Mostrando entradas con la etiqueta cena. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cena. Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de junio de 2026

Sonh, Soing, Suenh - Sopa, Sopar, Soport - Sor, Seror, Sorre

Sonh, Soing, Suenh, s. m., soin, souci, inquiétude, attention, garde.
Voyez Denina, t. II, p. 306.
Loc. Ieu no sai per que m viva,
S' ilh enten, e pueys non a sonh.
Rambaud d'Orange: Un vers farai.
Je ne sais pourquoi je vive (vivrais), si elle entend, et puis n'a pas de souci.
Acest no m par n' aia soing.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei.
Celui-ci ne me paraît pas qu'il en ait souci.
Non o dic mas quar ieu soing no n' ai.
Berenger de Palasol: Tot francamen.
Je ne le dis que parce qu'inquiétude je n'en ai.
Ieu 'n sui trist,
Quar de me no 'lh pren mais de sonh.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
J'en suis triste, car de moi il ne lui prend plus de souci.
Tro que n' aya esgardamen,
Que de mi s vuelha donar sonh.
Raimond de Miraval: Anc non.
Jusqu'à ce qu'elle en ait attention, de sorte que de moi elle veuille se donner garde.
Datz vos sonh no us puesca tocar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Donnez-vous soin qu'il ne vous puisse toucher.
2. Sognos, adj., soigneux, se donnant garde.
Cum sel que es totz sognos de mort a penre.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Comme celui qui est tout se donnant garde de la mort prendre.

Sopa, s. f., soupe.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 78.
Mais am flauzons e sopas en sabrier.
G. Rainols d'Apt: Quant aug.
Davantage j'aime flans et soupes avec saveur.
CAT. ESP. PORT. Sopa. IT. Suppa, zuppa. (chap. Sopa, sopes.)

2. Sopar, v., souper.
Un senglar
Dont aquella gent deu sopar.
Roman de Jaufre, fol. 12.
Un sanglier dont cette gent doit souper.
Pot hom peccar per tart sopar. V. et Vert., fol. 20.
On peut pécher pour tard souper.
Subst. Fo apareillat lo sopar, e soperon con gran alegressa.
Fut apprêté le souper, et ils soupèrent avec grande allégresse.
CAT. Sopar. (chap. Sopá o sená: sopo, sopes, sope, sopem o sopam, sopéu o sopáu, sopen; sopat, sopats, sopada, sopades; soparé; soparía; si yo sopara sopes, o si yo senara sopes. ESP. Cenar. La cena ere un dels drets dels siñós; vore la del rey Jaime II a Sariñena.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 55, fol 63, 10 diciembre 1305, cena

3. Sopada, s. f., souper.
Per lur dinadas e sopadas.
Per la sopada del mulet de maistre Johan.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225 et 228.
Pour leurs dîners et soupers.
Pour le souper du mulet de maître Jean.
CAT. Sopada. (chap. Sopada, sopades; sopá, sopás; sena, senes.)

Soport, s. m., lat. sopor, assoupissement.
Nostre grant soport. La nobla Leycson (o Leyczon).
Notre grand assoupissement.
ESP. Sopor. IT. Sopore. (chap. Sopor, sopors.)
2. Sopir, v., lat. sopire, assoupir, engourdir.
Part. pas. Es sopida et adormida.
Neu... els membres ret sopitz.
Eluc. de las propr., fol. 89 et 137.
Est assoupie et endormie.
La neige... les membres rend engourdis.
Fig. Lo dit dobte per lo viguier sera sopit.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38.
Ledit doute par le viguier sera assoupi.
IT. Sopire. (chap. Assompí, abaubí, per ejemple, los dits baubos per lo fret de la neu; sompo, sompa, sompos, sompes.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Sor, Seror, Sorre, s. f., lat. soror, soeur.
Membre 'l sa sor e 'l marit ergulhos.
Bertrand de Born: S' ieu fos aissi.
Qu'il lui souvienne de sa soeur et du mari orgueilleux.
Ta molher o ta sors o ta filha. Liv. de Sydrac, fol. 85.
(chap. Ta dona o mullé o tan germana o ta filla.)
Ta femme ou ta soeur ou ta fille.
Belh' Hugueta, vostra seror e vos.
Pujols: Si 'l mal d' amor.
Belle Huguette, votre soeur et vous.
Non a sorre ni moiller ni cosi.
P. Cardinal: Las amairitz.
Il n'a soeur ni femme ni cousin.
- Religieuse. 
A Sant Pos siervon gen las serors.
Pujols: Dieus es.
A Saint-Pons servent gentiment les soeurs.
ANC. FR. Mès tant avoit amé sa sor.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 366.
Ses serours et ses filles.
Ingonde, la seror li roi Childebert.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 180 et 228.
ANC. CAT. ESP. Sor. PORT. Sor, soror. IT. Sorore. (chap. Germana, germanes; chermana, chermanes; maña, mañes; sor Francisca, etc. Vore a Pedro Saputo al convén.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

lunes, 3 de mayo de 2021

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts...

Capitol XXV. Com lo missatger gabriel prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran instancia suplica la senyora.

Hauent dit lo missatger totes les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva : missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles: en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut (redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida: puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶ Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal: e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat (suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.