Temptar, Temptacio, Temptament, Temptaire, Attentar, Ten, Tin, Tendre

Temptar, v., lat. tentare, tenter.

Qu' el diables no ns puesca temptar. Brev. d'amor, fol. 20.

(chap. Que lo dimoni (diable) no mos pugue tentá.)

Que le diable ne nous puisse tenter.

Cant lo temptayres nos tempta. V. et Vert., fol. 44.

(chap. Cuan lo tentadó - tentaire - mos tente.)

Quand le tentateur nous tente.

ANC. CAT. Temptar. CAT. MOD. ESP. PORT. Tentar. IT. Tentare. 

(chap. Tentá : tento, tentes, tente, tentem o tentam, tentéu o tentáu, tenten; tentat, tentats, tentada, tentades; tentaré; tentaría; si yo tentara.)

2. Temptacio, Temptatio, Tentacio, Tentacion, s. f., lat. tentacionem, tentation.

Non pogram lur temptacios

Sofrir. 

Brev. d'amor, fol. 24.

Nous ne pourrions leurs tentations souffrir.

Met lo en temptacio. V. et Vert., fol. 11.

Le met en tentation.

Que no intres en tentacion. Hist. de la Bible en prov., fol. 60.

Que tu n'entres pas en tentation.

ANC. CAT. Temptació. CAT. MOD. Tentació. ESP. Tentación. PORT. Tentação. 

IT. Tentazione. (chap. Tentassió, tentassions.)

3. Temptament, Temptamen, s. m., lat. tentamentum, tentation, tentative.

Toz los temptamens del diable. Trad. de Bède, fol. 17.

(chap. Tots los tentamens del diable o dimoni.)

Toutes les tentations du diable.

IT. Tentamento. (chap. Tentamén, tentamens.)

4. Temptaire, Temptayre, Tentador, adj., lat. tentator, tentateur.

Diables es totz temps temptayres. V. et Vert., fol. 44.

(chap. Lo diable o dimoni es tots tems (sempre, seguit) tentaire o tentadó.)

Le diable est (en) tout temps tentateur.

Subst. Cant lo temptayres nos tempta. V. et Vert., fol. 44.

(chap. Cuan lo tentaire o tentadó mos tente.)

Quand le tentateur nous tente.

CAT. ESP. PORT. Tentador. IT. Tentatore. (chap. tentaire, tentaires; tentadó, tentadós; tentadora, tentadores.)

5. Attentar, v., lat. attentare, attenter.

Injustamen o senes causa si attentava. 

Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 151.

Injustement ou sans cause s'il attentait.

CAT. ESP. Atentar. PORT. Attentar. IT. Attentare. (chap. Atentá : atento, atentes, atente, atentem o atentam, atentéu o atentáu, atenten; atentat, atentats, atentada, atentades; atentaré; atentaría; si yo atentara contra los amics dels etarres me diríen terroriste; aixina es la política.)

Ten, Tin, s. m., lat. tempus, tempe, partie de la tête.

Per tens, l' esprit animal si expan als nervis sensitius.

Eluc. de las propr., fol. 39.

Par les tempes, l'esprit animal s'étend aux nerfs sensitifs.

Lo feri al tin de costa l' aurelha. Cat. dels apost. de Roma, fol. 130.

(chap. Lo va ferí al tin (os temporal) contra la orella.)

Le frappa à la tempe de contre l'oreille.

(chap. Tin, tins; ten, tens; os temporal, ossos temporals; pulsera - vore Pols.)

2. Templar, s. m., tempe.

Del templar senestre entro al templar destre. Trad. d'Albucasis, fol. 14.

(chap. Del temporal esquerro hasta lo temporal dret; senestre : zurdo, esquerro; destre : diestro : dret, de la dreta.)

De la tempe gauche jusqu'à la tempe droite.

3. Templa, s. f., lat. tempora, tempe.

Am dos cauteris sobre doas templas. Trad. d'Albucasis, fol. 4.

Avec deux cautères sur les deux tempes.

IT. Tempia. (chap. Temporal, temporals - os, ossos; vore Pulsera, pulseres. ESP. Hueso temporal.)

Tendre, v., lat. tendere, tendre, étendre, bander, étaler, déployer.

Dieus, lo reys, sap s' arbalesta tendre. 

G. Faidit: Cascus hom.

Dieu, le roi, sait son arbalète tendre.

De mercier e de sabatier e de tot tendier estranh que tenda.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.

De mercier et de cordonnier et de tout étalagiste étranger qui étale.

- Dresser des tentes.

Pausero se costa Sant Felitz, et aqui elhs se tendero. Philomena.

(chap. Se van posá al costat de San Félix, y aquí (allí) van pará les tendes.)

Se placèrent contre Saint-Félix, et là ils se dressèrent des tentes.

- Dresser des piéges.

Ieu saupra gent tendre,

E penre ors o laupart.

Hugues de la Bachelerie: Per grazir.

Je saurais bien tendre, et prendre ours ou léopard.

- Viser à, se diriger vers, s'appliquer à.

Loc. Vas l' albert tenc de son vassalh, (albert : alberc)

En Bascol.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Il se dirigea vers la demeure de son vassal, le seigneur Bascol.

Cel que tenc vas s' amia. 

T. de Lanfranc Cigala et de (Guillelmine) Guillaumine de Roziers: Guilelma.

Celui qui se dirigea vers son amie.

Loc. fig. Toza, tal fazenda

Ai qu' obs m' es que y tenda.

G. Riquier: Gaya pastorella.

Fillette, j'ai telle affaire que besoin m'est que je m'y applique.

Part. pas. Dieus ten son arc tendut.

P. Cardinal: Razos es.

Dieu tient son arc tendu.

Quan lay aura son trap tendut.

Bertrand de Born: Lo coms.

Quand là il aura sa tente tendue.

Can la ost fonc tenduda entorn lo castel.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 7.

Quand l'armée fut déployée autour du château.

CAT. Tendre. ESP. PORT. Tender. IT. Tendere. (chap. Tendre; estendre o extendre; pará una tenda.)

2. Tendemen, s. m., tension.

Prov. Arc frain tendemens, et alaschamens, coratge. Trad. de Bède, fol. 3.

Tension brise arc, et relâchement, courage.

3. Tendier, s. m., tendeur, étalagiste.

De mercier e de sabatier e de tot tendier estranh que tenda.

Tit. de 1246. Arch. du Roy., Comtes de Toulouse.

De mercier et de cordonnier et de tout étalagiste étranger qui étale.

CAT. Tender. ESP. Tendero. PORT. Tendeiro. IT. Tenditore. (chap. Tendé, tendés, tendera, tenderes; de botiga : botigué, botigués, botiguera, botigueres : de botica : farmassia : boticari, boticaris, boticaria, boticaries; apotecari, apotecaris, apotecaria, apotecaries. En alemán se li diu Apotheke a la farmassia : farmasséutic, farmasseutics, farmasséutica, farmasséutiques.)

4. Tenda, s. f., tente.

Plai me quan vey sus el pratz

Tendas e pavallos fermatz.

Bertrand de Born: Be m play.

Il me plaît quand je vois sur le pré tentes et pavillons fixés.

Tendas e traps despleyar.

(chap. Tendes y draps (pabellons) desplegá : pará.)

Pierre du Villar: Sendatz vermelhs.

Tentes et pavillons déployer.

- Étendage.

Los garnidors dels draps no garnisso ni cardo los draps cant los auran levat de las tendas, entro que los pezadors establitz los aio pezatz.

Tit. de 1331, DOAT, t. CXLVI, fol. 220.

Que les garnisseurs des draps n'appareillent ni cardent les draps quand ils les auront levés des étendages, jusqu'à ce que les peseurs établis les aient pesés.

CAT. Tenda. ESP. Tienda. PORT. IT. Tenda. (chap. Tenda, tendes; tendeta, tendetes.)

5. Tendelh, Tendil, s. m., tenture, pavillon.

Que 'l ric, de cuy son li tendelh,

Tenon li pueg e la planha.

H. Brunet: Lanquan son.

Vu que les riches, de qui sont les pavillons, tiennent les coteaux et la plaine.

En la cambra qu' es vouta, dins lo tendil.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 34.

Dans la chambre qui est voûtée, dans le pavillon.

6. Atendar, v., camper, dresser des tentes.

Elh los fe atendar costa si am lurs tendas. Philomena. 

(chap. Ell los va fé atendá (pará) al costat d'ell en les seues tendes.)  

Il les fit camper contre soi avec leurs tentes.

Part. pas. Elh rey Marsseli, que saup que aqui s fo atendat R. am los XII pars.

Philomena.

Le roi Marsile, qui sut que là se fut campé R. avec les douze pairs.

CAT. ESP. Atendar. IT. Attendare. (chap. Atendá, pará una tenda de campaña o un pabelló de guerra.)

7. Atendre, v., lat. attendere, attendre, espérer.

Que farai, ieu, qu' autre joi non aten?

Hugues de Saint-Cyr: Tres enemicx.

Que ferai-je, moi, qui autre joie n'attends pas?

Atendion qu' el guazardon vengues.

(chap. Ells atendíen (esperaben) que lo guañ vinguere.)

G. Faidit: Fortz chausa es.

Ils attendaient que le profit vint.

A mi platz mais que atenda.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

A moi il plaît davantage que j'attende.

Fig. Rei castellas, l' emperi vos aten.

(chap. Rey castellá, l'imperi vos (tos) atén : espere.)

Guillaume de Montagnagout: Bel m' es.

Roi castillan, l'empire vous attend.

- Tenir, accomplir, soutenir.

O atendrai a te. Titre de 960.

Cela je tiendrai à toi.

Que ara nos atenda so que nos a promis. Guillaume de Tudela.

Que maintenant il nous tienne ce qu'il nous a promis.

Loc. Sol ma dona me deng voler,

E sa paraula atendre.

B. de Ventadour: Amors e que.

Seulement que ma dame me daigne vouloir, et sa parole tenir.

Per qu' ieu non puesc sa guerra sol atendre,

A sa merce me ren sos domengiers.

Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.

Puisque je ne puis sa guerre seul soutenir, à sa merci je me rends son sujet.

- Réputer, estimer.

Attenguatz lo per vilan qui no l' enten.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Que vous le teniez pour vilain (celui) qui ne l'entend pas.

- Faire attention.

Ella s fen sorda, gens a lui non atend. Poëme sur Boèce.

Elle se feint sourde, point à lui ne fait attention.

- Durer, se prolonger.

El se dava grand temor

Qu' al ser non atendes vius.

G. Riquier: Ad un fin.

Il se donnait grande crainte qu'au soir il n'attendît (n'atteignît) vivant.

- S'appliquer, être attentif, porter ses soins.

Tan m' atendiei per far lo sieu servir.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Tant je m'appliquai à faire le sien servir.

Quan auza sa malanansa

Dir a lieys a cui s' aten.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.

Quand il ose sa souffrance dire à celle à qui il porte ses soins.

Al mieu semblan, qui en dos luecs s' aten,

Vas quascun es enganaire e trahire.

Arnaud de Marueil: Aissi cum sell.

A mon avis, qui en deux endroits porte ses soins, envers chacun est trompeur et traître.

Subst. A tot lo meins m' es l' atendres honor.

Aimeri de Sarlat: Fis e leials.

A tout le moins l'attendre m'est honneur.

Part. pas. Non pot esser suffert ni atendut

Qu' ades non chan, pus estius vey tornat.

G. Adhemar: Non pot esser.

Il ne peut être souffert ni attendu que maintenant je ne chante pas, puisque je vois l'été revenu.

Conj. Attendut la amor e la gran affection.

Tit. de 1391, bailliage de Sisteron.

Attendu l'amour et la grande affection.

Conj. comp. Attendut que de ben fach nos aurian avol guiardon.

Tit. de 1391, bailliage de Sisteron.

Attendu que de bien fait nous aurions mauvaise récompense.

Voyez Paraula.

CAT. Atendrer. ESP. Atender. PORT. Attender. IT. Attendere. (chap. Atendre.)

8. Aten, s. m., attente.

Trop cug que fas lonc aten. 

B. de Ventadour: Conort.

Beaucoup je crois que je fais longue attente.

Arnaut a fait e fara lons atenz.

A. Daniel: Si m fos Amors.

Arnaud a fait et fera longues attentes. 

ANC. CAT. Atend. (chap. Atén, atens : espera, esperes.)

9. Atenda, Atenta, s. f., attente, espoir.

Ni m faza far long' atenda,

Que lonc termini m fan paor.

B. de Ventadour: Estat ai.

Ni me fasse faire longue attente, vu que longs termes me font peur.

Per venir a lors atentas. Chronique des Albigeois, col. 21.

Pour venir à leurs attentes.

(chap. Atenda, atendes; atenta, atentes : espera, esperes.)

10. Atendensa, s. f., attente, délai.

No 'l vuelh plus tarzar

Ni far longu' atendensa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Je ne le veux plus retarder ni faire long délai.

Gen complir m' atendensa.

G. Faidit: L' onratz jauzens.

Gentiment remplir mon attente.

- Intention, affection, disposition.

Per bona atendensa

Esper qu' alcus jois m' en veigna.

Pierre d'Auvergne: Ab fina joia.

Par bonne affection, j'espère que quelque joie m'en vienne.

Don sui paguatz, ses plus, ab s' atendensa.

Aimeri de Peguilain: Ancmais de.

Dont je suis payé, sans plus, avec son affection.

CAT. Atendencia. (chap. Atendensa, atendenses : atensió, atensions.)

11. Atendezo, s. f., attente, espérance.

Anc non auzi, fors de Breto,

D' ome tan longua atendezo.

G. Adhemar: Be m' agr' obs.

Oncques je n'ouïs, hors de Breton, d'homme si longue attente.

12. Atendemen, s. m., attente, espoir.

A vos lais lo lonc atendemen

Senes jauzir, qu' ieu voill lo jauzimen.

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire Vidal.

A vous je laisse la longue attente sans jouir, vu que je veux la jouissance.

Per qu' ieu lais

L' atendemen. 

G. Faidit: Gen fora.

C'est pourquoi je laisse l'attente.

ANC. CAT. Atendement, atendiment. ANC. ESP. Atendimiento. IT. Attendimento. (chap. Atendimén, atendimens.)

13. Atenduda, s. f., attente, espoir.

Atenduda dels dreituriers et alegresa. Trad. de Bède, fol. 58.

Attente et allégresse des justes.

Aquesta mi' atenduda.

Guillaume de Saint-Didier: Malvaisa. Var.

Cette mienne attente.

ANC. FR. Demain morras sans atendue.

Chr. de Troyes, Hist. litt. de la Fr., t. XV, p. 207.

14. Atendudament, adv., attentivement.

Si atendudament regardam le mon, en sa grandeza... conoyssherem le gran poder del Payre. Eluc. de las propr., fol. 4.

Si attentivement nous regardons le monde, dans sa grandeur... nous connaîtrons le grand pouvoir du Père.

(chap. Atentamen o aténtamen.)

15. Atensar, v., tendre, bander.

Part. pas.

Li Turc trazo sagetas ab lors arcx atensatz. Roman de Fierabras, v. 2947.

(chap. Los Turcos tiren saetes (fleches) en los seus arcs (arcos) tensats.)

Les Turcs tirent flèches avec leurs arcs tendus.

16. Destendre, v., détendre.

Mains cairels desclavar e destendre.

Aicarts del Fossat: Entre dos reis.

Maints carreaux détacher et détendre.

Pereiras far destrappar e destendre.

Bertrand de Born: Ar ven la.

Pierriers faire débander et détendre.

Nuills archiers tan dreich non sap destendre.

Richard de Barbezieux: Ben volria.

Nul archer si droit ne sait détendre.

Fig. Pus sos belhs ditz vol destendre.

Raimond de Miraval: Selh cui joys.

Puisque ses beaux propos il veut détendre.

IT. Distendere. (chap. Destendre : des + tendre, despará : des + pará.)

17. Entendre, v., lat. intendere, entendre, écouter.

No lo y dirai, s' ilh non o vol entendre.

(chap. No lay diré, si ella no u vol entendre : escoltá.)

Pons de la Garde: Sitot non.

Je ne le lui dirai pas, si elle ne le veut pas entendre.

Suau parlem, dona, c' om no ns entenda.

Un Troubadour Anonyme: Bona domna.

Parlons doucement, dame, qu'on ne nous entende pas.

- Comprendre, deviner, apprendre.

Conosc e sai entendre

Las lurs malvestatz.

Pierre de Bussignac: Sirventes.

Je connais et je sais entendre les leurs méchancetés.

Seinher Conrat, ieu sai dui rei qu' estan

D' ajudar vos; aras entendatz qui.

Bertrand de Born: Ara sai ieu.

Seigneur Conrad, je sais deux rois qui s'abstiennent de vous aider; maintenant apprenez qui.

Loc. Sos amics d' el li deron ad entendre l' engan.

(chap. Sons amics (d'ell) li van doná a entendre l'engañ.)  

V. de Savari de Mauléon.

Ses amis de lui lui donnèrent à entendre la tromperie.

- Savoir, avoir le talent, l'expérience.

Entendia se de trobar. V. de S. Honorat.

Il s'entendait à trouver. 

Mielhs s' entend que vos en amor.

T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.

Mieux il s'entend que vous en amour.

- Supposer, imaginer.

Lo vers a fait Peyrols, e no i enten 

Mot maladrech, ni ren que y descovenha.

Peyrols: Ben dei.

Peyrols a fait le vers, et il n'y entend propos malhonnête, ni rien qui y soit inconvenant.

- Prétendre, vouloir.

Que il plagues, s' ieu l' entendia 

Servir et honrar.

B. Zorgi: Totz hom.

Qu'il lui plût, si j'entendais la servir et honorer.

- Viser, avoir du penchant, s'affectionner, s'appliquer.

Tu, qu' en adulteri 'ntendes.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Toi, qui à l'adultère as du penchant.

Soliatz en domneiar entendre. V. de R. Jordan.

Vous souliez à courtiser vous appliquer.

Entendia en pretz et en ben dig de lauzor. V. de Bertrand de Born.

Il s'affectionnait à mérite et à bien dit de louange.

Entendet en una borzeza d' Orlhac. V. de H. Brunet.

(chap. Se enteníe en una burguesa de Orlhac.)

Il s'affectionna à une bourgeoise d'Orlhac.

L' autre en entendre sapuz.

T. de Rambaud et d'Albertet: Albertet.

L'autre à s'affectionner instruit.

Part. prés.

Tan ben parlan ni tan ben entenden.

Aimeri de Peguilain: En aquelh.

Si bien parlant et si bien comprenant.

Substantiv. Que m deignes suffertar

Qu' ieu sia sos fis entendens.

Giraud de Borneil: Quan lo freitz.

Qu'elle me daignât supporter que je sois son fidèle affectionné.

Part. pas. Quan sos pes

Es entes.

G. Riquier: Qui s tolgues.

Quand sa pensée est entendue.

ANC. FR. Non puet nus qui aim par amors

Entendre aillors que vers s'amie.

Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 83.

Si te suppli, entens à mes clamours.

Cl. Marot, t. IV, p. 110. 

CAT. Entendrer. ESP. PORT. Entender. IT. Intendere. 

(chap. Entendre, entendres : yo me enteng o entenc, entens, entén, entenem, entenéu, entenen; entés, entesos, entesa, enteses; entendré; entendría; si yo entenguera lo romans.)

18. Enten, s. m. attente, intention, but, fin, dessein.

Preyar no us aus per enten de jauzir.

Arnaud de Marueil: Si m destrenhetz.

Je n'ose vous prier par intention de jouir.

D' amar mi dons en cui es mos entens.

Pons de Capdueil: L' adreitz solatz.

D'aimer ma dame en qui est mon attente.

Val mais a mos entens 

En luec foudatz que sobriers sens.

G. Adhemar: Ieu ai.

Vaut mieux à mes desseins folie à propos que sens supérieur.

19. Entensa, s. f., attente, intention, volonté, dessein.

Vas vos soplei vas cui ai mes m' entensa.

R. Jordan Vicomte de S. Antonin: Vas vos.

Je supplie vers vous vers qui j'ai mis mon attente.

Car ac entensa,

Nul temps, de far penedensa.

V. de S. Honorat.

Car il n'eut intention, (en) nul temps, de faire pénitence.

ANC. CAT. Entenza. IT. Intenza. (chap. Entensa, entenses; intensió, intensions;  voluntat, voluntats.)

20. Ententa, s. f., attente, intention, attention.

Per l' amor de la genta...

En cui ai mes m' ententa.

B. de Ventadour: Quan la doussa.

Pour l'amour de la gentille... en qui j'ai mis mon attente.

Ben pert m' ententa e ma cura.

Lamberti de Bonanel: Pois vei.

Je perds bien mon attention et mon soin.

ANC. FR. En fol lin ai mis m'entente. 

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 170.

Car celle-là vers qui tu as entente

De t'adresser. 

Cl. Marot, t. II, p. 14.

ANC. CAT. Ententa.

21. Entendensa, s. f., avis, idée, pensée.

De so don yeu soy doptos

Me diatz vostr' entendensa.

T. d'un Marquis et de Giraud: De so don.

De ce dont je suis douteux que vous me disiez votre avis.

- Attente.

Greus es trop longa entendensa. 

T. du Comte de Rodez et de Hugues de Saint-Cyr: N Ugo.

Pénible est fort longue attente.

- Affection, tendresse, inclination.

Non partrai m' entendensa. 

G. Faidit: Ben for' oimais.

Je ne départirai pas mon affection.

Ans que us vis,

Fo m' entendensa

Que us ames e us servis.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous cossire.

Avant que je vous visse, ce fut mon inclination que je vous aimasse et vous servisse.

On lit dans un passage de Gui d'Uisel, cité par Redi Annot. al Ditir., p. 50:

La vermeilla e blanca kara de la mea fina entendensa.

Et Boccacio, dans le Filostrato, a dit:

Di poter ricever, qual si vuol pria, la dolce sua e unica intendenza.

Intendenza alla provenzale in vece dell' amata.

CAT. Entendenza, entendanza. IT. MOD. Intendenza.

(chap. Entendensa, entendenses; idea, pensamén, cavilassió.)

22. Entencio, Entensio, Entenssio, s. f., lat. intentio, intention, affection, attention, application.

Si la entencios de ton cors es torta. V. et Vert, fol. 62.

Si l'intention de ton coeur est tortue.

Membre li que long' entencios

A destorbat manta bona fazenda. 

Albert de Sisteron: En amor ai.

Qu'il lui souvienne que longue application a troublé mainte bonne affaire.

Loc. Non agui m' entensio

En autra, si en vos no.

Hugues de Saint-Cyr: Longamen.

Je n'eus mon intention en autre, sinon en vous.

El avia tot jorn s' entensio

En aculhir et en far onramen.

B. Carbonel: S' ieu anc.

Il avait toujours son attention à accueillir et à faire honneur.

- Intensité.

Per compressio del cor, et intenssio de calor.

Eluc. de las propr., fol. 84.

Par compression du coeur; et intensité de chaleur. 

ANC. CAT. Entenció. CAT. MOD. Intenció. ESP. Intención. PORT. Intenção. 

IT. Intenzione. (chap. Intensió, intensions.)

23. Entendement, Entendemen, Intendemen; s. m., entendement, intelligence.

El sen e l' entendemen

Que m tolc Amors al venir,

Ai tot cobrat al partir.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.

Le sens et l'entendement que m'ôta Amour au venir, j'ai tout recouvré au partir.

Cavall o mul que son bestias ses entendemen. V. et Vert., fol. 93.

(chap. Caball o macho que són besties sense entenimén - com los de la Ascuma.)

Cheval ou mulet qui sont bêtes sans entendement.

- Explication, avis, interprétation.

Volguem saber,

Per cascus d' els, l' entendemen.

Henri, Comte de Rhodez: Si m fos.

Nous voulûmes savoir, par chacun d'eux, l'explication.

Enterpreta e retorna en la melhor partida so que se pot far o dir o entendre en divers intendemens. V. et Vert., fol. 52.

Interprète et retourne du meilleur côté ce qui se peut faire ou dire ou entendre en diverses interprétations.

Loc. Al mieu entendemen. V. de S. Honorat.

Au mien avis.

 - Intention, projet, but.

Mantas vetz rizen, guaban,

Caussiga 'l pe a manta gen

Domna, ses autre entendemen.

T. de Savari de Mauleon, de Hugues de la Bachelerie et de G. Faidit: Gaucelm.

Que maintes fois riant, jouant, presse le pied à mainte gente dame, sans autre intention.

Retornon en mal entendement so que se pot far et entendre en be.

V. et Vert., fol. 52.

Tournent en mauvaise intention ce qui se peut faire et entendre en bien.

- Affection, inclination.

En tal domna, qu' es belh' e pros,

Ai mon entendemen assis.

Arnaud de Marueil: Bel m' es lo.

En telle dame, qui est belle et méritante, j'ai placé mon affection.

Que m don son entendemen.

H. Rigaut: Tota domna.

Qu'elle me donne son affection.

ANC. CAT. Entendement, entendiment. ESP. Entendimiento. PORT. Entendimento. IT. Intendimento. (chap. Entenimén, entenimens; coneiximén, coneiximens; inteligensia, inteligensies.)

24. Entendeire, Entendedor, s. m., entendeur, qui entend.

Mos sens es clars

Als bos entendedors.

Gavaudan le Vieux: Ieu no sui.

Mon sens est clair aux bons entendeurs.

Li conoissen entendedor.

(chap. Los inteligens entenedós.)

T. d'Albert Marquis et de G. Faidit: Gaucelm.

Les intelligents entendeurs.

- Confident, affectionné, soupirant.

S' anc fuy gays entendeires ni drutz.

Rambaud de Vaqueiras: D' amor.

Si oncques je fus gai soupirant et galant.

A m pres per entendedor.

Bertrand de Born: Greu m' es.

Elle m'a pris pour confident.

CAT. ESP. PORT. Entendedor. IT. Entenditore. (chap. Entenedó, entenedós,  entenedora, entenedores. Lo bon entenedó no sap minjá sopes en tenedó.)

25. Entendable, adj., intelligible, compréhensible.

A bels ditz et entiers,

Entendables e plas.

Giraud de Borneil: Dels bels.

Avec beaux mots et entiers, intelligibles et imples.

ANC. FR. En romanz k'il seit entendables

A laie genz e covenables.

Marie de France, t. II, p. 499.

- Intelligent.

so menhs entendables que bestias. Liv. de Sydrac, fol. 106.

Sont moins intelligents que bêtes.

(chap. Entendible, entendibles : que se pot entendre; inteligible, inteligibles; comprensible, comprensibles.)

26. Entendablamens, adv., intelligiblement.

Ne sai razon rendre ben entendablamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

J'en sais rendre raison bien intelligiblement.

(chap. Entendiblemen; comprensiblemen; inteligiblemen.)

27. Ententiu, adj., attentif.

Ententivas trop fortmen. Leys d'amors, fol. 100.

Attentives très fortement.

ANC. FR. Ils sont ententifs à veoir faire cest ouvrage.

Hist. maccaronique, t. II, p. 203.

28. Entesar, Entezar, v., tendre, diriger.

Part. pas. Pueis trag demanes

Sagetas d' aur ab son arc entesat.

Giraud de Calanson: A lieys cui am. Var.

Puis tire de suite sagettes d'or avec son arc tendu.

ANC. FR. Si a le vilein regardé 

Qui avoit son coup entesé.

Roman du Renart, t. III, p. 171.

ESP. PORT. Entesar.

29. Entensar, Intensar, v., avoir intention, disposer, appliquer.

Part. pas.

Lo coms lo vic venir de ferir entensatz. 

Cascus es del ferir duramentz entensatz. 

Roman de Fierabras, v. 1474 et 1479.

Le comte le vit venir à frapper disposé.

Chacun est au frapper rudement disposé.

(chap. Intensioná : tindre la intensió : disposá : está disposat. Intensionat, intensionats, intensionada, intensionades; disposat, disposats, disposada, disposades.)

30. Intens, adj., lat. intensus, tendu, intense.

Calor trop intenssa.

Virtut intensa.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 20.

Chaleur trop intense. 

Force intense.

CAT. Intens. ESP. PORT. IT. Intenso. (chap. Intens, intensos, intensa, intenses.) 

31. Ensio, s. f., intention.

N' entr' en mar ab bona ensio.

Guillaume de Mur: D' un sirventes.

Qu'il en entre en mer avec bonne intention.

32. Estendre, Extendre, v., lat. extendere, étendre, allonger, répandre, 

épanouir.

A lui platz son cors en crotz estendre.

Bernard d'Auriac: Be volria.

A lui il plut de son corps sur la croix étendre.

Feric lo del punh tal qu'en terra l' esten. Roman de Fierabras, v. 3838.

Le frappa du poing (de) telle (sorte) qu'en terre il l'étend.

Tan cum mars clau, ni terra pot estendre.

Arnaud de Marueil: Anc vas amor.

Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.

Coia salvagga que si exten per terra. Eluc. de las propr., fol. 204.

Citrouille sauvage qui s'étend par terre.

Rey qui badal ni s' estenda,

Quan aug de batalha parlar.

Bertrand de Born: Quan vey pels.

Roi qui bâille et s'étende, quand il entend de bataille parler.

Ben se cuiden en las terras estendre,

E far conquitz.

G. Faidit: Cascus hom.

Bien ils se pensent dans les terres répandre, et faire des conquêtes.

Ans que s' estenda

Sobr' el cor la dolors.

Guillaume de Cabestaing: Lo dous.

Avant que se répande sur le corps la douleur.

Extenden et ronsan lors alas per l' ayre. Eluc. de las propr., fol. 45.

Étendant et agitant leurs ailes dans l'air.

Fig. En valor

M' a fait estendre, e poiar en honor.

P. Raimond de Toulouse: Lo dolz chan.

En mérite m'a fait étendre, et monter en honneur.

Segon que sera mos poders,

E s' estendra mos paucx saber.

Brev. d'amor, fol. 79.

Selon que sera mon pouvoir, et s'étendra mon petit savoir.

Fig. et moral.

Ab un bays li fes lo cor estendre.

Un Troubadour Anonyme: Bona domna.

Avec un baiser lui fit le coeur épanouir.

Part. pas. Lo deleiz de las genitalias sec lo ventre estendut per viandas.

Trad. de Bède, fol. 45.

Le délice des génitoires suit le ventre étendu par aliments.

Un peys teriblamen estendut e gros. Carya Magalon., p. 1.

Un poisson terriblement étendu (long) et gros.

CAT. Estendrer, extendrer. ESP. Extender. PORT. Estender, extender. 

IT. Stendere. (chap. Estendre, estendes; extendre, extendres : yo me esteng o estenc, estens, estén, estenem, estenéu, estenen; se ha estés tot lo llarc que es, estesos, estesa, esteses; yo me estendré an terra; estendría; si yo me estenguera. Yo me exteng o extenc, extens, extén, extenem, extenéu, extenen; extés, extesos, extesa, exteses; yo me extendré fén este discurs; extendría; si yo me extenguera. ¿Quín san es avui? - San Estés.)

33. Estendament, Extendement, s. m., extension.

Frenezia,... senhals... so... dissolut extendement de mas.

Eluc. de las propr., fol. 80.

Frénésie ... les signes... sont... excessive extension de mains.

- Expansion.

Per aspersion o estendament del sanc de Jhesu Crist.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 4.

Par effusion ou expansion du sang de Jésus-Christ.

IT. Stendimento. (chap. Extendimén, extendimens de sang o sanc; estendimén, estendimens; extensió, extensions; estesa, esteses; estesina, estesines.)

34. Estenduda, s. f., étendue.

Que es sel ? - Sel? estenduda. Declaramens de motas demandas.

Qu'est (-ce que) le ciel? - le ciel? l'étendue.

35. Extencio, Extensio, Extension, s. f., lat. extensionem, extension.

Sens far... extension. Fors de Béarn, p. 1086.

(chap. Sense fé... extensió.)

Sans faire... extension.

Extenda aquels am extencio vehement. 

Vehement extensio.

Trad. d'Albucasis, fol. 33 et 68.

Qu'il étende ceux-là avec extension véhémente.

Véhémente extension.

CAT. Extensió. ESP. Extensión. PORT. Extensão. IT. Stensione.
(chapurriau: Extensió, extensions.)

36. Extensiu, adj., extensif, propre à étendre.

Movement,... quan es del centre ves la circumferencia, es extensiu.

Grayssha... es... de las ruas del cuer extensiva.

(chap. La grassa es de les arrugues de la pell extensiva : fa extendre la pell. La grassa té datres noms, greix, sagí, cansalada.)

Eluc. de las propr., fol. 121 et 65.

Le mouvement,... quand il est du centre vers la circonférence, est extensif.

La graisse... est... des rides de la peau extensive.

CAT. Extensiu. ESP. Extensivo. IT. Stensivo. (chap. Extensiu, extensius, extensiva, extensives : que fa extendre. Un códul al camí es estensiu, fa que te estengues.)

37. Estendilhar, Estendillar, v., étendre, allonger, étirer. 

S' estendilh' e badalha.

Bertrand de Born: Un sirventes.

S'étire et bâille.

Veill la nuoich, e m' estendill.

Giraud de Borneil: No m platz.

Je veille la nuit, et je m'étire. 

ANC. FR. D'eures en autres s'estendeille.

Roman du Renart, t. I, p. 242.

ANC. CAT. Estendillar.

38. Sobrestendre, v., sur-étendre, sur-allonger, étendre, allonger beaucoup.

Qu' om, per engan, lo col no us sobrestenda.

Giraud de Borneil: Cardalhac.

Que, par tromperie, on ne vous sur-allonge le cou.

(chap. Sobrestendre, sobrextendre : estendre o extendre massa, per ejemple, lo coll dels catalanistes en un llasset groc penjat a una branca de olivé.)

batre

Batut batre batuere.

BATRE v. tr.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Era_de_batre

I. || 1. Donar cops repetits a qualcú, per fer-li mal o per altre fi; cast. batir. Ell tallaria cinch vergues..., e batria tant sa muller tro que totes les hagués trencades, Llull Felix, pt. vii, c. 6. E vetlant continuament, bat les ànimes cruelment, Metge Somni iii. Esbalayt, batentse 'ls pits, Spill 14144. 

Timoneda, Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall :

|| 2. recípr. o refl. Lluitar cos per cos; cast. batirse. Los mascles se baten per la famella la hu ab lo altre, Agustí Secr. 160. Son de colós sos muscles, mes jo'm batria ab ell, Atlàntida ii.
II. Donar cops repetits a una cosa; cast. batir, golpear. Una bregadora petita per batre lli, doc. a. 1541 (arx. mun. d'Igualada). Especialment: 
|| 1. a) Ferir amb projectils les construccions o obres defensives de l'adversari. La'n començà a batre fortment ab molts ginys, Boades Feyts 361. Y de les roques tirades | se'n valen los africans | per batre la dura porta, Costa Agre terra 29.—b) Recórrer una regió fent-hi mal i barrejant-la. Ell se'n tornà, batent tota la ribera entrò a Cepta, Muntaner Cròn., c. 31. Com l'almirall hach batuda tota Calabria, id. 82. 
|| 2. a) Picar amb un martell una peça de metall per reduir-la a la més poca gruixa possible. Un juheu... lo qual bat aqui fulla d'or e d'argent, doc. a. 1404 (Anuari IEC, v, 556).—b) Fabricar moneda metàl·lica. Com no s'es legut a algú sino a Nos solament batre moneda, Pere IV, Cròn. 123. 
|| 3. Tupar amb bastons les branques d'un arbre de fruita forta (ametler, noguer, garrofer, avellaner, etc.) per fer-ne caure el fruit. Al batre les rames pel dolç fruyt d'aquella, Viudes Donz. 69. Veremareu, batreu les nous,Agustí Secr. 8. 
|| 4. Ferir repetidament la collita de cereals o llegums, sia amb instruments manuals, sia a cops de peu de bísties o amb aparells especials, per separar el gra de la palla o tavella; cast. trillar. No gos... batre encara alsguns blats, ni lagums, en la plaça del dit loch, doc. a. 1385 (BABL, xii,191). Lo segar e'l batre se fa en quinze jorns, Eximenis, II Reg., c. 36. Y al temps de les messes batreu bon çenteno, Proc. Olives 1559. Trotar de mules lleugeres y batre de carretons, Salvà Poes. 71. 
|| 5. Pescar amb xarxa a lloc de roques fent sortir el peix avalotat a cops de rocs tirats dins l'aigua (Empordà, Benidorm). 
|| 6. Agitar a cops repetits de cullera un ou o altra matèria semilíquida per donar-li cohesió i mesclar-la d'una manera homogènia; cast. batir. Hi posau tres unses de pasta real y se torna batre un poch, Ignor. 63. 
|| 7. entre xocolaters, Aplanar les rajoles de xocolata (Barcelona); cast. extender. 
|| 8. absol. Tancar-se violentament una porta per l'impuls del vent (Mall., Men.).
III. || 1. intr. Fer batre: fer donar voltes a una bístia cavallina per cansar-la (Mallorca). 
|| 2. intr. Caminar molt (Menorca). «M'ha costat batre tot lo dia per trobar-te» (Ciutadella). a) met. Fer batre algú: provar-li la paciència, fer-li passar pena d'esperit (Men.). No voldria aquest mosquit que cada instant te fa batre, Benejam FyF, acte i, esc. 1.a
IV. Ferir intensament el sol, la pluja o el vent, sobre un punt determinat (Cat., Bal.); cast. dar, azotar. Lloch ahont bate be lo sol, Agustí Secr. 158. Una alenada frescoia de la nit va batre a la cara an en Roc, Massó Croq. 73. Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat, Villangómez Any 65.
V. || 1. tr. Moure repetidament. Ni son mes que galls quant baten les ales,Proc. Olives 860. ¿Y no batrà ses ales d'alegria l'aucell d'amor ferit?, Verdaguer Idilis. 
|| 2. intr. Moure's repetidament. Per l'amorosa ardor qui el mogué li començà a batre lo pols pus fort que no solia, Decam. ii, 134. E mos polsos comensaren ha batre,Fr. de la Via (Cançon. Univ. 233). Sentint batre en son cor la sanch heroyca,Canigó ii. La banderola bat, Alomar Columna 241.
VI. sentits especials: 
|| 1. Batre la ginyola: alçar-la a plom i deixar-la caure després d'untar-la d'aigua tenyida perquè senyi una retxa dreta damunt el tronc que han de serrar o damunt una filada de pedres per retallar-les dretes (Palma). Vay tirà la partió per lo meu hort, linyola batuda, fins a una creu de almàngana, doc. a. 156 (Hist. Sóller, ii, 18).
|| 2. Batre es compte: sortir bé el compte, haver-hi coincidència de la quantitat real amb la calculada (Bunyola). «De guerreres en tenc dues; | remirada hauré d'anar! | M'arribaran a comptar | de ses faldetes ses rues; | jo les me faré menudes, | i es compte no else batrà» (cançó pop. Bunyola). 
|| 3. Batre's: perdre tot el capital, fer bancarrota (Reus). V. abatre. 
|| 4. ant. Batre de rems: posar-se en moviment una galera o un estol de barques al rem. Tantost com lo senyor rey Darago fo en terra, les galees van batre de rems, Muntaner Cròn., c. 67.
    Loc.—a) Batre ferro fred: esforçar-se inútilment (Mall., Men.).—b) Batre el coure: pegar molt fort (Vallès).—c) Fes-te batre!: ho diuen despectivament a algú, com per indicar-li que no volen saber res d'ell (Valls, Tarr.).—d) Batre l'empedrat: perdre el temps rodant pels carrers (Lacavalleria Gazoph.).—e) Batre fesols: ballar apressadament (Llofriu). «Quan els pagesos ballen la polca, corren tant, que se'n diu batre fesols» (Llofriu).—f) Al batre; si no aquest, l'atre: ho diuen parlant d'una cosa incerta, que probablement no esdevindrà mai (Solsona, Val.).—g) Batre per la palla: treballar sense treure'n gaire profit (Tarragona, Gandesa, Cast.). En sentit propi, significa batre els cereals d'altri, donant al propietari tot el gra i quedant-se amb la palla com a remuneració pel treball de la batuda.—h) Batre sempre a la una: estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició (Santanyí).—i) Fer batre ses foranes a algú: tenir-lo en un estat d'inferioritat, carregant-li les feines més feixugues o deixant-li els beneficis més magres (Mall.).—j) Batre cames (Ll.), o batre les cames (Tarr.), o batre l'ala (Blancafort), o batre ses pernes (Llofriu), o batre els peus (Mallorca): morir-se.—l) No poder batre més ala: no poder més de cansament (Llofriu).—m) Batre les cames: caure defallit (Segarra).
    Refr.—a) «La ventura d'En Samarró, que pensava batre i bateren-lo» (Manresa).—b) «Lo fill que sos pares bat, ja té l'infern guanyat» (València); «Qui a la mare bat, té l'infern guanyat» (Olot); «El fill que bat el pare o la mare, mai més fa xiu» (Olot).—c) «Qui no bat merdós, no pot puis batre pelós» (Fasset, segle XIV): vol dir que qui no corregeix els infants, després no pot governar-los quan són grans.—d) «Després de segar ve el batre»: ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa (Manresa).—e) «Qui no bat al juliol, no bat quan vol» (Empordà, Urgell, Segarra, Rib. d'Ebre).—f) «Qui bat primerenc, bat de franc» (Mall.).—g) «No és meua l'era; hi bati qui vol»: ho diuen per expressar indiferència i abstenció d'intervenir en una qüestió (Sineu).—h) «Bon batre, mal hivern» (Solsona).—i) «Llengua muda, mai és batuda» (Rojals).
    Cult. pop.—  La batuda, acte de batre o mallar els cereals, és una de les feines agrícoles més importants, que té per objecte separar el gra de la palla o pellerofa que l'acompanya. Les maneres de fer aquesta separació són quatre: 1a, pegant cops amb les garbes damunt un banc aposta; 2a, tupant les espigues amb un bastó o batolles; 3a, fent trepitjar a bísties al trot les garbes escampades per terra; 4a, triturant-les per l'acció de corrons de pedra o de fusta que les bísties rosseguen. El lloc aposta per fer-hi la batuda és l'era, la forma de la qual varia segons les regions (V. l'art. era).—A Andorra, la primera operació de la batuda és escarriar les garbes: un home agafa les garbes i dóna amb elles bons cops damunt un banc inclinat (l'escarriadora); a cada cop boteixen de la garba els grans millors (blat de cap de garba), i en haver pegat quatre o cinc cops tiren la garba a un racó i n'escarrien d'altres, i les van apilant i fent-ne garberes. D'aquesta feina d'escarriar, és de la que els andorrans en diuen batre; en canvi, anomenen mallar a la segona operació, que consisteix a estendre les garbes damunt l'era i fer-hi passar un parell de bísties perquè les trepitgin, mentres dos homes van regirant amb forques l'estesa perquè quedi ben mallada. El gra que surt de la mallada (blat de malladissos) és menys granat i no tan bo com el de l'escarriada. Quan està ben mallada l'estesa, treuen les bísties de l'era, separen la palla del gra que queda (feina que es diu ventar) i després fan net el gra decantant-ne la volva.—En el Pallars (Esterri, Sort) i en el Ribagorça (Pont de Suert) també es fa la batuda a cops de potes de les bísties, sense corrons. Estenen les garbes damunt l'era (tirar batuda, Sort; estendre mallada, Pont de S.), i la fan trepitjar a la colla d'animals, que generalment es compon de quatre egües o mules lligades pel coll unes amb les altres amb el ramal; l'home que toca, aguanta el ramal de la bístia de davant o de més prop del centre de l'era. Quan les garbes ja estan disgregades i desfetes de tant de passar-hi la colla, els homes van acostant cap al centre la palla de les voreres (fer les vores, Sort; voreiar, Pont de S.), i després fan la segona tocada, trepitjant les bísties les espigues que en la primera tocada eren quedades sense batre. Després, amb les forques fan la tria, enretirant la palla cap a les voreres de l'era i deixant enmig el gra i la volva; la primera triada la fan amb les forques de dos forcons; tot seguit hi passen el rascle amb les puntes per avall, i després la forca de cinc forcons per treure la palla menuda; llavores amb una escombra de bedoll o salenca (l'esbaleia, Pont de S.) es posen a esbaleiar o escombrar lleugerament la superfície de la tria per treure'n la miqueta de palla que encara hi ha, i a l'últim passen el rascle amb les puntes cap amunt i amunteren el gra i l'olva a un costat de l'era. Aquesta operació de triar la palla del gra, la fan primer a mitja era i després a l'altra meitat. Fet això, tornen estendre la palla batuda i la tornen fer mallar per les bísties fins que la palla és prou menuda, i aleshores la posen dins el paller, tirant-la-hi amb les forques si el paller és veïnat de l'era, i transportant-la-hi en llençoles o aixavegons si està situat a certa distància. El blat que queda a l'era després de separar la palla, és blat riscós (Pont de S.), és a dir, una mescla de gra amb risca o olva; per llevar-li la risca, és necessari ventar-lo. L'operació de ventar avui es fa amb màquines (ventadors), però antigament es ventava a portell (Sort): es posava el blat dins un garbell o cabàs, a un lloc on pegàs el vent, i abocant-lo a poc a poc, el gra queia emplomat i la risca se n'anava volant; després porgaven el gra amb el garbell per llevar-li els darrers residus de brossa, i ja quedava en disposició d'esser engranerat.—A la Pobla de Lillet també trobam el sistema de batre sense corró. L'acte de passar els animals damunt les garbes es diu esgarbassar; feta l'esgarbassada, treuen el coble d'egües, adrecen les garbes i les deslliguen, i el coble hi torna passar per damunt, i quan les han xapades amb les potes, els homes amb forques espolsen i treuen la palla; després tornen posar la palla damunt l'era, hi fan dues girades, i llavores ja és feta la palla; un home arrenca la batuda (treu la palla) i queda el gra i el boll. L'operació d'arrencar la batuda es fa amb les forques i el raspall (un rampill amb puntes voltades): llaurar és la primera vegada que passen el raspall en espiral; raspallar és la segona vegada que el passen, en espiral i en sentit contrari al del llaurar. La palla més petita que treuen llaurant i raspallant, és el raspallum. Feta la llaurada a l'era, hi fan una creu perquè les bruixes no se'n portin la batuda. Aleshores apiloten el boll i el gra, i venten amb una pala; la separació de boll i gra que es fa ventant es diu la collada; després de fer la collada tornen ventar el boll per treure'n el gra que hi queda mesclat, i d'això en diuen la recollada. Un home abrigat amb un sac frega amb una escombra lleugerament dalt la cara de la batuda per decantar-ne les capses de llepadencs, tavelles i veça borda; aquesta operació es diu baleiar.—A Guissona (Segarra) ja trobam moltes diferències dels sistemes de batre que hem exposats. Els animals porten curró o curra: el curró és una peça de pedra viva, de forma troncocònica, llisa; la curra és més llarga que el curró, però no tan gruixuda, i és acanalada. Fan anar els animals amb les curres o currons per damunt l'estesa de garbes, i hi fan cinc o sis tandes; entre tanda i tanda, els homes, dirigits pel cap d'era, giren amb les forques la batuda perquè resulti trepitjada de pertot. Fetes totes les tandes, els homes van a beure i llavores es posen a ventar amb la forca de dues pues per separar la palla del gra; després tornen ventar amb les forques trianses (de sis forcons) per treure més bé la palla; aleshores amb l'estiràs acaramullen el gra amb el bolló a un costat de l'era. La batuda es divideix en tres colls, situats en direcció perpendicular a la del vent; venten el primer coll, l'escombren, es posen a ventar el segon i acaramullen amb l'estiràs el gra amb el bolló a un cap; venten després el tercer coll i fan el mateix amb el gra i bolló. Llavores desembollonen (treuen el boll del gra) amb les trianses; després traspalen per acabar de treure el boll, els tronquets o espigues buides; posen l'erer enganxat d'un costat a una forca de ventar, tiren amb cabassos el gra dins l'erer, i un home fent anar i venir l'erer fa caure el blat i queda l'espigada, que donen a les gallines o posen a una altra batuda; a l'últim balegen, fregant lleugerament amb una escombra damunt el blat caigut de l'erer, per acabar-lo de fer net.—En el Penedès sol fer la batuda una sola bístia (un mul) rossegant un corró de pedra; quan amb la tocada estan les garbes prou esclafades, els batedors es posen a girar la batuda amb forques, sense que l'animal s'aturi de rodar fins que la palla està ben trita. A més del corró, que és llis, empren el trill, que és un cilindre de fusta que té ficades raores tallants que passen per damunt la batuda i esmenussen més la palla, encara que la deixen més troncosa que el corró. Després passen el rampí, barra de fust amb pues de ferro que serveix per treure els residus de palla i boll que encara hi haja a la batuda; i llavores, amb el tiràs amunteguen el gra batut amb la polsegada (empilar la batuda), fent ordinàriament dos munts o piles; aleshores dos dels batedors comencen a ventar amb forques espesses; després palegen tirant a l'aire el gra i boll de la pila perquè se'n vaja el boll i romanga el gra; tot palejant, de les dues piles en fan una i després garbellen (passen el gra pel garbell).—Molt diferent dels que hem dit, és el sistema de batre que observàrem a Calaseit. Tiren damunt l'era de deu a trenta cargues de garbes, i llevant-ne els vencills les escampen amb les forques (escampar l'erada); junyen un o dos animals a un trill, postissada que antigament tenia el davall armat de pedrinyeres i que avui du tres o quatre rodets armats de tallants per capolar bé les espigues; un home va dret damunt el trill i toca (guia) l'animal o animals que hi van junyits. Cada home dels qui serveixen a l'era té una tanda de tocar (una tocata). Així com el trill funciona, els homes van girant amb forques la batuda perquè l'acció del trill arribi a totes les espigues; quan la palla està prou capolada, treuen els animals i el trill i comencen a replegar i fer la tonga, o sia un munt de tota la batuda, de forma llarguera, que travessa tota l'era diametralment. Feta la tonga, agranen amb ramassos de botja les dues bandes d'era i es posen a ventar amb la forca; després palegen amb les pales, i una dona baleja amb un ramasset fregant-lo lleugerament damunt el gra palejat per separar els totxos, nugos, espigues mal batudes i altres impureses que hi ha barrejades amb el gra. Llavores ve l'operació per ererar: passar per l'erer el gra palejat, per acabar de purificar-lo.—A Morella i el Maestrat també baten amb un trill de postissada, rossegat de dues bísties (la colla); hi pot haver una o vàries colles que baten al mateix temps; l'home que toca o guia la colla, a vegades va dret damunt el trill i altres vegades no. Per fer una batuda completa cal fer quatre o cinc tocades; després de cada tocada giren amb les forques la batuda. Fetes totes les tocades, fan el primer coll, és a dir que amb lo tiràs duen la palla i el gra cap a una mateixa línia i formen la primera serra (munt llarguer), venten amb les forques i tornen replegar el gra i la palla (segon coll) per formar la segona serra, paral·lela a la primera, tornen ventar i després palegen i fan el munt.—A l'Horta de València (Sueca, Cullera) observàrem el sistema de batre que segueix. El dia abans de començar la batuda, preparen l'era raspallant-la, o sia fent-hi passar un aplec de rames d'olivera, de morera o altre arbre, arruixant-la d'aigua i passant-hi una sària amb un cudol o altra cosa feixuga per tal de fer ben llis el sòl de l'era. Després ve l'operació per serrar lo blat: tallar amb una corbella les espigues de las garbes, separant a un munt la palla (l'empallim) i a un altre les espigues (el serrat). La bístia o colla de bísties arrossega el trill, que és una postissada que per davall va armada de claus o de pedres de foc; també solen fer anar el carro de tragí per damunt l'era. Així se baten les espigues; cada mitja horeta donen un giró a l'erada, amb les forques; en haver donat quatre o cinc girons, treuen el trill i es posen a ventar amb les forques. Per ventar fan dues dutxes, és a dir que els ventadors fan dues tirades de ventar de cap a cap, i després amb el tiràs se'n duen el gra ventat fins a la ratlla del no ventat. Després de tirassar, es fa feina d'arramassar, o sia agranar amb ramassos de murta allò que han tirassat. Quan han repetit diverses vegades les operacions de ventar, tirassar i arramassar, ve la per passar la pala o traspalar el blat, amuntegant el gra amb les pales. Després s'ha d'erejar (passar el gra per l'erer).—A les Balears la batuda es fa amb els carretons de batre, que són rodets troncocònics de pedra amb talls de ferro, i van muntats a un bastiment de fusta que s'enganxa amb cordes al collar de la bístia. Les bísties que s'empren per la batuda són muls o mules, que van una darrera l'altra, rossegant cadascuna un carretó; en primer també s'empraven sovint les egües, que solien anar encollades i portaven esquelles en el coll. La primera operació de la batuda és escampar les garbes damunt l'era (estendre); deixen assolellar una estona l'estesa o batuda, i després hi posen el bestiar; primer fan donar algunes voltes a les bísties sense carretons per mesclar bé les garbes (embuiar o aplanar), i tot seguit hi enganxen els carretons; el qui toca es posa a un punt equidistant del centre i de la vorera de l'era i es mou molt lentament conservant sempre aqueixa equidistància, mentres les bísties volten ràpidament entorn d'ell; quan el tocador ha fet el primer revolt entorn del centre de l'era, els altres batedors comencen a girar amb les forques la batuda, i després de cada tocada continuen la feina de girar perquè l'acció dels carretons arribi a totes les garbes. Cada tocada consta de dos o tres revolts del tocador. Quan s'han fet totes les tocades, lleven els animals de l'era i es posen a ventar, o sia alçar amb forques i després amb pales la batuda perquè el vent se'n dugui la palla i quedi el gra tot sol dins l'era; abans de ventar, arregussen amb el tiràs la batuda d'un terç de l'era, reunint-la en un munt llarguer perpendicular a la direcció del vent (es prímer coll), i tot seguit venten amb forques de tres forcons el dit munt; després atirassen un altre terç d'erada formant el segon coll, paral·lel al primer, i el venten en la mateixa forma; fan després el tercer coll i el venten igualment; el gra es reuneix en un munt llarguer que travessa l'era i es diu sa serra; per llevar-ne els residus de palla que encara hi ha mesclats, venten la serra amb forques de quatre forcalls (trasforcar o forquejar), i per acabar de netejar-la la venten amb les pales (palejar o traspalar); després amunteguen amb les pales el gra en el centre de l'era (fer es caramull), mentres un o dos homes balegen, i finalment porguen el gra passant-lo per l'erer (ererar). Per una descripció molt minuciosa de les operacions del batre tal com es fan a Mallorca, vegeu Rokseth Cult. cér. 130 i ss.—Per completar la informació sobre cada una de les feines i eines del batre, V. els nostres articles carretó, coll, curra, era, ererar, forca, pala, serra, tiràs, trill, ventar, etc. En la present exposició general de la batuda sols ens falta fer referència a les cançons del batre. El qui toca o guia les bísties en la batuda, sol cantar cançons de cadència lenta i monòtona, principalment a València i a Mallorca. De les valencianes tenim diverses tonades publicades per E. Chàvarri en la Revista Musical Catalana y per F. Figueras en la Geografía de la provincia de Alicante, p. 248; de les tonades del batre mallorquines n'hi ha un parell de publicades per N'Antoni Noguera en sos Ensayos de Crítica musical, i en el volum present (pàg. 381) en publicam algunes més, inèdites, que foren replegades del nostre col·laborador Mn. Antoni Josep Pont i Llodrà.
    Fon.: bátɾə (pir-or., or., bal.); bátɾe (occ., val.).
    Conjug.: la flexió d'aquest verb en els dialectes catalans, va exposada en el paradigma de les pàgines 382-383. No hi posam el dialecte alguerès perque a Alguer no s'usa el verb batre. Les formes que posam entre claus [ ] són de localitats fronterisses i representen influència del dialecte veí.
 Etim.: del llatí vg. battĕre (clàssic battuĕre), mat. sign.