https://es.wikipedia.org/wiki/Belmonte_de_Graci%C3%A1n

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Atraco a la Caixa Rural de Bellmún.
Este matí del 28 de Desembre de 2017, a les 11:35, ha ñagut un atraco a la sucursal de la Caja Rural, menos mal que tenim La Rural, de Bellmún, Belmonte de San José, comarca del Mezquín, Mesquí, provinsia de Teruel, Aragó.
La Guardia Sivil ha intervingut un móvil prepago del lladre, que li va caure a la escapada, aon eixíe este selfie.
Se rogue colaborassió per a fotre'l a la gábia, garjola, o presó.
IV.
Quan lo rius de la fontana S' esclarzis, si cum far sol, E par la flors aiglentina, E 'l rossinholet el ram Volt, e refranh, et aplana Son dous chantar, e l' afina, Dregz es qu' ieu lo mieu refranha. Amors, de terra lonhdana, Per vos tot lo cor mi dol; E non puesc trobar metzina, Tro venga 'l vostre reclam, Ab maltrait d' amor doussana, Dins vergier, o sotz cortina, Ab dezirada companha. Pus tot jorn m' en falh aizina, No m meravilh s' ieu m' aflam; Quar anc genser Crestiana No fo, ni dieus non o vol, Judea, ni Sarrazina. Et es ben paisutz de manna Qui de s' amor ren guazanha. De dezir mos cors non fina Vas selha res qu' ieu pus am, E cre qu' el volers m' enguana Si cobezeza la m tol. Quar plus es ponhens d' espina La dolors que per joy sana; Don ja no vuelh qu' om mi planha.Quan pensar m' en fai aizina Adoncs la bays e l' acol; Mas pueis torn en revolina, Per que m n' espert e n' aflam; Quar so que floris non grana: Lo joy que mi n' atayna Tot mos cujatz afaitanha.
Senes breu de parguamina, Tramet lo vers en chantan, En plana lengua romana, A 'N Ugo Brun, per Filhol. E sapcha gens Crestiana Que totz Peiteus e Viana S' esjau per lieys, e Guiana.
Geoffroi Rudel, Jaufre Rudel de Blaye, Blaia
Entre Alemania, Suiza y Austria tamé passe, a la tele fiquen subtituls perque sinó la gen de per ejemple Hannover no entén lo Schweizer Deutsch, alemán suizo. Yo enteng sol algunes paraules del alemán suizo, lo demés me se pert. Apart ñan dialectes com lo Bayerisch a Bayern, Baviera, Hessisch a Hessen, aon estic, pero no lo enteng perque no me parle dingú en este dialecte. En entendre bastán alemán ya ne ting prou. Ara ting lo nivell B2 TELC de Deutsch, alemán.

Mur, s. m., lat. murus, mur, muraille.
La ciutat s' ajosta
Per far murs e fossatz.
(chap. La siudat se ajunte per a fé muros y fossos.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cité s'assemble pour faire murs et fossés.
Las tors eron autas e los murs dentelhatz.
(chap. Les torres eren altes y los muros dentellats.)
Lo mur batalhier. Guillaume de Tudela.
(chap. Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat.)
Les tours étaient hautes et les murs crénelés.
Le mur défenseur.
ANC. CAT. Mur. ESP. PORT. IT. Muro.
(chap. Muro, muros. Per ejemple, a Valderrobres ña una costa después del pon de ferro que se diu “la costa del muro”. Yo no li hay sentit may a dingú di mur, ni als catalans que veníen a Valderrobres. Un atra cosa es que lo sompo de Luis Rajadell digue mur y Vall-de-Roures, pero estos imbessils se troben a tots los pobles, per ejemple a La Vall: Carlitos Sancho Meix.)
2. Mura, s. f., mur, muraille.
Li un an els fundamens lur cura
E l'altre en bastir la mura.
V. de Sainte Énimie, fol. 38.
Les uns ont leur sollicitude aus fondements, et les autres à bâtir la muraille.
(chap. Muralla, muralles.)
3. Muralh, s. m., muraille, mur.
A Peiraguers, pres del muralh...
Venrai armat sobre Bayart.
Bertrand de Born: Un sirventes on motz.
A Périgueux, près de la muraille.... je viendrai armé sur Bayard.
ANC. FR. Dunt li murail erent versé.
B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 31.
4. Muralha, s. f., muraille.
Torneiada de vallatz e.... muralhas.
Dessus la muralha son montats per se defendre.
Chronique des Albigeois, col. 49 et 11.
Entourée de fossés et... murailles.
Dessus la muraille ils sont montés pour se défendre.
CAT. ESP. Muralla. PORT. Muralha. IT. Muraglia. (chap. Muralla, muralles.)
5. Muramen, s. m., murement, action de murer.
Las despensas del muramen del eretque.
Cartulaire de Montpellier, fol. 54.
Les dépenses du murement de l' hérétique.
IT. Muramento. (chap. Muramén, acsió de fé muro o murá : paredá.)
6. Murador, adj., condamné à être muré, mis entre quatre murailles, claquemuré.
Empero sera muradors. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.
Pour cela il sera claquemuré.
(chap. Muradó : condenat a sé murat : paredat : emparedat : ficat entre cuatre muralles o parets.)
7. Murar, v., du lat. muratus, murer, clore, bâtir un mur.
Ben er mal' aventura,
S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Bien sera funeste aventure, si le légat vient, s'il ne le brûle ou ne le mure pas.
Say ben de peira murar.
(chap. Sé be de pedra murá : fé muro : paredá.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je sais bien avec pierre murer.
Fig. Proeza franh et avoleza s mura,
E no vol joi tener dins sa clauzura.
Marcabrus: Auiatz de chan. Var.
Prouesse se brise et lâcheté se mure, et ne veut pas tenir joie dans sa clôture.
Part. pas. Que no sia crematz
E muratz, ni destrug.
Izarn: Diguas me tu.
Que je ne sois pas brûlé et muré, ni détruit.
Que la vila de Monpeslier sia murada.
(chap. Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani.)
![]() |
Statuts de Montpellier, fol. 13.
Que la ville de Montpellier soit murée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Murar. IT. Murare.
(chap. Murá : muro, mures, mure, murem o muram, muréu o muráu, muren; murat, murats, murada, murades; fé muro: emparedá; protegí, fortificá.)
8. Enmurar, Emurar, v., emmurer, fortifier.
Fig. Be transparent cristalh entorn l' enmura. Palaytz de Savieza.
Bien transparent cristal autour l' emmure.
Foc tot eviro l' enmura. Eluc. de las propr., fol. 176.
Feu tout à l'entour l' emmure.
Part. pas. Son fermatz et enmuratz los fortz castells. V. et Vert., fol. 102. Sont fermés et emmurés les forts châteaux.
Aquels que so jutgats per heretgias, e emurats.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 258.
Ceux qui sont jugés pour hérésies, et emmurés.
ANC. FR. Gens qui si vous ont emmurées. Roman de la Rose, v. 5276.
C'est une longue vallée emmurée de costé et d'autre de grandes et hautes montagnes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Flaminius.
Car ce fol dangier enmurer
Devoit un amoureux loyal.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.

Publicado en Temps de la Franja del meu cul, Ascuma, Associació Catalanista del Matarranya, 11 de septiembre de 2017, traducción al castellano del original en dialecto catalán pompeyano escrito por Ramon Guimerà i Lorente, Montxo de Beseit.
La gente de esta imagen (Ascuma) y muchos otros, algunos aragoneses, como Tomás Bosque de La Codoñera, Ignacio Sorolla Vidal de Peñarroya de Tastavins, usan la palabra castellana de forma reiterada para denigrar nuestra habla e integrarla en el dialecto occitano catalán, como hacen con el valenciano, idioma muy anterior al idioma catalán (dialecto occitano), y el balear, mallorquín.
Es la táctica catalanista, repetir una mentira muchas veces hasta que se convierte en verdad. Las redes sociales son su mejor campo.
Además, crean nuevas palabras despectivas para intentar anular nuestro chapurriau. Con el aragonés se ha hecho algo parecido, llamarlo con muchos nombres (dialectos) incluso fabla, para hacerlo pedazos y fagocitarlo sin masticar. Les ha salido algún hueso y les saldrá arañando por el agujero de la franja. Champouirau, champoiral, champourrau.
Esta imagen proviene del diccionario de occitano "Lou Tresor dóu Felibrige", de Frédéric Mistral, el corpus lingüístico occitano más importante, con más de 2200 páginas. (Véase el Lexique Roman de Raynouard) En el dígrafo CH, página 528, se puede leer:
http://tdf.locongres.org/files/assets/basic-html/page536.html (enlace a la web del diccionario TDF : Tresor dóu Felibrige)
CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers. - Una jerga compuesta de español, italiano, portugués y provenzal, hablado por extranjeros que frecuentan nuestras costas. Se le da el mismo nombre a estos extranjeros. Chapurriau, Chapurriaus.
Aquí están los pueblos de Aragón donde se habla el chapurriau: Huesca (el aragonés se habla en muchos otros, con nombres dialectales como cheso, patués)
Zaragoza (límite con provincias de Tarragona y Lérida) Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, Nonaspe. -------- Si eres de alguno de estos pueblos, vivas allí o no, no dejes que te incluyan en una lengua que tan solo es un chapurriau con mucha soberbia, el catalán. La historia es muy amplia, y están cogiendo las épocas que les interesan. Estas imágenes son del año 842.
No creas en la wikipedia, no es fiable, se puede modificar y está controlada. La viquipèdia en dialecto occitano catalán es muy completa, pero con leer una entrada y leer Països Catalans ya he tenido bastante. Corona catalano - aragonesa. La castellanización es inevitable en el catalán, valenciano, mallorquín, aragonés, asturiano - leonés, gallego, vasco. Para evitar esto, la ANC quiere imponer el catalán como única lengua oficial. Ver algún vídeo de Dolça Catalunya, o en youtube. Cucurull está chalado, pero lo siguen muchos.
No seas de los utópicos Països Catalans, no colabores con el nazionalismo catalán, que se sirve de la supuesta lengua catalana para sus propósitos. No son los primeros en hacerlo, como no son los primeros en muchas cosas, aunque lo crean y lo transmitan así a los incautos.
![]() |
| Sirán borinots tota esta brossada ! |
Decir que el catalán puede separarse del occitano y el balear no puede separarse del catalán sólo cabe en mentes fascistas[/caption]
Lee un poco sobre la Coronnica de Sant Johan de la Penna: (Francho Nagore Laín) Agora tractemos del comencamiento del linage de los contes de Barchinona. En el tiempo antigo, fue un cavallero clamado Guiffre qui fue de la villa d´Arria, sitiada en la tierra de Conflent cerca del rio de Ter. Aquesti cavallero era muyt richo homme et muy bien armado et muyt sabio, et por la su nobleza et prodeza huvo del rey de Francia el condado de Barchinona de qui era. Fue un tiempo quel dito compte fue a la ciudad de Narbona, con su fillo que havia nombre Guiffre Pelloso, por parlament con algunos mesageros del rey de Francia; et estando aquí, el dito conte huvo contrast con algunos cavalleros del rey de Francia, et en el dito contrast un cavallero frances ahontadament poso la mano en la barba del dito conte, et el dito conte, de grant ira movido, saco la espada et mato el dito cavallero. Et aquí mismo grant multitud de franceses prendieron el dito conte et, mientre presso se lo levavan al rey de Francia, el dito conte, queriendose vengar de la onta de la prisont, movio batalla con los franceses, qui preso se lo levavan, et finalment matoronlo creca (cerca) de la villa de Senyora Sancta Maria del Puch.

Recuerda que el valenciano NO es dialecto del catalán, existe como idioma mucho antes que el catalán, derivado del romance y éste del latín. En definitiva, abre los ojos.
![]() |
| ydiomate valentino, Compromís de Casp |