Mostrando las entradas para la consulta Felibrige ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Felibrige ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 6 de octubre de 2026

56. Anonimo. Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,

56. Anonimo.

56. Anonimo. Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,

Dal canz. Y.

Glorios Dieus don totz bens ha creysensa,
vos prec prezant, deziros am dezir,
denhes, sius play, lo mieu cor esclayzir, 
que yeu puesca dir e retrar a present
planh amar, doloyros e consent.
la lenga d'oc en deura sospirar
e Prozenzals planher e gaymentar.
amara mort ! ben nos as fach offensa,
de bon senhor descaptalat Prozensa.
Vera valor valent an gran valensa
lo puesc nompnar ses tot falhiment.
hoy rey Robert, de bens ayps compliment,
cap e razis en siensa fondat !
perdut avem la real magestat
de Cessilia: hoy contat de Proensa,
de bon senhor vos aves defalhensa.
Plans, plors e critz deu far tota Proensa,
petitz e grans, yeu vos diray perque.
Amava los trastotz en bona fe,
car per tostemps los ha trobatz leals.
amara mort ! ben yest descumenals,
car nos as tout la flor d'aquist lengage.
ay rey Robert, gran perdan fa parage.
Del rey Robert motz bons homs prenian gage;
ar covenra tornen en lur pays.
la sieua mort planh hom dedins Paris, 
per autres luox, cant auzon renompnar 
las soas bontatz en que a volgut renhar. 
homs que annes a Nnapol on estava, 
desconselhat, lo rey los conselhava.
Hoy rey Robert, gentil flor de nobleza, 
bon senhor qui poyra mays trobar ? 
talhas, questas nul temps non fes levar; 
en Prozensa tengutz los a en patz. 
lo veray Dieus qui en cros fon levatz, 
la sieua arma non meta en rancura, 
mays lay on gaug tostemps dura.
Mager dolor hom non auzi retraire 
com aquel jorn quel bon rey volc fenir. 
sos cavalliers denant si fes venir; 
la regina y fon premierament. 
en sospirant lur dis mot humilment: 
senhors, totz yeu requeri perdon. 
aysi con poc comenset son sermon: 
viscut sa ay coma forfag peccayre
...
Lo jove rey, filh qu'es d'aquest d'Ongria,
tot en plorans dizon quel vay bayzar:
es oy felen, vulhat Dieus amparar;
ben covenra que tu sias suptils,
e pregue ti vulhas esser humils
a la gleya: si o yest, Dieus lo payre
en totz destrix ti sera capdellayre.
E pueys ti pre que Proensa captengas 
coma leyals que son e ses engan. 
si mestier t'es, aquels t'ajudaran,
sol quels ames e los tengas en pas. 
paga los ben, enaysi los auras 
bons e leyals, si mestier ti fazia,
sercan premiers com son agut tot dia. 
Ans que fenis lo rey Robert d'onransa, 
el fes venir son vicicancellier
e volc saber si tug li saudadier 
eran pagat, el respondet que non. 
lo noble rey, com savi digne e bon, 
ha comandat que totz homs pagatz sia
tro un denier, a qualque part que sia. 
Pietat fo a tot hom que auzia 
lo rey, rey Robert ans que fenis: 
comandas mi al rey de san Dauid, 
aquel senher que sufri passio 
lur don pas a totz cominalment 
et al sant payre done cor e talent, 
com regisca, az onor de Dieu sia: 
tug son mortals e non sabon lo dia.
La gent que l'aus mot gran dolor avia, 
tant humilmens los comandet a Dieu. 
a sant Loys volgra esser romieu, 
si a Dieus plagues, al sieu digne autar. 
dieu Jhesu Crist vuelha per mi pregar; 
a la verge humil santa Maria 
m'arma comant, l'aya en sa baylia.
La gran dolor retrayre non poyria 
que menavan cels qu'eran environ. 
lo rey Robert cu Dieus fassa perdon, 
neps e nessas fes venir davant si. 
fort deziret de vezer lo dalfin, 
car el era del sanc e del linhage. 
saludas lom, so dis a sson barnage.
E digas li que de mi li sovenha, 
que per m'amor abtenga Prozenzals, 
lo Masselhes, car son bons e lyals, 
per mi an suffert trebals e grans dolors. 
en Cisilia son agutz corajos
e mal pagat, don mi sap mal ses falha: 
Dieus sia amb els els gart totz de trebalha. 
Ans que fenis lo rey si con podia, 
a son heres preguet mot caramens, 
que los Bausenx ames totz coralmens,
lo com novel e los autres trastos, (trastos : trastotz)
cel d'Evilli totz e totz sos valedors.
a trastotz prec que per Dieu lur sovenha, 
tant com poyran, que l'un l'autre captenha. 
Paraula dis que es ben de retrayre,
lo rey Robert, enans que el moris: 
aportas mi davant la flor de lis. 
pueys la bayzet e dis tot sospirant
al rey cuy es bel filh: non sias enfant. 
covenra ti que aptengas la flor, 
si la gleya fazia emperador. 
non perdas ren per lo tieu volpilhage, 
mays pren espilh de tot nostre linhage; 
Con an regit ni la flor mantenguda 
nostres payrons, lo rey Carle premier; 
lo miey payre a mant bon soudadier 
a donat sout, el duc, qu'era mon filh, 
de Calabria ha suffert motz perilh, 
per mantenir la terra de Cisilia. 
fay tu aytal, capten la senhoria. 
En sa vida lo rey Robert estava 
pensant en Dieu an gran afflection.
e fon la nueg de parission, 
Dieus li trames son angel e dis li: 
hoy rey Robert, tu yest pres de la fi. 
lo jorn li dis quec el moris devia. 
las mans jonchas ves lo cel s'umelia. 
Sos dos nebotz regardet e sa boda. 
de sus lo cap la corona pauzet 
de son felen, mot dousament ploret. 
del realme te revesti, belh filh, 
e sant Loys ti gart de tot perilh, 
e membre ti de tos cozins tot dya. 
ampara los trastotz per amor mieua. 
Amb umil cor lo rey, si con podia, 
ans que fenis, dis: nos meravilhes, 
si ay revestit lo rey Andrieu c'uey es 
del realme, car dreg es e razon, 
Carle Martel lo sieu avi que fon; 
e mon frayre de mi fon premier nat, 
degra regir miels que yeu lo regnat. 
consiensa del tort per cert avia, 
per que yeu que als sieus tornat sia.
Adonx feni, don fon mot gran pezansa, 
qui vi raubas trencar e mans vestirs, 
caras, cabels, plorar e far grans critz. 
non y ac negun non menes gran dolor 
dizent aysi: mot perdem bon senhor; 
la sieua arma non puesca sufrir pena. 
gran fon lo dol que tota sa gent mena.
Gran dolor fon qui auzi la depertida 
del rey Robert am la donna gentil. 
la regina va gitar un gran quil:
ay bona amor, temps que nos partam.
si a Dieu plagues, volgra esser avan
morta que vos ! mays pueys que Dieu lo payre
ho vol aysi, yeu non puesc al re fayre. 
Lo rey auzi que la donna planhia : 
aysi com poc el la va confortar. 
huey es lo jorn, Dieus mi vol appellar, 
el sia grazit, que pron sa ay vescut. 
pueys que a cel las son voler m'es salut, 
a sel me rent, quan quel peccayre sia, 
m'arma, mon cors meta en sa baylia.
Ben deu planher tota sancta gleya 
la sieua mort, car en tot son vivent 
de la gleya es agut son sirvent,
gonfaronier de papa quin Clement. (Papa Clemente V : Bertrand de Got)
e del seyzen el fora eysament, (Papa Clemente VI; ambos en Avignon)
si agues vescut, captengra lo tot dya;
Fe sperital en el bon pe avia.
De la razis el es mogut de Fransa, 
per que Frances lo devon sospirar, 
e de sa mort planher e gaymentar. 
lo rey Robert, mant hom lo planhera, 
tals portamens en sa vida fach a, 
que tota gent en deu aver pezansa, 
especialmens lo noble rey de Fransa.
Com d'Evelli, aque planh e sospira 
la mort del rey, el n'a dreg e razon, 
car l'amava de fin cor e de bon. 
an pauc lo cor de trastot nol falhi,
cant aus la mort, el ha dig cap encli: 
bel senher Dieus, ben m'as descapdellat 
de bon senhor, mas Dieus en sia lauzat, 
e la verge humil, santa Maria, 
la sieu' arma tenga en sa baylia. 
Complansa, vay senes tota bestensa 
per lo pays de levant al ponent. 
per Proensa passa premierament,
dedins Nissa tu t'en vay comensar 
tro la verge sancta Mari' a la mar; 
per Masselha passaras e per Arle, 
tro aqui s'estent lo poder del rey Carle.
Ad Ays t'en vay, complancha, senes falha, (Aix de Provence : Felibrige)
petitz e grans humilmens saludar,
com un dels luox quel rey volia amar
de Proensa; prega devotament
santa Clara, per lo bon rey valent.
en paradis avocada li sia,
totz sos clamans de destric gardatz sia.
Ad Avinhon t'en vay pueys al sant payre, (Avignon; Papa)
car razon es, e pueys als cardenals,
al college, pueys a totz los reals;
aqui es cap e razis de la fe.
lo veray Dieu que tot lo mon sosten, 
l'arma del rey no sufra nulha pena,
totz en preguem humil de gracia plena.
A sant Loys, ver cors, sans de Masselha, 
complancha, vay an gran devocion.
aquel senher que sufri passion,
pregue, si plays, per lo rey cabalos
que aja l'arma el regne glorios
e l'acuelha el sieu digne repayre,
hon gaug fes fi a tot fizel peccayre. Amen.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del añ 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

(Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.)

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html