Mostrando las entradas para la consulta aqueix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aqueix ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de junio de 2019

Tomo I, texto XLIX, Dirigitur regine Sicilie


XLIX.
Reg. 2252, fol. 141. 12 de abril de 1410.

Reyna molt cara filla. Nos havem delliberat de passar personalment en aqueix regne per posar aquell en bon stament e axi ho farem de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus en fort breu temps: e ja hagrem mesa en presta exequcio la nostra partida daçi sino que speram les missatgeries que tots nostres regnes e terres nos trameten per manament e ordinacio nostra per esser presents a la examinacio e declaracio que volem fer sobre la successio dels dits regnes e terres nostres en cas que a nostre Senyor Deus plagues que morissem sens fills mascles la qual se fara fort prestament pus ells hic sien: e feta aquella la qual es fort necessaria al benefici de tots los dits nostres regnes e terres e posats aquells en bon stament partirem daci tantost per passar en aqueix regne. Perqueus pregam affectuosament reyna molt cara filla que en lendemig tro que nos siam aqui ensemps ab los de vostre consell hajats diligent cura en ben regir e governar aqueix regne axi com tro açi havets be e notablement fet. Nos reyna molt cara filla vos havem ordenat cert consell de sicilians e de cathalans fort bons homens qui ensemps ab los dessus dits vos consellaran tro que nos siam aqui los quals vos trametrem dins breus dies Deu volent. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Dada en Bellesguard sots nostre segell secret a XII dabril del any MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi. - Bernardus Medici. - Dirigitur regine Sicilie.


miércoles, 26 de mayo de 2021

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Capitol CXV. Com lo senyor resuscita vna donzella filla del princep de la sinagoga.

Anant lo senyor per la terra preycant e obrant marauelles la fama sua fon diuulgada per tota la gent: e gran multitut de poble venia de totes aquelles partides per hoyr sa senyoria. car era la bellea del seu parlar tan excellent: que donaua infinit delit als hoints. Estant sa magestat vn dia parlant e adoctrinant al poble vingue vn princep molt cuydat ab dolor qui li trauessaua la anima e ficant lo genoll dauant sa senyoria adorant la magestat sua dix li. ¶ Domine filia mea modo defuncta est: sed veni impone manum tuam super eam et viuet. Volent dir. O senyor yo so açi per supplicar vostra merce vulla fer a mi vna gran e assenyalada misericordia: ab tot nous ho haja seruit: so cert per la fama vostra sou tan clement que no negau pietat als tribulats e dolorats. Yo senyor tinch vna filla que ame carament sta en en estrem de mort: no ha reparacio per via humana: si vostra senyoria no ve a casa mia: e que la toque ab les vostres piadoses mans: e lauors yo so cert: que ella cobrara salut e vida per mija del vostre dolç tocament. e vehent lo senyor aquell princep tan dolorat que no li paria res bastas a guarir la sua filla sino la presencia sua: volguel contentar de anar ab ell a casa sua. Car ab tot lo dit princep mostras poca fe en son parlar no crehent que en altra manera pogues hauer curacio la filla tan amada: sino ab la presencia corporal de sa senyoria la deuocio sua era tanta que mereixque obtenir lo que demanaua. Specialment que la curacio demanada hauia de esser feta en dona: qui la sabria regoneixer e stimar e molt regraciar en tant: que la feruentissima fe sua satisfaria a la poca e curta crehença de son pare: ¶ E anant lo senyor per lo cami acompanyat dels dexebles seus per fer la dita resurrectio: occorregue a ell vna altra dona feruentissima complida de molta fe: La qual per dotze anys era stada tribulada per vna congoixosa malaltia. ¶ Aquesta cortesa dona per reuerencia de sa diuinal magestat no tenint se per digna de venirli dauant: acostas a sa clemencia per la part de tras: dient dins lo intrinsech del seu cor. ¶ Si tetigero tantum vestimentum: eius salua ero. Volent dir. Si yo puch tocar sols lo extrem de la vestidura sua: fe e crehença tinch que tantost sere guarida. E axi fon de fet: car prestament se parti della tot mal. E lo clement senyor volent manifestar lo miracle a gloria del seu pare: dix. ¶ Quis est qui me tetigit: Volent dir. Qui es lo quem ha tocat: E com tots se excusassen: dient que no sabien qui hauia tocat sa senyoria: Lo principal de sos criats: qui hauia nom Pere: per la gran amor e priuadea que tenia ab lo senyor: gosauali respondre en totes coses: e aquest li dix lauors. O senyor e no veheu quanta es la gent queus segueix: ens porten tan estrets: que enuides podem tocar lo peu en terra: e demana vostra merce quius ha tocat: E respos lo senyor al seu amat criat mirant lo ab vna franquea de cara: vista la sua simplicitat dientli. O pere que nom entens: car no parle de aqueix tocament que tu estimes: ans te dich veritat: que algu ma tocat ab tanta feruor de fe: que ha fet exir de mi virtut de marauellosa operacio. E la dita dona coneixent la fahena sua esser manifesta: ab feruor de amor rompe tota la gent e passant dauant lanças als peus del senyor ab multissima temor e vergonya: e recompta la causa de la sua venguda: e la gran malaltia que soferta hauia per lonch temps. E com hauia despes tot ço del seu en metges e medicines: e negun remey no hauia trobat fins a la present jornada: e dix e aferma dauant tota la gent com sols en tocar la falda de sa senyoria se era sentida sanada e guarida: e que d´aço feya infinides gracies a sa clemencia. e lo senyor mirant ab gran plaer la sua feruentissima deuocio dixli. ¶ Confide filia: fides tua te saluam fecit: vade in pace. Volent dir. Hages gran confiança: e sies certa filla que la tua ferma fe ha meritat obtenguesses lo per tu demanat: vesten en pau: e axi com la persona tua es guarida de tot mal: axi la anima tua sia quitia e apartada de tot peccat: perque pugues sentir aquella pau diuina: qui largament se comunica a la anima pura e neta de tota culpa. E aturant se la gent per veure e hoyr aquesta gran e singular obra del miraculos guariment de la dita dona: plega vn missatge molt cuytat: dient al princep de la sinagoga. O senyor nous cal cuytar ne fatigar aqueix senyor que feu venir per guarir vostra filla: car certament es del tot morta: e lo dit princep perdent la sperança de la vida de la filla que tant amaua: comença a sentir noua dolor qui li feu lançar abundancia de lagrimes. E lo piados senyor vehent lo axi plorar dixli. ¶ Noli timere crede tantum et salua erit. Volent dir. O princep no temau: car si vos haueu ferma fe la filla vostra sera salua e guarida de tot mal. e lo dolorat pare sens poder tornar resposta: cuytaua lo pas per plegar prest a la posada sua: e lo clementissim senyor seguial ab tota laltra gent E com entrassen per la casa sentiren aqui lo gran crit e plor e les endechadores que excitauen tot lo mon a piados e doloros plor. E vehent lo senyor la confusio de la diuersitat de veus e de crits: dix los. ¶ Nolite flere non enim est mortua puella sed dormit. O gent de poca fe deixau lo plorar demesiat: car no es morta la donzella ans dorm, e aquells qui eren stats a la fi de la dita donzella: e sabien que realment era morta: començaren lo a escarnir trahent se joch del parlar de sa senyoria: e sa merce quels veu axi mal deuots e poch crehents no permete que nengu entras en la cambra hon jayia la morta: sino sols lo pare e la mare y tres deixebles de sa senyoria los pus amats: ço es Pere: jaume: e Joan. e essent lo senyor dins la cambra mana que fos tancada la porta: e acostantse al lit prengue la ma de la donzella: dientli. Puella surge: La qual se leua molt prest obeint a sa senyoria. E lo pare e la mare marauellats e fora si mateixos per goig inestimable lançaren se als peus del senyor regraciant a la clemencia sua del tan singular benefici: dient lo pare de la donzella. Ara senyor conech que totes coses vos son possibles: e so cert que vos sou aquell de qui Dauid ha parlat: dient. ¶ Ipse dixit et facta sunt: ipe mandauit et creata sunt. Car a la voluntat vostra obeheixen totes les creatures per vos creades: e daçi auant senyor les gents que veuran e hoyran les marauelloses obres vostres admirats de tanta potencia diran. ¶ Qualis est hic quia venti et mare obediunt ei. Volent dir. o quant es gran e omnipotent aquest senyor: car lo vent e la mar e totes coses lo obeheixen. E lo senyor vehent los axi confermats en la vera crehença: e tan affectats e deuots a sa senyoria: manals que donassen a menjar a sa filleta e ques alegren ab ella: e que no curen dir res desta fahena a degu. E la donzella tota inflammada en la amor del senyor lanças als peus de sa clemencia regraciant a aquella infinidament lo benefici que rebut hauia: offerint a sa magestat la vida que donat li hauia: supplicantlo tota fos despesa en lo seruici seu: car altre desig ella no tenia. E la mare de la dita donzella per sobres de goig parlar no podia: prenia les mans del senyor: e besaua aquelles molt estretament: e parlaua li de cor: lo que de boca exprimir no podia: regraciantli de tot son poder: la vida que a sa filla donada hauia: La qual ella estimaua mes que la propria sua. e vehent lo senyor que tant eren aconsolats e contents: e tenien lo que demanat hauien donals la benedictio sua: e parti de aqui leixant los molt alegres e aconsolats: e la fama de aquest miracle fon prestament diuulgada per tota aquella terra a gran gloria del senyor que fet lo hauia.

jueves, 25 de mayo de 2017

valencià vs català


(N. E. Texto no editado, ni corregido por mí. Tiene infinidad de errores ortográficos, tanto en castellano como en valenciano. Hay que ser bastante torpe para escribir así.)


ALGUNES DE LES MOLTES DIFERENCIES ENTRE VALENCIÀ I CATALÀ


A.- Subsistema lèxic.



No és precís que siguen moltes les diferencies lèxiques. No és la cantitat, sino la calitat de significació que tenen en el procés de formació de la llengua i en la freqüència d’us. Tenen gran valor com a traços pertinents de diferenciació les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions, adverbis, determinatius, possesius, personals, numerals, etc. Els noms, calificatius i verps no són tan valorables perque es presten a abundar en sinònims. Ademés s’ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils. Poden documentar-se, pero s’han d’archivar. Quant ara s’usen eixos termes fosils valencians, notem que no ho fan perque estiguen en els clàssics valencians, sino perque son català vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüístics. 


Com a eixemples indicatius podem citar l’artícul masculí i neutre lo (cat. el), determinatiu este (c. aquest) , possesiu seua (c. seva), personal vosatres - vosatros (c. vosaltres), numeral deneu (c. dinou), preposició en (c. a), conjunció puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c. gairebé)… 


Les diferencies lexiques que es troben entre el castellà i qualsevol dels seus dialectes, o d’atra llengua, son menors sense dubte que les que hi ha entre la llengua valenciana i el català. 


B.- Subsistema fonologic .


El fonema és l’unitat mínima determinant de significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos permet diferenciar dos significats. Quant substituïm en una paraula un fonema per un atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema /p/ convertint-se en "pas", ha variat la significació. 


El sistema fonològic és característic d’una llengua, i en ell son importantíssimes les "oposicions fonològiques" perque definixen la seua individualitat en major pes que les lèxiques o morfosintactiques. 


El sistema fonològic valencià es diferent del català. El mateix Badia Margarit no vol definir be el català per les raons que després eixiran i afirma, tractant dels canvis de significació, que: 

"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu’on pourrait le croire". ("Sons i fonemes de la llengua catalana", Barcelona, 1988, p.19) 

És evidentíssim per a tots, encara que no siguen versats en la matèria, que el sistema vocàlic valencià, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic català, de set vocals toniques i tres atones. En català, segons M. Palau Martí, les tres atones (la i, la u, i la vocal neutra que no existix en valencià) són els tres fonemes vocàlics del català. 


Badia Margarit no accepta l’afirmació científica de Palau Martí perque acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan… grandes régions de la langue" (pensem en Valencia) i estaria en contra de "l’unité de la langue catalane" (p. 43). O siga que el dogma de l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valencià, es primordial sobre el criteri científic de distinció de fonemes entre el català i el valencià. 

Entidades políticas en la conquista de Valencia, Antonio Ubieto Arteta

En el sistema vocàlic, pero sobre tot en el sistema consonàntic, hem de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi comparatiu es fa sobre el paper escrit, perque les diferencies reals no apareixen moltes voltes quant s’usen ortografies etimologistes o arcaiques, com les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que són evidents per a qui estudia el parlar viu del poble. 


Dites diferencies afecten al modo d’articulació, a l’introducció de nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinació, a grups consonàntics arcaics, a la pèrdua o conservació de diferents sons. Vore "Fonètica de la Llengua Valenciana" de GUINOT I GALAN, p. 293-303. 


C.- Subsistema ortogràfic . 


L’interés que tenen els catalanisadors del poble valencià en que l’ortografia que usen els que escriuen en valencià siga idèntica a la de l’Institut d’Estudis Catalans no es una qüestió trivial. Molt al contrari, es un assunt fonamental per a les seues intencions. 


Perque tot sistema ortogràfic es un compromís entre la tradició gràfica i la realitat fonològica; i un canvi ortogràfic te una importància enorme quan afecta a l’articulació de les paraules entranyant un canvi fonològic. 


Qualsevol canvi fonològic afecta a la mateixa identitat i individualitat de la llengua. I si s’obliga a tal canvi ortogràfic, es ferix el sistema fonològic, pero se’l ferix greument, perque en açò no hi ha ferides lleus. 


Per això, qui vol absorbir una llengua, primer ha de matar-la llevant-li la seua identitat i individualitat. I es conseguix pel camí de l’ortografia. ¡Pareix tan inocent i de tan poca importància …! Pero el veri que du dins tal realisació es decisiu . 


Alguns eixemples de forçaments de canvi ortogràfic que implica canvi de fonema: 




Elig (v.) canviat a Elx (c.) L’últim fonema /prepalatal africat sort/ es convertix en /prepalatal fricatiu sort/. Yo (v.) canviat a Jo (c.) El primer fonema /mig-palatal fricatiu sonor/ es convertix en /prepalatal africat sonor/. normalisar (v.) a normalitzat (c.) Canvi de /alveolar fricatiu sonor/ a /alveolar africat sonor/. Valencia (v.) canviat a València (c.) Canvi de /e tancada/ a /e oberta/, diferents fonemes que distinguixen, p.e. Valencia (ciutat) de valència (valor de combinació d’un element químic). chufa (v.) canviat a xufa (c.) orchata (v.) canviat a orxata (c.) Canvi de /prepalatal africat sort/ a /prepalatal fricatiu sort/.




Les persones que ignoren els mecanismes llingüístics i les relacions entre els fonemes i les lletres representatives poden creure que eixos canvis ortogràfics son producte d’una elaboració "científica", com diuen els interessats en difondre la falsetat baix el nom de la ciència. Els valencians no previnguts poden caure en la confusió d’acceptar una forma arcaica o exòtica que li presenten baix una aureola "científica", sense saber explicar per que. 

La realitat es que no es científic; que estan proposts i exigits, el canvi i l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans, per a llevar-li a la llengua valenciana la seua individualitat. 


D.- Subsistema morfosintàctic. 


Les diferencies morfosintàctiques son les que hui, en sentit estricte, constituïxen les diferencies "gramaticals". Aplicant criteris de llingüística sincrònica, els traços pertinents de diferenciació son notables i evidents, de modo que no pot dir-se sense enganyar que valencià i català tenen la mateixa gramàtica. 


Remetem a la bibliografia, perque son moltes les diferencies morfosintàctiques. Posarem tan sols uns quants eixemples. 


En la flexió verbal. 



Són formidables traços pertinents les formes respectives de la flexió verbal, en la seua morfologia i en la sintaxis. En català hi ha un entrecreuament entre els verps "ser" i "estar" que no existix en valencià: 


Els catalans usen "ser" per a expressar ubicació després de canvi: "ja hi som aquí" (v. ya estem ací); i "estar" per a una acció passiva "ha estat una relliscada" (v. ha segut un esvaro). 


Un atre creuament entre els verps "ser" i "haver" que tampoc es valencià: Català "no hi es" (v. no hi ha). Valencià verp + a + complement directe (v. he vist a mon pare), no aixina en català: "he vist mon pare". 


Valencià: verps que indiquen companyia, relació d’instrument o mig del qual u se val, duen la preposició "en" (o "ab" arcaica), mentres el català porta "amb". 


Català: verps + de (decidir de, desijar de, oferir de, pregar de…) com "m’agradaria de veure el fill", no aixina en valencià (v. m’agradaria vore al fill). 


Català: reflexiu "hom", introduint una oració impersonal, no existix en valencià: "hom ha de fer-se correr la veu" (v. s’ha de fer correr la veu). 


Català: Tot i + participi de present o gerundi, no existix en valencià: "Tot content" (v. content) 



Conjugació verbal. 


Es tan diferent la conjugació valenciana de la catalana que hauríem de recórrer les conjugacions regulars i irregulars des del principi a la fi, i sería inacabable. Vejam alguns eixemples, sense explicació: 



c. tenir, venir, veure v. tindre, vindre, vore 

c. prengui, prenguem v. prenga, prengam 
c. donés, sofrix v. donara, sofrira 
c. neixer, treure v. naixer, traure 
c. seure, ensopegar v. assentarse, entropeçar 
c. temo, perdo(1ª pers.) v. tem, perc 
c. visc, cresc v. vixc, creixc 
c. creiem, caieu v. creem, caeu 
c. perdi, creixis v. perga, creixques 
c. veuré, veuries v. voré, vories 
c. plangui, planguí v. planyga, plangyuí 
c. vinguem, vingueu v. vingam, vingau 
c. serveix, converteix v. servix, convertix 
c. obre, omple v. obri, ompli 
c. sofert, omplert v. sofrit, omplit 
c. amansir, espessir v. amansar, espesar 
c. sapiga, sapigues v. sapia, sapies 
c. culli, cullis v. cullga, cullgues 
c. tusso, tussi v. tusc, tusca 
c. cuso, cusi, cusis v. cusc, cusca, cusques 


Preposicions. 


El català usa preposicions pospostes en una construcció que no tenim en valencià ni en cap atre idioma: "arros cunill sense" (v. arròs sense conill). Uns quants eixemples, sense explicació, donaran idea de la diferenciació: 



c. s’entesta que li donen v. s’encabota en que li donen 

c. es queixaven que v. es queixaven de que 
c. anarem en aquell lloc v. anàrem a aquell lloc 
c. estic a Valencia v. estic en Valéncia 
c. prometre de veure v. prometre vore 
c. Jaume veu Pere v. Jaume veu a Pere 
c. pensar a dir-ho v. pensar en dir-ho 
c. no m’era permes d’anar v. no m’estava permés anar 
c. pis per llogar (causal) v. pis per llogar 
c. pis per llogar (final) v. pis per a llogar 
c. a la tarda v. per la vesprada 
c. al dessota de v. baix de 
c. al davant de v. davant de 
c. al defora de v. fora de 
c. malgrat v. a pesar de 

Substantius. 


Diferencies de gènero, encara que en totes les llengües romàniques es conserva el que tenim en llatí, com molts dels abstractes que acaben en -OR, i uns atres: 




c. (el) fel v. (la) fel 

c. (el) aventatge v. (la) ventaja 
c. (el) escafandre v. (la) escafandra 
c. (la) aladre v. (el) aladre 


També diferencies en el mateix gènero 


c. jueva v. jueua 

c. princessa v. princesa 
c. alcaldessa v. alcaldesa 
c. comtessa v. comtesa 
c. el periodista (masc.) v. el periodiste (masc.) 
c. el maquinista (masc.) v. el maquiniste (masc.) 


Diferencies en número, els que passen al plural de diferent forma en català i en valencià: 



c. [papés] v. papers 

c. [carrés] v. carrers 
c. homes v. hòmens 
c. joves v. jóvens 
c. presupostos v. presuposts 
c. boscos v. boscs 
c. generes v. gèneros 
c. quadres v. quadros 
c. litres v. litros 
c. goigs v. gojos/goigs 
c. desigs v. desijos/desigs 
c. assumpte v. assunt 
c. culte v. cult 

Adjectius. 


En quant al plural, lo mateix que els substantius. Possesius (adjectius i pronoms): 



c. meva v. meua 

c. teva v. teua 
c. el meu (neutre) v. lo meu (neutre) 
c. el nostre (neutre) v. lo nostre (neutre) 
mes, tes, ses 

Demostratius: 


c. aquest v. est/este 

c. aqueix v. eix/eixe 

numerals cardinals: 


c. vuit v. huit 

c. dinou v. dèneu 
c. seixanta v. xixanta 
c. dues-centes v. doscentes 
c. milio v. milló 

Numerals ordinals: 


c. cinqué v. quint 

c. sisé v. sext 
c. vinté v. vigèsim 


Partitius i colectius: 


c. meitat v. mitat 

c. miler v. miler/miller/millar (Fullana) 

Quantitatius: 


c. força v. molt 

c. quant pa v. quant de pa 
c. fa molt fret v. fa molt de fret 
c. quanta de neu v. quanta neu 

Indefinits: 


c. altre v. atres 

c. abdues v. les dos 
c. nombrós v. numerós 



Articul definit. 



En català està proscrit l’artícul masculí en les formes LO i LOS, que el valencià manté vius al costat de EL i ELS: lo bo del cas; lo meu; lo pronte que has vingut; va fer lo que li van manar. 

En valencià sol ser incorrecte posar l’artícul davant de noms propis: No direm "la Maria o el Jordi", com en catala. 


Pronom personal. 


En valencià el pronom reflexiu HOM i la segona persona del plural US no existixen, aixina com JO en lloc de YO, usant-se molt poc el pronom adverbial HI: 


c. hom diu per tot arreu v. se diu per onsevol 

c. jo us mane v. yo vos mane / yo tos mano en chapurriau
c. Que no hi es? v. ¿ que no està ? 

En valencià es pot dir A ELL o AD ELL, i D’ELL, referint-se a persones o coses; en català s’ha de fer un rodeig quan es referix a coses: 



c. en turnem a parlar v. tornem a parlar 



Frases i tractaments: 



c. davant meu v. davant de mi 

c. darrere teu v. darrere de tu / detrás de tu en chapurriau
c. aquest és pintat per mi v. este està pintat per mi 
c. vos v. vosté


Adverbis: 

Hi ha un grapat d’adverbis de lloc, de temps, de modo, d’afirmació, negació i dubte. Uns eixemples significatius: 


c. lluny v. llunt / llun

c. sota, dessota v. baix, baix de / baix, davall, devall (de)
c. endavant v. davant, cap davant / cap aván, aván, avan y crits
c. al damunt v. damunt / damún, a damún de
c. aleshores v. llavors / entonses, allabonses, allacuanta
c. avui v. hui / avui
c. aviat v. pronte / pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit / cuan se fa de nit
c. demà passat v. despusdemà / despuesdemá
c. abans d’ahir v. despusahir / antesahí
c. dos quarts de nou v. les huit i mija / les vuit y mija
c. de cop sopte v. de repent / de repén ( de qué s'ha mort? De repén )
c. s’un plegat v. d’una volta / de una vegada, de una volta, de una tongada
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu / no faigues lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai / no vindrás may

Bueno me ha sabido a poco, así es que aquí os pongo algo que podemos contestar cuando nos dicen eso de....."Todas las Universidades del mundo dicen que son la misma lengua":


En Abril de 1980, se celebró en Palma de Mallorca, el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, patrocinado por la "Société de Linguistique Romane" y organizado por la "Cátedra Ramon Llull" de la Universitat de Barcelona y el "Estudi General Lul.lià" de Palma. El cual se desarrolló durante los días 7 al 12 y al que acudieron 723 congresistas de 31 países.


En el transcurso de una Sesión Plenaria, el Comité Organizador, de mano de su Secretaria presentó a la firma de los 723 congresistas el siguiente documento: "Los romanistas abajo firmantes, participantes del XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica, manifiestan su satisfacción por los progresos recientemente obtenidos por la lengua catalana mediante su normalización con la creación de nuevos centros de investigación, la incorporación de la lengua en sus diversos grados de enseñanza, la multiplicación de publicaciones y otras manifestaciones culturales, si bien no ha alcanzado aún en los medios de comunicación social la intensidad deseable. Lamentamos, sin embargo, las tentativas de secesión idiomática efectuadas en el País Valenciano por ciertos grupos de presión por razones desprovistas de todo fundamento científico. El catalán, como quiera que es un idioma, tiene su propia estructura; bien definida, y los romanistas de este XVI Congreso consideran inaceptables las tentativas de fragmentación lingüística."


De los 723 congresistas solo 36 estamparon su firma aceptando el contenido del documento; con el agravante de que de los componentes del Comité Científico (22) solo lo firmaron 7. O sea, para los catalanistas "todo el mundo científico" y "toda la romanística internacional" y todas las Universidades del mundo, se reduce tan solo a 36 cientificos de 723. 


Ni decir cabe que, realmente, el criterio científico de la "romanística internacional" se corresponde con el de la mayoría de científicos (687) que no comulgaron con las infundadas teorías catalanistas. Valenciano y Balear son dos lenguas secularmente diferentes e independientes del Catalán y en consecuencia no puede existir "fragmentación lingüística" del Catalán puesto que no forman parte de esta lengua.]


Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:


1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.

Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes. 

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.

Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano 

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)

Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) 

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.

Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí. 

5) Valenciano: Meua, teua, seua.

Catalán: Meva, teva, seva. 

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.

Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us. 

7) Valenciano: Atre, atra, atres.

Catalán: Altre, altra, altres. 

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.

Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté. 

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").

Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb"). 

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en"). 

Catalán: Avui, els toros son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). 

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).

Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas). 

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).

Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur). 

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.

Catalán: Te que esser vert, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). 

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").

Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o"). 

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").

Catalán: Dos homes petits i dues noias macas (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). 

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).

Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal). 

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").

Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle"). 

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").

Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada"). 

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").

Catalán: Xufa, xutar, xe (uso de "x-"). 

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").

Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx"). 

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").

Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l"). 

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").

Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). 

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").

Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa"). 

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").

Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo"). 

25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").

Catalán: Las noias. Las ideas. Las duas vegadas (uso de "las", "-as"). 

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.

Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa. 

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp. 

Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio). 

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...

Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure... 

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...

Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix... 

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).

Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).

Me gustaría hacer algunas puntualizaciones con el fin de mejorar este buen trabajo ...



Cita Iniciado por JOSE2 Ver mensaje
Y para cuando os dicen que son la misma lengua porque son iguales, les podeis poner esto:

1) Valenciano: Este, esta, estos, estes.
Catalán: Aquest, aquesta, aquests, aquestes.

2) Valenciano: En, antiguamente ab, ambas equivalen en castellano a la preposición “con”.
Catalán: Amb, jamás utilizada en el idioma valenciano

3) Valenciano: Este - Eixe - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales)
Catalán: Aquest - Aqueix - Aquell. (La misma raiz para la variante femenina y los plurales) – La forma “Aqueix”, normalmente, ni se usa: en este caso, también se dice “Aquell”.

4) Valenciano: Açi - Ahí - Allí.
Catalán: Aquí - (no tiene) - Allí.

5) Valenciano: Meua, teua, seua.
Catalán: Meva, teva, seva.

6) Valenciano: Mosatros, vosatros, mos, vos.
Catalán: Nosaltres, vosaltres, ens, us.

7) Valenciano: Atre, atra, atres.
Catalán: Altre, altra, altres.

 Valenciano: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.
Catalán: Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.

9) Valenciano: Pos mentres que prenga molt de pa en chocolate (uso de "-a", uso de "en").
Catalán: Doncs mentre que prengui gaire pa amb xocolata (uso "-i", uso de "amb").

10) Valenciano: Hui, els bous estan en Muchamel (uso del verbo "estar", uso de "en").
Catalán: Avui, els bous son a Mutxamel (uso del verbo "ser", uso de "a"). – En mi pueblo, siempre decimos “Bous”: “Toro” es castellano.

11) Valenciano: Ha segut un chic (uso del verbo "ser" para formas pasivas).
Catalán: Ha estat un noi (uso del verbo "estar" para formas pasivas).

12) Valenciano: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/mosatros/vosatros/ells).
Catalán: Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).

13) Valenciano: Te que ser vert, no roig.
Catalán: Te que esser verd, no pas vermell (uso del "pas" en negaciones). – “Esser” coexiste con “Ser” e incluso se usa más ésta última; supongo que el último “vert” era un lapsus.

14) Valenciano: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (uso de "lo", uso de "-e").
Catalán: A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (uso de "el", uso de "-o").

15) Valenciano: Dos homens menuts y dos chiques boniques (uso de "menut/chiquico").
Catalán: Dos homes petits i dues noies maques (uso de "petit" diminutivo, "dues" femenino). – Aunque nunca he sido amiga de las normas fabrianas, no queda más remedio que aceptarlas a la hora de hacer las comparaciones; la fonética será otra cuestión a tratar más adelante.

16) Valenciano: Se diu molt pronte aixo (uso de "se" impersonal).
Catalán: Hom diu força aviat aixo (uso de "hom" impersonal).

17) Valenciano: Articul, vehicul, vincul (uso de "-cul". Salvo "muscle", "mascle").
Catalán: Article, vehicle, vincle (uso de "-cle").

1 Valenciano: Formalisar, realisat, analisà (uso de "-isar", "-isat", "-isà").
Catalán: Formalitzar, realitzat, analitzada (uso de "-itzar", "-itzat", "-itzada").

19) Valenciano: Chufa, chutar, che (uso de "ch-").
Catalán: Xufla, xutar, oi (uso de "x-"). – En catalán es “xufla”, no “xufa”; respecto a “che”, aunque tenemos un equivalente genuíno como “oi”, para este caso consistente en demostrar que en valenciano distinguen entre sonidos africados sonoros y sordos, es irrelevante.

20) Valenciano: Mege, plaja, coche (uso de "g", "j", "ch").
Catalán: Metge, platja, cotxe (uso de "tg", "tj", "tx").

21) Valenciano: Novela, ilicità, colege (uso de "l").
Catalán: Novel.la, il.licità, col.legi (uso de "l.l").

22) Valenciano: Pronte, conte, assunt (uso de "n").
Catalán: Prompte, compte, assumpte (uso de "mp"). – Aunque aquí la intención sea otra, aquí, la forma “prompte” no existe a no ser de forma local en pueblos fronterizos con Valencia o Aragón; nosotros siempre decimos “Aviát”.

23) Valenciano: Pobrea, rarea, durea (uso de "ea").
Catalán: Pobresa, raresa, duresa (uso de "esa").

24) Valenciano: Regateig, braceig (uso de "-eig").
Catalán: Regatejo, bracejo (uso de "-jo").

Alguna vez lo he comentado y Rudy también: Aquí se ha mezclado el tocino con la velocidad; parece ser que en el caso valenciano, estamos ante sustantivos, mientras que en el caso catalán, en vez de sustantivos, se han puesto la forma de la primera persona singular del Presente de Indicativo de los verbos de los cuales parten las acciones verbales de los ejemplos valencianos; por tanto:

Si la intención es la del ejemplo valenciano, es decir, comparar sustantivos, entonces el punto 24 es irrelevante ya que en ambas lenguas es “Regateig”, “Braceig”, ...

Pero si por contra, la intención es comparar las primeras personas del Presente de Indicativo de los verbos de la primera conjugación, entonces se pueden aprovechar, pero quedarán de la siguiente manera:

Valenciano: Regatege, bracege / bracille, ...
Catalán: Regatejo, bracejo, ...


25) Valenciano: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (uso de "les", "-es").
Catalán: Les noies. Les idees. Les dues vegades (uso de "las", "-as"). – Aquí digo lo mismo que en el punto 15.

26) Valenciano: Noroest, surest, surafrica.
Catalán: Nord-oest, sud-est, sud-africa.

27) Valenciano: Carlos y Ampar estan ahí menjant polp.
Catalán: El Carles i la Empar son allí menjant pop (uso de artículo ante nombre propio).

2 Valenciano: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...
Catalán: Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, asseure / seure, neixer, treure...

29) Valenciano: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...
Catalán: Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...

30) Valenciano: Elig (uso de "-ig" sonido "ch" castellana).
Catalán: Elx (uso de "-x" sonido "ch" francesa).
Asímismo, hay otras diferencias a añadir que incorporaré en cuanto las recuerde en este mismo punto. Aquí va una más:

31) Valenciano: Bandit, agranador, cantor, cascarrabies, charrador, ...

Catalán: Trabucaire, escombrariare, cantaire, rondinaire, xerraire, ... (sufijos en -aire, inexistentes en valenciano como se puede ver).

32) Valenciano: Albornús, alcamfor, alcatrós, alcassaba, algassara, almagasén, almagassenar, almidó, alquitrà, atalaya, ...

Catalán: Barnús, camfora, mascarell, ciutadella, gatzara, magatzem, emmagatzemar, midò, quitrà, talaia, ...

(El árabe dejó mayor huella en el valenciano evidentemente).


33) Muchas palabras que en castellano acaban en "-neo", en valenciano lo hacen en "-neu" mientras que en catalán acaban en "-ni".


Valenciano: Calcàneu, coetaneu, contemporaneu, craneu, erròneu, espontaneu, homogéneu, idoneu, mediterràneu, ...

Catalán: Calcani, coetani, contemporani, crani, erroni, espontani, homogeni, idoni, mediterrani, ...

34) Lo dicho en el 33, también ocurre con otras palabras acabadas en "-eo":


Valenciano: Calcàreu, cesàreu, cetàceu, ciclòpeu, cinéreu, nucleu, petròleu, ...

Catalán: Calcari, cesari, cetaci, ciclopi, cineri, nucli, petroli, ...

35) Terminaciones en -us que no existen en valenciano, salvo excepciones técnicas.


Valenciano: Ano, cirro, feto, foco, globo, poro, rito, tipo, ...

Catalán: Anus, cirrus, fetus, focus, globus, porus, ritus, tipus, ...

36) Otras terminaciones en "-o" que, por diversas razones, existen en valenciano aparte del caso concreto del punto anterior.


Valenciano: Abadejo, acomodo, aforro / alforro, alardo, anodo, barco, baso, berberecho, bordo, borrego, boto, bovo, cacho, càgalo, caixco, caldo, caparrucho, caramelo, carbono, carinyo, carranco, cascavellico, càtodo, cefalòpodo, centeno, cervo, chaparro, chato, cigarro, clero, cobro, colomello, cómodo, contrabando, corbo, covarcho, cuenco, cuiro, curro, enterro, entreforro, erro, esperanto, esquerro, fallo, fardacho, fardo, filaracho, flasco, flato, floronco, fondo, gamberro, ganado, ganso, garramancho, gayo, gènero, guilopo, lavabo, litro, llauro, luto, macho, mamparo, manco, mètodo, metro, misto, modorro, moixo, mònstruo, moreno, mosseguello, mumo, nano, nudo, número, nyispro, pago, palmito, panfigo, pepino, período, pilotero, pipo, pito, potro, quadro, regomello, retrato, ritmo, roïdo, rombo, rumbo, sapo, sarro, senyorongo, sério, sexo, somordo, sorgo, sorro, soto, taco, talpo, teatro, tento, tío, topo, tormo, torondo, triumfo, vero, viudo, yayo.


Catalán: Bacallà, acomodació, estalvi, ostentació, anode, vaixell, arna, escopinya, bord, xai, bot o odre, ximple, cot, paràsit (au), casc, brou, caperutxa, caramel, carboni, afecte, carrau, pruna petita, càtode, cefalòpode, sègal o sègol, cérvol, rabasut, camús, cigarret o cigar, clergat, cobrament, ullal, comode, contraban, cove, catabauma, bol, cuir, manc o manxol, enterrament, entretela, errada o error, esperant, esquerre, fallada, llangardaix, fardell, filagarsa, flascó, floronc / forùncol, fons - profund, disbauxat, bestiar, oca, esborrall, flat, gaig, genere, entremaliat, rentamans, litre, terrelló, dol, mul, andròmina, menys, metode, metre, ensopit, pioc, monstre, bru o morè, ratapinyada, llumí, papu, nan, nus, nombre, nespra, pagament, pàmfil, ventall, cogombre, període, arpella, xumet, ufanós, poltre, quadre, curtesa, retrat, ritme, soroll, rombe, rumb, gripau, carrall, ricàs, seriós, sexe, somort, melca, guineu, soterrani, tac, talp, teatre, tacte, oncle, serrell, torm, nyanyo, triomf, veritable, vidu, avi.


Ya sé que esta lista ha sido un poco larga, pero como colofón, como no faltará algún listillo que nos sabemos, adelantaré que también hay palabras catalanas que no pierden la "o" final al margen de si en valenciano la pierden o no, o emplean otra palabra totalmente distinta:


Valenciano: Badoc, bonico o lindo, camerí, casino, chavo, chino-chano o chano-chano, choriç, churro, clochina, coralet o nyora, fadrinot, gancho, gaspacho, loro, mamarracho, monge, mono, orujol o brinsa, panoli o betzo, pens, perdonavides, porche o porchada, rádio, rancho, recreació, reencontre o retrobament, rellomello, rollo, safarrancho, troncho, tubo, visc o garcho.


Catalán: Totxo, maco, camerino, cassino, xavo, xino-xano, xoriço, xurro, musclo, bitxo, conco, ganxo, gaspatxo, lloro, mamarratxo, mico, monjo, oruxo, tonto, pinso, pinxo, porxo, ràdio, ranxo, esbarjo, retrobo, llomillo, rotllo, xafarranxo, tronxo, tub, guenyo o guerxo.


Mientras que otras son coincidentes en ambas lenguas: Amo, cagaferro, carro, cícero, estraperlo, euro, ferro, foto, gerro, gitano, golfo (de una porta), llobarro, moniato, monyo, moro, morro, mosso, moto, pallasso, periquito, piano, porro, sonso, suro, trío, verro, zero.


Otro más:


37) Terminaciones tecnicas de origen griego acabadas en castellano en -is, en valenciano se conserva y en catalán, en cambio, pierden la "s".


Valenciano: Anàlisis, archidiòcesis, catequesis, cianosis, cirrosis, crisis, litiasis, paràlisis, praxis, simbiosis, sintaxis, tesis, ...

Catalán: Anàlisi, arxidiòcesi, catequesi, cianosi, cirrosi, crisi, litiasi, paràlisi, praxi, simbiosi, sintaxi, tesi, ...

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN


ABONO......................FEM.................... ..........ADOB

ABUELO....................YAYO.................... .......AVI
BARATIJA................QUINCALLLA...........GALIN DAINA
BESO..........................BES................. ..............PETO
CERILLA..................MISTO.................... .....LLUMI
COMADRONA….....COMARE....................LLEVADORA
COMEDERO.............GAMELLA................OBI
CURIOSIDAD...........DOTORERIA............TAFANERI A
DESAZON.................DESFICI................... ..NEGUIT
EMBOSCADA..........CELADA....................PARAN Y
FAENA……………..QUEFER…………....FEINA
GENTUZA................GENTOLA................PURR IA
HABICHUELA….....FESOL......................MONGETA
INFORTUNIO…......MALASTRE….........DISSORT
JUICIO......................JUÏ................... .........JUDICI
LATIDO...................GLATIT................... .BATEC

CASTELLANO……..…VALENCIANO……….…..CATALAN

MALO........................ROÏN.................. .............DOLENT
NIÑO..........................CHIQUET............. .........NOI
OTOÑO.....................AUTOMME................. ..TARDOR
PARO……………….FOLGA………………..ATUR
RECREO..................RECREU.................... ....ESPLAI
SABAÑÓN................PRUNYO..................... ..PENELLÓ
TUERTO..................TORT...................... .......BORNI
UMBRIA..................OMBRAGE................... BAC
VOLTERETA….....VOLANTÍ.....................TOMBARE LLA
YESERO.................ALGEPSER..................G UIXAIRE
ZOPENCO..............SOQUELLOT..............GAMARÚ S

No, no creo que el titulo sea inapropiado, es una forma de llamar la atención para que se entre en el post y una vez dentro el contenido es incuestionable y puede animar ala gente a colaborar o al menos a leerlo y siguiendo con más cosas:


Esto se puede utilizar cuando nos digan que son el mismo indioma porque un catalan y un valenciano cuando hablan entre ellos se entienden y es porque es la misma lengua. Esto demuestra que esa afirmación, además de ser mentira notiene base:


ESTE ES EL DISCURSO DE BIENVENIDA DE D. MANUEL FRAGA COMO PRESIDENTE DE LA JUNTA GALLEGA Y ESTA ESCRITO EN GALLEGO, LOGICAMENTE: 


Coa emoción propia de quen se interna por primeira vez nun mundo apaixonante, escribo estas liñas, como quen escribe no aire, a xeito de benvida a quen decidira asomarse á realidade de Galicia a través desta fiestra electrónica. 


É a nosa unha pequena comunidade española, periférica e marítima, dique da Europa atlántica, meta do Camiño de Santiago, que forxou a súa identidade ó longo dos séculos sobre a base dunha lingua e unha cultura propias. Somos os galegos un pobo que desbordou os seus límites nunha inxente crecida humana que levou a galeguidade ata os máis arredados confíns do planeta. 


Somos un país orgulloso do propio, pero á vez aberto e cosmopolita, que a través da historia fixo da tolerancia e o entendemento pedras angulares da súa armazón social. 


A Galicia de hoxe aposta, como sempre, por conserva-lo mellor da súas tradicións, pero proxectándose decididamente cara á modernidade. Para iso veu realizando nos últimos anos un considerable esforzo político, económico e social, centrado na mellora e ampliación das súas infraestructuras básicas, de maneira moi especial no eido das tecnoloxías da comunicación, desde o convencemento de que constitúen o medio máis eficaz para acadar un verdadeiro avance social. 


Queremos estar na avanzada da sociedade da información e cada día damos un novo paso cara ese horizonte de futuro. A través das páxinas que seguen, quen o desexe poderá ir tendo cumprida noticia diso, e ademais poderá coñece-las iniciativas coas que entre todos, tanto desde o ámbito público coma desde o privado, estamos a construír a Galicia do terceiro milenio. 



Pues bien, hoy he tenido el gusto de descubrir el nombre del sistema lingüístico al que pertenece el idioma Valenciano y, por asombroso que parezca, no es otro que el "sistema lingüístico gallego-valenciano".

Si alguien me hubiera dicho hace unas pocas horas que el "gallego-valenciano" es el nombre del "sistema lingüístico" del que forma parte el idioma Valenciano no le habría dado crédito, pero resulta que es algo que he podido comprobar por mí mismo y ahora ya no tengo la menor duda de que ésto es así.

Yo, valenciano de nacimiento, escasamente ilustrado y poco dispuesto a salir de mi terruño, nunca conocí a persona gallega, ni estudié su lengua, ni visité su tierra, y sin embargo hace escasamente unas horas visité la página web de la Xunta gallega y tuve el gusto de leer el discurso de bienvenida de su presidente, el ilustre e ilustrado gallego D. Manuel Fraga, expresado en genuina lengua Gallega (perdón, a partir de ahora lengua "gallega-valenciana").( http://www.xunta.es/presiden/gsaludo.htm ).

Como digo, cientos de kilometros separan mi terruño valenciano del equivalente gallego, pocos estudios idiomáticos enaltecen mi parco (o inexistente) curriculum lingüístico (menos aún los referidos a la lengua "gallega-valenciana"), y sin embargo he sido capaz de entender con precisión meridiana todo el discurso de D. Manuel, gallego sin fisuras, en una lengua a la que hasta ayer consideraba distinta pero que hoy he de considerarla en unidad con el Valenciano y por tanto una misma lengua.

Sin haber estudiado jamás el idioma gallego lo entiendo, por tanto he de admitir la "unidad de la lengua" Gallega y Valenciana y llegar a la conclusión de que son el mismo idioma: el "gallego-valenciano".

Cierto es que algunas palabras no son exactamente iguales, pero si muy parecidas o parecidísimas, e igualmente algunos usos sintácticos o verbales también varían un poco, pero muy poco o poquísimo (al menos yo lo advierto así y eso que no he estudiado nunca "gallego-valenciano").

Yo creo que lo anterior tiene fácil enmienda. Lo único que se tendría que hacer es, por una parte juntar todo el léxico de las dos lenguas en un mismo diccionario ("Gall-Val") ya que forman parte del mismo sistema lingüístico "gallego-valenciano" y después, crear un estandar de lengua "gallega-valenciana" donde se unifiquen las variedades dialectales existentes a lo largo de los "Paises gallego-valencianos".

Alguien me ha comentado que lo que se conoce como la "Academia Valenciana de la Lengua" (A.V.L.) anda en la faena de hacer algo parecido entre la lengua "gallega-valenciana" y la catalana. Lo cual no es una mala noticia si partimos de la base de que así "más fuerte será la lengua" o esa otra de que "cuantos más seamos más nos reiremos".

Por mí perfecto, pues como entiendo todas las lenguas (sin estudiarlas), no seré yo quien le ponga pegas a un posible "sistema lingüístico gallego-valenciano-castellano-catalán".

Y ahora si quereis podeis seguir diciendo que como catalan y valenciano se parecen algo, son la misma lengua. Pero habrá que decir lo mismo del gallego y el castellano, del catalan y castellano, gallego y catalan, catalan y portugues, italiano y portugues, gallego e italiano, italiano y valenciano, valenciano y portugues..........etc.......etc.........etc......


el text que molt inteligentment ha afegit JOSE2 es un articul de "Jaume de la Serra" que apareix en la plana IDIOMA VALENCIÀ.


EL SISTEMA LINGÜISTICO "GALLEGO-VALENCIANO"


Dins la seccio:


CONSIDERACIONS LLINGÜISTIQUES


Dins d'eixa seccio i d'unes atres mes n'hi han molts articuls de diferents autors valencianistes que pense son prou interessants i s'haurien de coneixer.


La seccio TITULS conté llibres debaes en format .pdf . El primer de tots IDIOMA VALENCIÀ PARLAT Nòtes sobre la realitat llingüística valenciana , es interessant pa coneixer les diferencies de la llengua valenciana en el subnormalisat catala que mos volen impondre.


Y aqui podemos utilizar algun argumento sobre el origen del valenciano y los testimonios de los literatos que afirmaban que escribian en lengua valenciana:

CONSIDERACIONES SOBRE EL ORIGEN DEL VALENCIANO


Según la ciencia de la sociolingüística y desde cualquier ámbito internacional de esta disciplina científica, está plenamente demostrado y comprobado que la Lengua Valenciana es un idioma con una evolución, características e identidad diferente e independiente al de la lengua Catalana.

Está científicamente demostrado que por evolución y origen los dos idiomas presentan tal serie de diferencias que resulta imposible, artificioso e irracional tratar de unificarlos como una única lengua o pretender que uno derive del otro.

No es cierto que la lengua valenciana sea un dialecto del catalán, Sí que es cierto la existencia, al menos en su origen, de una gigantesca cultura unificada que disponía de su propia lengua, la de OC, perteneciente a un conjunto europeo formado por Occitania y Aragón.

A día de hoy, según la sociolingüística, son dos idiomas separados y autónomos, con rasgos y características diferentes que los configuran como dos lenguas distintas que no pueden aglutinarse bajo una misma normativa lingüística.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne

En el XVI Congreso Internacional de Lengua y Filología Románica se propuso por parte de los catalanes la firma de un documento que reconociese la unidad del catalán y del valenciano. De 723 congresistas sólo 36 firmaron el documento que afirmaba la unidad de la lengua catalana y valenciana. De los 687 que no firmaron destaco algunos nombres: Karlo Budor, Zagreb; Silvia Faitelson, Québec; Ulrike Vom Bruck, Munich; Flora Klein, Georgetown, USA; Norioski Miyake, Japón; Jorge Stepanov, Moscú; Bernard Pottier, Sorbona; Ettore Finazzi, Roma.

Hace tiempo ya se demostró (aunque hoy día el catalanismo lo niegue y esconda), que el Catalán es un dialecto de la lengua Occitana, que llegó desde el sur de Francia, durante la Alta Edad Media, a las tierras de los condados Francos de la "Marca Hispanica" (condados desunidos que mucho más tarde se aglutinarían formando Cataluña). Fué en esa época y durante la "Reconquista" cuando esos condados se llenaron de occitanos que hablaban en lengua Occitana ("Languedocien" más concretamente), del que nació el dialecto "Occitano del sur", conocido popular y tradicionalmente como "Catalán".

El punto diferencial entre la Lengua Valenciana y la Catalana estriba en que el "Catalán" recibió en la Edad Media un aporte muy importante de hablantes occitanos sobre un substrato de carácter también occitano (más antíguo), mientras que el idioma Valenciano se desarrolló a partir de un substrato mozárabe que hablaba un "romance Valenciano" derivado del latín vulgar, que recibió un aporte mucho más heterogéneo de hablantes.
Este hecho diferencial entre el Valenciano y el Catalán es el que determina que sean dos idiomas diferentes, ya que al observar los inicios de las dos lenguas queda claro que el Valenciano no nace como un dialecto del Catalán, sino como transformación de un romance Valenciano autóctono bajo la influencia de otras hablas romances superpuestas a éste.


"Agua pasada no mueve molino", lo que quiere decir que, aunque en la Edad Media (hace 800 años), el Valenciano y el Catalán pudieran haber sido más parecidos, hoy en día están claramente diferenciados y son dos lenguas con una evolución distinta y separada, que pertenecen cada una a un colectivo social y político distinto e independiente el uno del otro.

El intento de todos los que hoy día, por intereses políticos y económicos, quieren que el Valenciano se parezca artificiosamente al Catalán, es una maniobra involucionista anti-natura que no se ajusta a la realidad evolutiva de la lengua.

Por todos los motivos expuestos, la Lengua Valenciana tiene todo el derecho, desde el dictamen científico de la sociolingüística, a mantener su nombre histórico de "Valenciano" o "Lengua Valenciana", a tener una normativa lingüística propia valenciana y a defenderse de todos los ataques que padece por parte de los grupos pan/catalanistas que quieren cambiarle su nombre por el de "Catalán" y transformarla en dialecto Catalán aplicándole artificiosamente la normativa lingüística catalana (todo eso con el ánimo de incluir a las tierras valencianas dentro de unos ficticios "Països catalans" ("Eurorregió"), para darle mayor peso político a las ambiciones separatistas de Cataluña respecto al Estado Español).


TESTIMONIOS HISTORICOS SOBRE EL NOMBRE E IDENTIDAT DE LA LENGUA VALENCIANA


Fra Antoni de Canals (1352-1419), frare dominic com Sant Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traduccio del "Valeri Maxim" aclarix que realisa una traducció de la òbra a la llengua Valenciana, sabent que atres ya la han fet en llengua catalana. Testimòni indiscutible de que ya en aquell temps el Valencià i el catala eren consideraes dos llengües diferents:

Bonifaci Ferrer (147 germa de Sant Vicent Ferrer, escrivia en l'ultima fulla de la Biblia traduida al Valencià i impressa en Valéncia

Luis de Fenollet (1481) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio", en la present LENGUA VALENCIANA transferida...".

Miquel Perez (1482. 1494) en les seues òbres "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"

Joan Esteve (148 en la seua òbra "Liber Elegantiarum", diccionari Llati-Valencià, diu:

Johanot Martorell (1490) en la seua òbra "Tirant lo Blanch", impressa en Valéncia.

Joan Roïç de Corella (1496) en la seua òbra "Primer part del Cartoixa

Francesch Eximenis (1507) teòlec catala, en la seua òbra "Scala Dei", diu que traduix del Llemosí a Llengua Valenciana

Fra Tomas de Vesach (1511) en la seua òbra "La vida de la Seraphica sancta Catherina de Sena" diu:

Joan Bonlabi (1521), catala de Tarragona, en la seua traduccio de "Blanquerna" (de Ramon Llull) a la llengua Valenciana demana disculpes per no ser expert en ella, ya que li resulta forastera

Rafael Martí de Viciana (1574) en la seua òbra "Libro de alabansas de las LENGUAS Hebrea, Griega, Latina, Castellana y VALENCIANA", entre multitut de referències a la llengua Valenciana.

Desde su fundación como "Reino de Valencia" en 1238 por el rey aragonés Jaume I, nunca ha estado políticamente subyugada a Cataluña, sino al contrario, siempre ha sido un reino soberano, independiente y en ocasiones enfrentado a los catalanes. El único punto en común con Cataluña era que ambos, junto al Reino de Aragón (y otros territorios), pertenecían a la Corona de Aragón. Pero cada territorio con sus propias leyes, fueros, costumbres, instituciones y lengua. Y por supuesto sin que los catalanes tuvieran ningún grado de privilegio o potestad sobre el resto de miembros de la corona aragonesa, menos aún cuando Valencia poseía rango de reino y Catalunya era una simple referencia a una serie de condados independientes los unos de otros, entre los que el de Barcelona tenía cierta preponderancia sobre el resto (de condados).

ocho segundos república, Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

Lengua propia tenía y tiene el pueblo valenciano. Y "Valenciano" es su nombre. En el fondo y en la superficie los catalanes saben que se trata de dos idiomas diferentes y diferenciados, tanto en orígenes como en evolución. Pero como se parecen tanto...no han podido sustraerse a la tentación de utilizar la manipulación y el engaño lingüístico para tratar de obtener beneficios políticos y económicos.

Qué república ni qué cojones ! La república no existe, idiota !

Su razonamiento es simple (simplón más bien): "Como el idioma Valenciano tiene similitudes con el Catalán diremos que el Valenciano es dialecto del Catalán; por lo tanto (y aquí aparece la pirueta político-lingüística que les da derecho a trinque) como en la Comunidad Autónoma Valenciana se habla Catalán (variante), los que lo hablan son catalanes y sus tierras son Cataluña".




domingo, 17 de septiembre de 2023

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate

Revendrai dilus

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.


Adiós, À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau),




Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.


Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.