Mostrando las entradas para la consulta catanazis ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catanazis ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 6 de septiembre de 2018

Máximo Fabregat y les seues neures

Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.

Los referens de esta brossa catanazi

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 
Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 

Chapurriau és feixisme

Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018

Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys

http://chapurriau.blogspot.com/2018/09/maximo-fabregat-y-les-seues-neures.html
vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. 


Els que gestionaven lo “cotarro” (lo catarro no) eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /


Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá


Torra, nazi, catanazi, Hitler, payaso

Torra, catanazi


La veritat és que tot això és un invent feixista / te referixes als paísus cagalans y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valensia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /

Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /

A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G. Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare /
La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. /


Aretha Franquin, cara al soul, Franco, Arethe Franklin
Aretha Franquin, cara al soul
 

En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca.
/ Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representans de estos partits per a parlá del chapurriau. / 

Bé, pues ja està clar / igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. / 

Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el Matarranya / lo Matarraña /.
Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /

Joel Joan, fachas
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.



Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /


Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel, bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /

Una mica de música de los draps, feixistes : (Youtube)

Com diuen los penosos drapets: No mos faréu callá als chapurriaus.

sábado, 15 de diciembre de 2018

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis

Purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis.


Jovent republicà, utilitza la llengua per a lleparvos el cul, so marranos
 

 

 

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.
 
Són mol amiguets de Ignacio Sorolla Vidal de Penarroija de Tastavins y de atres com lo pena de Marsel de La Litera, y encara que sigue bastán agüelo tamé de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera.
 
purna, Arran, Puyalón, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
 
YO no chapurrejo res, YO parlo CHAPURRIAU


https://ca.wikipedia.org/wiki/Purna_(organitzaci%C3%B3)

Purna, el jovent revolucionari i independentista, és una organització juvenil de l'esquerra independentista aragonesa que neix el febrer de 2010 fruit de la confluència entre les organitzacions Astral (antiga joventut d'Estat Aragonès) i Chobenalla Aragonesista (joventut de la CHA). Purna es declara independentista, ecologista, revolucionària i feminista, essent els seus eixos principals la independència d'Aragó i el socialisme com a forma d'organització econòmica. Des de la seva naixença ha promogut actes polítics que inclouen xerrades, concerts, mobilitzacions, participació en vagues, etc.

purna, foc y destral an estos amics dels etarres y catanazis
foc, purnes y destral contra los catanazis, nazis aragonesos com tots estos idiotes.


8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem, huelga feminista, la vaga feminista del ajuntamén se passe lo matí al casino  Catalá: si nosaltres ens aturem, vaga feminista, Vall-de-Roures
 
La ideologia de Purna és el socialisme revolucionari i el seu objectiu és aconseguir una República Socialista Aragonesa independent i sobirana. El seu discurs pren elements de la ideologia socialista revolucionària a la que afegeix, com a característica principal, l'independentisme com l'eina específica per lluitar i trencar amb l'Estat espanyol sostenidor del capitalisme i l'imperialisme. Tot i que reconeix Aragó com una nació, Purna no es declara nacionalista, considerant que l'independentisme revolucionari és la superació teòrica i pràctica del nacionalisme d'esquerres. De la mateixa manera es declara ecologista lluitant contra projectes com el recreixement de Yesa o els pantans de Mularroya i Biscarrués. Reconeix la realitat trilingüe d'Aragó provant d'empentar l'aragonès i el català en tots els seus comunicats i textos, i defensa un feminisme de classe.


bonas pascuas

 

Actualment Purna té al voltant de mig centenar de militants (50 dal o baix) repartits per tot el territori aragonès, tenint especial presència en les principals capitals del país on compta amb assemblees organitzades i en actiu. En concret a Osca, Terol i Saragossa, i també amb presència a les comarques del Baix Aragó, Calataiud, Serra d'Albarrasí i Jacetània. / Jaca /
 
Jacetània, Jaca, Huesca, Osca, Pedro II
 
 
Les relacions sociopolítiques de Purna es fan depenent de les ciutats i del seu context social i polític. En línies generals, Purna té relacions a nivell nacional amb el Bloque Independentista de Cuchas, plataforma de la qual és membre des de la seva creació i que marca la major part de les seves relacions amb l'esquerra independentista. En l'àmbit juvenil treballava al costat de UJCE, CJC i Universidat al Frent de Luita Chovenil d'Aragón, que aplega el jovent revolucionari aragonès. / La creme de la creme dels idiotes aragonesos /

Pel que fa a la lluita estudiantil, s'ha apropat al sindicat independentista Universidat amb qui ha treballat conjuntament participant en l'organització de mobilitzacions estudiantils per tot Aragó. A Terol es relaciona amb el sindicat CNT i amb l'Asambleya d'Estudiants de Teruel en l'autoanomenat Bloque Critico, treballant per organitzar vagues / ya u sou vagos, ya, dropos, mantes, gossos/ i manifestacions. A Osca es relaciona amb el sindicat universitari CEPA també per a manifestacions i vagues.

  1.  (an) Naxe Purna-A Chobenalla Reboluzionaria Independentista, adeban.org.
  2. (an) Consideracions Estratéchicas de Purna t'a «Tobada d'o Nacionalismo Aragonés de Cuchas», www.purna-aragon.org
 
 
 

Lambán subvenciona una revista independentista que promociona a los ‘Arran aragoneses’ El gobierno socialista de Javier Lambán subvenciona la revista independentista Temps de Franja, dirigida a los “catalanoparlantes de Aragón”.

En la publicación se promociona a Purna, una “asociación joven y combativa” que reconoce los ‘Países Catalanes’ y está hermanada con los independentistas radicales catalanes de Arran.

El artículo de la revista reproducido sobre estas líneas habla de la organización juvenil Purna y está firmado por uno de sus miembros. La publicación cuenta por lo tanto, en este caso, con un redactor integrante de Purna que escribe y promociona las acciones de su asociación. La revista Temps de Franja salió a la luz en el año 2000. Está editada por la Iniciativa Cultural de la Franja, ICF, que reúne a las asociaciones pancatalanistas de Aragón: Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA, Associació Cultural de Matarranya y Centre d’Estudis Ribagorçans

En marzo de este año, Temps de la Franja del meu cul publicó una entrevista en la que las propias preguntas hacían referencia directa a “los países catalanes”, una expresión utilizada por los pancatalanistas que abarca territorios de las comunidades autónomas de Cataluña, las islas Baleares y la Comunidad Valenciana, varios municipios del norte de Murcia, el microestado pirenaico de Andorra, parte del Pirineo francés donde ya se sabe que la lengua es el occitano, y la llamada Franja del meu cul.

Isto no ye España yes en Aragón, Purna, independentista, idiotas, Arran, Puyalón
 
Isto no ye España yes en Aragón.

Purna: Independentista y pro Maduro.

Purna se presenta como “juventud aragonesa, alegre y combativa”. En su cuenta de Twitter apela a la independencia aragonesa respecto a España. Utilizando imágenes con la bandera independentista aragonesa reflejan su actitud ante al separatismo.
Por otro lado, la asociación también apoya a los jóvenes abertzales de Alsasua que dieron una paliza a dos guardias civiles y a sus parejas el pasado mes de octubre.

Aquí ne ix un de estos insultón y amenassadó

La situación de Venezuela también suscita interés entre los jóvenes de Purna. A través de un mensaje en las redes sociales, la asociación se posicionó a favor del dictador Nicolás Maduro y apoyó, dando vivas a la revolución bolivariana, el fraude de las elecciones a la Asamblea Constituyente.

Purna y Arran

Tanto Purna como los antisistema de Arran comparten un objetivo común: defender la independencia de ‘los países catalanes’.
Arran ha sido protagonista de los recientes acontecimientos vandálicos organizados como acto de protesta contra el turismo, tanto en Barcelona como en Palma de Mallorca. Sus miembros acudieron al puerto de Moll Vell de la ciudad para intimidar a los viandantes y a los restaurantes de la zona.

Una delegación de Purna, A Chovenalla Independentista y Revolucionaria, estuvo presente en Barcelona en los actos organizados el 11 de septiembre por la Esquerra Independentista y en la Conferencia Nacional de Arran celebrada en Ulldecona. “Desde Aragón queremos trasmitir toda nuestra solidaridad y agradecimiento a la juventud dels Països Catalans, que vive un momento histórico en la liberación de su pueblo”, rezaba un comunicado emitido por Arran.

No era la primera vez que algo así ocurría. El colectivo de Arran provocó varios desperfectos contra un bus turístico en Barcelona la semana pasada y este martes se dedicó a pinchar las ruedas de las bicis que el Ayuntamiento de Ada Colau ofrece de alquiler a los barceloneses para desplazarse.

sábado, 25 de julio de 2026

Toga, Tollerar, Tolleransa, Tollerable, Tolre, Toldre, Tolta, Touta, Tolieu, Tolement

Toga, s. f., lat. toga, toge, robe.
Las togas, lasquals so maniera de vestidura nobla als cavaliers.
(chap. Les togues, les cuals són manera de vestidura noble als caballés.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 83.
Les toges, lesquelles sont manière de vêtement noble pour les chevaliers.
CAT. ESP. PORT. IT. Toga. (chap. Toga, togues; togueta, toguetes.)

Tollerar, v., lat. tolerare, tolérer, supporter, endurer.
Part. pas. Malaute es aquo tollerant. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Le malade est cela endurant.
CAT. ESP. Tolerar. IT. Tollerare. (chap. Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.)

Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.

2. Tolleransa, s. f., lat. tolerantia, tolérance, patience.
La tolleransa del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
(chap. La toleransia del dolén. Malal diu y escriu Luis Arrufat de Vallchunquera; vore mal apte, malalt, etc.)
La patience du malade.
CAT. ESP. PORT. Tolerancia. IT. Tolleranza. (chap. Toleransia, toleransies. Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.)

Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.

3. Tollerable, adj., lat. tolerabilem, tolérable, supportable, endurable, en état de supporter.
Veses... cors del malaute tollerable, cauterisa aquel en mieg loc del cap.
Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Tu vois... le corps du malade en état de (le) supporter, cautérise celui-là au milieu de la tête.
CAT. ESP. Tolerable. PORT. Toleravel. IT. Tolerabile. (chap. Tolerable, tolerables; contrari: intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes.)

intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes

Tolre, Toldre, v., lat. tollere, ôter, enlever.
Non lo pot tolre ni emblar ni raubar. V. et Vert., fol. 30.
Ne le peut ôter ni enlever ni dérober.
Pueis tolc moiller a Milan, la moiller d' un barbier. V. de R. de la Tour.
Puis il enleva femme à Milan, la femme d'un barbier.
Fig. Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
B. de Ventadour: Quan par.
Le dormir je perds, car je me l'ôte, dame, quand de vous il me souvient.
- Couper, retrancher.
A tota sa mainada fes toldre los cabels et a se meteis.
V. de P. Vidal. Var.
À tout son domestique il fit couper les cheveux et à soi-même.
- Détacher, détourner.
Que lo fluvis tol del camp de mon vezin. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.
Que le fleuve détache du champ de mon voisin.
Fig. D' En Blacatz no m tuelh ni m vire.
Elias de Barjols: Car comprei.
Du seigneur Blacas je ne me détache ni me détourne.
D' un sirventes far no m tuoill.
P. Cardinal: D'un sirventes.
D'un sirvente faire je ne me détourne.
- Prendre, saisir.
Seguic los Sarrasis III jorns, e tolc lor .C. .M. pesoniers. Philomena.
Il suivit les Sarrasins trois jours, et leur prit cent mille piétons.
- Cesser.
Reys castellas, ges vostre pretz no tolh
De melhurar, c' uei val pro mais que hier.
Aimeri de Peguilain: Si cum l' albres.
Roi castillan, point votre mérite ne cesse de s'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier.
Loc. So ditz lo reis: Tol de mei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.
Ce dit le roi: Retire-toi de moi.
Part. pas. Tolt m' avetz rire,
E donat pessamen.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Ôté vous m'avez le rire, et donné souci.
Fes no es pas per forsa touta, mas, per razo e per essemples, es amonestada.
Trad. de Bède, fol. 58.
Foi n'est pas ôtée par force, mais, par raison et par exemples, elle est avertie.
En un sol jorn m' an tolgut 
Tot quant avia en dos ans
Conquist.
(chap. En un sol día (jornada) me han tolgut (tret, pres) tot cuan había en dos añs conquistat.)
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
En un seul jour m'ont ôté tout ce que j'avais en deux ans conquis.
ANC. FR. Ainz les fit prendre et tolir tot lor avoir. Villehardouin, p. 162.
Pour reponre l'or et l'argent que il toloit et rapinoit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 217.
La char lur tolent e la pel
Si cum li lox fist à l'aingniel.
Marie de France, t. II, p. 67.
ANC. CAT. Tolrer. ANC. ESP. Toller. PORT. Tolher. IT. Tollere, togliere.
(chap. Tolre, Toldre : pendre o prendre, traure, robá; vore lo texto antic en chapurriau “no li tolra”.)

2. Tolta, Touta, s. f., tolte, sorte d'impôt forcé, spoliation.
De toutas e de rezendas
Fai sos dos e sas esmendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
De toltes et de rançonnements fait ses dons et ses réparations.
Aquel que ten la causa sens nulha justa causa, si cum es per tolta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Celui qui tient la chose sans nulle juste cause, ainsi comme est par spoliation.
ANC. FR. Ne convoite pas sus ton peuple, ne te charge pas de toute ne de taille. Joinville, p. 155.
(chap. Tolta, toltes : classe de impost, com si ne ñagueren pocs; expolio, expolios; impost forsat.)

3. Tolieu, s. m., tonlieu, droit de transport par eau, droit de travers.
Ni renda en sa honor, ces ni tolieu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ni rente en son domaine, cens ni tonlieu.
ANC. FR. Et les molins et les tonlieus.
Chr. manusc. de Cambray, fol. 51.

4. Tolement, s. m., enlèvement, séparation.
Tan gran escampament de sang et decapitament, e tan gran tolement de pes e de mas e de membres. Philomena.
Si grande effusion de sang et décapitation, et si grande séparation de pieds et de mains et de membres.
ANC. ESP. Tollimiento. PORT. Tolhimento. IT. Toglimento.

5. Toleire, Tolledor, s. m., ravisseur, pillard.
Dieus non vol sias toleire.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu ne veut pas que tu sois ravisseur.
No vuelh esser un d' aquelhs tolledors. 
P. Cardinal: Ges ieu no m sui.
Je ne veux pas être un de ces ravisseurs.
Adjectiv. Non cre que 'l gens alamanda
Senhor tolledor acuelha.
P. Cardinal: Tot farai.
Je ne crois pas que la gent allemande seigneur pillard accueille.
ANC. FR.
Que de mon pucelage ne me soiez tolère. Roman de Berte, p. 152.
IT. Toglitore. (chap. Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores.)

Artur Quintana Font; Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores

6. Destolre, Destoldre, v., ôter, détourner, dévier, détacher, désister.
Destolgui m de la via
Vas lieys, rizen.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Je me détournai de la voie vers elle, en riant.
Fig. Dona, Amors me dona ardimen,
Quar sap que fis vos suy, e no m destuelh.
Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.
Dame, Amour me donne courage, car il sait que fidèle je vous suis, et ne me détourne pas.
Tolla us humilitatz l' orgoill
C' avetz ves mi, pois non destuoill
D' amar vos.
Guillaume de la Tour: Pus que las.
Qu'humilité vous ôte l'orgueil que vous avez vers moi, puisque je ne dévie pas de vous aimer.
Part. pas. Destoutz me soy de la via.
Marcabrus: L' autrier jost' una.
Détourné je me suis de la voie.
ANC. FR.
D'une part l'a mené en un lieu destolu. Roman de Berte, p. 168.
IT. Distogliere.

7. Destol, Destuelh, s. m., déportement, dérangement.
Sos fals destols. Trad. de Bède, fol. 76.
Ses faux déportements.
Vauc m' en lai, ses tot destuelh,
On li peccador penran fi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là, sans nul dérangement, où les pêcheurs prendront fin.

8. Estolre, v., lat. extollere, exalter, élever.
Part. pas. Per mi dons ai cor estolt
Et humil et baut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Pour ma dame j'ai coeur élevé et modeste et joyeux.
IT. Stogliere.

9. Trastolre, v., transporter.
Tant que mo mielhs me trastolh e m traversa.
G. Riquier: No m sai d' amor.
Tant que mon mieux me transporte et me traverse.
- Ôter, emporter, soulever.
Us es de drut, quan sordelha,
Qu' autre son luec li trastuelha. 
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Usage c'est de galant, quand il se salit, qu'autre sa place lui ôte.

sábado, 1 de julio de 2017

llista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya

Tos penséu que sou democratics y moderns, pero només sou uns catalibans, catanazis, catabatasunos, y en general sou exactamén lo que dieu de atres, fascistes; vatros dieu feixistes.

Tan los 
nazis alemans com Mussolini eren sossialistes.
NAZI = NAtionalsoZIalismus.

Cataluña, Catalunya, nazi, nazis, catanazis, catalanazis, nazismo catalán, ERC y los nazis, socialistas




Marcel Pena, Markel Bringuè, pro etarra, Bildu, EH Bildu, catalaniste

Lo pena de Marcel, Marcel Pena, Markel Bringuè o Bringué, de La Llitera.


A cascala catalanistes, estelada



Los chapurriaus tenim lo dret de parlá, escriure, defensá lo chapurriau, no mol traurán ni 'sientifics' lingüistes, de la siensia de si la enserto la endivino, filólogos, ni dingú.

Arturo Quintana Font

Arturico Quintanica y Fuentecica (Este es catalá, es lo gos rabiós que ha contagiat a mols aragonesos, desde los tems de Desideri Lombarte.
Cuan se mórigue este ca, no se acabará la rabia.)

Ignacio Sorolla Vidal, conegut com Ignacio Sorolla Amela



Mes Ascuma

AscumaAssociació catalanista del Matarranya, en l´agüelo Quintaneta a la esquerra, a la dreta de Carlos Sancho Meix. Después lo presidén es Juaquinico Monclús, sense t al apellit. Tamé ix José Miguel Gracia Zapater (lo del finestró).

Juaquinico lo cochet, Monclús, unes vegades u escriu en T y atres sense

Juaquinico lo cohetMonclús, unes vegades escriu lo seu apellit en T y datres sense, aixina de atontat está.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja.

Si al Aragón oriental lo llamas franja, eres gilipollas, otra franja


Aquí teniu unes cuantes franjes:

Franja, franjes, franja del meu cul, Mullarero, bresquilla, préssec

A vore si trobéu o trobáu lo mullarero. (A melocotón li falte la tilde)

Javier Giralt Latorre, professó investigadó universidat Saragossa

Javier Giralt Latorre, professó investigadó a la universidat de Saragossa 

Luis Raxadel


Papé de cul, estelada, independéncia, Catalunya, paper higiènic


Víctor Vidal, Cachol, La Portellada, presidente, asociación empresarios Matarraña

Cachol ix al cuentet Lo burro mort. La seua dona, Josefina Nogués, es la protagonista.

https://www.diariodeteruel.es/bajoaragon/pepa-nogues-antropologa-y-etnologa-todo-lo-que-ayudo-a-mantener-la-lengua-durante-800-anos-ahora-ha-cambiado (mantener la lengua durante 800 años: 2024 - 800 = 1224. Me pregunto qué lengua se encuentra en estos documentos de Francia desde el 842. Qué lengua se encuentra en este documento del 2.2.1231? Esta catalanista es más burra de lo que parece. Ya os podéis imaginar en qué centro educativo trabaja impartiendo clases del dialecto occitano catalán. Pista: es un nido de ratas catalanistas en la capital de la comarca del Matarraña.)


Josefina, Josefa, Pepa, Pepita, La Comarca, instituto de Valderrobres, Nogués


La Diana está ficada:

Diana Ross, chapurriau, lista negra


//

5 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen a continuación, advirtiéndose, que de la primera y del pregón que en ella se incluía, se envió también copia, con la dirección respectiva, a un gran número de diputados locales.

Al honorable senyer En Francesch Benda ciutada diputat local en la ciutat de Gerona.
Honorable senyer. Dins aquesta vos tramatem copia de una crida ab la qual son donades per enamigues de la cosa publica les persones en ella nomenades. Dehim e manam vos aquella vista la present façau publicar en nom de nosaltres als diputats e conçell com a representants aquest Principat per los los lochs acustumats de aqueixa ciutat sens empero nominacio ne intervencio de algun oficial sino en la manera que es escrita de mot a mot e com publicada sera feu aquella registrar en poder del notari de aqueixa diputacio local. Avisant nos ab vostra letra del dia que les dites costes haureu exequutades. Aço empero no diferiau o dilateu per alguna causa o raho car deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat axi volem se faça. Dada en Barchinona a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. Manuel de Monsuar dega de Leyda. Los diputats del General e conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue el pregón a que se refiere la carta anterior.

Ara oyats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias. Que com los honorables micer Francesch Marquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany ciutadans de Barchinona sien stats conselladors e adjutors notoriament hoc e hajen participat e assistit axi en lo spatxament de diverses letres procehides de la Majestat o cort de la Senyora Reyna dirigides als dits deputats e concell e a la ciutat de Barchinona com en altres actes fets e attemptats les quals e los quals son contra la capitulacio dita. E per les dites causes deliberacio precedent ab intervencio de la dita ciutat los dits diputats e concell hajen dats per enamichs e acuydats de la cosa publica del dit Principat los dessus nomenats (la lista negra de los diputats o deputats del General de Cathalunya) per ço ab veu de aquesta publica crida vos notifique hom les dites coses perque a tots sien manifestes e a fi que aximateix tot hom del dit Principat los haja per enamichs e acuydats com dit es e que les persones e tots bens dels dessus dits que sapien e haver puixen meten en mans e poder dels dits diputats e conçell en altra manera seria procehit contra los contrafahents segons per la dita capitulacio et alias es permes. Es empero entes e declarat que la persona e bens del dit ardiacha per esser ecclesiastich han esser confischats ab los mijans deguts e pertinents a despeses del General juxta la deliberacio dessus dita.

resposta de hoc o de no