champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Escorpí d'esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l'animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d'escorpí negre a un animal totalment diferent, l'Ocypus olens, que és un coleòpter. || 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l'espècie Squilla Desmaretii (Desmarestii) (Men.); cast. esquila. — b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).
— c) Escorpí d'aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua. || 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. Mars és planeta calt..., dessús d'ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1. || 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l'espècie Xanthium macrocarpum(Costa Flora 160); cast. lampurda. || 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L'escorpí de l'ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105. || 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.
Loc. — a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació. — b) Llengua d'escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora. —c) Semblar picat d'escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat?, Penya Mos. iii, 124. Cult. pop. — Diuen que l'aparició d'escorpins és senyal de pluja. «Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera: «Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany. — Contra la picada d'escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l'ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d'alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).
Refr. — «La picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte.
Etim.: del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del dialecte occità català devia esser *escorpi amb l'accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l'accent per l'atracció de la i afavorida per l'abundància del sufix tònic -í.
fenolléz, fenoll minjat com a verdura, cenollet, mon pare sen fée moltes vegades escaldat en oli de oliva, la part de damún de terra, lo fonoll silvestre a Beseit no té casi o gens de bulbo.
hinojo, hinojos - La lengua valenciana muestra su raíz mozárabe en nombres botánicos como 'fenoll de rabosa', pues 'rabosa' (cat. guineu) sería “herencia mozárabe” (DECLLC, VII, p.24). Por cierto, el val. 'fenoll' es fiel al étimo latino fenŭcŭlu, no la corrupción catalana 'fonoll' que los colaboracionistas de la AVL han incluido en el Dicc. Normatiu Valencià. Colmeiro muestra la grafía correcta: “val. fenoll de rabosa” (p.61)
DCVB : || 1. Planta umbel·lífera de l'espècie Foeniculum officinale, que es fa fins a 1'50 m. d'alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojo. Sia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. || 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: a) Fonoll marí: l'espècie Crithmum maritimum, de tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133. b) Fonoll marí: l'espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino. c) Fonoll pudent: l'espècie Anethum graveolens; cast. eneldo. (V. anet, art. 1). d) Fonoll de bou: l'espècie Conium maculatum; cast. cicuta, perejil lobuno.(V. fonollassa).— e) Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.). f) Fonoll de prat: l'espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d'alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí). g) Fonoll d'aigua: l'espècie Phellandrium aquaticum (Val.). h) Fonoll d'ovella: planta de 40 a 60 cm. d'alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d'aplicacions medicinals (Mall.).— i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). || 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». || 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l'exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123. Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.). Refr. —«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.). Fon.: funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.). Var. form.: fonell (dialectal empordanès; és curiós d'observar que a l'Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum). Var. ort. ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245). Etim.: del llatí fenŭcŭlu, mat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare
El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía. Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos (ull, no tenen res a veure amb los tops). Si algú coneix atres noms ho agrairem. // A Beseit, furigañ, rateta de monte tamé se pot di. // Al sentí eisa palabra (ya sabeu que lo Consell de l'Aldea ha dessidit que no ficá paraula que diu que es catalá), me hay enrecordat de un pensamén que tenia estos dies. Mireu si som rics en la nostra manera de parlá que ña. Aissó es una rateta o ratolí del campo, entre les garbes y davall de ells ne ñabie mols, faen los nius, yo nai vist de menudes eren menos que un sigró. A mi m'han dit moltes voltes (de menut), que era un furigaña, sempre estaba buscán y rebuscán, lo que fore, bombes, bales, metralla, amagatalls, destripá cacharros vells, bolets, esparrecs, tuques, pedretes de trilita....... DCVB, TALPÓm.
Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
Chapurriau és feixisme
Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018
Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys /
Els que gestionaven lo “cotarro” (lo catarro no) eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /
Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá /
Torra, catanazi
La veritat és que tot això és un invent feixista / te referixes als paísus cagalans y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? / a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valensia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /
Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /
A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G. Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare / La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. /
Aretha Franquin, cara al soul
En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca. / Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representans de estos partits per a parlá del chapurriau. /
Bé, pues ja està clar / igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. /
Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el Matarranya / lo Matarraña /. Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.
Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra. / Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /
Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel, bona memoria histórica teniu / van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /. I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates / com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis / , però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /
Una mica de música de los draps, feixistes : (Youtube)
ESPARVERm. (DCVB) || 1. Au rapaç de la família de les falcònides, de diferents espècies del gènere Falco, i principalment el Falco nisus i el Falco tinnunculus(or., occ., val., bal.); cast. halcón, gavilán, cernícalo. Nós veem, Sènyer, que l'ausor o l'esparver, quan és solt, que és franc de volar, Llull Cont. 109, 16. Axí com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada, Llull Cont. 359, 21. Alguns deyen... que no'ns calia anar a València sinó ab lo esparver en la mà, y que com seríem llà tuyt nos obeirien, Pere IV, Cròn. 271. Item tot falchó, si donchs sparver no li va primer, pes cascun V sous, doc. a. 1399 (Priv. Ordin Valls Pir. 349). Nigú gos traure de la illa sens licència del gouernador astors, esparvés, falcons ne altres aucells de cassa, doc. a. 1396 (BSAL, ix, 146). La fe és la coloma pura, | lo dubte el negre esparver, Costa Poes. 65. Ulls d'esparver: ulls de mirada molt intensa i penetrant. Esparver d'estany: au rapaç de l'espècie Falco cineraceus, més grossa que l'esparver ordinari. Esparver de quatre cuixes: la moixeta (Vayreda Fauna Ornit.). Esparver dels escarabats: au rapaç de l'espècie Falco rufipes, que té els peus i les parpelles de color vermell encès i s'alimenta principalment d'insectes nocius a l'agricultura. || 2. Art de pescar compost d'un filat de forma rodona, de dos metres de diàmetre, molt ample per baix i acabat en punta per dalt, que s'empra en la pesca fluvial a llocs de poc fons (Ribagorça, Pallars, Pobla de L., Plana de Vic, Conca de Tremp); cast. esparavel, tarralla (atarraya). || 3. Planta de la família de les compostes, espècie Hieracium murale(Val.). V. orella de rata. Esparver: llin. existent a Barc., Castellvell, Berga, Borredà, Gisclareny, Manresa, Rocafort, Sallent, Sampedor, Sta. Col. de Q., etc. Fon.: əspəɾβé (pir-or., or.); aspaɾβé (occ.); aspaɾβέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); aspaɾvé (Maestrat); aspaɾvéɾ (Cast., Al.); espaɾβéɾ (Val.); əspəɾvé (Mall., Men., Eiv.); əspəɾəvé (Petra, Manacor); aspaɾaβέ (Esterri); aspaɾaβé (Pont de S., Tremp). Intens.:—a) Augm.: esparveràs, esparverarro, esparverot.—b) Dim.: esparveret, esparveretxo, esparverel·lo, esparvereu, esparverí, esparverino, esparveriu, esparveró. Etim.: del germànic sparwari, mat. sign. || 1. (encara li diuen los alemáns Sperber a 25.01.2022, https://de.wiktionary.org/wiki/Sperber (pronunsiat "sperba") y los germáns Grimm Sperber
COIXÍm. || 1.Sac de tela o d'altra matèria, cosit per tots costats i farcit de llana, palla, ploma, crin o altra matèria filamentosa i elàstica, que serveix per a recolzar-hi blanament el cap, repenjar-hi l'esquena, tenir sota els braços o els peus, etc.; cast. almohada, cojín. Ell stech de peus una gran estona, que no's volch aseure, demanant-nos coxí, e allegant que axí és acostumat de tot príncep; e Nos... fem-nos fer coxins de major forma e pus nobles que'ls altres coxins de la nostra cambra, Pere IV, Cròn. 100. Quatre coxins, dos de sendat et un obrat de seda, doc. a. 1376 (Miret Templers 559). Posaren-li los lençols... ab los coxins brodats, que's mostraua lit molt singular, Tirant, c. 97. La senyora reyna li manà que sigués molt prop de sa mercè en coxins, Villena Vita Chr., c. 60. Item dos coxins de peus, doc. a. 1494 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). El meu cap s'enfonsava al coixí amb dolç engorroniment, Ruyra Parada 18. a)fig. Qualsevol cosa que serveix per a recolzar-n'hi una altra blanament. Stant ell en la cena arrimat en aquell inapreciable e delitós coxí dels pits del seu senyor, Villena Vita Chr. c. 272. Y fent coxí dels cabells sobre la dura terra, Alegre Transf. 81. En son coxí de verdor la prímula se desvetlla, Verdaguer Flors 17.
|| 2.Aparell compost d'una espècie de collar de tela de sac o de cuiro farcit de palla, damunt el qual descansa un cap del jou per evitar que faci mal al coll de la bístia en llaurar o estirar el carro (Sta. Col. de Q., Alcoi, Mall.); cast. collera. Els muls amb juntures y coixins nous, Rosselló Many. 105. || 3. La part posterior i més blana de la collera de tirar a carro (Manacor); cast. almohadilla. || 4. Les peces de tela de saca farcida de llana que van posades davall la sella o l'albarda i serveixen per a fer més suau el contacte d'aquests aparells amb l'esquena de la bístia (Calasseit, Tortosa, Men.); cast. almohadillas, cojín. || 5. Peça mecànica que va col·locada entre dues altres peces, sia per a comunicar l'acció d'una damunt l'altra, fer-la més suau, etc.; cast. cojinete. Especialment a) En la premsa d'oli, cadascuna de les peces planes de fusta que es posen damunt la pila d'esportins perquè el caragol els estrengui més bé (Lledó).—b) Peça de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans (Cat., Val., Bal.). || 6. Peça de sucreria de forma quadrangular amb les cares un poc convexes, de manera que és semblant a un coixí de llit (Mall.). Se sol anomenar també coixí reial o coixí imperial. Es cochs y ses dolces y es coixins reals, Ignor. 69. Els ingredients d'una cuita de coixins solen esser: dues lliures de pasta bamba ja tova, quatre unces de saïm, quatre vermells d'ou i dues unces de sucre; es dóna la forma de coixí amb motlos especials, es deixa tovar un poc la pasta i es duu al forn (Manacor). || 7. Coixí de moro: fulla de figuera de moro (Mall.); cast. pala. || 8. Coixins de monja: planta de la família de les lleguminoses: Astragalus tragacantha L. (Empordà); cast. astrágalo. És perenne, subllenyosa, de color blanc cendrós, de flors blanques; forma una mateta estranya, molt espinosa, semblant a un eriçó. || 9. Coixins de monja o coixins de senyora: planta de la família de les lleguminoses: Erinacea pungens Boiss. (or.); cast. erizo, cambrón. És molt espinosa i es fa pels llocs àrids de les muntanyes. Fon.: kuʃí (pir-or., or. fora el Camp de Tarr., Sort, Organyà, Balaguer, Al., Inca, Petra, Santanyí, Sóller, Men., Eiv.); kuјʃí (Sort, Camp de Tarr., Tortosa); koʃí (Artesa, Morella, Pego, Palma, Manacor); koјʃí (Tremp, Fraga, Tamarit, Gandesa, Alcoi); koјsí (Benassal, Cast.). Intens.:—a) Augm.: coixinàs, coixinarro, coixinot.—b) Dim.: coixinet, coixinetxo, coixinel·lo, coixineu, coixinó. Etim.: del llatí coxīnu, mat. sign. (derivat de cŏxa, ‘cuixa’, perquè els coixins s'empraven principalment per a seure-hi damunt).
