Mostrando las entradas para la consulta perdut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta perdut ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de mayo de 2021

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Capitol XCVI. Com la senyora perde lo seu amat fill e de la inestimable dolor sua e del prom Joseph.

Car trobant se lo senyor de edat de dotze anys venint la gran festa pascal puja la senyora mare sua en hierusalem per solemnizar la festa acompanyada de Joseph spos seu portant ab si aquella diuinal comanda del fill de deu e seu. E passats los dies solemnes la senyora delibera tornar a casa sua. e lo senyor en la partida se absenta de sa merce per complir los misteris per lo seu diuinal pare ordenats: e la senyora mare sua en aquell cars no hague nengun sentiment: car la presencia de aquell tan amat fill era axi empremtada continuament en lo enteniment de sa senyoria que li paria veurel continuament dauant si. e com fon sa merce a la fi de la jornada regoneixent se: troba menys lo thresor impreciable: Lo qual james hauia perdut de vista del dia quel pari fins aquella jornada E lauors sa senyoria experimenta dolor tan excessiua en tota la vida sua james tala ne tan aguda la hauia sentida ne que tant turment hagues donat al seu piados cor: que sens la presencia del seu fill reposar vn sol moment no podia. e ferida de dolor: dix lo parlar de job. ¶ Nunc in me metipera marcessit anima mea: et possedit me dies afflictionis. Volent dir. O que la mia anima en aquesta hora deffall per exterma (extrema) e crua dolor: car posseit me han dies de amargosa afflictio: Ab tot que en aquesta sobtosa dolor sa senyoria hague algun poch de remey pensant si per ventura lo senyor fill seu seria ab Joseph: lo qual encara no era plegat: Car la honesta costuma dels juheus era que en lo caminar les dones anauen separades dels homens: e los fadrins de poca edat hauien libertat de anar ab les dones: o ab los homens. E sa senyoria ab aquesta sperança staua a la porta de la posada mirant quant vendria joseph no sens moltes lagrimes recelosa del que li sdeuengue: e vehent lo venir sol sens aquell que ella tant desijaua: caygue sa senyoria en terra ab vn doloros sospir e crit dient. ¶ Puer non comparet et ego quo ibo: Volent dir. O joseph e hon es aquell qui nomenar no gose: car les entramenes mies son turmentades per viua dolor com no veig aquell que dins elles nou me fos stat nodrit: hon ire: hon lo cercare: E joseph que hoy vna tan dolorosa noua que perdut haguessen lo fill de deu a ell tan carament acomanat: cuyda morir lançant tan grans crits e plors: que tots los mirants mouia a molta pietat. E la dolor de la senyora e del dit joseph era tanta que la hu no podia consolar laltre: e les gents quels veyen en tanta dolor acostauen se a ells per saber la causa de tanta tristicia: e la senyora ab vn grandissim sospir dixlos: ¶ Quesiui quem diligit anima mea: quesiui illum et non inueni: vocaui et non respondit mihi. Volent dir. O amichs meus que voleu sentir de la extrema dolor mia nos pot rahonar ne compendre: car yo he perdut e cerque aquell qui ama la mia anima: cerquel e nol trobe: cridel e no respon a mi. O dolor sens mesura que mare haja a sentir tal desolacio d´esser apartada de la vista de vn fill tan amat e no saber hon es. E girant son parlar al fill deya. O vida mia que sens vos viure o puch les dolors que fins açi he passat eren a mi no res tenint la presencia vostra: ara senyor la absencia vostra turmenta tan cruament la mia anima que noy ha pena: que comparar se puga a perdua tan dolorosa. O senyor meu y hon sou deixau vos trobar a mi que sens vos no he repos. E sa senyoria leuant se ab força damor no podent sofferir lo enyorament doloros que sentia turmentant la sua anima de intrinseca pena: dix. ¶ Surgam ergo eundo de loco ad locum et circuibo per vicos et plateas et queram quem diligit anima mea. Volent dir. yom leuare acorada de extrema dolor e ire de loch en loch e circuire per tots carrers e places e cercare aquell qui tinch trauessat dins les entramenes mies: en lo qual reposa lamor e vida mia: car aquest sols ama la anima mia E ab aquesta dolor e planct sa senyoria ixque de casa acompanyada de joseph e de algunes piadoses dones qui no la volgueren leixar vehent la tant dolorada: e cercaua lo senyor fill seu. Inter cognatos et notos. Car en aquell loch hauia molta gent de natzaret parents e coneixents de la senyora e de joseph qui venien de la solemnitat de la pasca: e a aquests sa merce demanaua ab piadosa veu e multissimes lagrimes dient. Haueu vist lo meu amat fill: haueu vist la vida mia sens la qual reposar no puch: O quin coltell de dolor trauessaua la anima de sa senyoria com cascu li deya que nol hauia vist ni sabia cosa nenguna dell: E axi creixia de dolor en dolor cercant lo per gran part de la nit sens res sentir que consolacio nenguna li pogues donar. e vevent (vehent) sa senyoria que lo seu treball aprofitaua molt poch e no res: ne trobaua negun rastre del thresor que cercaua e per no donar tan larga fatiga a les dones virtuoses qui a sa merce acompanyat hauien: dellibera sa senyoria tornar a la posada sua: e aqui separada de tots se tanca en vna cambra ab dolor no recomptable: e prostrant se en terra rompent en doloroses e abundoses lagrimes recorregue a aquell qui remeyar podia la dolor sua ço es nostre senyor deu: dient a la magestat sua. O pare eternal a vostra eternal bonea ha plagut per sola clemencia vostra que yo sia mare del vostre excellent fill. o senyor que tant com yo fuy alegra de trobar me mare de vn tan singular fill tant so ara dolorada e turmentada de hauer o perdut. O senyor thresor infinit me hauieu comanat mirau com lo he guardat: que compte negu yo nous ne puch donar. O senyor que dolor sens remey turmenta la mia anima trobant se apartada de tan amable companyia. O senyor que nunqua fon mare tan rica ne tan heretada de vn fill de tanta valor: ne tan poch sera trobada mare tan dolorada de hauer perdut tan gran thresor. Ajudau me rey de vida vos qui sabeu la mia dolor. e girant sa senyoria lo parlar al fill tan amat atendrirense les entramenes de sa merce crexent en dolor e multitut de sospirs e deya. O vida mia yo so molt certa esser verdader lo que es scrit en lo libre de job qui diu. ¶ Nihil in terra sine causa fit. Car nenguna cosa vos fill meu no feu sobre la terra sens molta raho: e se be que aquesta absencia quem haueu feta es per algun gran misteri e molt rahonable: mas que fare yo amor mia que ignorant la causa sent dolor infinida de la perdua de vostra vista: e puch dir ab gran veritat. ¶ O in quanta miseria sedeo sine te vita mea: in quo residet tota felicitas mea. Car en dolor e miseria so posada trobant me de vos vida mia apartada. Car en vos senyor reposa tota la felicitat e alegria mia: e sens vos viure no puch: acorreu me senyor que jam defall la vida. o fill tan amat mostraume la vostra cara: e tornare de mort a vida: o pietat infinida qui a tots los dolorats sou clement hajau pietat de mi mare vostra qui per la absencia vostra so axi turmentada: vos sols senyor meu sabeu la dolor mia nom deixeu mes penar yous ne supplich vida mia: o loch tan desijat hon es ara lo meu fill e tota la amor mia: si yot podia saber ni trobar finarien les dolors e penes mies: o senyor y ab quant plaer besaria yo aquell loch hon reposen los peus vostres: quin delit seria lo meu queus pogues abraçar e tocar: o senyor y vida mia y qui ha cura de la vostra delicada persona: car ja es passat vn dia entregue que nous he vist: e aquesta dolorosa nit axi la passare senyor en tan cruel pena: o amor mia y que haueu vos menjat en lo dia passat: ne hon dormiu aquesta nit: quanta fretura e dolor vos acompanyen alla hon sou. Car so certa que vos senyor sentiu la mia dolor e yo la vostra. E aço turmenta la mia anima. Car si yo pensas: o sabes que vos vida mia stau ab repos alla hon sou: hauria algun remey la dolor mia: ara senyor no sent ni pense sino coses quem turmenten e creixen la dolor mia: e puch dir ab veritat. ¶ Subuersum est cor meum in memetipera quoniam amaritudine plena sum: quia longe factus est a me consolator meus. Car regirat e alterat es lo cor meu dins mi mateixa perço com me trobe plena e recomplida de amaritut: car partit ses de mi lo consolador meu: o vida mia y com pore trobar repos apartada de la vostra tan amable companyia: o senyor quina soledat tan dura es aquesta que yo sent: tots los lochs me son trists e dolorosos: puix no se ni trobe aquell loch per mi tan desijat hon vos stau ara fill meu: e deya. ¶ O salus et gaudium anime mee. quare auertis faciem tuam a me et obliuisceris tribulationem meam: Volent dir. o senyor qui sou salut hi goig de la mia anima: perque haueu apartat la faz vostra de la mia vista: sou vos oblidat senyor de la tribulacio e dolor mia: yo so molt certa que no: ans senyor crech la sentiu agudament. Ajudau me rey de vida. car ja defall la humanitat mia e no pot portar pes de tanta dolor.signopi Scientie tue nihil poterit occultari: tibi enim sunt omnia nuda et aperta. Car a la sciencia vostra e saber senyor res no es amagat: ans a vostra clemencia son manifestes e vbertes totes les coses: hi sabeu que yo no puch manifestar ni dir per boca la minima part de la dolor mia. Ajudau me senyor meu: car la sola presencia vostra pot remeyar la pena mia. E en aquest doloros plant: passa la senyora tota la nit: sens dormir: ne menjar.

viernes, 16 de junio de 2017

Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida



Paco Escudero, ho conseguirem, Catalunya independent, iaia, estelada


Paco Escudero, Francesc Xavier Escudero, es un home que fa mols añs que ve a Beseit a casa de Feliciano Castillo, la cova del aire, prop de la tosquera, camí del Parrissal.



cova de l'aire, Beseit, tosquera, camí del Parrissal



Paco escudero, estic prou enterat

Estes converses son directamén Paco y Fernando.

Ña gen que entre al grupo yo parlo chapurriau de facebook , mira que lo nom del grupo está ben cla, a tocá los collons.


Fernando Tejedor Giró, sarapio, nascut a Beseit, ressidén a Palma de Mallorca, Palmarnia, aon tamé tenen problemes en la invasió lingüística nazionalista dels catalanistes, alguns charnegos, per part dels que alguns diuen països catalans. La diada dels Països Catalans es lo 30 de febré, en añ bissiesto.


Al grupo, Carmen Minguet, igual que atres com Carlos Rallo Badat o Badet, Ignacio Sorolla Vidal, defenen o han defengut lo catalá.
Lo nom chapurriau no los agrade, a natros sí.


Lo pancatalanisme, la franja del meu cul, los països cagalans, son temes que se traten al grupo, cadaú en la seua opinió, pero lo que mos importe al grupo es la continuidat del nostre parlá, lo chapurriau, que tamé se escriu.


NO teniu cap faena an este grupo, si voléu está, estéu, pero teniu datres grupos y webs aon partissipá.


Paco Escudero, del Matarraña de tota la vida, cara de encantat

Paco Escudero al castell de Valderrobres, Vall-de-Roures no u escriu ni u diu dingú de natros, Valdarrores se die a Beseit.


Francisco Escudero, catalaniste, català, textos, facebook


Fernando Tejedor Giró:


Com tos pot agradá que digue que som catalans de Aragó? Sirá ell catalá. Los aragonesos de verdat may sirem cataláns.


Carme Minguet:


Pero els de La Franja SI... // En catalá se escriu però, en chapurriau no ña cap ò, à, è.

Com pots dir que NO ho sou, i escrius en una variedat del català? La iaia, era d'un poblet de la part d'Osca, prop de Monçó, i parlava català.


La llitera no é Cataluña , camiseta, tshirt, remera, Huesca, Osca, Wasqa

Contesto yo, Moncho:


Ningú dels que mos sentim aragonesos, vivim, vivíem, vam naixe a Aragó, parlem chapurriau, escribim en castellá y ara en chapurriau, no som de cap franja, y menos catalans.
Ting una franja entre les molles del cul.


Los que sí se senten de una franja, parlen y escriuen catalá, per a natros son catalans, s'han fet catalans, encara que vixquen o hayguen viscut, naixcut, al Matarraña, Litera, Baix Aragó Caspe, Mezquín... 


Han tingut vergoña de les seues arraíls aragoneses y han cambiat la forma de parlá, la de escriure, per a adaptás a la zona aon viuen.


Los que son catalans, vivíen a Cataluña, y ara viuen an estes comarques, seguixen sen catalans, extrangés, a un territori aragonés.




Que coi saps com ens sentim la gent del Matarranya ? Que potser natros no parlem català? Qui coi diu de ser que? Som gent del Matarranya. Molts aragonesos per perdre han perdut fins i tot la ... 

Contesto yo:

Paco Escudero no es gen del Matarraña, encara que vingue a Beseit, o vingue a viure a Beseit, que compro casa a Beseit, que li dixon una casa a Beseit o que lo enterron al sementeri de Beseit.

Los aragonesos no han perdut res, y lo idioma aragonés está al nostre parlá, paraules que queden o que han evolusionat. 



Moltes de les nostres paraules no son del catalá, existíen al aragonés, algunes s'han perdut, atres les diuen encara als poblets de Huesca. Atres son del valensiá.

cuatribarrada


Fabla, patués, cheso, etc, son variedats del IDIOMA aragonés. Alguns lingüistes com Arturo Quintana Font han estudiat este idioma y s'han encarregat de fel a trossos per a que sigue mes fássil eliminál. 

Francho Nagore tamé l'ha estudiat, y escriu en fabla batúa Frankenstein, a la que li diuen aragonés. 



mes videos de Francho a Youtube

Este idioma, la seua extinsió, es una pessa clau per al éxit imperialista catalá, si la gen se olvide del aragonés, lo catalá existirá desde lo siglo X per ficá una x a la quiniela.


Aquí falte la imache de la dita de la caguerada de bou, que díe que la habíe sentit a Beseit, cosa que pot sé, pero NO es cap dita de Beseit ni del chapurriau.

Ell se sap esta:

que quan plou se regala,
la de burro és millor,
perquè cau a pilotades.»


Caguerada de bou
quan cau s'aclafa
la de burro no
cau apilotada.

Ojo que es difíssil fe una rima assonán apilotada y aclafa, o regala. 

los-collons-de-mon-yayo-los-van-pesá-en-romanes

Espero que los seus poemes, poessíes, siguen bons.


Bon dia, imatges i poesies de Paco Escudero, compile Feliciano Castillo Andrés, 


BON DIA és un llibre no volgut, un llibre que mai estava destinat a editar-se. Un recull de poemes fets al metro, d'anada i de tornada. Poemes que han estat escrits sense llapis ni paper amb tres llocs com a protagonistes Badalona, Barcelona i Beseit i els trànsits i pensaments entre una i l'altre com un camí imaginari només omplert d'imatges i mots. "Bon dia" és un despertar diari amb moments de tristesa, d'alegria i de ràbia. Un mirar enrere, al passat i també al futur. Un llibre de poemes íntims escrits davant de milers de lectors, com un strip-tease públic de l'ànima i dels pensaments.

BON DIA , és el resultat dels meus viatges amb metro d'anada i tornada de Barcelona a Badalona al llarg de molts anys. Reflexions en format poètic sobre els meus sentiments, la meva vida i els tres territòris (Barcelona, Badalona i Beseit) per on passa la meva vida. Un llibre fet amb carinyo per un grup d'amics que han recopilat amb molta paciència els poemes i textes publicats a facebook i els dibuixos que estaven oblidats pels calaixos.

El llibre inclou una biografia escrita per Feliciano Castillo, un treball d'investigació i recopilació d'anècdotes que dibuixen els meus 60 anys al món.

Aquí Fernando li diu que la dita no es de Beseit, tos agrade inventá. 
Fernando se equivoque al escriure "que no sigue catalá", ell volíe escriure "que sigue catalá". 
Dingú de Beseit ni del Matarraña... 


Doncs potser desconeixes la història de la franja.



Presentassió del llibre, Feliciano a la esquerra.

Paco Escudero, bombo, semana santa
Feliciano no li fará un bombo, pero li ha compilat los poemes en un llibre.


Paco Escudero a Serretllibres, llibreria Serret, Valderrobres

Paco Escudero a Serretllibres, llibrería Serret, Valderrobres.

La literatura en català del bò es lo seu fort, ha ressibit la creu de San Jordi. 

Felissito a Octavio Serret per la faena que fa, es una llibrería mol minuda pero ell se mou com ningú.

Tasca es catalá, faena es chapurriau. Una tasca en chapurriau es un bar (Bar Cenas per ejemple).


Texto de despedida a la nostra joya, la nostra Gemma.


Mai he sentit tant dolor com el dissabte. Mai recordo un poble tant trist i tant sol. L'esglesia plena, la plaça plena i el teu record. Recordo fa molts anys quan amb una pila t'anavas a la fábrica a la nit, volies quedar-te a Beseit,li estimaves. Recordo el teu somriure, les ganes de viure i crear. Les converses. Recordo la teva boda a Barcelona que va interrompre la pluja i aquella nit a Bikini. Recordo quan embarassada de Kenia anavem a Barcelona en l'autocar de la Hife, nevant amb la senyora del lloro... tants i tants records. la nit de pluja d'estels a la era junt al Beto... Beto ha estat la sombra amiga i callada durant tots aquests anys. Mai he conegut a un home tant enamorat. T'en recordes del sopar étnic..., de les xerrades d'art... jo mai t'oblidaré, per qué encara no em crec que aniré a Beseit i no et veuré. 
Miro els quadres que tinc a casa, el paisaje amb tormenta, els peixos,... i saps? la millor obra que vas fer va ser Kenia i Mariona.
Se que mai t'aniras de Beseit i que quan torni a veure la pluja d'estels la nit de San Lorenzo tu hi seras al costat... T'has anat tant depresa...
Crec que Beseit te un deute amb tu, no se si un carrer..., seria fantàstic passejar pel carrer de Gemma Noguera... Tu has contribuït a que Beseit sigui mes art.
Un peto fins aviat Gemma.

sábado, 24 de octubre de 2026

Izarn (anónimo), las novas de l'heretge. Di me, de cal escola as tu aisso avut

Izarn, las novas de l'heretge. 

Izarn, las novas de l'heretge. Di me, de cal escola as tu aisso avut



P. Meyer, Annuaire - Bulletin de la Société de l'Histoire de France 1879, p. 233 ss. (Me.). Appel, Provenzalische Chrestomathie, p. 153 ss. (Ap.). - Grdr. § 16, p. 160. St. p. 50.

"Di me, de cal escola as tu aisso avut
que l'esperitz de l'home, cant a lo cors perdut,
se met' en bou o'n aze o en mouto cornut,
en porc o en galina, el premier c'a vezut,
e va de l'un en l'autre, tro que i a cors nascut
o d'ome o de femna? Aqui a loc sauput,
aqui fai penedensa et a lonc temps tengut
e tostems o tenra, tro sia endevengut
lo dia del juzizi, que deu cobrar salut
e tornar en la gloria el loc que a perdut.
Aisso fas tu conoisser a l'home deceuput
c'as donat al diable e l'as de Deu mogut,
que va de l'un en l'autre et espera salut
e cuia recobrar aco que a perdut.
Tot loc e tota terra que t'a ja sostengut
degra perir e fondre, que tan mal as tescut,
ordit e semenat lai on hom t'a crezut.
Si aguesses la fe d'en Bernart Montagut
o d'en Raimon Vilar o d'en Bernart Pagut,
be t foras cofessatz.
Oimai d'aissi avan non seras esperatz:
si aras no t cofessas, lo focs es alucatz,
e l corns va per la vila l pobles es amassatz
per vezer la justizia, c'ades seras crematz."
"Izarn," so ditz l'eretje, “si vos m'asseguratz 
ni m faitz assegurar que no sia crematz,
emuratz ni destrugz, be sofrirai en patz
totz los autres tormens, si d'aquestz me gardatz; 
e s'eu posc esser fis que de vos no m partatz
e que m tenguatz onrat, que no sia forsatz,
tant auziretz de mi dels nostres enbaissatz,
que per ver dic a vos que m n'aian lauzenjatz. 
Beritz e Peir Razols non sabon ab us datz
segon qu'eu vos dirai de tot can demandatz
de crezens ni d'eretjes; mas volh n'esser celatz,
que s'eu s dic mos secretz ni m'en descobriatz
e ma cofessio e no m recebiatz 
vos ni ls prezicadors, seria i gualiatz.
E dirai vos per que, be volh que o sapchatz:
qu'eu ai be cinc cens homs d'aquestas mas salvatz
e mes en paradis, mai fui bisbes levatz
si m sui partitz de lor e ls ai desamparatz;
trastotz aquels cinc cens auria dessalvatz
e liuratz als diables per far lor voluntatz,
en las penas d'ifern cazutz e condampnatz,
que ja mai us d'aquels non seria salvatz.
E que faria eu, si pois er' encontratz
per los amics d'aquels e no m recebiatz
et er' en vostra cort escarnitz e janglatz,
e perdia l loc de So, en que eu sui pauzatz,
e caber no i podia? Seria grans foldatz.
E par aco volria que i fos la fermetatz
del laissar o del penre, mai vengutz sui guizatz.
Mai tot en primaria volh be que o sapjatz
qu'eu per fam ni per set no mi sui prezentatz,
ni per nulha paubreira, que be vos o sapjatz.
Vers es que totz nos autres a hom entrecelatz,
que ns gardem de l'esclau d'aquels c'om a citatz,
que non trobon adop que lor sia onratz
ni nulh plaideiamen senes covens fermatz;
que qui pren un heretje, on que sia trobatz,
lo deu redr' a la cort, si vol estr' escapatz.
Aisso so meravilhas maiors que no us pensatz,
que li plus car amic e ls plus endomergatz
que nos autri acsem, nos n'an dezamparatz
e so fach adversari et enemic tornatz,
que ns prendo e ns estaco cant nos an saludatz,
per so qu'els sian quiti e nos autres damnatz.
Aissi cuion ab nos rezemer lor peccatz.
Mai ans que cocha m fassa, m'en sui aconselhatz,
que sui vengutz en cort de grat e non forsatz,
e fag vos ai amor maior que no us pensatz,
qui sap la benanansa en la cal sui pauzatz.
E dir vos ai un pauc si no vo n enoiatz:
Eu ai ganre d'amics, manens et assazatz,
e no n i a negu que s tengua per paguatz,
s'a deniers o argen, tro que ls m'a comandatz.
D'avers e de comandas sui be atessaratz,
que totz nostres crezens ne tenc acabalatz;
que pauc n'i trobaretz paupres ni estiratz.
De vestirs a dobliers sui be apparelhatz,
de camizas, de braguas, de lansols bugadatz,
de cobertors, de vanoas a mos amics privatz,
que ls en posc ben servir, can los ai covidatz.
Si m dejuni soven, ja d'aco no m planguatz,
que be mangi soven de fort bos cozinatz,
de salsas de girofle e de bos empastatz.
Be val peis avol carn, e bos vis giroflatz
val be vi de tonela, e pas barutelatz
val be michas de claustra; et eissutz que molhatz
val mais a las vegadas, que, can vos trasnuchatz
al ven o a la ploia ni venetz tantolhatz, 
eu m'estau dins cobert belamen et en patz
ab los nostres cofraires, que son appariatz,
que m'espulgo e m grato can m'en ven volontatz.
E ben a las veguadas, can m'en ven volontatz,
si es cozis o cozina, no costa re l peccatz,
qu'eu meteis m'en absolvi, can ne so devalatz.
Non i a descrezensa ni tan mortals peccatz,
qui que ls digua ni ls fassa, que no sia salvatz,
s'a nos autres s'en ve, aissi o entendatz,
per me o pel diague que m'estara de latz.
Vecvos la benanansa en que eu sui pauzatz!
E s'eu la volh giquir, car conosc qu'es peccatz,
e prenc la fe de Roma, volh que m'o graziscatz
e que sia receuputz coma us homs onratz.
Ermengautz de Figueiras fo mos pair' apelatz,
cavaliers pogr' eu esser si astres m'en fos datz;
e s'eu no sui el segle garnitz ni espazatz,
volh o esser de Deu, mas vos m'o conselhatz.
A vos o dic, n'Izarn, car es enrazonatz
de rimas de romans, et es endoctrinatz,
que nulhs homs de las terras en es mielhs assaiatz. 
De nove questios que denan me pauzatz
e m prezicatz tot jorn, me sui aconselhatz,
que totas las creirai, e mai, si m'en mostratz,
per los bos testimonis que vos me amenatz
e per las guerentias que denan me pauzatz.
Per las vostras paraulas volh esser bateiatz
e tornatz a la fe que vos me sermonatz,
vos e fraire Ferriers, a qui poders es datz
de liar e de solvre, cals que sia l peccatz,
d'eretj' o de Baudes o dels Essabatatz.
E qui de mi us demanda, qui es lo coffessatz,
vos lor o podetz dire, car sera veritatz,
qu'es Sicartz de Figueiras, lo cals es cambiatz
de trastotz sos mestiers.
C'aissi coma sol esser enemics e guerriers
de la gleiza de Roma, oimai irai estiers,
qu'encaussarai heretjes, crezens e lauzengiers,
que ja amor ni tregua, que valhan dos deniers,
non trobaran ab mi: e s'anc fui plazentiers
a Peire Capella, ni a sos captaliers,
ni a Joan del Colet amics ni parceriers,
oimai d'aissi enan lor serai aversiers.
Si covertir no s volon, ans que venga febriers,
trastotz los farai penre a nostres escudiers.
Beritz e Peir Razols e Ricartz lo portiers
sabran be las estradas e ls camis traversiers,
los cluzels e las balmas e ls passes e ls sendiers
e ben las cavarotas on rescondo ls deniers.
E no m podon guerir qu'eu no ls tenga premiers.
Ja no us i calra esser, vos ni fraire Ferriers,
si covertir no s volo, vistz nostres messatgiers.”
"Sicart, ben aias tu: aquel Deus drechuriers
que formet cel e terra, las aiguas e ls tempiers
e l solelh e la luna, ses autres parsoniers,
te done que tu sias d'aquels leials obriers
que Deus mes en la vinha, c'aitan det als derriers,
can los ac alogatz, coma fetz als premiers.
Tu seras us d'aquels, si vols esser entiers,
c'aissi com as estat pervers e messorguiers,
que sias vas la fe leials e vertadiers.”

viernes, 16 de octubre de 2026

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,

Raimons de Miraval.

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,



2701, 7225, 7614, 7698.

Ramun de Miravals fo us paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part de Miravals; et en aquel castel non estavo 40 homes. Mas per lo seu trobar e per son bel dire, e car el saup plus d'amor et de domnei, e de totz los faitz avinens, e de totz los ditz plazens que corron entr'amadors et amairitz, el fo amat e tengut car per lo Coms R. de Toloza, qu'el clamava son Audiart, et el lui. El coms li dava caval et armas, els draps que besoignaven, e so que l fazia mestier. Et era senher del alberc de lui, e senher del rei P. d'Arago, e del vescoms de Bezers, e d'en Bertran de Saissac, e de totz los grans baros de aquela encontrada. E non era neguna gran domna ni valens que no dezires e no se penes que el entendes en ela, o que li volgues be per domesteguessa, quar el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr'om; per que neguna no crezia esser presiada, si no fos sos amics Raimons de Miraval. E R. de Miravals s'entendet en mantas domnas, e'n fetz mantas bonas cansos; 
e no se crezet mais qu'il de neguna endreg d'amor agues ben, e totas l'enganeren.
Ben avetz auzit R. de Miravals qui fo ni don, per qu'ieu vos vuelh dire mais de son fag. Don el amava una dona de Carcasses que avia nom na Loba de Puegnautier, filha d'en R. de Puegnautier; et era molher d'un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel. La Loba si era sobreavinens e voluntoza de pretz e d'onor; e tug li baro de la encontrada e li estranh que la vezian entendian en ela: lo Coms de Fois, en Olivier de Saissac, en P. Rotgier de Mirapeys, en Aimeric de Monrial, en P. Vidal, que fes mantas bonas cansos de lieis. En R. de Miravals si l'amava mais que totz, e la metia enans à son poder ab sas cansos e en comtans, com sel que o sabia meils far de cavalier del mon, et ab plus plazens razos et ab plus bels digz. E la Loba per lo gran pres en que el l'avia meza, car conoissia qu'el la sabia enansar fort e dezenansar, ela li sofria sos precs e l prometia de far plazer endreg d'amor, e l'avia retengut baizan. Mas ela o fazia tot per engan, et amava lo coms de Fois tan que ela ne avia fag son drut. Et era l'amor paleza de lor per tota la encontrada de Carcasses, don ela fon descazucha de pres e de honor e d'amics: que lai tenian per morta tota domna que fassa son drut d'aut baro.
En Miravals auzi la novela del mal c'avia fag, e que P. Vidal n'avia facha una mala chanso d'ela que di:
Estat ai una gran sazo;
en la cal el dis en unas coblas:
Mot ai mon cor felo
Per lieis que mala fo.
Miravals fo sobre totz pus dolens, et ac voluntat qu'en diches mal e en decazer ponhes; e pueis pesset se que mai valia que ponhes en ela enganar, aisi com el' avia lui enganat: e comensa la à defendre, à cobrir e à razonar del fag del Comte. La Loba auzi que Miravals la defendia del mal que avia fag, sobre la gran tristeza qu'el avia. Si s'alegra molt per la defensio de Miraval, per so qu'ela avia major paor del que de totas las autras gens. E sill fai venir à se e sill regrasia molt en ploran del mantenemen e de la defensio qu'el fazia d'ela; e si li dis: Miraval, s'ieu anc jorn agui pretz ni honor, ni amic ni amiga, ni fos auzida ni prezada luenh ni pres, ni aigui ensenhamen ni cortezia, per vos m'es tot avengut e de vos o tenh. E cum so sia causa que ieu non ai fag tot so que vos aves volgut endreg d'amors, no m'o a vedat amor d'autrui, mas una paraula que vos disses en una vostra canso, que ditz:

Amor me fai cantar et esbaudir...
Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pus tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Que mens en val tot fag que dessazona.

Et ieu volia vos far tan de plazer ab onrada razo, per que vos l'acsetz plus car, que no m'en volia cochar; que non a mais dos ans e cinq mes que vos retengui baizan, si com vos diches en vostra canso:
Passatz so cinq mes e dui ans
Qu'ieu vos retengui à mos comans.
Aras vei be que vos no m voles abandonar, per lo blasme fals e mensongier que m'aun mes enemix et enemiguas de sobre me. Per so vos dic que pos vos me mantenes contra tota gent, et ieu me tuelh de tota autra amor per vos, e don vos lo cor e'l cors per far tot cant que vulhatz; e met me del tot en vostre poder e en vostras mas, e prec vos que m defendatz à vostre poder. Miraval ab gran alegreza receup lo don de la Loba, et ac de lieis tot so que à lui plac longa sazo. Mas denan s'era enamorat de la marqueza de Menerba, qu'era joves e gaia e gentils domna; e non avia mentit ni enganat, ni era estada enganada ni traïda. E per aquesta se parti Miravals de la Loba, per que fez aquesta canso que dis:
S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Non cujetz que sabers
M'en falha ni razos.

la quals es aisi.
Vos avez entendut d'en R. de Miravals co saup enganar la Loba e remaner ab lieis en patz. Mas ar vos dirai de n'Alazais de Boissazon com l'enganet; et una autra apres qu'era sa vezina, na Esmengarda de Castras, et el dezia hom la bela d'Albeges. Abdoas ero de l'avescat d'Albi: n'Alazaitz era d'un castel quez a nom Lombes, molher d'en Bernat de Boisazo; na Esmengarda si era d'un borc quez a nom Castras, molher d'un ric valvassor qu'era fort de temps.
Miravals s'enamoret de n'Alazais qu'era joves e gentils e bela, e voluntoza de pretz e d'onor e de lauzor. Ecar ela conoissia que Miravals li podia plus donar de pretz que nuls hom que fos, si fo molt alegra car vit qu'el l'amava; e fetz li totz los semblans e los plazers que dona pot far à home. Et el la enanset cantan e comtan à son poder, e de lieis fes motas bonas chansos. E mes la en tan gran pretz, que totz los baros de aquela terra entendero en ela; lo vescomte de Bezers, e'l Coms de Toloza, e'l rei Peire d'Arago, als cals Miravals la avia tan lauzada, que'l reis ses vezer s'en era fort enamoratz, e l'avia mandatz sos messatges e sas joias. 
Et el ac voluntat de lieis vezer; e Miravals ponhet mot com el la vis, e fetz una cobla en sa chanso que dis:

Ar ab la forsa del freis...
S'à Lombers corteja'l reis
Per tostemps er jos ab lui;
E si tot s'es sobradeis
Per un ben en venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bella n'Alazais,
E'l fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Donc lo rei s'en venc en Albiges à Lombes per vezer n'Alazaitz; en Miravals venc ab lo rei, pregan lo rei que'l li degues valer ab madomna n'Alazais. Fort fo ereubutz et onratz lo reis, e vegut volentiers madomna n'Alazaitz. El rei, tantost can fon assegut per apres d'ela, la preguet d'amor; et ela autrejat de far tot so que volria. Si que la nueg ac lo rei tot so que volc; el lendema fo saubut per tot lo castel e per tota la cort del rei. En Miravals, que atendia esser rics de joi per prec del rei et auzi aquestas novelas, fo fort marrit; et anet s'en e laisset lo rei e la dona. Longamen se plais del mal que avia fag la dona, e de la felonia que'l rei avia facha de lui; don el per aquesta razo fe esta chanso:
Entre dos volers soi pessiu.
Can lo Coms de Toloza fon deseretatz per la guerra e per los Frances, et ac perdut Argensa e Belcaire; e li Frances agro San Gili e Albiges e Carcasses; e Bederres fon destruitz e'l vescomte de Bezers era mort, e tota la bona gen d'aquela encontrada foro morta e guandida al Coms, ab cui el se clamava'n Audiart, el vevia ab gran dolor, per so que tota la bona gent, de cui era lo Coms senher e maystre, e donas e cavaliers ero mortz e deseretatz. Pueis avia sa molher perduda, aisi com auziretz, e sa dona l'avia traït e avia son castel perdut. Avenc se que'l reis d'Arago venc à Toloza per parlar ab lo Comte, e per vezer sa seror madona na Elionor e madona Sancha. E confortet mot sa seror e'l Comte e sos filh, e la bona gen de Toloza. E promes al Coms qu'el li rendria e cobraria Belcaire e Carcassona, et à Miravals lo sieu castel; e que la bona gen cobraria lo joi que avia perdut. En Miravals, per joi qu'el ac de la promessio que'l rei fes al Comte et à lui de rendre so qu'avion perdut, e per lo tems d'estat qu'era vengutz, ja agues el preponut de no far cansos entro quez agues cobrat lo castel de Miraval que avia perdut, e car s'era enamorat de madona na Helionor, molher del Comte, qu'era la plus bela dona del mon e la melhor, à cui el non avia encaras fag semblan d'amor, fes esta canso que di:
Bel m'es qu'ieu chan e condei
Pos l'aur'es dossa e'l temps jai.

E cant ac facha la canso la trames en Arago, per que'l rei venc ab mil cavayers à servizi del Comte, per la promessio qu'el avia facha. Don lo rei fon mortz per los Frances denan Murel ab totz los mil cavayers que avia ab se, que negus non escapet ab vida.
Dig vos ai de n'Alazais de Boisazo com engannet Miravals e si meteusa auci; ara vos vuelh dir com na Esmengart de Castras saup que n'Alazaitz l'avia escarnit, mandet per en Miravals. Et el venc, et ela l dis que mot era dolenta de so que se dizia de na Alazais, don ela avia cor e voluntat de far esmenda à lui de se mezeissa, del mal que li avia fag n'Alazais. 
Et el fon leu per enganar, can vit los bels semblans e'ls bos ditz ab qu'ela li presentava l'esmenda del dan qu'el avia pres; e dis li que voluntiers voldria prendre de lieis la esmenda. Et ela pres lo per cavalier e per servidor; e Miravals la comenset à lauzar et à grazir, et à enansar son pretz e sa valor. E la dona avia sen e saber e cortezia, e saup gazanhar amics et amigas. En Olivier de Saissac, que era un gran bar de la terra, si entendia en ela e la pregava de penre per molher.
En Miravals, can vi que l'avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo; e si la preget que li fezes plazer endreg d'amor. E ela dis que no faria plazer de drudaria, qu'enans lo pendria per marit, per so que lur amor no s pogues partir ni s rompes; e quel degues partir sa molher de se, laqual avia nom madona Gaudairenca. Don Miravals fon fort alegres e jauzens cant auzit que per marit lo volia; e anet s'en al sieu castel, e dis à sa molher que no volia molher que saupes trobar, que assatz avia en un alberc d'un trobador; e que se aparelhes d'anar ves l'alberc de son paire, qu'el no la tenria plus molher. Et ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas. Cant ela auzi so que en Miravals li dis fes se fort irada, e dis que mandaria per sos parens. 
E mandet per en G. Bremon que vengues, que ela lo pendria per marit e s n'iria ab el. G. Bremon cant auzi las novelas fo molt alegres; e pres cavaliers e venc s'en al castel d'en Miraval e desmontet à la porta. E na Gaudairenca o apres, e dis à'n Miraval que siei amic eron vengut per lieis, e qu'ela s'en volia anar ab lor. Miravals fo molt alegres e la dona plus. La dona fo aparelhada d'anar; en Miravals la menet fora e troba en G. Bremon e sa companha e receup los fort. Can la dona volc montar él caval e ela dis à'n Miraval, que pus qu'ela volia partir de liei, que la des à'n Guilhem Bremon per molher. Miravals dis que voluntiers, si ela o volia. En G. se trais enan e pres l'anel per espozar; en Miraval la l det per molher e menet la'n.
Can Miraval ac partida sa molher de se, anet s'en à madona na Imenjarda; e dis li qu'el avia fag son comandamen de sa molher, e qu'ela denhes faire e dir e li atendes so que li avia promes. E la dona li dis que ben avia fag; e que s'en tornes à son castel e que fezes son aparelhamen de far grans nossas e de recebre lieis per molher, car ela mandaria tost per el. Miravals s'en anet e fes gran aparelhamen per far nossas. Ela mandet per n Olivier de Saissac, et el venc tost: et ela l dis co ela faria tot so qu'el voldria, e'l penria per marit. Et el fo lo plus alegres hom del mon; e acorderon aisi lur fag que'l ser la'n menet al sieu castel, e l'endeman l'espozet e fes grans nossas e gran cort.
Las novelas vengro à'n Miravals que la dona avia pres n Olivier de Saychac per marit. Fort fo dolen e trist, car l'avia fag sa molher laissar, e que l'avia promes que l prendria per marit, e que n'avia fag son aparelhamen de nossas; e dolens de n'Alazais del mal qu'ela avia fag ab lo rei d'Arago: e si perdet tot joi e tot alegrier e tot solatz, e cantar e trobar. E estet com hom esperdutz ben dos ans; e mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu'en fazian. Mas una gentil dona que avia nom Brunessen, molher d'en P. Rotgier de Cabaret, que era envejoza de pretz e d'onor, si mandet saludan e pregan e confortan à'n Miravals que s degues alegrar per l'amor de lieis: e que saubes per veritat qu'ela l'anaria vezer si no volia venir vas lieis, e li faria tan d'amor, qu'el conoisiria be que no l volia enganar. E de aquesta razo fes esta chanso que di:
Ben aia'l messatgier.


2701, 7225-6, 7698.

E m tol deport ab cossirier que m dona,
E torna tot mon solatz en cossir;
Que si non es ma canso sobrebona
Non dei esser aissi del tot blasmat:
Pero si cug cantar à voluntat
D'entendedors e de drutz e d'amigas.

Mas no vol ges à domnas cossentir
So per qu'à dreg vei qu'om las ocaizona,
Que tals n'i a que no volon cauzir
El temps qu'om plus d'amar las arazona:
Pois quan joven lor estrai sa beutat
Prendo'l sordeis qu'avian soanat,
Aissi com fes lo Lombartz de las figas.

Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pos tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Quar mens en val tot frutz que dessazona:
Mas sapcha gen celar tota vertat,
Que cilh qu'en als li serian privat
Ad ops d'amar li serian destrigas.

Ges la bella qu'ieu plus am no s'albir
Qu'en re l'ensenh ni l casti ni l despona,
Qu'ilh sab tan be laissar e far e dir
Per que no m cal que ren als hi apona.
E si li platz que m retenh' à celat,
Per tres razos don li drut son amat
Li serai bos, messatgiers so li m digas.

S'ieu ja res fauc don madomna s'azir
No'lh perdon dieus si ella m'o perdona;
Quar no la volh galiar ni trazir, 
Ni razonar so qu'ella m mal razona. 
Tot m'es honors quant à lieis si' onrat, 
E grazisc tot quant à lieis ven à grat; 
E voll n'aver guerras et enemigas.

Bona domna, on qu' aia domnejat,
Volh que tengas Miraval domenjat;
E mas cansos en cap d'autras amigas.

Si tot m'aves, Mais d'amic, cor irat,
A vostr' ops ai Miraval si gardat,
Que vos l'aves et ieu n'ai enemigas.

Mantel, de sen, de pretz e de beutat 
E de joven vos vei tan gen honrat, 
Que sai ne son mantas domnas enigas.

2701, 7225-6, 7698, M.

Ar ab la forsa del freis,
Quan tot lo mons trembl'e brui,
Val mais solatz e domneis,
E cants e totz bel desdui,
Qu'él temps quan folh' e flor nais:
A celui qu'es pros e gais,
Contra l'us del temps e del mon,
Be par que bon cor li aon.

La gran beutatz que pareis
En la bella cui hom sui,
El ric pretz qu'à tot jorn creis
M'an tout domnejar d'autrui.

Mas un dous esguart m'atrais
Vas liei servir, don jamais 
No temsera fam, freg ni son,
S'agues cor del dig que m respon.

En amors a mantas leis,
E de mantas partz adui
Tortz e guerras e plaideis.
Leu reven e leu refui,
Leu s'apai' e leu s'irais:
E qui d'aisso l'es verais
Soven sospira de prion,
E mantz enois blan e rescon.

Anc mais ni tan no m destreis: 
Mas er ai trobat ab cui
Mi mou paors et esfreis,
E m cass' e m pren e m destrui.
Et ieu ges per tan no lais 
Que l'ai don me mou l'esglais
No tenha mon cor deziron,
On plus lo dezir me cofon.

Pero, si tot m'es gabeis,
Mos bos respietz m'i condui;
E si m dizia sordeis,
No volh tornar lai don fui.
Pos vengutz es à l'assais 
Poder a que m derc o m bais;
Qu'ieu no fug si m ras o si m ton, 
Ni ja no volh saber vas on.

S'à Lombers corteja'l reis
Tostemps mais er joi ab lui;
E si tot s'es sobradeis,
Per un be li'n venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bela n'Azalais,
El fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Domna tan vos soi verais
Que de totz cortes assais
Volh que Miraval vos aon;
Mas nous volh dir quals es ni don.

Per mon Audiartz son gais,
Que tota gens ab eslais
Prezon mais lo Comte Ramon
De null autre Comte del mon.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Bel m'es qu'ieu cant e condei
Pos l'aur' es douss' e'l temps gais,
E pels vergiers e pels plais
Aug lo retint e'l gabei
Que fan l'auzelet menut
Entre'l blanc e'l vert e'l vaire;
Adonc se deuria traire
Cel que vol qu'amor l'ajut
Vas captenensa de drut.

Ieu no soi drutz mas domnei,
Ni no m sent pena ni fais,
Ni m rancur leu ni m'irais,
Ni per orgolh no m recrei.
Pero temensa m fai mut,
Qu'à la bella de bon aire
Non aus mostrar ni retraire
Mon cor, si'l tenc escondut
Tro qu'aia'l sieu conogut.

Be vol qu'om gen la cortei
E plai li solatz e jais;
E no l'agrad' om savais
Que s'en deguis ni s malmei.
Mas li pros son be vengut,
A cui fai tan bel vejaire
Que quascus es sos lauzaire,
Quan son d'enan lieis mogut,
Meils que s'eran siei vendut.
No crei qu'ab lieis apparei
Beutatz d'autra domna mais, 
Neis flor de rozier quan nais 
Non es plus fresca de liei: 
Cors be fag e gen cregut, 
Boqu'et olhs del mon esclaire, 
Que beutatz noi posc plus faire;
Si mes tota sa vertut
Que res no l'es remazut.

Ses pregar e ses autrei
Son intratz en greu pantais
Com pogues semblar verais
S'ieu sa gran valor desplei;
Qu'enquer non a pretz avut
Domna que nasques de maire,
Qu'encontra'l sieu valgues gaire;
E si n'ai mans car tengut 
Que'l sieu al melhor vencut.

Ja madomna no s malei
S'ieu à sa merce m'eslais,
Que non ai cor que m'abais
Ni ves amor me desrei; 
Qu'ades ai del meils volgut 
Defors e dins mon repaire: 
E de lieis no soi gabaire,
Qu'en plus non ai entendut
Mas gen m'acolh' e m salut.

Canso vai me dir' al rei,
Cui joi guid' e vest e pais,
Qu'anc no l trobei en biais,
Qu'aital com lo volh lo vei.
Ab que cobre Montagut
E Carcasson' e'l repaire,
Pois er de pretz emperaire;
E temeran son escut
Sai Frances e lai Masmut.

Domn' ades m'avetz valgut
Tan que per vos soi cantaire;
E no cugei canso faire
Tro'l fieu vos agues rendut
De Miraval qu'ai perdut.

Mas lo rei m'a covengut
Que lo me rendr' ans de gaire
E mon Audiart Belcaire;
Pois auran domnas e drut
Cobrat lo joi qu'an perdut.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ben aia'l messagiers
E cilh que lo m trames,
A cui rent mil merces
Si ja m torn' alegriers.
Pero de mos mals cossiriers
Qu'ai avutz soi tan sobrepres, 
Qu'à penas crei que domna per amor 
M'aia bon cor ni m volha far honor.

Ab mans adregz mestiers
Avia joi conques
Tals, que cug que m valgues
Si de lai fos entiers.
Que massa rics ni pretz sobriers
No cugera que mi nogues,
Qu'ieu esgardei domna de tal valor
Que de beutatz fos bass'e de ricor.

Tals que ja lauzengiers
No s'en entremezes,
Quar mans enois n'ai pres
Mentr'era drutz leugiers;
Qu'adoncs cujava q'us empiers
No m tengues madomn' en defes,
Per que m tornet mantas vetz à folor
E mantas vetz en gaug et en doussor.

Per so m'era derriers
De totz los autres mes,
Que mon loc no m tolgues
Rotlan ni Oliviers,
Ni ges Orestains ni Augiers
No cujera que s'i mezes:
Mas me ten hom per tan bon cauzidor
Que so qu'ieu volh ten quascus per melhor

Be m cugei fos estiers
Madomna que non es,
Que tostemps li tengues
L'esbaudimens premiers
Sos fols cujars e messongiers,
E cossec la sa mala fes.
De son pauc pretz li fassa dieus menor,
Que mon fin cor a tornat en error.

Qu'ieu fui al prim destriers
Et apres palafres;
Era creis tan l'arnes
Que trop peza'l dobliers.
E pois vei que m'er mal loguiers
E temi que l'afan cregues,
Don no m'aura jamais per servidor;
E lais me dieus mo meils trobar alhor.

Domna que torn' en blasme sa valor
No deu aver de Miraval la tor.

Mon Audiart sal dieus, e sa honor, 
Que totz lo mons val mais per sa valor.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Entre dos volers soi pensius,
Que'l cor me dis que no cant mais,
Ni amor no vol que m'en lais
Tan quant él segle sia vius. 
Del laissar ai gran razo
Que ja mais no fes canso;
Mas eras cant quar amor e jovens
M'o ensenha, e mezura e sens.

E s'anc nul jorn fui esforsius
D'esser adretz, cortes ni gais,
Era m'es ops que m'i eslais
Ab faitz et ab ditz agradius:
Qu'en tal domn'ai sospeisso
Que'l seu rics, car gazardo
No pot servir nuls hom desavinens,
Quar ilh no fai ni'lh plai res desplazens.

Vas bona domna son autius,
Mas no de re que sos pretz bais;
Equar una domna me trais
Tornar m'en ai vilas mesclius?
Non ja; tenria li pro
Si la tornav' en resso;
Qu'à las avols no ten dan fallimens,
E prezo s mais per gabs e per contens.

Ab aitals honratz senhorius
Ai eu estat tostemps verais,
Qu'afans ni pena ni esglais
Ni nul maltrag no m fos esquius.
Quar tug dizon à lairo
Qu'anc d'amors no fi mon pro
Menton, qu'avut n'ai bes e gauzimens,
E n'ai sufert dans e galiamens.

De cui que s vol baisse sos brius
Plus l'onor midons mont'e nais; 
Qu'aissi com la roza e'l glais
Genson quan repaira l'estius, 
Midons a tot l'an sazo
Qu'ilh sab gensar sa faisso
Ab bels semblans et ab cuendes parvens,
Don creis sos pretz e sos captenemens.

Per lieis am fontainas e rius,
Pratz e vergiers, e boscs e plais,
Las domnas, els pros els savais,
Els fols els savis els badius
De la franca regio
Don ilh es e de viro:
Quar tant es lai assis mos pessamens
Que mais no cug sia terra ni gens.

N'Alazais de Boissazo
Fai son pretz meillor de bo;
E perda dieus qui l'er desavinens,
Pos tan gen sec sos bels comensamens.

2701, 7225-6, 7614, 7698, M.

S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Nous cujetz que sabers
M'en falha ni razos,
Ni talans amoros,
Que'l plus de mos volers
Es en joi et en can;
E de razos ai tan,
Que cantar en poiri' assatz:
Mas tot quan sai no volh sapchatz.

Qu'amat ai longamen
Tal domn' ad escien,
Qu'anc servirs ni plazers
No m'i poc esser bos,
Ni pregars ni cansos,
Ni celars ni temers,
Qu'ieu noi trobes engan.
Et ieu sofren mon dan
Saub l'enganar totz enganatz
E remaner ab lieis en patz.

Qu'estiers no m fora gen,
Pos del mieu fallimen
Era vist lo parers,
Qu'ieu encerques son pros,
Entro que d'ambedos
Fos pres eguals lezers,
Que si fes son talan
Ieu m'anei percassan;
E fo plus adretz lo mercatz
Que de liei si m partis iratz.

Drut que de sidons pren
Nul autre venjamen
No sab que s'es jazers;
Que malditz e tensos
Fan d'ensenhat janglos.
E pois non es tot vers
Quan domna fai semblan,
Qu'ilh vol que la deman
Tal que ja no l sera privatz;
E si s'en tenra per pagatz.

Que quant ieu mi prezen
En loc de cauzimen,
Non es mos capteners
Lauzengiers ni ginhos, 
Ans plus temens q'us tos 
Soi lai on es poders. 
E dieus me don l'autr'an 
Trobar domna prezan, 
Que'l gazardos m'en si' onratz 
Quan serai per lieis trebalhatz.

Tot quant es de joven
E de fin pretz valen
Ten la marqueza ders
De Menerb' à sazos; (Menerba)
E per pauc entre nos
No poja sa valors.
Mas en parli dobtan
Qu'enemigas ne blan;
E pois de lieis no m n'escai gratz,
Lo tortz me sia perdonatz.

Mais d'amic, on qu'ieu an
Vos es caps de mon can
E de Miraval poestatz:
Mas no volh que l'anel perdatz.