Poésies religieuses.
I.
Santa Maria, vergen gloriosa,
de Deus amia, sor tot degnitosa,
de l'arma mia seiaç piatosa!
Merce, raina! (regina; reina, reyna)
Genedris santa, per honor vos plaia, (genitrix; genitora, mare)
del mal, de l'anta qu'ai faiç perdos aia!
Ai, fruic et planta de tot ben c'on aia!
Merce, raina!
Vergen honrada, de corona degna,
encoronada de jois ...
Domna preçada, de mi vos sovegna!
Merce, raina!
Sor mi dexenda la vostra pietança,
mon mal estenha e m don alegrança,
et mi defenda d'infer, de pesança!
Merce, raina!
Vergen gracida en cel, de Deu maire,
seiaç mi gida en tot mon afaire,
hai, benedida da Deu, nostre paire!
Merce, raina!
Vers vos sopleia mon cor sens bistença;
o qu'eu me seia en vos hai timença;
valer me deia la vostra valença.
Merce, raina!
Vergen cortesa, vida vertadera,
en vos hai mesa voluntat entera.
Hai, ben apresa, qualamen non pera?
Merce, raina!
marina stela, gardaç nos de pena! (stella maris; estela, estrella)
Hai, rems e vela que l mund guida e mena!
Merce, raina!
II.
plena de … an,
pulcela da Deu graçida,
a vos mi ren et coman.
Per mi peccador preiar
deiaç Deu, que perdonar
me deia mos falimens
qu'ai faiç vers lui longamens.
Vos que fos enprisonada
et sofris tan greu dolor,
tan greumen pasionada
fos per lo santisme amor
de Deu, rei de paradis,
seiaç me defenderis, (sigáu me defensora)
que l'enemic non aia part (lo dimoni)
en me per negun esguart.
Ausi cum doas ves penduda,
vergen, fos dals malvas sers,
l'una ab verges batuda,
l'autra tallada ab fers,
ausi, vergen, m'aiudaç.
Deu, lo dreit Segner, preiaç,
que m don tan far qu'eu soi deng
de venir al seu sant reng.
Si cum veramen glorida,
vergen, fustes dals dragons
et en greu tormen aisida
el foc dels ardens brandons,
ausi domna, per merce
preiaç Yesu Crist per me,
que no m lais a feniçon
venir sens confesion.
En fredas aiguas gittada (gitada : aviada, aventada a fredes aigües)
fos, vergen, col cap en jos,
los pes et las mans liada: (los peus y les mans lligada)
mais lo Segner glorios
vos gardet loras de mort.
Domna, seiaç li recort,
si cum il vos fes secors,
qu'a mi l faisa per dolçors.
Per tormens non fus vencuda,
vergen, de Yesus amar.
Cella genç malvaissa, cruda
vos fes lo blon cap tallar. (vos va fé lo rubio cap tallá)
Marchus, cel que l vos tallieit (aquell que tol va tallá)
pel vostre prec se salveit.
Vailla m tan vostre prec jen,
vergen, qu'eu trop salvamen.
Corona d'aur jaucionda,
lai sus el reng precios,
aveç en la testa blonda
pel greu tormen doloros.
Hai, vergen de grant vertut,
la vostre merce m'aiut!
Preiaç Deu que m lais en ver
el seu servis permaner.
La soa merce dexenda
sor mei per sas umiltaç,
dels mals obrar me defenda,
d'orgoills et de greus peccaç.
En Deu, lo Segner verais,
vergen, et en vos mi lais,
que m defendaç de faillir
et d'e mala fin venir. (y de a mala fi vindre)
A cel secors qui demanda
prejaç Deu que lo li man;
la soa pietaç granda
vailla m, quar eu la deman.
Ai, vergen, clamaç merce
per totas gens et per me
a Deu, que de mal nos gar
et deia nos perdonar!
