Mostrando las entradas para la consulta rovell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rovell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts...

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran instancia suplica la senyora.

Hauent dit lo missatger totes les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva : missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles: en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut (redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida: puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶ Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal: e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat (suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, w, y, z

whisky, güisky, güiski whisky
wuesque, wesque, crit a les caballeríes, Als animals los cridaen wesque cuan volíem que anaren cap a la isquiarra y passallá cuan volíem que anaren a la dreta. gritos a los equinos, wesque izquierda, pasa allá derecha

x al escomensamén de paraula no ne ña en chapurriau
x al principio no hay

ya

ya
yate, yates yate, yates
yayo, yaya, agüelo, agüela, yayos, yayes, agüelos, agüeles abuelo, abuela, abuelos, abuelas
yayo, yayos abuelo, abuelos
yema, yemes, rovell del ou, turró o tarró de yema de casa Foz a Beseit yema, yemas
yessaire, gessaire albañil que aplica el yeso – yesaire en aragonés
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / valensiá : mosatros, mosaltros / catalá : nosaltros, nosaltres pronombres personales
yodo yodo

zaboc, saboc, zaboca, saboca = tonto, tonta – a Cataluña siboc , saboc, xiboc, bocatxo, escloper es un muixó, dels caprimúlgids, caprimulgus ruficollis, y restaurán saboc

zaboc, saboc, zaboca, saboca = tonto, tonta – a Cataluña siboc o saboc, xiboc, bocatxo, escloper es un muixó, dels caprimúlgids, caprimulgus ruficollis, y restaurán saboc

tonto, tonta
zagala, sagala, mossa zagala, moza, chavala
zagalet, sagalet, zagal, sagal, mosset zagal, muchacho, mocete
zagaleta, sagaleta, mosseta zagalica, muchachica, mocica
zaguero, zaguera, radé, radera (saguero, saguera), que va a la zaga último, última, que va a la zaga
zanja, sanja zanja
zapo, sapo , son pare dels cullerots jun en la rana sapo
zarandeá, zarandejá - sacsá, ajetrejá, menejá, moure, traquetejá zarandear, agitar, sacudir, ajetrear, menear, zamarrear, mover, traquetear
zarrio, sárrio, traste zarrio, zaleo, cachibache, trasto
zigzag, zigzags zigzag, zigzags
zipizape, chipi-chape chipi-chape, zipizape, golpe, encuentro violento de dos cuerpos. Riña ruidosa o con golpes.
zolle, zolles, soll, solls del gorrino - latín SUILE, relativo a <SUS, «gorrino») “sus strofa” es lo jabalí pocilga

zoo, zoos

zoo, zoos
zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete - tarugo, taco, soca, calse,
mendrugo, corrusco, cuscurro, churrusco,
bruto, ignorán, torpe, mentecato, zote, sot, tonto, imbéssil, baubo, idiota, memo
zoquete, tarugo, taco, leño, calce,
mendrugo, corrusco, cuscurro, cantero, churrusco.
bruto, ignorante, torpe, mentecato, zote, tonto, imbécil, bobo, idiota, memo
zoqueta, soqueta, de fusta, protecsió dels dits cuan se talle en corbella, fals, falseta

zoqueta, soqueta, de fusta, protecsió dels dits cuan se talle en corbella, fals, falseta

zoqueta, protección de madera para cortar con hoz
zote, zotes – vore zoquet zote, zotes – ver zoquete
zurda, zurdo zurda = esquerra a La Codoñera, Mezquín zurda, zurdo
zurdo, que fa aná la part esquerra, má, peu zurdo, que usa la parte izquierda, mano, pie
zurriaca, suriaca, surriaca - correrá la suriaca - suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres. Es un látigo o fuét per a pegá al bestiá, té una vara de fusta y una correcha lligada a la punta.
zurriaga – Tipo de látigo para azotar el ganado, que incluye una vara de madera y una correa sujeta a uno de sus extremos.

domingo, 16 de abril de 2017

treballá

treballá

 treballo, treballes, treballe, treballem, treballeu, treballen

lo que mol minge, mol treballe

treballar v. tr. o intr.: cast. trabajar. 
|| 1. ant., tr. Molestar, donar turment. Que donassen tots dies una bèstia al leó per ço que no les treballàs en sen cassar, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e'l trebaylauen, Llull Gentil 6. E'ls menors serien a tort treballats et agreuiats per los maiors, Cost. Tort. I, v, 14. E, quant cascú son apetit treballa, | se mostran clar maravellosos actes, Ausiàs March lxxxvii. No'm serà treball, si l'escoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú,Corella Obres 8. 
|| 2. refl. o intr. Sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç. La natura humana de Christ volch molt treballar en est món, Llull Felix, pt. i, c. 8. De bades se treballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Déus féu, Muntaner Cròn., c. 6. Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats, Villena Vita Chr., c. 43. Jo t'amaré y treballaré perque hajes pau y bé,Isop Faules 8. a) Amb complement introduït per la preposició de. Qui mas se trebalarà dels afans de Déu, Hom. Org. 3 voTreballant-se de rebre-la honorablement, Pere IV, Cròn. 273. Encara treballauen de mirar si alguna cosa veurien, Villena Vita Chr., c. 258.—b) Amb complement introduït per la preposició en. Vostre frare qui més treballa que vós an amar e seruir Jesuchrist,Llull Felix, pt. v, c. 2. Ab tots los metges qui treballauen en la salut sua, Tirant, c. 26. Quantes són les sollicituts e les congoxes a aquells qui's treballen en amor,Curial, i, 1. Treballau en conseruar-uos | en un bon predicament, Cons. casada 16.—c) Amb complement introduït amb la preposició a. ¿Per què tant treballares a pendre'm?, Faules Isòp. 121.—d) Amb la partícula hi com a complement. Elles faran tot son poder de trametre'ls-me e y treballaran, Tirant, c. 81.—e) Amb complement introduït sense preposició. Los dos treballaren qual primer se leuaria, Tirant, c. 65. Malfactors qui treballen posar errors, Vent. Pel. 15.—f) Amb complement introduït per la preposició per. Hem trebayat per posar-hi remey, Roq. 8. Trebayem tots per conservar lo que tenim, Aurora 226. 
|| 3. intr. Aplicar-se amb un esforç sostingut a l'execució d'una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació. Alcuna dona ha molt treballat en son ofici, Llull Blanq. 20. Los lauradors qui més hi treballerien ne haurien menys [de fruits], Egidi Romà, iii, 1a, 11. A esclat de mort mos cíclops treballaren tota eixa nit, Atlàntida vii. Ell era l'amo, ell treballava; ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162. a) per anal., Esforçar-se un animal o actuar una màquina, un òrgan, etc., en benefici d'algú. Bèstia que ha treballat demasiadament, Dieç Menesc. i, 19 vo.—b) Produir. «Aquestes terres treballen poc». «La nostra figuera ha treballat molt; està carregada de figues».—c) Sofrir una cosa l'esforç a què està sotmesa. «Aquestes bigues treballen massa; qualsevol dia es trencaran».—d) Robar (en llenguatge d'argot). 
|| 4. tr. Sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal. Pus prest que'l ferre | si hom no'l malla | o no 'l treballa, | prenen rovell, Spill 7790. Mentres l'un feya la fulla, | treballava l'altre el pom, Picó Engl. 34. Amb alguns homes que tenien a treballar les terres, Massó Croq. 72. He posat els meus cinc sentits en aquesta obreta treballant-la tan bé com he sabut, Ruyra Parada 7. Treballar la pastamaurar bé la pasta de farina per fer-ne el pa.
    Refr.
—a) «Qui treballa, a Déu prega».—b) «Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge».—c) «Qui no treballa, no menja»; «Qui no treballa, dorm a la palla»; «Si treballes, menjaràs; i si no, dejunaràs».—d) «Qui jeu i no treballa, molts cops badalla».—e) «El treballar és virtut, si es té salut».—f) «A la casa on es treballa, mai hi falta pa ni palla».—g) «Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut» (val.).—h) «Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla».—i) «Qui no treballa de pollí, ha de treballar de rossí».—j) «Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar».—l) «La senyora que treballa, no gasta diner ni malla».—m) «La que no vol treballar, no pot fer sinó gastar».—n) «Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa»; «Qui no treballa en tot l'any, treballa el dia de cap d'any».—o) «Per a treballar i no guanyar, val més descansar».—p) «Per a treballar, deixa't cridar».—q) «Uns treballen, i altres en tenen el profit»; «A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina» (Alg.).—r) «El qui molt treballa, poc menja».
    Fon.: 
tɾəβəʎá (pir-or., or.); tɾeβaʎá, tɾaβaʎá (occ.); tɾeβaʎáɾ (val.); tɾəβəјá (or., mall., eiv.); tɾəβəá (men.).
    Var. ort. 
ant.: trebaylar (Llull Felix, pt. viii, c. 19); trabayllar (Muntaner Cròn., c. 260); trebalar (doc. a. 1558, ap. Hist. Sóller, ii, 72); trabalar (Graal 33); trabayar (Llull Doctr. Puer. 78); trebayar (Girbal Pere Llarch 236); trebelar (Graal 84); trebellar (Flos medic. 14).
    Etim.: 
del llatí *trepaliare, 'turmentar, derivat de trepalium, ‘instrument de tortura compost de tres pals al qual eren lligats els reus o presoners’ (cf. Corominas DECast, s. v. trabajar).

sábado, 10 de noviembre de 2018

ROBELLÓNS, rovellóns

ROBELLÓNS, rovellóns, de rovell (óxido).

Estes son les dos variedats millós:
LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS,
ña qui diu que los vinosus son los millós, pero de eissos només ne conec un rodal aun sen fan.

Son mol mes oscurs que los sanguifluus y la sang tamé es mes oscura. Conto que me farán bon profit.


níscalo en castellá.

LACTARIUS VINOSUS Y SANGUIFLUUS, chapurriau,bolets

Bolet de la espéssie Lactarius, de coló taronja tirán a roch o morat, en taques verdoses si li toque lo sol, en ralles radiades daball del sombrero y en la cama mol curta; si sel feríx, segregue un suc roijot. Se fa a corros o rogles a la part mes solejada dels pinás. Es de carn consistén, generalmén mol sabrós.


martes, 2 de mayo de 2017

ensaginada

ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí.

Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén de anís.

Generalmén se fan a basse de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. (Estes són les favorites de Juaquinico Monclús)
 
ensaginada, sagí, grassa, gorrino, greix, manteca

a casa fesols de Beseit ne féen, m'en enrecordo del gust, anissat

Los anissos, anissets (Aniceto no) son com les llaós del fonoll

//

Comino, hinojo, Kümmel en alemán.

lunes, 11 de junio de 2018

PAC, Q-T

[querado]. V. cresáu.  / fusta querada, corcada , den corcada, den querada

[quiesto]. V. puesto.


quis, quis. Flequillo que se deja a los chicos sobre la frente cuando se les corta el pelo raso, o el pelo más corto que llevan las niñas hasta la mitad de su frente, teniendo el resto más longitud y posibilidad de peinarse y trenzarse. V. también llamar a animales.

rabosiar. Comer, probar, quitar a hurtadillas pequeñas cantidades de golosinas, de manjares o cosas apetitosas.

racén. Ronzal.

radedor. Rasero, un cilindro de madera para pasarlo por los bordes de la unidad fanega cuando no se mide con caramuello. / un atra medida, lo doble decálitro


rallera. Hendiduras, grietas muy grandes en las vacas.


rampallos. Tallos, ramas con muchas hojas. Borao dice ‘pimpollos’; aquí tiene 
significación más extensa.

rasa. Especie de acequia, junto a las márgenes de una huerta, para el paso del 
agua que ha de distribuirse para el riego, en cancillos y eras.
rasmiazo. Herida ligera que lastima la piel.

ray. ¡Icho ray! equivale a eso no importa, eso ya lo tenía previsto, eso no me preocupa, eso es fácil de arreglar. Rai. Ixo rai.


razón. Un objeto compuesto de dos maderas, en forma de tenaza, que emplean los zapateros para hacer ciertas costuras en pieles y en pellejos para contener vino. / mi mujer es muy de bota, devota no tanto

rebailaderas. Las patatas muy menudas que se dan, cocidas en la pastura, a los cerdos.

recáu, plato de. Plato compuesto de patata, garbanzos, judías, etc. Legumbre, 
tubérculo, verduras, etc. todo mezclado. / recapte

rechirar 32. Desordenar, revolver las cosas, buscar sin tino ni cuidado algo en un cajón, un cesto, etc. / regirá , rechirá


recholáu. Frontón; pared, muro en que se juega a la pelota.


regata. Grieta en un mueble, tabla, tabique, techo, etc. / Com la regata de la franja del meu cul


[regatiellos]. V. aturar.


regatón. El último eslabón de una cadena con muelle, para unirla con una anilla 
o para atarla a un objeto o cosa.

remojón. Rebanada grande de pan, bien tostado, impregnado de aceite y adobado con ajo o con azúcar, según los gustos. En los tornos (molinos de aceite) se hacen y se come mucho o remojón d’o torno. Mojón.
remugar. Rumiar.

repalmar. Estante, repisa, tabla para colocar en alto alguna cosa; especie de 
saliente o cornisa para sostener objetos y guardar cosas.
32. Según la corrección de Refranes; en el Vocabulario se lee rechisar.
repatán. El pastor de menos categoría y responsabilidad, pastorcillo. No es, pues, ni mucho menos, el rabadán de la Academia.

repuy. O repuy 33, lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.


reteculas, a. Andando hacia atrás. / a recules


retegot. La gota o gotas de vino que caen de un tonel si la canilla o zurred no 
cierran bien.

retepelo, a. Hacer algo por fuerza, obligado, de mala gana.


retólica, -s. No me vengas con retólicas, explicaciones, razones, cuentos. Con
versación larga y pausada. / retórica

reús. Lo sobrante; lo que queda desperdiciado; lo último. Generalmente se aplica a lo que queda en fuentes, platos y bandejas después de servir a los comensales o invitados; el vino que queda en el vaso después de haber bebido parte del que contenía. / repuy

reuto. Rédito.


revencillada. Movimiento brusco hacia atrás de los niños que se llevan en brazos; deslizarse inclinando el cuerpo, sin caer, hacia atrás.

revulcaizo. Sitio arenoso o de tierra suelta en que van las perdices a esponjarse y revolcarse. / revolcadís

rimallos. La piedra que deja una riada en los remansos o el granizo que se amontona, por el viento o por el relieve del suelo, después de una tormenta.

ripa. Montón.

riscla. Los trozos leñosos del tallo hueco del cáñamo después de obtener la fibra con el agramado. / riscla, astilla, de tal tocho, tal riscla


robadera. Traílla.


rolde, cazar a. Cubrir con paja una jaula con gorriones de nido, en las eras donde se trilla, y rodear con varillas que tienen liga la trampa para cazar pájaros.

roña, roñoso. Suciedad. Significa también lloro, llorar, llorador; miserable, insistente y pesado al decir o pedir.

[roñoso]. V. roña.


roñoso, -a; rubinoso, -a. Cosa oxidada. / rovelló, rovell, robelló (de rubeo)


rosigallo, rosigón. Trozo de pan seco, tirado, olvidado, abandonado, duro. / rossegó de pa per a almorsá


rosigar. Roer; comer trozos de pan duro; comer con los dientes incisivos o por 
mala o defectuosa dentadura.

[rosigón]. V. rosigallo.

rubinoso. Oxidado. V. también roñoso, -a.


33. Así en Refranes; en el Vocabulario pone literalmente «repuy: o reputy; lo último de un depósito, de un montón, de un tonel, etc.».
Se trata, pues, simplemente, de la repetición de la palabra precedida del artículo o con una errata evidente; siguiendo a Arnal Cavero, Rohlfs introduce la entrada repuy o reputy.


ruello. Semilla dura de fruta, especialmente del melocotón, cereza, ciruela, etc.;


rodillo, cilindro de piedra para moler aceitunas, para apisonar el suelo de las 
eras y para desgranar legumbres. / roll , trucol no es cilindro
rustir. Comer pan muy seco y duro; roer. / res que vore en rostí , rostixgo , rostixes , rostix , rostim , rostiu , rostixen

rutir. Acción de eructar. / rot; rotá: roto, rotes, rote, rotem o rotam, rotéu o rotáu, roten. /


salir o portal. Correr el agua, cuando llueve, lo suficiente para atravesar la longitud de un cubierto que hay bajo la escuela, llamado o portal d’ostudio. / A Beseit ñabíe una canaleta que ixíe desde les escoles al carré san Roc enfrente de casa Guardia cuan plovíe prou. Cuan plou mol, ix la cometa.

[sancho, sancho]. V. llamar a animales.

sangardana. Lagartija. Sargantana.


sarrampuz. Arbusto de hojas sentadas, tiernas, de vida efímera, que comen bien las cabras en primavera.


senera. Arbusto de tallo de madera muy fuerte. Las hojas, su infusión, se toman como purgante, y el fruto, negro, menudo, es dulce y agradable.


[sentadura]. V. tomatera. / tomata, tomates, tomatera /


servilla. Bandeja, fuente o plato de metal cubierto con sedas, cintas, ramos y 
lazos (no amarillos) que contiene monedas de oro, plata y billetes. La lleva un mozo, el mayoral de la fiesta y, con la ronda, van de casa en casa; después de cantar y tocar, los vecinos dan una cantidad para ayudar a pagar los gastos de la fiesta. / plega dels quintos

simio, simia. Hueco, huero, vacío, bofo; semilla sin almendra o con los cotiledones, o cotiledón, sin desarrollo normal; semilla sin peso ni poder germinativo. / semat, semada

siña, iña, iñor. Señora, señor. No se dice nunca siñor sino iñor al tratarse de 
hombres, y siña María o iña al llamar y nombrar a una mujer.

sobraña. Mula sobraña, la que tiene unos dieciocho meses pero no la fuerza y 
el desarrollo necesarios para los trabajos más duros de carga, de arado o de carro.

sostras. Desidioso, desaseado, desgarbado, descuidado. Se aplica sólo a hombres.


sotovar. Ablandar, ahuecar, remover y cambiar de lado los colchones de la cama. / sostová: sostovo, sostoves, sostove, sostovem o sostovam, sostovéu o sostováu, sostoven.

sudera. La manta vieja o paño o tela burda que se pone en contacto con los lomos de las caballerías para que sienten mejor los aparejos de silla o carga y para que no hagan daño estas colchonetas o albardas en la piel del animal. / feltre; fieltro

ta par d’astí, ta par d’allí. Hacia ahí, hacia allí.


tafarra. Cincha que pasa por debajo de la cola de las caballerías para evitar que 
los aparejos, en las pendientes, se corran hacia el cuello de los animales de carga o silla.

[tajaderas]. V. botanas.

tamborinada, tamborinazo. Tongada, golpe de agua, avenida, riada. Tamborinazo, golpe en riña, castigo y mal trato a otra persona.

[tamborinazo]. V. tamborinada.


tampó. Apócope de tampoco. Icho tampó ye verdá, eso tampoco es cierto. / tampoc

tancar. Cerrar el paso, obstruir. Análoga significación a la que tiene en catalán. / Como si fuese la única palabra que existe en aragonés y catalán igualicas / tancá, tanco, tanques, tanque, tanquem o tancam, tanquéu o tancáu, tanquen

tarabidáu. Andamio, soporte, armazón de madera.


tararaina. Tela de araña. / taragaña, teragaña


tarquil. Tarquín.


tarranco. Tronco poco grueso y seco; rama seca, leñosa.

tarria. Cincha o correa para sujetar las colchonetas y albardas sobre lomos de las caballerías de carga y de silla.

tartir. Respirar, hablar, en el sentido de no dar tiempo. No le dejó tartir, no lo 
dejó ni respirar; ni siquiera tartió, ni dijo nada, ni respiró siquiera. / Al Matarraña signifique "no pará quieto", no tartí /

[tasca]. V. leva.


[techanco]. V. chesanco.


tener a Dios d’a garra. Frase irreverente que quiere indicar el orgullo del que 
blasona de autoridad, de influencia, de riquezas y bienandanzas.

[tercenal]. V. fajina.

[tercenas]. V. fajina.

tímpanos. Las dos bases circulares de una cuba o tonel grande. / témpano en castellano.

tión. El viejo soltero, o soltero viejo. / mosso vell

[tita, tita]. V. llamar a animales.


titi. Gallina que no invita a ser comida por enfermiza, flacucha o repugnante. A 
yo que no m’en den d’icha titi.

toballón. Paño de cocina; paño de manos; toalla burda.


[tochazo]. V. tocho.


tocho, tochazo. Palo, vara de pastor, bastón, cayado. Tochazo, golpe con un tocho, palo o vara gruesa. / tochada 


tociar. Golpearse los ganados, sobre todo los carneros y cabras, con la cabeza.

Tozar, según Borao. / tossá, lo choto tosse, los mascles salvaches tossen. tossada.

tocino de güena boca. El hombre que come todo con igual deseo, el que es muy comedor, sin reparar qué ni cuándo.


tocotiar. Manosear mucho, tocar sin necesidad alguna cosa. / toquetejá, toquetiá


tomatera. Herida (sentadura) en los lomos de las caballerías de carga.


tongada. Golpe de agua; riada, corriente de un río aumentada.


toña. Pan moreno, grande, redondo, de poco grueso, pero más que la torta.


torcedor. El palo que se emplea para hilar o torcer la yerba verde que se pone 
en tuertas y que, después de secas o henificadas, son buen pienso para los ganados; tenaza para sujetar el morro de las caballerías.

torno. Molino de aceite.


[torrocazo]. V. torrueco.


torrueco, torrocazo. Tormo de tierra; golpe con un tormo de esa tierra dura y 
seca, principalmente arcillosa. Cuando se aran los campos de tierras fuertes (arcillosas) se levantan muchos y grandes torruecos o tormos. / tarrós, tarrossada, Tarrós de Queretes, argila

tortetas. Masa de harina y sangre de cerdo que se hace en los mondongos; se 
hacen en forma de anillos o pequeños roscones.

toscón. Nieve menuda y dura; cristalización de la nieve en ventiscas: matacabras.


totiplé, a. En abundancia, sin tasa. / tot ple, todo lleno /  a tutiplén en castellano

totón. Huraño, poco social, poco comunicativo; fantasma, máscara, disfraz.

tráimene, traine, m’en trairás. Formas de arquitectura gramatical, posposiciones que tal vez tengan igual origen que construcciones del francés.

[traine]. V. tráimene.


tramenar. Andar mucho; andar deprisa.


tramullar. Echar a perder, destrozar, destruir, ensuciar, enronar. A riada todo l’ha tramulláu dicen al hablar de los efectos de una avenida del río o de un barranco sobre huertas y fajas de regadío.


[trascal]. V. jubo.


trastallo. Senda que abrevia el camino, atajo.


tres a un rey. Jugar a tres a un rey es jugar a la pelota tres un partido. Gana el 
que antes hace cierto número de tantos; lucha, juega, defiende uno el tanto contra los otros dos, turnando A contra B y C; B juega contra A y C, etc.

tresbatir 34. Perderse, confundirse una cosa.


[trespalar]. V. variar.


triador. Plazuela, entrada del pueblo, camino ancho cerca de las casas en donde se reúne el ganado del pueblo por la mañana y desde donde se distribuye, por la noche, a todas las casas.


tricallón. Tranca corta; palo grueso y corto; tronco no muy grueso y no muy largo. No tiene aquí, pues, el significado que se lee en el Diccionario de Borao.


trincolas. Cascabel, pequeñas campanillas que llevan las mulas de labor en los 
arreos de labor.

troca. La pieza de tejido de cáñamo, lino o lana que se hacía en los pequeños y primitivos talleres de tejedores de Alquézar. Ya no hay ni uno de esos patios en que se tejía de forma tan rudimentaria.

troco. Entrada ancha para poder entrar en una demba o campo un carro.

tronzar. Partirse la rama de un árbol al peso de una persona, no por la acción de la sierra.


trosar. Dividir, repartir una o varias cosas entre varios.


[trucar]. V. truco.


trucazo. Golpazo con el llamador de una puerta; golpe al llamar con una piedra 
o palo. Paloma salvaje; paloma torcaz. / trucar , paloma o colom turcás

truco. Esquilón, cencerro; nombre en el juego de truque. Del verbo
trucar (lla
mar, golpear).

[trujon]. V. en.

truque. Golpe; juego de envite; juego de la chica.
34. Según Refranes; en el Vocabulario ponía trebatir, verbo que, con esta referencia, incluyen Andolz y Rohlfs.

[tu, ti, tui]. V. llamar a animales.


tuerta. Yerba seca, henificada, hilada y recogida en forma de madeja, muy original y práctica. Se deshacen las tuertas en los pesebres, para el invierno, y 
es buen alimento para el ganado, sobre todo las tuertas de aveza, de alfalfa y de hordio 35.

[tusmazo]. V. tusmo.

tusmo, tusmazo. Piedra; pedrada. Torrueco; torrocazo.

lunes, 21 de enero de 2019

El "Vocabulario valenciano" del catalán Rosanes

El "Vocabulario valenciano" del catalán Rosanes

Ricart García Moya

software Valencia El Vocabulario Valenciano Del Catalán Rosanes

Es falso que la castellanización de los valencianos se produjera antes del XIX, salvo en el funcionariado y capas dirigentes; el pueblo llano, en tiempos de Bernat y Baldoví, era incapaz de hablar correctamente el castellano.

La implantación sistemática fue iniciada hacia el 1869 por Miguel Rosanes, un catalán de Vic destinado al Reino y que se propuso enseñar la lengua de Cervantes a quienes no conocían más idioma que el valenciano. Según Rosanes, nombrado director de la Escuela Superior de Sueca, era empresa titánica: Es preciso tocarlo prácticamente para formarse una idea del ímprobo trabajo que esto ocasiona. Cuando tomamos nosotros posesión de la escuela que dirigimos, no hubo entre cincuenta niños mayores de 9 años uno solo que supiese el significado de la palabra ceniza. Dios sabe lo que esto nos desalentó (Rosanes: Miscelánea, 1864, p.78). El pedagogo catalán, tenaz, optó por publicar un Vocabulario valenciano-castellano destinado a introducir la gramática de Castilla en las poblaciones en que no se habla la lengua castellana. El manual tuvo éxito entre los maestros, usándose para la inmersión en castellano con el método de sustituir la voz valenciana por la castellana, táctica perfeccionada en el 2001 por la Generalidad, al prohibir vocablos valencianos e imponer los catalanes y castellanos.

Entre los sustantivos que recoge Rosanes hay algunos tan patrimoniales como chulla (catalán xulla), garró (cat. turmell), melic (cat. llombrígol), y bascoll (cat. clatell); el derivado bascollá (cat. clatellada), recurso pedagógico contundente, también lo incluye Rosanes. Aparte de estos vocablos figuran otros que son idénticos en valenciano y castellano, realidad que la inmersión rechaza sin razonar que la lengua valenciana posee tantas voces similares al catalán como al castellano, y que muchas de ellas surgieron en el Reino antes que en la meseta o en el condado levantino.
Así, la primera documentación de bufanda en castellano es de 1782, mientras que el bufanda recogido por Rosanes estaba arraigado en el idioma valenciano del XVIII: eixes bufandes tan fines (Coloqui de Pepo Canelles), de donde pasaría al catalán. En la lista de Rosanes encontramos al monstruito regnícola butoni, equivalente al coco castellano y papu catalán. Los filólogos catalanes (los que leen país donde dice Reino), han tratado de restarle encanto y misterio al atribuirle la etimología bu + Toni, sin documentación que la sustente. Parece que la forma buto era la más antigua, pues Escrig da preferencia a butoni (1871), y también existía un juego infantil con tal denominación: asó es chuar al butoni (El Mole, 1840, p. 10). Por los mismos años en que Rosanes redactaba su vocabulario en Sueca, el suecano Baldoví ofrecía en verso la sinonimia entre fantasma y butoni:
vore que les femelles / fasen també la fantasma (...)
anar fentmos el butoni /
a deshora de la nit (Pascualo y Visanteta, 1861, p.6).
Después de 1707 el idioma valenciano seguía tan vivo como en el 1400, asimilando voces foráneas y modelando morfologías propias, hasta tal punto que la lengua valenciana moderna apenas tiene parecido con el romance de 1238. Hay léxico que suponemos ancestral y no se remonta a más de dos siglos. Así, en la frase: Chiqueta, tingau trellat y no mos trenqueu eixos butacóns, usamos el sustantivo butacóns incorporado hacia el 1850, procedente del malsonante venezolano putaka. De igual modo, butoni o buto pudo estar asociado al valenciano bulto, imagen humana borrosa; o podría emparentar con el italianismo busto en su antigua acepción de cadáver (la generalización fonética y gráfica de sinyor, sinyora en el valenciano del XIX estaría vinculada al italiano signare, y plurales similares al italiano buoni podrían generar tras peripecias orales formas populares como butoni). El enmudecimiento consonántico también era decisivo en la creación de voces, de busto a buto pudo suceder como en el cambio morfológico y semántico del antiguo tresllat (traslado) al moderno trellat (cat. seny).

Los catalanes ambiciosos -los que llaman catalán a Sorolla
Arturo Quintana Font, filólogo catalán y catalanista ambicioso

 

 

 

 

 



Los catalanes ambiciosos -los que llaman catalán a Sorolla (a Ignacio Sorolla Vidal no, a Joaquín Sorolla) en la Gran Enc. Catalana-, han conseguido que nos avergoncemos del idioma valenciano del XIX, producto de la evolución independiente del mismo. En 1860 pudo constatar Rosanes que se mantenía la singularidad idiomática respetada incluso por Jaime I, cuando ordenó arromançar los Furs sin supeditarlos a ninguna lengua foránea.

https://www.levante-emv.com/opinion/2012/05/29/rigor-cientifico-frente-descalificacion-barbarie/908888.html

El vocabulario del aséptico Rosanes captó esta preciosa morfología valenciana: bol chaca (cat. butxaca); cona de cansalá (cat. cotna de cansalada),y robell o yema de huevo (cat. rovell), cultismo que enlaza con el étimo latino robigo, con bilabial (Ros, 1764). Frases como rama chiqueta que escomensa a arrailar (p.46) o Borracho, choquet de chica (p.59), erizarían pelusas de madame Parrús e incluso las de monsieur Tarancón.
Junto a voces surgidas después del 1238 (butacó, arbelló, bolchaca, butoni...), el idioma valenciano que recogió Rosanes contaba con joyas mozárabes como cuallá (p.16), / collá, collada / derivada del latín coagulare. Hasta los filólogos más rateros admiten la valencianía del mozarabismo: no tengo pruebas de que el valenciano quallar se haya empleado en catalán (Corominas, DCECH); y Gulsoy y Cahner también lo reconocen:
La gran vitalidad de quallar en Valencia se deberá al hecho de que allí haya continuado como mozarabismo (DECLLC,1992). No les queda más remedio que aceptarlo ante la documentación medieval en valenciano donde aparece quallar y derivados. Como es sabido, por la ruta valenciana a Lérida fue filtrándose nuestro idioma, aunque Gulsoy observó que, todavía en el siglo XVII, quallar debía ser poco conocido en el Principado (DECLLC). Ahora ya lo conocen y utilizan.
Una reflexión: si del latín coagulare -pasando por los mozárabes quwalyo, qalyo de 1106- , los valencianos creamos la familia semántica de quallar:

¿qué autoridad tienen los Rosanes de Ascensión -sean mallorquines como Hauf o fanáticos catalaneros como Verónica Cantó (AVL)-, para impedir que sigamos escribiendo y pronunciando la apócope en quallá o cuallá?

Tal morfología fue creada en el Reino por valencianos libres, no castellanizados ni supeditados a ninguna gestapo del IEC. Otra cosa es que toleremos que los catalanes sigan usando el arcaísmo valenciano quallada (que les prestamos gustosamente), pero nosotros tenemos derecho a apocopar sílabas y plasmarlo gráficamente sin sufrir imposiciones de los plomizos vecinos.
Y una duda bizantina: ¿por qué el suecano Joan Fuster, tan perspicaz y erudito, no se enteró de que el Reino -incluida Sueca- fue castellanizado a rajatabla por el catalán Rosanes en 1864?

Diario de Valencia 16 de Diciembre de 2001

miércoles, 26 de junio de 2024

Lexique roman; Mo - Molada


Mo, s. m., lat. modus, mode, terme de grammaire.

V. mo son... indicatius, imperatius, optatius, conjunctius, infinitius. 

L' optatius es ters mos. Leys d'amors, fol. 75.

Cinq modes sont... l'indicatif, l'impératif, l'optatif, le conjonctif, l'infinitif. L'optatif est le troisième mode.

2. Modi, s. m., lat. modus, mode, manière d'être.

Cinq sun li modi dels verbes. Gramm. provençal. 

(chap. Sinc o sing són los modos dels verbos; modos verbals.)

Cinq sont les modes des verbes. 

CAT. ESP. PORT. IT. Modo. (chap. Modo, modos.)

3. Moderar, v., lat. moderare, modérer.

Podo lo bayle e los consolz moderar segon... la qualitat del fag e de la persona. For de Montcuc, Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 128. 

Le bailli et les consuls peuvent modérer selon... la qualité du fait et de la personne.

Part. pas. Lo salari moderat d' un jorn tant solamen.

(chap. Lo salari moderat d'un día tan solamen.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423. 

Le salaire modéré d'un jour tant seulement.

CAT. ESP. PORT. Moderar. IT. Moderare. (chap. Moderá: modero, moderes, modere, moderem o moderam, moderéu o moderáu, moderen; moderat, moderats, moderada, moderades.)

CUARTA JORNADA. NOVELA PRIMERA

4. Modificar, v., lat. modificari, modifier.

Plassa a la dicha real majestat de modificar e clarificar.

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 434.

Plaise à ladite royale majesté de modifier et éclaircir.

Part. pas. Es en si perfiechament modificada, so es a dire formada.

Eluc. de las propr., fol. 281. 

Est en soi parfaitement modifiée, c'est-à-dire formée. 

CAT. ESP. PORT. Modificar. IT. Modificare. (chap. Modificá: modifico, modifiques, modifique, modifiquem o modificam, modifiquéu o modificáu, modifiquen; modificat, modificats, modificada, modificades.)

dicsionari chapurriau castellá, M

5. Modification, s. f., lat. modificationem, modification.

La reformation et modification de justicia. 

Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 82. 

La réformation et modification de justice. 

CAT. Modificació. ESP. Modificación. PORT. Modificação. IT. Modificazione.

(chap. Modificassió, modificassions.)

6. Moderatio, Moderacio, s. f., lat. moderatio, modération, réserve.

A la moderatio real. Tit. de 1379. DOAT, t. CXXV, fol. 119. 

A la modération royale.

Sinon qu'els agessan mes autra condicio o moderacio o convenansa.

Arbre de Batalhas, fol. 237. 

Sinon qu'ils eussent mis autre condition ou réserve ou convention.

CAT. Moderació. ESP. Moderación. PORT. Moderação. IT. Moderazione.

(chap. Moderassió, moderassions.)

7. Moderamen, s. m., arrangement, tempérament, réserve.

Sals als moderamens de nos fatz.

Sals dels moderamens, et retenguda la jurisdiction nostra.

Statuts de Montpellier, de 1258.

Saufs aux arrangements par nous faits.

Saufs des arrangements, et retenue la juridiction nôtre. 

ANC. ESP. Moderamiento. IT. Moderamento. (chap. Moderamén, moderamens.)

8. Modular, v., lat. modulari, moduler. 

Modular o cantar dels salmes. Cat. dels apost. de Roma, fol. 90. 

Moduler ou chanter des psaumes. 

ESP. PORT. Modular. IT. Modulare. (chap. Modulá: modulo, modules, module, modulem o modulam, moduléu o moduláu, modulen; modulat, modulats, modulada, com la frecuensia, modulades.)

9. Modulacio, s. f., lat. modulatio, modulation. 

Modulacio o muzical proporcio. Eluc. de las propr., fol. 280.

Modulation ou proportion musicale.

CAT. Modulació. ESP. Modulación. PORT. Modulação. IT. Modulazione.

(chap. Modulassió, modulassions.)


Moble, adj., lat. mobilem, mobilier, meuble.

Totas las causas de la heretat e moblas et immoblas.

(chap. Totes les coses de la heredat, mobles e inmobles.) 

Trad. du Code de Justinien, fol. 21. 

Toutes les choses de l'héritage et mobilières et immobilières.

Substantiv. Moble e non moble on que sia, ni qual que sia. 

Tit. de 1209. Hist. de Languedoc, t. III, col. 219. 

Meuble et immeuble où qu'il soit, et quel qu'il soit.

Fig. Moble d' un' egaleza

Auran li paubr' e 'l manen.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Meuble d'une égale sorte auront les pauvres et les riches.

ANC. CAT. Moble. ESP. Moble, mueble. PORT. Movel. IT. Mobile.

(chap. Moble, mobles. V. mobla, amoblá: amoblo, amobles, amoble, amoblem o amoblam, amobléu o amobláu, amoblen; amoblat, amoblats, amoblada, amoblades.)

2. Mobilia, s. f., mobilier.

Si la gleisa a tan gran deute que non posca esser pagatz de la mobilia.

Trad. du Code de Justinien, fol. 1.

Si l'église a si grande dette qu'il ne puisse être payé du mobilier.

3. Immoble, adj., lat. immobilem, immobilier. 

O sia qu' ela sia mobla... o sia qu' ela sia immobla.

Trad. du Code de Justinien, fol. 19. 

Ou soit qu'elle soit mobilière... ou soit qu'elle soit immobilière.

CAT. Immoble. ESP. Inmoble (inmueble). PORT. Immovel. IT. Immobile.

(chap. Inmoble, inmobles.)


Mochar, v., du grec *gr, moquer, railler, taquiner. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 63 et 120.

Sy tu lo mochas denan la gen, tu lhi faras mal, et el t' aura en azir.

(chap. Si tú ten enfots d'ell dabán la gen, tú li farás mal, y ell te tindrá en odio.)  

Liv. de Sydrac, fol. 106.

Si tu le railles devant la gent, tu lui feras mal, et il t'aura en haine.


Moflet, adj., mollet, tendre, frais.

Del pan moflet de farina.

Cartulaire de Montpellier fol. 59. 

Du pain mollet de farine.

(chap. adj. Mollet, mollets; moll, molls; s. f. molla, molles.)


Moiol, Muiol, Mugol, s. m,, lat. modiolus, moyeu, jaune d'oeuf. 

Lo moiol d' un hueu fort batretz.

(chap. La yema o rovell d'un ou batréu o batiréu mol; fort, fortamen.) 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le moyeu d'un oeuf vous battrez fort.

Quan uou ha dos muiols, ret dos polets. Eluc. de las propr., fol. 276.

(chap. Cuan (un) ou té dos yemes o rovells, trau dos pollets.)

Quand un oeuf a deux moyeux, il rend deux poulets.

Am mugols de huous. Trad. d'Albucasis, fol. 62. 

Avec moyeux d'oeufs.

- Moyeu de charrette.

Ses muiol e ses retomba.

Arnaud Daniel: Lan can son.

Sans moyeux et sans cycloïde.

IT. Mozzo.


Moiseta, Moysheta, s. f., mouette. (N. E. Larus ridibundus.)

Moysheta es un petit auzel de rapina, menutz auzels prendent.

Eluc. de las propr., fol. 141.

La mouette est un petit oiseau de rapine, prenant les petits oiseaux.

Falc, esmerillos e moiseta.

Si no potz atrobar moizeta 

O d' autra pena petiteta, 

Si com es de tort e de tria.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Faucon, émérillon et mouette.

Si tu ne peux trouver mouette ou d'autre petite penne, comme serait de tourd ou de grive.

(ESP. Gaviota reidora. Chap. Gaviota, gaviotes. CAT. Gavina, gavines.)

Moiseta, Moysheta, s. f., mouette. (N. E. Larus ridibundus.)


Mola, s. f., lat. mola, meule.

Las plus dignas peiras que sion, so las molas del moli ab que hom mol lo blat. Liv. de Sydrac, fol. 78. 

(chap. Les mes dignes pedres que siguen, son les moles del molí en que hom mol (se mol) lo blat.)

Les plus dignes pierres qui soient, ce sont les meules du moulin avec quoi on moud le blé.

Allusiv. Mandibulas so... cum quaysshi doas molas per moldre la vianda ordenadas. Eluc. de las propr., fol. 42.

Les mâchoires sont... comme quasi deux meules établies pour broyer la nourriture.

- Roue de grès dont on se sert pour aiguiser.

Mola de fabre. Tit. de 1248. DOAT, t. CXVI, fol. 17. 

Meule de forgeron.

- Môle, terme de médecine.

A femna prens adhoras endeve la passio dita mola.

Una horribla pessa de carn pels phizicias dita mola.

Eluc. de las propr., fol. 64.

A la femme enceinte survient parfois la maladie dite môle.

Une horrible pièce de chair dite môle par les chirurgiens.

CAT. Mola. ESP. Mola, muela. PORT. Mo, mola. IT. Mola. 

(chap. Mola, moles. De molí, quixals que molen; mola : lápida.

V. moldre: molgo, mols, mol, molem, moléu, molen; molt o molgut, molts o molguts, molta o molguda, moltes o molgudes.)

JORNADA OCTAVA. NOVELA SEGONA.

- Pierre tumulaire.

Qu' el sieu vas estes ses escrich,

Et en aquel de sa filhola 

Mesesson lo nom sus la mola.

V. de S. Énimie, fol. 47.

Que son tombeau demeurât sans inscription, et en celui de sa filleule qu'ils missent le nom sur la pierre tumulaire.

2. Moladenc, adv., en tas, en écheveau.

Que negun drap bru no sia ordit ni tescut am negun fial tenhs moladenc.

Tit. de 1351. DOAT, t. CXLVI, fol. 219. 

Que nul drap brun ne soit ourdi ni tissé avec nul fil teint en écheveau.

3. Molar, adj., lat. molaris, meulière, propre à moudre. 

Si avia una peira molar liada al col. Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 17. 

S'il avait une pierre meulière liée au cou.

Peiras molars hi ero soen trachas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 175.

(chap. Pedres molars : moles hi eren sobín tretes. De una cantera.)

 Pierres meulières y étaient souvent jetées.

- Dent molaire.

Dents ditas molars, quar so aptas a molre la vianda.

(chap. Dens dites molars, quixals, ya que són aptes a moldre lo minjá.)

Eluc. de las propr., fol. 43.

Dents dites molaires, car elles sont aptes à broyer la nourriture.

Subst. En las molars adhoras si fan verms. 

Eluc. de las propr., fol. 85. Dans les molaires parfois se font des vers.

ESP. PORT. Molar. IT. Molare. (chap. Molar, molars : quixal, quixals com lo del señ : mola, moles.)

4. Molin, Moli, s. m., lat. moletrina, moulin.

Col molinz qu' a roda de latz, 

Que s mov tot jorn, e no vai re.

T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx. 

Comme moulin qui a roue de côté, qui se meut toujours, et n' avance point.

Fig. Met a sa lenga resclauza de discretion, que pot retener lo ven de foll parlar, que non passe trop per lo moli de sa boca. V. et Vert., fol. 103. Met à sa langue écluse de discrétion, qui peut retenir le vent de fou parler, de sorte qu'il ne passe pas trop par le moulin de sa bouche. 

ANC. FR. Seignor, j'ai encor trois molins 

Molanz farine.

(chap. Siñó, yo ting encara tres molins molén farina.)

Fables et cont. anc., t. 1, p. 244. 

Molins faire en eve torner. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 369. 

CAT. Molí. ESP. Molino. PORT. Moinho. IT. Molino. (chap. Molí, molins.)

5. Molinier, Moliner, s. m., meunier.

Cum moliniers vira 'l moli.

Marcabrus: Dirai vos. 

Comme meunier tourne le moulin. 

Tu tengas moliner en aquest moli.

Tit. de 1234. Arch. du R. J. 304. 

Que tu tiennes meunier dans ce moulin. 

CAT. Moliner. ESP. Molinero. PORT. Moleiro. IT. Molinaro. 

(chap. Moliné, molinés, molinera, molineres.)

6. Monier, Mounier, s. w., meunier.

Aquist sagrament fan li monier.

Al molin en que ieu estauc per mounier.

De l'escala del dissapte son... mouniers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 140 et 45. 

Ce serment font les meuniers. 

Au moulin dans lequel je suis pour meunier. 

De la compagnie du samedi sont... les meuniers.

7. Moltura, Moldura, Moutura, Moudura, s. f., lat. molitura, mouture.

Aia Pons de Mondragon la moltura e 'l fermage.

Tit. de 1225. Arch. de l'archif d'Arles, n° 86. 

Que Pons de Mondragon ait la mouture et le fermage.

Albirero aquo que agro gasanhat de moldura.

(chap. Van evaluá aixó que habíen guañat de (per la) moltura o molguda.)

Tit. de 1277. DOAT, t. LXXIX, fol. 303. 

Évaluèrent ce qu'ils avaient gagné de mouture.

Om non a gaug pas del moli,

Mas per la moutura qu'en tra. 

(chap. Hom no té (no se té) goch del molí, mes que per la moltura que se 'n trau.)

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas.

On n' a pas de plaisir du moulin, si ce n'est par la mouture qu'on en tire.

Las tres partz de la moudura del fromental.

Cartulaire du Bugue, fol. 25.

Les trois parties de la mouture du froment.

CAT. Moltura. ESP. Molienda. PORT. Moedura. IT. Molinatura.

(chap. Moltura, moltures; molguda, molgudes.)

8. Molre, v., lat. molere, moudre, tourner la roue du moulin. 

Las molas del moli ab que hom mol lo blat.

Liv. de Sydrac, fol. 78.

Les meules du moulin avec quoi on moud le blé. 


Lo yssorberon, e pueys lo feron viure a gran vergonha, e fazian lo molre a gran servitut. V. et Vert., fol. 72.

(chap. Lo van segá (dixá sego), y después lo van fé viure en gran vergoña, y lo féen moldre (girá la mola) en gran servitut.)

L' aveuglèrent, et puis le firent vivre en grande vergogne, et ils lui faisaient tourner la meule en grande servitude.

Cupóns de la ONCE

- Broyer, mâcher.

Las dens molo la vianda de que lo cors vieu, e la lenga mena la vianda a las dens e lor ajuda a molre.

(chap. Les dens molen lo minjá de que lo cos viu, y la llengua porte lo minjá a les dens y les ajude a moldre.)

Liv. de Sydrac, fol. 60. 

Les dents broient la nourriture dont le corps vit, et la langue mène la nourriture sous les dents et leur aide à broyer.

Part. prés. En V molis molens.

Tit. du XIIIe siècle, Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

En cinq moulins moulants.

ANC. FR. Fist de sanc saillir plein boisel. 

Par le champ en cort le ruisel

Si c' un molin en péust moldre.

Roman du Renart, t. III, p. 371.

Seignor, j'ai encor trois molins 

Molanz farine, muelent tuit.

Fables et cont. anc., t. 1, p. 244. 

Mais les folz arrester n'y vuelent 

Ne que molins qu'à tous vens meulent. 

Œuvres d'Alain Chartier, p. 628.

- Emoudre, aiguiser. 

Part. pas. Vay ferir l'autre am bran d' acier molut.

Roman de Fierabras, v. 1601.

Va frapper l'autre avec glaive d'acier émoulu.

CAT. Moldrer. ESP. Moler. PORT. Moer. (IT. Macinare. chap. Moldre.)

9. Mouturar, v., mouturer, prendre le droit de mouture.

Que ieu non mouture negun blat dins vila ni deforas ab neguna autra mesura. Cartulaire de Montpellier, fol. 140.

Que je ne mouture nul blé dans la ville ni dehors avec nulle autre mesure.

10. Molinar, v., mouliner, tournoyer, tourbillonner, précipiter avec tournoiement.

Li montayna s'apella Dina, 

C' am roynas soven molina; 

Deves l' adreg e 'l vinayres

Peyras y rogan mot espes.

V. de S. Honorat. 

La montagne s'appelle Dina, qui avec ouragans souvent mouline; devers le levant et le vent des vignes les pierres y roulent moult épais.

- Part. pas. employé substantiv.

Que lo molinats del terrador..., ab tots sos apertenements, sia del dich P. de Panat, exceptat que no i fasa moli.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 224. 

Que la chute d'eau du territoire..., avec toutes ses dépendances, soit dudit P. de Panat, pourvu qu'il n'y fasse pas de moulin.

11. Molina, s. f., moulin, moulinet, petit moulin.

Per razo de la molina. Tit. de 1274. Arch. du Roy., J. 323. 

A cause du moulinet. 

En las molinas de nostre dit comtat. 

Tit. de 1448. DOAT, t. XCVI, fol. 185. 

Dans les moulinets de notredit comté.

12. Molinaria, s. f., mouture.

Tota la molinaria d' aquest moli. Tit. de 1234. Arch. du Roy., J. 304.

Toute la mouture de ce moulin.

13. Molinar, s. m., vanne, chute d'eau. 

De l' aiga del molinar. Tit. de 1274. Arch. du Roy., J. 323.

De l'eau de la vanne.

En V molis molens, et en las aiguas e 'ls molinars que i so.

Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., Toulouse, J. 322. 

En cinq moulins moulant, et en les eaux et les vannes qui y sont. 

ANC. ESP. Molinar. (chap. Moliná, com lo mas de Desideri Lombarte de Peñarroija de Tastavins. Los molinás.)

Botiga Ascuma

14. Amola, s. f., ampoule, fiole.

Pres Samuel huna amola tota plena d' oli, e gitet la sobre lo cap de Saul.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 14. 

Prit Samuel une ampoule toute pleine d'huile, et la jeta sur le chef de Saül.

(ESP. Ampolla, botella. CAT. Ampolla, ampollas o ampolles. Chap. Botella, botelles, botelleta, botelletes. Ampolla sol li diem a les que porten alguna medissina y se trencabe la punteta en los dits; ampolleta, ampolletes.)

15. Amoleta, s. f. dim., petite ampoule, petite fiole.

Pren hun' amoleta, e vay en l'ostal de Yzayas.

Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 15. 

Prends une petite ampoule, et va en l'hôtel d' Isaïe.

16. Amolar, v., émoudre, aiguiser.

Qui de fort fozil 

Non volh coltelh tochar, 

Ja no 'l cuid' amolar 

En un mol cembeli. 

Giraud de Borneil: Leu chansoneta. Var. 

Qui de fort fusil ne veut frotter couteau, jamais ne pense l' aiguiser sur une molle fourrure. 

ANC. FR. Forte et longue l'espée et amoulée.

Gace de la Bigne, Ms. fol. 107. 

ESP. PORT. Amolar. (chap. Esmolá: esmolo, esmoles, esmole, esmolem o esmolam, esmoléu o esmoláu, esmolen; esmolat, esmolats, esmolada, esmolades.)

17. Esmoledor, s. m., émouleur, rémouleur.

Els aguza e 'ls esmol...; 

Merces al esmoledor, 

Ben venran a vita eterna.

Bertrand de Born: Greu m' es. 

Les aiguise et les émoud...; grâce à l' émouleur, ils viendront bien à la vie éternelle. 

ANC. FR. Eust baillié un fessouer pour amollier à l' esmouleur.

Lett. de rém. de 1334. Carpentier, t. I, col. 193. 

CAT. Esmolador. ESP. PORT. Amolador. (chap. esmoladó, esmoladós, esmoladora, esmoladores; esmolet, esmolets : home que esmolabe y anabe en una moto que fée voltá la mola; fée soná un chulet en un sonido mol peculiá.)

18. Esmolar, v., émoudre, affiler, aiguiser.

Part. pas. fig. An las lengas pus esmoladas que rasors ni alena.

V. et Vert., fol. 25. 

Ont les langues plus affilées que rasoir et alène.

CAT. Esmolar. (chap. Afilá, esmolá. Vore la conjugassió mes amún.)

19. Esmolre, v., émoudre, aiguiser, affiler, perfectionner.

Els aguza e 'ls esmol 

E 'ls toca coma coutelh.

Bertrand de Born: Greu m'es.

Les aiguise et les émoud et les touche comme couteau.

Fig. D' on totz mos afars s' esmol, 

E conoyssensa m reve 

Vas leys cuy bon pretz mante.

Azemar le Noir: Era m vay. 

D'où toute mon affaire se perfectionne, et la connaissance me revient vers celle qui maintient bon mérite.

Part. pas. Detrenchan e detalhan ab los brans esmolutz. 

O apcha esmoluda, faucilla o pilo.

Guillaume de Tudela.

Tranchent et détaillent avec les glaives émoulus. 

Ou hache émoulue, faucille ou javelot.

Fig. An las lengas plus esmoludas que razors ni que alena.

V. et Vert., fol. 25. Var. 

Ont les langues plus affilées que rasoir et que alène.

Los deschauzitz 

Ab las lenguas esmoutas.

A. Daniel: Dols brays. 

Les grossiers avec les langues affilées. 

ANC. FR. Amors ne crient dart esmolu.

Fables et cont. anc., t. II, p. 193. 

Pour l' esmoudre trop, lui fait perdre le fil.

Œuvres de Dubellay (du Bellay), p. 401. 

CAT. Esmolar. PORT. Amolar. (chap. Esmolá.)

20. Emolumen, s. m., lat. emolumentum, émolument, subside. 

Los dits emolumens que son grands e de gran valor.

(chap. Los dits emolumens que són grans y de gran valor.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, pr., t. IV, col. 422.

Lesdits subsides qui sont grands et de grande valeur. 

La meytat dels emolumens. Cout. de Saussignac, de 1319. 

La moitié des émoluments. 

CAT. Emolument. ESP. PORT. IT. Emolumento. 

(chap. Emolumén, emolumens.)


Molada, s. f., suie, noir de fumée. 

Ab clara d' hueu et ab molada 

Ben negra.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Avec glaire d'oeuf et avec suie bien noire.

Ieu vey lay un diable pus negre que molada. 

Roman de Fierabras, v. 4207. 

Je vis là un diable plus noir que suie. 

ANC. FR. Aucun ne mettra... noir de chaudière que on appelle à Paris molée. Tit. de 1391. Carpentier, t. II, col. 1307.

(chap. Fullí, fullins : carbonilla, per ejemple de la enchumenera. ESP. Hollín.)

La caiguda dels gigans, Ken Follet (un trosset)