Mostrando las entradas para la consulta carles sancho ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta carles sancho ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 2 de septiembre de 2017

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic; Valdeltormo, La Vall

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic; Valdeltormo, Valldeltormo, La Vall
 
Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)
 
 
 
(Publicada a La Comarca el 7 de juliol del 2017)
 
Moltes vegades conversem sobre les paraules que, a poc a poc, anem perdent en la nostra llengua perquè o bé ja han quedat en desús o perquè anem castellanitzant, de manera inconscient, el nostre vocabulari. Formatge s’ha convertit en ‘queso’, aixeta en ‘grifo’, gavinyet en ‘cutxillo’, (este imbécil no sabe escribir la CH de cuchillo?, o es un ignorante de la palabra coltell ?)
abans en ‘antes’, encodonyat en ‘membrillo’, amanida en ‘ensalada’, sopar en ‘cenar’, eixugamans en ‘toalla’, desembre en ‘diciembre’, paraula en ‘palabra’, frontera en ‘fatxada’, grossa en ‘gorda’, blau en ‘assul’, allavontes per ‘entonces’… 

La gent de més edat encara recordem l’evolució que mos ha portat cap al canvi d’algunes d’estes paraules però els més jóvens accepten estos barbarismes com a propis de la seua llengua perquè possiblement les més genuïnes poques vegades o mai les han escoltades.

Recordo que a casa de la meua dona a Vall-de-roures, com que durant un temps hi vam coincidir quatre generacions, lo tio Joaquin, d’una memòria privilegiada, que tenia més de noranta anys i havia estat de menut amb els masovers de la Torre la Maria i, més tard, a Vall-de-roures, parlava amb un vocabulari poc castellanitzat perquè mai va anar a l’escola. Les seues nétes, en sentir-lo parlar, argumentaven que son iaio parlava antic i que elles no utilitzaven algunes de les seues paraules perquè sonaven velles. Elles tenien un parlar modern, asseguraven orgulloses, però que, en resum, significava un parlar farcit de barbarismes impropis de la nostra llengua més autèntica.

Jo sempre defensava les paraules velles i sàvies de son iaio, rescatades del nostre ric patrimoni lingüístic. A Vall-de-roures, i suposo que a altres viles del Matarranya, això passava i encara deu passar entre el parlar de les diferents generacions dins d’una mateixa família. Amb la total escolarització, la globalització cultural i la desaparició dels treballs tradicionals cada vegada el nostre parlar serà més uniforme amb la pèrdua d’un vocabulari que forma part del nostre ric patrimoni immaterial.

Carlos Sancho Meix:
 
https://es.linkedin.com/in/carles-sancho-meix-b1b98ab7
 
Carlos Sancho Meix va nàixer a la Vall el 1952. Va estudiar a l’escola del poble i als catorze anys va començar el batxillerat a l’ Institut d’Alcanyís. Més tard va continuar els estudis de Magisteri a Teruel i, des de 1979, fa de mestre a Barcelona, agon es va matricular a la Universitat de Barcelona per licenciar-se en Geografia i Història. Mestre a l’escola de Cervelló durant dotze anys i, a continuació, va exercir com a professor de Secundària primer a l’Institut de Vallirana, agon ha viscut des de 1983 i ha consolidat la seua residència. Més tard obté la destinació a l’Institut Alt Penedès de Vilafranca del Penedès durant dotze anys i altra volta a l’Institut de Vallirana. Durant tota la seua vida ha estat molt vinculat a l’activisme cultural del territori. Primer en el Grup de Treball de la Vall del Tormo el 1979, a continuació a l’Associació Catalanista del Matarranya de la que va ser membre fundador el 1989 i, actualment, és lo vicepresident de l’entitat. Ha col·laborat en moltes publicacions i revistes: Sorolla’t, Temps de la Franja del meu cul, La ComarcaKalat-Zeyd, Gaceta del Matarraña, Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses, Plana Rasa, Lo Portal, Butlletí Interior de la Societat d’Onomàstica...
Forma part del col·lectiu d’articulistes "Viles i Gents" a La Comarca des de fa disset anys.

És membre del Consell Científic del Instituto de Estudios Turolenses i del Consell Redactor de la seua col·lecció "Lo trinquet".
És autor, amb Enric Puch, de l’estudi Toponímia de Vall-de-Roures (2000), amb Juan Luís Camps, de Toni Llerda, terra i llengua (2006) i Jocs tradicionals del Matarranya per a xiquets i xiquetes (2009) i editor  del segon volum de Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa.

2 Cançoner (1996) i de Deu anys de "Viles i Gents" (2007).
 

martes, 7 de marzo de 2017

Carlos o Carles Terés Bellés o Bellès

Carlos o Carles Terés Bellés o Bellès.


http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/licantropia-de-carles-teres-es-presente-al-liceo-dalcanyis

http://edicions1984.files.wordpress.com/2013/04/terc3a9s-alcanyis.jpg?w=584&h=866

Carles Terés Bellés, licantropia

PRESENTACIÓN LIBRO.

El jueves 25 de abril, a las 20 h, tendrá lugar en el LICEO presentación del libro “Licantropia”, premio Guillem Nicolau 2011 del Gobierno de Aragón.
El libro, escrito en el infecto dialecto catalán, empieza con la peripecia espeluznante que vive un misionero en las montañas del Alto Matarraña, en pleno s. XVIII. Ya en nuestros días, estos hechos interferirán irreversiblemente en la idílica vida de un urbanita afincado en el pequeño pueblo de La Pobla de Llobosa.
El libro, que ya va por su segunda edición (la tercera si contamos la del Gobierno de Aragón), está teniendo críticas excelentes por parte de la prensa, que resaltan además su riqueza dialectal y la descripción de los agrestes paisajes de la comarca.
Una oportunidad de acercarse a este universo misterioso, y, porqué no, a las modalidades del catalán habladas en los pueblos del Matarraña.
La presentación irá a cargo de Ignacio Micolau, bibliotecario y técnico de cultura del Ayuntamiento de Alcañiz, Ramón Mur, periodista y del autor, Carles Terès.
La presentación tendrá lugar en la SALA MULTIUSOS del LICEO (Espacio de Creación Artística) de Alcañiz a las 20:00 horas del jueves día 25 de abril.
Descendent de pares de la franja del meu cul emigrats a Barchinona, va créixer al barri de la Verneda / Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarraña) i Alcanyís (Baix Aragó).
És membre actiu de l'Associació catalanista del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja del meu cul, de la qual n'és també el coordinador.

Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en dialecte català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.
Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.
Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.
L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984, Barcelona, 2013 (Col·lecció Mirmanda, 102. ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en  dialecte català l'any 2013.
La traducció al castellà, Licantropía, ha estat publicada per Gara d'Edizions, Saragossa, 2015 (colección viceVersa, 9. ISBN 978-84-8094-409-0). 
El traductor ha estat Chusé Aragüés.

licantropía, Carles Terés Bellés, llops, lobos

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia. 

Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja del meu cul, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja del meu cul, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t (Soróllatela no) o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007).
Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel•la.


Carles Terés Bellés, licantropia, llops, homes llop

Referències

Modifica

  1.  «Biografia Carles Terès». Edicions de 1984
  2.  «L'esmolet». [Consulta: 20 octubre 2014].
  3.  Guillamon, Julià «Udolant, els llops s'entenen». la Vanguardia, 27-03-2013, pàg. 6pàg.7
  4.  «Pep Coll, Joan-Lluís Lluís i Carles Terés finalistes al Premi Crexells». ateneubcn.org, 14-03-2014. 

Enllaços externs

Modifica


Terés Antolín


Desde Alcañiz (Teruel) damos servicio a todos los países catalanes, la provincia de Teruel, Aragón, Cataluña, C. Valenciana, Ses Illes, etc.
La imagen corporativa de una empresa es vital, ya que es lo primero que se percibe de ella. Es su identidad, su tarjeta de presentación ante el mercado en general y el rostro visible que retienen sus clientes.
La imagen corporativa nos ayuda a crear la Identidad Corporativa, por tanto, debe lograr un equilibrio entre la comunicación y la estética.
El servicio que ofrecemos permite a nuestros clientes competir en las mejores condiciones: su éxito es nuestro éxito.

Estas son las credenciales de nuestra empresa:
Creatividad contrastada
Experiencia profesional (desde 1978)
• Estrecha y fluida colaboración con el cliente
Control sobre todo el proceso gráfico
Seriedad en plazos de entrega
• Excelente relación calidad-precio
Coherencia en cada trabajo
Todo ello es posible gracias al equipo humano de nuestra empresa y a la red de colaboradores y proveedores con los que trabajamos.
Esto nos ha hecho merecedores de la confianza de más de 500 clientes.
Equipo
Carles Terés o Terès Bellés o Bellès, diseñador gráfico, o gràfic, colegiado nº 263 del Colegio Profesional de Diseño Gráfico de Cataluña (único existente en España). Ejerce el oficio desde 1979. Se ha formado en la Escuela Massana de Barcelona (1980-1985). Ha trabajado como creativo con Enric Huguet, ha sido jefe de estudio en Ente Publicidad y ha colaborado con el ilustrador y diseñador Daniel Sesé, con quien continua llevando a cabo proyectos conjuntos.

Celia o Cèlia o Célia Antolín, gestión de proveedores y clientes. Administración de empresas, técnicas de negociación. Máster en Marketing y Comunicación (UOC). Ha cursado el “Programa de Marketing y Ventas. Dirección Comercial-ESADE” (ESADE Business School). 
  • LO FINESTRÓ DE QUINA GRÀSSIA, JOSEP MIQUEL GRÀCIA SABATER: Carles Terès guanyador del Premi Guillem Nicolau
  • Comarques.nord: Carles Terès guanye el Guillem Nicolau amb ‘Licantropia’
  • Los VIII premios Vila de Penarroija per Carlos Sancho al Finestró de Quina Gràcia
  • 8 de juñ, Licantropía, de Carlicos Terés Bellés, Premio Guillermo Nicolau 2011
  • catalanistes de Morella: Carlos Terés Bellés acabe de ressibí lo premio Guillermo Nicolau en catalá de Pompeyo Fabra per la seua obra Licantropía.

  • Servicios
    Identidad corporativa
    • Investigación de mercado.
    • Naming
    • Eslogan
    • Imagen corporativa: Logotipos y aplicaciones
    • Catálogos, folletos, trípticos, carteles, etc.
    • Imagen de producto: Etiquetas, packaging, fotografía de producto.
    • Redacción publicitaria (copy)
    • Anuncios de prensa
    • Exposiciones
    • Señalética
    • Ilustración y fotografía
    Marketing y Comunicación
    Plan de Marketing
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos empresariales
    • Estrategia empresarial
    • Plan de acción
    Plan de Comunicación
    • Análisis de mercado
    • Análisis de empresa
    • Objetivos de comunicación
    • Estrategia de comunicación
    • Plan de acción
     WEB-Comunicación online
    Construimos el website más apropiado para cada cliente, teniendo en cuenta todos los factores:
    • Presupuesto disponible
    • Usabilidad
    • Adaptación a todos los dispositivos (diseño responsive): smartphone, tablet, ordenador...
    • Posicionamiento
    • Valores a transmitir (identidad corporativa online)
    • Optimización de contenido (textos, imágenes...)
    • Integración en redes sociales (Facebook, Twitter, Google...)
    • Funcionalidades: tienda virtual, gestores de contenido, aplicaciones virtuales...
    Para conseguirlo trabajamos tanto sobre plantillas (más económicas) como construimos webs exclusivas a medida. En cualquiera de los casos, tenemos sumo cuidado en aplicar escrupulosamente la imagen corporativa y comunicar correctamente los contenidos. Le dedicamos todo el tiempo necesario. 
    Editorial
    • Colecciones: concepción, diseño, maquetación
    • Revistas: diseño, maquetación, producción, distribución
    • Libros: diseño, maquetación, producción
    • Corrección lingüística y de estilo
    Producción gráfica
    • Coordinación y organización de la producción: Fotografía, ilustración, impresión, etc.
    • Obtención y negociación de presupuestos, determinación de plazos de entrega y niveles de calidad a los proveedores
    • Creación, maquetación, digitalización, realización de pruebas y originales
    Servicios complementarios
    • Traducciones
    • Agencia de publicidad: Creación, concepción y desarrollo de campañas publicitarias. Gestión de medios.

    jueves, 11 de enero de 2018

    Noms propis, dialecte ocsitá català

    Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

    Si al teu DNI fique Carlos, no eres Carles. A España Carlos V, que se díe Karl - Karle al seu país, se díe Carlos, en latín Carolus.

    Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

    noms catalanissims

    Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá, en tilde a la á. (no sempre va sé aixina)

    Si yo me vull di Moncho, m'hay de cambiá lo nom al DNI, mentrestán siré Ramón, en tilde a la o, encara que tot deu me conegue com Moncho, en ch. Guimerá, en tilde a la á.

    Toponimia mozárabe balear

    Toponimia Matarraña

    Si escrius en castellá, España, Cataluña, Logroño, van en ñ. Lo Gronyo
    Si escrius en dialecte ocsitá catalá, en ny,
    la llengua valensiana fée aná la ñ
    si escrius en chapurriau, en ñ. 
    Antigamén, la ñ ere nn, y después se va ficá la virgulilla.

    Barcelona en chapurriau es Barselona, antigamén, Barcino, Barcinona, Barchinona, etc.
    No conserven Barcino ni Barcinona, pero Valderrobres en catalá te que sé Vall-de-Roures.

    Tot mol democrátic y sientífic, com sempre diuen. Uall de Roures ix an algún texto. 

    Alguns ejemples de catalanistes que se cambien lo nom per a pareixe mes catalans:

    Natxo Sorolla, Ignacio Sorolla Vidal

    Carles Sancho Meix, Carlos

    Carles Terès, Carlos Terés

    Hèctor Moret, Héctor

    Ramon Mur, Ramón Mur (lo mes cafre de Bellmún)

    Tomàs Bosque, Tomás Bosque Peñarroya (lo mes membrillo de La Codoñera)

    Josep Miquel Gràcia Zapater, José Miguel Gracia Zapater

    Joan Lluïs Camps Juan, Juan Luis Camps Juan, ell no se cambie lo nom, atres lay cambien.

    Màrio Sasot Escuer, Mario lo capsot.

    Desideri Lombarte, pot sé que lo batejaren en o sense o, Desiderio

    Octavi Serret, Octavio


    Fermí, Fermín

    Quim Arrufat, Joaquín o Juaquín

    Joaquim Montclús i Esteban, Joaquín o Juaquín Monclús Esteban

    Hipòlit Solé Llop, Hipólito, Pólit

    Francesc Josep Celma Tafalla, Francisco José, de momén no se cambie lo nom.

    Celia Antolín Bellés, no Bellès.

    Javier Arrufat Molinos no se cambie lo nom. Es de Monroch.


    Josep Antoni Carrégalo Sancho, José Antonio

    Francesc Xavier, Francisco Javier, Escudero y algún atre.

    Aragonés (fablilla : castellano baturro):
     
    Chuse Inazio Nabarro, José Ignacio Navarro o Nabarro


    Viccionari, Llista de noms propis en català

    http://www.idescat.cat/cat/poblacio/poblonomast.html

    http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/cercador_de_noms

    sábado, 8 de abril de 2023

    XIV. Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón,

    XIV.

    Cartas de D. Gilaberto de Centelles, Señor de Nulles, Gobernador de Mallorca por el Rey D. Pedro IV de Aragón, tocantes a la última empresa del Infante D. Jaime contra Mallorca, y su muerte. (Vid. pág. 56.)

    Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321. Sancho I de Mallorca

    Copiadas del archivo real de Mallorca, lib. núm. 8, ab anno 1349 ad 1353.

    I. 

    Molt alt etc... En care, Senyor, certifich la vostra altea, que una spia la qual yo tenia ab lalt en Jacme es venguda, e comte de cert, Senyor, que com ell ne parti, començava de fer recullir la sua companya, e que eren XIV. galeas, VIII. uxers et III. naus, e de VII. en VIII. lenys de carrech, que portaven vitualla. E diu que eren de CCCC. homens a cavall en sus aquells qui açi devien passar, et IV. mil. homens de peu ultra les xurmes de les galeas. Perque Senyor, vos certifich les coses dessus dites, per tal que la vostra altea in provehesca segons que per be tendra fero Senyor. Si les galeas ques deven armar a Valencia podien esser açi abans que lalt en Jacme... lo vostre fet per guanyat ab la ajuda de Deu, cab la bona ventura nostra. E si por ventura, Senyor, vos vayiets que les galeas no poguessen esser armades prestament, plagues a la vostra altea, de trametrem companya a cavall, per manera quem pogués combatre ab ell; car vos, Senyor, sabets que ell ha a passar molta mar, e los cavalls seus han a venir malalts e hujats. Perque abans que ell se sia regonnegut, jo he cor de combatre ab ell, pus que haja mes omens a cavall que vuy ne he; car vos, Senyor, ja sabets lo nombre dels homens a cavall que es açi... Jo, Senyor, he tramés a Manorche CL. ballesters, del quals paga la dita illa de Manorcha la meytat, e vos, Senyor, laltre. E per la mort del onrat lu Gilabert de Corbera, jo he tramés a Manorcha Nombert de Sisquen, companyo meu per Loctinent (leo Locttinent) tro ssus quen Panquet de Bellcartell hi sia, e vos, Senyor, hi haiats provehit en altra manera. = Encare, Senyor, segons que la mia spia compte, lalt en Jacme ha fet acordar publicament en Jenova e en P.° de Tramoa hi ha comprat uxers e armes per nom seu. E Carles de Grimalt, Senyor de Month ve ab ell, e ali dat lo loch de Soller ab la vall assi e als seus; e ha dat a Carles de Grimalt lo loch Dalcudia; e ha dat a Ayto de Grimalt Bunyola e al fet Comte; e a molts daltres qui venen ab ell a partida tota la illa. Perque Senyor es bo que vos sapiats totes les coses dessus dites.

    Encare, Senyor, es dupte quel Para Sant o alcuns curials de cort de Roma no tinguen les mans en aquests affers. Car segons que jo he comptat ab alcuns daquesta terra, no trob que ell bartas (: baratás) a la meytat del pertret que a fet ço que ha haut de Monpeller; com, segons que comte la mia spia, no conten ab null hom quis vulla ab ell acordar de sou ne de acorriment. Encare que diu que ha feta venir molta vitualla per lo Rose avall que costa sens fi...

    Scrites en Mallorches a XI. dies del mes de setembre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo humil etc.

    II.

    Molt alt e poderos Senyor, etc. = Sapia la vostra reyal magnificencia que vuy he rehcebuda una letre de persona certa quista per spia en Avinyo per los aparells de lalt en Jacme; translat de la qual tramet a la vostra reyal excellencia de vall scrit. Perque sia de la vostra merce que iversosament trametats açi les II. galeas del pariatge, e aquella companya de homens a cavall e a peu que a vos parra faedor. E aço al pus tost que se puxa; car segons que en la letre de la dita spia se conte, segons compte que fa, ja deu esser partit lalt en Jacme per venir açi

    E jo, Senyor, fas açi totes aquelles bones provisions que fer puix. Nostre Senyor Deus per sa merçe vos do bona vida e longa, e axalçament de la vostra alta corona. Scrit. en Mallorches a VI. dies del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae etc. = Lo vostre humil servidor Gilabert de Sentelles se comane en vostre gracia e merce.

    Fem vos saber quel hom que sabets vench da Vinyo divenres a XXVII. jorns dagost; e frus saber que a XXIV. jorns dagost se tench consistori a Vinyo, ço es, el Pape e tots los cardenals; e en lo consistori fo en Jacme; e demana al Pape ajuda de moneda e que li donas la decima de Mallorques e de Rossallo a II anys, axi com lavia dad al Senyor Rey Darago. = Item el Pape respos al dit Jacme que no li daria decima de ço que no posseya la terra. E axi mateix li dix que molt havia fet en temps passat. E axi mateix li dix que ell no vendria contra lo Senyor Rey Darago.

    Item al dit Jacme partis del consistori fallonament com no havia hauda bona resposta. Item al Pape li dix an Jacme que totes les sues gents fossen fora davinyo dins III. jorns. = Item tantost que aquestes paraules foren stades, tot anux se goyta de nit e de dia domens a cavall e de peu fins quel dit en Jacme es stat fora davinyo. = Item al dit en Jacme ha promes al Jenovesos, que si ell cobre la terra, quels dara Maho de la illa de Manorcha, e mes los dara la vall de Soller. = Item ha promes an Paga ferlo vescomte de Bunyola. = Item mes sa diu que ha dade e partida tota la illa. Item al dit en Jacme ha feta mostre ab CCCC homens a cavayll, e ab III. mil homens de peu. = Item al dit en Jacme ha XV. galeas e III. naus. = Item al dit en Jacme parti davinyo dijous a vespres a XXVII. jorns dagost ab son fil, e ab emdues ses files, e ab madona Violant, e ab tota sa casa, que no ha res del seu jaguit en avinyo; e son sen tots anats per lo Rose fins Arlet; e aqui en Arlet en Jacme deu sperar IV. jorns tota la cavallaria, e la gent de peu. E passats los IV. jorns el dit en Jacme se deu recullir tantost en los graus del Rose enfre Marsella e Aygues mortes; e vassen dreta via a Mallorques. = Item al dit en Jacme sen va axi alegre, e totes ses companyes, com si ell era ja dins la terra. Nostre Senyor sia en vostre guarda. = Item micer Carles de Grimalt, Senyor de Month sen va ab lo dit en Jacme; els capitans de les galeas son aquests: micer Carles de Grimalt, e micer Anthoni Ros, e micer Carles Simon, e micer Rayner de Grimalt, e micer Ambesio de Grimalt, e micer Baqueto de Vintimila, e micer vescompte de Grimalt. = Feta a XXIX. jorns dagost.

    De predicta materia fuit scriptum inchito (ínclito) Infanti Petro: Domino Episcopo Valentiae: Juratis et probis hominibus civitatis Valentiae: consiliariis et probis hominibus civitatis Barchinonae: nobili Galcerando de Bellopodio maiordomo Domini Regis: Lupo de Gorrea camerario maiori Domini Regis: Berengario de Codinachs magistro rationali curiae Domini Regis: nobili Berengario de Apilia maiori camerario Domini Regis.

    III.

    Molt alt, molt poderos princep e Senyor. La vostra reyal magnificencia he ja significat per letres mies, les quals vos tramis digmenge proppassat, en qual manera jo son stat certificat per letres de la spia que la sta, del apparells los quals ha fets e fa lo Senyor que solia esser de Montpeller contra aquest vostre regne; car ve açi ab CCCC. homens a cavayl e ab III. m. homens a peu, e ab XV. galeas e ab naus qui passen la companya, segons la letra de la dita spia. E encare de cert ho comte I. hom quin es vengut e ha stat la per spiar los dits affers. Perque, molt alt Senyor, sia de la vostra merçe que al pus breu que porets hic tramatats les galeas de Valencia, et aquella companya de cavall e de peu, que a la vostra altea parra. Car en altre manera la illa de fora la ciutat no li pora esser defensada; car noy ha negun loch que sia murat sino Alcudia, en lo qual loch son cahuts los murs una gran partida. En tant que a tan gran stol, si altre sforç jo no havia, no trop de consell que lemparas per defendra. E verament, molt alt Senyor, sera molt gran e irreparable dampnatge si la illa no li pusch defendre; car podra cremar e affogar totes les pobles e alqueries, e en care barrejar tots los bestiars; perque no fa a planyer neguna messio a restauracio da questes (daquestes, d'aquestes) coses. Perque placia a la vostra misericordia de provehir hi de bona ajuda, e ir.. solament. Los jurats de Mallorques trameten a la vostra altea en P. de Pachs per suplicarvos en axi com ell largament vos contara. Placia a vos quel ne fasats tornar pagat a honor vostra, Senyor, e a profit de aquest regne. Scrites en Mallorques a IX. del mes de octobre del any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae. Lo humil, etc.

    IV.

    Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que segons que he entés, G. Vallca, canonge e pabordre de Mallorches, lo qual ha parlat ab lalt en Jacme en Avinyo moltes e diverses vegades, sen va dreta via a la presencia de la vostra reyal majestad per scursarse de les dites coses. Perque, Senyor, vos placia quel dit canonge sia pres per lo bisbe de Valencia, e remes açi al bisbe de Mallorches per saber mils la veritat del fet. Deus per sa merçe, Senyor, vos mantenga per molts anys en vostra vida. Scrites en Mallorches mes octobre, anno etc. = Sacrae. = Lo humil, etc.

    V.

    Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que vuy a hora de matines hagui correu del capita de Pollença que havia vistes III. galeas et I. nau. Apres, Senyor, a hora de vespres hagui correus que al port dalcudia havia vengudes, entre naus et galeas et altres vexells, XXII. veles; les quals, Senyor, segons las noves que haviem haudes, es lestol del alt en Jacme. Perque, Senyor, aço vuy mes es certa cosa, placieus, Senyor, de trametre prestament les galeas, que vos, Senyor, haviets fets saber que hic trametriets de Valencia et aquelles de Barchelona. Car, Senyor, segons que moltes vegades vos he significat açi ha VII. galeas ab aquelles II. de Barchelona et VI. naus armades. Axi mateix, Senyor, vos placia que hic trametats los richs homens que vos, Senyor, mavets fet saber per en Galceran de Tous, et tota aquella ajuda et secors que a vos, Senyor, sera viares. Scrites en Mallorches a XI. de vuytubri que fo dicmenge a hora de completa, lany de M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. =

    Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum. = Domino Infanti Petro. = Domino Episcopo Valenciae. = Bernardo de Capraria (leo Caprania). = Magistro de Muntessa. = Matheo Maner. = Petro de Monte Catheno. = Probis hominibus Valentiae. = Probis hominibus Barchinonae. = Et Castellano Emporte (Amposta).

    VI.

    Molt alt, etc. Sapia la vostra magnificencia que apres que per altre letre et per altre missatger he significat a la vostra reyal majestat que al port dalcudia havia arribades XXII. veles, vuy que es dilluns he hauts correus. A cert ardit quel alt en Jacme et ab tot son stol junt al cap de Formentera qui es pres de Pollença. Axi que hara a hora de completa he aut cert ardit quel dit en Jacme ha pressa terra en lo dit loch, la qual null hom bonament no li pudia vedar, jatsia, Senyor, que de la una part et del altre haja haudes morts et nafres; e ha posats ja en terra pres de II. milia homens a peu et de LXXX. homens a cavall en pus, et no cessa de traure cavalls et gents. La, Senyor, es per capita vostre Frare Vidal Alquer (o Alguer o Riquer) Comanador de la casa del spital ab totas les gents de fora a cavall et a peu, et gran res dels homens a cavall de la ciutat. E son se fetes, Senyor, totes aquelles bones provisions dins et de fora que ferse poden a salvament del regne. Senyor, per molts correus et diverses vos he significat com açi ha armades VII. galeas et VI. naus ab les II. del Pariatge de Barchelona, et neguna resposta no he hauda de vos, Senyor; de la qual cosa, Senyor, yo et en Galceran de Tous, els altres de vostre consell, son merevellats. Car segons la crehença quel dit Galçeran de Tous dix a mi et als jurats de Mallorches de part vostra, Senyor, mes ha de VIII dies que les galeas que vos, Senyor, faciet armar en Barchelona et a Valencia ab alguns richs homens hic devien esser, et res no sen es seguit. Car, Senyor, si les galeas hic fossen, ja vuy hic foren partides per anar ves lestol del dit en Jacme. Perque, molt alt Senyor, placia a la vostra altea, que en continent hic fassats trametre les dites galeas, et richs homens; car sens aquelles nos pot res fer per mar. E ab la volentat de Deu poden venir salves et segures; car les galeas del stol del dit alt en Jacme stan al dit loch plaguades. Placieus, Senyor, que aço cuytets, car mester hic es; et manats a mi, Senyor, ço que a la vostra altea parra sobre los dits affers. Encare, Senyor, vos placia de trametre a Barchelona al Governador de Sardenya per la nau qui vengue prestament. Scrites en Mallorches dilluns a XII. de vuytubri a hora de migenit del any M.CCC.XL.IX. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

    VII.

    Molt alt et molt poderos, etc. Apres, Senyor, que he significat a la vostra reyal magestat quel stol del alt en Jacme prenia terra, he haut cert ardit que ir que fo dilluns gran res del stol del dit en Jacme a pressa terra a Pollença a la punta del Bertux. Son IX. galeas, et VI. uxers, et I. nau. Perque molt alt Senyor, yo fas replegar totes les hosts de la terra a Incha, qui es luny del dit loch, hon lo dit en Jacme ha pressa terra, força III. legues; per tal quel dit en Jacme se acost dintra terra, et que hom li puxa dar per mar et per terra salvament batayla. La qual batalla, Senyor, nos pot fer seu (sens, sense) les galeas de Valencia et de Barchelona. Perque, Senyor, sia vostra merce, que les dites galeas hic sien prestament. Car, Senyor, segons que jaus he significat, açi na VII. armades, et I. leny de C. rems, et les VI. naus, qui son aperellades si mester les havem. E axi, Senyor, placieus de secorrer... çesomament (iversosament). Car segons que comte I. hom qui es fuyt, lo qual yo tenech pres, en les tol del dit en Jacme se contave spresement es dehia que vos, Senyor, no habiets neguna galea açi ne aqui. Be empero diu que si deiya que vos, Senyor, havieu fetes armar VI. galeas, les quals, Senyor, vos havieu ja trameses en Cicilia. Quant es, Senyor, a les provisions de la terra, vos certifich que la terra, merce de Deu, es ben provehida dint et de fora; et totes les gents, Senyor, grans é poches fan bon continent de si matex, et solen morir per la vestra honor en aquests affers. Scrites en Mallorques a XIII dies del mes de vuytubri dany M.CCC.IL. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc.

    VIII.

    Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal magestat que en Jacme de Montpeller ab la sua ost ha estat a Pollença II. dies, y a Alcudia altres II., y hir venchsen batalla arrengada a muro; et lo seu stol per mar feya la via de la ciutat de Mallorches. Axi, Senyor, que segons que comten alguns daquells seus, los quals yo tench presos, dema lo dit en Jacme ab son ost sen enten a venir per terra tro a la ciutat, et lo seu stol per mar axi mateix a la ciutat; e parho ben segons la via que fan, yo, Senyor, me son certificat aytant com he pogut del seu poder; axi que trob que ells son de CCC. homes a cabayl en sus, e MD. homens a peu. Et mes yo, Senyor, he fets desemparar tots los lochs de fora; car ja, Senyor, moltes vegades vos he significat quels lochs da fora nos podien tenir, e fetes trer (: traure, treure) totes viandes et bestiars, aytant com he pogut; et totes les dones, infants et catius dels homens da fora, son en la ciutat. E e fets forts, menys del castells de la Ila, II. lochs tant solament, ço es, la villa dincha (d' Incha, Inca) et la ciutat.

    Axi mateix, Senyor, les VII. galeas daçi, et II. lenys de LXXX rems son armats, et les VII. naus axi mateix. Perque molt alt Senyor, com aço haia a venir a batayla per mar et per terra, et noy pauga hom scapar, sia de vostra merçe que la aiuda quem havets feta saber, que hic sia tramesa. De les galeas de Valencia, ne de Barchelona, ne de la nau qui va en Sardenya, non he alguna certinitat, ne de vos, Senyor, ne daltres no he hauda resposta de tants missatgers et letres, Senyor, queus he tramesos. Per queus placia, Senyor, quem fassats saber prestament si fare la batayla sens les galeas de Valencia e de Barchelona, ho siu sofferre. Car certifich vos, Senyor, que tota la gent de la terra ha bon voler; mas no son veades (: aveades) de guerrejar, et es gran perill tenir tantes gents en closes (: encloses). Car pahor he que ramors nos meten entre les gents que veey consumar ço del lur. Placieus, Senyor, que hage vostra resposta breument; car aço nos pot vuy mes trigar. Los homens a cavayl, Senyor, que açi son ab mi, entre dins e dafora, son fort poch, que no basten entre uns et altres a CC., quen (quant) es dels homens a peu compliment hic ha, ab la volentat de Deu. Yo, Senyor, me coffir de fer la batayla per II. rahons; la primera, que nous vull aventurar lo regne a I. punt; la segona per la gent daçi que no han vists affers. Placieus, Senyor de trametre la dita aiuda, o de ferme resposta; car, Senyor, tot va en aquesta batayla. Scrites en Mallorches dicmenga a XVIII. de vuytobri del any M.CCC.XL.IX. hora de completa. = Sacrae, etc. = Lo humil, etc. = De praedictis fuit scriptum Episcopo Valentiae, Castellano Emposte, Bernardo de Capraria, Matheo Mercerii, et Juratis Valentiae.

    IX.

    Molt alt, etc. Sapia la vostra reyal maiestat que depuys que nous he scrit, Senyor, ses ecvengut (esdevingut) que dicmenge prop passat entre vespres et completa en Jacme de Monpetler, partent de muro, vench batalla arrengada ab banderes, levades a la vila de Incha, e va ferir aytant abrivadament com neguns homens poguessen ferir lo palaciç dura donant batalla en II. lochs de la vila dentro a II. hores. En la qual lo dit Jacme fo personalment, e la dona sua qui era en la reresaga, e lo fill. Finalment que si hanc feriren abrivadament, ells sen tornaren molt volentarosament; e alcuns fort pochs exiren de les barreres de la isla contra volentat del capita, e feriren en ells, e haguerenne entre morts e vius de XLV a L persones, entrels quals ni hac VIII homens a cavall. Axi que dit en Jacme denits ab gran pluya anasen a la vila de Sineu; e aqui ha stat e sta de lavors ança. Apres aço, Senyor, hir que fo dimecres, lonrat en Rambau de Corbera arriba açi ab la nau qui va en Sardenya; de la qual cosa, Senyor, tota la tierra ha hauda gran consolacio. E vuy, Senyor, entre vespres e completa VIII. galeas del stol del dit en Jacme ab banderes levades vengren dreta via a la boca de Portupi, on eran les VII galeas nostres, e II. lenys armats, e les VI. naus armades. E com foren pres una milla e menys del dit port, ells vaeren les nostres galeas qui estaren detras les naus; e a colp van girar. E les nostres galeas, e les naus van fer la lur via, e donaren los en calç mentre dia basta, axi que les gitaren de tot lo golf. E fo axi que la una galea de les lurs no sperava laltre; que si tan solament açi hagues II. galeas mes, ab Deu qui ho volgues, gran res de les galeas hagren haudes, e nos foren partides deles. Perque, molt alt Senyor, podets conexer que si les galeas de Barchenona et de Valencia hic fossen stades, quant de be sen fora seguit: que hom hagres haut lestol de la mar o al menys desbaratat, e el romangre en la isla, volgues ó no; e ara es dupte del contrari. Per ço, Senyor, nos placia de trametre breument les dites galeas, que encare ab Deu, na poriem haver tot lestol. Jo, Senyor, he acordat ab aquests qui açi son de vostro consell, e ab los jurats, que les galeas daçi et les naus romanguen a Portupi, e en lo moll, per guardar e defensar aquel; et que dema mati ab la bandera victoriosa vostra, Senyor, e ab tota la ost, isque de la ciutat ab lo dit Rambau de Corberes, e ab los homens a cavall e a peu que ha amenats, per anarme combatre per terra ab lo dit en Jacme, qui es a Sineu, luny de ciutat IV. lengues. Confius en nostre Senyor Deus, e en la justicia vostra, Senyor, que haure victoria. Axi placia a Deu. Placieus, Senyor, de trametre prestament les dites galeas. Del stament, Senyor, de les gens de la terra dentro al jorn de vuy, e dels lurs comportaments, podets star ab bon cor, Senyor. Car encare no he sabut que negun de la ciutat ne de la isla, poch ne gran, sen sia anat a ell, sino I. grech, e I. moro de Pollença; e I hom sotil de muro, qui volia vehir la isla de Incha, e lo capita al rocegat e penjat a Incha. Scrites en Mallorches dijous a XXI die del mes de octobre any de nostre Senyor M.CCC.XL.IX. = Sacrae Regiae, etc. = Lo humil, etc.

    X. 

    Molt alt et molt poderos Princep et Senyor. Apres que no escrivi à la vostra gran altea dels afers del alt en Jacme ça enrera, ses devench que yo divendres proppasat ora de tercia isqui de la ciutat ab companya de cavall et de peu, et jagui la ciutat be fornida et stablida, e encare VII. galeas et II. galiotes be armades que romangueren al port de la ciutat. 

    E ana ab mi lonrat en Rienbau de Corbera ab la companya de cavall et de peu, ab la qual passa en Serdenya. E fiu la via de la host del dit en Jacme, qui era en I. loch appellat Porreres; et seguenlo per jornades, lo disapte seguent ora tarda fuy de la sua host pres una legua. E lo digmenge mati seguent, com jo hagues ardit quel dit en Jacme feya ab tota sa ost la via de la ciutat parten de I. loch appellat Luchmajor, on havia jagut lo dissapte a nit, jo fiu refreschar tot hom e aqui ordone mes batalles; e comane la deventera al dit en Riembau. E fiu per guisa que ab les II. mies batalles isquerent a devant la host del dit en Jacme. Et hora entorn nona ell se acosta batalla arrenguada a mi ab II. batalles que habia ordonades ab molta bella gent et bona de cavall et de peu, e jo enves ell. E en lo nom de Deu lo dit en Riembau fari ab la sua batalla molt vigorosament, et ells a ell. Ab tant jo fari ab la mia batalla. E plach a nostre Senyor Deus, qui protegueix la justicia de vos molt alt Senyor, et endressa los vostres affers victoriosament, quel dit en Jacme fo vençut et mort en la batalla, et son frare en Paga, qui portave la sua bandera, et molts seus cavallers et homens de peu foren aqui morts; els altres gitaren et masevense en fuyta, et yo ab tota me companya ab la vostra victoriosa bandera tesa encalsant et ataet seguils I. grossa legua ves la mar mentre quen trobe negun. E apres ab la bandera tesa torne leuar lo camp, et trobe que cavallers nostres tenien presos lo infant et la infanta nabots vostres, Senyor, et madona Violant, et molts cavallers et homens a peu del dit en Jacme. Es ver, molt alt Senyor, quel dit infant es nafrat leig en la cara de colp de spaha, car era guarnit en lo camp. E apres aço jo ab tota la host torne jaure al dit loch de Luchmajor; e lo diluns seguent entremen en la ciutat. E tota la ciutat isquerenme a reebre ab totes les professons be et honradament, et ab gran alegria. Placia a vos, molt alt Senyor, quem fasats saber queus plaura que yo fassa dels dits vostres nabots, ne de madona Violant, car jo los tench presos al castell de Bellveher. Encare, Senyor, vos placia quem fassats saber queus plaura que fasse dels homens a cavayl et de peu que tenech presos, qui foren del dit en Jacme, ço es, del strangers; car daquests qui eran daquesta terra enten afer aquella justicia que mereixen. Deus per la sua misericordia, Senyor, vos mantenga per molts anys. Scrites en Mallorches a XXVII. del mes de vuytubri del any de nostre Senyor de M.CCC.XLIX. = Sacrae, etc. = Lo humil servidor vostre se comana en vostre gracia et mercet. = Gilabert de Sentelles.

    In praedicta littera fuerunt inclusa sequentia verba:

    Quant es, Senyor, de la part vostra son morts IV. homens a cavall e entro a X. homens a peu, e be XV. cavalls; e ay haudes alcunes nafres. Jo, Senyor, tench lo cors del dit en Jacme en lesgleya de Luchmaior, e nol vull soterrar entro que haja resposta de vos, Senyor. Empero, Senyor, ab correctio de la vostra altea, seria viares quel pogues hom soterrar a la Seu honradament, que vuy mes no pot fer mal ne be (a). = De praedictis fuit scriptum Infanti P. = Episcopo Valentiae. = Castellano Empostae. = Bn. de Capraria. = Bng. de Capraria. = Bng. de Codinachs. = Bng. de Apilia. = Galcerand de Bellpug (Bellopodio, Bellpuig). = Lupo de Gorrea (: Lope de Urrea).

    (a) Los escritores Mallorquines dicen que su cadáver fue trasladado al convento de las monjas de la Trinidad de Valencia. Lo mismo dice el que ilustró con notas la edición última que se hizo en aquella ciudad de la Historia de España de Mariana. (T. VI, p. 61).