Mostrando las entradas para la consulta bebedó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bebedó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 17 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Lo siñó Cepparello engañe a un san flare en una falsa confessió y mor después, y habén sigut un home mol roín en vida, es reputat per san y de nom San Ciapelletto.

Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.

Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
Pero ¿per qué me allargo en tantes paraules? Ere lo pijó home, potsé, que may haigue naixcut. Y la seua maldat mol tems la va mantindre lo poder y la autoridat de micer Musciatto, per qui va sé protegit moltes vegades, no sol de les persones privades a qui assobín injuriabe, sino tamé de la justíssia.
Vingut, pos, este siñó Cepparello a la memória de micer Musciatto, que coneixíe mol be la seua vida, va pensá que éste ere lo que nessessitabe contra la maldat de los borgoñóns; per lo que, cridánlo, li va di aixina:
- Siñó Ciappelletto, com sap, estic per retirám del tot de aquí y, tenín entre atres coses que enténdrem en los borgoñóns, homes engañadós, no sé a quí podría dixá mes apropiat que vosté per a rescatá de ells los meus bens; y per naixó, com vosté ara mateix no está fen res, si vol ocupás de aixó li conseguiré lo favor de la corte y li donaré aquella part del que rescato que sigue convenién.
Lo siñó Cepparello, que se veíe desocupat y mal provit de bens y veíe que sen anabe qui lo seu sostén y auxilio habíe sigut durán mol tems, sense pensássu gens y com espentat per la nessessidat se va dessidí, y va di que volíe féu de bona gana. Per lo que, ficats de acuerdo, ressibits per lo siñó Ciappelletto los podérs y les cartes credensials del rey, sen va aná cap a la Borgoña aon casi dingú lo coneixíe: y allí, de modo extrañ a la seua naturalesa, de bones y en tranquilidat va escomensá a rescatá y fé alló a lo que habíe anat, com si se reservare la ira per al final. Y fénu aixina, hospedánse a casa de dos germáns florentíns prestamistes que féen préstamos en ussura y per amor a micer Musciatto lo honraben mol, va passá que se va ficá dolén, en lo que los dos germáns van fé vindre meches y criats per a que lo servigueren en consevol cosa nessessária per a recuperá la salut.
Pero tota ajuda ere en vano perque lo bon home, que ere ya agüelet y habíe viscut desordenadamen, segóns díen los dotós anabe cada día de mal a pijó com qui té un mal roín; los dos germáns mol se dolíen y un día, mol prop de la alcoba a la que lo siñó Ciappelletto estae patín, van escomensá a enraoná entre ells.
- ¿Qué farém en este? - li diebe la un al atre- . Estém per culpa seua en una situassió péssima perque fótrel fora de la casa nostra tan dolén mos portaríe gran deshonra, y siríe un signo manifest de poc juissi. Voríe la gen que primé lo habíem ressibit y después fet serví y ara medicá, sense que haygue fet res que puguere oféndremos, fótrel fora de casa nostra tan de repén, y dolén de mort. Per un atra part, ha sigut un home tan calavera que no voldrá confesás ni ressibí cap sacramén de la iglesia y, com morirá sense confessió, a cap iglesia voldrán ressibí lo seu cos y sirá aviát a les fósses com un gos. Y si per lo contrari se confesse, los seus pecats són tans y tan horribles que no ne ñaurá de pareguts y cap flare o móssen voldrá ni podrá absóldrel; per lo que, sense perdó de Déu, sirá tamé aviát a les fósses com un goz. Y si aixó passe, lo poble de esta terra, tan per lo nostre ofissi, que los pareix poc bo perque tot lo tems passen maldiénlo, com per lo dessich que té de robámos, veénu, se amotinará y cridará: «Estos gossos lombardos als que la iglesia no vol ressibí no se poden aguantá mes», y correrán en busca de les nostres arques y potsé no sol mos róbon los dinés sino que igual mos trauen la vida; per lo que de tota manera estém fututs si éste se mor.
Lo siñó Ciappelletto, que, estabe prop de aon éstos parláben, com teníe encara bon oít, com la mayoría de les vegades los passe als doléns, va sentí lo que estaben dién y los va fé cridá y los va di:
- No vull que tingáu temó per mí ni tinguéu po de ressibí per la meua caussa algún mal; hay sentit lo que hau estat parlán de mí y estic convensut de que passaríe com diéu si aixina com pensáu anáren les coses; pero anirán de un atra manera. Hay fet, vivín, tantes injúries al Siñó Déu que per féni una mes a la hora de la mort poc se portará. Y per naixó, procuréu fé vindre un flare tan san com lo trobéu y dixéume fé, que yo arreglaré los vostres assuntos y los meus de tal manera que resulton be y estigáu conténs.
Los dos germáns, encara que no teníen massa esperanses, no van dixá de aná a un convén de flares y van demaná que algún home san y sabio escoltare la confessió de un lombardo que estabe dolén a casa seua; y los va sé donat un flare agüelo de santa y bona vida, y gran mestre de la escritura y home mol venerable, a qui tots los siudadáns teníen en grandíssima y espessial devosió y estima, y lo van portá en ells. Lo flare, arribat a la cámara aon lo siñó Ciappelletto estabe, y assentánse a la seua vora, va escomensá primé a confortál y li va preguntá después que cuán tems fée que no se habíe confessat. A lo que lo siñó Ciappelletto, que may se habíe confessat, va contestá:
- Pare meu, la meua costum es de confessám totes les semanes al menos una vegada; y bastantes vegades me confesso mes assubín; y la verdat es que, desde que m´hay ficat dolén, que són ya casi vuit díes, no me hay confessat, tan es lo malestá que en la enfermedat hay tingut.
Va di entonses lo flare:

- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
Va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
Estes paraules van agradá mol al flare y li van pareixe siñal de una men ben amoblada; y después que lo siñó Ciappelletto habíe alabat mol esta práctica, va escomensá a preguntáli si habíe pecat alguna vegada de lujuria en alguna dona. A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá suspirán:
- Pare, me fa vergoña di la verdat tenín temó de pecá de vanagloria.
A lo que lo san flare va di:

- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.

- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.

Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- Fill meu, estos pecats són naturals y són leves, y per naixó no vull que te carrégos la consiénsia mes del nessessari. A tots los homes los passe que los pareix bo minjá después de fé dijú durán un tems, y, después de cansás, beure.

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.

Lo flare, contentíssim, va di:

- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
A lo que lo siñó Ciappelletto va di:
- Pare meu, no voldría que sospecháreu de mí perque estic a casa de estos ussureros: yo no pinto res aquí, sol había vingut en la intensió de amonestáls y empéndrels y arrancáls de este abominable ofissi; y crec que u hauría pogut fé si Déu no me haguere visitat de esta manera. Pero hau de sabé que mon pare me va dixá ric, y de los seus bens, cuan ell va morí, ne vach doná una gran part a Déu; y después, per a sustentá la meua vida y podé ajudá als pobres de Cristo, hay fet los meus negossiets y hay dessichat tindre ganánsies de ells, y sempre en los pobres de Déu lo que hay guañat u hay partit a miges, dedicán la meua mitat a les meues nessessidats, y donánlos an ells l’atra mitat; y en aixó me ha ajudat tan be lo meu Creadó que sempre de be a milló han anat los meus negossis.
- Has fet be - va di lo flare- , pero ¿en cuánta frecuénsia te has dixat portá per la ira?

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
Va di entonses lo flare:
- Fill meu, esta es una ira bona y yo per lo que a mí respecte no sabría imposat per nella cap peniténsia. Pero ¿auncás no te haurá pogut portá la ira a cométre algún homissidi o a insultá an algú o a fé algún atre despressio?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».

Entonses va di lo flare:
- Ara dísme, fill meu, que beneít sigues per Déu, ¿alguna vegada has dit fals testimoni contra algú, o dit mal de algú o agarrát an algú coses sense consentimén del seu amo?

- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
Va di entonses lo flare:
- Ara be, tú me has dit que has sigut negossián: ¿Has engañat alguna vegada an algú com fan tots los mercadés?

- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
Va di lo flare:

- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
Y después de aixó li va preguntá lo san flare sobre moltes atres coses, a les que va doná resposta de la mateixa manera. Y volén ell prossedí ya a la absolusió, va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
Lo flare li va preguntá quin, y va di:
- Men enrecordo que vach fé al meu criat, un dissapte después de nona, agraná la casa y no va tindre al san día del domenge la recompensa que debíe.

- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.

- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
Va di entonses lo flare:

- ¿Alguna cosa mes has fet?

- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
Lo flare se va ficá a riure, y va di:
- Fill meu, éissa no es cosa de preocupassió: natros, que som religiosos, tot lo día escupiñém an ella.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
Y de tals fets ne va di mols, y per a acabá va escomensá a suspirá y a plorá mol, com be u sabíe fé vore cuan volíe. Va di lo san flare:

- Fill meu, ¿qué te passe?
Va contestá lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
Entonses lo san flare va di:
- ¡Bah, fill! ¿Qué estás dién? Si tots los pecats que han fet tots los homes del món, y que farán tots los homes mentres lo món duro, siguéren tots de un home sol, y éste estiguere arrepentit y apenat com te vech, tanta es la benignidat y la misericórdia de Déu que, confessánse, los hi perdonaríe; aixina que díslo en confiansa.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto, encara plorán mol:

- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
A lo que li va di lo flare:

- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
Pero lo siñó Ciappelletto plorabe y no u diebe y lo flare venga animál a díu. Después de plorá un bon rato y tindre al flare entretengut, va soltá un gran suspiro y va di:
- Pare meu, ya que me prometix rogá a Déu per mí, tos u diré: sabéu que, cuan era minudet, vach despotricá una vegada de ma mare.
Y dit aixó, va torná a plorá encara mes fort. Va di lo flare:

- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
Veén lo flare que res li quedabe per di al siñó Ciappelletto, li va doná la absolusió y la seua bendissió tenínlo per home santíssim, perque del tot se creíe lo que lo siñó Ciappelletto li habíe dit: ¿y quí no su haguere cregut veén a un home en perill de mort confessánse? Y después de tot aixó, li va di:

- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Lo san home va di que mol li agradabe y ell diebe be, y que faríe que lay portáren enseguida; y aixina va sé.

Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
- Y vatros, fugíts de Déu, per consevol palla a la que entropesséu, blasfemáu, y tos caguéu en la mare de Déu y en tota la corte selestial.
Y ademés de estes, moltes atres coses va di sobre la seua lealtat y la seua puresa, y en les seues paraules, a les que la gen de la comarca donaben completa fe, hasta tal pun lo va ficá al cap de tots los que allí estaben que, después de acabat lo ofissi, entre los mes grans apretóns del món tots van aná a besáli los peus y les máns, y li van esgarrá tota la roba que portabe damún, tenínse per benaventurat qui al menos una mica de ella va pugué agarrá:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.

sábado, 3 de noviembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, B

Babia (está en) – com Antonio Babia – Poble de León



estar en babia (Babia, León) El dicho en español «estar en Babia» hace alusión a esta comarca. Los reyes de León poseían un palacio en esta zona donde pasaban largas temporadas, sobre todo en la época estival. Sus súbditos justificaban la ausencia de sus monarcas diciendo que estaban en su residencia veraniega. El entorno babiano supuestamente producía un efecto relajante en los reyes que se aislaban allí de sus problemas y preocupaciones, del mismo modo cuando no querían recibir a alguien en audiencia decían que «estaban en Babia»

babós (bolet), babosos, bateó, bateóns baboso, seta
babosera, baboseres donde salen los babosos (setas)
bachá, baixá bajar
bache, baches – de bachá (baixá) bache, baches – bajas
bachillé, bachillés, bachillera, bachilleres – bachiller, bachillerat – Dita de Beseit :
al carré pla vénen blat,
a Vilanova porgueres,
y al carré de La Muleta,
la flo de les bachilleres
alcahuete
bachillejá, chafardejá alcahuetear, curiosear, chafardear
bachillerat bachillerato
bachoca, bajoca, fesol vert /
San Antoni, San Antoni,
tú que estás per estes roques,
guárdam les cabres goludes
que no se mínjon les bajoques.
judía verde
bachoques, bajoques judías verdes
bachoquetes, bajoquetes judías verdes pequeñas
badá, badás agrietar, agrietarse
Bada, bades, badat, badats, badada, badades (vore esbadocá y badá) grieta, grietas
badá, embelessás, quedás encantat embelesarse, quedarse boquiabierto, como encantado
badall (batall de campana) badajo
badallá - badallo, badalles, badalle, badallém o badallám, badalléu o badalláu, badállen – badallán (g) – badallára, badalláres, badalláre, badallárem, badalláreu, badalláren – balladaría, balladaríes, balladaríe, balladaríem, balladaríeu, balladaríen – badallat, badallada, badall bostezar
badallabe bostezaba
badats agrietados
bades – tú bades – (vore de vades) Grietas – tú agrietas
badina, badines – la badina negra del Parrissal de Beseit una badina es un pozo de agua – la badina negra del Parrizal de Beceite
bádminton bádminton
badoc, badocs, flo de la carbassera flor, flores de la calabaza
bagache, equipache, bagaches, equipaches – coneiximéns de una persona bagaje, equipaje
bagatela, bagateles – cosa de poca sustánsia y valor bagatela, bagatelas
bahorrina, coses asqueroses mesclades en aigua bruta. Grupo de gen roína y ofenedora, com los de franja morta a facebook cosas asquerosas mezcladas con agua sucia. Grupo de gente mala y ofensiva, como los de franja muerta de facebook
Bailarín, bailaríns, bailarina, bailarines – vore balladó, balladora bailarines, bailarinas
baile (de un poble) antic cárrec foral del reino de Aragó
https://es.wikipedia.org/wiki/Baile_(Cargo_foral)
baile de un pueblo, antiguo cargo, bayle o batle, en catalán batlle
báissa , báixa al carré si eres home ! No baixarás, no, perque eres un cagamandurries baja a la calle si eres hombre ! No bajarás, porque eres un cagabandurrias.
baissá, vore baixá bajar
baissabe, baixabe bajaba
baissáben, baixaben bajaban
baissada, baixada bajada
baissadós, baissadó (vore baixadó) Bajador, bajadores, por donde se baja
baissáem, baixabem bajábamos
baissáen, baixaben bajaban
baissáli, baixáli (an ell o ella) bajarle
baissarán, baixarán bajarán
baissaré, baixaré bajaré
baissáre, baixáre (si ell) bajara, bajase
baissárem, baixárem bajáramos, bajásemos
baissarém, baixarém bajaremos
baissaríen, baixaríen bajarían
baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)


baissat (p) baixat – ham baissat per carré Doctor Fleming y ham pujat pel carré de la muleta (Beseit)

bajado
báisse, baixe baja
báissen, báixen bajan
báisses, baixes bajas
baisset, baixet, baisseta, baixeta bajito, bajita
baisseta, vore baixeta bajita
báisso, báixo (yo) bajo
baissos, báixos (cuan) bajes
baix, a baix, abaix, abáis (Valjunquera) bajo, abajo
Baixá – baixo, baixes, baixe, baixém o baixám, baixéu o baixáu, báixen – baixat, baixada – baixára – baixaré – baixaría – báixa cap a baix (redundánsia) ! Puja cap amún ! bajar
baixaben bajaban
baixada, baixades (costa, costes) bajada, bajadas (cuesta, cuestas)
baixadó, baixadós, lo baixadó de la séquia de San Lloréns al horta majó de Beseit bajador, bajadores, por donde se baja
baixáe , baixabe, bachabe, bacháe bajaba
baixál (an ell), baixála (an ella) bajarlo
báixal, báixala ! bájalo , bájala !
báixali los fums! bájale los humos !
baixamar bajamar
baixán (g) - baixán de Fredes trobém Formenta bajando
baixáre bajara, bajase
baixarém bajaremos
baixat (p) bajado
baixe, bache baja
baixém, baixám bajamos
báixen, báchen bajan
baixes bajas
baixesa, baixeses bajeza, bajezas
baixo (baixá), bacho bajo
baixotet, baixoteta, baixet, baixeta, baix, baixa, baixos, baixes bajito, bajita
bala, bales bala, balas
Balada, balades (de bala) – escopetada, escopetades (escopeta) balazo, balazos, escopetazo, escopetada
balada, balades, baladeta, baladetes balada, baladas, baladita, baladitas
balagosto , balagosto, pelmodo , pelmodos, mamperlán - biga, bigues, viga, vigues de fusta al ráfec mamperlán, vigas de madera en el alero del tejado. Balaustre ?
balansades (caminá a) caminar de lado a lado
balansejáe (se) – ell , ella – un elefán se balansejábe a una taragaña balanceaba
balansejás, balansechás balancearse
balarrasa, aiguardén mol fort, com lo que ix del alambique a la fira de Ráfels, - tarambana - bala rasa aguardiente muy fuerte
balbussejá, cuan un chiquet o chiqueta escomense a parlá balbucear
balcó, balcóns, balconet, balconets balcón, balcones
baldamén, vore baldat cansancio muy grande


baldat, baldada, mol cansat, agotat agotado, muy cansado, agotada
baldrufa, galdrufa, trompina peonza
Balears, ses illes, les isles Balears, Mallorca, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera Baleares
balinera, balineres, escopeta de balí, balíns balinera, balineras, escopeta de balines
balma, balmes (com la de Zorita, Surita) balma, cueva natural en una roca
baló, balóns, pantalóns curts (vore pilota) balón, balones, pantalones cortos
baloncesto, basket (vore basquet) baloncesto
ball, balls, de ballá baile, bailes, de bailar
ballá – ballo, balles, balle, ballém o ballám, balléu o balláu, bállen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladora – ballat, ballada – ball bailar
ballaben, balláen bailaban
balladó, balladora – Roberto es un bon balladó de jotes – ya tens balladora per a les festes ? bailador, bailadora, pareja de baile
balláe, ballabe bailaba
balláen, ballaben bailaban
ballán (g) bailando
ballará bailará
ballarém bailaremos
ballaren bailáramos
ballat (p) – vallat Bailado – vallado
balle baila
ballesta, ballestes Ballesta, ballestas
bambáen, bambáben (vore bambán) holgazaneaban
bambán (aná), bambá – Lambán va bambán y mentres aná cobrán. Marcelino Iglesias igual. José Antonio Durán Lleida tamé. holgazanear, pasar el rato
bambolles, bambolla, bambolleta, bambolletes ampolla, burbuja, ampollas, burbujas
bañ, bañs baño, baños
bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañém o bañám, bañéu o bañáu, báñen – bañada, bañat – bañ
(a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse
bañabe (se) o bañáe Bañaba
bañadina, bañadines – quina bañadina ña avui per l´horta majó, ha caigut una bona rosada cuando algo está muy mojado – qué mojada está la huerta mayor, ha caído un buen rocío.
banasta, banastes – cornalera, cornaleres són los “nassos de doña Rogelia”, agarradós – Esta falle per aon fallen les banastes (pel cul)



banasta, cesta grande de mimbre con dos agarradores (cornalera) como la nariz de doña Rogelia. Rogelio es Rugé, Roger.
bañat, bañats mojado, mojados
banbán, bambán holgazanear, pasar el rato
banc, bang, bancs, bangs, lo bang de la passiénsia - Este bang está ocupat per un pare y un fill, lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit. banco, bancos
bancada, bancades (banc, bang) -
Al parlamén, conjún dels legisladós de un mateix partit, o dels escañs corresponéns. Taula o bang gran en un madalapet damún, al que se tundíen (se fotíe una tunda) los teixits a les fábriques de roba, cuero artifissial com a Beseit. Tros de obra. Basse per a assentá o fixá una máquina o motor. Escalonamén a una cantera o excavassió. Al mar: Taula o banquet aon se assenten los remadós.
bancada, bancadas - En un Parlamento, conjunto de los legisladores de un mismo partido, o de los escaños correspondientes. El discurso fue muy aplaudido por la bancada oficialista. Mesa o banco grande con un pequeño colchón encima, sobre el cual se tundían los tejidos en las fábricas de paños. Porción de paño preparada para ser tundida. Arq. Trozo de obra.
Constr. Base para asiento o fijación de una máquina o motor. Ingen. Escalonamiento en una cantera o excavación. Mar. Tabla o banco donde se sientan los remeros.
bancal, bancals - Replá de terra que se fa a un terreno en pendén, y que se aprofite per a cultivá.
Tros de terra rectangulá, disposat per a plantá llegúms, viña, olivés o atres ábres.
Arena acumulada a la vora del mar.
Tapet que se fique damún del bang per a adornál o per a tapá la fusta.
bancal, bancales - Rellano de tierra que se hace en un terreno pendiente, y que se aprovecha para el cultivo.
Pedazo de tierra rectangular, dispuesto para plantar legumbres, vides, olivos u otros árboles frutales.
Arena acumulada en la orilla del mar, al modo de los bancos o bajíos que se forman bajo el agua.
Tapete o cubierta que se pone sobre el banco para adorno o para cubrir su madera.
banda, bandes banda, bandas
bandada de muixóns, eixám si són abelles, volada de muixóns – vore avería bandada, bandadas - averío, banda, banco, tropel, muchedumbre
bandejá, bandechá les campanes - se poden encaná cuan van tan depressa que lo batall (o badall) se quede apegat a la campana y no toque. - bandejo, bandejes, bandeje, bandegém, bandegéu, bandégen – bandejára – bandejaré – bandejaría bandear las campanas
bandeja, bandejes bandeja, bandejas
bandejeta, bandejetes bandejita, bandejitas
bandera, banderes bandera, banderas
banderilla, banderilles banderilla, banderillas
banderillero, banderilleros, lo que fique les banderilles als bous a la plassa banderillero, banderilleros
bando, bandos bando, bandos
bañe (se) se baña
bañera, bañeres bañera, bañeras
bañet, bañets bañito, bañitos
bañéu (no tos) mojéis, bañéis (no os)
bánua, bánues (manta cobertora) – vánova - cubrellit de abrigo y de adorno, de teixit gruixut, de pun o de ganchillo. colcha, colchas
bar, bars, baret, barets, bareto, baretos bar, bares
baralla, riña, barallás – a una dona de Calaseit que va viure a Beseit li vach sentí : no tos barrallésseu - yo me barallo, baralles, baralle, barallém o barallám, baralléu o baralláu, barállen Pelea, reñir, pelear
barallofa, ballarofes del panís, burufalla, burufalles, bufarralla, bufarralles - A Valderrobres diém barallofa y es lo que envolte a les panolles de panís, tamé se emplée per a di que a una cosa ña poc de cla, no es tot llimpio. Lo que envuelve a la mazorca de maíz.
barana, baranes, sobrebarana, sobrebaranes, baraneta, baranetes, barandat, barandats (del balcó, de la terrassa) baranda, barandilla, pasamanos, barandado, barandal, antepecho, comulgatorio
barat, barats, barata, barates barato, baratos, barata, baratas
barba, quina barbaridat de barbes ñan a la barbería de Barbastro – barbé, barbera barba, barbas – barbero
barbáric, barbárics, bárvaros (tribus del nort) bárvaro, barvárico
barbaridat, barbaridats barbilla
barbeta, barbilla barbilla, barbita
barbilla, barbilles – se porten de maravilla los meus collóns y la teua barbilla – barbeta, barbetes barbilla, barbillas – se llevan de maravilla mis cojones y tu barbilla.
barca, barques barca, barcas
barco, barcos, barca, barques, barcota, barcotes, barqueta, barquetes, barquet, barquets barco, barcos, barca, barcas, barcaza, barcazas
bardissa: esbarsés y motes que púnchen que se fiquen damún de les parets, corrals, cuberts,  etc. plantas espinosas que se colocan encima de las paredes, corrales, cubiertos, etc.
barón, baróns (títul nobiliari) Barón, barones (título nobiliario)
barra (de pa, de fusta, de ferro), barres barra, barras (de pan, de madera, de hierro)
Barrabassada, barrabassades, travessura, chiquillada, sagalada, desatino, despropósit, disparate, barbaridat barrabasada, travesura, chiquillada, desatino, despropósito, dislate, disparate, atropello, barbaridad
barraca, barraques, barracó, cabaña – foc a la barraca ! (No u digáu a Queretes, que ña un pub en este nom) - barracó, caseta, chossa, chabola, refugio, refugi, albergue, almassén barraca, barracas, cabaña, cabañas, barracón, caseta, choza, casilla, chabola, refugio, albergue, almacén
barrada, barrades, cop en una barra : palanca, tranca, vara, varilla, barreta, barró, barrot, eje, ferro, riel, garrot, mostradó golpe con una barra, barrada - palanca, tranca, vara, varilla, rejón, barreta, barrón, barrote, eje, hierro, lingote, riel, palote, carril, mostrador, bajío, bajo, encalladero, arrecife
barrang , barranc, barrangs, barrancs – barrancada (cuan baixe molta aigua pel barrang) – barranquet – invertí en sang es invertí al barrang : comprá animals de cárrega, que paren al barrang - a tranques y barranques – barranquet, barranquets - despeñadó, pressipissi, rambla barranco, barrancos - despeñadero, precipicio, torrentera, barranca, cauce, descolgadero, quebrada, rambla, ramblazo, rehoyo, sima, atolladero, bancal
barrecha, barreja, mescla de aiguardén y moscatell o mistela (barrejats) aguardiente y moscatel o mistela mezclados
barrejat, barrechat, barrejats, barrechats, barrechada, barrejada, barrejades mezclado, mezclados, mezclada, mezcladas
barrera, barreres barrera, barreras
barres, mandíbula, mandíbules /
si només calguere obrí les barres
y caiguéren butifarres ! - vore barra
mandíbula / si solo hiciese falta abrir las mandíbulas y cayeran morcillas !
barri, barris Barrio, barrios
barró, barróns (vore barra) - viga, tauló, traviessa, travessé, llistó viga de madera, travesaño, madero, traviesa, larguero, listón, tabla, tablón
barrócul, barróculs, pedra, pedres – vore códul piedra, piedras
barroques, del barroco – vore barrócul, es una pedra. barrocas, del barroco
Barrot, barrots, barrotet, barrotets - barra, vara, barreta, tocho, travessé, varilla barrote, barrotes - barra, vara, barreta, palo, travesaño, palitroque, varilla
barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntém o barruntám, barruntéu o barruntáu, barrúnten – barruntaría – barruntára – barruntaré – Barrunta de La Portellada – barruntos - conjeturá, sospechá, presumí, suposá, aulorás, inferí, intuí, malissiá, olfatejá, prevore, pressentí, pressuposá
barruntáe, barruntabe (ell) barruntaba
barruntáen o barruntáben barruntaban
barruntán (g) barruntando
Barselona, Barchinona, Barcino Barcelona, Barchinona, Barcino
Bartolomé, patró de Beseit, La Fresneda, etc – la flauta de Bartolo, Bart Bertumeu o Bertomeu no se diu. San Bartolomé
bártuls (los) bártulos
barullo , confussió, follón, jaleo, abalot, algarada, algarabía, barahúnda, escándol, soroll, tumulto,
dessórden, confussió, rebombori, enredo
barullo , confusión, follón, jaleo, alboroto, algarada, algarabía, barahúnda, escándalo, ruido, tumulto,
desorden, confusión, mezcolanza, revoltillo, revoltijo, enredo, embrollo
basa, al guiñot, cuan has guañat una vegada y tens cartes de basa cartas que se han ganado en el juego (guiñote)
basá, fundamentá, fundás, fé los solaméns, apoyás, justificá, probá, demostrá, assentá, descansá, gravitá, apoyá, simentá basar, fundamentarse, fundarse, apoyarse, justificar, probar, demostrar, asentar, descansar, gravitar, apoyar, cimentar
basca (vasca no), molta caló, calicha, calina, calorina, bochorn, bochorno mucho calor, bochorno
báscula, báscules, per a pesá – romana, romanes – A Beseit estabe a la vora de Santa Ana, ara aon la ofissina de turisme, prop de casa Royo – les chiques de este poble s´han comprat una romana per a pesás les mamelles dos vegáes a la semana.... báscula, básculas, romana, romanas
basques, basca, caló, suó freda calores, sudor frío
basquet, basquets, caixetes de fusta per a la fruita cajita de madera para la fruta
bassa, basses, basseta, la balseta de Fórnols, la Bassa de Fórnols, bassot, bassotet balsa, balsas
bassada (de bassa) – aigua de una bassa O a la séquia, l´aigua que se quede acumulada, embassada hasta lo estolladó que tens ubert.
basse, basses (ante notari) base, bases (ante notario)
basseta, bassetes – vore bassa - balseta, balsetes, com lo carré Balseta de Fórnols y la bassa. - La bassa de la culada a Pedro Saputo balsita
Bassí, bassíns, orinal, orinals Orinal, bacín
bássia, bássies, vássia, vássies (per al ges, alchez) ere de fusta, después de goma, tamé se donabe minjá als gorrinos en ella. bacía. Palangana metálica de borde muy ancho y con una hendidura para apoyar el cuello, usada por el barbero para remojar las barbas.
Artesa usada para dar de comer a los cerdos y otros animales.
bassiol , trong de fusta buidat pel mich que servix de abeuradó al bestiá. tronco de madera hueco que sirve para abrevar a los animales.
bassura, bassures basura, basuras
bastán, bastáns, bastanta, bastantes bastante, bastantes
bastém, natros dos mos bastém, ne som prou per a fé alló bastamos (nos)
bastidó, chasis, esqueleto, armadura, entramat bastidor, chasis, armazón, esqueleto, armadura, entramado
bastíssim, bastíssims, mol bastos, bastíssims com un condó de espart, bastíssima, bastíssimes bastísimo
bata, bates bata, batas
batall de la campana (badall) – badall, badallá es obrí la boca y dixá eixí aire (bostezar) badajo de la campana – bostezo, bostezar
batalla, batalles batalla, batallas
batalladó, guerrejadó, combatiu, campejadó, combatién, esgrimidó, guerrero, guerrillé, soldat batallador, belicoso, beligerante, aguerrido, combativo, campeador, combatiente, esgrimidor, guerrero, guerrillero, pendenciero, soldado
batea , palangana gran per a rentá roba / batea del mar per a les ostres, mejillóns, músclos / Batea de Tarragona / bandeja, artesa, contenedó, caixó batea, bandeja, azafate, dornajo, artesa, vagón, contenedor, cajón
batec, batecs del cor (bategá) latidos del corazón (latir)
batech, batejos, batechos bautizo, bautizos
batechá, batejá bautizar
bategá lo cor latir el corazón
batejá - batejo (yo) a mon fill, a ma filla, bateges, batege, bategém o batejám, bategéu o batejáu, batégen bautizar
batejat, batejada – te bategen lo padrí y la padrina, los padríns, los meus són Ángeles Gil Guimerá y Ángel Otín Ros. Eloy Otín Gil y Óscar Otín Gil parlen chapurriau de Tamarite, tamaritá. bautizado, bautizada
batería, bateríes batería, baterías
batía, batíes, batíe, batíem, batíeu, batíen (passat de bátre) Batía - pasado de batir
batín, bata, bateta batín, bata, batita
batolla, barra per a fé caure les anous, ameles, de fusta o les modernes de polietileno vara para almendras, olivas, nueces
batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)


batollá, fé caure les anous, ameles / tamé batre les llegúms com los sigróns fen caure lo gra, después se vénten (ventá)

varear con batolla, vara de madera o polietileno
batre – batixgo, batíxes, batíx, batím, batíu, batíxen – batría – batín (g) – era de batre – batiguéra – batiré batir
baturro , baturra


baturro, baturra, Carlos Rallo Badet, Calaseit, yo no chapurrejo res, yo parlo lo chapurriau
Carlos Rallo Badet, cohet de Calaseit, no chapurrege res, parle lo chapurriau, pero está mol catalanisat.

baturro , baturra
batut, batuda (batre) batido, batida
baubo, bauba – dits baubos, que están torpes, pel fret o per un cop. - abaubat, abaubada – bauba, baubes bobo, boba, bobos, bobas
Baúl, baúls baúl, baúles
bayeta, bayetes per a llimpiá bayeta, bayetas
Be – Cóm estás? Estic mol be, grássies. Bien – Cómo estás? Estoy muy bien, gracias.
beata María (arraíls de una planta de la que se fa una beguda en aiguardén) beata María, raíces de una planta de la que se hace una bebida con aguardiente
beata, beates, beato, beatos beata, beatas, beato, beatos
beatería (vore beata) Remover los tizones del fuego.
bebam ! Cóm tos agrade lo mam, la mamera ! Bebamos !
bebé, bebés, vore chiquet bebé, bebés
bebedó, bebedora, que beu (normalmén massa, o mol), bebedós, bebedores – vore abeuradó bebedor
bebén (g) vore beure bebiendo
bebíe (beure) bebía
bec (yo) beure bebo
bec, becs, pic, pics de un muixó pico, picos
becada (fé una), becades, becáes, becadeta, becadetes – dormí un rato, mija michdiada dormir un rato, media siesta
begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra. :)


begónia, begónies – La Begoña es una pocavergoña, m´ha arrencat les begónies que tenía a la finestra.

begonia, begonias – Begoña es una pocavergüenza, me ha arrancado las begonias que tenía en la ventana.
beguda, begudes bebida, bebidas
beguéren (ells) bebieran
begut (p) beure bebido
belá una ovella o una cabra, la ovella bele
– Cóm estáu ?
- Beeee
- Pos si estéu be men vach.
balar
belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva curvar, curvarse, doblar,doblarse
belcábe (belcá), belcáe


belcá, belcás - una rama per a fé una gayata, doblegá, doblegás – belcá la esquena , acachá la esquena, en curva  curvar, curvarse, doblar,doblarse  belcábe (belcá), belcáe


torcía, curvaba
belcada, belcat, doblegada, doblegat, belcats, belcades (vore gayata) doblada, en forma curvada (ver gallata : cayado)
belcats torcidos, curvados
Belcebub, Belcebú, lo dimoni de Queretes no, lo del infern, diable, Satanás Belcebú
belco (yo) , belcá Tuerzo, curvo, de torcer, curvar
Belén, Beléns, de Nadal, aon va náixe Jesús de Nazaret Belén
Belenguera (la), prat, planet, a Beseit. Se puje desde lo pla de les mines (lo plano) cap a la esquerra y amún. La Belenguera, prado, llano, Beceite
belga, belgues, de Bélgica belga, belgas
bellaqueríes, bellaco, bellaquería – roín, o que té picardía bellaquería, bellaquerías, bellaco, ruín
bellesa (vellesa es de vell, agüelo) belleza
belleses bellezas
bellíssim bellísimo
bellíssima, mol bella bellísima, muy bella
bellíssimes bellísimas
bellota, bellotes, billota, billotes, de roble o de carrasca billotero de La Fresneda (mote) bellota, bellotas, de roble o de encina
ben (fet) bien (hecho)
benasqués, de Benasque - aragonés de allí (patués) Benasqués – aragonés benasqués
benaventurats, benaventurades bienaventurados, bienaventuradas
bendigue bendiga
bendissió, bendissións bendición
benéfic, benéfics, benéfica, benéfiques benéfico, benéficos, benéfica, benéficas
benefissi, benefissis beneficio
benefissiat, benefissiada riña, pelea
beneí (ben di) – yo beneíxco, beneíxes, beneíx (normalmén lo móssen), beneím, beneíu, beneíxen – benediré – benediguera – beneín (g) bendecir
beneín (g) (beneí) bendiciendo
beneínla, beneínlo bendiciéndola, bendiciéndolo
beneít, beneíts, pa beneít, pans beneíts, beneída, beneídes – a Mallorca, benéit es tonto, simple bendito, benditos
beneíxco (beneí) bendigo
beneíxque (beneí) – Déu te beneíxque ! bendiga
benevolénsia benevolencia
benifissiánsia, benefissiénsia, caridat beneficencia
benigna, benignes, benigne (tumor per ejemple) benigna, benignas, benigno (tumor por ejemplo)
benignamen benignamente
benignidat benignidad
bens, possessións bienes, posesiones
benvingut, ben vingut, benvinguda, benvingudes – com la cansó de Miguel Ríos : benvinguts ! Als fills del rock & roll bienvenido, bienvenidos, bienvenida, bienvenidas
benvolgut, benvolguts, benvolguda, benvolgudes (bien) querido, querida
berberecho, berberechos – pichina, pichines són les almejes berberecho, berberechos
berená, minjá a mija tarde – a Mallorca es amorsá (desdichuná) – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenaría – berenára – berenaré merendar
berenán (g) merendando
berene (berená) merienda
bereném (berená), berenám merendamos
berénen (berená) meriendan
berenes (berená) meriendas
berenéu, berenáu (berená) romper, esclafar
bereno (berená) meriendo
berénon (berená) romper, roto, rota
Bermudes, isles, bañadó Bermudas
berrejá lo ciervo (la berrea) ropa
berrugues, berruga, verruga, verrugues verruga, verrugas
Besá – besás – besán (g) – doná un bes, beset, bessito – yo beso, tú beses, bese, besém o besám, beséu o besáu, bésen – besara – besaría – bésam ! - besaré – besat, besada besar
besabe, besáe besaba
besál besarlo
besála besarla
besáli rota, que tiene una hernia, roto
besám besarme
bésam ! Bésame !
besamáns


besamáns

besamanosMuestra de respeto y saludo a una persona que consiste en tomar su mano derecha y hacer el ademán de besarla inclinando ligeramente el cuerpo.
Acto público en el que se saluda a los reyes o a las autoridades en señal de adhesión.
besánla besándola
besánlo besándolo
besátos besaros
Beseit Beceite
beset, besets, bes, besos besito, besitos, beso, besos
bestiá, bestiás (ramat, ramats) normalmén de ovelles ganado (normalmente ovino)
béstia, bésties bestia, bestias
bestialidat bestialidad
beta, veta (de carbó) veta de carbón
beu bebe
béuen beben
beuré beberé
beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
béurel beberlo
béurela beberla
beurém beberemos
béures (aixó no pot béures !) beberse
beuríe bebería
bezó, bessó (los Bujets de Beseit, los Falgás o Falgássos, los Prat de Compte son bessóns), bessonada - ovella bessonera – vore mellíssos gemelo, gemelos, mellizo, mellizos
biblioteca, biblioteques biblioteca, bibliotecas
bichac, bichacs (bolet) seta con este nombre
bicho , bichos – bicho : primentó mol picán, si se li refregue al cul del macho corre mol, se abalote – mol bons en fesols tous bicho, bichos – guindilla
bidé, bidet, bidés, bidets, al wc bidé, bidet
bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !


bigot, bigots, bigotut, bigotuda, catalá en bigot, ojo muixonot !
Héctor Moret Coso, aragonés de Mequinensa

bigote, bigotes
bigotet bigotito
bilingüe, que parle dos llengües, com chapurriau y castellá, catalá y valensiá, valensiá y fransés, aragonés y chapurriau bilingüe
billar, billars sale, verbo salir
billet, billets billete, billetes
bingo, bingos, binguero, bingueros, binguera, bingueres / vingueres en v de víndre



bingo / vinieras, vinieses
binomio binomio
biográfic, biográfics, biográfiques biográfico, biográficos, biográficas
biología biología
biológica, biológiques biológica, biológicas
biológicamen biológicamente
biológiques, biológic biológicas, biológico
birla, birles – lo birlot se tire, ñan 6 y ne té que quedá una de peu bolos, juego
birlat (g) de birlá, robá birlado, robado
bislay, de bislai, mirá de reúll mirar de reojo, con el rabillo del ojo
bisnaga – planta Ammi visnaga, viznaga, visnaga viznaga o visnaga
bissagra, bissagres bisagra
bissi, bissis, bissicleta, bissicletes Saltar , saltado, saltada
bissiesto, bissiestos, añ que té un día mes, 29 de febré bisiesto
bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC, partit de Luisico Companys


bizco, garcho, bizca, garcha, com Uriol Junqueras, lo dels Paísus Cagaláns, de ERC


erc teníe la seua propia CHECA per a eliminá los cadávers y los aviáen als forns

bizco
bizcocho, bizcochos bizcocho, bizcochos
blana, bla, blan – esta terra está mol blana, está tot blan después de ploure, no se pot entrá a la finca – este pa está bla blanda, blando
blanamen (bla) blandamente
blanca, blang, blanc, blanques, blangs, blancs saludo a una persona, eh tú !
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré les costelles – blandí una espasa Ablandar – golpear - empuñar, enarbolar, agitar, levantar, alzar, amenazar, arbolar, balancear, blandear, mover
blanquejá, pintá de blang – si es en cals, encalá blanquear, si es con cal, encalar
blanques, bllanques, blang, bllang, blangs – la BLL es de La Litera , Llitera blancas, blanco, blanca, blancos
blanquinosa sano, sana
blanquíssim, blanquíssima blanquísimo, blanquísima
blanquíssimes blanquísimas
blanquíssims, blanquíssim blanquísimos, blanquísimo
blans, blanes blandos, blandas
blasfemadó, blasfemadora, blasfemo, blasfema blasfemo
blasfemám, blasfemém sargus, planta
blasfemat blasfemado
blasfeméu, blasfemáu blasfemáis
blasfémia, blasfémies blasfemia, irreverencia, palabrota, taco, juramento, execración, grosería, imprecación, injuria, maldición, reniego, ultraje, vituperio
blat , bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat - bllat colrat es chapurriau, ordi ve de ordio - hordio aragonés trigo
blau – lo sel es blau – blaus, blava, blaves, blavet, blavetes azul
blava azul (femenino)
blavenc, blaveng azulado
blavet azulete
blavós, blavosa azulado, azulada
bleda , bledes acelga, acelgas
bloquejá, bloqueján (g) se les ha hecho un nudo en la garganta
bloqueján bloqueando
bllanca, bllanques, blanca, blanques, bllanc, bllancs (a La Litera o Llitera) blanca, blancas
Bo , bons, bona, bones - bon (día) – este pá está mol bo – esta carbassa está mol bona – esta cabra va bona (va moguda, está en sel) – bona nit – bon día – bon orache bueno, buenos, buena, buenas, buen
boato (Del lat. boatus, crit, mugit), pompa pompa, boato
boba, bobo, bobes, bobos boba, bobo, bobas, bobos
bobada, bobades bobada, bobadas
bobería, bobada bobería, bobada
bobet, baubo, baubet, bobeta, baubeta, baubetes, bobetes bobalicón, bobito, bobita, bobalicona
boca, boques, lo que té boca se equivoque boca, bocas
bocadillo, bocadillos, entre pa y pa se fique algo de embutit, magre, etc (entrepà català) bocadillo, bocadillos
boch, boija, boijos, boiges, bochos, boches – lloco, lloca loco, loca
bocha, boches planta, mata, - bola, esfera, bala, boliche, bolo, petanca
boda, bodes boda, bodas
bodega, bodegues bodega, bodegas
bófia – cuan un se fot un rot, se fique la ma uberta damún del cap y se diu.



cuando alguien eructa, se pone el palmo abierto en la cabeza y se dice bófia
boina (funda mental, es fundamental sobretot per a Arturo Quintana), boines – porten un pitorro o pichorro a dal de tot



boina - gorra, chapela, casquete, gorro, txapela
boira, boires (broma, dorondón, paora)


boira, boires (broma, dorondón, paora)




niebla, nieblas
boix, boixos – cullera de boix fusta de boix es un llibre de Camilo José Cela, lo que díe que no es lo mateix está adormit que está dormín, ni futut y fotén. boj, planta – madera de boj
bola, boles bola, bolas
bolero, boleros bolero, boleros
bolet, bolets - bolet de bestiá seta, setas - seta de ganado
boleteta, boletetes - tricholoma Terreumbruneta, brunetes boletes de la neu, boletes de rosá a Monrochmoreneta, morenetes fredolic, fredolics a Cataluña


boleteta, boletetes - tricholoma Terreum – bruneta, brunetes – boletes de la neu, boletes de rosá a Monroch – moreneta, morenetes – fredolic, fredolics a Cataluña
foto de Jorge López Esteban, de Alcañís

seta tricholoma Terreum
boleto, boletos per a un sorteo o sortech, lotería boleto, boletos
boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos boli, bolis, bolígrafo, bolígrafos
bolicha (aiguanéu) aguanieve
bolillos (encaje de) bolillos (encaje de)
bolso, bolsos bolso, bolsos
bomba, bombes bomba, bombas
bombechá, bombejá bombear
bombejá – bombejo, bombeges, bombege, bombegém o bombejám, bombegéu o bombejáu, bombégen – bombejára – bombejaré – bombejaría

bombeo, com lo del Matarraña hasta lo pantano de Pena, a Beseit, bombeos

bombear

bombeo, bombeos
bombero, bomberos, bombera, bomberes – bomberets : mote de Beseit bombero, bomberos
bombeta, bombetes bombita, bombitas
bombilla, bombilles bombilla, bombillas
bombó, bombóns bombón, bombones
bombo, bombos – una dona en bombo (preñada) – bombo de la llavadora – bombo del sorteo de Nadal bombo, bombos
bombolla, bambolla, bombolles, bambolles, ampolla, ampolles (burbuja, burbujes) ampolla, ampollas, burbuja, burbujas
bon, bon día, bon jan buen, buen día, buen tipo
bona, bo – men ha passat una de bona – aixó está mol bo – bones, bons – está de bon añ (gort, gorda) buena, bueno
bonachón, bonachóns, bonachona (bona chona es un atra cosa), bonachones bonachón, bonachones, bonachona, bonachones
bonansa bonanza
bondadós (bo) bondadoso, bueno
bondadosa (bona), bondadós bondadosa, bondadoso
bondat bondad
bondat (fé) portarse bien
bones buenas
bonica, boniques, bonico, bonicos, bonic, bonics, majo, majes – eres mes bonica que un remolque de Delfín acabat de pintá. bonita, bonitas, bonito, bonitos – eres más bonica que un remolque de Delfín acabado de pintar.
bonicos (fesols), fesol bonico – tamé se pot di : qué bonico que es lo sagalet de casa fesols. judías marrones
boníssim buenísimo
boníssimes buenísimas
boníssims buenísimos
bons buenos
boqueró, boquerón, boqueróns en vinagre, escabeche (se li diu anchoes encara que no sigue este peix) boquerón, boquerones (se le llama anchoas aunque no sea este pescado)
boqueta boquita
boquete, boquetes, forat (a una paret) boquete, abertura, orificio, agujero, brecha, angostura, portillo, embocadura, rotura
bora, vore vora orilla, lado
borboll, borbollá, soroll de l'aigua als saltadós, cascada, cascades, salt, salts – brogit si es mes inténs - murmullo, borbotar, borbollar - borbotar - espumajear – hervir
borborigmo, borborigmos – soroll que fa l'aire per les tripes al móures. Borborigmo – ruidos de los intestinos (tripas) al moverse
borchaca, borchaques (vore burchaca), bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo, bolsillos
bordá – cusí – lladrá : lo gos borde, lladre bordar – coser – el perro ladra
borda, bordes (sireres, olives) - bort, borts (sirés) – fill bort – borde
borde, sin injertar – hijo fuera del matrimonio - orilla, canto, bordillo, chaflán, extremo, labio, linde, margen, arcén, rebaba, reborde, resalto, saliente, vivo, arista, límite, marco, filo
bordáe, bordabe bordaba
bordats, bordades bordados, bordadas
Bordo – barco – bordá (cusí) bordo (barco) – bordo de bordar
borgoñón, borgoñóns, de la Borgoña, Bourgogne Borgoñón , borgoñones
borinot , abatut , dessustansiat, tonto, badoc, capsot, cap de soca, cap de suro , borinota sinónimos de tonto, tonta
borles, borla si él bajara o bajase
borrá , borrás – borro, borres, borre, borrém o borrám, borréu o borráu, bórren – s´ha borrat, borrada – borraría – borrára – borraré – borró – borrats, borrades borrar
borraco , borracos (chichón, chichóns) – barchichón de Areñs de Lledó s´ha fet un borraco. chichón, chichones
borrachín, borrachina, borrachíns borrachín, borrachina, borrachines
borracho, borracha, borrachos, borraches borracho, borracha, borrachos, borrachas
borrades, borrats borradas, borrados
borraina , borraines borraja, borrajas, verdura
borralló, tros de llana o de estopa separat del borrissol (pelussa, borró, borrim, borrissó) trozo de lana o estopa separado del montón
borrán (g) borrando
borraría (yo) borraría
borraríe (ell, ella) borraría
borrascós, borrascoses – de borrasca, borrasques puntes borrascoses, Wuthering Heights, novela de Emily Brontë borrascoso, borrascosa, de borrasca, borrascas, tormenta, tempestad, temporal, tromba, tifón, torbellino, huracán, tronada, inclemencia, cellisca, vendaval, aguacero, ciclón
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para coger almendras, olivas, etc
borrat, borrada borrado, borrada
borrego, borregos, mascle de la ovella, mardá, mardáns borrego, macho de la oveja, cordero, añojo, ternasco,
apocado, necio, memo, tonto, infeliz, pusilánime,
sin personalidad
borreguet, borreguets, borregueta, borreguetes, corderet, corderets, cordereta, corderetes borreguito, borreguita
borrós, borrosa borroso, borrosa
bort, fill no legítim , rechito de un abre que no está empeltat borde
bosc, bosque, boscos, bosques – Bosque (apellit) : A Tomás Bosque de La Codoñera li enchise lo chapurriau. bosque, bosques
bosquet, bosquets bosquecillo, bosquecillos
bossá , bossás, atascá, atascás – bossá : vomitá (bossada, vomitada) atascar, atascarse – vomitar
bossa, bosses, bosseta, bossetes bolsa, bolsas
bossaba – embossaba – si se trate de dinés, tamé diém embolsaba Vomitaba – embolsaba
bossada, bossades bolsa llena
bossal, bossals bozal, bozales
bossém (bossá) – embossém (bossa) vomitamos – embolsamos
bossí / ovella que bele, pert lo bossí – vore embossinás – A Aiguaiva : fé un bossí es fé un mosset bocado de comida – oveja que bala pierde el bocado – atragantarse – En Aguaviva : tomar un bocado
bossinada, cop, bufetada bofetada
bot, bots salto, saltos, bote, botes
bota, botes bota, botas
botá, fótre un bot, saltá, botá foc, botás foc, s´ha botat foc botar, pegar saltos, prender fuego
botáe o botábe, botabe – votáe o votabe, de votá (a les urnes comprades a Aliexpress per al butifarréndum de Cataluña) Botaba – votaba
botella, botelles botella, botellas
botelleta, botelletes botellita, botellitas, botellica, botellicas
botellón, botellóns, botellota, botellotes botellón, botellones
botera, boteres – per aon passe lo gat, gaterabarri de Beseit, Calle Villaclosa – a vegades se li diu gatera a una gatina = borrachera. A Mallorca, Tomeu Penya cante: D'una gatera me vaig casar amb sa camarera
que em va engatar
Gatera, agujero en la puerta o pared para el gato
boticari, boticaris, boticaria, boticáries boticario, farmacéutico, farmacéutica, boticaria
botiga, tenda tienda, botica
botigué, botigués, tendé, tendés, tendera, tenderes, botiguera, botigueres tendero, tenderos, tendera, tenderas
botó, botóns, botonet, botonets botón, botones
botonet, botonets botoncito
botovadéubotuadell, batuadell a ses illes voto a Dios
bou, bous toro, toros
braga, bragues braga, bragas
bragué, bragués - braguero aragonés ubres, tetas de una cabra, vaca, etc 
bragueta, braguetes – tens la farmássia uberta, tens la bragueta uberta, te se escapará lo muixonet bragueta, braguetas – tienes la farmacia abierta, tienes la bragueta abierta
bram, brams (vore crit, crits) grito, gritos
bramá (v) – cridá fort - está ruén, mol calén bramar - muy caliente, ardiendo
bramáe o bramábe, de bramá Bramaba
branca, branques, brancada, brancades sucia, sucio
brancal de una porta, pedra an terra a la entrada de una casa, per fora Piedra en el suelo en la entrada de una casa, por fuera
bras, brassos, brasset, brassets – vore abrassá, abrás, abrássos brazo, brazos
brasa (vore caliu) brasa
brasé (brasa) – se fée aná a les cases per a calentás, mol perillós, mort dolsa brasero, se usaba en las casas para calentarse, muy peligroso, muerte dulce
brases (brasa) brasas
braseta (brasa) brasita
brasseo (bras) movimiento agitado de los brazos
brassileño, brassileña brasileño, brasileña
brassada brazada
brassos brazos
bravuconades bravuconadas
bravura, bravesa, bravo (bou), bravos, brava (vaquilla), braves bravura, bravo, brava
Bregá – brego, bregues, bregue, breguém o bregám, breguéu o bregáu, bréguen - bregáen, bregaben – bregaría – bregára – bregaré Trabajar con entrega y luchando contra las dificultades. Realizar suertes diversas en la lidia del toro.
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen
(casi com la siudat dels músics a Alemania)
vendimia, vendimiar
brena, berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda, merendar
bresca, mel a dins de la sera miel con la cera de abeja
breve, breves, breu, breus breve, breves
brevemen, breumen brevemente
breviari, breviaris (missa) breviario, breviarios (misa)
brevíssim brevísimo
brillá – brillán (g y adj) – brillo, brilles, brille, brillém o brillám, brilléu o brilláu (per la ausénsia), brillen – brillara – brillaré – brillat, brillada brillar
brillabe, brilláe brillaba
brillaben, brilláen brillaban
brilláe, brillabe brillaba
brilláen , brillaben brillaban
brilláes, brillabes brillabas
brillán (g) , brilláns Brillando, brillante, brillantes
brillat brillado
brillo brillo
brincá – brinco, brinques, brinque, brinquém o brincám, brinquéu o brincáu, brínquen – brincára – brincaré – brincaría brincar
brincáen, brincaben brincaban
brincán brincando
brindá , brindás – me vach brindá a ajudáli brindar, brindarse, me ofrecí a ayudarle
brindat brindado
brisa, brises, raím prensat hollejos de la uva
brisca, joc de cartes brisca, juego de cartas
brissa, brisses, ventet brisa, brisas
brogit, brugit, soroll del aigua al caure ruido del agua al caer, borbotón
broma, bromes – (boira, dorondón, niebla) – fé broma, está de broma, sé de la broma, bromiste Niebla – broma
bromejá, fé broma, sé de la broma bromear, hacer bromas, ser bromista
bromeján bromeando
bromistes bromistas
bronca, bronques bronca, broncas
brosquill, brosquills, malea, malées maleza, tipo de vegetación
brossa, brosses – brocero, brocera (brut, asquerós) broza, conjunto de restos de plantas, como ramas u hojas secas, que hay en bosques y jardines. Conjunto de desperdicios o desechos que se van acumulando en algún lugar, especialmente en cañerías de desagüe o en el fondo de ríos, balsas,
brot , brots, brotet, brotets brote, brotes
brotá – puntá, traure rechitos, traure brot, brots brotar, brote
brotabe brotaba
bruixa, bruixes bruja, brujas
bruixot, bruixots brujo, brujos
bruma, broma, abromat al mar o prop del mar bruma, tipo de niebla del mar
brumí, brumín (g), aná brumín, mol depressa, (broom) – brumí un abogot ir muy deprisa, zumbar un zángano
brut sucio
brut , bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucia, sucio
brutalidat brutalidad
brutíssia suciedad
bruto, bruta (tamé de brutíssia) bruto, bruta
bruts, brutes sucios, sucias
bucejá bucejo, buceges, bucege, bucegém o buceém, buceéu o bucegéu, bucégen o bucéen bucear
buceján (g) buceando
bucejat – bucejá, buceá Buceado - bucear
buche, buches, pap de un muixó, paps buche, buches
budell, budells – budiell, budiells – tripa, tripes intestinos, tripas
bueno, pos bueno, bueno pos, pos vale, vale pos bueno, pues bueno, pues vale
buey, bueys buey, bueyes
bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar
bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) pedo silencioso / sopla
bufa, vejiga – bufa o búfa aquí ! (bufá) vejiga – sopla
bufabe soplaba
bufadó (de bufá) / forat a les roques per aon l´aigua puje, com a Peñíscola / furigañ a Lledó



Soplador / topillo
bufáe, bufabe soplaba
bufáes, bufabes soplabas
bufán (g) soplando
bufánla soplándola
bufat (p) de bufá soplado
bufera, capassidat de bufá capacidad de soplar
bufetada , bufetá, te fotré un bufeteo, bufetades, bufeteos bofetada
bufit, bufits (bufá) soplido, soplidos
bufonades, bufonada, bufón, bufóns, payassada, payassades bufonada, bufonadas
buganvilla (flo, florera, planta) buganvilla
buidá – buidán (g) – buido, buides, buide, buidém o buidám, buidéu o buidáu, búiden – buidára – buidaría – búida esta engerra ! vaciar
buida, buit, de buidá vacía, vacío
buides, (vuides), cuan díxes algo forro, buit vacías
buit, forro vacío
Buitre , buitres – cuáns buitres vols ? Ne vull tres. buitre, buitres
bujía, bujíes bujía, bujías
Bula, bules del Papa de Roma Bula, bulas del Papa de Roma
bulbo, bulbos bulbo, bulbos
búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgares búlgaro, búlgara, búlgaros, búlgaras
bulto, bultos, bultet, bultets bulto, bultos, bultito, bultitos
bull l´aigua a 100 grados sentígrados hierve el agua a 100 grados centígrados
bulla bulla, jaleo, pelea
bullen hierven
bullí (v) – li falte un bull, com a Manuelico Río Hijado Hervir – le falta un hervor
bullides hervidas
bullíe hervía
bullíen hervían
bullín témpano de hielo
bullín (g) – tením que aná (veén) mirán si la lleit está bullin Hirviendo – tenemos que ir viendo si la leche está hirviendo
bullire, bulliguere (bullí) hirviera, hirviese
bullissi bullicio
bullit, bullida hervido, hervida
buñol, buñols buñuelo, buñuelos
buque, buques buque, buques
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, burchasoques escarbar
burchacha, burchaques, bolsico, bolsicos, faltriquera, faldriquera, faldriqueres, faltriqueres bolsillo, bolsillos, faltriquera
burchaqueta, burchaquetes bolsillito, bolsillitos, bolsillico
burdamen burdamente
burgués, burguesos, burguesa, burgueses Burgués, burgueses, burguesa, burguesas
burla, burles burla, burlas
burladero, burladeros a la plassa de bous, per a burlá (féli la burla) al bou burladero de la plaza de toros, para burlar al toro
burladó, enfotedó, a vegades, lo burladó ressulte burlat, del enfotedó sen enfóten uns atres burlador
burláe, burlabe burlaba
burlánse burlándose
burlat, burlats burlado, burlados
burlón, enfotedó, burlona, enfotedora burlón, burlona
burra burra
burret, burrets burrito, burritos
burreta, burretes burrita, burritas
burrifalda, burrifaldes (vore butifarra) morcilla, morcillas
burro, burra, burros, burres – ruc, ase - somera
lo radé burro de cuatre potes de Beseit seguramén va sé Moreno, lo de Vidal, de dos ne queden mols, ne van naixén encara y ne venen de atres puestos
burro, burra, burros, burras
burufalla, burrufalla, borrufalla, fullarasca, paregut a barallofa hojas y ramitas en el suelo, hojarasca
buscá – buscat, buscada – buscán (g) – busco, busques, busque, busquém o buscám, busquéu o buscáu, búsquen – buscára – buscaría – buscaré buscar
buscabe buscaba
buscabulles buscabullas
buscadó, buscadós , buscadora, buscadores buscador , buscadores, buscadora, buscadoras
buscáen, buscaben buscaban
búscal Búscalo !
buscál buscarlo
buscál, buscála, buscáls, buscáles buscarlo, buscarla, buscarlos, buscarlas
búscala búscala
buscála buscarla
buscáles buscarlas
buscáli buscarle
búscam búscame
buscám buscarme
buscán (g) buscando
buscánles, buscánlos buscándolas, buscándolos
buscánne - has trobat bolets ? No, hay estat buscánne una hora y res. Has encontrado setas? No, he estado buscando (setas) una hora y nada.
buscánse buscándose
buscára buscara, buscase
buscarán buscarán
buscaríe buscaría
buscaríen (ells,elles) buscarían
buscat, buscada buscado, buscada
búscateu tú ! búscatelo tú !
buscats, buscades buscados, buscadas
buscáutos, busquéutos buscaos
busco (yo) busco
búscon (buscá), buscona, que se arrime an algú buscán algo buscón, buscona
busque (ell) busca
búsqueda, busca búsqueda
busquém buscamos
busquéules buscadlas
butaca, butaques toleraremos
butano , bombona, bombones de, butano Sénder o Sender ? a Híjar. butano, botella de
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós, butifarres morcilla, morcillas
buzón, buzóns, de correus, lo correu


buzón, buzóns, de correus, lo correu
nova ofissina de Correos a Valderrobres

buzón, buzones de correo, correos