Mostrando las entradas para la consulta picá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta picá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de febrero de 2024

Esculpir - Esmerillo

Esculpir, v., lat. sculpere, sculpter, graver.

Comandet qu'om esculpis... el mur o en la paret.

(chap. Va maná que se esculpiguere o esculpire... al muro o a la paret.)

Fetz una letra d'aur esculpir.

(chap. Va fé esculpí una lletra d'or.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 110.

Commanda qu'on gravât... sur le mur ou sur la cloison.

Fit sculpter une lettre d'or. 

Part. pas. Am las estorias esculpidas.

(chap. En les histories esculpides, grabades.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 200. 

Avec les histoires gravées.

CAT. ESP. PORT. Esculpir. IT. Scolpire. (chap. esculpí: esculpixco o esculpixgo, esculpixes, esculpix, esculpim, esculpiu, esculpixen; esculpit, esculpits, esculpida, esculpides.)

Michelangelo, Pietà; Esculpir, v., lat. sculpere, sculpter, graver.

2. Sculptura, s. f., lat. sculptura, sculpture.

Ab torn pren figura o sculptura.

Marme... ha... per razo de sa durezza, a pendre sculptura et poliment dificultat. Eluc. de las propr., fol. 19 et 190.

(chap. Lo mármol... té... per raó de la seua duresa, dificultat de pendre escultura y polimén.)

Avec le tour prend figure ou sculpture.

Le marbre... a..., en raison de sa dureté, difficulté à prendre sculpture et polissure. 

CAT. ESP. PORT. Escultura. IT. Scultura. (chap. escultura, escultures; v. esculpí, picá pedra; escultó, escultós, escultora, escultores: picapedré, picapedrés, picapedrera, picapedreres; lapidari, lapidaris; marmoliste, marmolistes. Lo picapedré que va picá la pedra de la Pedrera de Gaudí, bon picapedré ere, de Pedralbes, pedres blanques.)

 

Escura, s. f., écurie.

Leibnitz, p. 57, dit qu'écurie vient de l'ancien allemand Schur, stabulum animalium (all. MOD. Scheune; écurie : equus : cheval, caval, cavall, caball, caballo, cavalho; equino, &c.; el escudero, scutifero, se encargaba de (los escudos) los equus, equinos, etc.).

Li palhier,

Escuras e boals.

G. Riquier: Als subtils.

Les greniers à paille, écuries et étables à boeufs.

(chap. Les pallisses, les caballerisses y los corrals de bous.

ESP. Los pajares, las caballerizas y los toriles.)

2. Escuria, s. f., écurie.

O a l'escuria o al bual dels dichs habitantz.

Charte de Gréalou, p. 100.

Ou à l' écurie ou à l'étable à boeufs desdits habitants.

IT. Scuderia. (N. E. S. F. Scuderia Ferrari, ferrer, ferré, ferrero, herrero, farrier, ferrier, cavallino rampante, ferro, fierro, hierro, herradura, ferradura.)

Ferrari Trento Brut F1 Special Edition

Escut, s. m., lat. scutum, écu, bouclier.

Qu'en sion traucat mil escut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a. 

Que mille boucliers en soient percés. 

Per elms ni per escutz fendre.

P. de Bussignac: Sirventes.

Pour heaumes et pour écus fendre.

Fig. Non es als mas escut d'enjan.

Nat de Mons: Al bon rey. 

N'est autre que bouclier de tromperie. 

Sill qu' el mon dezemparat an, 

Et de bona fe fan escut.

(chap. Aquells que han desamparat lo mon, y fan escut de la bona fe. Giraud Riquier: Caridat.)

G. Riquier: Karitat.

Ceux qui ont abandonné le monde, et font bouclier de la bonne foi.

Orazo es bon escut. V. et Vert., fol. 86.

(chap. La orassió es bon escut.)

Oraison est bon écu.

Loc. S'ieu agues virat l'escut.

Bertrand d'Allamanon: Tut nos.

Si j'eusse tourné l'écu.

L'escut e'l basto vuelh rendre,

E m vuelh per vencut clamar.

B. de la Fon: Leu chansoneta.

Je veux rendre l'écu et le bâton, et je veux me proclamer pour vaincu.

M fetz escut de son ric mantelh.

Arnaud Daniel: Doutz braitz.

Me fit écu de son riche manteau.

ANC. FR. L'escut avirunerat tei.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ps. 90.

Pren escud e hauste. (N. E. asta, bâton, bastón, gayata, gallata.)

Anc. tr. des Ps., ms. n° 1, ps. 34.

CAT. Escut. ESP. PORT. Escudo. IT. Scudo.

(chap. Escut, escuts.)

2. Escut, s. m., écu, monnaie.

Escutz de Fransa que fet batre lo rey Charles.

(chap. Escuts de Fransa que va fé batre lo rey Carlos.)

Tarif des monnaies en provençal.

Écus de France que fit battre le roi Charles. 

CAT. Escut. ESP. PORT. Escudo. IT. Scudo.

3. Escudier, Escuder, Escuier, Scudier, s. m., écuyer, sergent.

Uns joves escudiers l'avia despieuzellada.

(chap. Un jove escudé la habíe desvirgat; pieuzella, pucella, pubilla, puella, donsella, virgen, verge, vergena, etc.) 

V. de S. Honorat.

Un jeune écuyer l'avait dépucelée.

Guillem era anat a sparvier ab un escuier solamen.

(chap. Guillermo (com mon nebot) habíe anat a cassá en esparvé en un escudé solamen; Wilhelm, William, Guillem, Guilhem, Guiem, Guillermo, Guillaume, y diminutius com Guillermet. La W del antic alemán, godo, se trobe al inglés modern. Wimara, Guimerá; Wifredo, Guifre; Walter, Gautier; etc.)

V. de G. de Cabestaing.

Guillaume était allé (chasser) à l'épervier avec un écuyer seulement.

Ni vollias esser chavallers avant qu'escuders.

(chap. Ni vullgues sé caballé abans qu' escudé.)

Trad. de Bède, fol. 80. 

Et ne veuilles être chevalier avant qu'écuyer. 

A Johan Fornel, escudier del comun.

Tit. de 1428, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 226. 

A Jean Fournel, sergent de la commune. 

Si troba un cavalier o un scudier.

L'Arbre de Batalhas, fol. 246. 

S'il trouve un chevalier ou un écuyer.

Loc. Servirs qu'om no guazardona

Et esperansa bretona, 

Fan de senhor escudier.

B. de Ventadour: La doussa. 

Le servir qu'on ne récompense pas et espérance bretonne, font d'un seigneur un écuyer.

ANC. CAT. Escuder. ESP. Escudero. PORT. Escudeiro. IT. Scudiere.

(chap. Escudé, escudés; escudera, escuderes, ne ñan ben poques. Lo sompo de la foto es Paco Escudero.)

Escudé, escudés; escudera, escuderes, ne ñan ben poques. Lo sompo de la foto es Paco Escudero.

4. Escudar, v., couvrir d'un bouclier, faire bouclier.

Fig. Domna qui d'autra s' escuda.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Dame qui d'autre se fait bouclier.

ANC. CAT. Escudejar. ESP. PORT. Escudar. IT. Scudare.

 

Esglendillar (s'), v., s'égosiller.

E 'l rossignols s'esglendilla,

Rambaud d'Orange: En aital.

Et le rossignol s'égosille.

(chap. Desgallá, desgallás, esgallá, esgallás : desgolá, desgolás; paregut a engorgossá, engorgossás, pel fret. ESP. Desgañitar, desgañitarse; se encuentra “desgaliar” aquí https://derechosdelamujer.org/wp-content/uploads/2016/02/Boletin-Feministas-en-Resistencia-No-3.pdf )

 

Esguirar, v., déchirer, égratigner, estropier.

Desromp son vestir et esguira sa cara. V. de S. Honorat. 

Déchire son vêtement et égratigne sa face.

Part. prés. Esguirant et baten.

V. de S. Honorat.

Déchirant et battant.

2. Esguire, adj., déchiré, estropié. 

L'uns es casutz de roca, l'autre esguir' e rancs. 

V. de S. Honorat. 

L'un est tombé d'une roche, l'autre (est) estropié et boiteux.

CAT. Esguerrar. (chap. esgarrá, desgarrá; esgarrapá, esgarrañá.)

 

Eslabreiar, v., tomber, dégénérer, se délabrer.

Fig. Tant eslabre a chascus en bas, cant s' esleva plus alt.

Greument sorzem a las virtuz, e ses trebail eslabreiam als vices.

Trad. de Bède, fol. 35 et 44.

Chacun tombe d'autant plus en bas, qu'il s'élève plus haut.

Nous surgissons difficilement aux vertus, et nous tombons sans effort aux vices.

So que mov d'ergoil eslabreia tost,

Eschivar devem qu' el bes, que es e nos, non eslabreia en vizi.

Trad. de Bède, fol. 36 et 42.

Ce qui part d'orgueil tombe bientôt.

Nous devons éviter que le bien, qui est en nous, ne dégénère en vice.

CAT. Esllabissar (N. E. de abismo, abyssus).

 

Eslanegar, v., tomber, descendre.

Part. pas. Son eslanegat, crucificant de rescaps lo filh de Dieu.

Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Hébreux. 

Ils sont tombés, crucifiant derechef le fils de Dieu.

Per la vous eslanegada ad el d' aquesta maniera.

Trad. de la 2e épître de S. Pierre.

Par la voix descendue à lui de cette manière. 

ANC. CAT. Eslenegar.

 

Esmai, s. m., émoi, souci, chagrin.

Sostener

Los paubres en lur gran esmay.

J. Estève: Planhen.

Soutenir les pauvres dans leur grand émoi.

Per qu' ieu deuria

Morir d'ira e d'esmai.

Pons de Capdueil: Qui per. 

C'est pourquoi je devrais mourir de tristesse et d'émoi.

Longa promessa m' es esmays.

Jordan de Boneil: Non estarai. 

Longue promesse m'est tourment.

ANC. FR.

N'avez-vous point de vos subjects esmoy?

Du Bellay, fol. 64.

CAT. Desmay. ESP. Desmayo. PORT. Desmaio. IT. Smago. 

(chap. desmay, desmays, v. desmayá, desmayás: desmayo, desmayes, desmaye, desmayem o desmayam, desmayéu o desmayáu, desmayen; desmayat, desmayats, desmayada, desmayades. De tan fé aná lo mall estic desmayat o esmayat, pórtam la bota de vi y les llenguañisses crúes o crugues, com les que se foten a Valjunquera. Hay vist una rata com un conill y me hay desmayat del susto.)

Ignacio Sorolla Vidal, rata com un conill

2. Esmaiar, Esmagar, v., chagriner, troubler, épouvanter.

Tot quant aug ni vei lo cor m' esmaia.

B. Zorgi: Mout.

Tout ce que j'entends et vois me chagrine le coeur.

Pois chascus s' encoreilha 

Del autrui joi e s' esmaia.

B. de Ventadour: Ara non. 

Puis chacun s'attriste et se chagrine de la joie d'autrui. 

Dis lhi: No t' esmagar.

Liv. de Sydrac, fol. 14. 

Lui dit: Ne t' effrayer.

Per que esmagas vos? 

Hist. abr. de l'ancien et du nouv. Test., fol. 35. 

Pourquoi vous troublez-vous ?

Part. pas. Magres si te et afanatz,

E tot jorn estai esmagatz. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Il se tient maigre et fatigué, et tout le jour il est troublé.

ANC. FR. Dist li: Ne t' esmaier de rien,

Ge te conseillerai molt bien.

Fables et cont. anc., t. II, p. 95.

Nus fins amis ne se doit esmaier 

Se fine amors le destruit et maistroie. 

Le Roi de Navarre, chanson 21. 

Et de cela plus ne nous esmayons.

Clément Marot, t. II, p. 175. 

Et ne s'esmoye fors de tirer esguillettes, faire ballades, icelles chanter.

Les quinze joyes de mariage, p. 15. 

Si furent moult esmaié.

Ville-Hardouin, p. 44.

CAT. ESP. Desmayar. PORT. Esmaiar. IT. Smagare.

 

Esmaut, s. m., émail.

Denina, t. II, p. 346, dit: Esmalto, émail, pris de l'allemand schmelzen. (N. E. v. schmelzen : derretir.)

Ar intret en las cambras qu' eran penchas am flors,

E d'asur e d'esmaut e de mantas colors. 

V. de S. Honorat.

Alors il entra dans les chambres qui étaient peintes avec fleurs, et d'azur et d'émail et de maintes couleurs.

CAT. Esmalt. ESP. PORT. Esmalte. IT. Smalto. (chap. esmalt; v. esmaltá: esmalto, esmaltes, esmalte, esmaltem o esmaltam, esmaltéu o esmaltáu, esmalten; esmaltat, esmaltats, esmaltada, esmaltades.)

 

Esmerillo, s. m., émérillon. 

Esmerillo son de tres guisas.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Émérillons sont de trois sortes. 

Loc. prov. Cuia ben penre d'aissi enan

Las grans aiglas ab los esmerilhos. 

Bertrand de Born: S'ieu fos.

Pense bien prendre d'ici en avant les grands aigles avec les émérillons.

CAT. Esmerenyon. ESP. Esmerejón. PORT. Esmerilhão. IT. Smeriglio, smeriglione. (N. E. falco aesalon, nisus.)

2. Esmirle, s. m., émérillon. 

Esmirle roen pus soven

Lurs pes qu'autr' auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Émérillons rongent plus souvent leurs pieds qu'autre oiseau.

Falcos voladors

Esmirles prendedors.

Giraud de Salignac: Esparviers. 

Faucons agiles, émérillons preneurs. 

IT. Smerlo.

Esmerillo, s. m., émérillon.

 

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XXI.

Lo Camí a Amazon (tapa blana)

XXI.

verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

Al voltán de Daniel, lo Mussol, se fée la llum de un modo imperseptible.
Se borraben los estels del cuadrat de sel delimitat per lo marc de la finestra y sobre lo fondo blanquinós del firmamén la punta del Pic Rando escomensabe a verdejá. Al mateix tems, les merles, los rossiñols, los verderols y los arrendajos (garrulus glandarius) inissiaben los seus melodiosos conserts matinés entre la malea. Les coses adquiríen pressisió; definíen, paulatinamen, los seus volumens, les seues tonalidats y los seus contrastes. La vall despertabe al nou día en una fruissió aromática y vegetal. Les aulós se intensificaben, cobraben densidat y consistensia a la atmósfera sircundán, reposada y cota. Entonses sen va doná cuenta Daniel, lo Mussol, de que no habíe pegat l´ull en tota la nit. De que la menuda y próxima historia de la vall se reconstruíe a la seua men en un sorprenén lujo de detalls. Va mirá a través de la finestra y va posá los ulls a la brava y aguda cresta del Pic Rando. Va sentí entonses que la vitalidat de la vall penetrabe desordenada y íntegra y que ell entregabe la seua vitalidat a la vall en un vehemen dessich de fusió, de compenetrassió íntima y total. Se donaben un al atre en un enfervorisat anhel de mutua protecsió, y Daniel, lo Mussol, compreníe que dos coses no deuen separás may cuan han lograt fes la una al modo y mida del atra. No obstán, lo convensimén de una inmediata separassió lo dessassossegabe, alivián la fatiga de los seus párpados. En dos hores, potsé menos, ell diríe adiós a la vall, pujaríe a un tren y se escaparíe a la siudat lluñana pera escomensá a progressá. Y sentíe que la seua marcha haguere de fes ara, pressisamén ara que la vall se endolsíe en la suave melancolía del otoño y que a Cuco, lo factó, acababen de uniformál en una espléndida gorra roija. Los grans cambis poques vegades resulten oportuns y consecuens en lo nostre particulá estat de ánim.

A Daniel, lo Mussol, li dolíe esta despedida com may u haguere sospechat. Ell no teníe la culpa de sé un sentimental. Ni de que la vall estiguere anugada o lligada an ell de aquella manera absorvén y dolorosa. No li interessabe lo progrés. Lo progrés, en realidat, li fotíe un pepino. Y, en cambi, li importaben los trens diminuts a la distansia y les masades blanques y los prats y los panissals aparselats; y la Badina del Inglés, y la grossa y enloquida corrén del Chorro; y lo rogle de les birles; y los tañits de les campanes parroquials; y lo gat de la Pesteta; y la agra auló de los moldes de formache; y la formassió paussada y solemne y plástica de una boñiga; y lo racó melancólic y salvache aon lo seu amic Germán, lo Tiñós, dormíe lo somni etern; y lo chillit reiterat y monótono dels sapos daball de les pedres a les nits humides; y les peques de la Uca-uca y los movimens lentos de sa mare a les faenes doméstiques; y la entrega confiada y dóssil dels peixets del riu; y tantes y tantes atres coses de la vall. Sin embargo, tot habíe de dixássu per lo progrés. Ell no teníe encara autonomía ni capassidat de dessisió. Lo poder de dessisió li arribe al home cuan ya no li fa falta pera res; cuan ni un sol día pot dixá de guiá un carro o picá pedra si no vol quedás sense minjá. ¿Pera qué valíe, entonses, la capassidat de dessisió de un home, si pot sabés?
La vida ere lo pijó tirano, caudillo o dictadó conegut.
Cuan la vida l´agarre a un, li sobre consevol poder de dessisió. En cambi, ell encara estabe en condissións de dessidí, pero com sol teníe onse añs, ere son pare qui dessidíe per nell. ¿Per qué, siñó, per qué lo món se organisabe tan rematadamen mal?
Lo formaché, a pesá del estat de ánim de Daniel, lo Mussol, se sentíe orgullós de la seua dessisió y de pugué portála a bon terme. Lo que no podíen atres. La vespra habíen recorregut juns lo poble, pare y fill, pera despedís.

- Lo chic sen va demá a la siudat. Ya té onse añs y es hora de que escomenso lo grado.

Y lo formaché se quedabe plantat, miránlo an ell, com dién: "¿Qué diu lo estudián?".
Pero ell mirabe an terra entristit. No ñabíe res a di. Només calíe obeí.

Pero al poble tots se mostraben mol cordials y afectuosos, algúns massa y tot, com si los aliviare lo sabé que al cap de unes hores pedríen de vista a Daniel, lo Mussol, pera mol tems. Casi tots li donaben clatelladetes y expressaben, sense vergoña, les seues esperanses y bons dessichos:

- A vore si tornes fet un home.

- ¡Be, mosso! Tú arribarás a ministre. Entonses li ficarem lo teu nom a un carré del poble. O a la plassa. Y tú vindrás a destapá la lápida y después minjarem tots juns al ajuntamén. ¡Bona gatina eixe día!

Y Paco, lo ferré, li guiñabe un ull y lo seu pel roch despedíe un viu sentelleo.

La Pesteta gran va sé una de les que mes se van alegrá en la notissia de la marcha de Daniel, lo Mussol.

- Be te vindrá que te ficon una mica en sintura, fill. La verdat. Ya saps que yo no ting pels a la llengua. A vore si a la siudat te enseñen a respetá als animals y a no passejá les vergoñes per les carreres del poble. Y a cantá lo "Pastora Divina" com Deu mane. - va fé una paussa y va cridá -: ¡Quino! Daniel sen va a la siudat y ve a despedís.

Y va baixá Quino. Y a Daniel, lo Mussol, al vóreli de prop lo muñó, se li revivíen coses passades y experimentabe una angustiosa y sofocán presió al pit. Y a Quino, lo Manco, tamé li fée pena pedre aquell amic y pera dissimulá la seua pena se pegabe copets a la barbilla en lo muñó y sonreíe sense pará:

- Be, chic... ¡Quí puguere fé lo mateix...! res... Lo dit. - En la seua turbassió Quino, lo Manco, no advertíe que no habíe dit res -. Que sigue pera lo teu be.

Y después, Pancho, lo Sensedéu, se va picá en lo formaché perque enviabe al seu fill a un internat de flares. Lo formaché no li va doná peu pera desahogás o desfogás (desaufegás):

- Porto al chic pera que te digue adiós a tú y als teus. No ving a discutí en tú sobre si té que estudiá en un retó o en un seglar. Y Pancho sen va enriure y va soltá una palabrota y li va di a Daniel que a vore si estudiabe pera meche y veníe al poble a sustituí a don Ricardo, que ya estabe mol torpe y achacós. Después li va di al formaché, pegánli una manotada al muscle:

- Chaic, cóm passe lo tems.

Y lo formaché va di:

- No som dingú.

Y tamé lo Peó va está mol simpátic en ells y li va di a son pare que Daniel teníe un gran futur en los llibres si se dessidíe a estudiá en aplicassió y ahínco. Va afegí que sen fixaren en ell. Partín del no res habíe alcansat les mes altes cotes de la miseria. Ell no ere dingú y a forsa de colses, puñs, y de servell habíe fet una carrera y habíe triunfat. Y tan orgullós estabe de ell mateix, que va escomensá a torse la boca de una manera espasmódica, y cuan ya casi se mossegabe la negra patilla  (o pulsera) se van despedí dell y lo van dixá a soles en los seus momos, lo seu orgull íntim y los seus frenetics aspavens.

Don José, lo mossen, que ere un gran san, li va doná bons consells y li va dessichá lo éxit mes gran. A la legua se advertíe que don José sentíe pena de pédrel. Y Daniel, lo Mussol, va recordá lo seu sermó del día de la Virgen. Don José, lo mossen, va di entonses que cadaú teníe un camí marcat a la vida y que se podíe renegá de eixe camí per ambissió y sensualidat y que un mendigo o pidolán podíe sé mes ric que un millonari al seu palau, carregat de marmols y criats.

Al recordá aixó, Daniel, lo Mussol, va pensá que ell renegabe del seu camí per la ambissió de son pare. Y va contindre un tremoló. Se va entristí al pensá que a lo milló, cuan ell tornare, don José ya no estaríe al confessonari ni podríe díli "gitanot", sino a una hornacina de la parroquia, convertit en un san de corona y peana. Pero, en eixe cas, lo seu cos se podriríe com lo de Germán, lo Tiñós, al sementeriet dels dos sipresos prop de la iglesia. Y va mirá a don José en insistensia, agobiat per la sensassió de que no tornaríe a vórel parlá, acsioná, enfilá los seus ullets pitañosos y aguts. Y, al passá per la finca del Indiano, va voldre ficás trist al pensá en la Mica, que se casaríe un de aquells díes, a la siudat. Pero no va sentí cap pena per no pugué vore a la Mica, sino per la nessessidat de abandoná la vall sense que la Mica lo veiguere y lo compadiguere y pensare que ere desgrassiat. Lo Moñigo no habíe volgut despedís perque Roc baixaríe a la estassió al matí. Lo abrassaríe y vigilaríe si ere un home. Moltes vegades li habíe advertit lo Moñigo:

- Al anáten no tens que plorá. Un home no té que plorá encara que se li mórigue son pare entre horribles dolós. Daniel, lo Mussol, recordabe en nostalgia la seua radera nit a la vall. Va pegá mija volta al llit y va torná a mirá la cresta del Pic Rando relluín per los primés rayos del Sol. Se li van moure les aletes del nas al persibí un braf intens de herba humida y de boñiga. De repén, se va sobressaltá. Encara no se sentíe cap movimén a la vall y, sin embargo, acababe de escoltá una veu humana. Va pará la orella. La veu li va arribá, intensionadamen amortiguada:

- ¡Mussol!

Se va eixecá del llit, exaltat, y se va assomá a la finestra que donabe a la carretera.
Allí baix, al asfalt, en una lechera vuida a la ma, estabe la Uca-uca. Li brillaben los ulls de una manera extraña.

- Mussol, ¿saps? vach a La Cullera a buscá lleit. No te podré di adiós a la estassió.

Daniel, lo Mussol, al escoltá la veu grave y dolsa de la chiqueta, va notá que algo mol íntim se li esgarrabe a dins del pit. La chiqueta fée pendulejá la lechera sense pará de mirál. Les seues trenes brillaben al sol.

- Adiós, Uca-uca - va di lo Mussol. Y la seua veu teníe una tremoló inusitada.

- Mussol, ¿Ten enrecordarás de mí?

Daniel va apoyá los colses al alféizar y se va aguantá lo cap en les mans. Li fée molta vergoña di alló, pero ere esta la seua radera oportunidat.

- Uca-uca...- va di, al final -. No li dixos a la Pesteta que te trague les peques, ¿me sens? ¡No vull que te les trague! Y se va apartá de la finestra a escape, perque sabíe que ploraríe y no volíe que la Uca-uca lo veiguere plorá. Y cuan va escomensá a vestís lo va invadí una sensassió mol viva y clara de que empreníe un camí diferén del que lo siñó li habíe marcat. Y, al remat, va plorá.

(S'ha acabat.)

miércoles, 18 de septiembre de 2024

Pitansa - Picaplait, Picaplag

 

Pitansa, s. f., pitance, bombance, distribution de vivres. 

Voyez Denina, t. III, p. 59.

Conoc sa glotonia, 

Per que li fazia far pitansa, cant podia. V. de S. Honorat. 

Il connut sa gloutonnerie, c'est pourquoi il lui faisait faire distribution de vivres, quand il pouvait. 

ANC. FR. Et si vivomes en pitance.

De vin et de poissons pitance. 

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 84 et 90.

CAT. Pitansa. ESP. Pitanza. PORT. Pitança. IT. Pietanza.

(chap. Pitansa, pitanses : minjá, minjada, banquete.)


Pitar, v., becqueter.

Las passeras que pitavan. Trad. d'un Évangile apocryphe.

Les passereaux qui becquetaient.

E 'l dui foron trepan ab lor,

E 'l terz pitan sul portal de la tor.

Pierre de Durban: Peironet.

Elles deux furent tapageant entre eux, et le troisième becquetant sur le portail de la tour.

(chap. Picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades. Picotejá: picotejo, picoteges, picotege, picotegem o picotejam, picotegéu o picotejáu, picotegen; picotejat, picotejats, picotejada, picotejades.)


Piu, s. m., piü, cri des oiseaux, action de piauler.

Li auzelhet chanton piu.

Le moine de Montaudon: Mout me platz. 

Les oiselets chantent piü.

M' agradon l'auzel quan canton piu. 

P. Vidal: Be m' agrada. 

M'agréent les oiseaux quand ils chantent piü. 

CAT. Piu. (chap. ESP. Pío.)

2. Piular, v., lat. pipilare, piauler, piailler, brailler, crier.

Cant auzel non pot piular.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand oiseau ne peut piauler.

Ieu chant enan, et en piu.

Arnaud de Cotignac: La douss' amor.

Je chante auparavant, et j'en piaille.

Piulan e bufan e briven. Roman de Jaufre, fol. 57.

Criant et soufflant et s'empressant.

CAT. Piular. ESP. Pipiar (piar). PORT. Pipilar. IT. Pipilare. 

(chap. Piulá: piulo, piules, piule, piulem o piulam, piuléu o piuláu, piulen; piulat, piulats, piulada, piulades.)

3. Piulament, s. m., piaulement, piaillement, tintement.

En las aurelhas brug et piulament.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Dans les oreilles bruit et tintement.

(chap. Lo muixó tintepere piule “tintepere, tintepere, no 'm fotrás, tururut! En fransés tintement : piulamén, piulamenta, piulamentes, piulit, piulits; pitit, pitits; chulit, chulits.) 

Lo muixó tintepere piule “tintepere, tintepere, no 'm fotrás, tururut! En fransés tintement : piulamén, piulamenta, piulamentes, piulit, piulits; pitit, pitits; chulit, chulits


Piucela, Pieucela, Piusella, Pieusella, Pulsella, Piuzela, Pieuzela,

Pucela, s. f., du lat. puella, pucelle, vierge.

Mais cen piuzelas vos ai vist maridar.

Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.

Plus de cent pucelles je vous ai vu marier.

S' assis 

Davant las pulsellas, e dis.

Un troubadour anonyme: Seinor vos. 

S'assit devant les pucelles, et dit.

La corrompuda a lo cami tot ubert; la pieuzela a lo cami tot claus.

Liv. de Sydrac, fol. 83.

La corrompue a le chemin tout ouvert; la pucelle a le chemin tout clos.

Ce mot servait à indiquer les distinctions de rang, d'état.

Non a donzela 

Ni dona ni pieusela.

Amanieu des Escas: En aquel.

Il n'y a damoiselle ni dame ni pucelle.

IT. Pulcella, pulzella. (chap. Pubilla, pubilles; donsella, donselles; dona virgen, dones virgens; casta, castes.)

2. Piucel, Pieucel, Pucel, Piussel, Piusel, Piuselh, Pieusel, Piuzel, Pieuzel, adj., puceau, vierge. 

Engal d'un tozet piucel.

Giraud de Calanson: Ara s' es.

A l'égal d'un jeune garçon puceau.

Reina, maire piusella, 

Filla de paire piuselh.

Folquet de Lunel: Si com la.

Reine, mère pucelle, fille de père puceau.

Ma cara piuzela m laisset. V. de S. Alexis.

Ma chère pucelle me laissa.

Fig. Son cors de totz mals piussel.

Folquet de Lunel: Si com la. 

Son corps de tous maux vierge. 

Quar es gai' et isnela

E de tots mals aibs pucela,

L' am mais.

P. Vidal: Be m pac.

Parce qu'elle est gaie et alerte et de toutes mauvaises qualités vierge, je l'aime davantage.

(chap. Pubill, pubills; donsell, donsells; home virgen, homens virgens; casto, castos.)

3. Piucelatge, Pieucelatge, Piusellatge, Pieuselatge, Piuzelatge, Pieuzelatge; s. m., pucelage.

Molt es digna causa, qui garda son pieuzelatge per Dieu.

Liv. de Sydrac, fol. 83. 

C'est moult honorable chose, qui garde son pucelage pour Dieu.

En la Verge car' ab car piusellatge.

R. Gaucelm de Beziers: A Dieu. 

En la Vierge chère avec précieux pucelage.

IT. Pulcellagio. (chap. virginidat, virginidats; “pubillache”)

4. Despiucelatge, Despieucelatge, Despiuselatge, Despieuselatge, Despiuzelatge, Despieuzelatge, s. m., dépucelage, défloration.

Non vuelh mon despiuselatge 

Camjar per nom de putana.

Marcabrus: L'autr'ier.

Je ne veux pas mon dépucelage changer pour nom de catin.

(chap. Desflorassió, desflorassions; perdua de la virginidat.)

5. Despiucelar, Despieucelar, Despiuselar, Despieuselar, Despiuzelar,

Despieuzelar, v., dépuceler, déflorer. 

Si la despiucelet. Arbre de Batalhas, fol. 40. 

S'il la dépucela. 

Part. pas. Uns joves escudiers l' avia despiuselada. V. de S. Honorat. 

(chap. Un jove escudé l' habíe desvirgat, despubillat, desflorat; li habíe tret la virginidat.) 

Un jeune écuyer l'avait dépucelée.

O vos vulhatz o no, seretz despiucelada. Roman de Fierabras, v. 2778. Ou que vous vouliez ou non, vous serez dépucelée.

IT. Spulcellare. (ESP. Desvirgar, desflorar. Chap. Desvirgá, desflorá, traure la virginidat, despubillá.)


Piuze, Piutz, s. f., lat. pulex, puce. 

Piuze, o piutz pren nom de polvera, on ha mays so noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 257. 

Puce, ou puce prend nom de poussière, où elle a davantage sa nourriture. 

IT. Pulce.

2. Piussa, s. f., puce. 

Co 's ayssi piussa. Trad. d'Albucasis, fol. 15. 

Comme est aussi puce.

(ESP. Pulga. Chap. Pussa, pusses; pusseta, pussetes; pussota, pussotes.)


Pixida, s. f., lat. pixidem, cassette, coffret, boîte.

Pixida per boyssha. Leys d'amors, fol. 69.

Coffret pour boîte.

La pixida de la ancha. Trad. d'Albucasis, fol. 55. 

La boîte de la hanche.


Pizar, v., lat. pisare, piler, broyer. 

Cascu pren son aur e son argen; pizero lo.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 18. 

Chacun prend son or et son argent; ils le pilèrent.

- Part. prés. Ayant la forme de pilon. 

Pinhe... ha agudas fuelhas et pizanas.

Eluc. de las propr., fol. 218.

Le pin... a feuilles aiguës et ayant la forme de pilon. 

Part. pas. Pizat, et mesclat ab mel. Eluc. de las propr., fol. 190.

Pilé, et mêlé avec miel.

ANC. CAT. Pitjar. ESP. Pisar (picar, machacar). PORT. Pizar. 

(chap. Machacá, picá, moldre. Vore mes amún v. Pilar.) 


Plag, Plach, Placht, Plai, Play, Plait, Plat, s. m., lat. placitum, plaid, procès, différend, querelle, dispute.

Per qu'ieu voill e m platz

Qu'el Dalfin sia 'l plaitz pausatz.

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

C'est pourquoi je veux et me plaît qu'au Dauphin soit le différend soumis.

Son totz enlassatz els lasses del dyable, so es en plachtz et en complanchas. V. et Vert., fol. 60.

Ils sont tous enlacés aux lacs du diable, c'est-à-dire en procès et en plaintes.

Ja per plag que m'en mueva, 

No m solvera de son liam.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 

Jamais pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.

ANC. FR. Alions oïr les plez de la porte que en appelle maintenant les requestes. Joinville, p. 13.

Plaiz de forez, plaiz de moneies. Roman de Rou, v. 6005. 

Mut cumençastes vilain plait

De moi hunir é laidengier 

E de la roïne avillier.

Marie de France, t. 1, p. 230.

Que s'il pueent plain pié de terre

Sor lor voisins par plet conquerre.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 403.

- Demande, poursuite, sollicitation, traité.

S' ab autra dompna far saupes

Tal plag qu'ab si m colgues.

G. Adhemar: Chantan dissera.

Si avec autre dame je savais faire telle poursuite qu'avec soi elle me couchât.

Manthas n' i a qu' els plus savays 

Acuelhon mielhs en totz lurs plays.

G. Adhemar: Ieu ai ja. 

Maintes il y en a qui les plus vils accueillent mieux dans toutes leurs demandes.

ANC. FR. Et li plais fu tels que il rendirent le chastel. 

Villehardouin, p. 162.

Firent pais e plait al rei David. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 52.

- Question, difficulté, propos.

Guillem, d'un plag novel que non auzis ancmais

Me fo mandat l' autr' ier. 

Senher coms, lo sagel d' amor, senes biais, 

Ai legit tot entier, per qu'ieu sai totz los plais. 

T. d'un Comte et de Guillaume: Guillem d'un. 

Guillaume, d'une question nouvelle que tu n'entendis jamais il me fut donné connaissance l'autre jour.

Seigneur comte, le code d'amour, sans biais, j'ai lu tout entier, c'est pourquoi j'en sais toutes les difficultés.

Loc. Pus plag d'amor laissatz per sermonar.

O si cantas per plag de joglaria. 

T. de Giraud et de Bonfils: Auzit ai dir.

Puisque propos d'amour vous laissez pour sermonner.

Ou si tu chantes pour question de jonglerie.

Voyez Clamar, Part, Prendre, Sonar.

ANC. CAT. Pleyt. CAT. MOD. Plet. ESP. PORT. Pleito. IT. Piato.

(chap. Pleito, pleitos o pleite, pleites; vore lo pleite al sol, a la novela Pedro Saputo.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

2. Plaidey, s. m., pourparler, accord, causerie, entretien, propos.

Quan fon armat, no volc prendre plaidey. 

Bertrand de Born: Pus li baron.

Quand il fit armé, il ne voulut prendre accord. 

Domna, no us sai dir loncs plaideys.

Rambaud d'Orange: Pos tals sabers. 

Dame, je ne vous sais dire longs propos.

3. Playde, adj., discoureur, querelleur, chicaneur.

Reis plaides, 

Tolhen quan dar deuria.

Serveri de Girone: No vals jurar. 

Roi querelleur, enlevant quand donner il devrait. 

Cominal, vielh, flac, playdes.

Garins d'Apchier: Cominal. 

Cominal, vieux, flasque, chicaneur.

- Substantiv. Défenseur.

Ab belhs ditz cortes,

Conquier e gazanha

Amics e playdes.

G. Magret: Una dona.

Avec beaux propos courtois, elle conquiert et gagne amis et défenseurs.

4. Plaideiaire, Plaieador, s, m., plaideur, chicaneur.

D'aisso serai plaideiaire 

Qu'en amor a son esper.

Pierre d'Auvergne: Rossinhol.

De ceci je serai chicaneur qui en amour a son espoir.

Si... negus dels plaieadors dis se esser greviatz o nafratz.

Statuts de Montpellier, de 1204. 

Si... nul des plaideurs se dit être malade ou blessé. 

ANC. FR. Mes plaidoyeurs... déclinoient au dernier but de plaidoirie.

Rabelais, liv. III, ch. 29. 

CAT. Pledejaire, pledejador. ESP. Pleiteador. IT. Piatitore.

(chap. Pleitejadó, pleitejadós, pleitejadora, pleitejadores.)

5. Plaideiamen, Plaideyamen, Plaiejamen, s. m., plaidoyer, discours, plaidoirie.

Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen.

P. Cardinal: Un sirventes novel. 

Toute sa cour je ferai émerveiller, quand ils entendront le mien plaidoyer.

No trobon adop que lur sia onratz, 

Ni nul plaiejamen senes covens fermatz. 

Izarn: Diguas me.

Ils ne trouvent équipage qui leur soit honorable, ni nulle plaidoirie sans convention assurée.

6. Plaideria, s. f., plaidoirie, discussion, procès.

En guerras met sas rendas

Et en plaideria.

P. Cardinal: Qui ve. 

En guerres il dépense ses rentes et en procès.

7. Plaitzio, s. f., plaidoirie, procès.

Que aquo fassan esmendar senes tota plaitzio.

Coutume de Tarraube de 1284. 

Que cela ils fassent amender sans aucune plaidoirie.

8. Plaidejar, Plaideiar, Plaideyar, Pledeiar, Playejar, Plaegar, v., plaider, disputer, contester, tourmenter, tracasser, quereller, poursuivre.

Co puescon citar e playejar lurs vesis. V. et Vert., fol. 15. 

Comment ils puissent citer et poursuivre leurs voisins.

Pot plaideiar per aquel de qui el es tuaors o curaors.

Si el plaeget premeirament a aquel que la alienet.

Trad. du Code de Justinien, fol. 4 et 10. 

Peut plaider pour celui de qui il est tuteur ou curateur.

S'il intenta procès premièrement à celui qui l'aliéna. 

Fora mielhs, per la fe qu'ieu vos dey, 

Al rey Felip que mogues lo desrey 

Que plaideyar armat sobre la gleza.

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Il serait mieux, par la foi que je vous dois, au roi Philippe qu'il déclarât la guerre que de disputer armé sur la glèbe.

Dretz es que dona esquieu

So don vol c'om plus la plaidey.

Arnaud de Marueil: Ab plazen. 

Il est juste que dame évite ce dont elle veut qu'on la tourmente plus.

- Raccommoder, s'accorder, traiter. 

Lo gran tort plaideya pietatz. 

Pistoleta: Aitan sospir.

Pitié raccommode le grand tort.

Quant franqueza los plaideia e merces.

Peyrols: Tos temps.

Quand franchise les raccommode et merci.

Domna met mot mal s'amor, 

Que ab trop ric hom plaideia.

Azalais de Porcairagues: Ar em al. 

Dame place moult mal son amour, qui avec trop puissant homme s'accorde.

Estiers sa cort non plaideya.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum. 

Hors de sa cour il ne traite pas. 

Prov. Qui ben guerreia, ben pledeia.

Rambaud de Vaqueiras: Eissamen.

Qui bien guerroie, bien traite. 

ANC. FR. Leur débat avoit esté plaidoyé. Comines, liv. I, p. 349.

CAT. Pledejar. ESP. PORT. Pleitear. IT. Piateggiare.

(chap. Pleitejá: pleitejo, pleiteges, pleitege, pleitegem o pleitejam, pleitegéu o pleitejáu, pleitegen; pleitejat, pleitejats, pleitejada, pleitejades.)

9. Desplaideiar, v., réparer, redresser, dédommager.

Fig. Laus lo desplaideia,

Que es avutz malmenat.

G. Riquier: Si m fos tan.

Louange le dédommage, vu qu'il a été maltraité.

(chap. Despleitejá : repará lo dañ, lo mal.)

10. Picaplait, Picaplag, s. m., pique-procès, chercheur de procès.

Ce terme de mépris a son analogue dans le français actuel: on appelle vulgairement pique-assiette ce que les anciens nommaient un parasite. Picaplag per avocat.

Us picaplaitz m'a del tot mort, 

Quar playdeiar me fay a tort.

Leys d'amors, fol. 147. 

Pique-procès pour avocat.

Un pique-procès m'a entièrement tué, car plaider il me fait à tort.

(ESP. Picapleitos; chap. Picapleites, picapleitos, buscadó de prossés, prossesos.)

lunes, 24 de noviembre de 2025

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint

Ponch, Pong, Ponh, Punt, Poynh, Point, Puint, s. m., punctum, point, terme de géométrie.
A ponch del escayre.
Trad. du Tr. d' Arpentage, part. 1re, c. 18.
A point de l'équerre.
- Pôle.
Ponchtz arthic et anthartic.
Eluc. de las propr., fol. 119.
(chap. Polos ártic y antártic.)
Point arctique et antarctique.
- Terme de grammaire, signe qui sert à déterminer une phrase. 
Li denan dig ponch han diverses noms, quar coma... ha nom ponch suspensiu, e colum ponch mejancier, e periodus ponch pla.
Leys d'amors, fol. 144. 
Les devant dits points ont divers noms, car coma... a nom point suspensif, et colum point moyen, et périodus point simple.
- Instant, moment, une des divisions du temps.
Us pong es d' ora quarta partz.
(chap. Un pun es la cuarta part de un hora: 15 minuts, un cuart.)
Brev. d'amor, fol. 43.
Un point est d'heure la quatrième partie. 
Foron al ponh que foron batejatz.
V et Vert., fol. 28.
Ils furent au moment qu'ils furent baptisés.
- Terme d'astrologie.
En plus greu point non pot nuills esser natz.
Sordel: Qui be s membra. 
En plus difficile point nul ne peut être né.
L' art de l' austronomia e de las planetas e dels signes e dels ponhs e de las oras. Liv. de Sydrac, fol. 44.
L'art de l'astrologie et des planètes et des signes et des points et des heures.
Era tals ora e tals poinz que, segon la razon dels agurs ni de poinz e d' estrolomia, non era bon comensar negun gran faich.
V. de Bertrand de Born. 
Il était telle heure et tel point que, selon la raison des augures et des points et de l'astrologie, il n'était pas bon de commencer nul grand fait.
- A divers jeux, en parlant des nombres.
Neis si m doblava 'l mals d' aital faisso
Com dobla 'l poins del taulier per razo. 
Folquet de Marseille: En chantan.
Même si me doublait le mal de telle façon comme double le point de l'échiquier par raison.
Aysso son los XVIII poynhs dels datz que gieta lo dyable sobre l' arma d'  home accidios. V. et Vert., fol. 13.
Ce sont les dix-huit points des dés que le diable jette sur l'âme de l'homme paresseux.
- Partie d'un tout, d'une science.
Especialmens els articles et els ponhs de la fe.
V. et Vert., fol. 102. 
Spécialement aux articles et aux points de la foi.
- État, position, situation.
Aissi par issida del ponh
Ab mal parlier, dona prezans.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel. 
Ainsi paraît sortie du point avec méchant parleur, dame méritante.
- Le moment où commence le jour ou la nuit.
En aquel ponh que lo solelhs apar es ponhs del jorn, et en aquel ponh qu' el nos falh, el es ponhs de la nueh. Liv. de Sydrac, fol. 71.
A ce point que le soleil apparaît est point du jour, et à ce point qu'il nous manque, il est point de la nuit.
Del ponh del jorn.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 58. 
Du point du jour.
- Terme de musique.
Cantar en sancta gleysa per ponhs e per accens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Chanter en sainte église par points et par accents. 
Loc. Disen qu' el era malaute, e si era sus en bon puint.
Arbre de Batalhas, fol. 95. 
Disant qu'il était malade, et il était sur (pied) en bon point.
La nobla ciptatz, 
Per los nostres peccatz, 
A mal pong fora messa.
V. de S. Honorat.
La noble cité, par les notres péchés, à mauvais point serait mise.
Adv. comp. Cant la lun' es pauzada ponh e ponh drechamens.
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Quand la lune est posée point à point directement. 
Chansos, si t plai, a point t' en vai coren.
Giraud de Borneil: Toi aissi m pren. 
Chanson, s,'il te plaît, à point va-t'en courant. 
Volem que sian de punt en punt... observadas e gardadas. 
Statuts des tailleurs de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.
(N. E. Ahora comparad textos de Cataluña de las mismas fechas, y veréis cuánto se parecen. Por ejemplo, textos que editó Bofarull en los tomos de la Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón; en esta fecha hay muchos de cuando la guerra de los catalanes contra su rey Juan II, padre del futuro Fernando II el católico.)
Voulons qu'elles soient de point en point... observées et gardées.
(chap. Volem que siguen de pun en pun... observades y guardades.)
Car de totz ponhs lo dessena.
Brev. d'amor, fol. 25.
Car de tous points elle le rend fou.
CAT. Punt. ESP. Punto. PORT. Ponto. IT. Punto.
2. Ponh, Point, adv. de nég., point, pas.
Aissi com lo solelhs intra pel veire e no 'lh fai ponh de dampnage.
Liv. de Sydrac, fol. 14.
Ainsi comme le soleil entre par le verre et ne lui fait point de dommage.
(chap. Aixina com lo sol entre per lo vidre y no li (ni pun) gens de mal.)
Point no us en sove.
Rambaud d'Orange: Dona si.
Point ne vous en souvient.
3. Punctal, adj., ponctuel, exact, certain, déterminé par un point.
En una punctal partida de miral.
Eluc. de las propr., fol. 264.
En une certaine partie de miroir. 
CAT. ESP. (chap.) Puntual. PORT. Pontual. IT. Puntuale.
4. Poncha, Punta, s. f., pointe. 
Mes l' espaza, per la poncha, sotz la tetina.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 17. 
Mit l'épée, par la pointe, sous le téton. 
Punta de lansa.
Arbre de Batalhas, fol. 238. 
Pointe de lance. 
(chap. Punta de llansa, puntes de llanses.)
Fig. Ab poncha d'amor que m sostra 
Lo cor.
G. Rudel: No sap. 
Avec pointe d'amour qui m'arrache le coeur.
(chap. En puncha d'amor que m'arrenque lo cor.)  
Loc. Aissi coma gales ben oncha
Fai en la mar plus leu sa poncha. 
Deudes de Prades, Poëme des Vertus. 
Ainsi comme galère bien enduite fait en la mer plus facilement sa pointe.
CAT. Punxa. ESP. Punta. PORT. Ponta. IT. Punta. (chap. Puncha, punches; v. punchá: puncho, punches, punche, punchem o puncham, punchéu o puncháu, punchen; punchat, punchats, punchada, punchades.)
- Pioche.
Donavan am ponchas 
Et am pics sus l' escueyll.
V. de S. Honorat. 
Donnaient avec pioches et avec pics sur le roc.
(chap. Pica, piques; pic, pics; v. picá: pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades.)
5. Ponchia, s. f., pointe, sorte de clou. 
Tota saumada de ponchias.
Cartulaire de Montpellier, fol. 105. 
Toute charge de pointes.
6. Punccio, Puncio, s. f., lat. punctio, douleur poignante, élancement.
Punccio et arsura.
Eluc. de las propr., fol. 60.
Douleur poignante et brûlure.
Sentia puncio de jos la aurelha dreyta.
(chap. Ell o ella sentíe (o yo sentía) punchades deball de la orella dreta.)
Trad. d'Albucasis, fol. 49. 
Sentait élancement dessous l'oreille droite.
ESP. Puncion (punción, dolor punzante). IT. Punzione. (chap. Punsió, punsions : punchada, punchades; se fa aná sobre tot en medissina, punsió lumbar, biopsia, injecsió, vacuna.)
7. Punctatio, Ponctacio, Punctacio, s. f., aspérité d'un corps pointu, ou hérissé de pointes. 
Per punctatio de lima.
Trad. d'Albucasis, fol. 18. 
Par aspérité de lime.
- Douleur poignante, élancement.
Ponctacio de dolor de aurelhas.
Trad. d'Albucasis, fol. 6. 
Élancement de douleur d'oreilles. 
ESP. Puntacion (“puntación”, puntada). PORT. Pontuação.
8. Ponchamen, s. m., pointement. 
De los XV cans los XV ponchamens.
P. de Corbiac: El nom de.
Des quinze chants les quinze pointements.
9. Ponchor, s. f., pointe.
L' espic que geta es talment dit, quar spiclum (spiculum) es ponchor, et el es agut et pongent.
Eluc. de las propr., fol. 223.
L'épi qu'il produit est ainsi dit, parce que spiculum c'est pointe, et il est aigu et piquant.
10. Ponchet, s. f. dim., petit point, globule.
I bassinet... un ponchet dessus... et al pe del cordon un autre ponchet.
Tarif des monnaies en provençal. 
Un bassinet... un petit point dessus.... et au pied du cordon un autre petit point.
(chap. Puntet, puntets; puntadeta, puntadetes si se parle de cusí, bordá.)
11. Ponchadamen, adv., à la suite, consécutivement.
Pauzadas ponchadamen ses tota conjunctio.
Leys d'amors, fol. 126. 
Posées à la suite sans aucune conjonction. 
IT. Puntatamente.
12. Poncheta, s. f. dim., petite pointe. 
Aitan can levar en poiretz 
Ab la poncheta d'un coutel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant que vous pourrez en lever avec la petite pointe d'un couteau.
CAT. Punteta. (chap. Puncheta, punchetes; punteta, puntetes.)
13. Ponchura, Punctura, s. f., lat. punctura, piqûre.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert. fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
Contra punctura d' escorpio.
(chap. Contra picotada, fisonada d' arreclau o arraclau.)
Eluc. de las propr., fol. 155.
Contre piqûre de scorpion.
ANC. FR. La moindre pointure d'une simple cholique. 
Les vives pointures de celle-cy nous donnent de bien plus vertes entorses.
Camus de Belley. Diversités, t. 1, fol. 388. 
ESP. PORT. IT. Puntura.
14. Ponchaire, s. m., pointeur, terme d'église.
Y a ordonnats de ponchaires los quals an jurat et promes de far l' ufici justamen. 
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
Y a ordonné des pointeurs, lesquels ont juré et promis de faire l'office justement. 
ESP. Puntador.
15. Poncharia, s. f., pointage, l'action de pointer les absents. 
A facha la taula de poncharia.
Tit. de 1409. Bosc, Mémoires du Rouergue, t. III, p. 250. 
A fait la table de pointage. 
PORT. Pontaria.
16. Ponticitat, s. f., pointicité, qualité de ce qui est pointu, piquant.
Fig. Mixtio de ponticitat am dossor.
Carn de buou per so es plazent et de cervi quar han ponticitat.
Stiptica sabor es comtada entre ponticas... quar ponticitat no es mas intenssa et fort stipticitat.
Eluc. de las propr., fol. 271.
Mixtion de pointicité avec douceur.
Chair de boeuf pour cela est agréable et (celle) de cerf parce qu'elles ont pointicité.
Saveur astringente est comptée entre les piquantes... parce que pointicité n'est qu'intense et fort resserrement.
17. Pontic, adj., pointu, piquant. 
Sabor... pontica.
(chap. Sabor, gust picán.)
Eluc. las propr., fol. 271. 
Saveur... piquante.
18. Ponhemen, Ponjement, s. m., piqûre, élancement.
Per lo ponjement de la cheira.
Trad. de Bède, fol. 51.
Par la piqûre du cilice. 
Fig. Ponhemen de gran dolor.
Passio de Maria. 
Élancement de grande douleur. 
ANC. CAT. Punyiment. ESP. Pungimiento. IT. Pungimento, pugnimento.
19. Ponchut, adj., pointu.
A las aurelhas ben ponchudas.
(chap. Té les orelles ben puntiagudes; en punta.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
A les oreilles bien pointues.
20. Punchier, s. m., pioche.
Pogues passar ab son punchier, et qu' ell punchiers foz d'una canna d'alt e d' un' altra d' ample.
(chap. Que puguere passá en sa (la seua) pica, y que la pica fore d'una caña d'alt y d'un atra d'ample. Caña : antiga mida.)
Régl. sur les mines d'Hierle. Hist. de Nîmes., t. I, pr., p. 72. 
Pût passer avec sa pioche, et que la pioche fût d'une canne de haut et d'une autre de large.
21. Ponctalment, adv., ponctuellement, exactement.
Auteza... de torr... si pot saber de lonh, per artifici de mezurar...; deves pendre una post, o fust...; entro que pel somelh del fust veia lo somelh de la torr ponctalment.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Hauteur... de tour... se peut savoir de loin, par artifice de mesurer...; vous devez prendre une planche, ou fût...; jusqu'à ce que par le sommet du fût il voie le sommet de la tour exactement. 
CAT. Pontualment. ESP. Puntualmente. PORT. Pontualmente. IT. Puntualmente. (chap. Puntualmen, exactamen.)
22. Punger, Ponjer, Poigner, Ponher, v., lat. pungere, piquer, aiguillonner, stimuler, exciter, poindre.
(chap. Punchá, picá, agulloná, estimulá, exitá.)
Aguilla sembla qu'el ponga.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Il semble qu'une aiguille le pique.
Fig. En aquel sirventes el poins fort lo rei Felip qu'el degues comensar la guerra.
V. de Bertrand de Born.
Dans ce sirvente il stimule fort le roi Philippe (pour) qu'il dût commencer la guerre.
Tem que la dolor me ponja.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta. 
Je crains que la douleur me poigne. 
Aissi m punh al cor e m toca 
E m tolh manjar e dormir.
Hugues de La Bachelerie: Per grazir. 
Ainsi m'aiguillonne au coeur et me touche et m'ôte le manger et le dormir.
Amors...
Plus suau ponh qu'una mosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Amour... plus doucement pique qu'une mouche.
- Donner des éperons à un cheval, s'élancer.
(chap. Punchá a un caball en los espolons; espoloná.)
Punhetz avant, baro, no 'ls ne laychem anar.
Roman de Fierabras, v. 3420. 
Piquez en avant, barons, ne les en laissons pas aller.
Fig. Amor pung vas mi e desreia
Si que, ses leis, no m pot vida valer.
G. Faidit: Molt mi. 
Amour pique vers moi et déborde de telle sorte que, sans lui, ne me peut la vie valoir. 
Subst. et loc. fig.
Car vei c' al poigner d' esperos, 
Non puosc far tant que joi cobres.
Giraud de Borneil: A ben chantar. 
Car je vois qu'au piquer d'éperons, je ne puis pas faire tant que joie je recouvrasse. 
Part. prés. De ponhens espinas coronat.
(chap. De punchans espines coronat; que punchen.)
Folquet de Romans: Quan lo.
De poignantes épines couronné. 
Fig. El sieu dobl' esgard poingnen.
Lanfranc Cigala: Un avinen ris. 
Le sien double regard poignant.
Part. pas. Car en sui poingz de l' espina.
Lanfranc Cigala: Gloriosa sainta. 
Car j'en suis piqué par l'épine.
Se sentira ponhs de las ponchuras del verinos serpens de yfern.
V. et Vert., fol. 84.
Se sentira point par les piqûres du serpent venimeux d'enfer.
CAT. Punyir. ESP. PORT. Pungir. IT. Pungere, pugnere.
23. Pungitiu, adj., excitatif, poignant, stimulatif.
Pungitiva dolor.
Eluc. de las propr., fol. 94.
Douleur poignante.
ESP. Pungitivo. IT. Pungitivo, pugnitivo. (chap. Punchán, punchans; pugnitiu, pugnitius, pugnitiva, pugnitives.)
24. Ponhar, Poignar, Poingnar, Punhar, Pungnar, Ponchar, Punchar, v., tâcher, s'efforcer, se hâter, s'empresser, se peiner.
(chap. Pugná, luchá, esforsás, empeñás, donás pressa, empendre, etc. Pugno, pugnes, pugne, pugnem o pugnam, pugnéu o pugnáu, pugnen; pugnat, pugnats,  pugnada, pugnades.)
Ben deuria
Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver, 
De fin' amor leialmen mantener.
G. Faidit: Tug cilh.
Bien devrait chacun, qui bon mérite veut avoir, tâcher de maintenir loyalement fidèle amour. 
Degra poignar al finir.
Hugues de Saint-Cyr: Anc enemics.
Devrait se hâter au finir.
Qui no poingna que vailla
Mais qu' enans non ha valgut?
T. de Cadenet et de Guionet: Cadenet pro. 
Qui ne s'efforce qu'il vaille plus qu'auparavant il n' a valu?
Om se pung de Deu servir.
Folquet de Romans: Can ben me. 
On s'empresse de servir Dieu. 
ANC. FR. Del chevalier ki apoignoit vers ti?
Roman de Gérard de Vienne, v. 1665.
- Pointer, marquer.
Segon que vezets ponchar algunas vetz una letra.
Leys d'amors, fol. 144.
Selon que vous voyez pointer aucunes fois une lettre.
Part. pas. Qui be no sapcha que ditz p
Ponchat, et en apres .I. (1) g.
B. Carbonel: Un sirventes de.
Qui ne sache bien que signifie p pointé, et par après un g.
CAT. Punxar. ESP. Punzar. IT. Puntare. (chap. Punchá.)
25. Poigna, Ponha, s. f., empressement, soin, effort, peine.
Ai perdut ma poigna
E mon sirventes.
Tomiers et Palazis: De chantar. 
J'ai perdu mon effort et mon sirvente.
Hi ai tota ma ponha meza.
Peyrols: Be m cuiava.
J'y ai mis tout mon soin.
ANC. CAT. Punya. (chap. Pugna, pugnes; esfors, pena.)
26. Apontamen, s. m., traité; accord, arrangement, accommodement.
Parlementar an els de qualque apontamen. 
Dit e declarat lo dit apontamen al dit abat. 
Chronique des Albigeois, col. 16 et 3. 
Parlementer avec eux de quelque accommodement. 
Dit et déclaré ledit accommodement audit abbé. 
CAT. Apuntament. ESP. Apuntamiento. PORT. Apontamento. 
IT. Appuntamento. (chap. Apuntamén, apuntamens; acord o acuerdo, acords o acuerdos, tratat, tratats.)
27. Apontar, Apointar, v., convenir, régler.
Part. pas. Dit et apontat que lo dit abat de Cisteaux. 
(N. E. Se encuentra en un texto de Cataluña: Cistell por Císter.)
Chronique des Albigeois, col. 3.
Dit et convenu que ledit abbé de Cîteaux.
- Appuyer.
Sus son espieut s' apunta per denant so mento.
Roman de Fierabras, v. 4516. 
Sur son épieu s'appuie par devant son menton. 
Part. pas. Apointat era entr' els.
Chronique des Albigeois, col. 7. 
Il était convenu entr'eux.
CAT. ESP. Apuntar. PORT. Apontar. IT. Appuntare. (chap. Apuntá, acordá, tratá; apoyá, apuntalá.)
28. Esponchar, v., épointer.
Aygla, quan si repausa, plega sas unglas per que no si esponcho.
Eluc. de las propr., fol. 49.
L'aigle, quand il se repose, ploie ses ongles pour qu'ils ne s'épointent pas. CAT. Espuntar. IT. Spuntare. (chap. Espuntá, espuntás: pedre la punta. Des passe a ES, com a escamochá, escapsá, estossolá, etc.)
29. Compunctio, Compuncio, s. f., lat. compunctio, componction. Thesaurs es bona compunctios. 
Si 'l cors n' a compunctio. 
Compuncios, o dolors de son pechat.
Trad. de Bède, fol. 26, 50 et g. 
Bonne componction est trésor.
Si le coeur n' a componction. 
Componction, ou douleur de son péché.
ESP. Compunción (añado tilde donde no la había). PORT. Compunção. 
IT. Compunzione. (chap. Compunsió, o dolor (pena, mal) de son pecat.)
30. Compong, adj., affligé, peiné, attristé, contrit.
Auzidas aquestas causas, foron compong en lur cor.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 2.
Ces choses ouïes, ils furent attristés dans leur coeur. 
ESP. PORT. Compungido. IT. Compunto. (chap. Compungit, compungits, compungida, compungides; afligit, apenat, triste.)
31. Perpong, Perpoing, Perponh, Perpunh, s. m., pourpoint. 
Perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms.
Pourpoint faussé et rompu.
Contra l' ausberc e 'l perpoing e 'l bleso. 
Gausseran de Saint-Leidier: Puois.
Contre le haubert et le pourpoint et la tunique. 
Als us viratz vestir ausbercx, 
Als autres perpunhs et escutz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas. 
Aux uns vous verriez revêtir hauberts, aux autres pourpoints et écus.
ANC. FR. Je sais où mon pourpoint m'estraint. 
Charles d'Orléans, p. 274. 
Un pourpoint de trois paroices; car le corps estoit de demie ostade, le haut de manches de cuir, et le bas de velour.
Henri Estienne, Apologie pour Hérodote, t. II, p. 22. 
ESP. Perpunte. (N. E. Jubón fuerte, acolchado y pespuntado, que se usaba para proteger el cuerpo de las armas blancas.)
32. Perponta, s. f., pourpoint.
Ausberc ni perponta 
No vol, e vai ferir.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Haubert ni pourpoint ne veut, et va combattre.
33. Contraponchamen, s. m., contrepoint, terme de musique.
Triplar sons, agnus e contraponchamens.
P. de Corbiac: El nom de. 
Tripler sons, agnus et contrepoints.
(chap. Contrapún, contrapuns. ESP. Contrapunto.)