Mostrando las entradas para la consulta merda ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta merda ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 16 de junio de 2024

Lexique roman; Merga - Mestrual


Merga, s. f., lat. merda, merde, excrément.

A vos m' autrei, valenz dona de Berga;

Vos es fis aurs e vostre marritz, merga.

Guillaume de Berguedan: Trop ai estat.

A vous je m'octroie, vaillante dame de Berge; vous êtes pur or et votre mari, merde.

CAT. Merda. ESP. Mierda. PORT. IT. Merda. (chap. Merda, merdes.)

2. Merdos, adj., merdeux, sale. 

Fig. Aquels aussels qu'eron merdos. Évangile de l'Enfance. 

Ces oiseaux qui étaient sales.

CAT. Merdos. ESP. PORT. IT. Merdoso. (chap. Merdós, merdosos, merdosa, merdoses.)

Artur Quintana, Arturo Quintana Font

3. Esmerdar, Emerdar, v., emmerder, salir.

Fig. Los fals Jusius tot esmerderon. Évangile de l'Enfance.

Les faux Juifs salirent tout.

Part. pas. Los aussels qu' el avia getatz 

Ins el fanc, e totz emerdatz. 

Évangile de l'Enfance.

Les oiseaux qu'il avait jetés dans la fange, et tout salis.

IT. Smerdare. (chap. Enmerdá, enmerdás: yo me enmerdo, enmerdes, enmerde, enmerdem o enmerdam, enmerdéu o enmerdáu, enmerden; enmerdat, enmerdats, enmerdada, enmerdades.)


Merguli, s. m., lat. mergus, plongeon, oiseau aquatique.

Merguli es dit quar mergere vol dire cabussar

Eluc. de las propr., fol. 147.

Est dit plongeon parce que mergere veut dire plonger.

PORT. Mergulhão. IT. Mergo. (ESP. Somormujo.)

Merguli, s. m., lat. mergus, plongeon, oiseau aquatique


Merir, v., lat. mereri, mériter, être digne de.

Si m meir grat del rei celestial.

Lanfranc Cigala: No sai si m chant. 

Si je mérite gré du roi céleste. 

Falhir apel so don blasme se mier.

Nat de Mons: La valors. 

J' appelle faillir ce dont blâme se mérite. 

Segon que merira la grandesa del membre.

Trad. d'Albucasis, fol. 11. 

Selon que méritera la grandeur du membre.

- Récompenser, valoir.

Lo ben qu'ieu fatz ma dona deu merir.

T. de Rambaud et de Coyne: Senh' En Coyne. 

Le bien que je fais ma dame doit récompenser.

- Pris en mauvaise part.

En vai merir los mescrezens malvatz. 

B. Zorgi: Non lassarai. 

En va récompenser les mécréants méchants. 

Ni falh, so us dic, negus 

Que Dieus non li o meira.

Nat de Mons: Sitot non. 

Ni faux, je vous le dis, nul que Dieu ne le lui vaille. 

Loc. Meron mal clercx e prezicador,

Quar devedon so qu' a els no s cove.

Guillaume de Montagnagout: Del tot rey. 

Méritent mal (déméritent) clercs et prédicateurs, car ils défendent ce qu'à eux il ne convient pas. 

Part. prés. Aura conogut ben merens, et aura atrobat plus favorables. Priv. acc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Aura connu bien méritants, et aura trouvé plus favorables. 

Part. pas. Es razos que tug li mal

Seran punit e 'l be merit.

Nat de Mons: Al noble rey. 

C'est raison que tous les maux seront punis et les biens récompensés.

Si cum a mergut 

Segon vizi e vertut.

P. Cardinal: Razos es. 

Ainsi comme il a mérité selon vice et vertu. 

Ilh per se no l'an merguda. Brev. d'amor, fol. 75.

Eux par soi ne l'ont pas méritée.

ANC. FR. Diex le lor saura bien merir. Roman de la Rose, v. 5142. 

Autre chose ne m'a amors meri. Le Roi de Navarre, chanson 60. 

Sire, ce a dit Berte, de Dieu vous soit merit. Roman de Berte, p. 76.

CAT. Merexer. ESP. PORT. Merecer. IT. Meritare. (chap. Mereixe, mereixes: yo me mereixco, mereixes, mereix, mereixem, mereixéu, mereixen; mereixcut, mereixcuts, mereixcuda, mereixcudes; merescut, merescuts, merescuda, merescudes.)

2. Merit, Merite, s. m., lat. meritum, mérite, récompense, salaire.

Sivals, dona, s' ie us membres del manen 

Que laisset Lazer morir denan si, 

Quals fo 'l meritz que apres lo 'n segui, 

Pueis de ben leu preiratz esgardamen

Co m traissessetz d' esta greu malanansa. 

P. Vidal: Una chanso.

Au moins, dame, si je vous rappelais du riche, qui laissa mourir Lazare devant lui, quel fut le salaire qui après l'en suivit, ensuite peut-être vous prendriez attention comment vous me tirassiez de ce pénible malaise.

Tot aisso non aura negu merit, enans, si mor ses karitat, per cert sera dampnatz. 

Per mays aver de merite.

V. et Vert., fol. 34 et 70. 

Tout cela n' aura nul mérite, au contraire, s'il meurt sans charité, certainement il sera damné. 

Pour plus avoir de mérite. 

Quan se regarda be, bo merite l'en rent. Poëme sur Boèce. 

Quand il se regarde bien, bonne récompense lui en rend. 

ANC. FR. Par son sens et par sa mérite.

Roman de la Rose, v. 17864. 

Et la mérite en est si dure. 

Nouv. rec de fables et cont. anc., t. II, p. 194.

CAT. Merit. ESP. (mérito) PORT. IT. Merito. (chap. Mérit, merits.)

3. Meritori, adj., méritoire.

Non es en tan meritori 

Lauzar Dieu en prosperitat, 

Quo es qui 'lh lauza trebalhat.

Brev. d'amor, fol. 69. 

N'est pas aussi méritoire de louer Dieu en prospérité, comme est qui le loue tourmenté.

Almorna... profechabla ad aquell que la fay, et ad aquel que la pren meritoria. V. et Vert., fol. 80.

L'aumône... profitable à celui qui la fait, et à celui qui la reçoit, méritoire. CAT. Meritori. ESP. PORT. IT. Meritorio. (chap. Meritori, meritoris, meritoria, meritories.)

4. Demerit, Demerite, s. m., démérite, méfait, faute.

Algus punish en prezent per lors demeritz. Eluc. de las propr., fol. 6.

Quelques-uns punit sur-le-champ pour leurs démérites.

Lo baylet a la cort setglar per sos demerites. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 79.

Le livra à la cour séculière pour ses démérites. 

CAT. Demerit. ESP. (demérito) PORT. IT. Demerito. (chap. Demérit, desmérit; demerits, desmerits.)

5. Malmerir, v., démériter, se mal conduire.

Part. prés. S'ieu mi dons e vos non vei breumens, 

Lo valens coms Carles n' er malmerens.

Giraud d'Espagne: S'ieu en.

Si je ne vois bientôt ma dame et vous, le vaillant comte Charles en sera déméritant.

6. Malmeire, s. m., déméritant, qui mérite l' improbation, blâmable.

Non sui malmeire ni laire.

Marcabrus: Al son.

Je ne suis blâmable ni larron.

7. Ameritar, v., lat. meritare, mériter, encourir.

Penedensa li a donada

Segon c' avia ameritada.

Car non avem ameritat

Fossem amb els martirisat.

V. de S. Honorat.

Lui a donné pénitence selon qu'il (l') avait méritée.

Car nous n' avons pas mérité que nous fussions martyrisés avec eux. ANC. CAT. Meritar. IT. Meritare.


Merites, s. m., lat. meroctes, malachite, sorte de pierre précieuse.

Merites es peyra... semlant a mirra en color. Eluc. de las propr., fol. 189.

Malachite est une pierre... semblable à la myrrhe en couleur.

(N. E. Ver más arriba Melochites.)


Merlar, v., créneler.

Part. pas. Quant enpugiei sus el bari merlat. 

G. Rainols d'Apt: Auzir cugei. 

Quand je montai sur le rempart crénelé. 

IT. Merlare.


Merle, s. m., lat. merula, merle. 

Merles noiris hom volontiers..., e a 'l pus plazen can que auzel que sia.

Naturas d' alcus auzels. 

On élève volontiers des merles..., et il a le plus agréable chant qu' oiseau qui soit.

Quant aug chantar lo gal sus e l' erbos, 

E 'l pic e 'l jai e 'l merle.

G. Rainols d'Apt: Quant aug.

Quand j'entends chanter le coq sus en la pelouse, et le pic et le geai et le merle.

CAT. Merla. ANC. ESP. Mierla. ESP. MOD. Mierla, Mirlo. PORT. Merlo, melro. IT. Merlo, merla. (chap. Merla, merles.)

Merlus, s. m., merluche.

Merlus cofit.

Carya Magalon. 

Merluche confite.

Cinq cens merlus.

Tit. de 1249. DOAT, t. LXXVIII, fol. 385. 

Cinq cents merluches.

CAT. Merlussa. ESP. Merluza. IT. Merluzzo. (chap. Mare de llus.)


Mes, s. m., lat. mensis, mois. 

No y guart dilus, ni dimartz, 

Ni septmana, ni mes, ni ans.

Bertrand de Born: Ges de far. 

Je n'y regarde lundi, ni mardi, ni semaine, ni mois, ni années.

Bels m' es qu' ieu chant' en aiselh mes, 

Quan flor e fuelha vei parer.

B. de Ventadour: Bels m' es. 

Il m'est beau que je chante dans ce mois, quand je vois fleur et feuille paraître.

CAT. ESP. Mes. PORT. Mes, mez. IT. Mese. (chap. Mes, mesos.)

2. Mestruas, s. f. pl., menstrua, menstrues.

Malautias de la mayre, e aretencio de mestruas.

Son corrompudas las mestruas.

Trad. d'Albucasis, fol. 54 et 8.

Maladies de la matrice, et rétention de menstrues.

Les menstrues sont corrompues.

CAT. ESP. PORT. IT. Menstruo.

3. Mestrual, adj., lat. menstrualis, menstruel.

Exces de sanc mestrual en las femnas. 

Engendra si superfluitat mestrual.

Eluc. de las propr., fol. 30. 

Excès de sang menstruel dans les femmes. 

S'engendre superfluité menstruelle. 

ESP. PORT. Menstrual. IT. Menstruale. (chap. Menstrual, menstruals; s. f. menstruassió, menstruassions; v. menstruá : tindre la menstruassió.)

jueves, 6 de septiembre de 2018

Máximo Fabregat y les seues neures

Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.

Los referens de esta brossa catanazi

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 
Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.
 

Chapurriau és feixisme

Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018

Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys

http://chapurriau.blogspot.com/2018/09/maximo-fabregat-y-les-seues-neures.html
vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. 


Els que gestionaven lo “cotarro” (lo catarro no) eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /


Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá


Torra, nazi, catanazi, Hitler, payaso

Torra, catanazi


La veritat és que tot això és un invent feixista / te referixes als paísus cagalans y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valensia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /

Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /

A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G. Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare /
La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. /


Aretha Franquin, cara al soul, Franco, Arethe Franklin
Aretha Franquin, cara al soul
 

En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca.
/ Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representans de estos partits per a parlá del chapurriau. / 

Bé, pues ja està clar / igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. / 

Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el Matarranya / lo Matarraña /.
Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /

Joel Joan, fachas
Este Máximo está mes torrat que Joel Joan y Torra juns.



Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /


Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel, bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /

Una mica de música de los draps, feixistes : (Youtube)

Com diuen los penosos drapets: No mos faréu callá als chapurriaus.

miércoles, 17 de julio de 2024

Libre de caça. Libre de animals de casar.

N.° 1295 En la cubierta: Libre de caça. Libre de animals de casar.

Hoja 2.a: Capitol de les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons. (N. E. esparvers. Hay que consultar a Deudes de Prades, Auzels cassadors; por ejemplo en las obras de Raynouard.)

esparvé, cernícalo, halcón, falcó

94 hojas útiles, excepto las 1.a y última en blanco y las 90 a 96, de las que sólo se conserva la parte inferior; foliación 4 a 91 (las primeras hojas han sido cortadas). - Papel, cuya filigrana consiste en mano con estrella de cinco puntas, 0,314 alto X 0,215 ancho: caja escritura 0,236 X 0,154. - Letra S. XV; algunos claros prueban (que) es una copia.

Perg.°

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez.)

¿Será el presente tratado la obra de cetrería del famoso Antonio de Vilaragut que cita Salvá?

Se conservan los capítulos siguientes:

De les fayçons e dels plomatges que deuen hauer los sparuers per a ser bons.

De les condicions, maneres e volers que deu aver lo astor prim que es dit femeniu.

Dels mijans astors quins deuen eser.

Dels noms de les plomes del cors de qualquier oçell.

Dels astors terçols que son dits mascles e son los menors.

Quant e com deu hom traure del niu e criar astors e sparuers e per conseguent tots altres ocells de presa.

Com deu fer hom hobrir la boca al falco o al oçell

Per a fer bo e ben volar e ben casar e ardit al astor o esparuer.

Dels astors o esparuers que son de auol cor e de auol condicio que no uolen caçar ne pendre res e an bona talla e bona pena. (N. E. Pena : ploma : com lo rat penat.)

De les natures dels falcons e dels oçells de presa e de les talles e fayçons e plomatges de aquells quines an a esser per a ser bons.

De no pendre lo falco o lo oçell si gran nesisitat no es.

Com deu hom tenir lo falco o lo oçell e que li deu hom fer quant lo a brau e saluatge.

Del pes cantitat e mesura de medeçines e altres coses que son conuenibles e haura prou qualquier oçell segons lo gran de aquell poch mes o menys.

Com deu abaxar hom los falcons o los oçells.

De la barra o percha qui es bona pera tenir qualseuol ocell.

Per a fer adompdar e amançar e asossegar a oçell malenconich e per ferli perdre que nos debata molt, ni basque e sia pus ayna dompde el fara abaxar molt e perdre algun poch de la brauea e fets axi.

De quant haurets tengut lo falco o lo oçell deu o quince jorns e sera bax e vendra be al puny quey salte volenters o un poch al lloure seguentment que li deuets fer e fets li pebrada e daula y en deju que no haja menjat res a hora de misses majors.

Seguentment que deueu fer al oçell e com li adobareu la nefa e en quin temps ne quant.

De quant voldrets dar la dita bossa o porga al falco o al oçell per denejar (N. E. netejar) li lo ventrell com ho farets.

Qui deu hom fer al falco o al ocell quant hom coneix questa algun poch empachat e volrets que esmirle be.

De la poluora que es mol bona per a dar al falco o al ocell que volrets questiga llarch de ventre.

Per a quant conuendra de dar plomada al falco o al ocell e com la y dareu e quant e en quina manera.

Com deu hom guardar de llançar ne fer pendre al aztor ni al falco ni al oçell ralees ni ceuar lo y ne darliu amenjar.

Com se deu a saytar falco monteri o pelegri a perdiu.

Per a afaitar lo falco a llebre o a perdiu o a altra cosa la qual vos volrets. 

Com vos deuets guardar de dar a menjar al oçell que esta molt flac e baix.

Per a tornar gras e engordar lo ocel, que sia vengut a gran flaquea e de falliment (defalliment) de carns.

Quant deu hom tenir lo falco o lo oçell flach o gros segons lo temps.

Com deu exer avisat tot caçador per a caçar be ab lo falco o ab lo oçell.

Per a guardar que lo falco o lo ocell no rode per desig de sol e de esser sbanyat car mols sen van per aquesta raho.

Del falco o del ocell qui desempara la preso qui presa aura ans que y plegue son senyor.

Per a fer ardit lo falco o lo oçell.

Si lo falco o lo ocell es squiu que nos dexe cobrar.

De quant lo falco o lo oçell sesbarrara o fogira del hom es ceuara de qualquier mal past que li deu hom fer.

Quant hom be de caça ab lo falco o lo ocell que li deu hom fer.

Que deu hom fer al falco o al oçell quant be de caça.

Com deuets ceuar lo vostre ocell o falco de oçells de aygua.

Com no deuets fer pendre ni dar res per medecina al falco o al ocell sino en deju si gran necessitat no es.

Per a fer curar les plomades que los falcons o los ocells se retenen.

Com no deu hom de dar plomada ni curall ni osfada al falco o al oçell.

Del falco o del ocell que apresa la plomada o lo curall e so rete que no vol llancar (llançar) per tracio que en ell regna ho (o) per malaltia.

Del falco o del oçell que te alguna cosa en lo ventrell e vomiteja e no la pot llançar per a ferla y llançar fets axi.

Quant los falcons ho los ocells tenen algunes plomades velles pegades en lo ventrell en ques conexera e com lo guarreu. (guariréu : sanaréu)

Del falco o del ocell que fa sanch per dauall ab lo que smirla.

Del falco o del oçell com lo deu hom guardar que no begua de neguna sanch en special sia guardat que no vega (begua, begue, de beure) sanch de oçell vell.

Del falco o del oçel que no sab hom quin mal sea ni lo y pot hom conexer que li deu hom fer.

De quant se aborracara alguna ploma o plomes al falco o al oçell o seli machucara o lluxara o torçra o trencara pero que del tot no sia trencada adobaules hi en la forma seguent.

Que deu hom fer al falco ho al oçell que se li haura trencada alguna ploma o plomes de les alles o de la coha prop la carn com la y deuets escatir.

Per a escatir de agulla.

De quant se li aranca alguna ploma per força al ocell.

Quant se arranca al oçell alguna ploma de les ales ho de la coha per força que li faça sanch.

Per a falco o ocell que sia tacat de oli o de grex en les plomes.

De la formiga ques fa als falcons e als oçells en les plomes de les ales e de la coha que se les tallen ab la nefa e no sab hom quin mal se han.

Per a fer desfer los hous als falcons o als oçells que son femelles.

Per a al falco o oçell que no pot pasar la gorga.

De la polbora qui es bona per a dar al falco o al oçell qui llança la gorga.

Per a qui volra fer llançar la gorga al falco o al oçell.

Per a curar falco o ocell que no pot pasar la gorga e la te ja corrompuda que li put lo ale si la y o letg e la vianda que y te dins que li farets.

Del falco o del ocell que te la gorgua e lo ventrell e les tripes fredes e per raho de aquesta fredor lança la gorgua.

Del falco o del ocell que llança la mitat de la gorga poch mes o menys.

Del falco o del ocell que te la gorga e les tripes plenes de vent.

Del falco o del oçell ques forada la gorga.

Per a falco o oçell que ha defalliment de cor que no pot volar com solia.

Quant lo falco o lo oçell te les mans inflades.

Com se deu fer oli apati.

Del falco o del oçell que te les mans inflades e no y te plaga alguna.

Dels porets e claus ques fan en les mans dels falcons o dels oçells e ab que guaran.

De la ungla quant vol eixir al falco o al oçell que las arranca del dit de la ma.

Com deu hom fer per guardar lo oçell que no se li façen les malalties de la aygua congelada en lo cap.

Que deu hom fer al falco ho al oçell per a que stiga sans tot lany.

Que deu hom fer per guardar lo falco o lo oçell que no haja aygua en lo cap e per sostenirlo sans tot lany.

Per a falco o oçell que te aygua en lo cap.

Del falco o del oçell que te aygua congelada en lo cap e te lo cap inflat.

De mal de aygua congelada ques fa als falcons o als oçells en lo cap.

De altra aygua congelada que es mala.

Si lo falco o lo oçell te blancor o desfeta o tel en lull. (l'ull) 

Del falco o del oçell que te tel en lull o desfeta per colp o per als.

Del falco o del oçell que reb colp en lull e sel haura trencat.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells que a nom mal de cap.

Per quines rahons ve lo mal del cançer en la boca als falcons o als oçells.

De quines viandes deu hom guardar al oçell que no li de a menjar quant tendra mal de cançer en la boca.

Del falco o del ocell que te la boca inflada e no y te alre malt. (mal)

Del mal ques fa als falcons o als ocells que sels infla la boca per scalfament.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en la boca que dien garmolls ho grans.

De altre gormis ques fa en la boca del falco o del oçell qui es a manera de cançer lo qual es mortal sino es acorregut e curat.

De mal de cancer ques fa als falcons e als oçells en la boca.

De altre cançer ques engendra en algunes plagues o talls ques fan als falcons, o als oçells en la boca.

De altre cançer ques fa en la boca del falco o del oçell.

De altre cançer ques fa es engendra en la boca del falco o del oçell que es pijor que tots e es perillos e mortal.

De altra medeçina que es bona per a guarir mal de cançer que sia fort.

Del guermez ques fa en les orelles dels falcons o dels oçells.

Quant per alguns colps o debatudes se li sera inflat al falco o al ocell en algun lloch e se li sera alli represa alguna sanch cuallada entre lo cuyro e la carn.

Del falco o del oçell que haura rebut colp com dit es en lo altre capitol e no se li ajustara sanch ni sera molt inflat sino que u tendra blau.

De altra manera de cascament que lo falco o lo ocell esta cascat en lo cos e no pasa be lo que menja.

Per a falco o oçell que sera estat mal tractat e cascat.

Quant lo falco o lo ocell sera cascat que ha pres colps.

De altra manera de malaltia que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del mal de fetge que ve per cascament als falcons o als oçells.

Del falco o del oçell ques debat per beure quant veu laygua en beu molta e tantes vegades com veura aygua tantes ne vol beure e de fet ne beu si lin dexau beure e tot aço fa per mal que te en la vexiga.

Del falco o del ocell que smirla ab afany que seli comença a fer pedra.

De mal de pedra ques fa als falcons e als oçells.

Dels falcons o dels oçells que han mal de pedra.

Com se deu obrir lo falco o lo ocell quant te tan grosa la pedra que nol dexa smirlar e no la pot lançar.

De una pedra chica ques fa als falcons o als oçells entre les çelles e le cuyro questa sobre la nefa alli hon comença la ploma del cap.

Del falco o del ocell que se li fa pedra o durullo entre la çella e lo cap.

Del falco o del oçell que haura pantax.

Del enguent que es bo per a curar totes nafres als falcons ho als ocells.

De la poluora que es bona per a guarir los falcons o los oçells que han nafres giques que no han mester cosir ni obrir.

Del falco o del oçell que reb colp.

Per a falco o oçell que sera nafrat de fora en la caça.

Per a guarir al falco o al oçell que tendra plaga en les mans o en les cames de la ploma avall.

De quant lo falco o lo oçell per nafra li hixen les tripes de fora.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures.

Com se deu fer la consolda per a les trencadures. (sic)

De quant lo falco o lo oçell se trenca alguna canyella de la ala os trenca la ala tota en redo e no li ix os ni sanch ni te romput lo cuyro.

Del falco o del oçell que haura la cama trencada o la cuxa que nos haura romput lo cuyro ne li haura exit os ni canyella ni sanch.

Si lo falco ho lo ocell tendra la cuxa o la cama o la ala trencada que sia romput lo cuyro que ixca sanch.

Dels filandres ques engendren en lo ventrell del falco o del oçell.

Des filandres que son engendrats prop los rinyons de fora lo ventrell dins en lo cos.

Del inflament que los falcons o los oçells tenen en lo ventrell de ram de enfit que stan enpachats.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso, empachat

Del falco o del oçell que esta costribat que fa la smirla dura a durullons.

(constipado : estreñit, que fa la merda dura a cagallons : truños.)

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,

Del falco o del oçell que ha mal de febra questa empachat.

Del inflament ques fa als falcons o als oçells en lo ventre que ha nom tropich.

Del inflament ques fa al oçell entre lo cuyro e la carn per ventositat.

Del falco o del oçell que se li fa potra.

Del falco o del oçell que tendra les barres fora de lloch. (barres : mandíbula, mandíbules.)

Del mal de fistola ques fa als oçells.

Del falco o del oçell que se li fara sobre os.

Que deu hom fer al oçell quant lo vol posar en muda.

Com vol star lo oçell en muda e en quin loch lo deu hom tenir e en quina forma.

De les viandes e altres coses que son bones per a fer be mudar e tost lo falco o qualseuol oçell. E dauli de aquestes viandes al començ mentre menja ab fam que depuix no voldra menjar ni pendre nenguna poluora per a quel faça mudar tost e despullar.

Que deu hom fer per a tenir sanch (N. E. sa, sano) lo falco ho lo oçell quant estiga en muda e per conseguent tot lany.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que estan en muda que sels puxen filandres als renyons.

Que deu hom fer al falco o al oçell quan ix de muda e quant hom lo vol traure.

Que deu hom fer al oçell que remuda les plomes.

De una malaltia ques fa als falcons o als oçells en lo temps que muden que ha nom prohija de ques guasta les plomes.

Per a fer desfer lupia.

Per a desfreçar e mudar de color los falcons o los oçells que nols coneguen.

Per a guarir sarna per molta que tingan qualseuol gos o altre animal e encara persona...

viernes, 26 de enero de 2024

Lexique roman; Copia - Coral

Copia, s. f., lat. copia, abondance.

Estomach sec es assedat e desira granda copia d'ayga.

El suc de las ditas herbas lor dona copia de lac.

(chap. Lo suc de les dites herbes los done copia, abundansia, de lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 34 et 245.

Estomac sec est altéré et désire grande abondance d'eau.

Le suc desdites herbes leur donne abondance de lait.

E gran copia d'autra cavalaria.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 58.

Et grande abondance d'autre chevalerie.

2. Copios, adj., lat. copiosus, abondant. (chap. copiós, abundán)

En boscagges copiosas... Que es copios en aygas... Es copios en tota bontat.

Eluc. de las propr., fol. 160, 131 et 8.

Abondantes en forêts... Qui est abondant en eaux... Est abondant en toute bonté.

3. Copiozament, adv., abondamment.

Cavals et autras bestias copiozament han pastencs et engraishs.

Eluc. de las propr., fol. 129.

Les chevaux et autres bêtes ont abondamment pâturages et engrais.


Copia, s. f., copie.

Copia del denunciamen.

Ord. des Rois de Fr., 1463, t. XVI, p. 134.

Copie de la dénonciation.

La copia dels presens statuts... Que dels presens articles se fassa una copia.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 390 et 395.

La copie des présents statuts... Qu'il se fasse une copie des présents articles.

CAT. ESP. PORT. IT. Copia. (chap. copia, copies; v. copiá: copio, copies, copie, copiem o copiam, copiéu o copiáu, copien; copiat, copiats, copiada, copiades.)


Copula, s. f., lat. copula, copule.

Si aytal nominatiu singular no s'ajustavo am copula, adonc no requero verb plural. Leys d'amors, fol. 53.

Si de tels nominatifs singuliers ne s'ajustaient avec copule, alors ils ne requièrent pas un verbe pluriel.

CAT. ESP. (cópula) PORT. IT. Copula. (chap. cópula, cópules; v. copulá, ajuntá, acoplá, follá, uní, etc: copulo, copules, copule, copulem o copulam, copuléu o copuláu, copulen; copulat, copulats, copulada, copulades.) 

2. Copulatiu, adj., lat. copulativus, copulatif.

Dictios... las quals apelam claus o copulativa o disjunctiva.

Leys d'amors, fol. 76.

Expressions... lesquelles nous appelons clef ou copulative ou disjonctive.

Substantiv. Cant aquil dui nominatiu singular son ajustat ab copulativa.

Leys d'amors, fol. 53.

Quand ces deux nominatifs singuliers sont ajustés avec copulative.

CAT. Copulatiu. ESP. IT. Copulativo. (chap. copulatiu, copulatius, copulativa, copulatives.)

3. Copular, v., lat. copulare, copuler, assembler.

Copulativa can copula, so es can ajusta.

Leys d'amors, fol. 101.

Copulative quand elle copule, c'est-à-dire quand elle ajuste.

- Accoupler.

Copulet o ajustet la sua filha matrimonialment.

Priv. concile par les rois d'Angleterre, p. 28.

Il accoupla ou ajusta sa fille matrimonialement.

IT. Copulare. (chap. acoplá: acoplo, acoples, acople, acoplem o acoplam, acopléu o acopláu, acoplen. Acoplat, acoplats, acoplada, acoplades.)

4. Encoblar, v., accoupler.

Part. pas.

O te menara ab si cum mausti encoblat.

Roman de Fierabras, v. 2454.

Ou te mènera avec soi comme mâtin accouplé.

5. Descoblar, v., découpler, désaccoupler.

Part. pas. Que pus tost pren la terra que lebrier descoblatz.

Roman de Fierabras, v. 1705.

Qui prend plus vite la terre que lévrier désaccouplé.

(chap. desacoplá)


Coqua, s. f., sorte de navire, nef.

Am sas naus et am sas coquas arribet en Cypre.

(chap. En les seues naus y en les seues coques va arribá a Chipre.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 164.

Avec ses navires et avec ses nefs il arriva en Chypre.

ANC. FR. En la nef ou coque, nommée S. Esprit.

Tit. de 1371. Carpentier, t. 1, col. 1004.

ESP. Coca. IT. Cocca. (chap. Coca, coques, tipo de embarcassió, de barco, nau o nave.)


Cor, s. m., lat. cor, coeur, volonté, courage.

Trais li lo cor del ventre.

(chap. Li trau lo cor del ventre: ara diém del pit.)

V. de Guillaume de Cabestaing.

Lui arracha le coeur du ventre.

(N. E. Le saca el corazón del vientre. Ahí se consideraba que estaba.)

Par ext. Un cor de tros cozetz el fuec.

(chap. Un cor de poma, (o de pera) coéu al foc.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cuisez au feu un coeur de trognon.

Fig. Lo cor n'ac tendre.

(chap. Teníe lo cor tendre.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Il en eut le coeur attendri.

Orar devem de cor, non pas de lavras.

(chap. Orá debem de cor, no de labios. Resá.)

Trad. de Bède, fol. 27.

Nous devons prier de coeur, non pas de lèvres.

Loc. Flacx, avars, cors de ven.

P. Vidal: Dieus en sia.

Flasques, avares, coeurs de vent.

Mas a cor de dragon.

P. Vidal: Ajustar.

Mais a coeur de dragon.

E non avia cor de plom,

Sec et malvat, mas fi e bo.

(chap. Y no teníe cor de plom, sec y malvat, sino fi y bo.)

R. Vidal de Bezaudun: En aquelh.

Et n'avait pas coeur de plomb, sec et mauvais, mais pur et bon.

Qui sabon tot lo sauteri

De cor.

Raimond de la Tour: Ar es dretz.

Qui savent tout le psautier par coeur.

Au de cor mos precs e 'ls acuelh.

B. de Ventadour: Quan par la.

Elle écoute du coeur mes prières et les accueille.

Un sirventes ai en cor que comens.

P. Cardinal: Un sirventes.

J'ai en volonté que je commence un sirvente.

Leys de natura que naturalmen es escricha el cor de cascun.

(chap. Ley de naturalesa que naturalmén está escrita al cor de cadaú.)

V. et Vert., fol. 57.

Loi de nature qui est écrite naturellement au coeur de chacun.

E l'emperaire ab lo cor al talo

Esperonet.

Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.

Et l'empereur éperonna avec le coeur au talon.

Tant com a cor de donar.

G. Riquier: Qui m disses.

Autant comme il a coeur de donner.

Ades vol de l'aondansa

Del cor la boca parlar.

Aimeri de Peguilain: Ades.

La bouche veut maintenant parler de l'abondance du coeur.

Impers. Er no y a cor de far nulh fag valen.

G. de Saint-Didier: El temps quan.

Maintenant il n'y a pas coeur de faire nul vaillant fait.

Adv. comp. … Que vas vos no fassam falhimen

Ans vos amem de bon cor leyalmen.

B. de Venzenac: Lo pair' e 'l filh.

Que nous ne fassions pas faute vers vous, mais que nous vous aimions de bon coeur, loyalement.

Era de cor per Jhesu Crist issit

Del sieu pays contra 'ls fals Turcx aunitz.

R. Gaucelm: Ab grans.

Il était volontairement sorti de son pays pour Jésus-Christ contre les faux Turcs honnis.

ANC. FR. As-tu ce que tes cuers voloit?

Roman du Renart, v. 2767.

Il se fu conseillez à ceus qui plus estoient de son cuer.

Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 159.

Ore est sis quors en grant prisun.

Marie de France, t. 1, p. 432.

Donne de bon cuer.

Everard, Trad. des Dist. de Caton.

ANC. ESP. Dixo entro su cor: esto es librado...

De cuer sey los actores, de libro non he cura.

Poema de Alexandro, cop. 662 et 38.

ANC. IT. L'anima esce del cor per seguir voi.

Petrarca, Son.: Piovommi.

CAT. Cor. ESP. MOD. Corazón. PORT. Coração. IT. MOD. Cuore. (chap. cor, cors)

2. Coratge, s. m., courage, coeur, volonté.

Tant es avols e de menut coratge

Qu'anc jorn no 'l plac pretz de cavalaria.

Lanfranc Cigala: Estiers mon.

Tant il est lâche et de menu courage que jamais le mérite de chevalerie ne lui plut.

Per so t'en prec, tu que o as en poder,

Qu'un pauc vas mi lo sieu coratge vires.

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo.

C'est pourquoi je t'en prie, toi qui as cela en pouvoir, que tu tournes un peu vers moi sa volonté.

ANC. FR. Qu'el mont n'a voir si cruel traïson

Com biau semblant a corage felon.

Le châtelain de Couci, chanson 9.

Et lui dirent tant d'unes et d'autres qu'il amodera son courage et son ire.

Monstrelet, t. II, fol. 106.

Punissez vos beautez plutost que mon courage,

Si trop haut s'élevant, il adore un visage

Adorable par force à quiconque a des yeux.

Malherbe: Poésies, liv. 5.

CAT. Coratge. ESP. Corage (coraje). PORT. Coragem. IT. Coraggio. (chap. corache, valentía, collons, etc.)

3. Coratjos, Coratgos, adj., courageux, hardi.

Us cavayers mot coratjos.

P. Vidal: Abril issic.

Un cavalier très courageux.

Las fai esser irozas,

Movens leu, et coratgozas

De mesclar tota baralha.

Brev. d'amor, fol. 37.

Elle les fait être irritées, s'emportant facilement, et hardies à mêler toute querelle.

ANC. FR. Il sunt felon et outrageux,

De tous maus faire corageux.

Roman de la Rose, v. 9214.

CAT. Coratjos. ANC. ESP. Corajoso. PORT. Coraçudo. IT. Coraggioso. (chap. valén, valens, valenta, valentes; collonut, collonuts;)

4. Coratjosamens, adv., courageusement.

Ab joi de lieys, pus coratjosamens

Servi, qu'ieu am.

Sordel: Aitan ses pus.

Avec la joie de celle que j'aime, je sers plus courageusement.

ANC. CAT. Coratjosament. ANC. ESP. Corajosamente. IT. Coraggiosamente. (chap. valerosamén)

5. Coral, Corau, adj., cordial, du coeur, intime, sincère.

Sabetz per que 'l port amor tan coral?

P. Vidal: Si col paubres.

Savez-vous pourquoi je lui porte amour si cordial?

Penedenza doncs re no val

Senes contrixio coral.

Contricio e penas infernals.

Pénitence ne vaut donc rien sans la contrition du coeur.

No sembla sia corals amics.

B. de Ventadour: Bels Monruels.

Il ne semble pas qu'il soit ami sincère.

… Lo cor partitz

D'un dol corau.

(chap. Lo cor partit de un dol de cor – coral sol u diém de un grupo de música y de aquella animalets del mar que pareixen flos.) 

Le comte de Poitiers: Farai un vers.

Le coeur brisé d'une douleur intime.

ANC. FR. Et si aime d'amour coral.

Fabl. et cont. anc, t. 1, p. 108.

CAT. Coral. IT. Corale.

6. Coralmen, adv., cordialement, par coeur.

Quar qui non tem, non ama coralmen.

R. Jordan vic. de Saint-Antonin: Ves vos.

Car qui ne craint, n'aime pas cordialement.

Ses libre, coralmentz.

P. de Corbiac: El nom de.

Sans livre, par coeur.

ANC. CAT. Coralment. IT. Coralmente.

7. Cordial, adj., cordial, du coeur.

Per mitigar la calor cordial... Per accidens cordials.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 87.

Pour mitiger la chaleur cordiale... Par accidents du coeur.

CAT. ESP. PORT. (chap.) Cordial. IT. Cordiale.

8. Cardiac, adj., lat. cardiacus, cardiaque.

Tremor dita cardiaca es passio del cor, talment nomnada quar soven ve per defalhimen de cor.

Eluc. de las propr., fol. 87.

La faiblesse dite cardiaque est souffrance du coeur, ainsi nommée parce que souvent elle vient par défaillance de coeur.

CAT. Cardiac. ESP. (cardíaco) PORT. IT. Cardiaco.

9. Corada, Corana, Corailha, s. f., poitrine, entrailles, ventre.

… El fege de dins la corada

Vos trayrem mantenent tot fresc.

V. de S. Honorat.

Nous vous arracherons maintenant tout frais le foie de dedans la poitrine.

Li mes tota sa lansa per la corana.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.

Il lui mit toute sa lance par le ventre.

Fig. Pas semblan qu'aias corailha,

Mas lai on lebres es leos.

Bertrand de Born: Maitolin.

Tu fais semblant que tu aies des entrailles, mais là où le lièvre est lion.

ANC. FR. Li embat jusqu'en la corée.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 24.

Tote poet l'en véir l'entraille,

E li pomon è la coraille.

Roman de Rou, v. 13541.

CAT. Coradella. ESP. Corada (pecho, entrañas, vientre ). ANC. IT. Corata.

10. Corduelh, s. m., lat. cordolium, chagrin, deuil de coeur.

Greu vieurai mais ses corduelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Difficilement je vivrai davantage sans chagrin.

ANC. ESP. Cordojo. IT. Cordoglio.

11. Baticor, s. m., battement de coeur, émotion.

En gran baticor estai ara.

Roman de Flamenca, fol. 42.

Il est alors en grande émotion.

ANC. ESP. Baticor. IT. Batticuore. (chap. batec, batecs de cor: latidos; me bategue lo cor mol depressa, pareix que me sen vullgue eixí del pit. v. bategá.)

12. Crebacor, s. m., crèvecoeur.

Escarnimens pot esser apelatz crebacor.

Per escarnimen e per crebacor.

Leys d'amors, fol. 138 et 139.

Moquerie peut être appelée crèvecoeur.

Par moquerie et par crèvecoeur.

IT. Crepacuore.

13. Coreilla, Corilla, Coralha, s. f., plainte, dispute, querelle.

Ieu fatz de lor ma coreilla.

Augier: Era quan.

Je fais ma plainte d'eux.

Las rancuras et las corillas ero aitals.

Tit. de 1192. DOAT, t. CXXIV, fol. 292.

Les plaintes et les querelles étaient telles.

Mas ar n'auran tal baralha

Que lor enfan, si 'l reys no 'ls part,

Auran part en la coralha.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Mais maintenant ils en auront une telle dispute que leurs enfants, si le roi ne les sépare, auront part à la querelle.

14. Coregliaire, adj., querelleur, grondeur.

Aiso don sui coregliaire.

Marcabrus: Diray vos en.

Ce dont je suis querelleur.

15. Coralhar, Corelhar, Coreilhar, Corillar, v., inquiéter, fâcher, quereller, courroucer.

Apres meta l'om al soleill,

On neguna res no ill coreill.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après qu'on le mette au soleil, où nulle chose ne l'inquiète.

M'escrim e m defen e m coralh,

C'om me fond ma terra e la m'art.

Bertrand de Born: Un sirventes.

Je m'escrime et me défends et me querelle, parce qu'on me détruit et me brûle ma terre.

D'aquel flagel

Marcabrus si coreilla.

Marcabrus: Lo vers.

Marcabrus se courrouce de ce fléau.

E pus quascus si corelha

De l'autrui joy e s'esmaia.

B. de Ventadour: Eras non vey.

Et puisque chacun se fâche et s'attriste de la joie d'autrui.

Part. prés. S'il est coreillans.

Giraud de Borneil: Si sotils.

Si elle est inquiétante.

Non sia corillans.

Giraud de Borneil: De chantar.

Ne soit pas querellant.

16. Corrotz, s. m., chagrin, courroux.

Totz mos gaugz maiers mi par corrotz.

Mathieu de Querci: Tant suy.

Toute ma plus grande joie me paraît chagrin.

Quar per un gaug n'a 'l pus rics mil corrotz.

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Car pour un plaisir le plus puissant en a mille chagrins.

Quar de janglar s'engenra corrotz e ira.

Liv. de Sydrac, fol. 106.

Car de plaisanter s'engendre courroux et colère.

17. Corrosansa, s. f., chagrin, inquiétude, amertume.

Ieu am mai...

Benanansa ab un denier

Que 'l souda ab corrossansa.

Deudes de Prades: Belha m'es.

J'aime mieux... le bonheur avec un denier que la solde avec amertume.

18. Corrossos, adj., courroucé, irascible, colère.

Ans soy corrossos e marritz.

Giraud de Borneil: En honor.

Mais je suis courroucé et marri.

S'om es felz e corrossos, en qual manieira o pot hom esquivar?

Liv. de Sydrac, fol. 33.

Si un homme est méchant et irascible, de quelle manière peut-on esquiver cela?

Substantiv. Ins en ifern lo corrossos.

(chap. A dins del infern lo coléric, cabrejat, enfadat, etc.)

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Dedans l'enfer le colère.

ANC. FR.

Si leur pri qu'il ne soient envers moi correceus.

Jehan de Meung, Test., v. 724.

Et correceuse et tencerresse.

Roman de la Rose, v. 142.

ANC. CAT. Corrosos.

19. Corrossar, v., attrister, courroucer, irriter, mettre en colère.

Quar si tu lhi mostras malvatz semblan, tu lo corrossaras, et aura ti mala voluntat, auras corrossat te e lhuy.

Liv. de Sydrac, fol. 102.

Car si tu lui montres mauvais semblant, tu le courrouceras, et il t'aura mauvaise volonté, et tu auras attristé toi et lui.

Quan Peire Vidals se corrossava ab ela, En Barral fasia ades la patz.

V. de Pierre Vidal.

(chap. Cuan Pere Vidal se cabrejabe en ella, Barral fée entonses les paus.)

Lorsque Pierre Vidal se courrouçait avec elle, le seigneur Barral faisait alors la paix.

Part. pas. Cum Rollans l'entendet, el n'es mot corrossatz...

Del comte Olivier soy forment corrossatz,

Car ier fo en l'engarda mot malament plagatz.

Roman de Fierabras, v. 558 et 597.

Comme Roland l'entendit, il en est beaucoup courroucé...

Je suis fort attristé au sujet du comte Olivier, car hier il fut grièvement blessé en l'avant-garde.

ANC. FR. Merlin respond que de sa maladie estoit-il moult courroucé et moult lui en desplait. Prophéties de Merlin, fol. 48.

Pensis d'amours, dolens et courrouciés,

M'estuet chanter que ma dame m'en prie.

Romancero français, p. 141.

ANC. CAT. Corrosar.

20. Corrossadamens, adv., furieusement, rudement.

Se partic d'aqui mot corrossadamens.

Roman de la prise de Jérusalem, fol. 3.

Il se retira de là très furieusement.

21. Acorar, v., encourager, consoler.

Quar ben ai reconegut

Qu'amors no m vol ni m'acor.

Giraud de Borneil: Las! com ave.

Car j'ai bien reconnu qu'amour ne me veut ni m'encourage.

Aisso sai eu, qu'es danz e dezonors,

Qui non acor los dezapoderatz.

Pons de Capdueil: Aissi com cel.

Je sais cela, que c'est dommage et déshonneur, qui ne console pas les affligés.

Dans l'ancien français, acorer signifia ôter le courage, la vie.

Male mort le puisse acorer.

Roman du Renart, t. III, p. 87.

Maint povre ont mort et acoré.

Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 283.

ANC. IT. Se mala signoria

Che sempre accuora i popoli suggetti.

Dante, Paradiso, c. 8.

ANC. CAT. Acorar. (chap. Acorá, acorás lo foc, pedre forsa o corache, apagás.)

22. Decorar, v., apprendre, réciter par coeur.

Om lo puesca plus leu reportar e decorar.

Leys d'amors, fol. 1.

Qu'on le puisse plutôt rapporter et réciter.

Oblides so que deu oblidar,

E decores de cor so qu'es salutz.

G. Riquier: Fortz guerra.

Qu'il oubliât ce qu'il doit oublier, et apprît par coeur ce qui est salut.

Part. pas. Legen tot jorn e recordan

E retrazen e decoran.

Leys d'amors, fol. 141.

Lisant chaque jour et rappelant et rapportant et récitant par coeur.

CAT. ESP. PORT. Decorar.

23. Dezacorar, Descorar, v., décourager, manquer de courage, être sans coeur.

Per qu'ieu de vos amar no m dezacori. Leys d'amors, fol. 23.

C'est pourquoi je ne me décourage pas de vous aimer.

Part. pas.

Qu'om li traga lo cor e qu'en manjo 'l baro

Que vivon descorat, pueis auran de cor pro.

Sordel: Planher vuelh.

Qu'on lui tire le coeur et que les barons qui vivent sans coeur, en mangent, puis ils auront assez de coeur.

24. Descorallar, v., décourager, perdre courage.

Mas si s part, descoralla.

Giraud de Borneil: Qui chantar.

Mais s'il se sépare, il perd courage.

Quelques Mss. portent escorailla.

25. Encorillar, Encoreillar, v., affliger, fâcher.

Tort n'aura s'ill m'encorilla

Marcabrus: Lanquan.

Elle en aura tort si elle me fâche.

Pesa lor del joi q'ieu ai,

E pois chascus s'encoreilla

De l'autrui joi ni s'esmaia.

B. de Ventadour: Ara non vei. Var.

Il leur pèse de la joie que j'ai, et puis chacun s'afflige et se fâche de la joie d'autrui.

26. Encorar, v., exciter, affliger.

Quar gaug m'encoratz

On plus mos cor s'es iratz.

B. Zorgi: Atressi com lo.

Car vous m'excitez la joie où mon coeur s'est plus attristé.

… Ieu l'am e l'amei de bon cor,

E l'amarai, sitot m'encora

E no m fassa be ni demor.

Un troubadour anonyme: Si la bella que.

Je l'aime et l'aimai de bon coeur, et l'aimerai, quoiqu'elle m'afflige, et qu'elle ne me fasse bien ni agrément.

Part. pas. Cavalliers encoratz de contendre.

Aicart del Fossat: Entre dos reys.

Cavaliers excités à combattre.

27. Recordatio, s. f., lat. recordatio, souvenir.

Reminiscencia o recordatio.

Eluc. de las propr., fol. 18.

Réminiscence ou souvenir.

ANC. CAT. Recordació. ESP. Recordación. PORT. Racordação. IT. Ricordazione. (chap. recordassió, recuerdo o record, recort, recuerdos o records, recorts, v. recordá, enrecordá, enrecordassen.)

28. Recort, s. m., souveuir, souvenance.

Sol vos prezes d'omilitat recortz.

B. Zorgi: Aissi col.

Seulement que le souvenir d'indulgence vous prît.

ANC. FR. Car ce seroit trop lais recors

C'on poroit de moi recorder.

Roman du châtelain de Couci, v. 654.

Me font recors des ténébreuses chartres,

Du grand chagrin et recueil ord et laid

Que je trouvay dedans le Chastelet.

C. Marot, t. 1, p. 245.

CAT. Record. ESP. Recuerdo. IT. Ricordo.

29. Recordansa, s. f., commémoraison, commémoration.

Que en la messa se aya recordansa de li mort.

(chap. Que a la missa se tingue “recordansa” dels morts. Se faigue memoria.)

Doctrine des Vaudois.

Qu'à la messe on ait commémoraison des morts.

ANC. FR. Dont tu ne faces recordance.

Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 108.

ANC. CAT. Recordança. ANC. ESP. Recordanza.

IT. Ricordanza.

30. Recordamen, s. m., souvenir.

Ni per recordamen de tort ni d'aunimen que ill fos ditz ni faitz.

V. de Bertrand de Born.

Ni par souvenir de tort ni d'outrage qui lui fut dit ni fait.

Donas, ben dic certanament

Que ieu non ai recordamen

Que per hom est nom fos ditz.

V. de S. Alexis.

Dames, je vous dis bien certainement que je n'ai pas souvenir que ce nom fût dit par homme.

Lo recordament de cauzas oblidadas.

(chap. Lo recordamén de coses olvidades, oblidades.)

Eluc. de las propr., fol. 229.

Le souvenir de choses oubliées.

ANC. ESP. Recordamiento. IT. Ricordamento.

31. Recordatiu, adj., recordatif, remémoratif.

Cobla retrogradada per dictios, en autra maniera es dicha recordativa.

Son... recordativas. Leys d'amors, fol. 33 et 26.

Couplet retrogradé par les mots, en autre manière est dit recordatif.

Elles sont... recordatives.

Per sa virtut recordativa. Eluc. de las propr., fol. 13.

Par sa vertu remémorative.

32. Recordar, v., lat. recordari, se rappeler, se souvenir.

Mos cossiriers

Que m recorda sos belhs semblans.

B. de Ventadour: Pel dols chant.

Ma pensée qui me rappelle ses belles manières.

Soven record lo grand honor e 'l bes

E 'l dolz plazer qu'en sospiran me dis.

(chap. literal: Assobín men enrecordo del gran honor y lo be y lo dols plaé que suspirán ella me va di.)

G. Faidit: Molt mi.

Souvent je me rappelle le grand honneur et le bien et le doux plaisir qu'elle me dit en soupirant.

E Peyre se recordet de la paraula.

Trad. du Nouv. Test., S. Jean, ch. 18.

Et Pierre se ressouvint de la parole.

Non vos recordatz, quant ieu frais los V pas?

(chap. ¿No ton enrecordéu de cuan yo vach partí los sing pans?)

Trad. du Nouv. Test., S. Marc, ch. 8.

Ne vous souvenez-vous, quand je rompis les cinq pains?

Aisso fai ben a recordar.

Deudes de Prades, AUZ. cass.

Ceci fait bien à rappeler.

Trobaire fo dels premiers qu'om se recort.

V. de Marcabrus.

Il fut troubadour des premiers qu'on se rappelle.

Substantiv. La gloria que s'en donon el recordar.

V. et Vert., fol. 22.

La gloire qu'ils s'en donnent au ressouvenir.

ANC. FR. Jeo recordowe mes salmes en nuit.

Trad. des Ps., Ms. n° 1, ps. 76.

Pour ce que je recors l'ancienne amour.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 191.

Quar quant recors les biaux ex de son front.

J. de Chison, Ess. sur la Mus., t. II, p. 181.

CAT. ESP. PORT. Recordar. IT. Ricordare. (recordá: recordo, recordes, recorde, recordem o recordam, recordéu o recordáu, recorden; enrecordá se conjugue igual; enrecordassen: yo men enrecordo, tú ten enrecordes, etc.)


Cor, s. m., lat. chorus, choeur, partie de l'église où sont les chantres.

X arx alh cor, V de quada part, e puis fay ne XIIII per tota l'autra gleysa.

Philomena.

Dix arches au choeur, cinq de chaque côté, et puis fais-en quatorze pour toute l'autre église.

Doze enfants moynes ac el cor. V. de S. Honorat.

Il y eut douze enfants moines au choeur.

- Réunion de voix chantantes.

E regia lo cor am lo chantre.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Et il gouvernait le choeur avec le chantre.

Sobr' els cors des angels.

Sermons en provençal, fol. 33.

Au-dessus des choeurs des anges.

ANC. FR. Beaus fu li quers, bele la nef.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 160.

CAT. Cor. ESP. PORT. IT. (chap) Coro.

2. Chorus, s. m., lat. chorus, chorus, choeur.

Que symphonia generalment sia accort de totz sos, cum chorus es acort de totas votz.

Eluc. de las propr., fol. 282.

Que symphonie soit généralement accord de tous sons, comme choeur est accord de toutes voix.

3. Chorist, s. m., lat. chorista, choriste.

… Choristz, mas d'autres, no.

Eluc. de las propr., fol. 224.

… Les choristes, mais d'autres, non.

CAT. ESP. PORT. IT. Corista. (chap. la corista, les coristes, lo coriste, los coristes.)


Coral, s. m., chêne.

Corals... royres.

(chap. robre, roure, rore; Valderrobles en castellá, roble; Valderrobres, a Beseit los antics díen Valdarrores, Val da rores. Los atontats catalanistes com Luisico Rajadell, catarro o catarret, o los Celma Tafalla, Margarita y Francisco, escriuen Vall-de-roures, en guionet nada menos. Dingú del poble u diu aixina, y menos u escriu.)

Leys d'amors, fol. 7.

Chênes... rouvres.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,