Mostrando las entradas para la consulta plassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta plassa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 24 de septiembre de 2024

Planeta - Playa

Planeta, s. m. et f., lat. planeta, planète.

Dieus a fachas VII planetas que governo lo mon. Liv. de Sydrac, fol. 30.

Dieu a fait sept planètes qui gouvernent le monde.

Jupiter, segon planetas. Brev. d'amor, fol. 30.

(chap. Júpiter, lo segón planeta; allacuanta no se contáen igual que ara; tampoc los mesos eren los mateixos.)

Jupiter, seconde planète.

En bon pon fon natz et en bona planeta.

G. Figueiras: Un nou.

En bon point il fut né et en bonne planète.

Can lo dig planeta renha. Brev. d'amor, fol. 30. 

Quand ladite planète règne.

CAT. ESP. PORT. IT. Planeta. (chap. Planeta, planetes; tradissionalmen: Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón. Planetes enanos: Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres.)

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres



Planites, s. f., plainte, aérolithe.

Planites, es peyra..., ajuda donas prens. Eluc. de las propr., fol. 191.

Planite, c'est pierre..., elle aide dames enceintes.


Planta, s. f., lat. planta, plante, nom générique du genre végétal.

Fay fructificar las plantas en la terra. V. et Vert., fol. 94. 

Fait fructifier les plantes dans la terre. 

Prov. En brau loc fon plantada

Planta qu' el frug pejura.

Serveri de Girone: En mal punh. 

En méchant lieu fut plantée la plante qui empire le fruit.

- La plante des pieds.

Planta es la extremiera partida del pe. Eluc. de las propr., fol. 61.

La plante est la partie extrême du pied. 

Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la planta. 

A. Daniel: Ans qu' els. 

Sien est Arnaud de la cime jusqu'à la plante.

CAT. ESP. PORT. Planta. IT. Pianta. (chap. Planta, plantes.)

2. Plantier, s. m., pépinière.

Conte en se molteza, coma plantier. Leys d'amors, fol. 49.

Contient en soi multiplicité, comme pépinière.

Per los plantiers, XV deners. Tit. du XIIIe siècle. Arch. du Roy., J, 311. 

Pour les pépinières, quinze deniers.

CAT. Planter. (chap. Planté, plantés : pera plantá.)

3. Planso, s. f., tige, rejeton, arbrisseau.

Algus plansos... ab brancas et ramels.

Cum aybre, planso et razitz, atyro humor de terra per lor noyriment.

Eluc. de las propr., fol. 240 et 58. 

Aucuns arbrisseaux... avec branches et rameaux. 

Comme arbre, tige et racine, attirent l'humeur de terre pour leur nourriture. 

ANC. FR. Li autres ars fu d' un plançon 

Longuet et de gente façon.

Roman de la Rose, v. 919.

CAT. Planso. (chap. Plansó, plansons.)

- Plançon, sorte d'arme.

Arc manal o balesta o bon bran de planso. Guillaume de Tudela.

Arc manuel ou arbalète ou bon glaive de plançon.

ANC. FR. Se combatirent avec eulx de massues et d'un baston appellé planchon ou pique de Flandres.... Ung plançon esquartelé de grans broches de fer. Lett. de rém. de 1374. Carpentier, t. III, col. 306.

4. Plantada, s. f., plant, ce qu'on replante.

Can Noe plantet vinha prumieiramen el mon, de la plantada que demoret apres lo dulivi, volc far vi per la voluntat de Dieu. 

Liv. de Sydrac, fol. 115. 

Quand Noé planta la vigne premièrement au monde, du plant qui demeura après le déluge, il voulut faire du vin par la volonté de Dieu.

5. Plantacio, s. f., lat. plantatio, plantation.

Aybre naysh alcunas vetz per semenacio, autras, per plantacio.

(chap. L' abre naix algunes vegades per sembra (seminassió, llaó), atres, per plantassió.) 

Eluc. de las propr., fol. 220.

Arbre naît aucunes fois par semence, d'autres, par plantation.

ESP. Plantación. PORT. Plantação. IT. Plantazione, piantagione. 

(chap. Plantassió, plantassions.)

6. Plantio, s. f., plantation.

Algus aybres... si engendro.. per plantio de razitz o de verga.

Eluc. de las propr., fol. 196.

(chap. Alguns abres... se engendren... per plantassió d' arraíl o de verga : plansó, rechito, empel.)

Aucuns arbres... s'engendrent... par plantation de racines ou de bouture. ESP. Plantio.

7. Plantamen, s. m., plantement, action de planter, de mettre en terre.

Per lo plantamen de las forcas que fes far. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 203.

Pour le plantement des fourches qu'il fit faire.

ANC. CAT. Plantament. ANC. ESP. Plantamiento. IT. Piantamento.

(chap. Plantamén, plantamens.)

8. Plantados, adj., fécond, abondant, fertile.

Fig. Ont plus seras assiduos en divis parlamens, ont plus i penras plantadosa entensio. Trad. de Bède, fol. 83. 

Où plus tu seras assidu en divins entretiens, où plus tu y prendras féconde application. 

IT. Piantadoso.

9. Plantadiu, adj., plantureux, productif.

Ab sa natural humor, 

Fai la terra plantadiva.

Brev. d'amor, fol. 38.

Avec son humeur naturelle, rend la terre plantureuse. 

Fig. De totz plazers plantadiva.

Folquet de Lunel: E nom del. 

De tous les plaisirs productive.

ANC. FR. Jachières non pas perreuses, 

Mes plantéives et herbeuses.

Roman de la Rose, v. 19749.

10. Plantayritz, s. f., planteuse, qui fait pousser.

Par ext. Infancia... que es plantayritz de dens. Eluc. de las propr., fol. 66.

L'enfance... qui est planteuse de dents.

11. Plantar, v., lat. plantare, planter.

Plantar una vinha o autres albres. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. Planter une vigne ou d'autres arbres. 

Fig. Semena e planta el cor un dezirier clar e net de viure en puritat.

V. et Vert., fol. 84. 

Sème et plante au coeur un désir clair et net de vivre en pureté.

- Arrêter, fixer.

Fes plantar lo carre. Trad. des Actes des apôtres, ch. 8.

Fit arrêter le char.

Fig. Ins el Carcasses te planta.

Raimond de Miraval: A Dieu me.

En dedans au Carcassès fixe-toi.

- Garnir, remplir.

Dieus plantet paradis terrestre de bos albres e de bos frutz.

V. et Vert., fol. 36.

Dieu garnit le paradis terrestre de bons arbres et de bons fruits. 

CAT. ESP. PORT. Plantar. IT. Piantare. 

(chap. Plantá: planto, plantes, plante, plantem o plantam, plantéu o plantáu, planten; plantat, plantats, plantada, plantades.)

12. Plantage, s. f., lat. plantago, plantain.

Que trusetz verbena e milfueilh

E plantage e salsifranha.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Que vous écrasiez verveine et millefeuille et plantain et saxifrage.

Es bona ...

.... La plantages atressi.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Est bon... le plantain pareillement.

CAT. Plantatge. ESP. Plantage (plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae).

plantaje; plantago, llantenes, plantaginaceae

13. Sosplantar, v. supplanter, détourner, dévier, subverser.

Fig. Folia d' ome sosplanta sos anamens. Trad. de Bède, fol. 43. 

Folie de l'homme dévie ses penchants.

Part. pas. Sosplantat per lor perversitat. Trad. de Bède, fol. 79.

Subversé par leur perversité.

CAT. Supplantar. ESP. Suplantar. PORT. Supplantar. IT. Soppiantare.

(chap. Suplantá: suplanto, suplantes, suplante, suplantem o suplantam, suplantéu o suplantáu, suplanten; suplantat, suplantats, suplantada, suplantades.)

14. Sosplantamen, s. m., subversion, ruine, bouleversement, substitution.

De Jacob sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio.

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Jacob je sais bien par quelles substitutions il eut la bénédiction.

Prov. Lengua del fol es sos sosplantamens. Trad. de Bède, fol. 73.

La langue du fou est sa ruine.

(chap. suplantamén, suplantamens; subversió, subversions; ruina, ruines; sustitussió, sustitussions.)

15. Transplantar, v., lat. transplantari, transplanter, transformer, rendre.

Part pas. Varaire negre transplantat.

Deudes de Prades: Auz. cass.

Ellébore blanc rendu noir.

CAT. ESP. Trasplantar. PORT. Transplantar. IT. Traspiantare.

(chap. Trasplantá; se conjugue com plantá.)

16. Transplantacio, s. f., transplantation.

Aybre melhora... per transplantacio. Eluc. de las propr., fol. 220.

L'arbre s'améliore... par transplantation.

PORT. Transplantação. IT. Traspiantazione.

(chap. Trasplantassió, trasplantassions; trasplante, trasplantes.)


Plap, s. m., tache.

Ses tot plap negre.

(chap. Sense cap taca negra.)

Ha cap de camel et plaps de part.

(chap. Té cap de camello y taques de leopardo.)

Eluc. de las propr., fol. 234 et 241.

Sans aucune tache noire.

A tête de chameau et taches de léopard.

2. Plapar, v., tacheter, moucheter.

Part. pas. De diversas tacas... so per tot plapatz.

Plapat de blanc, a guiza de leopart.

Eluc. de las propr., fol. 99 et 241. 

De diverses taches... ils sont partout mouchetés. 

Tacheté de blanc, à guise de léopard.

(chap. Tacá: taco, taques, taque, taquem o tacam, taquéu o tacáu, taquen; tacat, tacats, tacada, tacades. Si agarres una sitera y la hi arrimes an algú, li pots di: que te taco o que t' ataco, y casi sone igual. 

Tacat tamé vol di dolén, en alguna ferida interió, fístula, o cáncer.)

Plassa, s. f., lat. platea, place, lieu, endroit.

Guigonet saut en la plassa

Sans e vius.

V. de S. Honorat. 

Guionet saute sur la place sain et vivant.

Loc. fig. No us pessetz qu' en una plassa

Merces ab gran aver jassa.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Ne vous imaginiez pas qu'en même place merci gise avec grande richesse.

- Espace de terrain, dans les villes, entouré de bâtiments.

Per ostals e per plassas. V. de S. Honorat. 

Par demeures et par places.

Loc. Ricx hom mals quan vai en plassa,

Que cuiatz vos que lai fassa?

P. Cardinal: Qui ve gran.

Puissant homme méchant quand il va en place, que croyez-vous que là il fasse?

- Lieu fortifié.

Que metan per totas las terras e plassas bonas garnisos.

Lo dit comte de Montfort avia una plassa forta.

Chronique des Albigeois, col. 5 et 22.

Qu'ils mettent par toutes les terres et places bonnes garnisons.

Ledit comte de Montfort avait une place forte.

Adv. comp. A totz o dic en plassa.

Bertrand de Born: Rassa tant. 

Je le dis à tous publiquement. 

CAT. Plassa (plaça). ESP. Plaza. PORT. Praça. IT. Piazza. 

(chap. Plassa, plasses; plasseta, plassetes.)

calle Villaclosa, La Botera, Beceite, Beseit,10

2. Placier, adj., coureur de places, désoeuvré.

Per plazer als homes placiers. V. et Vert., fol. 22.

Pour plaire aux hommes désoeuvrés.

3. Plasseiayre, s. m., celui qui fréquente les places, qui se tient sur les places, désoeuvré. 

Taulas tenens e plasseiayres. Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Tenant tables et désoeuvrés.

- Commissionnaire.

De l' escala del divenres son placeiayres.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45. 

De la garde du vendredi sont les commissionnaires.

4. Plasseiar, v., être sur la place, se tenir sur la place.

Part. prés. Can ditz las plassas de Tholoza, so es los homes plasseians.

Leys d'amors, fol. 130.

Quand il dit les places de Toulouse, cela est les hommes étant sur les places.


Plastre, s. m., plâtre.

Plastre, o geysh qui, exust et destemprat ab ayga, es util a far paretz.

Eluc. de las propr., fol. 169.

Plâtre, ou gypse qui, calciné et détrempé avec eau, est utile pour faire murailles.

(chap. Ges, alchés. ESP. Yeso.)


Plat, adj., grec *gr, plat, uni, lisse, effilé.

Voy. Muratori, Diss. 33; Denina, t. III, p. 58.

Un vaisel plat, non de bel fust.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Un vaisseau plat, non de beau bois.

E 'ls vostres detz grailes e platz.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et les vôtres doigts délicats et effilés. 

Testa longa, plat', aiglantina.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Tête longue, plate, d'aigle.

Sul destrier c' a la silha 

Negr' e 'l pel plat.

Rambaud de Vaqueiras: El so que. 

Sur le destrier qui a la paupière noire et le poil uni.

Fig. Fara sa voluntat,

Si no 'l ditz lauzenga plata.

Rambaud d'Orange: Als durs crus. 

Fera sa volonté, s'il ne lui dit louange plate. 

Substantiv. A l' en las ancas donat

De l' espaza un colp de plat.

Roman de Jaufre, fol. 2.

Lui a donné sur les hanches de l'épée un coup de plat.

ESP. PORT. Chato. IT. Piato. (chap. Chato, chatos, chata, chates.)

2. Plat, s. m., plat, sorte de vaisselle.

Faire vaysela, platz, escudelas.

Tit. de 1438, Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257. 

Faire vaisselle, plats, écuelles.

CAT. Plat. ESP. Plato. PORT. Plato, prato. IT. Piatto. 

(chap. Plat, plats; plateret, platerets.)

3. Plata, s. f., plaque, lame, lingot.

D' una plata d' aur o d' argen volra far un aurevelhier una bella copa a la taula del rey. V. et Vert., fol. 66.

D'une plaque d'or ou d'argent un orfèvre voudra faire une belle coupe pour la table du roi.

Incorporar lamina d'aur ab plata d'argent. Eluc. de las propr., fol. 184.

Incorporer lame d'or avec plaque d'argent.

- Argent.

L' avers e la plata er al nostre promes. Guillaume de Tudela.

L'avoir et l'argent sera au nôtre promis.

ANC. FR. Nul argent en plate quel que il soit. 

Rec. des Ord. des R. de Fr., 1313, t. I, p. 521. 

Le trésor de mon père est céans qui est en grosses plates d'or et billon.

Roman de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 17.

- Plastron, partie de l' armure.

De gonios, elmes, platas o d'autres arnes. Leys d'amors, fol. 131. 

De casaques, heaumes, plastrons ou d'autres harnois. 

ANC. FR. Armez furent de plates. Combat des Trente, p. 20.

Et sera armé de plates, de crevellière, de gorgerette.

Stat., an. 1351. Carpentier, t. III, col. 311.

CAT. ESP. Plata. PORT. Prata. (chap. Plata, plates; argén : AU; 

placa, plaques, plaqueta, plaquetes.)

4. Platina, s. f., platine, plastron, partie de l'armure. 

Trencar elmes e platinas. Leys d'amors, fol. 131. 

Trancher heaumes et platines.

ANC. FR. Plateinnes d'argent à mettre dessoubz clous de ceinture.

Registre de la Chambre des Comptes. Carpentier, t. III, col. 311.

5. Aplatir, v., aplatir, unir, lisser.

Fols no s' aplat lo cabelh.

Bernard de Venzenac: Hueimais pus.

Le fou ne se lisse pas le cheveu. 

Part. pas. Lo nas fonc aplatit coma nas de buou. Carya Magalon., p. 2.

Le nez fut aplati comme nez de boeuf.

(chap. Aplaná: aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanats, aplanada, aplanades.)

6. Aplatar, Applatar, v., aplatir, coucher, cacher.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Troban una balma on si van aplatar. V. de S. Honorat.

(chap. Troben una balma aon sen van aplatá.)

Trouvent une caverne où ils se vont cacher.

Drutz que lonc si s' aplata.

Ogiers: Era quan l' ivern. 

Galant qui le long de soi se couche.

Part. pas. A lur ensegnat los deniers aplatat.

Perduda et applatada 

Tro Dieus, per sa merce, la nos a revelada.

V. de S. Honorat. 

Leur a enseigné les deniers cachés.

Perdue et cachée jusqu'à ce que Dieu, par sa merci, nous l'a révélée. 

IT. Appiatare. (chap. aplatá, aplatás : ficás plato, platos, plata, plates : gitás : tombás; amagás, refugiás.)

7. Aplatadamens, adv., en cachette, secrètement.

Fesis lo aucire aplatadamens.

(chap. Lo vas fé matá amagadamen, d' amagatons, amagatontes; secretamen.) 

Hist. de la Bible en prov., fol. 40. 

Tu le fis tuer en cachette.


Platani, s. m., lat. platanus, plane, platane. 

Platani... sas fuelhas so platas et amplas. Eluc. de las propr., fol. 217.

Platane,... ses feuilles sont plates et amples.

CAT. ESP. (plátano) PORT. IT. Platano. (chap. platané, platanés; 

lo plátano, plátanos es la fruita de la palmera platanera.)

platané, platanés, plátano



Playa, s. f., lat. plaga, plage, bord de la mer.

Am tant viron mot tost venir 

Un antic moyne per la playa.

V. de S. Honorat. 

En même temps ils virent moult tôt venir un vieux moine par la plage.

CAT. Platja. ESP. Playa. PORT. Praia, praya. IT. Piaga.

(chap. Playa, playes; playeta, playetes.)

jueves, 24 de agosto de 2017

pedrís, pedrissos

pedrís, pedrissos: bang de pedra.

pedrís, pedrissos: bang de pedra.
 
http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=pedrizo

Pelleric a Valderrobres. Al DCVB NO está la paraula pelleric.


Pub Pedris, Valderrobres

Pub Pedris, Valderrobres

Pedro J. Bel Caldú:

Es curiós que a un pedrís li digueu "pelleric". Segurament per que a la bora del pedrís va estar instalat lo pelleric de verdat, que ere una columna a on lligaven als presos, per a vergonya pública. L'unic pelleric que jo sé que se conserve es lo de Queretes, que está a la plaça, prop del arc de la muralla que donave entrada al recinto amurallat. A Fórnols n'hi ha un carrer, a la bora del antic arc d'entrada a la vila.
Penjo fotos de l' arc del pelleric de Fórnols i del pelleric de la plaça de Queretes.

arc del pelleric de Fórnols


pelleric de la plassa de Queretes 
pelleric de la plassa de Queretes
 
pelleric , Valderrobres, Valdarrores, plaza, plasa, escales, escaleras
 
 
Valderrobres, foto antiga
 

miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, III.

Lo Camí a Amazon (tapa blana)


III.

La vall... aquella vall significabe mol pera Daniel, lo Mussol. Ben mirat, u significabe tot pera nell. A la valleta habíe naixcut y, en onse añs, may va crusá la cadena de altes montañes que la voltaben y tancaben. Ni va experimentá la nessessidat de féu.

A vegades, Daniel, lo Mussol, pensabe que son pare, y lo mossen, y lo maestre, teníen raó, que la seua vall ere com una gran olla independén, absolutamén aislada del exterió. Y, sin embargo, no ere aixina; la vall teníe lo seu cordó del melic, un doble cordó umbilical, milló dit, que la vitalisabe: la vía de ferro: lo carril de ferro: ferrocarril y la carretera. Les dos víes atravessaben la vall de sur a nort, proveníen dels pardos y ressecs plans de Castilla y buscaben lo pla blau del mar. Constituíen, pos, lo enllás de dos inmensos móns contraposats. Al seu trayecte per la vall, la vía, la carretera y lo riu - que se ajuntabe en elles después de aviás per un frenessí de rapits y torrenteres desde la punta del Pic Rando - se entrecrusaben una y mil vegades, creán una inquieta topografía de pons, tunels, passos a nivell y viaductes.

A la primavera y estiu, Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, solíen assentás, al caure la tarde, a consevol miradó y desde allí ataullaben, agobiats per una unsió casi religiosa, la inmensa amplada de la vall. La vía del tren y la carretera dibuixaben, al fondo, violéns y frecuéns zigzags; a vegades se buscaben, datres se repelíen, pero sempre, en aquella perspectiva, eren com dos blangs estels uberts entre la verdó compacta dels prats y los panissals. A la distansia, los trens, los automóvils y les blanques masades teníen proporsións de figures chicotetes del naiximén o Belén, increíblemen lluñanes y, al mateix tems, incomprensiblemen próximes y manejables. A vegades se divisaben dos y tres trens simultáneamen, cada un en lo seu negre penacho de fum penjat de la atmósfera, trencán la uniformidat vegetal dels prats. ¡Fée goch vore eixí les locomotores de les boques dels túnels! Ixíen com los grills cuan lo Moñigo o ell pixaben, hasta ameráls y inundáls, los caus dels pobres bichos. Locomotora y grill evidensiaben, al eixí de los seus forigóns, una mateixa expresió de esglay y ofec. Li agradabe al Mussol sentí la quietut serena y reposada de la vall, contemplá lo conglomerat de prats, dividits en parseles, parades, bancals, faixes, y com esquichats de masades desperdigolades. Y, alguna vegada, les taques fosques y espesses dels bosques de castañés o la tonalidat clara y mate de les aglomerassións de eucaliptos. Allá de allá, per tot arreu, les montañes, que, segóns la estassió y lo orache, cambiaben la seua contextura, passán de una extraña ingravidés vegetal a una solidés densa, mineral y plomisa dels díes entaragañats.

Al Mussol li agradabe alló mes que res, potsé, tamé, perque no coneixíe datra cosa.
Li agradabe constatá lo paralisat estupor dels campos y la verdó frenética de la vall y les raches de soroll y velossidat que la sivilissassió enviabe de cuan en cuan, en una exactitut casi cronométrica. Moltes tardes, dabán de la inmovilidat y lo silensio de la Naturalesa, perdíen la nossió del tems y la nit sels fotíe damún. La bóveda del sel anabe poblanse de estrels, y Roc, lo Moñigo, se acolloníe per una espessie de temó astral.
Ere en estos casos, de nit y lluñ del món, cuan a Roc, lo Moñigo, se li ocurríen idees inverossímils, pensaméns que normalmen no lo inquietaben. Va di una vegada:

- Mussol, ¿Es possible que si caiguere un estel de eixos no arribo may al fondo?

Daniel, lo Mussol, va mirá al seu amic, sense enténdrel.

- No sé lo que me vols di - va contestá.

Lo Moñigo luchabe en la seua defissiensia de expresió. Va gesticulá repetidamen en les mans, y, al final, va di:

- Los estrels están al aire, ¿no es assó?

- Assó es.

- Y la terra está al aire tamé, com un estrel, ¿verdat? - va afegí.

- Sí; al menos aixó diu lo maestre.

- Bueno, pos es lo que te dic. Si un estrel se despenje y no choque ni en la terra ni en datre estrel, ¿no arribe may al fondo? ¿Es que eixe aire que los volte no se acabe may?

Daniel, lo Mussol, se va quedá pensán un momén. Escomensabe a dominál tamé an ell un indefinible dessassosec cósmic. La veu va eixí de la seua gola indessisa y aguda com un gañit.

- Moñigo.

- ¿Qué?

- No me faigues eixes preguntes; me marejo.

- ¿Te marejes o te assustes?

- Pot sé les dos coses - va admití.

Sen va enriure lo Moñigo.

- Te diré una cosa - va di después.

- ¿Qué?

- Tamé a mí me fan temó los estels y totes eixes coses que no se abarquen o no se acaben may. Pero no lay digues a dingú, ¿sens? per res del món voldría que sen enterare de aixó man germana Sara.

Lo Moñigo triabe sempre estos moméns de repós solitari pera les seues confidensies.
Les altíssimes montañes, en les seues ressies crestes retallades damún del horizonte, li donaben al Moñigo una irritán impresió de insignificansia. Si la Sara, pensabe Daniel, lo Mussol, sapiguere lo pun flaco del Moñigo, podríe, fássilmen, apretál a un puñ. Pero, naturalmen, per la seua part, no u sabríe may. Sara ere una mossa antipática y cruel, y Roc lo seu milló amic. ¡Que adivinare ella la po indefinible que al Moñigo li inspiraben los estrels!

Al torná, ya de nit, al poble, se fée mes notoria y perseptible la vibrassió vital de la vall.

Los trens pitaben a les estassións escampades y los seus chulits esgarraben la atmósfera com a navallades. La terra exhalabe un agradable braf de humitat y fem de vaca. Tamé faie auló, en mes o menos forsa, la herba segóns lo estat del sel o la frecuensia de les plogudes.

A Daniel, lo Mussol, li enchisaben estes aulós, com li agradabe escoltá a la quietut de la nit lo muuu de una vaca o lo lamén chirrián de una carreta de bueys avansán a trompicóns.

Al estiu, en lo cambi de hora, tornaben al poble encara de día. Solíen caminá per damún del túnel, trián la hora del pas del tranvía interprovinsial. Tombats damún del roquissal, assomán lo nas al single, los dos mossos aguardaben impassiéns la arribada del tren.
La vuida ressonansia de la vall los portabe als oíts, en molta antelassió, la proximidat del convoy. Y, cuan lo tren eixíe del túnel, voltat per un núgol de fum denso, los fée estornudá y riure en espasmódiques carcañades. Y lo tren se desllissabe daball dels seus ulls, lento y traqueteján, monótono, casi al alcáns de la ma. Desde allí, per una sendeta de cabres, baixaben hasta la carretera. Lo riu passabe per daball del pon, en un brogit de catarata. Ere una corrén de montaña que baixabe en molta forsa entre grans roques reassies a la erosió. Lo soroll de les aigües se remansabe, vin metros mes aball, al Toll o Badina del Inglés, aon ells se bañaben a les tardes de samorda, bascoses, del estiu.

A la confluensia del riu y la carretera, a un kilómetro aball del poble, estabe la taberna de Quino, lo Manco.


Daniel, lo Mussol, recordabe los bons tems, los tems de les transacsións fássils y barates. Entonses, lo Manco, per una perra chica los servíe una tassada de sidra de barril y, damún los donabe conversa. Pero los tems habíen cambiat als radés añs, y ara, Quino, lo Manco, per sing séntims, sol charrabe. La tasca de Quino, lo Manco, estabe casi sempre forra. Lo Manco ere generós hasta la prodigalidat y als tems que corríen ressultabe arriesgat sé generós. A la taberna de Quino, per unes raóns o datres, sol se despachabe ya un vi negre rascadó en lo que mataben la sed los obrés y empleades de la fábrica de taches y claus, que estabe singséns metros riu aball. Mes allá de la taberna, a la esquerra, doblán la radera curva, estabe la formachería de son pare del Mussol.
Enfrente, una mica adentrada als prats, la estassió y, apegada an ella, la caseta alegre, blanca y roija de Cuco, lo factó, encarregat de la ressepsió dels equipaches y del movimén de gen y mercansíes. Después, en plena costa amún, escomensabe lo poble propiamen dit. Ere, lo seu, un poblet menut, retirat y vulgar. Les cases eren de pedra, en galeríes ubertes y penjáns de fusta, generalmen pintades de blau. Esta tonalidat contrastabe, a la primavera y estiu, en lo verd y roch dels geranios que infestaben galeríes y balcóns. La primera casa, a la ma zurda, ere la botica. Anexes o apegades estaben les cuadres, les magnífiques cuadres de don Ramón, lo boticari-alcalde, plenes de gordes, passiéns y majetones vaques. A la porta de la farmassia ñabíe una campaneta, y lo seu repiqueteo distraíe a don Ramón dels seus afáns munissipals pera reintegrál, durán uns minuts, a la seua faena y professió. Seguín costa amún, se topabe un en lo palau de don Antonino, lo marqués, guardat per un muro mol alt de pedra, llisa, inexpugnable; lo talleret del sabaté; l´ajuntamén, en un arcaic escut a la frontera o fachada; la tenda o botiga de les Pestetes y lo seu escaparate mol ben parat y variat; la fonda, en una famosa galería de vidres flanquejabe dos de les cares del edifissi; a la dreta de esta, la plassa cuberta de boñigues y grava y en una fon pública, de dos cañs o chorros, al sentro; tancán la plassa, per l´atre costat, estabe lo edifissi del bang o banc, y, después, tres cases de veíns en los seus jardinets a la part de dabán. Per la dreta, enfrente de la apoteca, estabe la finca de Gerardo, lo Indiano, los seus abres produíen les millós fruites de la comarca; lo corral de Pancho, lo Sensedéu (Sindiós), aon un tems va está instalat lo sine; la taberna del Chano; la forja de Paco, lo ferré, la ferrería; les ofissines de Teléfonos, que regentaben les Llebres; lo bazar de Antonio, lo Buche, y la casa de don José, lo mossen, que teníe la rectoría a la planta baixa. Tresséns metros mes allá, costa aball, estabe la iglesia, tamé de pedra, sense cap estil definit, y en un campanari estirat y pito. Enfrente los nous edifissis de les escoles, pintats en cals o encalats y en les finestres pintades de verd o vert, y la caseta de don Moissés, lo mestre o maestre. Vist aixina, a la ligera, lo poble no se diferensiabe de mols atres. Pero pera Daniel, lo Mussol, tot lo del seu poble ere mol diferén a lo dels demés. Los problemes no eren vulgars, lo seu régim de vida revelabe talento y de casi tots los seus actes emanabe una positiva trassendensia. Un atra cosa es que los demés no vullgueren reconéixeu. Assobín, Daniel, lo Mussol, se parabe a contemplá los sinuosos carreróns, la plassa plena de pasterades y graveta, los penosos edifissis, construits sol en un sentit utilitari. Pero aixó no lo entristíe gens. Los carrés, la plassa y los edifissis no féen un poble, ni li donaben fissonomía. Un poble lo féen los seus habitáns, veíns, pobladós, y la seua historia. Y Daniel, lo Mussol, sabíe que per aquelles carreres cubertes de pastoses boñigues y per les cases que les flanquejaben, van passá homens honorables, que avui eren sombres, pero que li van doná al poble y a la vall un sentit, una armonía, unes costums, un ritmo, un modo propi y peculiá de viure.

¿Que lo poble ere ferosmén individualista y que una corporassió pública tinguere poc que fé, com díe don Ramón, lo alcalde? Be. Lo Mussol no n´enteníe de individualisme, ni de corporassións públiques y no teníe raóns pera negáu. Pero, si ere aixina, los mals consiguiéns no rebassaben lo poble y, después de tot, ells mateixos pagaben los seus propis pecats. ¿Que preferíen no asfaltá la plassa per a que no los pujaren los arbitris? Be. Per aixó la sang no arribaríe al riu, costa aball. "La cosa pública, la res publica, es un desastre", cridabe don Ramón. "Cadaú mire massa lo propi y olvide que ñan coses que són de tots y que se tenen que cuidá", afegíe. Y no ñabíe qui li ficare al cap que eixe egoísme ere flo o puncha, o vissi o virtut de tota una rassa.

Pero, ni per aixó, ni per res, podíen regatejásseli al poble les seues cualidats de efissiensia, seriedat y discressió. Cadaú a lo seu, pero los dropos no son gossos perque no vullguen traballá en les coses dels demés. Lo poble, sense cap duda, ere de una eficássia sobria y de una discressió edificán.
¿Que la Pesteta gran y lo Cuco, lo factó, no eren discrets? Be. A cap pell li falte una piga. Y, en cuan al individualisme del poble, ¿Qué feen los mossos y les mosses los dissaptes per la tarde y los domenges? Don José, lo mossen, que ere un gran san, solíe manifestá, en tristesa: "Es llástima que vigam un a un pera totes les coses y nessessitem emparellámos pera ofendre al siñó". Pero tampoc don José, lo mossen, volíe entendre que eixa sensualidat ere flo o espina, o vissi o pecat de tota una rassa.

domingo, 18 de febrero de 2024

Espia - Espleyar

Espia, s. f., espion.

Voyez Denina, t. III, p. 74.

Trameton espias soven a la marina.

V. de S. Honorat.

Transmettent souvent espions au bord de la mer

Parria

Qu' espia

Fossetz de qualque folha gen.

J. Estève: L' autr' ier.

Il paraîtrait que vous fussiez espion de quelque folle gent.

(N. E. Esto que se lo apliquen los que entran con perfiles falsos al grupo yo parlo lo chapurriau y a otros.)

Espia; espía, espíes; espiá

 

Gran re d' espias bonas e certanas.

Tit. du XV siècle, DOAT, t. CXLVII, fol. 286.

Beaucoup d'espions bons et sûrs.

ANC. FR. Sorent par leur espies que le roy l'avoit deffendu.

Joinville, p. 40.

CAT. ESP. (espía) PORT. Espia. IT. Spione. 

(chap. Espía, espíes.)

2. Espiamen, s. m., espionnage, observation, exploration. 

Ja laire no s' en meta en grans espiamens, 

Que no m pot esser toultz ni emblatz furtilmens.

P. de Corbiac: El nom de. Var. 

Jamais larron ne s'en mette en grandes explorations, vu qu'il ne me peut être enlevé ni volé furtivement. 

IT. Spiamento. (chap. Espiamén, espionage, espionache.)

3. Espil, s. m., observatoire.

Aqui es format lo dich espil per tal engienh, que neguna persona non ho pot cogitar... Aquel que vol montar al espil.

Lett. du Preste Jean à Frédéric., fol. 34.

Là est formé ledit observatoire par tel engin, qu'aucune personne ne peut se l'imaginer... Celui qui veut monter à l' observatoire.

4. Espiar, v., épier, regarder, reconnaître.

El faran levar trop mayti, 

E pueis espiar al cami

O a murtriers o a layros.

Brev. d'amor, fol. 128. 

Le feront lever très matin, et puis épier au chemin ou par meurtriers ou par voleurs. 

For espiet

En cal terra lo sanz anet.

(chap. Fort va espiá a quina terra lo san anabe (anáe, va aná).

V. de S. Honorat. 

Épia fort en quelle terre le saint alla.

Part. prés. Anavo espian per los ostals.

(chap. Anaben espián per los hostals, hotels, fondes, albergues, etc.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 14.

Allaient épiant par les hôtels.

Part. pas. An un message trames 

A Narbona, c' a espiat 

Del miracle la veritat.

V. de S. Honorat. 

Ont transmis un message à Narbonne, qui a reconnu la vérité du miracle.

S'ieu lieys pert per son folhatge, 

Ieu n' ay autra espiada

Fina, esmerada e pura.

Marcabrus: Lanquan. 

Si je la perds par sa folie, j'en ai épié une autre polie, brillante et pure. Car us Turc de Maragoyle los a totz espiatz.

(chap. Ya que un Turc de Maragoyle los ha espiat a tots.)

Roman de Fierabras, v. 86.

Car un Turc de Maragoyle les a tous épiés.

CAT. ESP. PORT. Espiar. IT. Spiare. (chap. espiá: espío, espíes, espíe, espiém o espiám, espiéu o espiáu, espíen; espiat, espiats, espiada, espiades.)

5. Expinctar, Espingar, v., épier, guetter l'occasion.

Si ieu demandi parlament am mon enemic, expincti d' esser en certa (cert) loc on el pot venir.

L'Arbre de Batalhas, fol. 144.

Si je demande un pourparler avec mon ennemi, je guette l'occasion d'être en certain lieu où il peut venir.

Part. prés. Espingan entro que venga.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Épiant jusqu'à ce qu'il vienne.

IT. Espieggiare.

 

Espic, s. m., lat. spicus, épi. 

Malas meissos e vouz espics.

P. Vidal: Pois ubert.

Mauvaises moissons et épis vides.

Que ses gra l' espics.

(chap. Que la espiga sense gra.)

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls breus. 

Que l'épi sans grain.

Fig. Pus d' amor m' es falhida 'l flors 

E 'l dous frutz e 'l gras e 'l espics. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad.

Puisque d'amour m'a manqué la fleur et le doux fruit et le grain et l'épi.

Loc. prov. Ben cobram lo gran segon l'espic.

(chap. Be cobram, cullim, lo gra segons l'espiga.) 

Aimeri de Peguilain: En aquelh temps.

Nous recueillons bien le grain selon l'épi.

2. Espiga, s. f., lat. spica, épi.

Premieyramens son en herbas o en semensas, e pueys en aresta et en espiga, e pueys en frug.

(chap. Primeramén són en herbes o en llaós, y después en aresta y en espiga, y después en fruit; semensas : semen : llaó : sembradura.)

V. et Vert., fol. 10. 

Premièrement sont en herbes ou en semences, et puis en arête et en épi, et puis en fruit.

Lanquan vey florir l'espiga.

G. Adhemar: Lanquan vey.

Lorsque je vois fleurir l'épi.

CAT. ESP. PORT. Espiga. IT. Spiga. (chap. Espiga, espigues; aresta, arestes.)

3. Espigar, v., lat. spicare, épier, pousser en épis, se garnir d'épis.

Segon dever per temps espiga. Leys d'amors, fol. 36. 

Selon la convenance il se garnit d'épis à temps.

Part. pas. Los blads comensavon a secar avan que fosen espigatz. 

(chap. Los blats se escomensaben a secá abans de espigá, que estigueren o estaren espigats).

Petit Talamus de Montpellier. Martin, p. 152. 

Les blés commençaient à sécher avant qu'ils fussent épiés.

CAT. ESP. PORT. Espigar. IT. Spigare, spicare.

(chap. espigá, espigás; espígol; espigolá: rebuscá, be espigues, olives, ameles que han caigut per les boches, etc. Una lletuga se espigue, les bledes, les cols se espiguen cuan se fan altes y perden les seues propiedats.)

 

Espieut, Espeut, Espiaut, s, m., lat. spiculum, épieu, pique, javelot, lance.

Mortz d' espieut feritz.

(chap. Mort ferit de pica, llansa; espeto, banderilla, puncha, pincho.)

J. Estève: Lo senher.

Mort frappé d'épieu.

Son espeut brandig.

Guillaume de Tudela. 

Brandit son épieu.

Fer ne I ab l' espiaut per mieg lo ventre. 

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 19. 

En frappe un avec l' épieu parmi le ventre. 

Ab son espieu trencan el n' a X trabucatz.

Roman de Fierabras, v. 2906.

Avec sa lance tranchante il en a abattu dix.

ANC. FR. Lors à tant a li més brandi

Son espiel en signe d'estour 

Cruens.

Roman du Renart, t. IV, p. 209. 

A bons espiez tranchans ont la presse rompue. 

Huon de Villeneuve, Du Verdier, t. II, p. 252. 

Lançons à li nos espiés acérez.

Roman de Roncevaux. Monin, p. 36. 

ESP. Espiche (espeto, banderilla, pincho). PORT. Espeto. IT. Spiedo.

 

Espitlori, s. m., pilori.

Condemnat a estar en l' espitlori.

(chap. Condenat a está al pelleric.)

Cout. de Condom, Condamné à être au pilori.

PORT. Pelourinho. (chap. Pelleric. Fórnols, carré pelleric; lo de Valderrobres estabe a la plassa; lo de Queretes encara se veu al mich de la plassa. Pot sé que se trobo escrit en k final, pellerik.)

Pelleric, Queretes, plassa, pellerik


Espina, s. f., lat. spina, épine. 

De ponhens espinas coronat.

Folquet de Romans: Quan lo dous.

Couronné d'épines poignantes.

Fig. Terra de nostre cors non germene espinas de luxuria.

Trad. de Bède, fol. 52. 

Que la terre de notre corps ne produise épines de luxure.

Loc. fig. Domna, rosa ses espina.

(chap. Dona, rosa sense espina.)

P. de Corbiac: Domna dels.

Dame, rose sans épine.

- Arête.

No te pesses de bo morcel t' engrais, 

Ni qu' el te don sinon os o espina.

T. de Thomas et de Bernardo: Bernardo.

Ne t' imagine pas qu'il t' engraisse de bons morceaux, ni qu'il te donne sinon os ou arête.

CAT. ESP. Espina. PORT. Espinha. IT. Spina. (chap. espina, espines, tan de les roses, com dels peixos, com la corona de espines de Jesús.)

- Arbrisseau, aubépin. (N. E. Espino albar.)

E 'l flors pareys en l' espina.

Marcabrus: L' yverns. 

Et la fleur paraît en l'épine.

Blanca com neus e flors d' espina.

(chap. Blanca com la neu y les flos del espino albar : blanques; 

la argilaga, archilaga, ginesta, chinestra, fa les flos grogues.)

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Blanche comme neige et fleurs d'épine.

ANC. FR. Mais d'une chose m'esmervel

Qu'ele ot plus blanc col et poitrine 

Que flour de lis, ne flour d' espine. 

Roman de la Violette, v. 890.

2. Espinos, adj., lat. spinosus, épineux. 

L' aybre es mot espinos. 

(chap. L'abre (albre, arbre) es mol espinós.) 

Plantas espinozas habundo trop en humor unctuoza.

(chap. Les plantes espinoses abunden mol en suc untuós, saba o humor untuosa.)

Eluc. de las propr., fol. 212 et 197.

L'arbre est très épineux.

Les plantes épineuses abondent beaucoup en humeur onctueuse.

CAT. Espinos. ESP. Espinoso. PORT. Espinhoso. IT. Spinoso.

3. Espinar, v., piquer d'épines. 

Part. pas. Livratz a mort et espinatz.

Las espinas ab que J. C. fon coronatz e espinatz. V. et Vert., fol. 104.

(chap. Les espines en les que Jesucristo va sé coronat y punchat.)

Livré à mort et piqué d'épines.

Les épines avec quoi Jésus-Christ fut couronné et piqué.

CAT. ESP. Espinar. PORT. Espinhar. IT. Spinare.

4. Espinassar, v., piquer, couronner d'épines.

Part. pas. Per nostres obs fo vil tengutz...

Escarnitz et espinassatz.

Gui Folquet: Escrig trop.

Pour nos besoins il fut avili... déchiré et couronné d'épines.

 

Espinar, s. m., lat. spinachium, épinard.

Quatre livras de pezes, espinarx, etc. 

Per alcuns que soperon lo vespre, per arencx et espinarx.

(chap. Per alguns que van sopá a la vesprada, per arencs – sardines de cubo, guardiassivils - y espinacs.)

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.

Quatre livres de pois, épinards, etc.

Pour aucuns qui soupèrent le soir, pour harengs et épinards.

CAT. Espinac. ESP. Espinaca. PORT. Espinafre. IT. Spinace.

(chap. Espinac, espinacs, los que minjabe Popeye.)

 

Espingala, s. f., espingarde, espingole, grande arbalète.

Dartz et espingalas traire. Leys d'amors, fol. 131.

Tirer dards et grandes arbalètes.

Per metre las espingualas e 'ls canos e las balestas de torn.

Tit. du XVe siècle. DOAT, t. CXLVII, fol. 283.

Pour mettre les espingoles et les canons et les balistes de tour.

ESP. PORT. Espingarda. IT. Spidgarda. (chap. Espingarda, espingardes, grans ballestes.)

Espingarda, Spidgarda, espingardes, grans ballestes

 

Esplecha, s. f., revenu, profit, produit.

Esplecha était un terme générique, qu'on peut traduire par droit d'usage. Il s'appliquait également:
1°. aux droits du seigneur qui levait l'esplecha sur les produits des terres des habitants;
2°. et pour ceux-ci, aux droits de chauffage, de pâturage et de défrichement, etc., dans les terres du seigneur.

Raymond Bérenger, en 1206, accorde aux citoyens d'Aix le droit pasturgandi, splenchandi, et bosqueinrandi.

Un titre de 1497 maintient aux habitants de Callians la faculté pastorgandi, eyssartandi, leignerandi, fusteiandi, glandeiandi et omnes esplechas faciendi.

La chiqueta María teníe un corderet; Un titre de 1497 maintient aux habitants de Callians la faculté pastorgandi, eyssartandi, leignerandi, fusteiandi, glandeiandi et omnes esplechas faciendi

Voyez Du Cange, t. III, col. 156 et 269.

Tota la esplecha menuda que es dins las bolas de la dicha maio.

Tit. de 1271. Arch. de la m. de Lentillac.

Tout le menu produit qui est dans les limites de ladite maison.

- Droit de pâturage.

Las aiguas... e la esplecha e las erbas.

Tit. de 1261. Arch. du Roy., J, 330. 

Les eaux... et le droit de pâturage et les herbes. 

Esplecha a III buous, si 'ls tenia.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Droit de pâturage pour trois boeufs, s'il les tenait.

- Redevance, impôt.

Avien... esplecha cad an de cauls e de pors.

(chap. Teníen... esplecha cad' añ de cols y de porros; dret de explotassió.)

Levavo esplecha... de pors o de cauls... de totz los ortz.

Tit. de 1271. DOAT, t. CXLVI, fol. 148.

Avaient... chaque année redevance de choux et de porreaux.

Levaient redevance... de porreaux ou de choux... de tous les jardins.

- Jouissance.

Sobre l' us et l' esplecha de las aigas e dels boscx dels terradors.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 10.

Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.

Als us e a l' esplecha e proffeys necessaris de la maio.

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, fol. 7.

Aux us et à la jouissance et profits nécessaires de la maison.

2. Espleita, s. f., redevance, impôt.

Espleita d' ous e de formagues e de fe e de pailla.

(chap. Espleita d' ous y de formaches y de fenás y de palla.) 

Tit. de 1187. DOAT, t. CXIV, fol. 152.

Redevance d'oeufs et de fromage et de foin et de paille.

3. Esplec, Espleg, Esple, Espleit, Espley, s. m., revenu, profit, produit.

Dels digs terradors e dels esplecs e de las usansas dels digs locs.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Desdits territoires et des revenus et des usances desdits lieux.

Car non esper espleg

De m' amiga.

Giraud de Borneil: Si 'l cor no. 

Car je n'espère profit de mon amie.

De Niort pert la rend' e l' espley. 

Bertrand de Born: Pus li baron. 

Perd la rente et le profit de Niort. 

Los digs terradors e 'ls pasturals e 'ls esplecs.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876. 

Lesdits territoires et les pâturages et les produits.

- Jouissance, service.

Aprop l' austor ven esparvier... 

Tan es cortes, pros et adreitz, 

Mas trop pauc dura sos espleitz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Après l'autour vient l'épervier... tant il est aimable, courageux et adroit, mais son service dure très peu.

Aian us et esplec el boscx e dels boscx. 

Sobre l' us et l' esplec de las aigas et dels boscx dels terradors.

Tit. de 1279. DOAT, t. CXLVII, fol. 12 et 10. 

Aient usage et jouissance au bois et des bois. 

Sur l'usage et la jouissance des eaux et des bois des territoires.

- Abondance, satiété, excès.

Adv. comp. En aissi tres jorns paisetz lo

Non a esple mas per razo... 

E cascun jorn lo paisetz be

De bonas carns tot a esple. 

Deudes de Prades, Auz. cass.

Nourrissez-le ainsi pendant trois jours non à l'excès, mais raisonnablement...

Et chaque jour nourrissez-le bien de bonnes viandes tout à satiété.

ANC. FR. Del harneis pristrent à grant espleit, 

E merveillus gain i unt feit. 

Marie de France, t. I, p. 416.

4. Explectacio, s. f., usage. 

Prescriptio, explectacio et possessio de temps.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91. 

Prescription, usage et possession de temps.

5. Esplechiu, Espleitiu, Esplechieu, s. m., droit de pâturage.

Las aiguas e 'ls bosz e 'ls esplechieus.

Tit. de 1259. Arch. du Roy., J, 330. 

Les eaux et les bois et les droits de pâturage.

Et esplechius et azemprius.

Tit. de 1244. Arch. du Roy., J, 330. 

Et droits de pâturage et droits de parcours. 

Els usatges e 'ls espleitius.

Tit. de 1196. Arch. du Roy., J, 323. 

Les usages et les droits de pâturage. 

Azemprius et esplechius.

Tit. de 1207. Arch. du Roy., J, 323. 

Droits de parcours et droits de pâturage.

E 'ls usatges e 'ls espleitius e 'ls homes.

Tit. de 1197. Arch. du Roy., J, 330.

Et les usages et les droits de pâturage et les hommes.

6. Explechar, Expleitar, Explectar, v., exploiter, se servir, user, posséder, défricher. 

Aya, tengua, use, expleyte.

Tit. de 1338. DOAT, t. XXXIX, fol. 142. 

Qu'il ait, tienne, use, exploite.

Las causas dessus dichas... explectero en la dicha ciutat.

Sagel, maio et archa comunals de lasquals enqueras s' esplecho.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. CXVIII, fol. 80 et 86.

Ils exploiteront les choses susdites... en ladite ville.

Sceau, maison et coffre communaux desquels ils se servent encore.

Que li meu hom de Luguanh i puesco esplechar... paguan lor partida segon que i esplecharan.

Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.

Que mes hommes de Luguan y puissent défricher... en payant leur partie selon qu'ils y défricheront.

Aver et espleitar la medietat.

(chap. Tindre y explotá la mitat.)

Tit. de 1208. Arch. du Roy., J, 317. 

Avoir et exploiter la moitié. 

Fig. Recebre et explechar

Lo regne del mieu paire.

Izarn: Diguas me tu. 

Recevoir et posséder le royaume de mon père.

- Agir, opérer.

Ben sai que son dan esplecha 

Drutz qu' en dona jove s' empren. 

T. de Bertrand et de Jausbert: Jausbert. 

Je sais bien que son dommage opère galant qui pour jeune dame s'enflamme.

Olivier lo gentil a mot ben espleytat. 

Roman de Fierabras, v. 243. 

Olivier le gentil a très bien agi.

Pretz en joys s' esplecha. 

R. Vidal de Bezaudun: Entr' el taur. 

Mérite où joie s'opère.

(chap. Explotá : yo exploto una mina, explotes, Ignacio Sorolla Vidal explote un bancal de amelés, en les mans a les burchaques, natros o natres explotem o explotam, vatros o vatres explotéu o explotáu, exploten; explotat, explotats, explotada, explotades; yo explotaré; yo explotaría; si yo explotara.)

Ignacio Sorolla Vidal explote un bancal de amelés

7. Espleyar, v., profiter, jouir.

Aquest respieg on hom ren non espleya.

G. de S. Didier: El mon non.

Ce répit où on ne profite de rien. 

Per qu' es foldatz qui d'amor non espleya. 

Albert de Sisteron: En amor ai. 

C'est pourquoi c'est folie gui ne jouit d'amour.