Mostrando las entradas para la consulta cavals armatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta cavals armatz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 18 de octubre de 2023

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz (Gui de Cavaillon)

XXXVI.

Seigneiras e cavals armatz

 

Seigneiras e cavals armatz

Ab vassals valens e prezatz,

Auran oimais loc e sazon;

E mand al Don de Corteson,

Sitot s' es ab Frances juratz,

Que non cuia estar en patz

Contra 'l cossolat d' Avignon.

 

E ja non vuoill esser celatz

Qu' el dans d' aqels del Bautz mi platz;

Et ai en ben dreich e razon,

Q' ill me fonderon Robion,

Et ancar no m' en sui vengatz;

Mas domentres qu' ieu tenc los daz,

Lor en cuich rendre guizerdon.

 

Coms, si voletz esser presatz,

Siatz adreitz et enseignatz,

Larcs et de bella mession;

Q' en aissi us tenra hom per bon,

Si als estrains et als privatz

Donatz, e 'ls enemics baissatz,

E c' ametz mais dir hoc que non.

 

Nostre mieitz princes s' es clamatz

Reis de Viena coronatz:

So sabon ben tuich siei baron;

Ar li vai dir tost, Bernardon,

Que non giesca de sos regnatz,

Si fort ben non era guizatz,

Que trop sovens chai en preison.

 

Gui de Cavaillon.

viernes, 24 de abril de 2026

Renc - Deyssaresar

Renc, s. m., rang, ligne.
Broca 'l caval que del renc salha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 100.
Pique le cheval pour que du rang il saute.
Rencs d' armas ajostatz escoissendre.
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Rangs d'armes ajustés rompre.
ANC. FR. Asez fu bel li renz e pleine la champaigne
Mez il n'orent seignor ne duc ne chevetaigne.
Roman de Rou, v. 1541.
Par devant son acier fesoit les rens trembler.
Roman d'Alexandre, not. des Mss., t. V, p. 108.
Les trois mille Macédoniens d'eslite combattant vaillament jusques au dernier souspir, sans jamais abandonner leurs rencs.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.
CAT. Renc. (chap. Renc, reng, rencs, rengs.)

Renc, s. m., rang, ligne.

2. Rengua, s. f., rangée, ligne, file.
Totz los lengatges dessus,
Aissi co 'ls ha pauzatz a rengua.
Leys d'amors, fol. 41.
Tous les langages ci-dessus, ainsi comme il les a posés à la file.
(chap. Renglera, rengleres; ringlera, ringleres; en fila, en renglera; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)

3. Rengar, v., ranger, aligner.
Quan cuiava 'ls baros rengar.
Giraud de Borneil: Razon e luec.
Quand il croyait ranger les barons.
Part. pas. Quan vey per campanhas rengatz
Cavalliers ab cavals armatz.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand je vois par les campagnes rangés cavaliers avec chevaux armés.
Arbalestiers ben aresat,
E cavalier que van rengat.
Boniface de Castellane: Era pueis.
Arbalétriers bien ordonnés, et cavaliers qui vont alignés.
ANC. CAT. Rengar. (chap. Rengá, fé rengs o rencs; aliniá, ordená.)

4. Arrenc, Arenc, s. m., rang, ligne, arrangement.
Se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Se vante de faire armée en ligne, et sonne la cloche.
Adjectiv. 
Del quecx
Precx
C' ai dedins arencx.
A. Daniel: L' aur' amara.
Des paisibles prières que j'ai intérieurement arrangées.

5. Arengua, s. f., harangue.
Avem auzit grans arenguas. Brev. d'amor, fol. 178.
Nous avons ouï grandes harangues.
CAT. ESP. PORT. Arenga. IT. Aringa. (chap. Arenga, arengues; habem, ham escoltat, sentit, grans arengues; abans de una batalla.)

6. Arengar, Arrengar, Arenjar, v., ranger, arranger, aligner.
Aychi cum per cumbatre belamen arengar. (N. E. Tanto cum como cumbatre pueden encontrarse escritos: com, combatre : como, combatir.)
Roman de Fierabras, v. 4471.
Ainsi comme pour combattre bellement ranger.
Arengueron lurs batalhas.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12.
Ils rangèrent leurs batailles.
Dels arbres, qu' eran tut sec,
Lo fueilz pels branquitz s' arenga.
Rambaud d'Orange: Pos tals sabers.
Des arbres, qui étaient tout secs, la feuille par les rameaux s'arrange.
Part. pas. E m play quan los vey arrengatz,
E m play quan vey grans colps ferir.
Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs. Var.
Et il me plaît quand je les vois alignés, et il me plaît quand je vois grands coups frapper.
En V partz a sos homes arenjatz e partitz.
Roman de Fierabras, v. 333.
En cinq portions il a ses hommes rangés et partagés.
ANC. CAT. Arengar.
- Haranguer.
Am lengua
Parla quasqus et arengua.
Brev. d'amor, fol. 180.
Avec la langue parle chacun et harangue.
ANC. FR. Voulant lui-mesme parler et harenguer au peuple, il monta.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Dion. 
Quand ils harenguent au peuple.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 261.
CAT. ESP. PORT. Arengar. IT. Aringare. (chap. Arengá.)

7. Aresamen, s. m., ordonnance, disposition, symétrie.
No us dirai l' aresamen, 
Los manjars e l' asermamen. 
Roman de Jaufre, fol. 70.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt.

8. Aresar, v., ordonner, préparer, disposer, redresser.
Areset son sacrifici.
Trad. d'un Évangile apocr.
Disposa son sacrifice.
Vostre cors tenetz gen
E d' azaut vestimen,
E, siau vil o car,
Faitz los gens aresar.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Votre corps tenez gentiment et avec convenable vêtement, et, qu'ils soient vils ou précieux, faites-les gentiment disposer.
Part. pas. Tuit s' en son foras issit
Gent aresat e gent garnit.
Roman de Jaufre, fol. 70.
Tous s'en sont dehors sortis gentiment préparés et gentiment équipés.
Arbalestier ben aresat. 
Boniface de Castellane: Era pueis.
Arbalétriers bien ordonnés.
Fig. Per pahor de esser mensprezatz o aresatz per la gen.
V. et Vert., fol. 10.
Par peur d'être méprisé ou redressé par la gent.
ANC. CAT. Arresar. 

9. Arancar, Arrancar, v., séparer, détacher, arracher.
Qui d' En Diego s' arranca
Non a mestiers mas que s pona,
O qu' om tot viu lo rebona.
P. Vidal: Car' amiga.
Qui du seigneur Diégo se sépare n'a besoin excepté qu'il se repose, ou qu'on l'ensevelisse tout vif.
Venc ves on arbre coren,
E va 'l penre per una branca,
E tira 'l, e l' arbre s' aranca.
Roman de Jaufre, fol. 65.
Vint vers un arbre en courant, et va le prendre par une branche, et le tire, et l'arbre s'arrache.
Moral. Perdonem a nostr' enemic,
Per so que de lui no s' aranc
Peccatz.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Pardonnons à notre ennemi, parce que de lui ne se détache le péché.
CAT. ESP. PORT. Arrancar. (chap. Arrencá, arrancá : arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; Pare, ¿sego o arrenco?; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades.)

10. Derrengar, Derrenguar, Derenjar, Desrengar, Desrencar, Desrancar,
v., déranger, renverser, troubler.
Fig. Peire Guillem, vos desrengatz
A guisa d' om cui joi no platz.
T. de P. Guilem et de Sordel: En Sordel.
Pierre Guillem, vous troublez à guise d'homme à qui joie ne plaît pas. 
Aus, tu que dises lausenjas
E que de maldir desrenjas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui dis des médisances et qui par le médire troubles.
- Détaler, sortir du rang.
Donx derenjon Frances de lotjas e de traps.
Roman de Fierabras, v. 1699.
Donc détalent les Français de loges et de tentes.
Dis, per ufana,
Que quascuna desrenc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Dit, par vanterie, que chacune détale.
- S'ébranler, se mettre en mouvement, se déployer, avancer.
Aissi com sel que derrenga premiers 
En bon tornei, et abat lo meillor.
Richard de Barbezieux ou P. Bremon Ricas Novas: Un covinens.
Ainsi comme celui qui s'avance le premier en bon tournoi, et abat le meilleur.
No vir alhors mo fre
Ni m desrenc ni m' eslais.
G. Faidit: Ges no m.
Je ne tourne ailleurs mon frein ni m'ébranle ni m'élance.
Doncxs derengan payas corrosos et iratz
Et acuelho Rollan ab los brans aceyratz,
E Frances derenguero encontr' aval los pratz,
Et acuelho payas.
Lo duc vic los payas apres el desrengar. 
Roman de Fierabras, v. 2295 et 3749.
Donc s'ébranlent les païens courroucés et irrités et accueillent Roland avec les glaives acérés, et les Français se déployèrent aval contre les prés, et accueillent les païens.
Le duc vit les païens contre lui s'avancer.
Part. pas. El avia desrancat motz arbres. 
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 3.
Il avait renversé de nombreux arbres.

11. Desarengar, v., déranger, désordonner.
Part. pas. Tan son... desarengadas.
Folquet de Lunel: E nom de.
Tant elles sont... désordonnees.
PORT. Desarranjar. (chap. Desordená.)

12. Deyssaresar, v., désarroyer, dérouter, déconcerter.
Part. pas. Si eram d' aissi gitat,
Seyriam trop deyssaresat.
Anneron cays deyssaresat.
Trad. d'un Évang. apocr.
Si nous étions rejetés d'ici, nous serions trop déconcertés.
Ils allèrent quasi désarroyés.
(chap. Desconsertá; desconsertat, desconsertats, desconsertada, desconsertades.)

viernes, 20 de octubre de 2023

XXVI, Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

XXVI.


Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

Tendas e traps, e vey cavals armatz,

E vey talar ortz e vinhas e blatz,

E vey gienhs traire, e murs enderrocatz,

Et aug trompas e grans colps dels nafratz,

E mal lur grat meto 'ls en las postatz;

Aital guerra m' agrada mais que patz,

Non tals treguas ont hom si' enganatz.


Tot aisso dic per l' Enfant d' Arago;

E deu aver nom Enfant per razo,

Quar leu s' ave qu' enfans fa fallizo,

Et elh falhi quant aucis son baro

Raymon Guillem, qu' anc treguas no 'l tenc pro,

Ni en sa cort jutjamens datz no 'l fo;

Per que totz selhs a cuy elh treguas do

Devon duptar aquelh enfant fello.


Treguas trencar escien esta lag

E quant a fe no s' emenda 'l forfag;

Per que l' enfant a fag un sol assag,

Qu' ab un mal sag qu' als Catalas a fag,

E dizon tug qu' om de selhs treguas gag,

E qu' el son cors y fo mes en fol plag;

Qu' a filh de rey esta mal atrazag,

Quant ampara nulh offici de sag.


En aissi par qu' el sag no fon certas,

Quar n' a lauzor d' aul gent e de vilas

E gran blasme de totz los sobiras;

E si d' est sag no s clamon Catalas,

Hom los tenra totz per flacx e per vas,

E plus suffrens que negus hermitas;

E meta hi quascus per si sas mas,

Ostenra pus que rabia de cas.


Al vescomte de Cardona despley

Mon sirventes, ans que alhors desrey,

Que mai vol pretz que laire pres mercey,

Quar en valor se banha, don ieu crey

Que pro a pretz, qui s vuelha so plaidey,

Tot vescomte qui n' a egal d' un rey.


A gran poestat esta mal, fe que us dey, 

Que trenc treguas ni que tan lag desrey,

Quar de guerra no s pot honrar lo rey,

Trencan treguas, o vol tornar so crey.


Bernard de Rovenac.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XL.


Guerra e trebalhs e brega m platz,

E m platz quan vey reiregarda,

E m play quan vey cavals armatz,

E m play quan vey grans colps ferir,

Qu' en ayssi m par terra estorta;

Qu' aitals es mos cors e mos sens,

E de plag say quascun jorn mens.


Silh d' Ast preno trega e patz,

E perdon, tro a Stafarda,

Tota la terra qu' es de latz;

Qu' en ayssi o ay auzit dir

Que cums era a lur porta,

Que no sol esser defendens

So que aras lur es nozens.


Lo dans dels Provensals mi platz,

E quar negus no s pren garda;

E 'ls Frances son tan ensenhatz

Que quascun jorn los fan venir

Liatz ab una redorta;

E no lur en pren chauzimens,

Tant los tenon per recrezens.


Mout m' enueia dels avocatz,

Qu' els vey anar a gran arda,

E dan cosselh dels autz prelatz,

Qu' anc nulh home non vi jauzir;

Ans qui son dreg lur aporta

Ilh dizon: Aisso es niens,

Tot es del comte veramens.


Los Genoes vey abayssatz

E 'l capitani que 'ls garda;

E de Ventamila 'ls comtatz

Perdon que solion tenir;

Donc be m par Genoa morta, 

La Poestatz n' es non calens

Que lur sol esser defendens.


Enans penria l' esporta,

Qu' ieu no li defenda mas gens

Am cavaliers et am sirvens.


Mauri, us joys me conorta,

Qu' ieu sai be que la plus valens

Me vol mais que totz sos parens.


Boniface de Castellane.

Sirventes historiques. I, En aquest guai sonet leugier (+ Index)

Sirventes historiques.


I.


En aquest guai sonet leugier

Me vuelh en cantan esbaudir,

Quar hom que no s dona alegrier

No sai que puesc esdevenir;

Per qu' ieu me vuelh ab joy tenir

Et ab los pros de Proensa

Qui renhan ab conoissensa

Et ab belha captenensa,

Si qu' om no 'ls en pot escarnir.


De conquerre fin pretz entier

Agra ieu talen e dezir,

Si no m' en falhisson denier

E rendas, don pogues complir

Los fagz qu' ieu volgra mantenir;

Mas pus a dieu non agensa

Qu' ieu puesca far gran valensa,

Gardar me dei de falhensa

Al meins, e d' aiso qu' ai servir.


Quar pretz no demanda ni quier

Ab sels qui volen obezir,

Mas tant quant al poder s' afier,

E que hom se guart de falhir;

Per qu' aisel que trop vol tenir

A molt petit de sciensa,

Quar l' avers non a valensa

Mas quar hom en trai guirensa,

E quar hom s' en pot far grazir.


A l' emperador dreiturier

Frederic vuelh mandar e dir

Que, si mielhs no mante l' empier,

Milan lo cuida conquerir

Ab grans faitz, e fai s' en auzir;

Don vos jur per ma crezensa

Que pauc pretz sa conoissensa

E son sen e sa sabensa,

S' en breu no l' en sap far pentir.


Dona sai ab cors plazentier,

Don negus hom no pot mal dir,

E no tem gap de lauzengier,

E sap los melhors retenir

Ab honrar et ab aculhir;

Tan gen fenis e comensa

So solatz e sa parvensa

Qu' en re non hi fai falhensa,

Et a car nom per encarzir.


Na Johana d' Est agensa

A totz los pros, ses falhensa,

Per qu' ie m vuelh ab los pros tenir.

Bernard de Ventadour.

//

Index:

II, Un sirventes on motz non falh

III, Ges de far sirventes no m tartz,

IV, Pus Ventedorn e Comborn e Segur

V, Un sirventes fatz dels malvatz barons,

VI, D' un sirventes no m qual far longor ganda,

VII, Lo coms m' a mandat e mogut,

VIII, Rassa, mes se son primier

IX, Ges no mi desconort S' ieu ai perdut,

X, Ieu chan, qu' el Reys m' en a preguat

XI, Gent fai nostre reis liouranda,

XII, Pus lo gens terminis floritz

XIII, Greu m' es deisendre carcol,

XIV, Quan vey pels vergiers desplegar

XV, Pus li baron son irat e lor peza

XVI, Al dous nou termini blanc

XVII, S' ieu fos aissi senhers e poderos

XVIII, Miez sirventes vueilh far dels reis amdos,

XIX, Non estarai mon chantar non esparja,

XX, Quan la novella flors par el verjan

XXI, Un sirventes farai novelh, plazen

XXII, Ja nuls hom pres non dira sa razon

XXIII, Del rei d' Arragon consir,

XXIV, Quor qu' om trobes Florentis orgulhos,

XXV, Sendatz vermelhs, endis e ros,

XXVI, Bel m' es cant aug lo resso

XXVII, Ab greu cossire Fau sirventes cozen; Bernard Sicart de Marjevols.

XXVIII, Foilla ni flors ni chautz temps ni freidura

XXIX, En aquell temps qu' el reys mori 'N Anfos

XXX, D' un sirventes faire Es mos pessamenz (Pierre de la Caravane)

XXXI, Quant vei lo temps renovellar, (Bertrand de Born, le fils)

XXXII, Ja de far un nou sirventes

XXXIII, Ja no vuelh do ni esmenda (Bernard de Rovenac)

XXXIV, D' un sirventes m' es grans volontatz preza, (Bernard de Rovenac)

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXVI, Seigneiras e cavals armatz

XXXVII, Ja non creirai d' En Gui de Cavaillon

XXXVIII, Estiers mon grat mi fan dir villanatge

XXXIX, Belh m' es quan d' armas aug refrim (Guillaume de Montagnagout)

XL, Guerra e trebalhs e brega m platz, (Boniface de Castellane)

XLI, Gerra mi play quan la vey comensar,

XLII, Peire salvagg', en greu pessar

XLIII, De l' arcivesque mi sap bon

XLIV Ja de chantar nulh temps no serai mutz

XLV, Un sirventes farai ses alegratge,

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLIX, Entre dos reis vei mogut et enpres

L, Mout fort me sui d' un chan meravillatz

LI, On hom plus aut es pueiatz,

LII, Comte Karle, ie us vuelh far entenden

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIV, Nostre reys qu' es d' onor ses par (Bernard d' Auriac)

LV, Francx reys frances, per cuy son Angevi,

LVI, Ancmais per aital razo

LVII, Tant m' es l' onratz, verays ressos plazens,

viernes, 8 de mayo de 2026

Sazir, Sayzir - Sazo

Sazir, Sayzir, v., saisir.
Rey e comte, baylo e senescal
Volo 'ls castels e las terras sazir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Rois et comtes, baillis et sénéchaux veulent les châteaux et les terres saisir.

Rey e comte, baylo e senescal Volo 'ls castels e las terras sazir.

Sayzic son espieut, don lo fer fo cayratz.
Roman de Fierabras, v. 1049.
Saisit son épieu, dont le fer fut équarri.
Fig. Deu hom mais cent ans durar
Qui 'l joy de s' amor pot sazir.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Doit plus de cent aus durer l'homme qui le plaisir de son amour peut saisir.
Pres mos huels e sazic mon coratge.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Prit mes yeux et saisit mon coeur.
Ab un esguart lo feritz
E 'l sazitz.
G. Faidit: Pel joi del.
Avec un regard le frappa et le saisit.
Part. pas. Sazit an trastot mon domaine. V. de S. Honorat.
Ils ont saisi tout mon domaine.

2. Sazina, Saizina, s. f., saisine, dépendance, dépôt, possession.
Pres l' an demantenent e mes en lur sazina.
Acampet sept ans lo blat en la sazina.
Non an plus portat de tota lur saizina
Mais lur nobles vestirs, qu' eran d' obra arabina.
V. de S. Honorat.
Ils l'ont pris sur-le-champ et mis en leur saisine.
Il assembla sept ans le blé dans le dépôt.
Ils n'ont plus porté de toute leur possession excepté leurs nobles vêtements, qui étaient d'oeuvre arabe.
ANC. FR. De Renart qui guiler ne fine
Tien-ge cest sens: Moult vaut saisine.
Roman du Renart, t. II, p. 221.
Car il sunt en saisine où tant il remaindront
Qu'à la propriété, s'il pueent, ataindront. 
Jehan de Meung, Test., v. 795.
Loyaux amors qui dons cuers doute et maire 
A le mien mis en si douce saisine.
Jakes de Cyson: Quant la saisons. Ms. 7222, fol. 15.

3. Sadina, s. f., saisine.
Sadina et possesion.
Tit. de 1422, Bordeaux. Cab. Monteil.
Saisine et possession. 

4. Desazir, Dessazir, v., dessaisir, abandonner, détacher, renoncer.
Fig. Vuelh qu' om me talh la lenga,
S' ieu ja de leis crezi lauzenga,
Ni de s' amor me desazic. 
Rambaud d'Orange: Pos tals sabers.
Je veux qu'on me coupe la langue, si jamais touchant elle je crois la calomnie, ni de son amour je me dessaisis.
Part. pas.
La terra ti rendrai tota don t' ay desazit.
Roman de Fierabras, v. 4871.
La terre je te rendrai toute dont je t'ai dessaisi.

5. Dessazina, s. f., dépouille, expoliation. 
Noelas dessazinas et turbatios.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 38.
Nouvelles expoliations et tracasseries.

6. Dessaziment, s. m., dessaisissement.
En la question de dessaziment. Cout. de Condom.
En la question de dessaisissement.


Sazo, s. f., saison, temps.
Tan mi plai la gaia sazos
Que vey guayamen comensar.
Pons de Capdueil: Miels qu' om.
Tant me plaît la gaie saison que je vois gaiment commencer.
En la meillor sazon del an.
Pierre de Valières: Mon joi comens.
Dans la meilleure saison de l'an.
Loc. S' anc fis ni dis nulha sazo
Ves vos erguelh ni falhimen.
Pons de Capdueil: S' anc fis.
Si oncques je fis ni dis (en) nul temps vers vous arrogance ni faute.
Selui ten ieu per pro
Que sap gardar sazo
De sas antas venjar.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Celui-là je tiens pour preux qui sait garder la saison (saisir l'occasion) de venger ses affronts.
A cap d' una sazo, Gaucelms Faidit anet vezer ma dona N' Audiart.
V. de G. Faidit.
Au bout d'un temps, Gaucelm Faidit alla voir madame dame Audiart.
Oimais sai qu' auran sazo
Ausberc et elm e blezo.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Désormais je sais qu'auront saison hauberts et heaumes et bliaus.
Seigneiras e cavals armatz...
Auran oimais loc e sazon.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Bannières et chevaux armés... auront désormais lieu et saison.
Ges erguelhs totas vetz non es bos,
Et estai gen a luecx et a sazos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Point orgueil en toutes occasions n'est bon, et il convient gentiment à lieu et à temps. 
Adv. comp. Budelliers sui a sazos.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Tripier je suis dans l'occasion.
Ai tan gran gaug qu' ieu follei a sazos.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: Per cal.
J'ai si grande joie que je fais folie par fois.
Si 'l bos reis d' Arago
Conquer en breu de sazo
Monpeslier.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Si le bon roi d'Aragon conquiert en peu de temps Montpellier.
Qui no 'l toc muor en pauc de sazo.
Folquet de Marseille: En chantan.
Qui ne le touche pas meurt en peu de temps.
Fero tanta d' obra en petit de sazo. Guillaume de Tudela.
Firent tant d'ouvrage en peu de temps.
De faire chanso
Ay estat gran sazo.
G. Faidit: De faire.
De faire chanson j'ai demeuré longtemps.
Ai auzit dir manta sazo.
Amanieu des Escas: Dona per.
J'ai ouï dire mainte fois.
Ans en durmen me vir mantas sazos.
Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.
Mais en dormant je me retourne souvent.
Las almornas per sazos
Que tu e ta moyller fesist.
Trad. d'un Évang. apocr.
Les aumônes parfois que toi et ta femme fîtes.
Messonja no s pot cobrir
Que no s mostre qualque sazo.
Folquet de Marseille: Tant mov.
Mensonge ne se peut cacher qu'il ne se montre quelque fois.
Senher Savaric, larc e gran
Vos troba hom tota sazos.
Gaubert, Moine de Puicibot: Per amor.
Seigneur Savari, libéral et grand on vous trouve (en) toute saison.
ANC. FR.
Jà n'amera Richart mez en nule seison. Roman de Rou, v. 4403.
Puis fu Renart en sa meson,
O sa moillier, moult grant seson.
Roman du Renart, t. II, p. 125.
Si lit on en mainte saison
Que de mouton a courte laine
On n'aura jà bonne toison.
Coquillart, p. 20.
ESP. Sazón. PORT. Sazão. IT. Stagione.

2. Sazonar, v., assaisonner, mûrir à propos.
Quar vos etz arbres e branca
On frug de gaug se sazona.
P. Vidal: Cara amiga.
Car vous êtes arbre et branche où fruit de joie se mûrit à propos.
Part. pas. Son... tan sazonat. Brev. d'amor, fol. 47.
Ils sont... si mûrs à propos.
T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.
Oncques de coïter je ne fus assaisonnée (satisfaite).
ESP. Sazonar. PORT. Sazonar, sazoar. IT. Stagionare.

3. Assazonar, Asazonar, v., mûrir à propos, venir à temps.
Fai naisser los frutz, las granas e 'ls semens,
E 'ls fa assazonar, venir a gauzimens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Fait naître les fruits, les graines et les semences, et les fait mûrir à propos, venir à jouissance.
- Engraisser. 
Carn de cadel, non vezen,
Ben l' esforza e l' asazona. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Chair de petit chien, ne voyant pas, le renforce bien et l'engraisse.
- Adoucir.
Fig. Si que tot lo cossirier
E 'ls maltraitz qu' amors mi dona,
Me levia e m' asazona. 
B. de Ventadour: La doussa votz.
De sorte que tout le souci et les souffrances qu'amour me donne, elle me soulage et m'adoucit.
Part. pas. Ja non er assazonatz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Jamais il ne sera mûri.
Son comunamen tug li blatz
En aquel mes assazonatz. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Sont communément tous les blés dans ce mois mûris.
PORT. Asasonar. (chap. Assaoná, assaonás, de saó; madurá una fruita.)

4. Deyssazo, Deysazo, s. f., mauvais temps, intempérie, mauvaise récolte.
Fig. Guerras am gran deyssazon
Vengron en terra de Tholon.
Tempestas e siolons
E plueias e desaventura
Feron deysazon fort e dura.
V. de S. Honorat.
Guerres avec grand mauvais temps vinrent sur la terre de Toulon.
Tempêtes et ouragans et pluies et mésaventure causèrent intempérie forte et rude.
ESP. Desazón.

5. Dessazonar, v., déranger, déconcerter, troubler.
El maltrag que m dessazona, 
Giraud de Borneil: Quan branca.
La souffrance qui me trouble, me maigrit.
No sai on me repona,
Pus mos joys mi dessazona.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Je ne sais où je me repose, puisque ma joie me trouble.
- Perdre sa saison, dénaturer.
Car mens en val tot frutz que dessazona.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Car moins en vaut tout fruit qui perd sa saison.
Fig. Quar ieu e mos fatz
Si be s dessazona.
Giraud de Borneil: La flors.
Car moi et mes faits si bien elle dénature.
Part. pas. El temps qu' es dessazonatz.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Le temps qui est dérangé.
ANC. FR. 
Les plaisants propos estoient dessaisonnez en un temps de guerre et d'afflictions.
Préface du baron de Freneste.
ESP. Desazonar. (chap. Desassaoná, desassaonás.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Sicomor, Sicamaur - Signe

Sicomor, Sicamaur, s. m., lat. sycomorus, sycomore.
Plus que serps de sicomor
M' en deslong.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Plus que serpent de sycomore je m'en éloigne. 
Ac fer en sa lansa de sicamaur.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.
Eut fer en sa lance de sycomore.
ANC. FR. Qui gist mors lès le sicamor.
Roman du comte de Poitiers, v. 639.
CAT. ESP. Sicomoro. PORT. Sycomoro. IT. Sicomoro. (chap. Sicomoro,  ficus sycomorus, abre o albre de la familia dels morés o moreres y del género de la figuera, figueres. Va sé mol importán a Egipto o Egipte, pero ya no sen trobe casi cap allí.)

Sicomor, Sicamaur, Sicomoro, Sycomoro, sycomorus, sycomore



Signe, s. m., lat. signum, signe, marque, indice.
En signe de victoria e d' absolution. 
Signe li fes
Aissi com raire si volgues.
V. de S. Honorat.
En signe de victoire et d'absolution. 
Il lui fit signe ainsi comme s'il voulût se raser.
Ni parlo mas ab signes. Eluc. de las propr., fol. 250.
Ni (ne) parlent excepté avec signes.
Loc. Signes de croz el front. Trad. de Bède, fol. 79.
Signes de croix au front.
(chap. La siñal de la creu al fron.)
- Miracle, phénomène.
Nos trobam escrich 
C' oms pecayres non fai tals signes
Ni miracles.
Trad. d'un Évang. apocr.
Nous trouvons écrit qu'homme pécheur ne fait tels signes ni miracles.
Gran signe en vi antan un dia
Que ploc terra e sanc verayamen.
Pons de la Garde: D' un sirventes.
Grand signe j'en vis l'an dernier un jour qu'il plut vraiment de la terre et du sang.
- Insigne, marque de distinction.
Los signes que hom portava
Denant Pilat, cora jutjava,
S' enclinero tug al intrar. 
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Les insignes qu'on portait devant Pilate, lorsqu'il jugeait, s'inclinèrent tous à l'entrer.
- Constellation.
Lo sol e' ls signes del cel.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Le soleil et les signes du ciel.
Al movemen dels signes e de las planetas. Liv. de Sydrac, fol. 42.
Au mouvement des signes et des planètes.
CAT. Signe. ESP. PORT. Signo. IT. Segno. (chap. Siñal, siñals; signo, signos, com los del zodiaco o la llengua de signos; insignia, insignies; sello, sellos; cuño, sig+num, firma.)

STOP  - y per qué dius que la siñal está escrita en chapurriau ? - Perque son les sigles de : Si Tens Ous Passa.

2. Seing, Seng, s. m., signe, marque.
Si que dos mes hi paregra lo seings.
B. de Ventadour: Quant erba.
Tellement que deux mois y paraîtra le signe.
Loc. Lo seng de la crotz al peit. Doctrine des Vaudois.
(chap. La siñal de la creu al pit. Lo de dal es chapurriau de Suiza, del Vaud.)
Le signe de la croix à la poitrine.
ANC. CAT. Seny.

3. Signaso, s. f., lat. signatio, signe, marque.
Pos Dieus t' en a mostrat la signaso.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 114.
Puisque Dieu t'en a montré la marque.

4. Signa, Segna, Seinha, Seynha, Senha, s. f., signe, marque, indice.
Per lieys que m fa de desgrat senha.
T. d'un Marquis et de G. Riquier: Guiraut.
Pour celle qui me fait de mauvais gré marque.
Las signas del mieu apostolat son faches en vos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Les signes du mien apostolat sont faits en vous.
- Enseigne, étendard.
Si no vezem vostra seinha destorta
Contra Frances.
Montant Sartre: Coms de.
Si nous ne voyons votre enseigne déployée contre Français.
Vei de senhas bruelha.
G. de Montagnagout: Bel m' es.
Je vois d'enseignes une forêt.
Loc. Aqui auzim vas manthas partz sonar
Manh corn, manh grayle, manta senha criar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor, maint clairon, mainte enseigne crier.
Comensec a cridar autament sa seynha. Philomena.
Il commença à crier hautement son enseigne.
CAT. Senya. ESP. Seña. PORT. Senha. (chap. Siñal, com la del rey d'Aragó, la Siñal real; insignia; estandart; bandera.)

5. Signet, s. m., seing, signature, signet.
Signada de mon signet acostumat.
Tit. de 1361. DOAT, t. XIII, fol. 298.
Signée de mon seing accoutumé.
IT. Segnetto. (chap. Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.)

Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; Siñaleta, siñaletes; sellet, sellets (sello mes menut); cuñet, cuñets; firmeta, firmetes.

6. Senet, s. m., concile, assemblée convoquée par des lettres closes scellées d'un sceau.
Devetz saber qu' el senet que papa Esteve avia fah contra papa Formos, fo en aquest senet revocat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 124.
Vous devez savoir que le concile que le pape Étienne avait fait contre le pape Formose, fut en ce concile révoqué.

7. Senh, Sen, Cen, s. m., bas. lat. signum, seing, cloche.
Daus la basse latinité le mot signum fut employé pour désigner la cloche qui appelait les fidèles aux églises.
Signum ecclesiæ, statuta hora, sicut mos erat pulsare coepit... nullam ad pulsantis nisum, signum reddidit sonum.
V. S. Eligii. Spicil., t. II, p. 108.
Duas turres ad signa dependenda in fronte ecclesiæ.
Hist. mon. nov. pict. Martenne, Th. nov. anecd., t. II, col. 1212.
Van s' en a la gleiza, e fan los senhs sonar. Guillaume de Tudela.
(chap. Sen van a la iglesia, y fan les campanes soná; campana : señ.)



Ils s'en vont à l'église, et font sonner les seings.
Sonan clocas e sens. V. de S. Honorat.
Sonnent cloches et seings.
A la cloca del sen meian venrai.
A la cloca del cen major.
(chap. Al toc del señ majó : campana mes gran.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 119.
Je viendrai à la cloche du seing moyen.
À la cloche du seing majeur.
Fig. Om es lo senhs del batalh.
(chap. L'home es lo señ del batall. Suposo que no se referix a que lo home es la campana del batall, que li penge.)
Gavaudan le Vieux: Lo vers.
L'homme est le seing du battani.
ANC. FR. Les sains tot avant soneras,
Car on ne doit messe chanter
Devant qu'ait fet les sains soner.
Roman du Renart, t. I. p. 126.
Le mot tocsin a été formé en français de toc, racine de tocar, toucher, et de sin, cloche.
ANC. CAT. Seny. PORT. Sino. ANC. IT. Segno. (chap. Señ, señs, campana, campanes; no confondre o confundí en lo señ : raó, coneiximén.)

La campana de Huesca, políticos catalanes


8. Segnal, Senhal, Seynal, s. m., signe, marque, sceau.
Il n' ai mostrat maint seignal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Je lui en ai montré mainte marque.
Aquo fo senhal que sos peccatz li eron perdonatz. V. et Vert., fol. 78.
(chap. Aixó va sé una siñal de que sons pecats li eren perdonats : se li perdonaben.)
Cela fut signe que ses péchés lui étaient pardonnés.
Desliar los VII senhals d' aquel. Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 5.
Délier les sept sceaux de celui-là.
Loc. Lo segnal de la crotz.
Fetz lo seynal de Crist, non vol autra armadura.
V. de S. Honorat.
Le signe de la croix.
Il fit le signe du Christ, il ne veut pas autre armure.
- Enseigne, bannière, étendard.
Portaretz armas de mon segnal.
(chap. Portaréu armes de mon (o ma) siñal.)
T. de Taurel et de Falconet: Falconet.
Vous porterez armes de mon enseigne.
Non es mieus lo senhal ni 'l ranson.
Bertrand de Born: Non estarai.
N'est mien l'étendard ni la troupe.
CAT. Senyal. ESP. Señal. PORT. Sinal. IT. Segnale. (chap. Siñal, siñals, per ejemple lo real, del rey d'Aragó.)



9. Seigneira, Seinhera, Seynhieira, Senheira, s. f., bannière, enseigne.
Seigneiras e cavals armatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Enseignes et chevaux armés.
Trompas, tabors, seinheras e penos.
Bertrand de Born: Miez sirventes.
Trompettes, tambours, enseignes et pennons.
Fig. Tort porta la senheira,
Et Erguelh la guia.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tort porte l'enseigne, et Orgueil la guide.
Quan ma seynhieira despley.
(chap. Cuan ma señera desplego.)
Un Troubadour Anonyme: Ar el mes.
Quand mon enseigne je déploie.
Voyez Levar.
ANC. CAT. Senyera. ESP. Señera. (chap. señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts.)

CORONA DE ARAGÓN; señera, señeres; bandera, banderes; estandart, estandarts

10. Signar, Sinhar, Seignar, Segnar, Senhar, Senar, Cenar, v., lat. signare, signer.
Amors lo lor ha sagellat...
E segnet lo de sa man destra.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Amour le leur a scellé... et le signa de sa main droite.
- Faire signe, appeler.
Senet c' om mot no i sones. Roman de Jaufre, fol. 123.
Il fit signe qu'on n'y sonnât mot.
La reina cenet un comte Bertalais. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
La reine appela un comte Bertalais.
Fig. Dirai vos d' amor cum sinha;
De sai guarda, de lai guinha.
Marcabrus: Dirai vos.
Je vous dirai d'amour comme il fait signe, de çà il regarde, de là il guigne.
- Faire le signe de la croix, bénir par un signe de croix.
Ab tant Folquetz l' avesques los a pres a senhar. Guillaume de Tudela.
En même temps Folquet l'évêque les a pris à signer.
L' ermitas lo senh e 'l beneditz. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 85.
(chap. L'ermitaño lo signe y lo beneíx.)
L'ermite le signe et le bénit.
No us poiretz adreg segnar. 
Bertrand de Born le Fils: Pos sai es.
Vous ne vous pourrez droitement signer.
Loc. Genser dona no s senh.
A. Catalan: Amors ricx.
Plus belle dame ne se signe.
Be m seignei ab bona ma,
Lo jorn qu' eu venc al bon prebost, son oncle.
Guillaume de Saint-Gregori: Ben grans.
Bien je me signai avec bonne main, le jour que je vins au bon prévôt, son oncle.
Part. pas. Escricha aquesta polissia e senhada de ma propra man.
(chap. Escrita esta pólissa y firmada de ma propia ma : sig+num se solíe trobá als textos antics, lo + es una creu.)

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Cette police écrite et signée de ma propre main.
Me donero de l' ayga senhada.
(chap. Me van doná (de l') aigua beneita.)

Matapaelles, Sardina, Curiós insidén,  misa,  San Bartolomé , Beseit

Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Me donnèrent de l'eau signée (bénite).
Monge senhatz.
T. de Gui et de Falco: Falco en.
Moine signé (profès).
Loc. Dissi 'l: D' on venetz?
- Senher, tan senhada
Sui de Compostella
Que vos o conoissetz.
G. Riquier: D' Astarac.
Je lui dis: D'où venez-vous? - Seigneur, je suis si signée de Compostelle que vous le connaissez.
ANC. FR. Puis commanda qu'on le segnast du signe de la sainte croix.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 169.
Adoncques ses mains esleva,
Et les seigne, et es cieulx s'en va.
Jehan de Meung, Test., v. 1058.
Ele segna son cief, si se laissa glacier aval le fossé.
Réclamez Dieu, si vos seigniez.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 396, et t. IV, p. 402.
Voyez Crotz.
ANC. CAT. Senyar. CAT. MOD. Signar. ANC. ESP. Señar. ESP. MOD. Signar (firmar). IT. Segnare. (chap. Señá, señás; signá, signás : fé, fés la siñal de la creu; firmá, cuñá en lo signo sig+num; siñalá : ficá una siñal : apuntá en lo dit : marcá.)

11. Assenhal, s. m., bannière, étendard.
No m part de l' assenhal. 
Giraud de Borneil: Jois e chans.
Je ne me sépare pas de la bannière.
Loc. fig. Si m mes al sieu assenhal
Que del sieu colp no m puosc mover.
Giraud de Borneil: Nuilla res.
Tellement elle me mit à sa bannière que du sien coup je ne me puis mouvoir.

12. Assignar, Asignar, v., lat. assignare, assigner, exposer, déterminer.
L' autra razon pot hom assignar. V. et Vert., fol. 47.
L'autre raison on peut assigner.
Assignet li lo jorn que vengues. V. de G. Faidit.
Elle lui assigna le jour pour qu'il vint.
Part. pas. Per lur offici, ells son propriamens assignatz al servizi de Dieu en son 
temple et en son autar. V. et Vert., fol. 96.
Par leur office, ils sont proprement assignés au service de Dieu dans son temple et à son autel.
Deu hom dejunar los divenres assignatz. Declaratio de motas demandas.
(chap. Se deu dijuná (dejuná) los divendres assignats. Declarassió de moltes preguntes : demandes.)
On doit jeûner les vendredis assignés.
La pensio annual a nos assignada.
Hist. de la maison de Turenne, 1482, Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Assignar. ESP. Asignar. PORT. Assignar. IT. Assegnare. (chap. Assigná : assigno, assignes, assigne, assignem o assignam, assignéu o assignáu, assignen; assignat, assignats, assignada, assignades; assignaré; assignaría; si yo assignara.)

13. Assignament, s. f., assignation, indication.
El assignament, empero el do que es faitz.
Tit. de 1278, maison de Courcèle.
A l'assignation, pour cela au don qui est fait.
ANC. FR.
Que se venir poois par nul assenement. Roman de Berte, p. 70.
IT. Assignamento. (chap. Assignamén, assignamens; assignassió, assignassions.)

14. Assignadamen, Asignadamens, adv., ponctuellement, exactement.
Deu se rendre et emendar assignadamen a aquel de cuy fo.
V. et Vert., fol. 3.
Doit se rendre et s'acquitter ponctuellement à celui de qui il fut.
Deu se rendre asignadamens ad aquel de qui es estat.
Les dix Commandements de Dieu.
(chap. Los deu manamens de Deu.)
Doit se rendre exactement à celui de qui il a été.
IT. Assegnatamente. (chap. Assignadamen o assignádamen : puntualmen, exactamen o exáctamen.)

15. Assignation, s. f., lat. assignationem, assignation.
Per assignation a me facha.
(chap. Per assignassió a mí feta. Lo chapurriau actual s'assemelle mol al de Nîmes del añ 1428; facha es feta, no vol di fascista, que ve de feix.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 229.
Par assignation à moi faite.
CAT. Assignació. ESP. Asignación. PORT. Assignação. IT. Assegnazione.
(chap. Assignassió, assignassions.)

16. Consignar, v., lat. consignare, contre-signer, contre-sceller.
Sagellem et consignem aquesta carta.
(chap. Sellem y consignem esta carta; consigná : contrassellá : contra + sellá, cuñá, ficá lo contrassello; sig+num. Lo chapurriau actual no se diferensie mol en lo del añ 1268, no sé de quín puesto.)
Tit. de 1268. DOAT, t. CXXVI, fol. 82.
Nous scellons et contre-signons cette charte.
CAT. ESP. PORT. Consignar. IT. Consegnare. (chap. Consigná, contrassellá : consigno, consignes, consigne, consignem o consignam, consignéu o consignáu, consignen; consignat, consignats, consignada, consignades; consignaré; consignaría; si yo consignara una carta y la dividira o dividiguera per alfabeto, la faría mol mes segura, mol difíssil de falsificá, cosa que los agrade mol als catalanistes desde fa siglos.)

17. Dezignacio, s. f., lat. designatio, désignation, signe.
Sompnis..., algus escurs et ab figural dezignagio.
Eluc. de las propr., fol. 77.
Songes..., aucuns obscurs et avec figurative désignation.
CAT. Designació. ESP. Designación. PORT. Designação. IT. Designazione. 
(chap. Designassió, designassions; dessignassió, dessignassions.)

18. Designatiu, adj., indicatif.
O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
(chap. O són... dessignatives o dessignans.)
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
(chap. designatiu, designatius, designativa, designatives; designán, designans, designanta, designantes; en ss: dessignatiu, dessignatius, dessignativa, dessignatives; dessignán, dessignans, dessignanta, dessignantes; indicatiu, indicatius, indicativa, indicatives.)

19. Deseingnaire, s. m., dessinateur.
Era laboraire d' or e d' argen e deseingnaire d' armas. (N. E. fabre, or fabre : órfebre; or : oro; argen : argentum : plata, AG.)
V. d'E. Cairels.
Il était travailleur d'or et d'argent et dessinateur d'armes.
IT. Disegnatore. (chap. Disseñadó, com Carlos Rallo Badet, que fa cochets que no corren, pero són mol majos, Pininfarinetes; disseñadós, disseñadora, disseñadores.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

20. Designar, Dezignar, Desegnar, v., lat. designare, désigner, indiquer.
Lo pairos pot desegnar son libertin, ad un de sos filhs, en son testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 58.
Le patron peut désigner son affranchi, à un de ses fils, dans son testament.
Lor designet per rey Henric.
Designan que aquel devia venir.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 127 et 5.
Leur désigna pour roi Henri.
Désignant que celui-là devait venir.
Part. prés. O son... designativas o designans. Leys d'amors, fol. 27.
Ou elles sont... indicatives ou indiquantes.
Part. pas. Mas que certa persona no sia nomnada ni dezignada. 
Leys d'amors, fol. 118.
Pourvu que certaine personne ne soit nommée ni désignée.
CAT. ESP. PORT. Designar. IT. Designare. (chap. Designá, dessigná : dessigno, dessignes, dessigne, dessignem o dessignam, dessignéu o dessignáu, dessignen; dessignat, dessignats, dessignada, dessignades; dessignaré; dessignaría; si yo dessignara lo meu criat afranquit a un de mons fills al testamén, cap de ells lo ressibiríe, perque no ting cap fill ni cap criat o siervo.)

21. Enseigna, Ensegna, Enseyna, Ensenha, Essenha, s. f., marque, indice. 
Tro qu' en trop ensenha.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Jusqu'à ce qu'il en trouve indice.
Non trobero degun' enseyna. V. de S. Honorat.
Ne trouvèrent nul indice.
Sagel commu... et altras enseignas de universitat.
Charte de Gréalou, p. 64.
Sceau commun... et autres marques d'universalité.
- Signe, constellation.
Esgardatz las ensenhas del cel.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Regardez les signes du ciel.
Quant a regardat las ensegnas del cel. V. de S. Honorat.
Quand il a regardé les signes du ciel.
- Enseigne, bannière.
Quan trob tornei ni cembel,
Volontiers desplei m' enseigna.
P. Vidal: Pois ubert.
Quand je trouve tournoi et joûte, volontiers je déploie mon enseigne.
Loc. Escridan lor essenhas tuh a un clas.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 54.
Crient leurs enseignes tous à un cri.
Loc. fig. Fai bobans ab enseigna destorta.
B. Calvo: S' ieu dirai.
Fait ostentation à enseigne déployée.
ANC. FR. Et lui sembla bien que tous ses amis l'abandonneroient aux enseignes qu'il avoit veues déjà à sa première perte de Granson.
Comines, liv. 1, p. 270.
CAT. Insignia. ANC. ESP. Enseña. ESP. MOD. PORT. Insignia. IT. Insegna. 
(chap. Insignia, com lo Opel, insignies.)

22. Ensenhiera, s. f., enseigne, bannière.
Davant XII ensenhieras de diversas colors per significensa dels XII trips d' Israel. Hist. de la Bibl. en prov., fol. 63.
Devant, douze enseignes de diverses couleurs par signification des douze tribus d'Israël.

23. Ensegnamen, Ensenhamen, Enseignamen, Essegnamen, Essenhamen, 
s. m., enseignement, instruction, éducation, politesse.
La lauzor
E 'ls bos enseignamens
Que Dieus vos a donat.
Arnaud de Marueil: Aissi cum.
La louange et les bons enseignements que Dieu vous a donnés.
Aurion pro de vostr' essenhamen.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Auraient assez de votre éducation. 
Essenhamen e pretz e cortesia
Trobon ab vos lur ops e lur vianda.
Perdigons: Aissi cum selh.
Éducation et mérite et courtoisie trouvent avec vous leur profit et leur nourriture.
ANC. CAT. Enseignament. ESP. Enseñamiento. IT. Insegnamento.
(chap. Enseñamén, enseñamens; amostramén, amostramens; educassió, educassions; instrucsió, instrucsions; bons modos o modals.)


24. Ensegnaire, Essenhaire, Enseinhaire, Enseignador, Essenhador, s. m., maître, instituteur, précepteur.
Vils enseinhaires d' enjans.
(chap. Vil enseñadó d' engañs : lo maestre o mestre dels engañs : Artur Quintana Font, co-fundadó de la Ascuma a Calaseit. Un cohet al cul li fa falta desde lo 1989.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

Cadenet: Ben volgra.
Vil maître de fourberie.
Mov del mal enseignador.
T. de Pierre d'Auvergne et de B. de Ventadour: Amicx.
Provient du mauvais maître. 
Pro ai del chan essenhadors 
Entorn mi.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi.
ANC. FR. Il vous a baillez enseigneurs par quoy vous cognoissiés quant vous faites le bien et quant vous faites le mal. Joinville, p. 94.
Fut maistre et enseigneur de ceux qui aimoient la vérité.
Contes d'Eutrapel, fol. 209.
Puisqu'il vous plaist tant m'estre enseigneur. Cretin, p. 134.
De tes sentes et adresses
Veuilles moi estre enseigneur.
Cl. Marot, t. IV, p. 266.
ESP. Enseñador. IT. Insegnatore. (chap. Enseñadó, enseñadós, enseñadora, enseñadores; amostradó, amostradós, amostradora, amostradores; maestre, maestres, maestra; mestre, mestres, mestra.)

25. Ensenayrier, s. m., porte-enseigne. 
Campions et ensenayriers
De la Gleysa de Roma.
V. de S. Honorat.
Champions et porte-enseigne de l'Église de Rome.
(chap. Siñalé, siñalés, siñalera, siñaleres; portainsignia, portainsignies. 
Als textos antics podréu trobá: senyaler real.)

26. Ensenhairitz, s. f, maîtresse, institutrice.
Pro ai del chan essenhadors
Entorn mi et ensenhairitz.
G. Rudel: Pro ai del.
Assez j'ai de maîtres de chant autour de moi et de maîtresses.
IT. Insegnatrice. (chap. Institutrís, enseñadora, maestra, mestra. ESP. Institutriz.)

Silvia Dilla Vidal; enseñadora, maestra, mestra, professora, ensenhairitz

27. Ensenhable, Enseignable, Esseniable, Esseignable, adj., enseignable, 
capable d'être enseigné, digne d'être instruit.
Aquel es esseniables qu' es suaus a apenre. Trad. de Bède, fol. 78.
Celui-là est digne d'être instruit qui est docile à apprendre.
Seran li home ensenhable de Dieu. Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 6.
(chap. Sirán los homens enseñables de (per) Deu; Deu los podrá enseñá, amostrá, instruí; dignes de sé instruits, enseñats, amostrats per Deu.)
Les hommes seront dignes d'être instruits par Dieu.
ANC. ESP. Enseñable. (chap. enseñable, enseñables.)

28. Enseignar, Enseynar, Ensenhar, Esseignar, Essenhar, v., enseigner,
instruire, apprendre.
Avia tres enfans entre mans,
Qu' els enseynava de clergia.
V. de S. Honorat.
Il avait trois enfants entre les mains, de sorte qu'il les instruisait dans la science.
Mesura essenh' a faire
So per que bos pretz pot durar.
Pons Fabre d'Uzès: Luecx es.
Mesure apprend à faire ce par quoi bon mérite peut durer.
Qu' om no li puesca essenhar
Petit o pro.
Marcabrus: Cortezamens.
Qu'on ne lui puisse enseigner peu ou prou.
Non cre genser s' enseigna.
G. Rudel: Quant lo.
Je ne crois pas que plus belle s'instruise.
Part. pas. Coms, si voletz esser prezatz,
Siatz adreitz et enseignatz.
Gui de Cavaillon: Seigneiras.
Comte, si vous voulez être prisé, soyez juste et enseigné.
Plus franc e plus essegnat.
Rambaud de Vaqueiras: Ges om pres.
Plus franc et plus enseigné.
- Indiquer.
A lur enseynat los deniers aplatatz. V. de S. Honorat.
(chap. Los ha enseñat los dinés amagats.)
Il leur à enseigné les deniers cachés.
Subst. Ieu ai vist en domnas ponhar
D' ensenhatz e de ben apres.
G. Adhemar: Ieu ai ja.
J'ai vu auprès des dames s'efforcer des enseignés et des bien appris.
CAT. Ensenyar. ESP. Enseñar. PORT. Ensinar. IT. Insegnare. (chap. Enseñá, amostrá, educá, instruí : enseño, enseñes, enseñe, enseñem o enseñam, enseñéu o enseñáu, enseñen; enseñat, enseñats, enseñada, enseñades; enséñam la mostra; enseñaré; enseñaría; si yo enseñara; amostro, amostres, amostre, amostrem o amostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades; amostraré; amostraría; si yo amostrara; vols dependre chapurriau? natros te l' amostrem (penya pork de Fórnols); adependre (aprehendere) se diu a Beseit, a Fórnols dependre.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc


29. Essenhadamens, adv., savamment, en homme bien appris.
Parli essenhadamens
A mos enemics mortals.
(chap. Yo parlo enseñadamen (sabiamen, educádamen) a mons enemics mortals.)
Raimond de Miraval: S' adreg fos.
Je parle en homme bien appris à mes ennemis mortels.

30. Adessenhar, v., apprendre, instruire.
Per nos adessenhar a fugir la lauzor e la favor del pobol e tot movement de vana gloria. V. et Vert., fol. 55.
Pour nous apprendre à fuir la louange et la faveur du peuple et tout mouvement de vaine gloire.

31. Desensenhar, v., désapprendre, ignorer.
Part. pas. Lauzengier fals, enoios, fradel,
Desensenhatz, vilas e malapres.
Bertrand de Born: Quan la novelha. Var.
Faux médisants, ennuyeux, infâmes, ignorants, vilains et mal-appris.
ANC. FR. Maistre qui désensaigne
Son aprenant, mehaigne.
Les Proverbes au comte de Bretagne, p. 174.
CAT. Desensenyar. ESP. Desenseñar. PORT. Desensinar. (chap. Desenseñá, ignorá; adj. desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes.)

Javier Giralt Latorre; desenseñat, desenseñats, desenseñada, desenseñades; ignorán, ignorans, ignoranta o ignorán, ignorantes

32. Entresenh, Entreseinh, s. f., signe, marque, indice, geste.
Que, s' il plai, de s' amor me denh
Far alque novel entresenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Que, s'il lui plaît, de son amour elle daigne me faire quelque nouveau signe.
Parlar pogram ab cubertz entreseinhs.
B. de Ventadour: Quant erba.
Nous pourrions parler avec des signes cachés.
ANC. FR. Par fois y disnoit de ce qui se trouvoit au pot, sans souffrir que la broche tournast, intersignes de grande familiarité. Contes d'Eutrapel, fol. 18.
- Bannière, enseigne, banderole.
D' entreseingz e de gonfanos.
Bertrand de Born: Ar ven la.
De bannières et de gonfanons.
Molt m' am entresenh et auberc.
Hameus de la Broquerie: Quan reverdejon (N. E. reverdeion anteriormente).
J'aime moult banderole et haubert.
(chap. Entreseñ, entreseñs : señera, siñal, bandera.)

33. Entreseigna, Entresenha, Entressenha, s. f., signe, marque, indice.
De voler patz no fan entreseigna.
Lanfranc Cigala: Mos chans. 
De vouloir paix ils ne font signe.
Per qual razo ni per quals entressenhas pot hom conoisser bona manieira ni avol de la gen.
La poma que Adams manget... porta sas entresenhas de la morsura que Adams y fetz.
(chap. La poma que Adán se va minjá... porte les entreseñes (mostres, marques) del mos que Adán hi va fé. Si se la haguere minjat tota, no les portaríe.)
Liv. de Sydrac, fol. 126 et 95.
Par quelle raison et par quels indices peut-on connaître la bonne ou la mauvaise manière de la gent.
La pomme qu'Adam mangea... porte ses marques de la morsure qu'Adam y fit. 
ANC. CAT. Entresegna. CAT. MOD. Entresenya. ANC. ESP. Entreseña. ANC. IT. Intrasegna. (chap. Entreseña, entreseñes : marca, marques; mostra, mostres;  indissi, indissis.)

34. Signalar, v., signaler, signer, marquer.
Part. pas. Un escrint signalat del senhal de la cros.
Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 286.
Un écrin marqué du signe de la croix.
CAT. Senyalar. ESP. Señalar. PORT. Sinalar. IT. Segnalare. (chap. Siñalá, señalá : siñalo, siñales, siñale, siñalem o siñalam, siñaléu o siñaláu, siñalen; siñalat, siñalats, siñalada, siñalades; siñalaré; siñalaría; si yo siñalara. Marcá, apuntá.)

amics del chapurriau, Y Saragossa va respóndre

35. Significamen, s. m., signification.
Entorn los XII signes ab se mescladamens,
D' aquels say yeu los bes e 'ls significamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Autour les douze signes avec lui ensemble, de ceux-là je sais les biens et les significations.
Sos noms es significamens.
(chap. Son nom es significamén : significat.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Son nom est signification.
ANC. FR.
Les perres ont en soi gran signifiement. Bekker, p. 182.
ANC. CAT. Significament. ESP. Significamiento (significado). IT. Significamento. 
(chap. Significamén, significamens : significat, significats; significada, significades.)

36. Significatio, Signification, s. f., lat. significationem, signification.
Transformatios d' una significatio ad autra. Leys d'amors, fol. 130.
(chap. Transformassió d'una significassió a datra; de un significat a datre.)
Transformation d'une signification en autre.
Loc. Si pren en bona signification. Regla de S. Benezeg, fol. 2.
Se prend en bonne signification.
CAT. Significació. ESP. Significación. PORT. Significação. IT. Significazione.
(chap. significassió, significassions : significat, significats; significamén, significamens.)

37. Signifianza, s. f., signification.
Qui a las aurelhas grans, es signifianza de rudeza. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Qui a les oreilles grandes, c'est signification de rudesse.
ANC. FR. Plein est de figure et de signefiance.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 2.
Des choses que véu avez
Vus dirrons la sénéfiance.
Marie de France, t. II, p. 476.
Et cornes en sénéfiance
K'il doivent hurter durement.
Hélinand ou Thibaud de Mally (Marly anteriormente), Vers sur la Mort.
Lorsque nous destournons une diction de sa propre et naïfve signifiance pour l'usurper en une esloignée de sa nature.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 189.

38. Significansa, Significanza, s. f., signification.
De neguna significanza. V. de S. Honorat.
De nulle signification.
Los frayres de Joseph foron mot dolens d' aquesta significansa.
Hist. de la Bible en prov., fol. 9.
Les frères de Joseph furent moult dolents de cette signification.
ESP. IT. Significanza.

39. Significatiu, adj., lat. significativus, significatif.
Entendem de votz significativa que s puesca escriure. Leys d'amors, fol. 2.
(chap. Entenem de veu significativa que se pugue escriure.)
Nous entendons de voix significative qui se puisse écrire.
CAT. Significatiu. ESP. PORT. IT. Significativo. (chap. Significatiu, significatius, significativa, significatives.)

40. Signifiar, v., signifier, marquer, désigner.
Per signifiar son poder. Brev. d'amor, fol. 8.
Pour marquer son pouvoir.
E 'lh IIII cornh signifio los IIII evangilistas. Liv. de Sydrac, fol. 8.
(chap. Y los cuatre racons signifiquen los cuatre evangelistes : Mateo, Marcos, Lucas, Juan.)
Et les quatre coins signifient les quatre évangélistes.

41. Significar, v., lat. significare, signifier, marquer, désigner.
Zo significa del cel la dreita lei. Poëme sur Boèce.
Cela signifie du ciel la juste loi.
Part. pas. Aysso nos fon trop be significat el segon libre de la ley.
(chap. Aixó mos va sé mol be significat al segón llibre de la ley.)
V. et Vert., fol. 77.
Ceci nous fut fort bien signifié au second livre de la loi.
Subst. Per mudamen del accen mudo lur significat. Leys d'amors, fol. 7.
Par mutation de l'accent changent leur signification.
CAT. ESP. PORT. Significar. IT. Significare. (chap. Significá: significo, signifiques, signifique, signifiquem o significam, signifiquéu o significáu, signifiquen; significat, significats, significada, significades; significaré; significaría; si yo significara.)

42. Significativamen, adv., significativement.
Presens del infinitiu... pauzat significativamen, so es am significat..., te loc de nominatiu. Leys d'amors, fol. 66.
(chap. Lo presén del infinitiu... posat significativamen, aixó es en significat..., té puesto o lloc de nominatiu. Les Leys d'amors se podríen considerá la gramática escrita mes antiga del chapurriau. Después de tans siglos encara se entén prou be.)
Le présent de l'infinitif... posé significativement, c'est-à-dire avec signification..., tient lieu de nominatif.
ESP. Significativamente. (chap. Significativamen.)

43. Resignament, s. m., résignation, renonciation.
Ratifiament, resignament.
(chap. Ratificamén, resignamén o ressignamén : ratificassió, ressignassió.)
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Ratification, résignation.
IT. Rassegnamento. (chap. resignamén o ressignamén, resignamens o ressignamens.)

44. Resignatio, Resignacio, Resignacion, s. f., résignation, abandonnement.
De sa electio fo gran meravilha e major de sa resignatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204.
De son élection il fut grande merveille et plus grande de sa résignation.
Las quals donacion, cession, resignacion.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr, col. 37.
Lesquelles donation, cession, resignation.
CAT. Resignació. ESP. Resignación. PORT. Resignação. IT. Rassegnazione. 
(chap. Resignassió o ressignassió, resignassions o ressignassions.)

45. Resignar, v., lat. resignare, résigner, renoncer.
Fetz una constitutio qu' el papa de Roma pogues resignar al papat.
Contra la volontat de la clercia resignet al papat.
(chap. Contra la voluntat del clero va resigná o ressigná (renunsiá) al Papat.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 204 et 24.
Fit une constitution que le pape de Rome pût renoncer à la papauté.
Contre la volonté du clergé il renonça à la papauté.
Part. pas. Donat... resignat e transportat per las presens.
Tit. de 1468. Hist. de Languedoc, t. V, pr. col. 37.
Donné... résigné et transporté par les présentes.
- Marquer, réprouver.
Sers resignatz d' avols maires.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Serfs réprouvés de mauvaises mères.
CAT. ESP. PORT. Resignar. IT. Rassegnare. (chap. resigná o ressigná; renunsiá : ressigno, ressignes, ressigne, ressignem o ressignam, ressignéu o ressignáu, ressignen; ressignat, ressignats, ressignada, ressignades; ressignaré; ressignaría; si yo ressignara.)

46. Sobreseinal, s. m., plumet, panache, aigrette.
E se garni
D' alberc e de sobreseinal
E d' elme.
Roman de Jaufre, fol. 112.
Il s'équipe de haubert et de panache et de heaume.
ESP. Sobreseñal. IT. Soprassegnale. (chap. Sobresiñal, sobresiñals; penacho, penachos; vore Pena : Ploma, com lo rat penat o rata penada o "empanada".)

a Valensia ña una assossiassió en defensa de la llengua valensiana, Lo Rat Penat,