergier, (+ Biografia, Chabaneau)

10. Marcabrus. *

Secondo il testo del Bartsch (Chrest. prov. p. 49).

Marcabrus, Marcabruns, Marcabrun, Marcabrunela,

A la fontana del vergier,
on l' erb' es vertz jostal gravier,
a l'ombra d'un fust domesgier,
en aiziment de blancas flors 
e de novel chant costumier, 
trobei sola, ses companhier, 
cela que no volc mon solatz.
So fon donzel' ab son cors bel, 
filha d'un senhor de castel; 
e quant eu cugei que l'auzel 
li fesson joi e la verdors, 
e pel dous terminis novel, 
e que entendes mon favel, 
tost li fon sos afars camjatz. 
Dels olhs ploret josta la fon 
e del cor sospiret preon. 
Jhesus, dis ela, reis del mon, 
per vos mi creis ma grans dolors, 
quar vostra anta mi cofon; 
quar li melhor de tot est mon
vos van servir; mas a vos platz!
Ab vos s' en vai lo meus amics, 
lo bels el gens el pros el rics; 
sai m' en reman lo grans destrics, 
lo deziriers soven el plors. 
ai mala fos, reis Lozoics, 
que fai los mans e los prezics, 
per quel dols m' es el cor intratz! 
Quant eu l' auzi desconortar, 
ves leis vengui jostal riu clar. 
bela, fi m' eu, per trop plorar 
afola cara e colors;
e no vos qual dezesperar, 
que cel que fai lo bosc folhar, 
vos pot donar de joi assatz.
Senher, dis ela, ben o cre 
que Deus aja de mi merce 
en l' autre segle per jasse,
quon assatz d' autres peccadors; 
mas sai mi tol aquela re
don jois mi crec; mas pauc mi te, 
que trop s' es de mi alonhatz.

* Biografia, secondo il testo dello Chabaneau (op. cit. p. 9): Marcabrus si fo de Guascoingna, fils d' una paubra femna que ac nom Maria Bruna...
Marcabrus si fo gitatz a la port d'un ric home, ni anc no saup hom quis fo ni don. e n'Aldrics del Vilar fetz lo noirir. apres estet tan ab un trobador, que avia nom Cercamon, qu'el comenset a trobar; & adoncx avia nom Panperdut; mas d'aqui enan ac nom Marcabrun. et en aquel temps non apellava hom canson, mas tot quant hom cantava eron vers. e fo mout cridatz et auzitz pel mon, e doptatz per sa lenga; car fo tant maldizens, que a la fin lo desfeiron li castellan de Guiana, de cui avia dich mout grant mal.

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla,

sábado, 21 de septiembre de 2024

Plaga, Plagua, Playa - Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger

Plaga, Plagua, Playa, s. f., lat. plaga, plaie, blessure.

Plaguas me feyron mais de cen.

Le Comte de Poitiers: En Alvernhe.

Plaies me firent plus de cent.

Mas que m val, s'ieu demostrar

Ja non l' aus ma mortal playa!

P. Raimond de Toulouse: Ar ai.

Mais que me vaut, si montrer désormais je ne lui ose ma mortelle plaie!

Fig. Dossamens deu homs tractar las plagas del cor e de l'arma.

V. et Vert., fol. 57. 

Doucement on doit traiter les plaies du coeur et de l'âme.

CAT. ANC. ESP. Plaga. ESP. MOD. Llaga. PORT. Chaga. IT. Piaga.

(chap. Llaga, llagues; ferida, ferides; nafra, nafres, ñafra, ñafres. 

Plaga, plagues de llangostos, sequía o sequera; peña de Valjunquera.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau


2. Plagar, v., blesser, meurtrir.

Si us servs d'autrui plagara lo mieu serv.

Trad. du Code de Justinien, fol. 22. 

Si un serf d'autrui blessera le mien serf. 

Part. pas. Y fo plagatz de lansa.

R. Gaucelm: Qui vol aver. 

Y fut blessé avec lance. 

Mas si lo servs meus es plagatz. Trad. du Code de Justinien, fol. 20.

Mais si le serf mien est blessé. 

ANC. FR. Tuit furent batu et plaié.

Là ot des morz et des plaiez 

Tant que n'en sai dire le conte. 

Roman du Renart, t. II, p. 43; et t. III, 245. 

De mortel apostume navrent leurs cuers et plaient. 

Jehan de Meung, Test., v. 1067.

ANC. CAT. ANC. ESP. Plagar. ESP. MOD. Llagar. PORT. Chagar. IT. Piagare.

(chap. Llagá: llago, llagues, llague, llaguem o llagam, llaguéu o llagáu, llaguen; llagat, llagats, llagada, llagades; ferí; nafrá, ñafrá.)


3. Plagador, s. m., lat. plagiator, plagiaire.

Als plagadors, als mensongiers.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.

Aux plagiaires, aux menteurs.

(chap. Plagiadó, plagiadós, plagiadora, plagiadores; llagadó, llagadós, llagadora, llagadores; feridó, feridós, feridora, feridores; nafradó, nafradós, nafradora, nafradores; ñafradó, ñafradós, ñafradora, ñafradores.)


Plais, s. m., bois, bosquet, taillis.

Ar vei vermeills, blaus, blancs e grocs 

Vergiers, plans, plais, tertres e vaus.

(chap. Ara vech roijos, blaus, blancs y grocs vergés, plans, bosquets, collets y valls, valletes.)

A. Daniel: Ar vei.

Maintenant je vois vermeils, bleus, blancs et jaunes vergers, plaines, bois, tertres et vallons.

Son sec li ram pels plais,

Que flors ni fuelha no i nais.

(chap. Están seques les rames pels bosquets, que flo ni fulla no hi naix.) 

Azalais de Porcairagues: Ar em.

Sont secs les rameaux par les bosquets, vu que fleur ni feuille n'y naît.


2. Plaissat, Playssat, s. m., taillis, bois, bosquet, fort.

Aug lo chan dels auzelos

Que fan los playssatz retendir.

E. Cairels: Mout mi.

J'entends le chant des oisillons qui font les bosquets retentir.

Quan son vert li plaissatz.

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei.

Quand sont verds les taillis.

ANC. FR. Sa meson sist joste un plessié, 

Parmi un plesséis de saus. 

Roman du Renart, t. I, p. 184; et t. III, p. 323.

Ne *bois hautein ne riche plesséis... (N. E. Hay un pliegue en el scan.)

Si n' *el chassièrent jusques à un plesséis.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573.


3. Playssa, s. f., haie, bosquet, taillis.

Qu'ans fos yeu trencatz ab ayssa

Qu'es en forest ni en playssa.

G. Adhemar: Lanquan vey.

Q' auparavant je fusse coupé avec hache qui est dans forêt et dans taillis.


4. Plaissaditz, s. m., bosquet, taillis, haie.

S' esbaudeia 

Lo rossinhol e domneia 

Ab sa par per pleissaditz.

G. Faidit: Pel joi. 

Le rossignol se réjouit et s' ébat avec sa compagne à travers bosquets.

Fon justa un plaissaditz.

Giraud de Borneil: L'autr'ier.

Fut auprès d'une haie.


5. Playssadenc, s. m., haie, buisson, bouquet de bois.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx 

Pels tertres e pels playssadencx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres et par les haies.


6. Playssar, v., garnir d'arbres, entourer de haies, palissader.

Fig. Selh que, per sos peccatz, riga

Sos huelhs ploran, planta e playssa, 

Don melhor frug que d' avayssa 

N' aura lay on fis gaugz canta.

B. Alahan de Narbonne: No puesc.

Celui qui, pour ses péchés, arrose ses yeux en pleurant, plante et palissade, de quoi meilleur fruit que d' avaysse il en aura là où pure joie chante.

ANC. FR. Les haies fait plaissier et enforcir.

Roman de Garin. Du Cange, t. V, col. 573. 

Tant à plesser en mes plessez... qu'à faire toutes autres besognes.

Tit. de 1445. Du Cange, t. V, col. 573.


Plan, adj., lat. planus, plan, uni, aplani, poli, plain, effilé.

E 'ls vostres detz grailes e plas.

Arnaud de Marueil:, Dona genser.

Et les votres doigts délicats et effilés.

Ausberc, lansa plana 

E bon bran d'acier.

B. Arnaud de Montcuc: Er can. 

Haubert, lance polie et bon glaive d'acier. 

Cors ben fag, delgatz e plans.

B. de Ventadour: Lonc temps. 

Corps bien fait, délié et plan.

- Direct.

Qu'aissi tengues ma via plana.

P. Vidal: Abril issic. 

Que je tinsse ici ma voie directe.

- Exact, régulier.

Cinq copdadas d' aut a, de mesura plana, 

Lo molon de la legna.

V. de S. Honorat. 

Cinq coudées de haut a, de mesure exacte, le tas de bois.

- Fig. Simple, pur.

Sias humils e non vils, 

Plans et amezuratz.

V. de S. Honorat. 

Sois humble et non vil, simple et mesuré.

Me dis en razon plana 

Que mos chantars li plai.

B. de Ventadour: Quan la.

Me dit avec ton simple que mon chanter lui plaît.

Mas il o fai, so cre, per plan essai.

B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu. 

Mais elle le fait, cela je crois, pour simple essai. 

Tramet lo vers en chantan

En plana lengua romana.

G. Rudel: Quan lo rius.

Je transmets le vers en chantant en pure langue romane.

Loc. E 'ls verses del compost volc tornar en vers plans. 

Sabia ben que aisso es ver plan.

V. de S. Honorat. 

Et les versets du comput voulut tourner en vers libres. 

Savait bien que ceci est vers simple.

- Adv. Uniment, simplement, également, juste.

S' ella me gualia,

Gualiador me trobara, 

E si m vai dreita via, 

Ieu l' irai pla.

P. Cardinal: Ben tenh. 

Si elle me trompe, elle me trouvera trompeur, et si elle me va droit chemin, j' irai également avec elle.

Pla a l'albor de dia. Guillaume de Tudela.

Juste à l'aube du jour. 

Lur dis plan e suaumens. Fragment de la Vie de S. Georges.

Leur dit uniment et simplement.

Adv. comp. Jesu Crist l' appelam de plan. 

La donna si leva de plan. 

A l' islla de Lerins s'en intreron de plan. V. de S. Honorat. 

Jésus-Christ nous l'appelons simplement. 

La dame se lève aussitôt. 

A l'île de Lerins ils entrèrent d'emblée.

Voyez perdos.

CAT. Pla. ESP. Plano, llano. PORT. Plano. IT. Piano. 

(chap. Pla, plans, plana, planes.)


2. Plan, Pla, s. m., plaine, plateau.

Per plans e per vals.

Aicartz del Fossat: Entre dos.

Par plaines et par vallées.

Anc pus menut ayga non ploc

Cum els passon e prendo 'ls plas.

Gavaudan le Vieux: Senhors per los. 

Oncques plus menu eau ne plut comme ils passent et prennent les plaines.

Combas e plas e boscatge.

B. de Ventadour: La doussa votz. 

Vallons et plaines et bocage. 

Loc. Leys servir en pla ni en desert.

E. Cairels: Abril ni mai. 

La servir en plaine et en désert (en tous lieux). 

ANC. FR. Et entra en plain yver ès plainz de Lombardie. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 240. 

Si tost com il furent au plain. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 351.

Lesse le corre par le plain. Roman du Renart, t. 1, p. 296. 

Louenge aux dieux des hauts monts et des plains.

Cl. Marot, t. III, p. 303. 

CAT. Pla. ESP. PORT. Plano (llano). IT. Piano.

(chap. Pla com lo del Coco a Beseit, Pla d' En Bot, plans, plana, planes com les de Peñarroija de Tastavins.)


3. Planet, adj. dim., plain, uni, simplet.

Fig. En mon cor ai un novellet chantar, 

Planet et leu, e qu'el fai bon auzir.

Arnaud de Marueil: En mon cor.

En mon esprit j'ai un nouvelet chanter, simplet et léger, et qu'il fait bon ouïr. 

IT. Pianetto. (chap. Planet com lo carré Constitución a Beseit, planets, planeta com lo camping de Beseit y la cova de la planeta, planetes.)

planet, calle Diputación


4. Plana, Planha, Plaigna, s. f., plaine, pays plat.

Aras quan par lo guais termenis gens

Que fai la flor espandir per la planha.

Pons de Capdueil: Leials amics. 

Maintenant quand paraît le gai printemps gentil qui fait épanouir la fleur dans la plaine. 

Res tan no m' esbaudis 

Co ill aucellet per la planha.

Folquet de Marseille: Ja no volgra.

Rien tant ne me réjouit comme les oiselets dans la plaine.

- Page, feuille.

Vingt et sieis linhas en cascuna plana, et en cascuna linha sinc mots.

Fors de Béarn, p. 1077.

(chap. Vintissís línies a cada plana, y a cada línia sinc paraules.)

Vingt-six lignes en chacune page, et en chacune ligne cinq mots.

- Planche.

Ayas una plana de rovre. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 30.

Ayez une planche de rouvre.

CAT. ESP. (página) PORT. Plana. IT. Piana. 

(chap. Plana, página, planes, págines.)


5. Planissa, s. f. dim., esplanade.

Ves leis vau per la planissa.

Marcabrus: L'autr'ier. 

Vers elle je vais à travers l'esplanade.

(ESP. Planicie; chap. Planissie, planissies; esplanada, esplanades.)


6. Planeza, s. f., plaine.

En las planezas de Chalo.

L' aiga... tan sobrondet que tota aquela planeza cobria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58 et 178.

Dans les plaines de Châlon.

L'eau... tant déborda que toute cette plaine elle couvrait.


7. Planiol, s. m. dim., petit plateau, esplanade.

Era pausat en lo sol

Aqui en un petit planiol.

El planiol asetet si.

V. de S. Énimie, fol. 30. 

Était posé sur le sol là en une petite esplanade. 

Au petit plateau elle s'assit.


8. Planar, v., aplanir, unir, polir. 

Fig. Vau un chantaret planan

De digz escurs.

Giraud de Borneil: Tot suavet.

Je vais polissant un petit chant de paroles obscures.

IT. Pianar.


9. Planamen, adv., entièrement, complètement.

Per que conosc qu' aucir m' a planamen, 

Si 'n breu vas me non domda son coratge. 

Cadenet: Ab leyal. 

C'est pourquoi je connais qu'elle me tuera complètement, si en peu à mon égard elle n' adoucit son coeur.

Fauta de vezer planamen las estorias. Arbre de Batalhas, fol. 63.

Faute de voir entièrement les histoires.

PORT. Planamente. IT. Pianamente. (chap. Planamen.)


10. Aplanar, v., aplanir, unir, niveler, combler.

Fes tantost aplanar los valhatz.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19.

Fit aussitôt combler les fossés. 

Aplanar los fossatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 165. 

Combler les fossés.

- Fig. Caresser, cajoler, dorloter, adoucir, flatter.

Un gosset li fasia festa... lo aplanava, e lo payssia de sas viandas.

V. et Vert., fol. 61. 

Un petit chien lui faisait fête... il le caressait, et le nourrissait de ses mets.

Com l' austor qu'es pres en l' aranh, 

Qu' es fer tro s' es adomesjatz; 

Pueis torna maniers e privatz 

S' es qui be 'l tenga ni l' aplanh.

P. Vidal: Neu ni gel. 

Comme l'autour qui est pris dans le filet, qui est farouche jusqu'à ce qu'il soit apprivoisé; puis il devient maniable et familier s'il est (quelqu'un) qui bien le tienne et le flatte.

Ap bel dig pot hom son deptor

Gen aplanar et apaiar.

T. de G. Gasmar et d'Ebles de Signe: N Eble.

Avec belle parole on peut son débiteur gentiment adoucir et apaiser.

Sitot se penh ni s mira ni s' aplanha.

P. Vidal: Jes pel temps.

Quoiqu'il se peigne et se mire et se dorlote. 

Tals se pimpa e s' aplanha 

Cui malvestatz serra e lia.

H. Brunet: Lanquan son.

Tel se pomponne et se dorlote que méchanceté serre et lie.

ANC. FR. La cerfve moult aplanicha.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 321.

Quant lor enfant lavent et baingnent 

Qu' el les debaisent et aplaingnent.

Roman de la Rose, v. 6972. 

Si tu n' applanis les passions de ton âme. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. 1, p. 234.

- Polir.

Fig. E 'l rossinholet el ram

Volt e refranh, et aplana 

Son dous chantar e l' afina.

G. Rudel: Quan lo rius.

Et le rossignolet sur le rameau fredonne et cadence et polit son doux chanter et l'épure.

CAT. Aplanar. ESP. Aplanar, allanar. PORT. Aplainar. IT. Appianare.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)


11. Aplanir, v., aplanir, combler.

Far aplanir los valatz. Traité de l'Arpentage, part. II, ch. 24. 

Faire combler les fossés.

(chap. Aplaní; t' aplaniré.) 


12. Esplanar, v., unir, polir, expliquer, donner l'explication, interpréter.

En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava

Miravilios, una noit, quan mi dormia,

Voill m' esplanes.

T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet. 

Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais merveilleux, une nuit, quand je dormais, je veux que vous me donniez l'explication.

CAT. Esplanar, explanar. ESP. Explanar (explicar). PORT. Esplanar, explanar.

IT. Spianare. (chap. Explicá; explaná : fé pla : fé fássil.)


13. Explanatio, s. f., lat. explanatio, explication.

En la explanatio de las ditas paraulas. Leys d'amors, fol. 126. 

Dans l'explication desdites paroles. 

CAT. Explanació. ESP. Explanación (explicación). PORT. Explanação. 

IT. Spianazione. (chap. Explicassió, explicassions; explanassió, explanassions.)


14. Complanacio, s. f., nivellement, aplanissement.

Equalitat et complanacio. Eluc. de las propr., fol. 27.

Égalité et nivellement.

(chap. Nivellamén, nivellamens; anivellassió, anivellassions; aplanamén, aplanamens; explanassió, explanassions.)


Planca, Plancha, Planqua, s. f., lat. planca, planche.

Ab frevol planca. 

Gavaudan le Vieux: A la pus. 

Avec fragile planche.

- Petit pont de bois.

Loc. S'ieu ai passatz pons ni planchas

Per lieis.

A. Daniel: Ans qu' els. 

Si j'ai passé ponts et planches pour elle.

Loc. fig. De selhs de qui fetz planqua e pon. 

G. Anelier de Toulouse: Ara farai. 

De ceux de qui il fit planche et pont. 

Lai on merce li fai planca e pon.

R. Gaucelm: A penas vauc.

Là où merci lui fait planche et pont.

CAT. Planxa, palanca. ESP. Plancha. PORT. Plancha, prancha.

(chap. Palanca, palanques; plancha, planches de ferro.)

Ramón Guimerá Caballé, Ángeles Lorente Sánchez, Mercedes Guimerá Lorente, Tomás Guimerá Lorente, mas de Lluvia, Parrizal, palanca

2. Plancat, s. m., plancher.

Totas las clausuras e 'ls plancatz desfaretz. Guillaume de Tudela.

Toutes les clôtures et les planchers vous déferez.


Planch, Plan, Plang, Plain, s. m., lat. planctus, plainte, gémissement, lamentation.

Gavaudas non pot fenir

Lo planch ni 'l dol qu' el fa martir.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

Gavaudan ne peut finir la plainte ni la douleur qui le fait martyr.

Lagremas e plans e plors, 

So son, a l' arma, frutz e flors.

Folquet de Marseille: Senher Dieu. 

Larmes et gémissements et pleurs, ce sont, pour l'âme, fruits et fleurs. ANC. FR. Et après a jeté un plaint. Roman du Renart, t. III, p. 187. Proufiter ne me peuvent mes plains. Charles d'Orléans, p. 105.

Cessez, mes vers, cessez ici vos plaincts. 

Cl. Marot, t. III, p. 303.

Faire mes plaintz vers vostre majesté. Cretin, p. 180.

- Complainte, sorte de poésie.

Plangz es us dictatz qu' om fay per gran desplazer e per gran dol.

Leys d'amors, fol. 41.

La complainte est une composition qu'on fait par grand déplaisir et par grande douleur.

Lo plainz qu' En Bertrans de Born fetz del rei jove.

V. de Bertrand de Born. 

La complainte que le seigneur Bertrand de Born fit sur le roi jeune.

CAT. Plant. ANC. ESP. Planto (llanto, lamentación). PORT. Pranto. 

AQUEST ES LO PLANT DE SENT ESTEVE, San Esteban, protomártir, el primer mártir, Sant Esteve, Stephanus

IT. Pianto. (chap. Gemec, gemecs; lamentassió, lamentassions; plo, plos; plorera, ploreres.) 


2. Planher, Plagner, Plaigner, Plaingner, Planger, Plainer, Planer, v., lat. plangere, plaindre, regretter. 

Tota Guiana plaing

Lo rei Richart.

Bertrand de Born le fils: Quan vei.

Toute la Guienne regrette le roi Richard. 

Aissi quon hom planh son filh e son paire 

E son amic, quan mortz lo y a tolgut, 

Planc ieu los vius que sai son remazut, 

Fals, deslials, fellons.

P. Cardinal: Aissi quon. 

Ainsi comme l'homme regrette son fils et son père et son ami, quand la mort le lui a enlevé, moi je plains les vivants qui sont demeurés ici, faux, déloyaux, félons.

Plan se sos dols e sos menuz pecaz. Poëme sur Boèce.

Il plaint à soi ses fautes et ses menus péchés.

- Gémir, soupirer.

Auzi plainer et ronflar 

Un cavallier e sospirar.

Roman de Jaufre, fol. 9. 

Il entendit gémir et râler un chevalier et soupirer. 

Quant ieu cug chantar, 

Planh e sospir.

Claire d'Anduse: En greu.

Quand je crois chanter, je gémis et soupire.

- Lamenter, désoler.

No s deu plaigner d' afan 

Ni dire sa dolor.

Guillaume de Cabestaing: Ancmais no.

Ne se doit plaindre de souffrance ni dire sa douleur.

Denan lor no s' en planc.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Devant eux il ne s'en plaint.

Prov. No sens, es cosselh demandar 

Ad home de so que no sap, 

Et es pauc planh de son mescap 

Qui, ses cosselh, vol gran fag far.

Nat de Mons: Al bon rey.

Non sens, c'est demander conseil à homme sur ce qu'il ne sait pas, et peu est plaint, de son méchef, qui, sans conseil, veut grande affaire faire. 

ANC. FR. Et faut que mes vers plaignent 

La dure mort de la mère du roy. 

Cl. Marot, t. II, p. 101. 

On dit que le plaindre allége la douleur. 

Comines, liv. I, p. 399. 

De cest oiseau prendray le blanc pennage 

Qui en chantant plaint la fin de son aage. 

Œuvres de Du Bellay, fol. 64.

J'ay beau plaindre et beau soupirer. Malherbe, liv. V. 

ANC. CAT. Planyer. IT. Piangere. 

(chap. gemegá, lamentá, lamentás, plorá.)


3. Complancha, Complansa, s. f., complainte, plainte.

El ne fasia complancha al payre..., e lo payre ne fasia justicia.

Arbre de Batalhas, fol. 65.

Il en faisait plainte au père..., et le père en faisait justice.

Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es em plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.

Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.

ANC. CAT. Complancta.

- Sorte de poésie.

Complansa, vai, senes tota bistensa,

Per lo pays, de levant al ponent.

Poëme sur la Mort de Robert, roi de Naples.

Complainte, va, sans aucun retard, par le pays, du levant au couchant.


4. Complanta, Complainta, s. f., plainte, complainte.

Clamor e complanta en sia feyta. Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. Réclamation et plainte en soit faite.

Que sias ses complainta e simple fil de Deu. Trad. de Bède, fol. 63. 

Que tu sois sans plainte et simple fils de Dieu. 

ANC. FR. Que que Bruns fesoit ses conplains. 

Roman du Renart, t. I, p. 349.

Si que chascun entende nos complainctz. Cretin, p. 56. 

Que nous pardonnez noz complains. Monstrelet, t. 1, fol. 322.

ANC. CAT. Complanta (complancta). IT. Compiante.


5. Complanhensa, s. f., plainte, réclamation.

En totas autras complanhensas en que hom pot menspenre e defalhir, fay hom emenda, o pren trevas. V. et Vert., fol. 32. 

Dans toutes les autres réclamations en quoi on peut se méprendre ou se tromper, homme fait amendement, ou prend délai.

Fa complanhensa d' aquel deute denant la cort.

Statuts de Montpellier, de 1212.

Fait plainte de cette dette devant la cour.


6. Complanher, Complagner, Complaigner, Complaingner, Complanger,

v., plaindre, gémir, lamenter.

Totz aquels que avian causa de si complanger.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 182. 

Tous ceux qui avaient motif de se plaindre. 

Vos prec que ges, si m complanc, no m' azir 

Vostra valors.

Arnaud de Marueil: Us joys d' amor. 

Je vous prie que point, si je me plains, ne me haïsse votre mérite.

Mas quan cel qui s complaignia 

Fag avia sa clamor.

B. Zorgi: L'autr'ier. 

Mais quand celui qui se plaignait avait fait sa lamentation. 

Prov. Membre s li qu' asatz quier qui s complaing. 

Pierre d'Auvergne: D' un bon vers. 

Qu'elle se souvienne qu'assez réclame qui se plaint.

Part. prés. subst. La persona del complanhent.

Statuts de Montpellier, de 1205. 

La personne du plaignant. 

ANC. FR. Il retournent à lui en complaignant. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 175. 

Mon oeil et moi sans nul reconfort d'âme 

Nous complaignons. Cl. Marot, t. 1, p. 336. 

Complaingnans leurs douces dolours. 

Roman du chastelain de Coucy, v. 16. 

ANC. CAT. Complanyer. ANC. ESP. Complañir. IT. Compiagnere, compiangere.

miércoles, 6 de diciembre de 2023

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,

Hugues de Saint-Cyr.


Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui,

Que farai a falhensa mandar a 'N Guillami, 

Et al comte Gui Guerra, e 'N Miquel Morezi, 

Et a 'N Bernart de Fosc, et a sier Ugoli, 

Et als autres que son layns de lor fesi; 

E sapchan cum calor de laintre esti, 

Qu'el sens e 'l noms e 'l pretz laus qu' om de lor di

Los corona d' onor, sol fassan bona fi.


Bona fi deu ben far, e Dieus li deu far be, 

Qui franqueza et dreitura e la gleyza mante 

Contra sel que non a en Dieu ni en leis fe, 

Ni vida apres mort, ni paradis non cre, 

E dis c'om es niens depueis que pert l' ale, 

E crueltatz l' a tolta pietat e merce, 

Ni tem layda falhida fayre de nulla re;

E totz bos faitz desonra, baysa e descapte.


Si 'l chapte 'l coms Reimons gart qu'en fassa son pro,

Qu' ieu vi qu' el papa 'l tolc Argens' et Avinho,

E Nemz' e Carpentras, Vennasqu' e Cavalho,

Uzetge e Melguer, Rodes e Boazo,

Tolzan et Agenes, e Caors e Guordo,

E 'n mori sos coynhatz lo bons reis d' Arago;

E s' el torna la preza per aital ochaizo,

Encar l' er a portar el man l' autrui falco.


Lo falcos, fils de l' aigla, que es reys dels Frances,

Sapcha que Fredericx a promes als Engles

Qu'el lor rendra Bretanha, Anjou e Toarces, 

E Peytau e Sayntonge, Lemotges, Engolmes, 

Tolonj' e Normandia e Guiana e 'l Paes, 

E venjara Tolsan, Bezers e Carcasses; 

Doncs besonh a que Fransa mantenha Milanes

E 'N Albaric, que tolc que lay passatz non es.


Passatz lai fora ben, si 'lh n' agues lo poder,

Que de ren als non a desirier ni voler,

Mas cum Frans' e la gleysa el pogues decazer,

E la soa crezensa e sa ley far tener;

Don la gleysa e 'l reys y denhon pervezer,

Que ns mandon la crozada, e ns venhan mantener;

Et anem, lai en Polla, lo regne conquerer,

Quar selh qu'en Dieu non cre non deu terra tener.


Ges Flandres ni Savoya no 'l devon mantener,

Tan lor deu del elieg de Valensa doler.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXI.


Quant vei lo temps renovellar,

E pareis la fueill' e la flors,

Mi dona ardimen amors

E cor e saber de chantar;

E doncs, pois res no m' en sofraing,

Farai un sirventes cozen

Que trametrai lai per presen

Al rei Joan que s n' a vergoing.


E deuria s ben vergoignar,

S' il membres de sos ancessors,

Com laissa sai Peitieus e Tors

Al rei Felip ses demandar;

Per que tota Guiana plaing

Lo rei Richart, qu' en deffenden

En mes mant aur e mant argen;

Mas acest no m par n' aia soing.


Mais ama 'l bordir e 'l cassar,

E bracs e lebriers et austors

E sojorn, per que il faill honors,

E s laissa vius deseretar;

Mal sembla d' ardimen Galvaing,

Que sai lo viram plus soven;

E pois autre cosseil non pren,

Lais sa terra al seignor del Groing.


Miels saup Lozoics desliurar

Guillelme, e 'l fes ric secors,

Ad Aurenga, quan l' Almassors

A Tibaut l' ac fait asetjar;

Pretz et honor n' ac ab gazaing:

Ieu o dic per chastiamen

Al rei Joan que pert sa gen,

Que non lor secor pres ni loing.


Baron, sai vir mon chastiar

A vos cui blasme las follors

Que us vei far, e pren m' en dolors,

Car m' aven de vos a parlar,

Que pretz avetz tombat el faing,

Et avetz apres un fol sen,

Que non doptas chastiamen,

Mas qui us ditz mal, aquel vos oing.


Domna, cui dezir e tenc car

E dopt e blan part las meillors,

Tant es vera vostra lauzors

Qu' ieu non la sai dir ni comtar;

C' aissi com aurs val mais d' estaing,

Valetz mais part las meillors cen

Et ez plus leials vas joven

Non son a dieu cill de Cadoing.


Savarics, reis cui cors sofraing

Greu fara bon envasimen,

E pois a flac cor recrezen,

Jamais nuls hom en el non poing.


Bertrand de Born, le fils.

viernes, 13 de octubre de 2023

II. Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

II.


Mon chan fenisc ab dol et ab maltraire

Per tos temps mais, e 'l tenc per remazut,

Quar ma razon e mon gaug ai perdut

E 'l melhor rey que anc nasquet de maire;

Larc e gen parlan

E ben cavalguan,

De bonas faissos,

E d' umil semblan

Per far grans honors;

Tan tem que m destrenha

Lo dols que m' estenha,

Per qu' ieu vau parlan;

A dieu lo coman

Qu' el met' al latz sanh Joan.


Reys dels cortes e dels pros emperaire

Foratz, senher, si acsetz mais viscut,

Quar reys joves aviatz nom agut,

E de jovent eratz capdels e paire.

Ay! ausberc e bran,

E belh bocaran,

Elms e gonfanos,

E perpong e pan,

Et joys et amors

Non an qui 'ls mantenha,

Ni qui los retenha,

Qu' ab vos s' en iran

E lai passaran,

E tug ric fag benestan.


Gent aculhir e servir de bon aire,

E belh respos e ben siatz vengut,

E gran ostal paguat e gen tengut,

Dos e grazirs et estar ses tort faire,

Manjar ab mazan

De viul' e de chan,

Ab pros companhos

Ardit e prezan

Del mon los melhors,

Tot vol c' om o tenha,

Que ren non retenha

Al segle truan

Que 'l malastruc an,

Que m mostret tan belh semblan.


Senher, en vos non era res a faire,

Que tot lo mons vos avia elegut

Pel melhor rey que anc portes escut,

E 'l plus ardit e 'l melhor torneyaire;

Des lo temps Rotlan,

Ni de lai denan,

No fo hom tan pros

Ni tan guerreian,

Ni don sa lauzors

Tan pel mon s' empenha,

Qu' aissi lo reveinha,

Ni que l' an sercan,

Per tot aguaran,

D' Orien tro 'l sol colguan.


Senher, per vos mi vuelh de joy estraire,

E tug aquilh que us avian vegut

Devon estar per vos irat e mut,

E jamais joys la ira no ns esclaire;

Engles e Norman

Breton et Yrlan

Guiana et Guascos

Et Angiers prezan

E Maines e Tors,

Fransa tro Compenha

De plorar no s tenha;

E Flandres e Guan

Tro 'l port d' en Guinssan

Ploron e li Alaman.

Lorench e Braiman,

Quan torneyaran,

Auran dol, quan no us veyran.


Non pretz un bezan

Ni 'l colp d' un aglan

Lo mon ni selhs que y estan,


Per la mort pezan

Del bon rey prezan

On tug devem aver dan.


Bertrand de Born.