Bibliografía:

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
![]() |
La brossada de moviment franjolí |
![]() |
Arturo Quintana Font |
![]() |
Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Mela |
Castelh, s. m., lat. castellum (castrum), château.
(N. E. Variantes de Catalunha, con o sin h, Cathalunya, Catalugna, Cataluenha, Catalunhia, Catalonia, Chastelongne; castelh, castell, châtelain, castellain, castellan, castellans, castellano, castellana, catalán, catalana, chastel, château, castillo, castillos, castiello, castiellos, etc.)
Lo castel de Berengs, n' el castel de Causac n' el castel de Monteacuto.
Le château de Bereng, et le château de Causac et le château de Montaigu. (Montagut)
Luenh es lo castelhs e la tors
Ont elha jay e son maritz.
G. Rudel: Pro ai del.
Loin est le château et la tour où elle couche et son mari.
Fig. La servela es castels e bailieus que tot a en garda.
Liv. de Sydrac, fol. 34.
La cervelle est le château et le gouverneur qui a tout en garde.
ANC. FR. Qui à un sien chastel estoit.
Roman du châtelain de Couci, v. 4061.
En vostre chastel du Louvre... Se sauvèrent de chastel en chastel.
Monstrelet, p. 120 et 170.
ANC. ESP. Cercaron à Anchira un castiello.
Poema de Alexandro, cop, 793.
CAT. (chap.) Castell. ESP. Castillo. PORT. IT. Castello.
2. Castelet, s. m., petit château, châtelet.
E pren castels e vilas e borcs e casteletz.
Guillaume de Tudela.
Et prend châteaux et villes et bourgs et châtelets.
ANC. FR. Li dus tel chastelet i fist.
Roman de Rou, v. 8608.
CAT. (chap.) Castellet. ESP. Castillete (castillito). IT. Castelletto.
3. Caslar, s. m., château-fort, tertre, éminence.
Un bel caslar en mieg d'un plan cambo.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Un beau château-fort au milieu d'un vallon uni.
Lo qual caslar es pausat en las apartenensas del castel de Belcastel.
Tit. de 1295. DOAT, t. CXXXIX, fol. 125.
Lequel château-fort est posé dans les appartenances du château de- Belcastel. (Beau-château)
E vic las forcas dreytas de costa un caslar.
Roman de Fierabras, v. 3081.
Et il vit les fourches droites à côté d'une éminence.
4. Castelar, s. m., bourg, château-fort.
E 'l caslar e 'l castelar.
Tit. de 1248. Arch. du Roy., J, 323.
Et le château-fort et le bourg.
5. Castellat, adj., fortifié, qui est en forme de château.
Era mot fortment torrada et castelada.
De corona castelada et torrelada.
Eluc. de las propr., fol. 166 et 157.
Elle était fortement tourelée et fortifiée.
De couronne en forme de château et tourelée.
6. Castellania, s. f., châtellenie.
Bayliadges, castellanias.
Tit. de 1373. DOAT, t. CXXXV, fol. 84.
Bailliages, châtellenies,
Dins la castellania et dins lo destret de la baronia de Milhau.
Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 110.
Dans la châtellenie et dans le district de la baronnie de Milhau.
CAT. ESP. (chap. castellanía) IT. Castellania.
7. Castellan, s. m., châtelain. (N. E. catalán, castellán, castellano)
Fo un gentils castelas del comtat de Rossilhon.
V. de Guillaume de Cabestaing.
(N. E. Guillem de Cabestany, catalán, - muerte en 1212.)
Fut un gentil châtelain du comté de Roussillon.
Bertrans de Born si fo un castellans de l'evescat de Peiregors.
V. de Bertrand de Born.
Bertrand de Born fut un châtelain de l'évêché de Périgord.
ANC. FR. Lors absolst le castellain.
Chronique de Cambrai.
CAT. (chap) Castellá (castellà). ESP. Castellán (sin tilde en los documentos antiguos). PORT. Castellão. IT. Castellano.
qu'ieu
no me puesc ni voill a vos cobrire.
sovenha vos a
temps de ma dolor!Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan; consiros vei la passada folor, e vei jausen lo joi qu'esper, denan. Ara vos prec, per aquella valor que vos guida al som de l'escalina, |
Tanto me place
vuestra cortés pregunta que ni puedo ni quiero de vos esconderme. Yo soy Arnaut, Arnaldo, que lloro y voy cantando. Pensativo veo el pasado desvarío y veo gozoso la alegría que ante mí espero. Ahora os ruego, por el mismo valor que os guía a la cima de la escalinata, que os acordéis en buena hora de mi dolor. |
«fu miglior fabbro del parlar materno.
Versi d'amore e prose di romanzi
soverchiò tutti; e lascia dir li stolti
che quel di Lemosì credon ch'avanzi.
A voce più ch'al ver drizzan li volti,
e così ferman sua oppinïone
prima ch'arte o ragion per lor s'ascolti.
Così fer molti antichi di Guittone,
di grido in grido pur lui dando pregio,
fin che l'ha vinto il ver con più persone.
Or se tu hai sì ampio privilegio,
che licito ti sia l'andare al chiostro
nel quale è Cristo abate del collegio,
falli per me un dir d'un paternostro,
quanto bisogna a noi di questo mondo,
dove poter peccar non è più nostro».
RASGOS
|
|||||
---|---|---|---|---|---|
[+consonante]
|
|||||
[-dorsal]
|
[+dorsal]
|
||||
[+lab][-cor]
|
[-lab][+cor]
|
[+pal][-vel]
|
[-pal][+vel]
|
[-pal][-vel]
|
|
[-son][-cont]
|
p,
b
|
t,
d
|
k,
g
|
||
[-son]
|
ʦ
|
ʧ,
ʤ
|
|||
[-son][+cont]
|
f,
(v)
|
s,
z
|
(ʒ)
|
(h)
|
|
[+son][+nas]
|
m
|
n
|
ɲ
|
||
[+son][-nas][+lat]
|
l
|
ʎ
|
|||
[+son][-nas][-lat]
|
(ɥ)
|
j
|
(w)
|
||
[+son][-nas][-lat][+rot]
|
ɾ,
r
|
(ʀ)
|
anterior
|
central
|
posterior
|
||||
---|---|---|---|---|---|---|
+red
|
-red
|
+red
|
+red
|
-red
|
||
cerradas
|
i
|
y
|
u
|
|||
medias
|
e
|
|||||
abiertas
|
ɛ
|
(œ)
|
a
|
ɔ
|
Pretónico
|
i
|
y
|
e
|
a
|
u
|
||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Tónico
|
i
|
y
|
e
|
ɛ
|
a
|
ɔ
|
u
|
Postónico
|
i
|
e
|
o
|
u
|
Latín
|
Occitano
(ortografía) |
Gascón
|
Languedociano
|
|
---|---|---|---|---|
BALNEUM
|
banh
(baño)
|
/baɲ/
|
/ban/
|
/baŋ/
|
FŪMU(M)
|
fum
(humo)
|
/hym/
|
/fyn/
|
[fyŋ]
|
FA(CIU)NT
|
fan
(hacen)
|
/hεn/
|
/fan/
|
[faŋ]
|
DĔNTE(M)
|
dent
(diente)
|
/den(t)/
|
/den/
|
[dεŋ]
|
HĂBĒM(US)
|
avèm
(tenemos)
|
/aˈwɛm/
|
/aˈbɛn/
|
[aˈvɛŋ]
|
VĪNU(M)
|
vin
(vino)
|
/biŋ/
|
/bi/
|
[viŋ]
|
ANNU(M)
|
an
(año)
|
/an/
|
/an/
|
[aŋ]
|
CAMPU(M)
|
camp
(campo)
|
/kam(p)/
|
/kan/
|
[kaŋ]
|
LŎNGU(M)
|
long
(largo)
|
/luŋ(g)/
|
/lun/
|
[lyŋ]
|
LUNA(M)
|
luna
(luna)
|
/ˈlyo/
|
/ˈlyno/
|
[lyno]
|
occitano
|
chapurriau
|
castellano
|
---|---|---|
lagrema
|
lágrima
|
|
presegue
|
melocotón
|
|
silaba
|
sílaba
|
|
classica
|
clásica
|
|
credula
|
crédula
|
GLOSA
|
Masculino
|
Femenino
|
---|---|---|
vendedor
|
vendeire
|
vendeira
|
grande
|
grand
|
granda
|
mortal
|
mortal
|
mortala
|
alegre
|
alègre
|
alègra
|
rojo/a
|
roge
|
roja (vermelha)
|
cómodo/a
|
comòde
|
comòda
|
Persona/
número |
No-posesivo
|
Posesivo
|
|||
---|---|---|---|---|---|
Tónico
|
Átono (dir.)
|
Átono (ind.)
|
Tónico
|
Átono
|
|
1.ª sin.
|
me
|
mon
|
|||
2.ª sin.
|
tu
|
te
|
ton
|
||
3.ª sin. masc.
|
el
|
lo
|
li
|
son
|
|
3.ª sin. fem.
|
la
|
||||
3.ª sin. neu.
|
ço
|
o
|
i
|
||
1.ª pl.
|
nosautres/-as
|
nos
|
nòst(r)e
|
||
2.ª pl.
|
vosautres/-as
|
vos
|
vòst(r)e
|
||
3.ª pl. masc.
|
el(i)s
|
los
|
lor
|
sieu~lor
|
son~lor
|
3.ª pl. fem.
|
las
|
Latín vulgar
|
Español
|
Franco-Provenzal
|
Francés
|
Chapurriau
|
Occitano
|
Asturiano
|
Aragonés
|
Portugués
|
Gallego
|
Italiano
|
Rumano
|
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
clave
|
llave
|
clâ
|
clef
/clé
|
clau
|
chave/llave
|
clau
|
chave
|
chave
|
chiave
|
cheie
|
|
cantare
|
cantar
|
chanter
|
cantar
|
cantar/canciar
|
cantar
|
cantar
|
cantar
|
cantar/e
|
cânta
|
||
capra
|
cabra
|
cabra
/ chiévra
|
chèvre
|
cabra/craba
|
cabra
|
craba/crapa
|
cabra
|
cabra
|
capra
|
capră
|
|
lingua
|
lengua
|
lenga
|
lenga
/ lengua
|
llingua
|
luenga
|
língua
|
lingua
|
língua
|
limbă
|
||
nocte
|
noche
|
nuet
|
nuit
|
nueite/nueche
|
nueit
|
noite
|
noite
|
notte
|
noapte
|
||
sapone
|
jabón
|
savon
|
savon
|
sabo(n)
|
xabón
|
sabón
|
sabão
|
xabón
|
sapone
|
săpun
|
|
sudore
|
sudar
|
suar
|
suer
|
susar
|
mugar
|
sudar
|
suar
|
suar
|
sudore
|
sudoare
|
|
vita
|
vida
|
via
|
vida
|
vida
|
vida
|
vida
|
vida
|
vita
|
viață
|
||
pendere
|
pagar
|
payer
|
pagar
|
pagar
|
pagar
|
pagar
|
pagar/e
|
plăti
|
|||
platea
|
plaza
|
place
|
place
|
plaça
/ plan
|
plaza
|
plaça
|
praça
|
praza
|
piazza
|
plaza
|
|
ecclesia
|
iglesia
|
églésé
|
ilesia
|
ilesia
|
igreja
|
igrexa
|
chiesa
|
biserică
|
|||
caseu
(formaticu)
|
queso
|
tôma
/ fromâjo
|
fromage
|
formatge
/ hormatge
|
queisu/quesu
|
queso
|
queijo
|
queixo
|
formaggio
|
brânză
|
Fragment de la vie de Sainte Fides d' Agen.
Canczon audi q' es bell' antresca,
Que fo de razo espanesca;
Non fo de paraula grezesca
Ne de lengua serrazinesca:
Dolz' e suaus es plus que bresca
E plus que nuls piments q' omm esca.
Qui ben la diz a lei francesca,
Cuig m' en qe sos granz pros l' en cresca,
E q' en est segle l' en paresca.
E l’ encontrada dels Gascons
Saben quals es aqist canczons,
E s’ es ben vera sta razons.
Eu l' audi legir a clerczons,
E agramadis a molt bons
Si qon o mostra 'l passions
En que om lig estas leiczons:
E si vos plaz est nostre sons,
Aissi col guida 'l primers tons,
Eu la vos cantarei en dons.
Chanson j' ouis qui est belle composition,
Qui fut de récit espagnol;
Ne fut de parole grecque
Ni de langue sarrasine:
Douce et suave est plus que miel
Et plus que nul piment (*) qu' homme avale.
Qui bien la dit à loi française,
Pense m' en que son grand prix lui en croisse,
Et qu' en ce siècle lui en paraisse.
(*) Piment. C' était une composition de vin, de miel et d' épiceries.
“Statutum est ut ab omni mellis ac specierum cum vino confectione, quod vulgariter pigmentum vocatur... fratres abstinent.”
Les troubadours l' ont employé dans le même sens:
M' es esdevengutz pimens.
Bertrand de Born. S' abrils e fuelhas.
Toute la Gascogne et l’ Aragon
Et la contrée des Gascons
Savent quel est ce récit,
Et si est bien vraie cette raison.
Je l’ ouis lire à jeunes clercs,
Et elle agréa à moult bons
Ainsi comme cela montre la passion
En quoi on lit ces leçons:
Et si vous plait ce notre chant,
Ainsi comme le guide le premier ton,
Je la vous chanterai en don.
Tan m’ abellis vostre cortés deman,
qu’ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
consiros vei la passada folor,
e vei jausen lo joi qu’esper, denan.
Ara vos prec, per aquella valor
que vos guida al som de l’escalina,
sovenha vos a temps de ma dolor.
6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Signum autem quod ab uno eodemque ydiomate istarum trium gentium progrediantur vulgaria, in promptu est, quia multa per eadem vocabula nominare videntur, ut Deum, celum, amorem, mare, terram, est, vivit, moritur, amat, alia fere omnia.
7. Istorum vero proferentes oc meridionalis Europe tenent partem occidentalem, a Ianuensium finibus incipientes. Qui autem sì dicunt a predictis finibus orientalem tenent, videlicet usque ad promuntorium illud Ytalie qua sinus Adriatici maris incipit, et Siciliam. Sed loquentes oil quodam modo septentrionales sunt respectu istorum: nam ab oriente Alamannos habent et ab occidente et settentrione anglico mari vallati sunt et montibus Aragonie terminati; a meridie quoque Provincialibus et Apenini devexione clauduntur.
Ce malheureux baragouin (Nota: l’occitan) qu’il est temps de proscrire. Nous sommes Français, parlons français. (Me suena a nosaltres som catalans, o som catalanes, parlem català)
un lector de L’Écho du Vaucluse, 1828
Le patois porte la superstition et le séparatisme, les Français doivent parler la langue de la liberté.
La Gazette du Midi, 1833
Détruisez, si vous pouvez, les ignobles patois des Limousins, des Périgourdins et des Auvergnats, forcez les par tous les moyens possibles à l’unité de la langue française comme à l’uniformité des poids et mesures, nous vous approuverons de grand cœur, vous rendrez service à ses populations barbares et au reste de la France qui n’a jamais pu les comprendre.
Le Messager, 24 septembre 1840.
Artículo 6. La lengua propia y las lenguas oficiales.
[...]
5. La lengua occitana, denominada aranés en Arán, es la lengua propia y oficial de este territorio y es también oficial en Cataluña, de acuerdo con lo establecido por el presente Estatuto y las leyes de normalización lingüística.