Mostrando las entradas para la consulta trompeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta trompeta ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de agosto de 2026

Trocha, Trochia, Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, Trulhar, Trompa, Tromba, Trompador, Trumpador, Trompeta

Trocha, Trochia, s. f., loche, sorte de petit poisson.
Quar era dissapte, Thomas no volc manjar carn, e portec hom a K. XII trochias, las qualhs K. donec a Thomas. Philomena.
Parce qu'il était samedi, Thomas ne voulut pas manger de chair, et on porta à Charles douze loches, lesquelles Charles donna à Thomas.
Dels peisonetz c' om tot l' an pren, 
Que an nom trochas e tregans.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des petits poissons qu'on prend tout l'an, qui ont nom loches et goujons.

Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir. 
Semblon razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al trull.)
T. de Lantelm et de Lanfranc: Lanfranc.
Semblent raisins pressés en treuil.
Fom plus sorna la piscina
Non es most en trueyll o en tina.
Trad. d'un Évang. apocr.
Fut plus trouble la piscine que n'est moût en treuil ou en tine.
La vit del trolh. Eluc. de las propr., fol. 121.
La vis du pressoir.
ANC. FR.
Abbreuve cuve et treul où bientost le raisin 
Est porté vendangé, pour en tirer le vin.
P. Hegemon, p. 27.
CAT. Trull. IT. Torcolo. (chap. Lo trull de les raboses a Valderrobres, trulls.
ESP. Trujal.)

trull, trujal; Troill, Trolh, Trueill, Trueyll, s. m., lat. torculum, treuil, pressoir.

2. Trulhar, v., lat. torculare, presser, comprimer.
Part. pas. Razims...
Culit se desfay ins al truelh,
Trulhat se depura colan.
Leys d'amors, fol. 36.
Le raisin... cueilli se défait dans le pressoir, pressé il se dépure en coulant.
(chap. Trullá : prensá : comprimí.)

La prensa, vista desde el portal del Pilar, Beceite, Beseit

trull, prensa, vi, oli, almazara

Trompa, Tromba, s. f., trompe, trompette.
Voyez Just. Lipse, Epist. ad Belgas, 44.
Trompas, tabors, seinheiras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Li bruit e il crit e il masan
Que il corn e las trombas fan.
Pierre de Bergerac: Bel m'es cant. 
Les bruits et les cris et les tapages que les cors et les trompettes font.
Loc. fig. Qui malsdysens ama, ama la trompa del diable.
Liv. de Sydrac, fol. 108.
Qui aime les médisants, aime la trompette du diable.
CAT. ESP. PORT. Trompa. IT. Tromba. (chap. Trompa, trompes; la trompeta de Francisco Celma Tafalla o Tafalleta de Valderrobres, trompetes.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Trompador, Trumpador, s. m., trompeteur, corneur. 
Cridon li trompador
Que tuit prengan las armas, li majer e 'l menor.
Li crit e las senheiras e 'l corn e 'l trumpador
Fan retentir la vila.
Guillaume de Tudela.
Les trompeteurs crient que tous prennent les armes, les grands et les petits.
Les cris et les enseignes et les cors et les trompeteurs font retentir la ville.
IT. Trombadore. (chap. Trompeté, trompetés, la trompetera té petera, trompeteres.)

En marzo del 2011, después de hibernar, se fueron a dar un paseo hasta el pantano y ya no volvieron a la finca.

3. Trompeta, s. m., trompette, celui qui sonne de la trompe, ou trompette.
Reys d' armas, heraultz, trompetas. Fors de Béarn, p. 1090.
(chap. Reys d'armes, heraldos, trompetes.)
Rois d'armes, hérauts, trompettes.
CAT. ESP. Trompeta. PORT. Trombeta. IT. Trombetta.
(chap. Tafalleta lo trompeta, trompetes com lo conegut Pepe.)

Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons


4. Trompar, Trumpar, v., trompeter, publier au son de la trompe.
K. fe trompar per tota la ost e per vilha. Philomena.
Charles fit trompeter par toute l'armée et par la ville.
Cum flautar o trumpar. Eluc. de las propr., fol. 281. 
Comme flûter ou trompeter.
Laissetz Marcelh' aunidamen,
Quar non issitz trompan o combaten.
Bertrand d'Allamanon: Un sirventes.
Laissa Marseille honteusement, car il ne sortit pas trompetant et combattant.
ANC. FR. Pour ce fist-il tromper et buisiner toute la nuit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 201.
IT. Trombare. (chap. Trompá; trompetejá; pregoná a so de trompeta.)

Als presentz, als que son per venir, for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics, e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa, sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

viernes, 30 de octubre de 2026

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta


Ludus sancti Jacobi, fragment de mystère provençal, découvert et publié par Camille Arnaud, Marseille 1858; cf. Jahrbuch fur romanische Literatur III, 196. - Grdr. § 53, p. 86 s. St. p. 56.

Ludus sancti Jacobi. Al bel son de ma trompeta



Trompeta. Al bel son de ma trompeta
ieu vos diray uno serveto;
a fin que la causa sia plus neto,
de ma trompeta sonaray (de ma trompeta sonaré, tocaré)
e pues apres beuray. (bibit). (y después beuré. Beu)
Per lo sant buon Jeusulas,
que lo mel fay mel es louas;
mes que vos ulha a tos pregar, (vulha : vullgue)
que mon companhon ulhas 'scotar, (vulhas : vullgues escoltá)
et ieu ulho tirar ma vio. (vulho : y yo vullga tirá ma vía)
Nuncius. Salut a tos e bona vio! (salut a tots y bona vía!)
Vevos aysi la companio
per vos autres bonas gens
solas et ebatement
… donar!
Pensas vos de vos arregar
en aquest ebatement.
Un essemple vos demostren,
que vengas veyre l'esbat
de sant Jame, en beritat,
que si fara joussament
en esta plassa sertament. (an esta plassa sertamen)
E si Dieus nos dona victoria,
dimenge jugaren l'estoria,
e volen a Dieu pregar
que nos done las obras far
que en paradis pussan intrar. (pugam entrá)
Per tant vos y vendres,     (per tan vos hi vindréu)
tant quan vos dinat seres,
per veyre l'esbatement.
Ades aco ne portares.
Mas pur si voles ben entendre,
grant eyssemplo y porres pendre.
Autra causa non say que dio:
Dieu gard de mal la companio.
Trompeta. Ieu vos fauc comandament (yo tos fach manamén)
que tot home d'aval d'amont
de entendre sio prestament
e d'escotar la rason
que vos dyra mon conpanhon.
Quar el vol declarar
... e senso tarsar                 (y sense tardá)
lo miracle que deven jugar.
Per so vos prege, bonas gens,
que non ulhas perdre lo temps.
Nuncius per villam. Avant, avant bonas gens!     (Nuncio per la vila)
Vos aves comandament
del senhor de mantenent
e dels nostres conpanhos,
que, si vos plas, de bon' amor,
que vengas en nostra plassa,
e venes y tos, no us desplassa:
mes dinas vos primieyrament,
e pues venes tot prestament,
que nos volen far, sen doptansa,
un petit de plassansa,
e si vos volen demostrar,
conssi on se deu governar
ny al diable laysar tentar.
Per so vos y vendres
e grant yssimple y prendres.
Per so vos ulh pregar
que vos ulhas despachar.
E qui non vendra vere la festo,
li sera facha una enquesta;
e qui non vendra de matin
pagara un pichier de vin. (pagará una pichella de vi)
Trompeta. Senhors e donnas de vallor,
ieu vos prege de bon' amor
que non ulhas gayre parlar,
mes ulhas ben escotar (sino que vullgues be escoltá)
et entendre la rason (y entendre la raó)
que vos dira mon conpanhon. (que tos dirá mon compañ o compañó)

Primo nuncius. 

Pax et consolatium
vulha donar nostre Senhor
aquesto bello conpanhio
et la vuelha, per sa cortesio,
de tot mal gardar.
Dieus que nasque ... 
de humana natura
e d'una berges net' e pura, (verges : verge : virgen)
nos don far tal portamen
que vengan tos a salvamen.
Bonas gens, an breu parlar,
un miracle vos volen mostrar
de sant Jame, en veritat. (san Jaume, Jaime, Iavmes, Santiago)
Et si voles de cor Dieu servir
et a sanct Jame hobeir, (y a Santiago obeí)
els vos gardarant de morir,
como vos veyres de tres pellegrins, (com voréu de tres pelegrins)
coysi tos tres, un bon matin,
se partigron de bon corage,
per anar en romavage, (romería; romeu, romieu)
et van trobar en lur via
huna hostalaria, (una hostelería, hostal, fonda)
en la qualla an trobada (a la cual han trobat : trobada)
una servanta nonada
per son nom Beatrix,
que lo filh del pellegrin
... vay priar
que li deguessa s'amor donar,
e d'autre causa li vay demandar,
como vos veyres aysi jugar.
Mes el fonc illuminat,
de sant Jayme fonc gardat;
car avio Dieu en son entendement
e la verges Maria parelhament.
E la filha vay reservar
et aysi li vay prear
que ello lo deges layssar
et de aco non parlar;
car el volio far son viage
et far le volio sans autrage.
Et ella si vay esmaginar,
consi ella poyria far
que ella fossa vengada,
car el l'avio refusada.
Et del demon fonc tentada
que ella degessa maniera trobar
que en sa maleta butar
degues una tassa d'argent,
affin que el fos pendut encontinent. (penjat enseguida)
Aco ella vay far,
car lo diable la vay tentar,
et feys la cort apres anar
et lo filh feys encarcerar,
et a la forcha lo van butar. (y a la forca lo van botá, portá; horca)
Mes lo filh vay Dieu pregar
et a sant Jame se vay recomandar,
que lo volges de tot gardar,
e mays la verges Maria,
que lo gardes de vilhania.
Per so Dieus li vay mandar
dos angiols per lo confortar
et sant Jame per lo sostenir,
car tostens l'avia servit. (tostemps; tot lo tems, sempre)
Per tant vos dic, grans et petis,
que vulhas entendre a mos dichs
et non ulhas gayre parlar,
mas vulhas ben 'scotar;
car, si voles ben entendre,
grant esemple hi poyres prendre.
Car qui aura bona devocion
ny hi metra sa entension
enver Dieu e sos sans servir,
et sant James vol hobeyr,
sera gardat de tot mal prendre.
Per so vulhas ben entendre
et en vostra memoria conpendre
los personages que jugaran,
que vulhas ben auvir (que vullgues be escoltá; oír; auzir)
e los dis retenir,
coma sant Jame, amic de Dieu,
car aissi cres o ben ieu,
per la requesta de Jesus Crist
miracle fist al pellerin
que de tot mal lo vay gardar,
como dessus declararan.
E la serventa nonea Beatrix,
li fero son cor marit
et si la feron cremar
e la van en lo fuec butar;
car ella so avia ganhat.
Mantenent non vos dich plus,
car vos ho declayraren dessus.
Per vos non plus detriar
vos prege vos vulhas asetar
et vos fasses un pauc arriero, (arriera : y tos faiguéu un poc cap atrás)
car vos ne veyres la maniera.
Et los angils faran silete,
e qui deu comensar comense,
car es causa covenabla.
Lo fol. Ola, ola, ieu venho de Fransa (lo tonto, sompo, loco)
et de Englaterra e de Patilalona,
que ay vist lo sol et la luna
que se conbatian ensenble. (que se combatíen juns; essemble)
Et ay agut grant paor, lo cor mi trembla,
que non mi conoguessa Dieus.
Ieu mi estendiey dereyre un catieu,
de paor que non me veguessa prendre
e per lo col en arbre pendre. (y per lo coll a un abre, albre penjá)
Mas s'ieu trobessa una 'spada (pero si yo trobara una espasa)
que fossa cuecha ho cremada,
ieu perdre ben aquella jornada
de aquesto en avant.

Silete.

Pater. Molher, e tu mon enfant, (Pare, payre, paire; père; padre)
ieu vos dich en veritat
que deman al plus matin
ieu vole estre lo pellegrin (yo vull sé lo pelegrí, peregrino; Fontanet)
de sant Jame, lo bon martir, 
et al pont del jor vole partir.
Per tant ay deliberat
de demandar quere lo curat,
per acomplir mon testamen.
Per so ti prege charamen,
mon filh, que lo vagas sonar.
Filius. Serta, aquo anaray ieu far, (Fill. Sert, aixó aniré yo a fé)
mon payre, que ansi voles. (mon pare, que aixina u voléu)
Mes ieu voli que vos saches
que ieu vos tendray conpanhia
et per ren non restaray mia,
car vos daray gran confort
e vos gardaray de la mort,
car vos s'es dega de grant age
per far un si grand romayrage,
et si vos aves confort
de qualque un que sia plus fort.
Vos anarias pendre la mort, (vosté aniríe a pendre la mort)
can seres sus lo cami.
Pater. Mon filh, per la fe que ay a sant Marti,
anbe ta mayre restaras (am, amb, ab : en ta mare te quedarás)
et conpanha tu li faras (y compañía tú li farás)
entretant que ieu retornaray. (mentrestán que yo tornaré)
Filius. Per ma fe, payre, non faray,
car anbe vos m'en anaray, (ya que en vosté m'en o men aniré)
si vos plas de me licencia donar,
car devocion ay de l'anar,
e uferta li aportaray,
ieu vos afi, mon payre, en lai.
Mater. He ieu restaray aysi dedins
solleta coma los chins? (soleta com los gossos; chiens)
Per ma fe no n sera ges
et de aquo non parles,
car ieu anaray anbe vos
veyre l'apostol glorios.
Ieu non say, coysi l'entendes,
car vos perdes vostre temps
si a mon plasir non fases.
Pater. Molher, per ren vos non vendres.
Vos gardares nostra maysson, (guardaréu la nostra casa; maison)
car non seria pas rayson
de laysar l'ostal sollet. (de dixá l'hostal solet)
Mater. Ieu anaray, et non doptes, (mare, maire, mayre; madre)
mon bon marit, non dotes pas: (doptes, dotes : no dudos)
car ieu vos lavaray los draps (yo tos llavaré, rentaré, los draps)
et vos tendray ben netamen.
Filius. Ella dis ben sertamen,
mon payre, selo mi sembla.
Pater. Nos anaren tos tres ensemble; (mon anirem tots tres juns)
ieu non sabe bessonha de demandar
lo cura per deliberar
de mon filh, pues que tos tres anaren.

lunes, 15 de mayo de 2017

Beseit, onsos, trampa, pantano de Pena

Beseit, onsos, trampa, pantano de Pena.



Dabán la problemática que están donán los onsos pardos a Beseit, los cassadós están recurrín a trampes mol sofisticades, com este pastel en mel.


trampa, onso,Kuchen,pastel, Corinne Buchmann, pantano de pena, Beceite, Beseit, Valderrobres

La poblassió de onsos pardos, y algún Grizzly, ha aumentat considerablemen en los radés añs.

Per sort, son inofensius per al ser humá, ya que lo patriarca y la matriarca se van criá a un circo ambulán y van apareixe a la finca de Tomaset als olivás.

Tota la dessendensia de estos onsos ha adeprés a conviure en pau (pas) en los turistes y veíns de Beseit, Fondespala, Penarroija de Tastavins ...

Al mars del 2011, después de hiverná, sen van aná a doná una volta hasta lo pantano de Pena y ya no van torná a la finca.
Entonses habitaben per lo Mas de Pompeo y alguna vegada los va vore Mollón per lo mas de la Olivereta, buscán la bresca a les caixes de abelles. 
Una vegada los van vore al abellá de Garsía.

onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit


onso, trompeta, quinto levanta, Beceite, Beseit, pastó alemán

Esta trompeta la hi va regalá Santiago de Chimo. En dos díes ya sabíe tocá lo quinto levanta, quinto eixécat, y teníe fregit a Cardona cuan dormíe al chalet.

Mes abán ya tocáe com Pepe el Trompeta.




Com la gen no sap que no son furos, sino amistosos, s'assusten y fugen espantats.

No ña que lamentá víctimes mortals, sol algún ferit:

Un se va fotre de cap contra un pi, un atre se va tirá al pantano de cap y sol ñabíe un pam de aigua, una dona va pujá a un ginebre, un catalá se va pixá damún y de ahí los pixapins, un vasco ne va vore un y de ahí lo ahivalaostia, un coix va ixí pitán al crit de cametes ajudeume, un mut va soltá un mecagondeu y va volá entre les sabines, un va pedre les chancles y va corre descals per damún de les argilagues, un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigäes del mar de Galilea (quína fortuna la meua)

un va entrá al pantano corrén a tal velosidat que pareixíe Jesús caminán sobre les aigues del mar de Galilea (quina fortuna la meua)

En fin, salvem als onsos !!!
wwf, onsos, osos, bear, Bär
click per a aná a wwf, world wild life (na na, na na na)

miércoles, 1 de agosto de 2018

Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña

Tos recomano lo llibre "Aixó no estabe al meu llibre de Historia de Cataluña" de Javier Barraycoa aon ix aixó:

Las barras de Aragón o por qué Cataluña no tiene bandera. 
Aixó no estabe al meu llibre de História de Cataluña

//

¿Sabía que Cataluña fue una de las regiones más taurinas y donde se recogen los testimonios más antiguos de las corridas de toros en España? ¿O que una de las hijas de el Cid se casó con un conde de Barcelona?... ¿Y que soldados catalanes lucharon para el Imperio español desde la Patagonia hasta Alaska? 

//

Aquí imagineutos a Tafalleta en la trompeta tocán lo toc de eixida del bou a la plassa.


//


Las historias de los pueblos están llenas de tópicos, falsas leyendas… y olvidos. El Principado de Cataluña no podía ser menos. Lejos de ser un pueblo encerrado en sí mismo, participó en la construcción de España con igual o más entusiasmo que el resto de sus compatriotas. Los catalanes, junto al rey de Aragón, participaron en la contienda de las Navas de Tolosa, al igual que de sus tierras salieron los mejores oficiales de marina que participaron en la batalla de Lepanto, sin olvidar que hubo multitud de voluntarios en las sucesivas campañas de África.

Barcelona
fue la primera capital de la España visigoda y toda Cataluña que colaboró en la aventura del Nuevo Mundo con virreyes, soldados y misioneros, al igual que aportó ministros y presidentes a la Primera República del pasado siglo. Entre los estereotipos que nos hemos creado sobre esta Comunidad está, por ejemplo, el de ser los inventores del «pan con tomate», cuando en realidad lo pusieron de moda los murcianos que emigraban a Barcelona para construir el Metro o ser los padres de la «escudella», que no es otra cosa que una variante de los cocidos de cualquier provincia, introducida por los judíos sefardíes y a la que se le añadía carne de cerdo para no ser acusados de falsos conversos. Igualmente, la sardana nunca fue un baile popular en Cataluña excepto en algunos pueblos de la Costa Brava.

José Ventura, Pep, jienense, Jaén, sardana
Baile sardo, Cerdeña, Sardinia, sardana:


los famosos «castells» provienen de las «moixigangas» - construcciones de figuras con cuerpos humanos - que se celebraban 300 años antes en Valencia, y la conjunción copulativa «i» entre apellidos se trataba de un atributo castellano que fue copiado por moda.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica, catalán con boina.

Los catalanes aparecen a lo largo de nuestra historia en los lugares y las situaciones más diversas: En Barcelona se celebró la conquista de Granada con más entusiasmo que en ninguna otra parte de España, albergaron el botín de la batalla de Lepanto, acudieron en masa a la llamada del general Prim a la Guerra de África al grito de
«¡Visca Espanya!» ... 


y, para estupor de muchos seguidores merengues, fundaron el Real Madrid. Estas y otras muchas curiosidades son las que encontramos en estas rigurosas y amenas páginas.

martes, 16 de mayo de 2017

TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI (Pedro J. Bel Caldú.)

Autó:
Pedro J. Bel Caldú.

https://www.amazon.es/Caverna-Sociedad-Secreta-Pedro-Cald%C3%BA-ebook/dp/B00EFAKP4M

Fórnoles.


TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI:


Quan vas naixer, no va fer de comadrona la tía Andrea, la tía Ruperta.


Si els bolquers que te van posar no eren de roba d’ eixugamans.


Si vas mamar d’un biberón.

Si eres chic i no vas portar “bombachos”. Si eres chica y no te van pentinar en dos trenes hasta els catorce anys.
Si no saps la diferencia entre un llit i un catre. O entre un coltxó i una márfega.

Si no distinguixes la diferencia entre un bassal, una basseta, una bassota, una bassa, una rebassa, un bassurro i un toll.



Fórnoles, Fórnols; TÚ NO ERES DE FÓRNOLS SI


Si no saps que es un barranc, una cequia, una regadora, un solc, un caballó, una era i un clot de carbasses.

Si no has guardat mai l’aigua al Pou d’en Pi, al Colomer, a Llavarco, al Domenge, a la Fleixa, al Forcall, al Regall, a La Font d’en Sants, Al Llorer, al Assut, al Tollentador o a la Todona.

Si no has soltat, o tancat mai un estollador.


Si no vas tindre de menut una eixadella. I no saps la diferencia entre una eixá, una cavegueta, un cavegó i un txapo.


Si quan anaves a escola no has tengut que portar llenya per a la estufa.

Si, al mes de maig, no has tengut que portar flors (roses, margaritas, gauges o ruelles) a escola.

Si no t’han estirat de les orelles quan no te sabíes la lliçó. I no has posat la má, per a que te pegaren en una regla quan faes alguna malifeta.

Si no has tirat mai pinyols de llidó per un tubo de canya. // canut


Si no l’hi has eixecat mai les faldetes a una xica.

Si no has tengut mai una riña a cantala(d)es. Si has tornat sempre a casa sense cap borroco al cap.


Si no has jugat mai a fer bassetes i vergerets.

Si no saps com se jugue a les birles, que es “passar verguetes”, quin joc es “La raboseta solta” i la “Raboseta amagá”.

Si no has jugat al “Pajarito de Rey”, a les “Cartetes” y al “Tello”. 

Si eres xica i no has saltat mai a la corda de peladures de vimec.

Si no t’has banyat de nit a la Bassa, o de día a la bassa de la Vaqueta, a la de la Tellería o a la de la Vall de la Pina.

Si no has sentit mai pregonar al tió Matíes i no saps distinguir un pregó en trompeta d’un pregó en tabal. 

Si quan sents tocar la campana no saps si toque a missa, a morts o a foc.

Si no l’hi has besat mai la ma al sinyó Retó.

Si no saps qué es un menescal i qui es un potacari.


Si no saps qué es un burro guit. Ni saps que es una albarda, una saria, una tafarra, una singla, uns carrejadors, una collera o un feltre.

Si no distinguixes una forca d’un forcó ni una bota d’un bot. 

Si no saps que es la brisa y que es la sansa, o no has vist mai un cofí. 

Si no saps qué es una banasta ni que es una portadora.

Si no t’has minjat mai una granota o un esfardatxo.

Si no has llavat roba a als llavadors ni has omplit un cante d’aigua a Llavarco. 

Si no has carregat cuatre cantes als argadells.

Si no saps quina casa ere l’hospital, qui ere la Tresa, lo tió (tío) Matíes, lo tió (
tío) Olimpio o les chiques del Estanc. 

Si no saps com ana(v)e vestit lo tió Logio.

Si no saps qui ere Bosa de Ráfels, lo tio Melín, lo capadó de Morella, la gitana del “cul gros” i l’Agüelo de la Polletas.

Si no vas muntar a les Barquetes de la Placeta.

Si no vas veure sessions de circo del húngaros a la plaça.

Si no vas veure “Genoveva de Brabante”, “Sor Angélica” i “Don Juan Tenorio” al salón del tió Gaspar.

Si no vas assistit a sessions de “Cine Mudo” a la plaça quan “el cinero” comentave a crits lo que eixie a la pantalla.


Si no saps distinguir una corbella de una falç. Si no has risclat ni has replegat espigues al temps de la sega. Si no has vist picar una dalla en martell i encrusa.

dalladós, dallá, dalla, dalle

Si no saps qué es “plegar fem”. 

Si no has anat a la “rebusca” al temps de les olives i no has segat espigol per a vendre.

Si no saps que es una llanterna, que es un cresol, ni qué es un cuquet de la llum.

Si no saps que es “aure un niu”. Ni has corregut detrás de les perdiganes. Ni has cassat llangostos per a alimentales. 

Si no saps que es una culla, ni una lloseta, ni les varetes de visc.

lloseta, culla

Si no has parat rateres als torts i llaceres a les perdius. 

Si no pots distinguir un tort d’ una merla, un pinçá d’un pitroig, una falsilla d’una orineta, una txólipa d’un mussol, una garça d’una put-put, ni un pardal d’un cuviet.

Si no saps qué es rebatre una era en lo roll. Qué es batre en un trill de cilindros i en un de pedrinyeres. Qué es ventar, qué es palejar, que es una criba y que es un aré. Ni la diferencia entre un sac i una taleca.


Si no has tret mai número al forn per a pastar. 

Si no saps que es una pastera, un taulell, un pintadó, una “siñal de creu” o un “pessic trencat”. 

Si no has anat mai a buscar el lleute, a casa de la tía o la veïna.

Si no has almorsat farinetes, dinat recapte i cenat sémola.

Si no t’has rentat, a una grela, primer la cara, después les mans i después los peus en la mateixa aigua.

Si no t´han rentat los ginolls en un espart o en una pedra d’arena.

Si no t’han rentat lo cap i t’el han esclarit en vinagre i si no t’han pentinat mai en una pinte espessa. 

Si no saps qué es una pastilla de sabó d’olor.

Si tot aixó te sone a txino… o eres molt jove o… no eres de Fórnols.
Com a molt, eres un “turiste” enamorat de la nostra vila.