Mostrando las entradas para la consulta bebedó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bebedó ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 19 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA SEXTA

Confundix un bon home en una dita ingeniosa la malvada hipocressía de los religiosos.

Emilia, que estabe assentada a la vora de Fiameta, habén sigut ya alabat per totes lo valor de la marquesa respecte al rey de Fransa, com va agradá a la seua Reina, va escomensá a di en animosa franquesa:
Yo tampoc callaré una llissó (lecsió) que va doná un bon home laico a un religiós agarrat en una agudesa tan divertida com digna de loá.
Va ñabé no fa mol tems, a la nostra siudat, un flare menor, inquissidó de la depravassió herética que, per mol que se esforsare en paréixe san y creén de la fe cristiana (com tots u fan), ere bon investigadó de qui teníe la bossa plena, mes que de qui sentiguere indiferénsia de la fe cristiana. Y portat per la seua solissitut va trobá un bon home, bastán mes ric en dinés que en juissi, que potsé per lo vi o per la alegría de la abundánsia acalentát, habíe arribat a di un día a la compañía en la que estabe que teníe un vi tan bo que ne beuríe hasta Cristo. Aixó, contat per algú al inquissidó y entenén éste que los seus bens eren mols y que teníe ben abultada la bossa, cum gladiis et fustibus(enespases y fuéts)va córre a fótreli damún una gravíssima acusassió, buscánla afluénsia de floríns a la seua má, com va passá. Y, fénlo cridá, li va preguntá si ere verdat lo que s´habíe dit contra nell. Lo bon home va contestá que sí. A lo que lo inquissidó santíssim y devoto de San Juan Barba de Or va di:

- ¿De modo que has fet a Cristo bebedó y afissionat als bons vins, com si fore Cinciglione o algún atre de vatres, bebedós, borrachos, mamadós, gats, trascoladós, tabernáris, amáns de la mamera, y ara, parlán humildemente, ¿vols fé vore que es una cosa sense importánsia? No es com te pareix; has mereixcut lo foc per naixó, si es que volém comportámos en tú com debém. Y en éstes y en atres bastantes paraules, en rostro amenassadó o cara amenassadora, com si aquell haguere sigut un epicúreo(sibarita) negán la eternidat del alma, li parlabe; y, en ressumen, tan lo va acolloná, que lo bon home, per algúns intermediaris, li va fé en una bona cantidat de la grassa de San Juan Barba de Or embadurnás les máns (lo que mol millore la enfermedat de la pestilén avaríssia de los clérigos, y espessialmen de los flares menores que no se atrevíxen a tocá los dinés) per a que se portare en ell misericordiosamen. Esta unsió, encara que Galeno no parle de ella com mol eficás a cap part de los seus llibres, tan bon profit li va fé, que lo foc que lo amenassabe se va permutá en una creu: y com si haguere de aná a la expedissió de ultramar, per a fé una bella bandera, se la va ficá groga damún de lo negre. Y ademés de aixó, ressibits ya los dinés, lo va retindre en ell uns díes mes, ficánli per peniténsia que cada día escoltare una missa a la Santa Creu y que a la hora de minjá se pressentare dabán de ell, y lo que quedabe del día podíe fé lo que mes li apetiguere.
Y, fen estes coses diligenmen, va passá que un dels díes sentín a missa un evangelio al que se cantaben estes paraules:

«Ressibiréu sen per un y ressibiréu la vida eterna», que va retíndre firmemen a la memória; y segóns la obligassió imposada, anán a la hora de diná aon lo inquissidó, lo va trobá dinán. Lo inquissidó li va preguntá si habíe sentit missa aquell matí y ell, enseguida li va contestá:
- Sí, siñó meu.

A lo que lo inquissidó va di:
- ¿Has sentit, an ella, alguna cosa de la que dudos o vullgues preguntám?

- En verdat - va contestá lo bon home - de res del que hay sentit dudo, y tot firmemen u crec verdadé; y algo hay sentit que me ha fet y me fa tindre de vos y de los atres flares grandíssima compassió, pensán en lo mal estat en que estaréu allá a l’atra vida. Va di entonses lo inquissidó:
- ¿Y qué es lo que te ha mogut a tindre esta compassió de natros? Lo bon home va contestá:

- Siñó meu, van sé aquelles paraules del Evangelio que diuen:

«Ressibiréu lo sen per un». A lo que lo inquissidó va di:

- Aixina es; pero ¿per qué te han mogut estes paraules?

- Siñó meu - va di lo bon home - , yo tos u diré. Desde que estic aquí, hay vist tots los díes doná aquí fora a mols pobres a vegades un y atres dos calderos de sopa, que to se trauen a vos y als flares del vostre convén; per lo que si per cada un de ells ton donarán sen al atre barri tanta ne tindréu que allí dins tots aufegaréu.

Y com tots los que estaben assentats a la taula del inquissidó van arrencá a riure, lo inquissidó, sentín que se transparentabe la hipocressía de los seus sopicaldos, se va enfadá mol, y si no fore perque ya se li reprochabe lo que li habíe fet, un atra acusassió li hauríe aventat a damún per lo que en aquell chiste habíe reprobat an ell y als seus dropos invitats; y, en ira, li va maná que faiguere lo que mes li agradare sense ficásseli mes a dabán.

Séptima

lunes, 17 de septiembre de 2018

PRIMERA JORNADA. NOVELA PRIMERA

Lo siñó Cepparello engañe a un san flare en una falsa confessió y mor después, y habén sigut un home mol roín en vida, es reputat per san y de nom San Ciapelletto.

Convé, mol volgudes Siñores, que tot lo que lo home fa u escomenso en nom de aquell que va sé de tots creadó; per lo que, tenín yo que doná escomensamén al nostre novelá, enteng escomensá en un dels seus maravillosos fets per a que, sentínlo, la nostra esperansa en ell com en cosa inmutable se afirmo, y sempre sigue per natros alabat lo seu nom. Manifesta cosa es que, com les coses temporals són totes transitóries y mortals, están plenes de doló, de angustia y de molestia; los que vivím mesclats en elles y som part de elles, no les podém ressistí ni féls frente, si la espessial grássia de Déu no mos preste forsa y prudénsia, que no es de creure que baixo per cap mérit nostre, mes que moguda per la seua propia benignidat y per les plegáries de aquells que, com u som natros, van sé mortals y, habén seguit be los seus gustos mentres van tindre vida, ara se han transformat en eternos y benaventurats. Natros mateixos, ben informats per la experiénsia de la nostra fragilidat, y potsé no atrevínmos a mostrá les nostres plegáries a la vista de tan gran juez, roguém per les coses que creém oportunes. Y ell, ple de piadosa liberalidat cap a natros, siñalém que, no podén la agudesa de los ulls mortals traspassá de cap modo lo secreto de la divina men, a vegades passe que, engañats per la opinió, fem procuratresdabán sa majestat a gen que ha sigut aviáda per Ella al etern exili. Aquell a qui cap cosa se li pot amagá, com si fore benaventurat dabán dels seus ulls, no pot dixá de escoltá a qui li rogue. Lo que apareixerá a la novela que contaré, no es lo juissi de Déu mes que lo dels homes.

Se diu, pos, que habénse convertit Musciatto Franzesi de riquíssim y gran mercadé a Fransa en caballé, y tenín que vindre a Toscana en micer Carlos Senseterra, germá del rey de Fransa, que va sé cridat per lo papa Bonifacio, donánse cuenta de que los seus negossis estaben, com moltes vegades u están los de los mercadés, mol enredats aquí y allá, y que no se podíen fássilmen ni de repén desenredá (desintrincá), va pensá transferíls a varies persones, y per a tots va trobá cóm; li va quedá la duda de a quí dixá per a rescatá los crédits fets a uns cuans borgoñóns. Y la raó de la duda ere sabé que los borgoñóns són pleitejáns y de roína condissió y desleals, y an ell no li veníe al cap quí podríe ñabé tan malvat per a fé frente a la seua perversidat. Y después de pensá mol tems en este assunto, li va vindre a la memória lo siñó Cepparello de Prato, que moltes vegades se hospedabe a la seua casa de París, baixet pero mol pincho y arreglat, no sabén los fransesos qué volíe di Cepparello, y creén que volíe di capelo, es di, guirnalda, com al seu romance, perque ere minut com diém, no Chapelo, sino Ciappelletto lo cridaben: y com Ciappelletto ere conegut a tot arreu, mol pocs com Cepparello lo coneixíen. Ere este Ciappelletto notari, y sentíe grandíssima vergoña si algún de los seus instruméns (encara que ne eren pocs) no fore fals; de los que ne haguere fet tans com li hagueren demanat gratuitamen, y en milló gana que algún de un atra classe mol ben pagat. Declarabe en fals mol a gust, tan si se li demanabe com si no; y donánse en aquells tems a Fransa grandíssima fe als juraméns, no preocupánse per jurá en fals, guañabe malvadamen tantes causses, encara que li demanaren que jurare di la verdat per la seua fe. Teníe un atra classe de plaés (y mol se empeñabe en alló) en provocá entre amics y paréns y consevol atre, mals y enemistats y escándols, de los que contra mes mals veíe que seguíen, mes alegría sentíe. Si sel invitabe an algún assessinato o a consevol atre acto criminal, sense negás may, de bona gana hi anabe y moltes vegades se va trobá a gust ferín y matán homes en les propies mans. Gran blasfemadó ere contra Déu y los sans, y per consevol atra coseta, perque ere rabiós com cap atre. A la iglesia no hi anabe may, y mol menos a missa, y a tots los sacraméns com a cosa vil ofeníe en palabrotes y cagánse en ells; y per lo contrari les tabernes y los atres puestos deshonestos visitabe de bona gana y los frecuentabe. A les dones ere tan afissionat com u són los gossos a la gayata, mes que cap atre home flaco se encantae. Hauríe furtat y robat en la mateixa consiénsia en la que resaríe un san. Mol golut y gran bebedó, hasta arribá als repugnáns vómits, tamé ere un solemne jugadó en dados trucats.
Pero ¿per qué me allargo en tantes paraules? Ere lo pijó home, potsé, que may haigue naixcut. Y la seua maldat mol tems la va mantindre lo poder y la autoridat de micer Musciatto, per qui va sé protegit moltes vegades, no sol de les persones privades a qui assobín injuriabe, sino tamé de la justíssia.
Vingut, pos, este siñó Cepparello a la memória de micer Musciatto, que coneixíe mol be la seua vida, va pensá que éste ere lo que nessessitabe contra la maldat de los borgoñóns; per lo que, cridánlo, li va di aixina:
- Siñó Ciappelletto, com sap, estic per retirám del tot de aquí y, tenín entre atres coses que enténdrem en los borgoñóns, homes engañadós, no sé a quí podría dixá mes apropiat que vosté per a rescatá de ells los meus bens; y per naixó, com vosté ara mateix no está fen res, si vol ocupás de aixó li conseguiré lo favor de la corte y li donaré aquella part del que rescato que sigue convenién.
Lo siñó Cepparello, que se veíe desocupat y mal provit de bens y veíe que sen anabe qui lo seu sostén y auxilio habíe sigut durán mol tems, sense pensássu gens y com espentat per la nessessidat se va dessidí, y va di que volíe féu de bona gana. Per lo que, ficats de acuerdo, ressibits per lo siñó Ciappelletto los podérs y les cartes credensials del rey, sen va aná cap a la Borgoña aon casi dingú lo coneixíe: y allí, de modo extrañ a la seua naturalesa, de bones y en tranquilidat va escomensá a rescatá y fé alló a lo que habíe anat, com si se reservare la ira per al final. Y fénu aixina, hospedánse a casa de dos germáns florentíns prestamistes que féen préstamos en ussura y per amor a micer Musciatto lo honraben mol, va passá que se va ficá dolén, en lo que los dos germáns van fé vindre meches y criats per a que lo servigueren en consevol cosa nessessária per a recuperá la salut.
Pero tota ajuda ere en vano perque lo bon home, que ere ya agüelet y habíe viscut desordenadamen, segóns díen los dotós anabe cada día de mal a pijó com qui té un mal roín; los dos germáns mol se dolíen y un día, mol prop de la alcoba a la que lo siñó Ciappelletto estae patín, van escomensá a enraoná entre ells.
- ¿Qué farém en este? - li diebe la un al atre- . Estém per culpa seua en una situassió péssima perque fótrel fora de la casa nostra tan dolén mos portaríe gran deshonra, y siríe un signo manifest de poc juissi. Voríe la gen que primé lo habíem ressibit y después fet serví y ara medicá, sense que haygue fet res que puguere oféndremos, fótrel fora de casa nostra tan de repén, y dolén de mort. Per un atra part, ha sigut un home tan calavera que no voldrá confesás ni ressibí cap sacramén de la iglesia y, com morirá sense confessió, a cap iglesia voldrán ressibí lo seu cos y sirá aviát a les fósses com un gos. Y si per lo contrari se confesse, los seus pecats són tans y tan horribles que no ne ñaurá de pareguts y cap flare o móssen voldrá ni podrá absóldrel; per lo que, sense perdó de Déu, sirá tamé aviát a les fósses com un goz. Y si aixó passe, lo poble de esta terra, tan per lo nostre ofissi, que los pareix poc bo perque tot lo tems passen maldiénlo, com per lo dessich que té de robámos, veénu, se amotinará y cridará: «Estos gossos lombardos als que la iglesia no vol ressibí no se poden aguantá mes», y correrán en busca de les nostres arques y potsé no sol mos róbon los dinés sino que igual mos trauen la vida; per lo que de tota manera estém fututs si éste se mor.
Lo siñó Ciappelletto, que, estabe prop de aon éstos parláben, com teníe encara bon oít, com la mayoría de les vegades los passe als doléns, va sentí lo que estaben dién y los va fé cridá y los va di:
- No vull que tingáu temó per mí ni tinguéu po de ressibí per la meua caussa algún mal; hay sentit lo que hau estat parlán de mí y estic convensut de que passaríe com diéu si aixina com pensáu anáren les coses; pero anirán de un atra manera. Hay fet, vivín, tantes injúries al Siñó Déu que per féni una mes a la hora de la mort poc se portará. Y per naixó, procuréu fé vindre un flare tan san com lo trobéu y dixéume fé, que yo arreglaré los vostres assuntos y los meus de tal manera que resulton be y estigáu conténs.
Los dos germáns, encara que no teníen massa esperanses, no van dixá de aná a un convén de flares y van demaná que algún home san y sabio escoltare la confessió de un lombardo que estabe dolén a casa seua; y los va sé donat un flare agüelo de santa y bona vida, y gran mestre de la escritura y home mol venerable, a qui tots los siudadáns teníen en grandíssima y espessial devosió y estima, y lo van portá en ells. Lo flare, arribat a la cámara aon lo siñó Ciappelletto estabe, y assentánse a la seua vora, va escomensá primé a confortál y li va preguntá después que cuán tems fée que no se habíe confessat. A lo que lo siñó Ciappelletto, que may se habíe confessat, va contestá:
- Pare meu, la meua costum es de confessám totes les semanes al menos una vegada; y bastantes vegades me confesso mes assubín; y la verdat es que, desde que m´hay ficat dolén, que són ya casi vuit díes, no me hay confessat, tan es lo malestá que en la enfermedat hay tingut.
Va di entonses lo flare:

- Fill meu, be has fet, y aixina tens que fé de ara en abán; y vech que si tan assubín te confésses, poca faena tindré de escoltát y preguntát.
Va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó retó, no diguéu aixó; yo no me hay confessat may tantes vegades ni en tanta frecuénsia que no vullguera fé sempre confessió general de tots los pecats que puguera recordá desde lo día en que vach náixe hasta lo que me hayga confessat; y per naixó tos rogo, bon pare, que me preguntéu de totes les coses com si may me haguéreu confessat, y no tinguéu compassió perque estiga dolén, que mes vull disgustá an estes carns meues que, excusánles, fé cap cosa que puguere resultá en la perdissió de la meua alma, que lo meu Salvadó va rescatá en la seua pressiosa sang.
Estes paraules van agradá mol al flare y li van pareixe siñal de una men ben amoblada; y después que lo siñó Ciappelletto habíe alabat mol esta práctica, va escomensá a preguntáli si habíe pecat alguna vegada de lujuria en alguna dona. A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá suspirán:
- Pare, me fa vergoña di la verdat tenín temó de pecá de vanagloria.
A lo que lo san flare va di:

- Dísla en tranquilidat, que per di la verdat ni a la confessió ni a cap atre cas may se ha pecat.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Ya que u voléu aixina, tos u diré: soc tan virgen com vach eixí del cos de la meua mare.

- ¡Oh, que Déu te beneíxque! - va di lo flare- , ¡qué be has fet! Y al féu has tingut tan mérit perque, si hagueres vullgut, teníes mes libertat de fé lo contrari que tením natros y tots los atres que están tancats detrás de alguna regla y reixa.

Y después li va preguntá si habíe desagradat a Déu en lo pecat de la gula. A lo que, suspirán mol, lo siñó Ciappelletto va contestá que sí y moltes vegades; perque, ademés del dijú de la cuaresma que les persones devotes fan durán lo añ, totes les semanes teníe la costum de minjá només pá y beure aigua al menos tres díes, y se habíe begut l'aigua en tan gust (espessialmen cuan no habíe pogut resá o aná en peregrinassió) com los grans bebedós se béuen lo vi. Y moltes vegades habíe dessichat minjás l´ensiám de herbetes que fan les dones cuan van al campo, y algunes vegades li habíe paregut milló minjá que fé dijú. A lo que lo flare va di:
- Fill meu, estos pecats són naturals y són leves, y per naixó no vull que te carrégos la consiénsia mes del nessessari. A tots los homes los passe que los pareix bo minjá después de fé dijú durán un tems, y, después de cansás, beure.

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , pare meu, no me diguéu aixó per a reconfortám; be sabéu que yo sé que les coses que se fan en servissi de Déu tenen que fes llimpiamen y sense cap taca al ánimo: y qui u fa de un atra manera, péque.

Lo flare, contentíssim, va di:

- Y yo estic contén de que aixina u entengues, y mol m´agrade la teua pura y bona consiénsia. Pero dísme, ¿has pecat de avaríssia dessichán mes del convenién y volén tindre mes de lo que s´ha de tindre?
A lo que lo siñó Ciappelletto va di:
- Pare meu, no voldría que sospecháreu de mí perque estic a casa de estos ussureros: yo no pinto res aquí, sol había vingut en la intensió de amonestáls y empéndrels y arrancáls de este abominable ofissi; y crec que u hauría pogut fé si Déu no me haguere visitat de esta manera. Pero hau de sabé que mon pare me va dixá ric, y de los seus bens, cuan ell va morí, ne vach doná una gran part a Déu; y después, per a sustentá la meua vida y podé ajudá als pobres de Cristo, hay fet los meus negossiets y hay dessichat tindre ganánsies de ells, y sempre en los pobres de Déu lo que hay guañat u hay partit a miges, dedicán la meua mitat a les meues nessessidats, y donánlos an ells l’atra mitat; y en aixó me ha ajudat tan be lo meu Creadó que sempre de be a milló han anat los meus negossis.
- Has fet be - va di lo flare- , pero ¿en cuánta frecuénsia te has dixat portá per la ira?

- ¡Oh! - va di lo siñó Ciappelletto- , aixó tos dic que moltes vegades u hay fet. ¿Y quí podríe aguantás veén tot lo día als homes fen coses brutes y asqueroses, no observá los mandamientos de Déu, y no tindre temó al seu juissi? Han sigut moltes vegades al día los que hay vullgut está milló mort que viu al vore als joves aná detrás de les vanidats y sentínlos jurá y perjurá, aná a les tasques o tabernes, no visitá les iglesies y seguí mes les víes del món que les de Déu.
Va di entonses lo flare:
- Fill meu, esta es una ira bona y yo per lo que a mí respecte no sabría imposat per nella cap peniténsia. Pero ¿auncás no te haurá pogut portá la ira a cométre algún homissidi o a insultá an algú o a fé algún atre despressio?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- ¡Ay, siñó!, vos que me pareixéu home de Déu, ¿cóm diéu estes paraules? Si yo haguera pogut tindre encara que fore un pensamén de fé alguna de estes coses, ¿creéu que Déu me hauríe aguantat tan? Aixó són coses que fan los assessinos y los criminals, de los que, sempre que n´hay vist an algún, hay dit sempre: «Ves en Déu a que te convertixgue».

Entonses va di lo flare:
- Ara dísme, fill meu, que beneít sigues per Déu, ¿alguna vegada has dit fals testimoni contra algú, o dit mal de algú o agarrát an algú coses sense consentimén del seu amo?

- Sí, siñó - va contestá lo siñó Ciappelletto - hay dit mal de atres, perque vach tindre un veí tan cafre que en la rabia mes gran del món no fée mes que apalissá a la seua dona tan que una vegada vach parlá mal de ell als paréns de la dona. Tanta pena vach sentí per aquella pobreta, a la que ell, cada vegada que habíe trascolat massa, la assuriacabe com només Déu u sap.
Va di entonses lo flare:
- Ara be, tú me has dit que has sigut negossián: ¿Has engañat alguna vegada an algú com fan tots los mercadés?

- Per la meua fe - va di lo siñó Ciappelletto- , siñó, sí, pero no sé quí eren: habénme donat uns dinés que me debíen per roba que los había venut, yo los vach ficá a un cofre sense contáls, y vach vore después de un mes que eren cuatre reals mes del que tocabe, per lo que, no habénlos tornat a vore y habénlos conservat un añ per a tornálsi, los vach doná per amor a Déu.
Va di lo flare:

- Aixó va sé poca cosa y vas fé be.
Y después de aixó li va preguntá lo san flare sobre moltes atres coses, a les que va doná resposta de la mateixa manera. Y volén ell prossedí ya a la absolusió, va di lo siñó Ciappelletto:

- Siñó meu, ting encara algún pecat que no tos hay contát.
Lo flare li va preguntá quin, y va di:
- Men enrecordo que vach fé al meu criat, un dissapte después de nona, agraná la casa y no va tindre al san día del domenge la recompensa que debíe.

- ¡Oh! - va di lo flare- , fill meu, aixó es poca cosa.

- No - va di lo siñó Ciappelletto - , que lo domenge mol ña que honrá perque en un día aixina va ressusitá de la mort a la vida nostre Siñó.
Va di entonses lo flare:

- ¿Alguna cosa mes has fet?

- Siñó meu, sí - va contestá lo siñó Ciappelletto- , que yo, no donánmen cuenta, vach escupiñá una vegada a dins de la iglesia de Déu.
Lo flare se va ficá a riure, y va di:
- Fill meu, éissa no es cosa de preocupassió: natros, que som religiosos, tot lo día escupiñém an ella.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- Y féu una gran canallada, perque res convé tindre tan limpio com lo san templo, al que se rendíx sacrifissi a Déu.
Y de tals fets ne va di mols, y per a acabá va escomensá a suspirá y a plorá mol, com be u sabíe fé vore cuan volíe. Va di lo san flare:

- Fill meu, ¿qué te passe?
Va contestá lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, siñó! Que me ha quedat un pecat del que may me hay confessat, tan gran vergoña me done contál, y cada vegada que lo recordo ploro com veéu, y me pareix mol sert que Déu may tindrá misericórdia de mí per neste pecat.
Entonses lo san flare va di:
- ¡Bah, fill! ¿Qué estás dién? Si tots los pecats que han fet tots los homes del món, y que farán tots los homes mentres lo món duro, siguéren tots de un home sol, y éste estiguere arrepentit y apenat com te vech, tanta es la benignidat y la misericórdia de Déu que, confessánse, los hi perdonaríe; aixina que díslo en confiansa.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto, encara plorán mol:

- ¡Ay, pare meu! lo meu es un pecat massa gros, y apenes puc creure, si les vostres plegáries no me ajúden, que puga sé per Déu perdonát.
A lo que li va di lo flare:

- Díslo en confiansa, que yo te prometixgo demanáli a Déu per tú.
Pero lo siñó Ciappelletto plorabe y no u diebe y lo flare venga animál a díu. Después de plorá un bon rato y tindre al flare entretengut, va soltá un gran suspiro y va di:
- Pare meu, ya que me prometix rogá a Déu per mí, tos u diré: sabéu que, cuan era minudet, vach despotricá una vegada de ma mare.
Y dit aixó, va torná a plorá encara mes fort. Va di lo flare:

- ¡Ah, fill meu! ¿Y aixó te pareix tan gran pecat? Oh, los homes blasfemám contra Déu tot lo día y si ell perdone de bon grado a qui se arrepentíx de habé blasfemat, ¿no creus que te perdonará aixó? No ploros, consólat, que segú que encara que hagueres sigut un dels que lo van enclavá a la creu, tenín la contricsió que te vech, Ell te perdonaríe.
Va di entonses lo siñó Ciappelletto:

- ¡Ay, pare meu! ¿Qué diéu? La dolsa mare meua que me va portá al seu cos nou mesos día y nit, y me va sostindre en brassos mes de mil vegades. ¡Mol mal vach fé en oféndrela, y es un pecat mol gros; y si no reséu a Déu per mí, este pecat no me sirá perdonát!
Veén lo flare que res li quedabe per di al siñó Ciappelletto, li va doná la absolusió y la seua bendissió tenínlo per home santíssim, perque del tot se creíe lo que lo siñó Ciappelletto li habíe dit: ¿y quí no su haguere cregut veén a un home en perill de mort confessánse? Y después de tot aixó, li va di:

- Siñó Ciappelletto, en la ajuda de Déu estaréu pronte sano; pero si passare que Déu cridare a la vostra beneita alma, ¿tos agradaríe que lo vostre cos fore sepultat al nostre convén?
A lo que lo siñó Ciappelletto va contestá:

- Siñó, sí, no voldría está a datre puesto, ya que vos me hau prometut rogá a Déu per mí, ademés de que yo hay tingut sempre una espessial devosió per la vostra orden; y per naixó tos rogo que, en cuan estiguéu al vostre convén, féu que vingue a mí aquell verdadé cos de Cristo que vos per lo matí consagréu al altá, perque encara que no siga digne, voldría combregá en la vostra llisénsia, y después la santa y radera unsió per a que, ya que hay viscut com a pecadó, al menos móriga com a cristiano.
Lo san home va di que mol li agradabe y ell diebe be, y que faríe que lay portáren enseguida; y aixina va sé.

Los dos germáns, que teníen molta temó de que lo siñó Ciappelletto los engañare, se habíen ficat en la orella apegada a un tabique que separabe la alcoba aon lo siñó Ciappelletto estabe de un atra y, escoltán, fássilmen sentíen y enteníen lo que lo siñó Ciappelletto al flare li diebe; y sentíen algunes vegades tantes ganes de enríuressen, al sentí les coses que li confessabe habé fet, que casi petáen de rissa, y se díen un al atre: ¿quin home es éste, al que ni la vellesa ni la enfermedat ni la temó de la mort que veu tan prop, ni de Déu, de qui lo juissi espere tindre de aquí poc, han pogut apartál de la seua maldat? Pero veén que habíe dit que sí, que ressibiríe la sepultura a la iglesia, de res mes se van preocupá. Lo siñó Ciappelletto va combregá poc después y, empijorán sense reméi, va ressibí la radera unsió; y poc después de la baixada del sol, lo mateix día que habíe fet la seua bona confessió, se va morí. Per lo que los dos germáns van prepará lo cos per a que fore honradamen sepultat y enviál al convén, y van avisá que vinguéren per la nit a velál segóns ere la costum. Lo san flare que lo habíe confessat, al sentí que habíe finát, va aná a buscá al prior del convén, y habén fet tocá a capítul, als flares reunits los va contá que lo siñó Ciappelletto habíe sigut un home san segóns ell u habíe pogut enténdre de la seua confessió; y esperán que per nell Déu mostrare mols milagres, los va convénse de que en grandíssima reverénsia y devosió ressibiguéren aquell cos. En aixó lo prior y los flares, creénsu tot, van está de acuerdo: y per la nit, anán tots allí aon descansabe lo cos del siñó Ciappelletto, li van fé un gran y solemne velatori, y pel matí, vestits tots en albes y capes, en los llibres a la má y les creus dabán, cantán, van aná a per este cos y en grandíssima festa y solemnidat sel van portá a la seua iglesia, seguínlos tota la siudat, homes y dones; y, habénlo ficat a la iglesia, puján al púlpito, lo san flare que lo habíe confessat va escomensá sobre ell y la seua vida, sobre los seus dijús, la seua virginidat, la seua simplissidat y la inossénsia y santidat, a predicá maravilloses coses, entre atres contán lo que lo siñó Ciappelletto teníe com lo seu pecat mes gros, y plorán li habíe confessat, y cóm ell apenes li habíe pogut ficá al cap que Déu lay perdonaríe. Después se va girá a empéndre al poble que lo escoltabe, dién:
- Y vatros, fugíts de Déu, per consevol palla a la que entropesséu, blasfemáu, y tos caguéu en la mare de Déu y en tota la corte selestial.
Y ademés de estes, moltes atres coses va di sobre la seua lealtat y la seua puresa, y en les seues paraules, a les que la gen de la comarca donaben completa fe, hasta tal pun lo va ficá al cap de tots los que allí estaben que, después de acabat lo ofissi, entre los mes grans apretóns del món tots van aná a besáli los peus y les máns, y li van esgarrá tota la roba que portabe damún, tenínse per benaventurat qui al menos una mica de ella va pugué agarrá:
y tot lo día va sé conservat aixina, per a que per tots puguere sé vist y visitat. Per la nit, en una urna de mármol va sé sepultat en honor a una capella, y al día siguién ya va escomensá la gen a aná allí y a enséndre veles y sírios y a venerál, y a fé promeses y a penjá exvotos de sera segóns la promesa feta. Y tan va creixe la fama de la seua santidat y la devosió que se li teníe que no ñabíe dingú que contra alguna desgrássia faiguere promeses a datre san, y lo van cridá y lo criden San Ciappelletto, y afirmen que Déu ha mostrat mols milagres per nell y los amostre encara. Aixina pos, va viure y va morí lo siñó Cepparello de Prato y va arribá a sé san, com hau sentit; y no vull negá que sigue un benaventurat a la presénsia de Déu perque, encara que la seua vida va sé criminal y malvada, va pugué fé al final un acto de contricsió de manera que Déu va tindre misericórdia de ell y lo va ressibí al seu reino; pero com aixó es una cosa amagada, raóno sobre lo que es aparén y dic que mes segú es que estigue condenat entre les máns del dimoni que al paraísso. Y si aixina es, grandíssima ham de reconéixe que es la benignidat de Déu, que no mire los nostres fallos sino la puresa de la fe, y al péndre natros de consiliadó a un enemic seu, creénlo amic, mos escolte, com si an algú verdaderamen san acudiguérem com a consiliadó de la seua grássia. Y per naixó, per a que per la seua grássia a la adversidat presén y en esta compañía tan alegre mos conservém sanos, alabán lo seu nom en lo que la ham escomensat, an ell acudirém en les nostres nessessidats, seguríssims de sé escoltats.

sábado, 11 de julio de 2026

Taravel - Teda

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.
Tu perforas... am taravel.
Al taravel es redonda extremitat.
Trad. d'Albucasis, fol. 50 et 59.
Tu perfores... avec trépan,
Au trépan est ronde l'extrémité.

Taravel, s. m., du lat. terebra, tarière, trépan.



Tarida, s. f., tartane.
L' estela guida,
En lo gran mar, la tarida
E totz navilis qu' en mar son.
Brev. d'amor, fol. 92.
L'étoile guide, dans la grande mer, la tartane et tous navires qui en mer sont.
ESP. Tarida.

Tarin, Tari, s. m., tarin, sorte de monnaie.
Sos auberc no li valc lo pretz de dos taris.
Vos los asaliretz ab C melia taris. 
Roman de Fierabras, v. 1776 et 4620.
Son haubert ne lui valut le prix de deux tarins.
Vous les assaillirez avec cent mille tarins.
ESP. Tarin. IT. Tari, teri.

Tarir, v., tarir.
Am pauc metre et am trop gitar,
Poiria tarir la gran mar.
Libre de Senequa.
Avec peu mettre et avec beaucoup jeter, (on) pourrait tarir la grande mer.
Tarir, atarir,... aytal cumplimens de significat non es conogutz en romans.
Leys d'amors, fol. 102.
Tarir, atarir,... pareil complément de signification n'est pas connu en roman.
Part. pas. Si las aygas no lor fossan taridas.
Las... ayguas lor eran falidas e taridas.
Chronique des Albigeois, col. 46 et 16.
Si les eaux ne leur fussent taries.
Les... eaux leur étaient faillies et taries.

2. Tarimen, s. m., tarissement, épuisement.
Pro 'n trop fons d' on hieysson malvestatz
Don ja, per sert, non penran tarimen. 
P. Cardinal: To (Tot) lo mons.
Assez j'en trouve de fontaines d'où sortent méchancetés dont jamais, pour sûr, elles ne prendront tarissement.

Tarja, Targua, s. f., targe, targue, bouclier.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 124.
Colp n' agra ieu receubutz en ma tarja.
Bertrand de Born: Non estarai.
Coup j'en aurais reçu sur ma targe.
Tal colps li det en la targua.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 29.
Tel coup il lui donna sur la targue.
La targua que portava lanset e mieg del prat.
Roman de Fierabras, v. 4809.
La targue qu'il portait il lança au milieu du pré.
Fig. Espiritals tarja, es ferma fes en cor. Trad. de Bède, fol. 79.
Targe spirituelle, c'est ferme foi en coeur.
ANC. FR. Rompent heaumes, et targes fendent.
Roman du Renart, t. IV, p. 164.
ESP. PORT. Tarja. IT. Targa.

2. Targar, v., targuer, enorgueillir.
Merces es cauza tan larga
Que de ben faire no s targa.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Merci est chose si généreuse que de bien faire elle ne se targue pas.

Tartalhar, v., trémousser, démener. 
Tot jorn contendi e m baralh,
M' escrim e m defen e m tartalh.
Bertrand de Born: Un sirventes. Var.
Toujours je conteste et me dispute, je m'escrime et me défends et me démène.
Us fols, ab son agrey,
Que s nauga e s tartalha.
Giraud de Borneil: Qui chantar.
Un fou, avec son agrément, qui se querelle et se démène.
ESP. Tartalear. IT. Tartagliare.

Tartarassa, s. f., milan, buse.
No sent plus leu carn puden,
Com clerc e prezicador
Senton ont es lo manen.
P. Cardinal: Tartarassa.
Milan ni vautour ne sent plus vite chair puante, comme clercs et prédicateurs sentent où est le riche.
PORT. Tartaranha. (ESP. Milano. chap. Milano, milanos; la milana bonica de Azarías ere una gralla o un corv.)

Azarías, Paco Rabal, duc, duque, búho real, los sans inosséns

Tartari, s. m., lat. tartarum, tartre.
Tartari, es... fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Tartre, c'est... lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
ESP. (ácido tartárico; tártaro) PORT. IT. Tartaro. (chap. ássit tartáric; tártaro : solada del vi al carretell : mare del vi.)

Tartuga, Tortuga, s. f., tortue.
Voyez Denina, t. III, p. 142.
Bec de tartuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Museau de tortue.
Tortuga,... nulh autre animant ab escata... ha vezica.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Tortue,... nul autre animal avec écaille... n'a vessie.
CAT. ESP. Tortuga. PORT. IT. Tartaruga. (chap. Tortuga, tortugues. Sol ne hay vist una a Beseit, alguna al zoo de Barselona, y moltes a la tele.)

Tasca, Tascha, s. f., tasque, sorte de besace.
Voyez Denina, t. III, p. 81.
- Sorte de redevance.
Las tascas de tot lo sobredig feu.
Tit. de 1243. Arch. du Roy, J, 856.
Les tasques de tout le susdit fief.
Tot lo feu e totas las taschas.
Tit. de 1192. Arch. du Roy., Toulouse, J, 322.
Tout le fief et toutes les tasques.

2. Tasqueta, s. f. dim., besace, sac.
David pres la tasqueta on solia portar son pan quan anava apres las fedas.
(chap. David va pendre lo morralet aon solíe portá son pa cuan anabe detrás de les ovelles.)
Hist. de la Bible en provençal, fol. 38.
David prit la besace où il avait coutume de porter son pain quand il allait après les brebis.

Tassa, Tasça, s. f., tasse.
Cotels et saliners pauzo prumierament;
Pa, tassas, o anaps porto segundament.
Eluc. de las propr., fol. 75.
Couteaux et salières posent premièrement; pain, tasses, ou gobelets portent secondement.
Pren... tasças plenas de bon vin blanc.
(chap. Pren... tasses plenes de bon vi blanc o blang.)
Rec. de remèdes en provençal, fol. 1.
Prends... tasses pleines de bon vin blanc.
CAT. Tassa. ESP. Taza. PORT. Taça. IT. Tazza. (chap. Tassa, tasses; tasseta, tassetes.)

Tast, s. m., trace, marque, indice, vestige.
Per vezer si trobaran ni pezada ni tast
De nulha creatura que passes per lo gast.
V. de S. Honorat.
Pour voir s'ils trouveront ni empreinte de pied ni vestige de nulle créature qui passât par le désert.
ANC. FR. Polis iest et soef au tast.
Roman de la Rose, v. 544.
CAT. Tast. ESP. (traza) IT. Tasto. (chap. Tast de vi; tastet a la bodega, tastets.)

2. Tastar, v., tâter, goûter.
Anc non tastet de si dossa sabor.
Aimeri de Peguilain: A vos Amors.
Oncques il ne tâta de si douce saveur.
De la qual cant hom tastava. Trad. d'un Évang. apocr.
De laquelle quand on goûtait.
Fig. Maritz, que marit fai sufren,
Deu tastar d' atretal sabor.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Mari, qui mari fait souffrant, doit tâter de pareille saveur.
ANC. FR. Moult avez poi tasté d'amor.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 62.
CAT. Tastar. IT. Tastare. (chap. Tastá : tasto, tastes, taste, tastem o tastam, tastéu o tastáu, tasten; tastat, tastats, tastada, tastades; tastaré; tastaría; si yo tastara.)

3. Tastonar, v., tâtonner, caresser.
Det lhi una donzella a tastonar. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Lui donna une donzelle à tâtonner.
ANC. FR. Et tastonnant avec la main soigneuse
L'obscurité de la nuict.
Œuvres de Du Bellay, fol. 441.
Au médecin qui vient, soir et matin,
Sans nul propos tastonner le tétin,
Le sein, le ventre et les flancs de m'amie. 
Ronsard, t. 1, p. 170.
(chap. Acarissiá; paupá; toquitiá, toquetejá.)

Tata, interj., tata, cri pour faire peur, pour faire fuir.
Tata! per espaordir. Leys d'amors, fol. 103.
Tata! pour effrayer.
PORT. Tátá.

Tatz, Tats, s. m., tas, assemblage, amas, concentration.
Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 112.
Get lo de son cor viatz
Que no y pusca faire tatz.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Qu'il le jette de son coeur promptement qu'il n'y puisse faire amas.  
- Grande quantité.
Es estats baylat en garda a ung tats de gens del duc.
Chronique des Albigeois, col. 16.
Il a été baillé en garde à un tas de gens du duc.
(chap. Tas; mun; gran cantidat; si es de gen, caterva.)

Tauc, s. m., cercueil, bière.
Val mens q' om mortz en tauc.
(chap. Val menos que home mort al ataút.)
Sordel: Non pueis.
Vaut moins qu'homme mort en bière.

2. Atahuc, Atauc, s. m., bière, cercueil.
En atahuc an mes lo precios cors sant.
Penre van mantenent l' atauc de Dieude,
Qu' emporteron cantant.
V. de S. Honorat.
Dans le cercueil ils ont mis le précieux corps saint.
Prendre ils vont maintenant la bière de Dieude, qu'ils emportèrent en chantant. 
ESP. Ataúd. PORT. Ataude. (chap. ataút, ataúts; tahut, tahuts; tabut, tabuts.)

Taula, s. f., lat. tabula, table.
Longa taula ab breu toalha.
(chap. Taula llarga en mantel curt.)
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Longue table avec courte nappe.
Loc. Te taula a sos amix. V. et Vert., fol. 65.
Tient table à ses amis.
- Terme de chevalerie.
Non er de la taula redonda. Roman de Jaufre, fol. 4.
(chap. No sirá de la taula redona.)
Il ne sera pas de la table ronde.
- Table de jeu.
Ni ab la taula preza non puesc' intrar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc. 
Ni qu'avec la table prise je ne puisse pas entrer.
- Table de la loi.
El premier mandamen de la segonda taula. V. et Vert., fol. 81.
Le premier commandement de la seconde table.
- Table, dame, terme de jeu.
D' escays e de taulas, de joxs de datz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 52.
D'échecs et de tables, de jeu de dés.
Jox de datz e de taulas e de escrima. V. et Vert., fol. 17.
Jeu de dés et de tables et d'escrime.
ANC. FR. Desduiz d' eschez é giu de tables. 
Roman de Rou, v. 7500.
A court; jeu de tables jouer. Charles d'Orléans, p. 182.
ANC. IT. Come taula lavata. Guittone d'Arezzo, lett. 25.
CAT. Taula. ESP. Tabla. PORT. Taboa. IT. MOD. Tavola.
(chap. Taula, taules.)
Voyez Tener, Raire.

2. Taulier, s. m., tablier, table de jeu, échiquier.
S' ieu, per joguar, m' aseti al taulier.
(chap. Si yo, pera jugá, m'assento al tablero : a la taula de joc.)
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Si moi, pour jouer, je m'asseois au tablier.
El corn del taulier n' er matz.
Aimeri de Bellinoy: Consiros cum.
Au coin de l'échiquier il en sera mat.
Loc. Tenetz lo taulier e 'ls datz.
Garins d'Apchier: Cominal vielh.
Vous tenez le tablier et les dés.
- Tréteau.
Fan un sacrifici far en un taulier alt de tres o plus. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Font un sacrifice faire sur un tréteau haut de trois pieds ou plus.
ANC. CAT. Tauler.
- Pièce de toile ou d'autre étoffe que l'on met devant soi.
Leviey un pauc son taulier
Am moz bratz. 
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Je levai un peu son tablier avec mes bras.

3. Taular, v., attabler, asseoir à table.
Part. pas. Un joc grossier
Que m fon trop bos el cap premier,
Tro fuy taulat. 
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Un jeu grossier qui me fut fort bon au premier chef, jusqu'à ce que je fus assis à table.
Subst. Sitot al taulat se lansa
Ni s ponha d' omplir sa pansa.
P. Vidal: Cara amiga.
Quoiqu'elle s'élance à l'attablée et s'efforce de remplir sa panse.
IT. Tavolare. (chap. Entaulá : assentás a la taula. Taulat, taulats són en castellá tablado, tablados, fet de taules de fusta.)

4. Tauleta, s. f. dim., tablette, castagnette.
Vos li embletz sos tabors
Ni sas tauletas per sonar. 
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous lui enlevâtes ses tambours et ses castagnettes pour faire résonner.
CAT. Tauleta. ESP. Tableta (castañuela). PORT. Taboleta. IT. Tavoletta.
(chap. Castañola, castañoles; tauleta, tauletes : taula menuda.)

5. Taulejar, Tauleiar, v., jouer des castagnettes.
Taborejar
E taulejar.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Tambouriner et jouer des castagnettes.
(chap. Tocá les castañoles; castañolejá les dens pel fret.)

6. Entaular, Entablar, v., attabler, mettre sur table.
Part. pas. Tost al joc et entaulat.
Paulet de Marseille: L' autr' ier.
Tôt au jeu et attablé.
D' aquest juec que vey entaulat.
Bertrand de Born: Ieu chan.
De ce jeu que je vois mis sur table.
- Garni, encastré.
Sobre un texte entablat d' aur et d' argen 
Lhi an jurat.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 95.
Sur un texte encastré d'or et d'argent ils lui ont juré.
ANC. FR. Tantost du cheval descendi,
Si l'a fait molt tost entabler.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 183.
ANC. CAT. Entaular. ESP. Entablar. PORT. Entabolare. IT. Intavolare.
(chap. Entaulá, entaulás : yo me entaulo, entaules, entaule, entaulem o entaulam, entauléu o entauláu, entaulen; entaulat, entaulats, entaulada, entaulades; entaularé; entaularía; si yo me entaulara.)

7. Estaula, s. f., établi, étal.
Que s vendon en estaula. Cartulaire de Montpellier, fol. 131.
Qui se vendent en établi.

Taur, s. m., lat. taurus, taureau.
Majers fon que non es uns taurs. Roman de Jaufre, fol. 3.
Elle fut plus grande que n'est un taureau.
Sanc tauri soptament si prezura. Eluc. de las propr., fol. 29.
(chap. La sang de bou súbitamen (enseguida) se coagule : se colle.)
Sang de taureau subitement se coagule.
- Constellation.
Entr' el taur e 'l doble signe.
R. Vidal de Bezaudun: Entr' el.
Entre le taureau et le double signe.
ANC. FR. Un tor et une vache ensemble.
Roman du Renart, t. 1, p. 213.
Li sires crie cum un tors. 
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 51.
ANC. CAT. Taur. CAT. MOD. Toro. ESP. Tauro (toro). PORT. Touro, tauro. IT. Tauro, toro. (chap. Bou, bous; bovet, bovets; Tauro la constelassió, lo signo del zodiaco, o lo nom de un gos que teníen al Mas de Lluvia de Beseit, que va fé 18 añs.)

Mas de Lluvia, Beceite, Beseit, web oficial

2. Semitaur, s. m., semi-taureau, minotaure. 
Pueys apenras...
Del semitaur
E del tresor 
Qu' Octavian fes sebelir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
(chap. Después tu adependrás del minotauro (semitauro, semibou) y del tessoro que Octaviano va fé enterrá.)
Puis tu apprendras... du minotaure et du trésor qu'Octavien fit ensevelir.

3. Ipocentaure, s. m., lat. hippocentaurus, hippocentaure, centaure.
S' ieu te promet a donar un ipocentaure.
(chap. Si yo te prometixgo donát un hipocentauro.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 92.
Si je promets de te donner un hippocentaure.
CAT. ESP. Hipocentauro. PORT. Hippocentauro. (chap. hipocentauro, hipocentauros; centauro, centauros. A la mitología, es mitat home, mitat caball - no bou -, no com Artur Quintana Font, que es un ase catalá sansé, y alomilló, cornut.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Tavan, s. m., lat. tabanus, taon.
Voyez Mayans, Orig. de la leng. esp., t. II, p. 253.
Siulan tavan per esparvier.
Marcabrus: Doas cuidas.
Ils sifflet taon pour épervier.
Mosca ni tavan que vola.
(chap. Mosca ni tabá que vole.)
Marcabrus: Pus la fuelha.
Mouche ni taon qui vole.
ANC. FR. Le suyvant par des mouches,
Hanetons et tavans les chasse de leurs conches. 
Du Bartas, p. 330.
CAT. Tavá, tabá. ESP. Tábano. PORT. Tabão. IT. Tafano. (chap. Tabá, tabans; tavá, tavans; tabanet, tabanets; tavanet, tavanets. Molesten mol, casi tan com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera de Calaseit.)

Taverna, s. f., lat. taberna, taverne, boutique.
Tot quant gazaingnava el jogava e despendia en taverna.
V. de Guillaume Magret.
Tout ce qu'il gagnait il jouait et dépensait en taverne.
Obrador n' ay e taverna.
A. Daniel: Ab guay.
J'en ai atelier et boutique.
Voyez Enfern.
CAT. Taverna, taberna. ESP. Taberna. PORT. IT. Taverna. (chap. Taberna, com la de Fondespala, tabernes; taverna, tavernes; taberneta, tabernetes; taverneta, tavernetes.)

(chap. Tabernácul, tabernaculs. No confondre en tindre tot lo día lo cul assentat a la taberna de Fondespala.)

2. Tavernier, s. m., lat. tabernarius, tavernier, cabaretier.
Los taverniers que fan las tavernas. V. et Vert., fol. 22.
(chap. Los tabernés o tavernés que fan les tabernes o tavernes.)
Les taverniers qui font les tavernes.
Adjectiv. Als hostes taverniers. V. de Guillaume Figueras.
Aux hôtes taverniers.
- Coureur de taverne, bambocheur. 
Son... maldisen...
E tavernier e bevedor.
Brev. d'amor, fol. 128.
Sont... médisants... et bambocheurs et buveurs.
CAT. ESP. Tabernero. PORT. Taverneiro. IT. Taverniere. (chap. taberné o taverné, com Ignacio Dilla de Fondespala; tabernés o tavernés. Se li diu al que porte una taberna o taverna, pero tamé al que hi va mol, a un bebedó, gat, calén, borracho, com Daniel Vives Albesa de Fondespala
Tabernera o tavernera, taberneres o taverneres.)

3. Entavernar, v., entaverner.
Part. pas. Pois que sera entavernat.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 131.
Après qu'il sera entaverné.
(chap. Entaberná, entabernás; entaverná, entavernás : yo me entaberno, entabernes, entaberne, entabernem o entabernam, entabernéu o entabernáu, entabernen; entabernat, entabernats, entabernada, entabernades; entabernaré; entabernaría; si yo me entabernara. Aná mol assobín a la taberna, beure massa, fotres gat, agarrá una gatina o gatera a Mallorca, emborrachás, acalentás, empiná lo colse, fé calentamén de barra, etc.)

Taxa, s. f., taxe.
Las taxas, mandaments, etc. Fors de Béarn, p. 1094.
Les taxes, commandements, etc.
CAT. Taxa, tatxa. ESP. Tasa. PORT. Taxa. IT. Tassa. (chap. Tassa, tasses; tamé ne ñan pera beure, vore mes amún.)

2. Taxar, v., lat. taxare, taxer.
Trabalh non si deia taxar en despensa.
Statuts de Provence. BOMY, p. 9.
Que le travail ne se doive taxer en dépense.
Per taxar las bonas parpalholas.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Pour taxer les bonnes parpailloles.
Part. pas. A me degutz e taxatz per la embayssada facha a Chinon aquest an.
(chap. A mí deguts y tassats per la embaixada o embajada feta a Chinon este añ.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 230.
A moi dus et taxés pour l'ambassade faite à Chinon cette année.
CAT. Taxar, tatxar. ESP. Tasar. PORT. Taixar. IT. Tassare.
(chap. Tassá : tasso, tasses, tasse, tassem o tassam, tasséu o tassáu, tassen; tassat, tassats, tassada, tassades; tassaré; tassaría; si yo tassara la teua casa faría una tassasió, tassasions. Tassada es una tassa plena a cormull, que tamé se diu tassá fen aná un apócope, acursamén, com a guantá per guantada, trompá per trompada, galtá per galtada, etc.)

3. Taxation, s. f., lat. taxationem, taxation.
Per taxation a lui facha.
(chap. Per tassasió an ell feta.)
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 238.
Pour taxation à lui faite.
CAT. Taxació. ESP. Tasación. PORT. Taixação. IT. Tassazione.
(chap. Tassasió, tassasions.)

Tazer, Taiser, Taizer, v., lat. tacere, taire.
So qu' anc mos cors no poc pessar
Tatz boca.
B. de Ventadour: Quant lo boscatges.
Ce qu'oncques mon coeur ne put penser la bouche tait.
D' aquels paucs non es razos qu' om taia
Los honratz faits.
Lanfranc Cigala: Quan vei far.
De ces petits il n'est pas raison qu'on taise les honorables faits.
Per so no m tatz.
Gaubert, Moine de Puicibot: Hueymays.
Pour cela je ne me tais pas.
- Apaiser. 
Vos comenses la guerra, fatz la tazer. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 19.
Vous commençâtes la guerre, faites-la apaiser. 
Loc. A totas podetz dire: Tas te, milan.
P. Vidal: Tart mi veiran.
À toutes vous pouvez dire: Tais-toi, milan.
Subst. Rambautz, lo taisers es follors.
T. de Rambaud de Vaqueiras et de Coines: Seigner.
Rambaud, le taire est folie.
Part. pas. M' es dous desiriers taizitz. 
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
M'est doux désir tu.
ANC. FR. Ki Deus ad doné en science
De parler la bone éloquence,
Ne s'en deit taisir ne celer.
Marie de France, t. I, p. 42.
De ceux-là me veux-je taiser. Poëme sur la dame de Beaujeu.
IT. Tacere.

2. Tacitament, adv., tacitement.
Aco esdeven tacitament o expressament. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Cela advient tacitement ou expressément.
CAT. Tacitament. ESP. (tácitamente) PORT. IT. Tacitamente. (chap. Tássitamen o expréssamen.)

3. Tazible, adj., tacite, paisible.
Per tazibla cogitacio. Trad. de Bède, fol. 60.
(chap. Per tassible cogitassió : pensamén.)
Par tacite pensée.
ANC. FR. Consentement et adhésion taisible au mal.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 303.
IT. Tacible. (chap. tassible, tassibles; tássit, tassits.)

4. Tasiblament, adv., tacitement, paisiblement.
Tasiblament s'irais enveia, mas enimigablament.  Trad. de Bède, fol. 6.
L'envie s'irrite tacitement, mais irréconciliablement.
(chap. Tassiblemen : tássitamen.)

5. Tazensa, s. f., silence.
Grans chausa es atempramens de voz e de tazensa. Trad. de Bède, fol. 2.
Grande chose est tempérament de voix et de silence.

8. Taciturnitat, s. f., lat. taciturnitatem, taciturnité, silence.
Calar per taciturnitat. Regla de S. Benezeg, fol. 22.
(chap. Callá per tassiturnidat.)
Se taire par taciturnité.
CAT. Taciturnitat. ESP. Taciturnidad. PORT. Taciturnidade. IT. Taciturnità, taciturnitate, taciturnitade. (chap. tassiturnidat : silensio; tassiturno, tassiturnos, tassiturna, tassiturnes; callat, callats, callada, callades. Ojo cuan veigáu a una dona tassiturna, mes val que tos faigáu los morts.)

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

Taysh (Taysho), Taisho, s. m., lat. taxo, taisson, blaireau.
Volp... contra taish ha guerra.
(chap. La rabosa... contra teixó té guerra.)
Taysho es gran cum una volp.
Eluc. de las propr., fol. 259.
Renard... contre blaireau a guerre.
Blaireau est grand comme un renard.
CAT. Texo. ESP. Texon (tejón). PORT. Teixugo, texugo. IT. Tasso.
(chap. teixó, teixons. Taxugo en aragonés.)

Teixó, taxugo, tajugo, teixóns

Tebe, adj., lat. tepidus, tiède.
Aias mel tebe
E ben escumat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez du miel tiède et bien écumé.
Aigua cauda o tebeza. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Aigua calenta o tibia : tibieta.)
Eau chaude ou tiède.
Fig. Tebezeza que fay home tebe e freg... a Dieu amar. V. et Vert., fol. 12.
Tiédeur qui fait l'homme tiède et froid... à aimer Dieu.
Subst. prov. Ome escaudat que tem tebe ancse.
(chap. Home escaldat que té temó del tibio; lo gat escaldat del aigua tibia fuch.)
Sordel: Lo reproviers vai.
Homme échaudé qui craint le tiède toujours.
ANC. CAT. Tebeu. CAT. MOD. Tebi. ESP. Tibio. PORT. Tepido, tibio. IT. Tepido, tiepido. (chap. Tibio, tibios, tibia, tibies. La tibia tamé es un os de la cama. Tibiet, tibiets, tibieta, tibietes.)

2. Tebeza, s. f., tiédeur.
Prov. Escaudat tebeza tem. V. et Vert., fol. 44.
L'échaudé la tiédeur craint.
CAT. Tebiesa. ESP. PORT. Tibieza. (chap. Tibiesa.)

3. Tebezeza, s. f., tiédeur.
Fig. Tebezeza que fay home tebe e freg... a Dieu amar. V. et Vert., fol. 12.
Tiédeur qui fait l'homme tiède et froid... à aimer Dieu.
IT. Tepidezza, tiepidezza.

4. Tebezeta, s. f. dim., petite tiédeur, eau tiède.
Si ab tebezeta 
L' en banatz soven la plumeta.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si avec eau tiède vous lui en baignez souvent la petite plume.

5. Tebiament, Tebeamen, adv., tièdement.
Fig. Pigrament e tebiament. Doctrine des Vaudois.
Paresseusement et tièdement.
La guerra se menet plus tebeamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 176.
La guerre se mena plus tièdement.
CAT. Tebiament. ESP. Tibiamente. PORT. Tibiamente, tepidamente. IT. Tiepidamente. (chap. Tibiamen o tíbiamen.)

6. Tebezir, v., lat. tepescere, tiédir.
Pueis o la faretz tebezir.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Après cela vous la ferez tiédir.
(chap. Entibiá, fé tibio, baixá la temperatura, templá o temperá.)

7. Tepiditat, s. f., tiédeur. 
Quan so tempradas, cum vezem de tepiditat. Eluc. de las propr., fol. 17.
Quand elles sont tempérées, comme nous voyons de tiédeur.
IT. Tiepidità, tiepiditate, tiepiditade.

Teca, s. f., grec *gr, châsse, caisse, coffre, malle.
Teca per ucha. Leys d'amors, fol. 69.
Caisse pour huche.
- Capsule, cosse, gousse.
Gra,... alcus naysho ses teca, cum gra de fenolh, autres en tecas, cum favas.
Eluc. de las propr., fol. 210.
Grain,... aucuns naissent sans cosse, comme grain de fenouil, autres en cosses, comme fèves.
(chap. Bajoca, bajoques; bachoca, bachoques; vaina, vaines; caixa, cápsula, cofre. Gra,... alguns naixen sense bajoca, com gra de fonoll, atres en vaines o bajoques, com les fabes; sigró, pésol, guixa, llentía, les llegums; garrofa.)

algarrobo, algarroba, garrofa, garrofé, tapaculs, petacul, tapaculos, vaina, bajoca, pesol, guisante

2. Tequeta, s. f. dim., petite capsule, péricarpe, petite cosse, petite gousse.
Las tequetas del gras duras et espessas.
Terebinte.., ha alcunas tequetas, d' on naysho cucas que rumpo la scorsa.
Eluc. de las propr., fol. 221 et 224.
Les péricarpes du grain dures et épaisses.
Térébinthe... a aucunes petites capsules, d'où naissent vers qui rompent l'écorce.
(chap. Pericarpio; bajoqueta, bajoquetes, bachoqueta, bachoquetes; vaineta, vainetes.)

Techir, v., avancer, accroître, avantager.
Part. pas. Qui autrui vol encolpar,
Dregz es que si sacha guardar
Que no sia dels crims techitz.
B. de Ventadour: Pus mos coratges.
Qui autrui veut inculper, juste est qu'il se sache garder qu'il ne soit pas avancé (dans) les crimes.
Ta fort sui de s' amor techitz.
B. de Ventadour: Quan lo boscatges.
Tant fort je suis de son amour avantagé.
IT. Tecchire.

Teda, s. f., lat. taeda, flambeau, torche.
Si fa de sueia en mantas guizas sobreardens tedas. 
Eluc. de las propr., fol. 267.
Se fait de suie en maintes manières sur-ardentes torches.
IT. Teda. (chap. Tea, tees; antorcha, antorches. La tea es un combustible o ensenall natural, fusta rainosa de alguns abres, sobre tot los pins; vore Melis, mel, melós, rainós.)

melis, fusta, pi, resina, oliosa, tea