Mostrando las entradas para la consulta tenínme ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tenínme ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA OCTAVA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA OCTAVA.

Sofronia, creén sé la dona de Gisippo, u es de Tito Quinto Fulvio y en ell sen va a Roma; aon Gisippo arribe en pobre estat, y creén que Tito lo despressie, afirme, pera morí, que ha matat a un home. Tito, reconeixénlo, diu, pera salvál, quel ha matat ell, y veénu qui u habíe fet, se inculpe an ell mateix; per naixó son ficats en libertat per Octavio, y Tito a Gisippo li done a san germana per dona y se repartix en ell tots los seus bens.

Filomena, per orde del rey, habén callat Pampínea y habén ya totes elles alabat al rey Pedro, y mes gibelina que los atres, va escomensá:

Magnífiques siñores, ¿quí no sap que los reys poden, cuan volen, fé les mes altes coses y que ademés an ells los cumplix espessialíssimamen lo sé magnífics? Quí fa lo que té que fé, fa be; pero no ña que maravillás tan ni alsáu tan alt en alabanses com convendríe a datre que u faiguere, que, tenín menos possibles de ell menos se esperare. Y per naixó, si en tantes paraules les obres del rey exaltéu y tos pareixen bones, mol mes tos han de agradá les dels nostres iguals cuan se assemellen a les del rey o són encara millós; per lo que una admirable y magnífica obra feta per dos siudadáns amics me hay proposat contátos en una historia.
Al tems de Octavio César, no encara com Augusto, sino desde lo triunvirato, regíe lo imperi de Roma, va ñabé a Roma un home noble de nom Publio Quinto Fulvio que teníe un fill de nom Tito Quinto Fulvio, de maravellós ingenio, lo va maná a Atenas a adependre filossofía, y lo va recomaná a un home noble de la siudat de nom Cremetes, un antic amic seu. Per lo que Tito va viure a la seua propia casa, en compañía de un fill seu de nom Gisippo; y los dos van estudiá en un filósofo de nom Aristippo. Y frecuentánse mol los dos joves, tan van arribá a assemellás en les costums que una fraternidat y amistat tan gran va naixe entre ells que may después va sé destruida mes que per la mort; y cap dells se trobabe be si no estáen juns. Habíen escomensat los estudis, y los dos dotats de altissim ingenio, pujaben a la gloriosa altura de la filossofía en passes iguals y en maravillosa alabansa; y en esta vida (en grandíssim plaé de Cremetes, que casi consideraba als dos com a fills seus) van está al menos tres añs. Después, com passe en totes les coses, va passá que Cremetes, ya agüelo, va tancá los ulls an esta vida, de lo que los dos van sentí igual doló, y ni los amics ni los paréns de Cremetes veíen a quín dels dos se habíe de consolá mes. Va passá, después de uns cuans mesos, que los amics de Gisippo y los paréns van está en ell y jun en Tito lo van animá a pendre dona, y li van trobá una jove de maravillosa hermosura y de nobilíssims paréns y siudadana de Atenas, de nom Sofronia, de uns quinse añs de edat. Y arrimánse lo momén de les futures bodes, Gisippo li va demaná a Tito un día que anare en ell a vórela, que encara no la habíe vist; y arribats a casa della, y están ella entre los dos, Tito, veén la hermosura de la novia del seu amic la va escomensá a remirá en molta atensió, y agradánli per tot arreu, sense donáu a coneixe, se va inflamá per nella. Pero después de está allí un tems, despedínse, sen van entorná a casa. Allí, Tito, entrán sol a la seu alcoba, en la jove que li habíe agradat va escomensá a pensá, y se va aná enamorán mes contra mes pensabe en ella, y va escomensá a dís: - ¡Ay! ¡Miserable vida la teua, Tito! ¿aón fiques lo teu ánim y lo teu amor y la teua esperansa? ¿Pos no saps de quí sirá esta dona? Pensa en los honors de Cremetes y la seua familia, y en la verdadera amistat que ña entre tú y Gisippo; an esta jove te convé tíndreli la reverensia que se li té a una germana. ¿Cóm es que la vols? ¿aón te dixes portá per lo engañós amor?, ¿aón per la lissonjera esperansa? Obri los ulls del intelecto y conéixte a tú mateix; díxali pas a la raó, refrena la gana, calma lo dessich y adressa a un atra part los teus pensaméns; fésli frente an este escomensamén de la lujuria, y vensíxte a tú mateix cuan encara estás a tems. Lo que vols no te convé, no es honesto; lo que te disposes a seguí, encara que fore segú que u alcansares, que no u es, hauríes de evitáu si mirares alló que la verdadera amistat te demane. ¿Qué farás, pos, Tito? Abandonarás lo amor indegut, si vols fé lo que es degut.

Y después, enrecordánsen de Sofronia, tornán cap atrás, tot lo dit u condenabe, diénse: - les leys del Amor són mes poderoses que cap atra; trenquen no sol les de la amistat sino les divines. ¿cuántes vegades ha volgut lo pare a la filla, lo germá a la germana, la padrina al fillol? Coses mes monstruoses que un amic vullgue a la dona del atre han passat mil vegades. Ademés de aixó, yo soc jove, y la juventut está sometuda a les leys del amor. La hermosura della mereix sé volguda per tots; y si yo la vull, que soc jove, ¿quí podrá empéndrem en raó? No la vull perque sigue de Gisippo, la vull tan com la voldría fore de qui fore; peque aquí la fortuna que lay ha consedit al meu amic Gisippo en ves de a un atre. Y si té que sé volguda per la seua hermosura mereixcudamen, mes contén té que está Gisippo, al sabéu, de que la vullga que un atre.

Y en este raonamén, burlánse an ell mateix, tornán al contrari, y de este an aquell y de aquell an este, no sol aquell día y la nit siguién, sino moltes atres, hastal pun de que, perduts la gana y la son, per debilidat va tindre que gitás. Gisippo, que mols díes lo habíe vist cavilán y ara lo veíe dolén, mol se dolíe, y se esforsabe en consolál, y en moltes instansies li preguntabe la raó dels seus pensaméns y de la enfermedat. Pero habénli moltes vegades Tito contestat en mentires y habénsen donat cuenta Gisippo, sentínse, sin embargo, Tito obligat, en ploreres y en suspiros li va contestá de esta guisa:

- Gisippo, si los deus hagueren volgut, a mí me siríe mol mes grata la mort que seguí vivín, pensán que la fortuna me ha portat a un puesto al que me ha convingut probá la meua virtut, y en grandíssima vergoña meua la trobo vensuda; pero per sert que espero pronte la recompensa que mereixco, es a di, la mort, la preferixco a viure en lo record de la meua vilesa; com a tú no puc ni ting que amagát res, en gran vergoña te la manifestaré. Y li va descubrí la raó dels seus pensaméns y la batalla de estos, y al remat de quí ere la victoria y que se moríe per l´amor de Sofronia, afirmán que, coneixén cuán li conveníe an ell alló, com a penitencia se habíe imposat lo morí, y creíe que pronte u conseguiríe. Gisippo, al sentí aixó y vore les seues ploreres, va reflexioná, com si de la bellesa de la jove estare mes tibiamen prendat; pero enseguida va deliberá que la vida del seu amic teníe que séli mes volguda que Sofronia, y aixina, apegánseli les llágrimes dell, li va contestá plorán: - Tito, si no estigueres tan nessessitat de consol com u estás, me queixaría de que haigues violat la nostra amistat tenínme tan tems amagada la teua gravíssima passió. Y encara que no paregue honesta, no ña per naixó que seláli al amic les coses deshonestes, perque lo qui es un bon amic, aixina com en les honestes coses sen alegre en lo amic, en les deshonestes se esforse per apartá de elles lo ánimo del amic. Pero abstenínme al presén, vindré a lo que vech que mes nessessites. Si en ardó vols a Sofronia, prometuda en mí, no me extraño, me extrañaríe que no fore aixina, veén la seua hermosura y la noblesa del teu ánim. Y com vols a Sofronia, tan te queixes injustamen de la fortuna, encara que no u digues, que a mí me la ha consedit, pareixénte que vóldrela tú siríe honesto si haguere sigut de un atre que no fora yo. Pero si eres discret com sols, ¿a quí podíe consedíla la fortuna, de qui mes grassies pugueres donáli, si no me la haguere consedit a mí? Consevol atre que la haguere tingut, per mol honesto que siguere lo teu amor, la hauríe volgut an ella mes que a tú, lo que de mí, si per tan amic me tens com soc, no tens que esperáu, y la raó es esta:
no men enrecordo, desde que som amics, de que yo tinguera res que no fore tan teu com meu; lo que, si tan lluñ hagueren anat les coses que no puguere sé de un atra manera, aixina faría en esta com en les atres; pero encara estam a tems de fé que sigue sol teua, y assó faré. Es verdat que a Sofronia la vull mol y en gran alegría esperaba les bodes en ella, pero com tú la vols en mes ardó, pots viure segú que sirá la teua dona a la meua alcoba. Y per naixó, aparta la melancolía, recupera la salut perduda y lo consol y la alegría, y espera contén lo premio del teu amor.
Tito, al sentí parlá aixina a Gisippo, encara que mol plaé li donare la esperansa de tíndrela, se avegoñíe y li pareixíe mal asseptála. Plorán, li va contestá:
- Gisippo, la teua liberal y verdadera amistat mol cla me amostre lo que a la meua amistat li convé fé. No vullgue Deu que aquella que te han donat a tú la ressibixca yo per meua. Pren, pos, contén, lo que has triat y te han donat, y a mí díxam consumím en llágrimes.

A lo que Gisippo va di:

- Tito, la nostra amistat me done llissensia pera forsát a seguí esta dessisió meua, y si tú no fas cas als meus rogs, en la forsa que té que fés en be del amic faré que Sofronia sigue teua. Sé cuánta forsa té l´Amor y que moltes vegades ha portat a una infelís mort als amáns; y te vech tan prop de aixó que no podrás vense les llágrimes y caurás a la dalla; y yo, sense cap duda, pronte te seguiría. Sirá, pos, teua Sofronia, perque fássilmen no trobaríes a datra que tan te agradare, y yo en fassilidat podré contentámos a tú y a mí. Potsé no siría tan liberal si les dones se trobaren en la mateixa dificultat que se troben los bons amics; per naixó, podén yo mol fássilmen trobá un atra dona pero no un atre amic com tú, vull per naixó (no vull di pédrela, que no la pedré donántela a tú) de be a milló transferíla, antes que pédret. Y per naixó te demano que ixques de esta aflicsió, y mos consolos als dos, y en esperansa del be, vivín te dispongues a la alegría quel teu amor dessiche de la dona volguda.
Encara que Tito se avergoñíre de consentí que Sofronia siguere la seua dona, espentánlo per una part l´amor y per latra insitánlo los ánimos que li donabe Gisippo, va di:

- Prou, Gisippo, faré lo que tú me dius, ya que la teua generosidat es tanta que li guañe a la meua vergoña. Pero u fach perque no sol ressibixco de tú la dona volguda, sino en ella la meua vida. Ojalá Deu puga alguna vegada mostrát cuán apressio lo que fas per mí. Después de estes paraules, va di Gisippo:

- Tito, en aixó, pera que tingue efecte, me pareix que ham de fé aixó: com saps, después de llargues negossiassións entre los meus paréns y los de Sofronia, ella se ha convertit en la meua prometuda; y per naixó, si yo ara dic que no la vull per dona, se montaríe un gran avalot y escándol, y se enfadaríen los meus paréns y los seus; potsé que si la abandono, los seus paréns la donon enseguida a un atre, y alomilló no sirás tú. Y per naixó me pareix, si te pareix be, que continúa lo que hay escomensat, y com dona meua la portaré a casa y selebraré les bodes; y después tú, de amagatóns, com u prepararém, en ella te gitarás com a dona teua; después, al seu puesto y al seu tems manifestarém lo assunto, y si los agrade, be estará, y si no los agrade, de totes formes ya estará fet y no podén tirá cap atrás, tindrán que contentás en alló per forsa.
Tito va está de acord, y Gisippo la va ressibí com a dona seua a casa. Están ya Tito curat y en bona salut; y fen una gran festa, al arribá la nit, les dones van dixá a la nova dona a la alcoba del seu home y sen van aná.
Estabe la alcoba de Tito apegada a la de Gisippo, y desde una se podíe entrá al atra. Están Gisippo a la seua alcoba, una vegada apagades totes les llums, sen va aná en cuidadet cap aon estabe Tito y li va di que ya podíe aná a gitás en la seua dona.
Tito, al sentí aixó, mort de vergoña, va voldre fés atrás y no hi volíe aná; pero Gisippo, lo va fé entrá allí. Al arrimás al llit, agarrán a la jove, com fen broma, en veu baixa li va preguntá si volíe sé la seua dona. Ella, creénse que ere Gisippo, li va contestá que sí, y ell, ficánli un anell al dit, li va di: - Y yo vull sé lo teu home.

Y consumán aixina lo matrimoni, mol rato y en mol plaé va chalá en ella, sense que ni ella ni dingú sen acataren de que no ere Gisippo lo que se gitabe en ella. Están, pos, en estos termes lo matrimoni de Sofronia y de Tito, Publio, son pare va tancá los ulls an esta vida, per lo que li van escriure que sense tardá tornare a Roma a velá pels seus assuntos. Y per naixó, va parlá en Gisippo de anássen y emportássen a Sofronia, lo que no se podíe fé sense manifiestá cóm estaben les coses; un día, cridánla a la alcoba, li van explicá tot lo assunto, y Tito li va doná probes. Ella, después de mirássels als dos ben enfadada, va escomensá a desfés en llágrimes, queixánse del engañ de Gisippo; y abans de que a casa de Gisippo ni una paraula se diguere de alló, sen va aná a casa de son pare, y allí an ell y a sa mare los va contá lo engañ de Gisippo, afirmán que ere la dona de Tito y no de Gisippo com ells creíen. Aixó va sé mol du pera son pare de Sofronia y en los seus paréns y en los de Gisippo van ñabé llargues y grans lamentassións, y van sé los comadreos y los enfados mols y grans. Gisippo va despertá lo odio dels seus y dels de Sofronia, y tots díen que no sol ere digne de reprobassió, sino de un aspre cástic. Pero ell afirmabe que habíe fet una cosa honesta, y que sons pares de Sofronia teníen que donáli les grassies perque la habíe casat en algú milló que ell mateix. Tito, per un atra part, de tot sen enterabe y en gran traball u soportabe; y coneixén que ere costum dels griegos exitás en los renecs y les amenasses hasta que trobaben algú que los responguere, y que entonses no sol humildes, sino mol cobarts se tornáen, va pensá que los seus discursos no se podíen aguantá mes sense contestáls; y tenín ell ánimo romano y pensamén ateniense, de una manera mol oportuna va ajuntá als paréns de Gisippo y los de Sofronia a un templo, y entrán allí acompañat sol per Gisippo, aixina los va parlá als que esperaben:
- Creuen mols filóssofos que lo que los passe als mortals es dispossisió y providensia dels deus inmortals; y per naixó creuen algúns que es inevitable tot lo que mos passe o mos passará alguna vegada, encara que ñan algúns que esta inevitabilidat atribuixen sol a lo que ya ha passat. Estes opinións, si en perspicassia són mirades, se vorá mol ubertamen que lo rependre algo que no pot cambiás no es mes que voldre demostrás mes sabut que los deus, dels que ham de creure que en eterna ley y sense cap error gobernen y disposen de natros y de les demés coses; per lo que, cuán loca y bestial presunsió siríe voldre corregí la seua obra, mol fássilmen u podéu vore, y encara cuántes y quínes cadenes mereixen aquells que se dixen aná a tal atrevimén. Entre los que, segóns lo meu juissi, tos trobau tots, si es verdat lo que hau dit y dieu continuamen, que Sofronia es la meua dona, cuan lay hau entregat a Gisippo, sense vore que estabe disposat que no fore la dona de Gisippo, sino la meua, com podeu vore al presén.
Pero com lo parlá de la secreta providensia y la intensió dels deus los pareix a mols du y difíssil de compendre, presuposán que ells de cap de les nostres acsións sen ocupen, baixaré als raonaméns dels homens, parlán dels que me convindrá fé dos coses mol contraries a les meues costums: la una, alabám a mí mateix y latra parlá mal de atres o humilláls; pero com no me apartaré de la verdat ni en una cosa ni en latra, y la presén materia u demane, u faré. Les vostres queixes, mes insitades per la rabia que per la raó, en continues protestes, aixina com abalots, ofenen, reprenen y condenen a Gisippo perque me ha donat per dona, per dessisió seua, a qui vatros an ell per la vostra habíeu donat, en lo que yo crec que té que sé mol de alabá; y les raóns són estes: la primera, perque ha fet lo que té que fé un amic; la segona perque ha obrat mes en coneiximén de lo que u habíeu fet vatros. Lo que les santes leys de la amistat volen que un amic faigue per un atre, no es la meua intensió explicátos al presén, contentánme sol en habétos recordat delles que los llassos de la amistat mol mes ajunten que los de la sang o la parentela; tenim los amics que triem y los paréns que mos done la fortuna. Y per naixó, si Gisippo va voldre mes la meua vida que la vostra benevolensia, sén yo amic seu com me ting, dingú té que maravillás. Pero anem a la segona raó (a la que en mes insistensia mos convé aturámos): lo habé sigut ell mes sabut que vatros u sou, com me pareix que de la providencia dels deus poc ne entenéu, y mol menos que sapigáu los efectes de la amistat. Dic que lo vostre escomensamén, lo vostre consell y la vostra deliberassió li habíen donat Sofronia a Gisippo, jove y filósofo; Gisippo lay ha donat a un atre jove y filósofo; lo vostre consell la va doná a un ateniense, Gisippo a un romano; lo vostre a un jove noble, Gisippo a un encara mes noble; lo vostre a un jove ric, Gisippo a un mol ric; lo vostre a un jove que no sol no la volíe, sino que apenes la coneixíe, Gisippo a un jove que per damún de la seua felissidat y mes que a la propia vida la volíe. Y que lo que dic es verdat, y mes de alabá que lo que habíeu fet vatros, miréu pun per pun. Que yo jove y filósofo soc, com Gisippo, la meua cara y los meus estudis, sense cap discurs mes llarg poden explicáu. La mateixa edat es la seua y la meua, y en les mateixes passes sempre ham estudiat avansán. Es verdat que ell es ateniense y yo romano. Si de la gloria de la siudat disputem, diré que yo soc de una siudat libre y ell de una tributaria; diré que yo soc de una siudat Siñora de tot lo món y ell de una siudat obedienta a la meua; diré que soc de siudat florida en armes, imperi y estudis, mentres ell no podrá alabá a la seua mes que en los estudis. Ademés de aixó, encara que me veigáu com un escolá humilde aquí entre vatros, no hay naixcut dels fems del populacho de Roma; los meus palaus y los puestos públics de Roma están plens de antigues imaches dels meus antepassats, y los anals romanos se troben plens de mols triunfos lograts per los Quinto sobre lo Capitolio romano; y no está per la vellesa semada, sino que avui mes que may florix la gloria del nostre nom. Callo, per vergoña, les meues riqueses, tenín a la memoria que la pobresa honrada es lo antic y copiós patrimoni dels nobles siudadáns romanos; la que, si per la opinió del vulgo es condenada, y són alabats los tessoros, soc en ells, no com avarissiós, sino com amat de la fortuna, abundán. Y mol be sé que tos ere mol apressiat tindre per parén a Gisippo; pero yo no tos ting que sé, per cap raó, menos apressiat a Roma, considerán que allí tindréu en mí a un óptim huésped; y un útil y solíssit y poderós protectó tan en les oportunidats públiques com en les nessessidats privades.
¿Quí, pos, dixán apart la passió, y mirán en justissia, alabará mes les vostres dessisións que los del meu amic Gisippo? Sertamen, dingú. Está, pos, Sofronia ben casada en Tito Quinto Fulvio, noble, antic y ric siudadá de Roma y amic de Gisippo; per lo que qui de aixó se dol o se queixe no fa lo que té que fé ni sap lo que fa. Ñaurán potsé algúns que diguen no doldres de que Sofronia sigue la dona de Tito, pero se doldrán del modo en que se ha convertit en la seua dona: a amagatontes, engañánla, sense que cap amic ni parén sapiguere res. Y aixó no es cap milagre ni cosa que passo per primera vegada. Dixo de bona gana a una vora an aquelles que contra la voluntat del pare han pres home y an aquelles que han fugit en los seus amáns y primé han sigut amigues que esposes, y an aquelles que abans han descubert en embarassos y partos los seus matrimonis que en la llengua, y la nessessidat ha fet consentíu, cosa que no li ha passat a Sofronia; sino que ordenada, discreta y honestamen ha sigut donada per Gisippo a Tito. Y dirán atres que la ha casat aquell a qui casála no incumbíe. ¡Nessies lamentassións són estes y típiques de dones, y prossedéns de la poca considerassió! No fa aná ara la fortuna per primera vegada diferéns camíns y instruméns nous pera induí les coses a determinats efectes. ¿Qué pot importám a mí que lo sabaté al puesto del filósofo haigue expresat lo seu juissi sobre un fet meu (amagat o públic) si lo fin es bo? Ting que cuidám, si lo sabaté no es discret, de no dixáli prosseguí, y agraíli lo fet. Si Gisippo ha casat be a Sofronia, aná queixánse de la manera y dell es una bobada superflua; si no confiéu en lo seu juissi, cuidéutos de que no pugue casá a dingú mes y agraíuli aixó. Tamé hau de sabé que yo no vach buscá ni en astussia ni en fraude tacá la honestidat y la claridat de la vostra sang en la persona de Sofronia; y encara que de amagatontes la haiga pres per dona no vach vindre com un raptó a tráureli la seua virginidat ni com a enemic vach vullgué tíndrela deshonestamen, rechassán emparentá en vatros; sino que en ardó enchisat per la seua cautivadora hermosura y de la seua virtut, veía que si en lo orden que potsé voléu di que tenía que habéla procurat, sén mol amada per vos, per temó a que a Roma me la emportara, no la haguera obtingut. Vach empleá, pos, la manera oculta que ara to se pot manifestá, y vach fé que Gisippo consentiguere en lo meu nom en alló que ell no estabe disposat; y después, encara que yo en ardó la vullguera, no com amán, sino com home, vach buscá lo ajuntamén en ella (com pot ella mateixa en verdat testimoniá), diénli les degudes paraules y ficánli lo anell de desposada, preguntánli si me volíe per home; a lo que ella va contestá que sí. Si li pareix que ha sigut engañada, no mu hau de espetá a mí, sino an ella, que no me va preguntá quí ere. Este es, pos, lo gran mal, lo gran pecat, la gran falta cometuda per lo Gisippo, amic, y per mí, amán; que Sofronia se haigue de amagatóns convertit en dona de Tito Quinto; per naixó, lo feríu, lo amenasséu y lo insidiéu. ¿Y qué mes faríeu si lay haguere donat a un villano, a un vagabundo, a un criat? ¿Quínes cadenes, quína presó, quínes creus tos bastaríen? Pero dixem ara aixó; ha arribat lo tems que yo encara no esperaba de que mon pare se ha mort y me vech obligat torná a Roma. Per lo que, volén emportám a Sofronia en mí, tos hay descubert lo que pot sé encara tos seguiría amagán; lo que, si foreu sabuts, alegremen u soportaríeu, perque si engañátos o insultátos haguera volgut, podía dixátola; pero no vullgue Deu que en a espíritu romano se pugue albergá tanta vilesa. Ella, pos, es a di, Sofronia, per consentimén dels deus y per vigor de les leys humanes y per lo loable juissi del meu amic Gisippo y per la meua astussia, es meua, aixina que vatros (teníntos en mes que los deus y los demés homens sabuts) bestialmen, en dos maneres mol odioses pera mí, mostréu que tos equivoquéu: una es tenín a Sofronia, sobre la que no teníu cap dret; y latra es tratá a Gisippo, al que estáu obligats justamen, com a enemic. Y no tos explicaré lo mal que feu, sino com amic tos aconsellaré que apartéu la rabia y que Sofronia me sigue restituida pera que yo alegremen men vaiga com a parén vostre: segús de aixó, que, tos agrado o no, lo que está fet, si voleu obrá de un atre modo, tos pendré a Gisippo y sense faltá, si arribo a Roma, recuperaré a la que es mereixcudamen meua, per mol que tos disgusto; y tos faré vore lo que pot la rabia dels romanos, hostigántos sempre.
Después de que Tito va dí aixó, ficánse de peu en la cara tota enfadada, prenén a Gisippo de la ma, mostrán que tan li fotíe que ñaguere gen al templo, movén lo cap y amenassánlos, va eixí. Los que se van quedá a dins, en part induits per les paraules de Tito de amistat y parentela, y en part assustats per les seues raderes paraules, de comú acuerdo van deliberá que milló siríe tindre a Tito com a parén, ya que Gisippo no habíe volgut séu, que pedre a Gisippo y tindre a Tito com enemic; per naixó, ixín, van aná a buscá a Tito y li van di que los pareixíe be que Sofronia fore seua, tindrel an ell com a parén y a Gisippo com a bon amic; y fen juns una festa en familia, sen van aná y li van enviá a Sofronia, la que, com a discreta, fen de la nessessidat virtut, l´amor que teníe per Gisippo rápidamen lay va entregá a Tito y en ell sen va aná cap a Roma, aon en gran honor van sé ressibits. Gisippo, quedánse a Atenes, después de no mol tems, per unes cuestións sivils, en tots los de casa seua, pobre y mesquí va sé aviát de Atenas y condenat a perpetuo exili. Están aixina Gisippo, habén arribat a sé no sol pobre sino pidolán, com va pugué va arribá a Roma a probá si Tito sen enrecordabe dell; y enterat de que estabe viu y volgut per tots los romanos, preguntán quína ere casa seua, dabán della se va colocá hasta que Tito va arribá. Per la miseria en la que estabe no se va atreví a dirigíli la paraula. Per lo que, passán Tito abán y pareixénli a Gisippo que lo habíe vist y esquivat, enrecordánsen de lo que ell habíe fet per nell, enfadat y desesperat sen va aná; y sén ya de nit y están ell en dijú y sense cap perra, sense sabé aón aná, mes dessichós de morí que dingú, va arribá a un puesto mol salvache de la siudat, aon, veén una gran cova, a dins va entrá pera arrasserás aquella nit, y damún de la terra despullat y mal vestit, vensut per les llágrimes, se va adormí. An esta cova, dos que habíen estat robán aquella nit, en lo furt fet van apareixe a la matinada, y reñín los dos, la un, que ere mes fort, va matá al atre y va colá. Habénu vist y sentit Gisippo tot, li va pareixe que habíe trobat lo camí a la mort que dessichabe, sense matás ell mateix; y per naixó, sense anássen, se va quedá allí hasta que los esbirros del tribunal, que ya sen habíen enterat del cas, van acudí y se van emportá a Gisippo detengut. Y ell, interrogat, va confesá que lo habíe matat y que no habíe pogut anássen de la cova, per lo que lo pretor, que se díe Marco Varrón, lo va condená a mort crussificat, tal com allacuanta ere costum. Habíe Tito, per casualidat, arribat al pretori en aquell momén y, mirán al pobre condenat y habén escoltat lo perqué, de repén va reconeixe a Gisippo, y se va extrañá de la seua miserable fortuna y de cóm habíe caigut tan baix, y volén ajudál y no veén cap atra vía pera la seua salvassió, mes que acusás an ell mateix y excusál an ell, rápidamen se va adelantá y va cridá: - Marco Varrón, fes cridá al pobre home al que has condenat perque es inossén; bastán hay ofés yo als deus en una culpa matán an aquell al que los teus esbirros van trobá este matí mort com pera ara encara oféndrels en la mort de un atre inossén.
Varrón se va extrañá y li va doldre que tot lo pretori lo haguere sentit, y no podén retraures de fé lo que li manaben les leys, va fé torná a Gisippo, y en presensia de Tito li va di:

- ¿Cóm has sigut tan loco de confessá lo que no has fet, jugánte la vida? Me has dit que tú habíes matat esta nit an aquell home, y este ve ara y diu que ha sigut ell.

Gisippo va mirá y va vore que aquell ere Tito y va vore que fée alló pera salvál, com agrait per lo servissi que antes li habíe fet; per lo que, plorán de piedat, va di:
- Varrón, verdaderamen lo hay matat yo, y la piedat de Tito pera salvám arribe ya massa tard. Tito, per un atra part, díe:

- Pretor, com veus, este es extrangé y desarmat lan trobat jun al mort, y ya veus que la seua miseria li done motiu pera voldre está mort; y per naixó, fícal en libertat y a mí, que u hay mereixcut, castígam.

Se va extrañá Varrón de la insistensia de aquells dos y ya se pensabe que cap dels dos ere lo culpable; y, pensán en la manera de absóldrels, en aixó que ve un jove de nom Publio Ambusto, de perdudes costums y lladre mol conegut entre tots los romanos, qui verdaderamen habíe cometut lo homissidi; y sabén que cap dels dos eren culpables de lo que se acusaben, tanta va sé la ternura o tendresa que va omplí lo seu cor per la inossensia de estos dos, que mogut per compassió va acudí dabán de Varrón y li va di:

- Pretor, los meus fets me porten a resoldre la dura discusió de estos dos, y no sé quín Deu me espoleje y me espente a manifestát lo meu pecat. Cap de estos dos es culpable de lo que se acusen. Yo soc lo que ha matat an aquell home esta matinada al apuntá lo día; y an este desgrassiat que está aquí lo vach vore que dormíe mentres yo me repartía les coses robades en aquell al que hay pelat. Tito no nessessite que yo lo excusa; la seua fama es clara per tot arreu, y ya se sap que no es home de tal condissió; aixina que libéral y castígam a mí en la pena que les leys me imposon. Habíe ya Octavio sentit estes coses y, fen vindre als tres, va voldre sentí quína raó habíe mogut a cadaú pera condenás; y ells lay van contá.
Octavio, als dos amics perque eren inosséns y al tersé per amor seu los va ficá en libertat. Tito, renegán primé a Gisippo per lo seu desapego y desconfiansa, li va fé molta festa y lo va portá a casa seua, aon Sofronia, en piadoses llágrimes lo va ressibí com amic. Y allí, confortánlo y vestínlo en la roba apropiada a la seua virtut y noblesa, va compartí en ell tots los seus tessoros y possessións, y después, a una germana joveneta que teníe Sofronia, de nom Fulvia, lay van doná per dona; y después li va di: - Gisippo, de tú depén ara, o quedát aquí en natros o entornáten a Atenas en tot lo que te hay donat.

Gisippo, obligat per lo desterro al que estabe condenat per la seua siudat y per
l´amor que li teníe a Tito, va dessidí fés romano. Y ell en la seua Fulvia, y Tito en la seua Sofronia, van viure a una gran casa, fénse mes amics cada día, si es que podíe sé.

Santíssima cosa es, pos, la amistat, y no sol digna de reverensia, sino de sé alabada perpetuamen com a mare de la magnifissensia y de la honestidat, germana de la gratitut y de la caridat, y enemiga del odio y de la avarissia; sempre, sense esperá cap rogativa, preparada per a fé per los atres lo que voldríe que per nella mateixa se faiguere; los seus sagradissims efectes raríssimes vegades se veuen avui, per culpa de la enveja y egoisme dels mortals que sol miren per nells.
¿Quín amor, quína riquesa, quína parentela li haguere fet sentí a Gisippo lo ardó, les llágrimes y los suspiros de Tito, en tanta eficassia que per nells a la hermosa dona noble y volguda la haguere fet casá en lo seu amic? ¿Quínes leys, quínes amenasses, quína temó li haguere fet abstindres a Tito dels abrassos de la hermosa jove als puestets solitaris, apartats, o al llit? ¿Quíns estats, quíns mérits, quínes ganansies li hauríen fet a Gisippo no preocupás de pedre als seus paréns y als de Sofronia, no preocupás de les deshonestes murmurassións del populacho, no preocupás de les burles per a satisfacer al seu amic? ¿Quí haguere procurat la seua mort per a salvá a un atre, podén dissimulá, y arrencál de la creu que ell mateix se procurabe?, ¿Quí haguere compartit lo seu gran patrimoni en aquell al que la fortuna lay habíe tret? ¿Quí li haguere donat per dona a la seua germana, veénlo pobrissim y en extrema miseria?
Vullguen, pos, los homens moltes consortes, caterves de germáns y gran cantidat de fills, y en los seus dinés se aumento lo número dels seus criats; y no reparon en que consevol de ells te temó de un perill propi, y no se preocupen del pare, germá o siñó, mentres que tot lo contrari veém que fa lo bon amic.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA QUINTA.

Doña Dianora li demane a micer Ansaldo un jardí de giné tan majo com al mach; micer Ansaldo, comprometénse en un nigromante, lay done; lo home li consedix que faigue lo que vullgue micer Ansaldo, que, escoltada la generosidat del home, la libere de la promesa y lo nigromante, sense voldre res de lo seu, libere de la seua a micer Ansaldo.

Per tots los de la alegre compañía habíe sigut ya micer Gentile pujat al sel en sumes alabanses cuan lo rey li va maná a Emilia que continuare; ella, desenvoltamen, aixina va escomensá:

Blanes siñores, dingú dirá en raó que micer Gentile no va obrá en magnifissensia; pero di que no se pugue en mes potsé no demostro que se pot mes: lo que penso contátos en una noveleta meua.
Al Friuli, puesto alt, fret, pero mol adornat de majes montañes, mols rius y clares fons, ña una siudat que se diu Udine (Údine), a la que va viure una hermosa y noble Siñora de nom doña Dianora, casada en un gran home ric de nom Gilberto, mol amable y de bona índole; y va mereixe esta Siñora per lo seu valor sé mol volguda per un noble y gran baró que teníe per nom micer Ansaldo Gradense, home de alta condissió y en les armes y en la cortessía conegut a tot arreu. Este, volénla mol y fen tot lo que podíe pera sé volgut per nella, y assobín solissitánla en embaixades, en vano se esforsabe. Y sénli ya a la Siñora cansinesles solissituts del caballé, y veén que, encara que li negare tot lo que ell demanáe, ell no dixabe de insistí, va pensá que podríe tráuressel de damún demanánli algo extrañ y al seu juissi impossible; y a una dona que an ella acudíe moltes vegades de part dell, li va di un día aixó:

- Bona dona, tú me has afirmat moltes vegades que micer Ansaldo me vol sobre totes les coses y maravillosos dons me has oferit de part seua; regalos que vull que se quedo perque per naixó no hay de vóldrel. Si puguera está segura de que me vol tan com diéu, sense falta me entregaría an ell y faría lo que ell vullguere; y per naixó, si puguere assegurám de aixó en algo que li vach a demaná, estaría disposada a lo que me manare. Va di la bona dona: - ¿Qué es, Siñora, lo que voléu que faigue?

Va contestá la Siñora: - Lo que dessicho es aixó: vull tindre, al próxim mes de chiné, prop de esta siudat, un jardí ple de herbes verdes, flos y ábres frondosos, com si fore mach; aixó, si no u fa, que no envío ni a tú ni a dingú mes a parlám, si mes me solissite, tal com hasta ara u hay tingut amagat al meu home y als meus paréns, me queixaré an ells y ben pronte mel trauré de damún.

Lo caballé, escoltada la petissió de boca de la correvesydili, y la promesa de la seua Siñora, encara que li pareixíe algo mol difíssil, casi impossible de fé, y veén que per naixó li habíe demanat la dama alló, pera que abandonare tota esperansa, se va proposá, sin embargo, intentá fé tot lo que puguere, y per moltes parts del món va aná buscán a vore si trobabe algú que li donare ajuda o consell; y ne va trobá un que li va di, que si li pagabe be, li prometíe féu en arts nigromántiques. Micer Ansaldo, consertánu per una grandíssima cantidat de perres, va esperá lo tems que li habíe dit la Siñora. Vingut lo giné, en grans gelades, escarches y gebrades, neu, canalobres, broma y tot lo que correspón al crúo hivern, lo valerós home a un hermossíssim prat prop de la siudat en les seus arts va fé apareixe, lo primé matí de giné, segóns los que u van vore testimoniaben, un dels mes hermosos jardíns que may va vore dingú, en herbes verdes, ábres frondosos y fruites de totes les classes. Cuan micer Ansaldo, contentíssim, va vore alló, fen cullí alguna fruita de les mes majes que ñabíen y arrencán flos de les mes vistoses, de amagatóns u va fé portá a la seua Siñora, y la va invitá a vore lo jardí per nella demanat pera que per puguere vore cuán la volíe y enrecordássen de la promesa que li habíe fet y sellat en juramén, y lealmen procurare después cumplíla. La Siñora, vistes les flos y les fruites, y habén sentit parlá a mols del maravellós jardí, va escomensá a arrepentís de la seua promesa; pero en tot lo seu arrepentimén, dessichosa de vore coses extrañes, en moltes atres dames de la siudat va aná a vore lo jardí, y no sense maravella alabánlo mol, mes triste que cap atra dona va torná a casa, pensán en alló a lo que estabe obligada. Y va sé tan gran lo doló que, no podén agamál a dins, va eixí fora, y lo seu home sen va acatá; y va voldre que li contare quína ere la raó. La Siñora, per vergoña, u habíe callat mol tems, pero, al remat, obligada, lay va contá tot.
Gilberto, sentín alló se va enfadá mol; después, considerán la bona intensió de la Siñora, foragitán la ira, en mes discressió, va di: - Dianora, no es cosa prudén ni honesta escoltá embaixades de cap classe, ni negossiá en cap condissió la castidat en dingú. Les paraules ressibides per al cor escoltades per los oíts tenen mes forsa de la que mols pensen, y casi tot los es possible als que se volen. Mal vas fé, pos, primé escoltánlo y después fén un trate; pero com conec la puresa de la teua intensió, pera liberat del llas de la promesa feta, te consediré lo que no li consediría a dingú mes, portánme an aixó tamé la temó al nigromante, al que micer Ansaldo, si lo burlares, podríe demanáli algo roín per a natros. Vull que acudíxques an ell y, si pots, te les ingenios en fé que, conserván la teua honestidat, sigues liberada de esta promesa; pero si no puguere sé, per esta vegada, consedíxli lo cos, pero no l´ánim. La dona, sentín al seu home, plorabe y negabe que tal grassia vullguere dell. Gilberto va voldre, per mol que la seua dona se negare, que fore aixina, per lo que, arribat lo día siguién, al eixí la aurora, sense adornás o arreglás massa, en dos dels seus criats dabán y en una camarera zaguera, sen va aná la Siñora a casa de micer Ansaldo. Este, al sentí que la seua Siñora habíe vingut a vórel, se va alegrá mol, y eixecánse y fen cridá al nigromante, li va di:

- Vull que veigues lo que me ha fet conseguí lo teu art. Y eixín a trobála, en reverensia la va ressibí honestamen, y a una hermosa cámara en un gran foc van entrá tots; y fénla assentá, li va di: - Siñora, tos rogo, si lo llarg amor que tos hay tingut mereix algún galardón, que no tos molesto dím la verdadera raó que an esta hora tan matinera tos ha fet vindre y en tanta compañía. La Siñora, vergoñosa y casi en llágrimes als ulls, va contestá: - Siñó, ni amor que tos tinga ni la paraula donada me porten aquí, sino la orden del meu home, que, tenín mes respecte a les faenes del vostre amor que a la seua honra y la meua, me ha fet acudí aquí, y perque ell mu mane estic disposada per esta vegada a fé lo que vullgáu. Micer Ansaldo, si primé se habíe extrañat, sentín a la Siñora mol mes se va maravellá, y conmogut per la generosidat de Gilberto, la seua fogosidat se va torná compassió, va escomensá a cambiá, y va di: - Siñora, no vullgue Deu, ya que aixina es com vos diéu, que siga yo qui taco lo vostre honor, del que té compassió lo meu amor; y per naixó, lo está aquí vos, sirá com si estiguere aquí man germana, y, cuan vullgáu, libremen podréu anáton, en la condissió de que al vostre home, per tanta cortessía com ha sigut la seua, li donéu les grassies que cregáu conveniéns, tenínme a mí sempre daquiabán com amic y servidó.

La Siñora, sentín estes paraules, mes contenta que may, va contestá: - res podíe fém creure, tenín en considerassió les vostres costums, que datra cosa se haguere de seguí de la meua vinguda mes que lo que vech que feu; per lo que tos estaré sempre obligada. Y despedínse, honrosamen acompañada va torná en Gilberto y li va contá lo que li habíe passat; de aixó se va seguí una mol estreta y leal amistat entre los dos.
Lo nigromante, al que micer Ansaldo ya volíe donáli la prometuda recompensa, vista la generosidat de Gilberto en micer Ansaldo y la de micer Ansaldo en la Siñora, va di:

- Después de habé vist a Gilberto sé liberal en la seua honra y a vos en lo vostre amor, tamé yo hay de sé liberal en la meua recompensa; y per naixó, sabén que tos correspón a vos, vull que sigue vostra.

Lo caballé se va avergoñí y va intentá tan com va pugué félay agarrá, sansera o en part; pero después de cansás en vano, habén lo nigromante fet desapareixe lo jardí después del tersé día y volén anássen, li va doná llisensia y lo va despedí; y apagat al cor lo fogós amor, per la dona se va quedá ensés lo afecte.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, T


tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)


t'agüelo, ton yayo tu abuelo
t'amagarás te esconderás
t'entenguen te entiendan
t'ha dixat te ha dejado
t'has amagat te has escondido
t'hay entés te he entendido
ta mare tu madre
tabá, tabáns tábano, tábanos
tabaco tabaco
tabal, tabalet tabal, tabalet, tambor
tabalada, trompada, hóstia trompazo
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá mucho ruido
tabáns tábanos
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez
tabernari, tabernaris, de taberna tabernario, ordinario, grosero, basto, soez
taberné tabernero
tabernes tabernas
tabernés taberneros
tablero, tableros tablero, tableros
tablilla, tablilles tablilla, tablillas, tablita, tablitas
tablón de anunsis tablón de anuncios
taburet, taburets taburete, taburetes
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá Manchar // a manchar – atacar
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote mancha, manchas – herida interna
tacada manchada, herida
tacál mancharlo
tacála mancharla
tacañería tacañería
tacáre manchara, manchase
tacaríen mancharían
tacás mancharse
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha Tachar – golpe con un clavo
tacha, taches clavo, clavos
tacha, taches clavo, clavos
tachat, tachats, tachada, tachades tachado, tachada, tachadas, tachados
tacó, tacóns tacón, tacones
taco, tacos taco, tacos
tacte, tacto tacto
tafarra, (torsut com una tafarra) tafarra
tahur, tahúrs tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual tal (como)
talante, talán talante
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
talecada, trompada, hóstia trompazo
talego, presó, presoneta talego, cárcel, prisión
tall, talls tajo, tajos, corte, cortes
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen cortar - tallar
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles talla, tallas
tallabe cortaba
tallaben cortaban
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla corte, tajo (de carn)
tallades cortes de carne, chuletas
talladó de magre cortador de jamón
talláe, tallabe cortaba – tallaba
talláli cortarle
tállali córtale
tallán (g) cortando
tallán, talláns, que tallen cortante, cortantes
tallánli cortándole
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit cortado
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) taller, talleres
talles (verbo tallá, tú talles) cortas
tallos (cuan) cortes (cuando)
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta
talocha, taloches, pareguda a una plana talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso.
talús, talúsos – terré, terrés talud, taludes
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) Tamarite de Litera
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló golpe, tozolón
tamé también
tampoc tampoco
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán tan, tanto, tanta
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré cerrar
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles cierra
tancabe cerraba
tancaben cerraban
tancada cerrada
tancades cerradas
tancáe, tancabe cerraba
tancáem, tancabem cerrábamos
tancáen, tancaben cerraban
tancáes – tancabes – tancades cerrabas
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas
tancál, tancála cerrarlo, cerrarla
tancamén cierre, cerramiento
tancán (g) cerrando
tancánla cerrándola
tancánse cerrándose
tancará cerrará
tancaré cerraré
tancáre, tancare (si ell o ella) cerrara, cerrase
tancáren, tancaren cerraran, cerrasen
tancás cerrarse
tancat, tancada, tancats, tancades cerrado, cerrada, cerrados, cerradas
tanco cierro
táncon (que mos) que nos cierren
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) tangar, engañar
tanque cierra
tanquém cerramos
tánquen, tanquen cierran
tans tantos
tantejá, tanteján tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar
tantejáben tanteaban
tantejátos tantearos a vosotros
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos tantearos entre vosotros
tantíssim, tantíssims tantísimo, tantísimos
tantíssima, tantíssimes tantísima, tantísimas
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha
tañí una campana tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar
tap, tape, taps, tapes (de suro) tapa (de corcho)
tap, taps, tape, tapes tapón, tapones
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa tapar
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá tapa, tapas
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá tapa, tapas, tapeo, tapear
tapabe tapaba
tapaben tapaban
tapada tapada
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas
tapáe, tapabe tapaba
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta tapadito, tapadita
tapál taparlo
tapáls taparlos
tapán (g) tapando
tapánla tapándola
tapánli tapándole
tapánlos tapándolos
tapánse tapándose
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas
tapat, tapada – tápat ! tapado, tapada – tápate !
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es tapia, tapias
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá tapiz, tapices – atapí : compactar
tapissada, tapissat tapizada, tapizado
tapó, tap tapón
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar
taquígrafo, taquígrafos taquígrafo, taquígrafos
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ telaraña, telarañas
tarántula, tarántules tarántula, tarántules
tararejá tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear
tararejáe, tararejabe tarareaba
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs Tardar – melocotón tardío de Calanda
tardáen , tardaben tardaban
tardán (g) tardando
tardansa tardanza
tardará tardará
tardaríen tardarían
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) tarde, tardes – y la tarde ya pardea
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes tarjeta, tarjetas
tarongé, tarongés naranjo, naranjos
taronja , taronges naranja, naranjas
tarot tarot
tarquín, tarquí, fang, limo tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro
tarrós (com lo de Queretes), terrós grumo de tierra
tart (es, arribém) tard tarde
tarta, tartes, pastel, pastels tarta, pastel
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba)
tartíe no paraba quieto – no decía nada
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall)
tascorro, tasca tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tassa, tasses taza, tazas
tassá, valorá – tassada, tassa plena tasar – vaso lleno
tassada de tassá tasada
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores tasador, tasadora, tasadores, tasadoras
tasseta, tassetes tacita, tacitas
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres Tastavins significa catavinos, prueba vinos
taula, taules mesa, mesas, tabla, tablas
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta tablado de tablas para bailar
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla mesita, mesitas – tablilla, tablillas
tauló, taulóns tablón
taulonet, taulonets tabloncillo, tabloncillos
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste taxi, taxis, taxista
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns tazón, tazones
té (ell, ella) tiene
te de roca té de roca
te dic, te conto – te de roca, te vert te digo, te cuento – té de roca, té verde
teatral, teatrals teatral, teatrales
teatro, teatre, teatros, teatres teatro, teatros
techo, techos techo, techos
teclechán, teclejá, de tecla tecleando, teclear, tecla
tecleje (él, ella) teclea
técnic, técnics técnico, técnicos
técnica, técniques técnica, técnicas
tegua, teua tuya
tegües, teues tuyas
teissidó, teixidó, sastre tejedor, sastre
teix - fon del teix, naiximén del Matarrañataxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit Tejo – fuente del tejo – taxus baccata
teixó, teixóns tejón, tejones
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido
tela, teles, telá tela, telas, telar
tele, teles tele, teles
telecomunicassións telecomunicaciones
teleféric, teleférics teleférico, teleféricos
telefónic, telefónics telefónico, telefónicos
telefónica, telefóniques telefónica, telefónicas
teléfono, teléfonos teléfono, teléfonos
telepatía telepatía
telepática, telepáticas telepática, telepáticas
telescópic, telescópics telescópico, telescópicos
telescópicamen telescópicamente
telescopio, telescopios - te les copio telescopio, telescopios - te las copio
televisió, televissió televisión
télex (comunicassións) télex (comunicaciones)
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules tejado, tejados, teja, tejas
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque tejería
tello (joc) - Tello apellit juego del tello
teló, telóns telón, telones
tema, temes tema, temas
temátic, temátics temático, temáticos
temém (que) – mos temém que, tením temó de que tememos, tenemos miedo de que
temén (g) , tenín temó temiendo
teménsu (ell, ella) temiéndoselo
teménu temiéndolo
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado
temeridat, temeridats temeridad, temeridades
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques temeroso, temerosa
temíe (se) temía (se)
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) miedo, temor, miedos, temores
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques miedoso, miedosa, miedica
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora temperamento, genio
temperatura, temperatures temperatura, temperaturas
tempestat, tempestats tempestad, tempestades
tempestuós, tempestuosa tempestuoso, tempestuosa
templabe templaba
templadamen templadamente
templámos templarnos
templán (g) de templá Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar
templansa templanza
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades templado, con temple
temple temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé templo
temporada, temporades temporada, temporadas
temporal, temporals temporal, temporales
temporalidat temporalidad
temporalmen temporalmente
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres temporero, temporera
tems tiempo
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná te ríes, te acuerdas, te puedes ir
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo
tenás tenaz
tenasses tenazas
tenasseta, tenassetes tenacita, tenacitas
tenassidat tenacidad
tenda, botiga tienda, botica
tendé, tendés, tendero, tenderos tenderos
tendénsia tendencia
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla
tendes, botigues tiendas, boticas
tendeta tiendecita
tendetes tiendecitas
tendra, tendres tierna, tiernas
tendramen tiernamente
tendre, tendres tierno, tiernos
tendresa ternura
tendreses ternuras
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica !
tendretes tiernecitas, tiernecicas
tendríe, tindríe tendría
tendríen, tindríen tendrían
tendríssim, tendríssims tiernísimo, tiernísimos
tendríssima tiernísima
tendríssima, tendríssimes tiernísima, tiernísimas
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla tenedor, tenedores
tenen, ténen tienen
tengut, tingut tenido
tenía tenía
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista
teníe tenía
teníem teníamos
Teníen tenían
teníes tenías
teníeu teníais
tením tenemos
tenín (g) teniendo
tenínla teniéndola
tenínlo teniéndolo
tenínme teniéndome
tenínne deu, n´han perdut vuit teniendo diez, han perdido ocho
tenínse teniéndose
tenis tenis
teníu tenéis
teníume tenedme
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera tenor
tens tienes
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa tensar
tensió, tensións tensión, tensiones
tenso, tensos, tensa, tenses tenso, tensos, tensa, tensas
tentá tentar
tentácul, tentáculs tentáculo, tentáculos
tentada tentada
tentadó, tentadora tentador, tentadora
tentán (g) a la sort tentando a la suerte
tentassió tentación
tentassións tentaciones
tentat, tentats tentado, tentados
teñí, tintá (roba) teñir, tintar
teó (negre com un) tizón (negro como un)
teóns tizones
teoría teoría
teoríes teorías
terápia, terápies terapia, terapias
térbol, térbols turbio, turbios
térbola, térboles turbia, turbias
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana terciopelo, felpa, velludo, pana
tergiversá tergiversar
terme (munissipal) término (municipal)
termes términos
terminal terminal
terminals terminales
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) termoarcilla, termoarcillas
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal
ternasco, carn de cordé ternasco, carne de cordero
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles ternera, terneras
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells ternero, terneros
ternura, tendresa, tendre, tendra ternura
terra, terres tierra, tierras
terraplé, terraplén, terrapléns terraplén, terraplenes
terraplenet, terraplenets terraplén pequeño
terrassa terraza
terrasses terrazas
terraza, terrassa terraza
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrangFon dels terrés a Beseit, al Ulldemó terraplén, talud
terrenals terrenales
terrenes terrenas
terreno, terrenos terreno, terrenos
terres tierras
terrestre terrestre
terrible, terribles terrible, terribles
terrissa, fang cuit, serámica barro cocido, cerámica
territori, territoris territorio, territorios
territorial, territorials territorial, territoriales
terror, molta temó, molta po terror
terrorífic, terrorífica terrorífico, terrorífica
terrorífics terroríficos
terrosset, tarrosset grumo de tierra pequeño
ters terso
tersé tercero
tersera tercera
tersera tercera
terseres terceras
tersés terceros
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar
térsio tercio
tersiopial terciopelo, felpa, velludo, pana
tertúlia tertulia
tertúlies tertulias
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche tesis doctoral
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) tesorero, tesoreros
tessoro, tessoros tesoro, tesoros
testadó, lo que fa lo testamén testador
testamén, testaméns testamento, testamentos
testiga testiga
testigo testigo
testigos testigos
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). testigas
testimoni, testimonis testimonio, testimonios
testimoniaben testimoniaban
testimonis testimonios
tetamen, mamellám (com les pechúa) tetamen
tetris tetris
teu, teua, teus, teues tuyo, tuya, tuyos, tuyas
teula, teules, tella, telles teja, tejas
teulada, teulades, tellat, tellats tejado, tejados
teules tejas
teus tuyos
texto, texte, textos, textes texto, textos
tía tía
tiala, tela tela
tiandra, tendra tierna
tiandre, tendre tierno
tiarra (Valjunquera), tiarres tierra
tibia tibia
tibiamen tibiamente
tibio tibio
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso
tientos tientos
tiessa tiesa
tiesso tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido
tigre, tigres tigre, tigres
tilín tilín
timbrasso timbrazo
timbre timbre
timbres timbres
tímida, tímides tímida, tímidas
tímit, tímits tímido, tímidos
timó, timós sopes de timó tomillo, tomillos – sopas de tomillo
timonet, timonets tomillito, tomillitos
timós tomillos
tin, ti ! ten, toma !
tina, tinet del oli de oliva, tines barrica para el aceite de oliva, tina, tinas
tinalles, tenalles tinajas
tinc, ting tengo
tindrá tendrá
tindrán tendrán
tindrás tendrás
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú tener en el bote
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tíndrel tenerlo
tíndrela tenerla
tíndrelay en cuenta tenérselo en cuenta
tíndreles tenerlas
tíndreli tenerle
tíndrels, tíndreles tenerlos, tenerlas
tindrém tendremos
tíndretos teneros
tindréu tendréis
tindría tendría
tinet del oli, tina, tinets, tines barrica para el aceite de oliva, tina
ting, tinc tengo
tinga tenga
tingám tengamos
tingáu tengáis
tinguda tenida
tingudes tenidas
tingue tenga
tinguére tuviera, tuviese
tinguérem tuviéramos, tuviésemos
tingut, tinguts tenido, tenidos
tiniebles tinieblas
tinta, tintes tinta, tintas
tinté, tintés tintero, tinteros
tintinejá tintinear
tintineján tintineando
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes tintineo
tiñosos, que tenen tiña tiñosos
tío tío
tío, tía, tíos, tíes tío, tía, tíos, tías
tións, teóns tizones
tiparraco, tiparracos tiparraco, tiparracos
típic típico
tipo - classe tipo - clase
tipos tipos
tíra ! tira, alante, arrea, etc
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar
tira, tires tira, tiras
tirabe tiraba
tirada tirada
tirada tirada
tirades tiradas
tirades tiradas
tiráe o tirabe tiraba
tiráen o tiraben tiraban
tíral, tírals tíralo, tíralos
tírala, tírales tírala, tíralas
tirán (g) tirando
tiránlos tirándolos
tiránloshi tirándoselos
tiráns tirantes
tiránse tirándose
tirásseli tirársele
tirat tirado
tirats tirados
tiráu, tiréu tiráis – tirarlo : tiráu
tire tira
tirém tiramos
tiren tiran
tiréula tiradla
tiritá, tremolá de fret tiritar, temblar de frío
tiró a la cama, calambre - vore estiró tirón, calambre
tiro, tiros, disparo, disparos tiro, tiros, disparo, disparos
tiron tiren
tiros (que tú) tires (que tú)
tírria, aversió tirria, aversión
tisores, estisores, estirores tijeras
tissó, teó, tissóns, teóns tizón, tizones
títul, títuls título, títulos
titulá titular
titulada, titulades titulada, tituladas
titulat, titulats titulado, titulados
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo
to, tono, tó tono
toalla, toalles toalla, toallas
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas)
tobeta, tobetes esponjosa, blandita, vacía, fofa
toc de campana, toque toque
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias
tocabe, tocáe tocaba
tocaben, tocáen tocaban
tocada tocada
tocades tocadas
tocadura, llaga, tocadures, llagues llaga en la piel de un animal
tocál tocarlo
tócal, tócala tócalo, tócala
tocála tocarla
tocáles tocarlas
tocáli tocarle
tocán (g) tocando – muy cerca de
tocánme tocándome
tocaríe tocaría
tocaríen tocarían
tocat tocado
tocats tocados
tocayo, que té lo mateix nom tocayo
tochet palito
tochets palitos
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo
toco toco
tocon toquen
tocos toques
tocs de campana, toques toques
toga, togues toga, togas
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré os lo dejaré mañana
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. toldo, toldos
tolerá tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar
toleránsia tolerancia
tolerarém toleraremos
tolerás tolerarse
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo poza de agua en el río
tolls pozas
tols, t'ols faréu os los haréis
tomata, tomates tomate, tomates
tomatera, tomateres planta del tomate
tomates tomates
tomateta, tomatetes, com los cherry tomate pequeñito
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata muñeco animado de TV3, un tomate
tombá tumbar
tombabe, tombáe tumbaba
tombaben, tombáen tumbaban
tombada tumbada
tombán (g) tumbando
tombánse tumbándose
tombare tumbara, tumbase
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
tombat tumbado
tómbat túmbate
tombats tumbados
tombo tumbo
tomo, tomos (llibre) tomo, tomos (libro)
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare tu padre
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento
tono, tonos (sonido) tono, tonos
tons pares tus padres
tontades, tontada, tontería, tonteríes tontadas, tontada, tontería, tonterías
tontamen tontamente
tontechá, tontejá tontear
tontecho, tontejo tonteo
tontejá tontear
tontería tontería
tonteríes tonterías
tontes tontas
tontet, tontets tontito, tontitos
tonto, tonta, tontos, tontes tonto, tonta, tontos, tontas
topabem, topáem (mos) nos encontrábamos con, nos dábamos contra
toparéu toparemos
tope tope
topes topes
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse
topetáe, topetabe topaba
topetat topado
topetéu (tos) topáis
topéu (tos) os topáis
topí puchero de cerámica
topíns pucheros
topo (yo me) yo me topo, encuentro con
topografía topografía
toponímia toponímia
toponímic toponímico
toponímica toponímica
toponímiques toponímicas
toque – toc – ell toque toque – él toca
toquen tocan
toques – tocs – tú toques toques – tú tocas
toqueteo, toqueteos toqueteo, toqueteos
toquéu tocáis
toquiñá, toquiñás toquetear
toquiñánse toqueteándose
toquitiá, toquetejá toquetear
torcá, torcás (los mocs) limpiar (mocos)
torcaz, turcás, torcás paloma turcaz
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro.
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos
tordolets tortolitos
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré torear
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall roca grande – Valdeltormo, el valle
torna vuelva
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada volver, devolver, tornar
tornabe, tornaé volvía
tornaben volvían
tornada – de tornada al poble Devuelta – de vuelta al pueblo
tornades devueltas
tornáem, tornabem volvíamos
tornáen, tornaben volvían
tornál volverlo, devolverlo
tornála volverla, devolverla
tornálay devolvérselo, volvérselo
tornáles devolverlas
tornáli devolverle
tornáls devolverles
tornálsi devolvérselos
tórnam devuélveme
tornám, torném volvemos, devolvemos
tornámos devolvernos
tornán (g) volviendo, devolviendo
tornaré volveré
tornás volverse, devolverse, contraatacar
tórnay ! vuelve a hacer eso !
torne vuelve, devuelve
tornémi volvamos a
tornen vuelven
tornillo, tornillos tornillo, tornillos
torno (yo) yo vuelvo, devuelvo
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa
tornon vuelvan, devuelvan
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós torpe, torpes
torpemen torpemente
torpes torpes
torpesa torpeza
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, quemar
torrada, torrades tostada, tostadas
torradet tostadito
torre torre
Torredarques Torre de Arcas
torrén, torréns (de aigua) torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre
torreó, torreóns torreón, torreones
torres torres
torreta torrecilla
torron tuesten
tórse torcer
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) torcer, torcerse
torsén (g) torciendo
torsíe torcía
torsíen torcían
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne retortijón de estómago, torzón en aragonés
torsuda torcida
torsut torcido
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus)
tort, torta torcido, tuerto, torcida, tuerta
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit torcida, tuerta
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen.
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos – espiral de humo
tortes tuertas, torcidas
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell se tuerce el tobillo
torts torcidos, tuertos
tortuós tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso
disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado
tortuoses tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas,
disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas
tortura, tortures tortura, torturas
torturada, torturades torturada, torturadas
torturat, torturats torturado, torturados
tos tos
tos (a) beure algo a tos, de una vegada beber algo de una vez
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge os hace falta un reloj
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel tos, tos fuerte, toser
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha.
toscamen toscamente, burdamente, rudamente, groseramente
tosco, toscos, cap du, capsot, etc tosco, toscos
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca cantera de donde se saca piedra caliza (tosca)
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón.
tossals tozales
tossinet, gorrinet tocinillo
tossino, gorrino cerdo, tocino
tossut, tossuda, tossuts, tossudes tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz
tostadora, per a fé torrades tostadora, para hacer tostadas
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata
tot, tots, tota, totes – per tot arreu todo, todos, toda, todas – por todos lados
total total
totalmen totalmente
totalmén totalmente
totes todas
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. esponjoso, blandito, vacío, fofo
tozín, gorrino cerdo, tocino
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) golpe en la cabeza, testarada, tozolada
trabá trabar
trabá trabar
trabá trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc
traball trabajo
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura.
traballaba trabajaba
traballabe (ell) trabajaba
traballaben trabajaban
traballadó trabajador
traballaren trabajaran, trabajasen
traballat trabajado
traballats trabajados
traballe trabaja
traballém trabajamos
traballen trabajan
traballets trabajitos
traballo trabajo
traballós, que done pena, done faena trabajoso
traballs trabajos
trabán (g) trabando
trac saco, quito
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor
tractó, tractor, tractós, tractors tractor, tractores
tradissió, tradisió tradición
tradissionál, tradissionáls tradicional, tradicionales
traducsió traducción
traducsións traducciones
traduída, traduídes traducida, traducidas
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau traducido
traém sacamos, quitamos
traén (g) sacando, quitando
traénla sacándola
traénli sacándole
traénse sacándose
traéu sacáis
traéume sacadme
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball movimiento, trabajo
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada moverse, trabajar (tráfico)
trafegán moviéndose
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses movidos, que trabajan, que se mueven
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues tráfico (movimiento) – tráfico de drogas
traficán (g) traficando
traficán, traficáns traficante, traficantes
traficáns traficantes
tragá, engullí tragar, engullir
tragáe o tragabe tragaba
tragám, traguém tragamos
tragán (g) tragando
tragassopes tragasopas
tragat tragado
tragédia tragedia
trago trago
tragos tragos
trague traga
traguen tragan
traguére sacara, sacase, quitara, quitase
traguéren sacaran, sacasen, quitaran, quitasen
traidó traidor
traidós traidores
traíe sacaba, quitaba
traíen sacaban, quitaban
traissió traición
traissioná traicionar
traissionat traicionado
traissións traiciones
traissións traiciones
traje traje
trajes trajes
trajet, trajets traje pequeño
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat tralla, látigo, fusta, azote, vergajo
tramá tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar
trámit, trámits trámite, trámites
trampa, trampes – fé garrama trampa, trampas
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes trampero, tramperos
trampolín, trampolíns trampolín, trampolines
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

altramuz, parecido a la almorta
tranquil, tranquils tranquilo, tranquilos
tranquila, tranquiles tranquila, tranquilas
tranquilamen tranquilamente
tranquilet, tranquilets tranquilito, tranquilitos
tranquilidat tranquilidad
tranquilisá tranquilizar
tranquilisabe tranquilizaba
tranquilisada tranquilizada
tranquilisánse tranquilizándose
tranquilisás tranquilizarse
tranquilisat tranquilizado
tranquilise tranquiliza
tranquilisen tranquilizan
tranquiliso tranquilizo
tranquilissadora, tranquilisadora tranquilizadora
tranquils tranquilos
transacsió, transacsións transacción, transacciones
transcurríx transcurre
transe trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies transferencia, transferencias
transferí transferir
transferíls transferirles
transfigurat transfigurado
transformá transformar
transformada, transformades transformada, transformadas
transformadó transformador
transformassió, transformassións transformación, transformaciones
transformat, transformats transformado, transformados
transforme transforma
transformo transformo
transformon transformen
transisió transición
transitori, transitoris transitorio, transitorios
transitória transitoria
transitóries transitorias
transmissió, transmissións transmisión, transmisiones
transmissó, transmissós transmisor, transmisores
transmissós transmisores
transmití, transmétre transmitir
transmitíe transmitía
transmitíles transmitirlas
transmitíles transmitirlas
transmitíli transmitirle
transmitixgo transmito
transmitixguen transmitan
transparén, transparéns transparente, transparentes
transparentá


transparentá, vaya transparénsies que porte la parenta !
vaya transparénsies que porte la parenta !

transparentar
transparentabe transparentaba
transport transporte
transportá transportar
transportat transportado
transports (Pino a Valderrobres) transportes
tras, atrás, detrás tras, atrás, detrás
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi trasbalsar el vino y bebérselo
trascoladó, trascoladós que bebe vino
trascolám, trascolém bebemos vino, trasbalsamos vino
trascolat bebido (vino), movido (vino)
trascolo bebo (vino)
trasladá, móure algo de un puesto a un atre trasladar
trasladaríe trasladaría
traslade traslada
traslado, traslat, traslados, traslats traslado, traslados
traspás traspaso
traspassá traspasar
traspassán (g) traspasando
traspeu, traspeus (vore entropessá) traspié
trasquilat, trasquilats – vore esquilat trasquilado, trasquilados
trassa traza
trassat trazado
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada que tiene maña, trazas
trassendí trascender
trasses trazas


trastada, trastades trastada, trastadas
traste, trastes trasto, trastos
trastenda, rebotiga trastienda, rebotica
trastocada, trastocades trastocada, trastocadas
trastocat, trastocats trastocado, trastocados
trastornat , transtornat trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado
trasvalsá, trasbalsá
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar
tratabe, tratáe trataba
trataben, tratáen trataban
tratál tratarlo
tratála tratarla
tratamén, trataméns tratamiento, tratamientos
tratán (g) y tratán de animals tratando, tratante
tratánla tratándola
tratánlo, tratánli tratándole
tratánme tratándome
tratáns de animals tratantes de animales
tratánse (de) tratándose (de)
tratat tratado
tratátos trataros
tratats tratados
tratáu, tratéu tratáis
trate, trates – tú trates trato, tratos – tú tratas
tratéume tratadme
trato trato (yo)
trau saca, quita
tráuen sacan, quitan
tráuli sácale, quítale
traurá sacará, quitará
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren sacar, quitar
tráurel quitarlo, sacarlo
tráurela quitarla, sacarla
tráurelay quitárselo, sacárselo
tráureles quitarlas, sacarlas
tráureli quitarle, sacarle
tráures sacarse, quitarse
tráures quitarse, sacarse
tráuressel (un jarsé) quitárselo, sacárselo (un jersey)
tráuret quitarte, sacarte
tráuretos quitaros, sacaros
trauríen quitarían, sacarían
traus quitas, sacas
través (a, al) – atravessá través - atravesar
travessé, travessés, barróns vigas de madera, travesaño
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró callecita que une dos calles más grandes
travessía travesía
travessura, travessures, malesa, pesolagada travesura, travesuras
traviessa, traviesses traviesa, traviesas
traviesso, traviessos travieso, traviesos
trayecte, trayectes trayecto, trayectos
treball, traball, treballs, traballs trabajo
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués


treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar , en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués

trabajar
treballabe trabajaba
treballaben trabajaban
treballadó trabajador
treballadora trabajadora
treballadós trabajadores
treballáe, treballabe trabajaba
treballáen, treballaben trabajaban
treballáes, treballades trabajadas
treballál trabajarlo
treballáles trabajarlas
treballán (g) trabajando
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots cascotes de obra
treballat trabajado
treballats trabajados
treballe trabaja
treballen trabajan
treballs trabajos
tremenda, tremendes tremenda, tremendas
tremendo, tremendos tremendo, tremendos
tremolá temblar
tremolabe temblaba
tremoladora tembladora
tremoláe, tremolabe temblaba
tremoláen o tremolaben temblaban
tremolán (g) temblando
tremolánli temblándole
tremolen tiemblan
tremoló, vore espasmo temblor, espasmo
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos temblorosa, tembloroso
trempá, trempás la sigala empinar, empinarse el pene
tren, trens tren, trenes
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo
trencán (g) rompiendo
trencaríe rompería
trencat –> herniat , en hernia al melic


trencat –> herniat
lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili

roto -> herniado , con hernia umbilical
trencats rotos
trenquéu rompáis
trenses trenzas
trenta 30
trenta 30 30
trentacuatre 34
trentanóu 39
trentaún, 31 31
tres Tres, 3
tresena, 3, grup de tres Tres, 3
tresséns, tressentes, 300 trescientos, trescientas, 300
tressillo, tressillos tresillo, tresillos
tret sacado
treta sacada, treta
tretes sacadas, tretas
trets sacados
trets, tretes, tret, treta sacados, sacadas, sacado, sacada
tretse 13, tretze Trece 13
trevall, treball trabajo
trevallá, treballá, travallá, traballá trabajar
trevallán (g) treballán trabajando
trevallat, treballat trabajado
trevallats, treballats trabajados
trevalle, treballe trabaja
trevallen, treballen trabajan
trevallo, treballo (yo) trabajo (yo)
trevalls, treballs trabajos
triá elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós.
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores.
triada, triades
elegida, separada, elegidas, separadas
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc separadores, compartimentos en un corral
triáe elegía
triála elegirla
triángul, triánguls triángulo, triángulos
triángul, triánguls – forma del cap del escursó triángulo, triángulos
triará elegira, separará
triat, triats elegidos, separados
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá Tribu, tribus
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento
tribunal, tribunals tribunal, tribunales
tribut, tributs tributo, tributos
trie, tríe elige, separa
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau trilingües
trill trillo
trillá trillar, emparvar, rastrillar, abalear
trilláles trillarlas
trillán (g) trillando
trillat, trillada (vore trill) trillado, trillada
trills trillos
trimestral, trimestrals trimestral, trimestrales
trincá trincar
trincada trincada
trincat trincado
trío (3) - yo trío (de triá) trío (3) - elijo
tripa, budell, pancha tripa, intestino, panza
tripa, tripes – vore budell tripa, tripas, intestino, intestinos
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) tripas
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets cojón, cojones, testículo, testículos
tripulá Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer
tripulada, tripulades Tripulada, tripuladas
tripulassió, tripulassións tripulación, tripulaciones
tripulat, tripulats tripulado, tripulados
triscá, navegá, trescá, treballá triscar, andar atareado
triscán (g) triscando, andar atareado
trista triste (femenino)
triste, trist – latín triste triste
tristemen tristemente
tristes tristes
tristesa, tristeses tristeza, tristezas
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas
tristó tristeza
tristón tristón
tristos tristes
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols fino, triturado, molido
triturá triturar
triunfá triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir
triunfán (g) triunfando, triunfante
triunfe triunfa
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante
tro, trons trueno, truenos
trobada, trobades encontrada, encontradas y encuentros
trobades encontradas, encuentros
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta encontrador, encontradoras - trovador
trobáe o trobabe encontraba
trobáen, trobaben encontraban
trobáeu encontrabais
trobál encontrarlo, encontrarle
trobála encontrarla
trobáls, trobáles encontrarlos, encontrarlas
trobám encontrarme
trobámos encontrarnos
trobán (g) encontrando
trobánla encontrándola
trobánlo encontrándolo
trobánse encontrándose
trobará encontrará
trobara (yo) encontrara, encontrase
trobarás encontrarás
trobaré encontraré
trobáre encontrara, encontrase
trobarém encontraremos
trobaren encontraran
trobaréu encontraréis
trobáreu encontrarais
trobaríe encontraría
trobaríen encontrarían
trobaríes encontrarías
trobás un billet pel carré encontrarse un billete por la calle
trobássela encontrársela
trobat, trobada encontrado, encontrada
trobátos encontraros
trobats encontrados
trobáu, trobéu encontrarlo, encontráis
trobém encontramos
tróben, troben encuentran
trobes, tróbes encuentras
trobéu encontráis
trobo encuentro
trobon, tróbon encuentren
trobos, tróbos encuentres
trochemoche (a) a trochemoche
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo
tromba, trombes de aiguade vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga
trompada, hóstia
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná tormenta, tormentas – trueno – tronar
tronca, trong troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta
tronchá, tronsá (vore tronsadó) tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse
tronchet, tronchets, troncho (de la col) tronco, tallo, maslo, vástago (de la col)
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) tronco, troncos – tronco de Navidad
tronsadó tronzador, sierra para dos personas
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos trozo, trozos, trocito, trocitos
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas
trossos trozos
trotá trotar
trotán (g) trotando
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) trovador, juglar, trovadores
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) encontrábamos
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) encontraban
trováli , trobáli (trobá, trová) encontrarle
trováls , trobáls (trobá, trová) encontrarlos
trován (g) trobán (trobá, trová) encontrando
trovará , trobará (trobá, trová) encontrará
trovarás, trobarás (trobá, trová) encontrarás
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) encontrarais, encontraseis
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) encontraréis
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) encontrado, encontrada
trove , trobe (trobá, trová) encuentra
trovém, trobém (trobá, trová) encontramos
troven, troben (trobá, trová) encuentran
trovéu, trobéu (trobá, trová) encontráis
trovo, trobo (trobá, trová) encuentro
trovon, trobon (trobá, trová) encuentren
trucadó, picaport trucador, picaporte
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) trucado, trucada – llamar (aragonés)
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) trucha, truchas, salmo trutta
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales.
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas – la tía revientatortillas
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) trujal, trujales
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) trufa, trufas
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos trunfo, carta que vale más en un juego
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes)
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots ladrillo, ladrillos
tuerca, tuerques tuerca, tuercas
tuf, vore tufarrina hedor
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia -
soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco
tumor, tumors, tumoral tumor, tumores
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos tuna, tunas, tuno, tunos
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. túnel, túneles
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes túnica, túnicas
turbades, turbantes (avergoñís) turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar
turbán, turbáns turbante, turbantes
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) turca
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos
turnáen , turnaben (turná o turnás) turnaban
turném (turná o turnás) – torném es de torná turnarse – volvemos, de volver
turno, turnos turno, turnos
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta -
derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216.
montañita, alto, collado
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya turquesa, turquesas
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? turrón, turrones
túsga (tussí) tosa
túsgo, tusgo (tussí) toso
túsgue (tussí) tosa
túsguen (tussí) tosan
túsgues (tussí) tosas
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres toser
tússen (tussí) tosen
tússes (tussí) toses
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré toser / tú sí /
tussigám tosamos
tussigáu, tusgáu tosáis
tussím tosemos
tussín (g) tosiendo
tussíu toséis
tute, joc de cartes tute, juego de cartas
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted
tutiplén (a) - tot ple a tutiplén – todo lleno