Mostrando las entradas para la consulta afanós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta afanós ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XIV.

XIV.

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes


Podíen di lo que vullgueren; assó no los u impediríe dingú. Pero lo que díen dells no se ajustabe a la verdat. Ni Roc, lo Moñigo, teníe tota la culpa, ni ells féen datra cosa que procurá passá lo tems de la milló forma possible. Que a la Pesteta gran, al formaché, o a don Moissés, lo maestre, no los agradare la forma que ells teníen de passá lo tems ere una cosa mol diferenta. Pero ¿quí pot assegurá que alló no fore una manía de la Pesteta, lo formaché y lo Peó y no una perversidat diabólica per la seua part?

La gen en seguida emprén als chiquets, encara que moltes vegades lo enfado dels homens prové del seu natural irritable y suspicás y no de les travessures o maleses de aquells. Ahí estabe Paco, lo ferré. Ell los compreníe perque teníe salut y bon estómec, y si lo Peó no fée lo mateix ere per los seus assits y per la seua cara y lo seu feche retortigats. Y son pare mateix, lo formaché, perque afanós de estauviá no podíe vore les coses en lo aspecte optimista y alegre que generalmen oferixen. Y la Pesteta gran, perque ella ere l´ama del gat y lo volíe com si fore una consecuensia irrassional del seu ventre eixut. Pero tampoc ells teníen cap culpa de que la Pesteta gran sentiguere aquell afecte entrañable y desordenat per lo animalet, ni de que lo gat saltare al escaparate en cuan lo sol, aprofitán consevol descuido de los nugols, assomabe a la vall la seua cara congestionada y rubia. De aixó no ne teníe la culpa dingú, eixa es la verdat. Pero Daniel, lo Mussol, intuíe que los chiquets tenen ineluctablemen la culpa de totes aquelles coses de les que no té dingú la culpa. Lo del gat tampoc va sé una hazaña del atre dijous. Si lo gat haguere sigut de Antonio, lo Buche, o de les mateixes Llebres, no haguere passat res. Pero la Lola, la Pesteta gran, ere una escandalosa y lo seu amor per lo gat una inclinassió evidenmen maniática y anormal. Perque, anem a vore, si la trastada haguere sigut grave o ligeramen pecaminosa, ¿sen haguere enrit don José, lo mossen, en aquelles carcañades cuan lay van contá? Seguramen que no. Ademés, ¡qué dimoni!, lo bicho se u buscabe per eixí al escaparate a pendre lo sol. Claro que esta costum, per un atra part, representabe pera Daniel, lo Mussol, y los seus amics, una estimable ventaja económica. Si volíen un real de galletes torrades, a la tenda de les Pestetes, la gran díe:

- ¿De les de la caixa o de les que ha tocat lo gat?

- De les que ha tocat lo gat - contestaben ells, sempre.

Les que "habíe tocat lo gat" eren les mostres del escaparate y, de estes, la Pesteta gran ne donabe cuatre per un real, y dos, per lo mateix preu, de les de la caixa. An ells no los importabe mol que les galletes estigueren tocades per lo gat. A vegades estaben algo mes que tocades per lo gat, pero tampoc entonses los importabe massa. Sempre, en consevol condissió, siríen preferibles cuatre galletes que dos.

En lo consernén a la lupa, va sé Germán, lo Tiñós, qui la va portá a escola un matí de primavera. Son pare la guardabe al taller pera examiná lo calsé, pero Andrés, "lo home que de perfil no se veu", apenes la fée aná perque teníe bona vista. La haguere empleat si les lupes tingueren la virtut de eixecá una mica les sayes de les dones, pero lo que ell díe: "pera vore les pantorrilles mes grosses y acsidentades de lo que realmen són, no val la pena empleá artefactes". En la lupa de Germán, lo Tiñós, van fé aquell matí tota classe de experimentos. Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, van ensendre, consentrán en ella los rayos del sol, dos defectuosos sigarros de fulles de pataquera. Después se van analisá minussiosamen les sicatrius que, ampliades per lo vidre, assumíen una topografía irregulá y monstruosa. Después, se van mirá los ulls, la llengua y les orelles y después se van cansá de la lupa y de les extrañes imaches que ella provocabe. Va sé al crusá lo poble cap a les seues cases, de tornada de la escola, cuan van vore al gat de les Pestetes, enroscat damún del plat de galletes, a una punta de la vitrina. Lo animal ronronejabe, en la seua negra y peluda pancha al sol, chalán de les delissies de la caldoreta. Al arrimás ells, va obrí, desconfiat, un redó y terrible ull verd, pero al constatá la protecsió de la lluna del escaparate, va torná a tancál y se va quedá coto, dolsamen adormit.

Dingú es capás de siñalá lo puesto del servell aon se generen les grans idees. Ni Daniel, lo Mussol, podríe di, sense mentí, a quín recóndito plec va naixe la ocurrensia de interposá la lupa entre lo sol y la negra pancha del animalet, la idea va eixí dell espontanea y naturalmen. Algo paregut a com naix l´aigua de un manantial o fon.
Lo sert es que durán uns segóns los rayos del sol se van consentrá al cos del gat formán sobre lo seu negre pel un pun brillán. Los tres amics observaben expectans lo prossés físic. Van vore com los pels mes superfissials chisporrotejaben sense que lo gat modificare la seua postura. Lo rogle de llum y foc estabe enfocat sobre la seua pancha negra com un teó. De repén va eixí de allí una mica de fum y lo gat de les Pestetes va fotre, simultáneamen, un acrobátic bot acompañat de rabiosos maulits:
- ¡¡Marramiauuuu!! ¡¡Miauuuuuuuu!!

Los maulits aguts y llastimosos se diluíen, poc a poc, al fondo del establimén.
Sense acord previ, los tres amics van arrencá a corre. Pero la Pesteta va sé mes rápida que ells y la seua cara descomposta se va assomá a la porta antes de que los tres sagals se pergueren costa aball.
La Pesteta eixecabe lo puñ al aire y plorabe de rabia y impotensia:

- ¡Carnussos! ¡poquesvergoñes! ¡vatros teníeu que sé! ¡Me hau sucarrat al gat!
¡Pero ya tos agarraré yo! ¡Ton enrecordaréu de esta!
Y, efectivamen, sen van enrecordá, ya que va sé mes fort lo que don Moissés, lo Peó, va fé en ells que lo que ells habíen fet en lo gat. Aixina y tot, en ells se va pará la cadena de escarmens. Y Daniel, lo Mussol, se preguntabe:
"¿per qué si cremam una mica a un gat mos foten a natros una dotsena de regletades a cada ma, y mos tenen tot un día aguantán en lo bras eixecat lo mamotreto de la Historia Sagrada, en mes de sen grabats a tot coló, y al que a natros mos sometix an esta caprichosa tortura no ña dingú que li imposo una sansió, consecuenmen mes dura, y aixina, de sansió en sansió, no mos plantem a la pena de mort?".
Pero, no. Encara que lo raonamén no ere desatinat, lo cástic se va acabá en ells. Este ere lo orden pedagógic establit y se teníe que acatá en sumissió. Ere la caprichosa, ilógica y desigual justissia dels homens. Daniel, lo Mussol, pensabe, mentres passaben desplay los minuts y li féen mal los ginolls y li tremolabe y sentíe punchades nervioses al bras eixecat en la Historia Sagrada a la punta, que lo únic negossi a la vida ere dixá de sé chiquet lo antes possible y transformás en un home. Entonses se podíe sucarrá tranquilamen a un gat en una lupa sense que se mogueren los solamens sossials del poble y sense que don Moissés, lo mestre, abusare impúnemen de les seues atribussions.

¿Y lo del túnel? Perque encara en lo de la lupa va ñabé una víctima inossén: lo gat; pero en lo del túnel no van ñabé víctimes y si ne hagueren ñagut, hagueren sigut ells y damún venga regletades a la punta dels dits y venga hores aginollats, en lo bras eixecat en la Historia Sagrada sobrepassán sempre lo nivell del cap. Aixó ere inhumano, un evidén abús de autoridat, ya que, en ressumides cuentes, ¿no haguere descansat don Moissés, lo Peó, si lo rápit sels haguere emportat per debán als tres aquella tarde ? Y, si ere aixina, ¿per qué sels castigabe? ¿pot sé perque lo rápit no sels va emportá per dabán?

Aviats estaben entonses; la disyuntiva ere crúa: o morí trinchats als ejes de un tren o tres díes a ginollóns en la Historia Sagrada y los seus mes de sen grabats a tot coló, eixecada per damún del cap. Tampoc Roc, lo Moñigo, assertaríe a explicás a quína regió del seu servell se va generá la idea estrambótica de esperá al rápit a dins del túnel en los cansonsillos baixats. Datres vegades habíen aguantat al túnel lo pas del mixto o del tranvía interprovinsial. Pero estos trens passaben lentos y lo seu pas, a la foscó del forat, apenes los produíe ya cap emossió. Ere pressís renovás. Y Roc, lo Moñigo, los va exigí este nou experimento: aguardá al rápit dins del túnel y fé los tres, al mateix tems, de ventre, cuan lo tren passare. Daniel, lo Mussol, antes de asseptá, va apuntá algúns sensats inconveniens.

- ¿Y lo que no ne tingue ganes? - va di.

Lo Moñigo va argüí, contundén:

- Ya ni entrarán en cuan séntigue arrimás la locomotora.

Lo detall que van descuidá va sé lo depósit dels cansonsillos. De habé lligat esta punta, res se haguere descubert. Com no haguere passat res tampoc si lo día que lo Tiñós va portá la lupa a la escola no se haguere assomat lo sol. Pero existixen, flotán constanmen al aire, uns entes diabolics que chalen enredán los actes inosséns dels chiquets, complicánlos les situassions mes normals y simples.

¿Quí se habíe de pensá, en aquell momén, que en la sort dels cansonsillos estabe en joc la propia sort? ¿Se preocupe lo torero de la capa cuan té los cuernos a dos pams de la ingle? Y encara que al torero li esgarro lo bou lo capote no li renegue sa mare, ni li aguarde un maestre cabrejat que li fótegue dos dotsenes de regletades y lo fico de ginolls en la Historia Sagrada eixecada per damún del cap. Y, ademés, al torero li paguen mols dinés. Ells se arriesgaben sense esperá cap recompensa o aplausso (a no sé que fore a les dos galtes), ni la enchumenera ni una roda del tren. Trataben únicamen de autoconvénses de la seua propia valentía. ¿Mereix esta proba un suplissi tan refinat?

Lo rápit va entrá al túnel chulán, bufán, traén chispes, fen tremolá la montaña, sorollán les pedres. Los tres sagals estaben blangs, ajupidets, en los culets destapats a mich metro de la vía. Daniel, lo Mussol, va sentí que lo món se dislocabe daball dels seus peus, se desintegrabe sense remey y, mentalmen, se va santiguá. La locomotora va passá bufán al seu costat y una brafada calenta de vapor los va llepá lo cul. Van tremolá les parets del túnel, que se va omplí de un sarabastall de ferro. Per damún del fragor del ferro y la velossidat encaixonada, va arribá als seus oíts la advertensia del Moñigo:

- ¡Agarreutos dels ginolls!

Y se van agarrá, perque u manabe lo jefe y perque la atracsió del convoy ere casi irressistible. Se va agarrá dels ginolls, va tancá los ulls y va apretá la pancha. Va sé felís al constatá que habíe cumplit ce per be lo que Roc los habíe exigit. Se van sentí les risses sofocades dels tres amics al acabá de desfilá lo tren. Lo Tiñós se va alsá y va escomensá a tussí fart de fum. Después va tussí lo Mussol y, al remat, lo Moñigo. Lo Moñigo may arrencabe a tussí lo primé, encara que tinguere ganes de féu. Sobre estos extrems existíe sempre una competensia inexpresada. Sen enríen encara cuan Roc, lo Moñigo, va doná la veu de alarma.

- No trobo los pantalons - va di.

Van pará les risses instantáneamen.

- Tenen que está per ahí - va corroborá lo Mussol, tanteján a la escurina.

Lo Tiñós va di: - Teníu cuidadet, no patejéu...

Lo Moñigo se va olvidá, per un momén, dels pantalons.

- ¿U hau fet? - va preguntá.

Se van fondre a la tenebrosa oscurina del túnel les afirmassions satisfetes del Mussol y lo Tiñós.

- ¡Sí!

- Tamé yo - va confesá Roc, lo Moñigo; y sen va enriure al comprobá la rara unanimidat de les seues vísceres.

Los pantalons seguíen sense apareixe. A paupons van arribá a la boca del túnel. Teníen los culs esquichats de carbonilla y la temó per habé perdut los pantalons y cansonsillos portabe a les seues cares una grassiosa expresió de sorpresa. Cap dells se va atreví a riure. Lo pressentimén de uns pares y un maestre enfadats y implacables no dixáe mol puesto a la alegría. De repén, cuatre metros mes abán, al mich de la sendeta que crusáe la vía, van vore un drap informe, desformat y negrot. Lo va arreplegá Roc, lo Moñigo, y los tres lo van examiná en detenimén. Sol Daniel, lo Mussol, va pugué di:

- Es un tros dels meus pantalons - va di en un fil de veu.

La demés roba va aná apareixén, escampada a pedassos, per la senda. La onda de la velossidat habíe fet volá la roba, y lo tren la va desfé entre los seues ferros com una fiera fura. De no sé per este inesperat contratems dingú sen haguere enterat de la aventura. Pero eixos entes siniestros que constanmen floten al aire, los van embolicá lo assunto una vegada mes. Claro que, ni encara sospesán la travessura en tota la seua dimensió, se justificabe lo cástic que los va imposá don Moissés, lo mestre. Lo Peó sempre se passabe tres pobles. Ademés, lo castigá als alumnos pareixíe procuráli un goch indefinible o, per lo menos, la comisura dreta de la seua boca se estirabe, en eixos casos, hasta casi mossegá la negra pulsera de Curro Jiménez, Panchampla o lo Tempranillo.

¿Que habíen escandalisat al poble entran sense cansonsillos? ¡Pos claro! Pero ¿quína atra cosa podíen fé en aquell cas? ¿Se té que extremá lo pudor hasta lo pun de no torná al poble per lo fet de habé perdut los cansonsillos?
Ressultabe tremendo pera Daniel, lo Mussol; Roc, lo Moñigo, y Germán, lo Tiñós, tindre que dessidí sempre entre unes disjuntives tan penoses. Y ere encara mes mortificán lo que produíen en don Moissés, lo maestre, les seues coses, unes coses que ni de prop, ni de lluñ, li fotíen res.

jueves, 13 de septiembre de 2018

Lo heliotropo de Beseit


A la vila de Beseit, que sempre ha sigut abundán en maneres y gens extraordináries, va ñabé, no fa mol tems, un pintó de nom Calandrio, home simplón y de costums rares, que la mayoría del tems en dos atres pintós tratabe, Bruno y Bufalmacho, hómens mol de la broma pero per un atra part ben espabilats, que trataben en Calandrio perque de les seues maneres y de la seua simplesa assobín gran festa féen. Ñabíe tamé a Valdarrores entonses un jove de maravillosa grássia y en totes les coses que fée hábil y afortunat, Maso, qui, sentín algunes coses sobre la simplesa de Calandrio, se va proposá divertís fénli alguna burla o fénli creure alguna cosa extraordinária; y trobánlo un día a la iglesia de San Bartolomé y veénlo atento retocán les pintures y lo altá de la iglesia, ficat no fee mol tems, va pensá que habíe arribat lo puesto y lo tems per a la seua intensió. Informán a un compañ seu de alló que caviláe fé, juns se van arrimá aon Calandrio estabe assentat sol, y fen vore que no lo véen, van escomensá a enraoná sobre les virtuts de algunes pedres, de les que Maso parlabe en tanta autoridat com si haguere sigut un famós y gran marmoliste; an estos raonaméns va pará la orella Calandrio y después de un rato, ficánse de peu, veén que no ere cap secreto, se va ajuntá en ells, lo que mol va agradá a Maso. Éste, seguín en les seues paraules, va sé preguntat per Calandrio que aón se trobaen estes pedres tan plenes de virtut. Maso va contestá que la mayoría se trobaen a Berlinzonia, terra de los vascos, a una comarca que se díe Bengodi a la que les viñes se lliguen en llenguañisses y se compre una oca per un dinero y un pato de regalo, y ñabíe allí una montaña tota de formache parmessano rallat a la punta de la que ñabíe gen que no fée datra cosa que aná fen macarróns y raviolis y cóurels en caldo de capóns, y después los aventáben costa aball, y qui mes ne agarrabe mes ne teníe; y allí a la voreta corríe un riuet de garnacha del milló que pot béures, sense una gota de aigua mesclada.
- ¡Oh! - va di Calandrio- , éisse es un bon país; pero dísme, ¿qué fan de los capóns que cóuen? Va contestá Maso:
- Tots sels fóten los vascos.
Va di entonses Calandrio:
- ¿Has anat allí alguna vegada?
Maso va contestá:
- ¿Dius que si hi hay estat? ¡Sí, igual hi hay estat una vegada com mil! Va di entonses Calandrio:
- ¿Y cuáns kilómetros cuadrats té?
- Ne té mes de un milló, pam dal pam baix.
Va di Calandrio:
- Pos té que sé mes allá de los Ports.
- Ah, sí - va di Maso- , una mica mes allá.
Lo simple de Calandrio, veén a Maso di estes paraules en cara seria y sense enfótressen, su creíe com la verdat mes manifesta; va di:
- Massa lluñ está dels meus assuntos; pero si mes prop estiguere, sí que hi aniría una vegada en tú per a vore rodá éixos macarróns y fartám. Pero dísme; ¿An esta comarca nostra del Matarraña no sen trobe cap de estes pedres maravilloses? A lo que Maso va contestá:
- Sí, dos classes de pedres se troben de grandíssima virtut. La una són los barróculs de Monserrate de Fórnols, de los que se fan moles per a la farina, y per naixó se diu als paísos de mes allá que de Déu venen les grássies y de Fórnols les pedres de molí; ñan de estes pedres de moldre tantes, que entre natros són poc apressiades, com a Cataluña les esmeraldes, de les que ña allí una montaña mes gran que Monte Caro que relluíxen a mijanit. Qui pulixque les moles de Ulldecona y les faigue engastá en anells abáns de fé los forats, y les porto al molt honorable president, tindrá tot lo que vullgue.
L’atra es una pedra que natros los marmolistes diém heliotropo, pedra de molta mes gran virtut, perque qui la porte damún no pot sé vist per cap persona.
Entonses Calandrio va di:
- Grans virtuts són éstes; ¿pero eissa segona aón se trobe?
A lo que Maso va contestá que als Comellassos o Les Escales sen podíen trobá.
Va di Calandrio:
- ¿De quina mida es eissa pedra y de quin coló?
Va contestá Maso:
- Es de unes cuantes mides, alguna es mes gran, alguna mes minuda; pero totes són de coló casi negre. Calandrio, habén totes estes coses advertit per an ell, fingín tindre un atra cosa que fé, se va separá de Maso, y se va proposá buscá eixa pedra; va pensá féu sense que u sapigueren Bruno y Bufalmacho, als que en espessial volíe. Se va ficá, pos, en marcha a buscála, y sense esperá y abáns de que cap atre puguere trobála, tot lo que quedabe del matí va empleá buscán a Bruno y Bufalmacho. Al final, sén ya passat michdía, enrecordánse de que traballaben a una fábrica que se va cremá uns añs después, encara que la caló fore grandíssima, dixán tota ocupassió, casi corrén sen va aná aon ells estaben, y cridánlos los va di:
- Compañs, si voléu créurem podém convertímos en los homes mes rics de Beseit, perque li hay sentit a un home digne de fe que als Comellassos ña una pedra que qui la porte damún no pot sé vist per dingú; per lo que me pareix que sense tardá, antes de que un atra persona hi vaigue, hauríem de aná a buscála. Es sert que la trobarém, perque la coneixco; y cuan la haiguém trobat, ¿qué tindrém que fé mes que ficála al morral y aná a les taules de los cambistes a Valdarrores, que sabéu que están sempre carregades de monedes de plata y de dinés, y agarrán les que vullgám? Dingú mos vorá: y aixina podrém fémos rics enseguida sense tindre tot lo san día que embadurná los muros del modo que u fa lo caragol.
Bruno y Bufalmacho, al sentíl, van escomensá a enríuressen per dins; y miránse la un al atre van ficá cara de maravillás mol y van alabá la idea de Calandrio; pero va preguntá Bufalmacho quin nom teníe eixa pedra. A Calandrio, que ere de mollera dura, ya se ni habíe anat lo nom del cap; per lo que va contestá:
- ¿Qué mos importe lo nom, ya que sabém la virtut? Anémon a buscála sense esperá mes.
- Pero be - va di Bruno- , ¿cóm es?
Calandrio va di:
- Ne ñan de diferentes formes, pero totes són casi negres; per lo que me pareix que ham de agarrá totes aquelles que veigam negres, hasta que arribém an ella; aixina que no pergám tems, aném. A lo que Bruno va di:
- Pero espera.
Y li va di a Bufalmacho:
- A mí me pareix que Calandrio diu be; pero no me pareix que sigue hora de féu perque lo sol está alt y pegue dins del Comellassos y ha secat totes les pedres; per lo que algunes de elles pareixen ara blanques, algunes que ñan allí, y per lo matí, abáns de que lo sol les haygue secat, paréixen negres; y ademés de aixó, molta gen navegue avui, que es día de faená, prop dels Comellassos, als Freginals y al camí de Les Escales, que, al vóremos, podríen adiviná lo que estém fen y potsé féu ells tamé; y podríe vindre a les seues máns y natros hauríem perdut lo san per la limosna. A mí me pareix, si tos pareix a vatros, que éste es assunto de fé pel matí prontet, que se diferénsien milló les negres de les blanques, y en día de festa, perque no ñaurá allí dingú que mos véigue.
Bufalmacho va alabá la opinió de Bruno, y Calandrio va está de acuerdo en ells, y van dessidí que lo domenge siguién pel matí aniríen los tres juns a buscá aquella pedra; pero sobre totes les coses los va rogá Calandrio que en dingú al món parláren de alló, perque an ell lay habíen dit en secreto. Y dién aixó, los va contá lo que habíe sentit de la comarca de Bengodi, en juraméns afirmán que ere aixina. Cuan Calandrio se va separá de ells, lo que sobre este assunto faríen u van arreglá entre ells. Calandrio va esperá sense tartí lo domenge per lo matí; se va eixecá al moure lo día y, cridán als seus compañs, eixín per les eres y la nevera y puján als Comellassos, van escomensá a caminá barrang cap aball, buscán pedres. Calandrio estabe ñirviós y afanós, caminabe dabán y rápidamen saltae ara aquí ara allá, aon alguna pedra negra veíe se aviábe y la plegabe. Los seus compañs caminaen detrás, y alguna ne plegaen; pero Calandrio no habíe caminat mol camí cuan ya teníe la falda plena; per lo que, eixecánse les faldes del sayo, que no seguíe la moda de Hainaut, y fen en elles una ampla halda, habénu aguantat be en la correcha per tot arreu, no mol después la va omplí y, después de un ratet, fen halda de la capa, la va carregá tamé de códuls. Veén Bufalmacho y Bruno que Calandrio anabe carregat y la hora de minjá se arrimabe, segóns lo parlat entre ells, li va preguntá Bruno a Bufalmacho:
- ¿Aón está Calandrio?
Bufalmacho, que lo veíe allí a la vora de ells, aná girán y voltán, y mirán aquí y allá, va contestá:
- No u sé, pero hasta fa un momén estabe aquí dabán de natres.
Va di Bruno:
- ¡Que fa poc? Me pareix está segú de que ara está a casa dinán y mos ha dixat a natros en la faenada de aná buscán les pedres negres per nestos Comellassos aball.
- ¡Ah!, qué be ha fet - va di entonses Bufalmacho- , burlánse de natros y dixánmos aquí, ya que ham sigut tan tontos com per a créurel. ¿Creus que ñaurá datre tan ruc com natros que s´haguere cregut que als Comellassos o allá baix a La Cometa se podíe trobá una pedra tan milagrosa? Calandrio, al sentí estes paraules, va imaginá que aquella pedra habíe arribat a les seues máns y que, per la virtut de ella, encara que estiguere ell presén no lo véen. Contén, pos, sobremanera de tal sort, sense dils res, va pensá en torná a casa seua; y tornán sobre les seues passes, va escomensá a entornássen.
Veén aixó, Bufalmacho va di a Bruno:
- ¿Qué fem natros? ¿Per qué no mon anem?
A lo que Bruno va contestá:
- Anémon; pero juro a Déu que Calandrio no men fará ni una mes; y si ara estiguera prop de ell com u hay estat tot lo matí, li aventaría este códul al taló y sen enrecordaríe un mes de esta broma.
Y dites estes paraules, va estirá lo bras y li va fotre a Calandrio en lo códul just al calcañá. Calandrio, sentín lo doló, va eixecá lo peu y va escomensá a bufá, sense cridá, y después sen va aná. Bufalmacho, agarrán un dels códuls que habíe plegat, li va di a Bruno:
- ¡Ah, mira este codolet: aixina li foteguere ara mateix a la riñonada a Calandrio! Y, aviánlo en tota la forsa que teníe, li va assertá als riñóns; y en ressumen, de esta manera, ara en una paraula y ara en un atra, per los Comellassos aball hasta la selva de la cometa lo van aná codoleján y lapidán.
Allí, avián an terra les pedres que habíen arreplegat, una mica se van aturá a parlá en los guardes, que, abáns informats per nells, fingín no vórel, van dixá passá a Calandrio aguantánse la rissa mes gran del món. Calandrio, sense pará ni descansá va arribá a casa seua, que estabe a la vora del cantó del castellá ; y tan favorable li va sé la fortuna a la burla que mentres ell per lo barrang baixabe y después per los carrés del poble, dingú li va dirigí la paraula, ya que ne va trobá pocs perque tots estaben dinán. Va entrá carregat a casa seua. Estabe la seua dona (que teníe per nom Tresa), dona hermosa y valenta, a dal de la escala, y una mica cabrejada per la llarga tardansa, y veénlo vindre va escomensá a díli renegán en los brassos com una engerra:
- ¡Ya te porte lo dimoni! Tot lo món ya ha dinat cuan tú vens a diná. Lo que sentín Calandrio y veén que lo vee, ple de amargura y de doló va escomensá a cridá:
- ¡Ay!, dona roína, tú m´has arruinat; pero per Déu que me les pagarás. Y puján a una saleta y descarregades allí les moltes pedres que habíe arreplegat, ensés de rabia va corre cap an ella y, agarránla per les coetes del pel, la va tirá an terra, y allí, tan com va pugué moure brassos y cames tantes puñades y patades li va fotre per tot lo cos, sense dixáli pels al cap ni ós que machacat no estiguere, y de res li va valé demaná mersé a la dona en los brassos en creu.
Bufalmacho y Bruno, después de que en los guardes sen habíen enrit un ratet, a poquetet van escomensá una mica de lluñ a seguí a Calandrio; y arribán a la seua porta, van sentí lo palissón que a la seua dona li fotíe, y fingín que arribaben entonses, lo van cridá. Calandrio, tot suát, roch y baldat, se va assomá a la finestra y los va demaná que pujaren aon estabe ell. Ells, mostránse una mica enfadats, van pujá cap a dal y van vore la sala plena de pedres escampades. A un dels racóns la dona espelussada, tota blanca y esbatussada, plorae en tanta pena que casi se encanae. A l´atra part Calandrio, fluix y sofocat, assentat. Y después de habé mirat un rato van di:
- ¿Qué es aixó, Calandrio? ¿Vols fé un muro, que te veém en tantes pedres? Y ademés de aixó, van afegí:
- ¿Y la Tresa qué té? Pareix que li has pegat; ¿qué locures són éstes? Calandrio, cansat per lo pes de les pedres y per la rabia en que li habíe pegat a la seua dona, y en lo doló de la fortuna que li pareixíe habé perdut, no podíe recuperá l´esma per a pronunsiá sanseres les paraules de la seua contesta; per lo que, donánli tems, Bufalmacho va tornáy:
- Calandrio, si estabes enfadat per algo, no teníes per naixó que oféndremos a natros; que, después de que mos vas convense de buscá en tú la pedra pressiosa, sense dílay ni a Déu ni al dimoni de Queretes mos has dixát com a dos cabróns als Comellassos y has vingut a casa teua, lo que es una maldat mol grossa; pero per sert que ésta sirá la radera que mos farás.
An estes paraules, Calandrio, esforsánse, va contestá:
- Compañs, no tos enfadéu: les coses han sigut de un atra manera de la que pensáu. Yo, desventurat, hay trobat aquella pedra; ¿y voléu sabé si dic la verdat? Cuan primé tos preguntábeu per mí la un al atre, yo estaba a menos de deu passes de vatros, y veén que tos arrimábeu y no me veíeu, hay tirat per abán, y seguín una mica per abán hay arribat a casa.
Y escomensán per una punta, hasta lo final los va contá lo que habíen fet y dit ells, y los va enseñá la esquena y les cames, cóm los hi habíen dixat los códuls, y después va seguí:
- Y tos dic que, entrán per la cometa en totes estes pedres damún que aquí veéu, res me van di (y ya sabéu lo desagradables y molestos que són) los guardes que u volen mirá y sabé tot, y ademés de aixó, hay trobat pel carré an algúns dels meus compares y amics, que sempre solen dirigím algún saludo y hasta invitám a beure, y no ne ha ñagut ni un que me diguere ni mija paraula, com si no me veiguéren. Al final, arribán aquí a casa, este dimoni de dona me se ha ficat dabán y me ha vist, perque, com sabéu, les dones fan pédre la virtut a totes les coses. Yo, que podía dim lo home en mes sort de Beseit, hay quedat lo mes desventurat: y per naixó li hay pegat tan com hay pogut moure les máns y cames y no sé qué me ha frenat de talláli les venes, ¡me cago en la hora en que la vach vore cuan vach vindre an esta casa!
Y ensenénse de rabia, volíe eixecás per a torná a fótreli. Bufalmacho y Bruno, sentín estes coses, ficaben cara de maravillás mol y en frecuénsia confirmaben lo que Calandrio diebe, y sentíen tantes ganes de riure que casi petaben; pero veénlo exitat eixecás per a pegá un atra vegada a la seua dona, eixín a trobál lo van retindre diénli que de estes coses cap culpa teníe la seua dona, mes que ell, que sabén que les dones féen pédre la virtut de les coses no li habíe dit que se guardare de ficás dabán aquell día; de esta precaussió Déu lo habíe privat o la sort no debíe está en ell, o teníe al ánimo engañá als seus compañs, als que, cuan sen va doná cuenta de habé trobat la pedra los u haguere tingut que avisá. Y después de moltes paraules, no sense gran faena reconsiliánlos an ell y a la dona, y dixánlo melancólic a la casa plena de códuls, sen van aná.

- Versió de la tersera novela de Lo Decamerón, de Giovanni Boccaccio, que estic traduín al chapurriau

La vida de Pedro Saputo en chapurriau a Amazon ES, en papé y Kindle.

Lo heliotropo de Beseit


miércoles, 6 de enero de 2021

Lo Camí, VI.

VI.

Pero Daniel, lo Mussol, sí que sabíe ara lo que ere tindre lo ventre sec y lo que ere un aborto. Estes coses se fan sensilles y comprensibles a determinada edat. Antes, li pareixíen una cosa de bruixes.
Lo desdoblamén de una dona no trobe puesto al servell humano mentres no se fa evidén la pancha delatora. Y assó no passe casi may abáns de la Primera comunió. Los ulls no valen, antes de eixa edat, pera constatá les coses palmaries y simples, tan, que mes abán, mos abrume. Pero tamé Germán, lo Tiñós, lo fill del sabaté, sabíe lo que ere un ventre sec y lo que ere malparí. Germán, lo Tiñós, sempre va sé un bon amic, a totes les ocasions; hasta a les mes difissils. No va arribá, en Daniel, lo Mussol, a la mateixa intimidat que lo Moñigo, per ejemple, pero aixó no ere achacable an ell, ni a Daniel, lo Mussol, ni a cap de les coses y fenómenos que depenen de la nostra voluntat. Germán, lo Tiñós, ere un mosset esmirriat, fluix y blancot de cara, pálit.

Pot sé en un pel menos negre no se li hagueren notat tan los rogles, les calves. Perque Germán teníe calves desde mol chiquet y seguramen per assó li díen lo Tiñós, encara que, per supost, les calves no foren de tiña propiamen parlán. Son pare, lo sabaté, ademés del talleret - a ma esquerra de la carretera, segóns se puje, passat lo palau de don Antonino, lo marqués - teníe deu fills: sis com Deu mane, desglosats en unidats, y datres cuatre de dos bessonades. La seua dona ere mellissa y sa mare de la seua dona, la sogra, u habíe sigut y ell teníe una germana a Cataluña que ere mellissa tamé y habíe tingut tres chiquets de una vegada, y va eixí, per naixó, als diaris y lo gobernadó los habíe socorregut en un donatiu. Tot aixó ere sintomátic sense cap duda. Y dingú apearíe al sabaté de la seua creensia de que estos fenómenos se debíen a un bacilo, "com consevol atra enfermedat". Andrés, lo sabaté, vist de frente, podíe passá per pare de familia numerosa; vist de perfil, impossible. En motius de sobres li díen al poble:
"Andrés, lo home que de perfil no se veu". Y aixó ere casi literalmen sert per lo esmirriat y prim que ere. Y ademés, teníe una mol acusada inclinassió cap a abán, algúns díen que per lo seu treball, datres que per lo seu afán insassiable de perseguí, hasta pédreles de vista, les pantorrilles de les chiques que desfilaben dins del seu cam visual. Veénlo en esta dispossisió resultabe poc creíble, vist de frente o de canto, que siguere pare de deu criatures. Y per si fore poca la prole, lo talleret de Andrés, lo sabaté, estabe sempre ple de verderols, canaris y cagarneres o cardelines engabiats y a la primavera atabalaben en lo seu cri-cri punchán mes de una dotsena de grills. Lo home, atraít per lo misteri de la fecundassió, fée en aquells animalets tota classe de experimentos. Crusabe femelles de canari en verderols y canaris mascles en cardelines femelles pera vore lo que eixíe, y ell assegurabe que los hibrids oferíen entonassions mes delicades y cadensioses que los de pura rassa.
Per damún de tot, Andrés, lo sabaté, ere un filósofo. Si li díen: "Andrés, ¿pero no ne tens prou en deu fills que encara busques la compañía dels muixóns?", responíe: "Los muixóns no me dixen escoltá als sagals". Per un atra part, la majó part dels fills estaben ya en edat de espabilás y casi de saltá del niu. Los pijós añs habíen passat a la historia. Per sert que al cridá a quintes a la primera parella de bessons va tindre una discussió acalorada en lo Secretari perque lo sabaté assegurabe que eren de reemplassos diferens.

verderol, berderol, berderol forastero, Chloris Chloris, parén del pinsá

- Pero home de Deu - va di lo Secretari -, ¿cóm han de sé de diferenta quinta sén bessons? A Andrés, lo sabaté, se ni en van aná los ulls detrás de les fortes cuixes de una mossa que habíe anat a justificá la aussensia de son germá. Después va amagá lo coll, en un movimén que recordabe al caragol que se embutix a la seua clasca, y va contestá:
- Mol fássil; Andressín va naixe a les dotse menos deu del día de San Silvestre. Cuan va naixe lo Mariano ya ere añ nou. Sin embargo, com los dos estaben inscrits al Registre lo 31 de desembre, Andrés, "lo home que de perfil no se veu", va tindre que asseptá que se emportaren juns als dos chics. Un atre de sons fills, Tomás, estabe ben colocat a la siudat, a una empresa de autobusos, autocars o coches de línia. Un atre, lo Garcho, li ajudabe a la sabatería. Les demés eren chiques, exepte, naturalmen, Germán, lo Tiñós, que ere lo mes menut o cagarniu. Germán, lo Tiñós, va sé lo que va di de Daniel, lo Mussol, lo día que este se va presentá a la escola, que mirabe les coses com si sempre estiguere assustat. Afinán un poc, resultabe sé Germán, lo Tiñós, qui habíe rebatejat a Daniel, pero este no li guardabe cap rencor per naixó, al contrari, va trobá en ell, desde lo primé día, una leal amistat. Les calves del Tiñós no van sé obstácul pera una comprensió. Si auncás, les calves van fassilitá aquella amistat, ya que Daniel, lo Mussol, va sentí desde lo primé momén una vehemen curiosidat per aquelles isletes blanques, ubertes al espés océano de pel negre que ere lo cap del Tiñós. Sin embargo, a pesá de que les calves del Tiñós no constituíen cap motiu de preocupassió a casa del sabaté ni al seu reduít rogle de amics, la Pesteta gran, guiada per lo seu frustrat instinto maternal en lo que englobabe a tot lo poble, va dessidí intervindre al assunto, per mes que lo assunto ni li anabe ni li veníe, ni li fotíe res. Pero la Pesteta gran ere mol afissionada a fotres aon dingú la cridáe. Creíe que lo seu interés sense mida per lo prójimo lo dictabe lo seu fervén anhel de caridat, lo seu alt sentit de la fraternidat cristiana, cuan lo sert ere que la Pesteta gran fée aná esta treta pera pugué ensumá per tot arreu com disfrassada, pero poc convinsén, de prudensia y discressió. Una tarde, están Andrés, "lo home que de perfil no se veu", atrafegat al seu cuchitril, lo va sorprendre la arribada de doña Lola, la Pesteta gran.

- Sabaté - va di, apenes va está dabán dell -, ¿Cóm té vosté al sagal en eixes calves?

Lo sabaté no va pedre la compostura ni va apartá la vista de la seua faena.

- Díxol está, siñora - va contestá -. De aquí sen añs no se li vorán les calves.

Los grills, los verderols y les cagarneres armaben un sarabastall espantós y la Pesteta y lo sabaté habíen de entendres a crits.

- ¡Tingue! - va afegí ella, autoritaria -. Per les nits li fique esta pomada. Lo sabaté va alsá la vista cap an ella, va agarrá lo tubo, lo va mirá y remirá per tot arreu y, después, lay va torná a la Pesteta. - Guárdossel - va di -; aixó no val. Al chiquet li va apegá les calves un muixó. Y va continuá treballán.

Alló podíe sé verdat y podíe no séu. Germán, lo Tiñós, sentíe una afissió sense mida per los muixóns. Seguramen se tratabe de una reminissensia de la seua primera infansia, desarrollada entre estridens piulits de verderols, canaris y cardelines. Dingú a la vall enteníe de muixóns tan com Germán, lo Tiñós, que ademés, per los muixóns, ere capás de passás una semana sansera sense minjá ni beure. Esta cualidat va influí mol, sense duda, en que Roc, lo Moñigo, se avinguere a fé amistat en aquell sagal físsicamen tan defissién. Moltes tardes, al eixí de les classes, Germán los díe:

- Anem. Sé aón ña un niu de vileros. Té dotse críes. Está a la tapia del boticari.

O be: - Veniu en mí al prat del Indiano. Está plovisnán y los tords eixirán a picotejá les boñigues. Germán, lo Tiñós, distinguíe com dingú a los muixóns per la violensia o los espasmos del vol o per la manera de piulá; adivinabe los seus instins; coneixíe, en detall, les seues costums; pressentíe la influensia dels cambis atmosferics en ells y se diríe que, de habéu dessichat, haguere adeprés a volá. Aixó, com pot suposás, constituíe pera lo Mussol y lo Moñigo un don de inapressiable valor.

Si anaben a cassá muixóns no podíe faltá la compañía de Germán, lo Tiñós, com a un cassadó que se estime en algo no pot faltáli lo gos. Esta debilidat del fill del sabaté li va portá per un atra part mol serios contratems. En serta ocasió, buscán un niu de gribes entre la malea de damún del túnel, va pedre lo equilibri y va caure aparatosamen damún de la vía, trencánse un peu. Al cap de un mes, don Ricardo lo va doná per curat, pero Germán, lo Tiñós, va renquejá de la cama dreta durán tota la seua vida. Claro que an ell no li importabe aixó massa y va seguí follán nius tan afanós com abáns del percanse.

A un atra ocasió, va caure a plom de un siré silvestre o bort, aon acassabe als tords, damún de una enmarañada romiguera. Una de les punches li va esgarrá lo lóbulo de la orella dreta de dal a baix, y com ell no va voldre que lay cusigueren, li va quedá lo lobulet esguellat en dos parts com la coa de un frac. Pero tot aixó eren gajes del ofissi y a Germán, lo Tiñós, may se li va ocurrí queixás de la seua coixera, de lo seu lóbulo partit, ni de les seues calves que, com díe son pare, les hi habíe apegat un muixó. Si los mals proveníen dels muixóns, benvinguts foren. Ere la seua una espessie de ressignassió estoica sense límits previssibles.

- ¿No te fa mal aixó? - li va preguntá un día lo Moñigo, referínse a la orella.

Germán, lo Tiñós, va sonriure, en la seua sonrissa pálida y trista de sempre.

- Alguna vegada me fa mal lo peu cuan ha de ploure. La orella no me fa mal may - va di.

Pero pera Roc, lo Moñigo, lo Tiñós teníe un valor superió al de un simple experto en muixóns, un ornitólogo en potensia. este ere la seua propia constitussió endeble. En este aspecte, Germán, loTiñós, ere un reclam insuperable pera buscá camorra. Y Roc, lo Moñigo, nessessitabe les camorres com lo pa de cada día. A les romeríes dels pobles de la comarca, durán lo estiu, lo Moñigo trobabe moltes ocasions de entrená los seus musculs. Assó sí, may sense una causa sobradamen justificada. Ña un afán latén de pujansa y hegemonía al colosso de un poble cap als colossos dels pobles veíns, villorrios y aldees. Y Germán, lo Tiñós, tan arguellat y delicat, constituíe un bon pun de contacte entre Roc y los seus adversaris; una magnífica fita pera desllindá supremassíes.
Lo prossés hasta les hostilidats no variabe may. Roc, lo Moñigo, estudiabe lo terreno desde lluñ. Después, li sussurrabe al oít al Tiñós:

- Arrímat y quédat miránlos, com si vullgueres furtals les avellanes que se mingen.

Germán, lo Tiñós, se arrimabe acollonit. De totes formes, la primera bufetada o galtada ere inevitable. No ere cosa de enviá al dimoni la seua bona amistat en lo Moñigo per una coissó que durabe sol un rato. Se aturabe a dos metros del grupet y mirabe als seus componens fito fito. La resposta no se fée esperá:

- No mos miros aixina, pasmat, estaquirot. ¿Es que no te han donat may una guarra?

Lo Tiñós, impertérrit, aguantabe les mirades sense pestañejá o clucá los ulls, y sense cambiá de postura, encara que les cames li tremolaben una mica. Sabíe que Daniel, lo Mussol, y Roc, lo Moñigo, esperaben detrás del taulat dels musics.
Lo colosso del grupo enemic insistíe:

- ¿Has sentit, merdeta (mierdica)? Ya estás colán de aquí o te óbrigo
l´alma en canal.

Germán, lo Tiñós, fée com si no u sentiguere, los dos ulls com a dos faros, sentrats al paquet de avellanes, coto y sense pronunsiá cap paraula. Considerabe ya lo puesto del pressunto impacte y si la herba que patejabe estaríe prou blaneta pera amortiguá la caiguda.
Lo gall adversari perdíe la passiensia:

- Ti, bachillé, pera quen adeprengues.

Ere una cosa inexplicable, pero sempre, en estos casos, Germán, lo Tiñós, sentíe abáns la consoladora presensia del Moñigo a la seua esquena que la coissó de la galtada.
La seua consoladora presensia y la seua veu próxima, calenta y protectora:

- Li has pegat al meu amic, ¿verdat? - y afegíe, mirán compassivamen a Germán -:
¿Li has dit tú algo, Tiñós?

- No hay ubert la boca. Me ha pegat perque los miraba.

La riña ya estabe armada y lo Moñigo portáe, ademés, la raó en cuan que l´atre li habíe pegat al seu amic sol per mirál, es a di, segóns les elementals normes del honor dels sagals, sense prou motiu ni justificassió.

Y com la superioridat de Roc, lo Moñigo, en aquell empeño ere cosa descontada, sempre acababen assentats al "campo" del grupo adversari y minjánse les seues avellanes.

jueves, 13 de septiembre de 2018

heliotropo Beseit

- Versió de la tersera novela de Lo Decamerón, de Giovanni Boccaccio, que estic traduín al chapurriau


Lo heliotropo de Beseit

A la vila de Beseit, que sempre ha sigut abundán en maneres y gens extraordináries, va ñabé, no fa mol tems, un pintó de nom Calandrio, home simplón y de costums rares, que la mayoría del tems en dos atres pintós tratabe, Bruno Bufalmacho, hómens mol de la broma pero per un atra part ben espabilats, que trataben en Calandrio perque de les seues maneres y de la seua simplesa assobín gran festa féen. Ñabíe tamé a Valdarrores entonses un jove de maravillosa grássia y en totes les coses que fée hábil y afortunat, Maso, qui, sentín algunes coses sobre la simplesa de Calandrio, se va proposá divertís fénli alguna burla o fénli creure alguna cosa extraordinária; y trobánlo un día a la iglesia de San Bartolomé y veénlo atento retocán les pintures y lo altá de la iglesia, ficat no fee mol tems, va pensá que habíe arribat lo puesto y lo tems per a la seua intensió. Informán a un compañ seu de alló que caviláe fé, juns se van arrimá aon Calandrio estabe assentat sol, y fen vore que no lo véen, van escomensá a enraoná sobre les virtuts de algunes pedres, de les que Maso parlabe en tanta autoridat com si haguere sigut un famós y gran marmoliste; an estos raonaméns va pará la orella Calandrio y después de un rato, ficánse de peu, veén que no ere cap secreto, se va ajuntá en ells, lo que mol va agradá a Maso. Éste, seguín en les seues paraules, va sé preguntat per Calandrio que aón se trobaen estes pedres tan plenes de virtut. Maso va contestá que la mayoría se trobaen a Berlinzonia, terra de los vascos, a una comarca que se díe Bengodi a la que les viñes se lliguen en llenguañisses y se compre una oca per un dinero y un pato de regalo, y ñabíe allí una montaña tota de formache parmessano rallat a la punta de la que ñabíe gen que no fée datra cosa que aná fen macarróns y raviolis y cóurels en caldo de capóns, y después los aventáben costa aball, y qui mes ne agarrabe mes ne teníe; y allí a la voreta corríe un riuet de garnacha del milló que pot béures, sense una gota de aigua mesclada.
- ¡Oh! - va di Calandrio- , éisse es un bon país; pero dísme, ¿qué fan de los capóns que cóuen? Va contestá Maso:
- Tots sels fóten los vascos.
Va di entonses Calandrio:

- ¿Has anat allí alguna vegada?
Maso va contestá:

- ¿Dius que si hi hay estat? ¡Sí, igual hi hay estat una vegada com mil! Va di entonses Calandrio:

- ¿Y cuáns kilómetros cuadrats té?

- Ne té mes de un milló, pam dal pam baix.
Va di Calandrio:

- Pos té que sé mes allá de los Ports.

- Ah, sí - va di Maso- , una mica mes allá.
Lo simple de Calandrio, veén a Maso di estes paraules en cara seria y sense enfótressen, su creíe com la verdat mes manifesta; va di:

- Massa lluñ está dels meus assuntos; pero si mes prop estiguere, sí que hi aniría una vegada en tú per a vore rodá éixos macarróns y fartám. Pero dísme;
¿An esta comarca nostra del Matarraña no sen trobe cap de estes pedres maravilloses? A lo que Maso va contestá:

- Sí, dos classes de pedres se troben de grandíssima virtut. La una són los barróculs de Monserrate de Fórnols, de los que se fan moles per a la farina, y per naixó se diu als paísos de mes allá que de Déu venen les grássies y de Fórnols les pedres de molí; ñan de estes pedres de moldre tantes, que entre natros són poc apressiades, com a Cataluña les esmeraldes, de les que ña allí una montaña mes gran que Monte Caro que relluíxen a mijanit. Qui pulixque les moles de Ulldecona y les faigue engastá en anells abáns de fé los forats, y les porto al molt honorable president, tindrá tot lo que vullgue.
L’atra es una pedra que natros los marmolistes diém heliotropo, pedra de molta mes gran virtut, perque qui la porte damún no pot sé vist per cap persona.


Entonses Calandrio va di:

- Grans virtuts són éstes; ¿pero eissa segona aón se trobe?
A lo que Maso va contestá que als Comellassos o Les Escales sen podíen trobá.
Va di Calandrio:

- ¿De quina mida es eissa pedra y de quin coló?


Va contestá Maso:

- Es de unes cuantes mides, alguna es mes gran, alguna mes minuda; pero totes són de coló casi negre. Calandrio, habén totes estes coses advertit per an ell, fingín tindre un atra cosa que fé, se va separá de Maso, y se va proposá buscá eixa pedra; va pensá féu sense que u sapigueren Bruno y Bufalmacho, als que en espessial volíe. Se va ficá, pos, en marcha a buscála, y sense esperá y abáns de que cap atre puguere trobála, tot lo que quedabe del matí va empleá buscán a Bruno y Bufalmacho. Al final, sén ya passat michdía, enrecordánse de que traballaben a una fábrica que se va cremá uns añs después, encara que la caló fore grandíssima, dixán tota ocupassió, casi corrén sen va aná aon ells estaben, y cridánlos los va di:


- Compañs, si voléu créurem podém convertímos en los homes mes rics de Beseit, perque li hay sentit a un home digne de fe que als Comellassos ña una pedra que qui la porte damún no pot sé vist per dingú; per lo que me pareix que sense tardá, antes de que un atra persona hi vaigue, hauríem de aná a buscála. Es sert que la trobarém, perque la coneixco; y cuan la haiguém trobat, ¿qué tindrém que fé mes que ficála al morral y aná a les taules de los cambistes a Valdarrores, que sabéu que están sempre carregades de monedes de plata y de dinés, y agarrán les que vullgám? Dingú mos vorá: y aixina podrém fémos rics enseguida sense tindre tot lo san día que embadurná los muros del modo que u fa lo caragol.

Bruno y Bufalmacho, al sentíl, van escomensá a enríuressen per dins; y miránse la un al atre van ficá cara de maravillás mol y van alabá la idea de Calandrio; pero va preguntá Bufalmacho quin nom teníe eixa pedra. A Calandrio, que ere de mollera dura, ya se ni habíe anat lo nom del cap; per lo que va contestá:

- ¿Qué mos importe lo nom, ya que sabém la virtut? Anémon a buscála sense esperá mes.

- Pero be - va di Bruno- , ¿cóm es?


Calandrio va di:

- Ne ñan de diferentes formes, pero totes són casi negres; per lo que me pareix que ham de agarrá totes aquelles que veigám negres, hasta que arribém an ella; aixina que no pergám tems, aném. 


A lo que Bruno va di:
- Pero espera.

Y li va di a Bufalmacho:

- A mí me pareix que Calandrio diu be; pero no me pareix que sigue hora de féu perque lo sol está alt y pegue dins del Comellassos y ha secat totes les pedres; per lo que algunes de elles pareixen ara blanques, algunes que ñan allí, y per lo matí, abáns de que lo sol les haygue secat, paréixen negres; y ademés de aixó, molta gen navegue avui, que es día de faená, prop dels Comellassos, als Freginals y al camí de Les Escales, que, al vóremos, podríen adiviná lo que estém fen y potsé féu ells tamé; y podríe vindre a les seues máns y natros hauríem perdut lo san per la limosna. A mí me pareix, si tos pareix a vatros, que éste es assunto de fé pel matí prontet, que se diferénsien milló les negres de les blanques, y en día de festa, perque no ñaurá allí dingú que mos véigue.
Bufalmacho va alabá la opinió de Bruno, y Calandrio va está de acuerdo en ells, y van dessidí que lo domenge siguién pel matí aniríen los tres juns a buscá aquella pedra; pero sobre totes les coses los va rogá Calandrio que en dingú al món parláren de alló, perque an ell lay habíen dit en secreto. Y dién aixó, los va contá lo que habíe sentit de la comarca de Bengodi, en juraméns afirmán que ere aixina. Cuan Calandrio se va separá de ells, lo que sobre este assunto faríen u van arreglá entre ells. Calandrio va esperá sense tartí lo domenge per lo matí; se va eixecá al moure lo día y, cridán als seus compañs, eixín per les eres y la nevera y puján als Comellassos, van escomensá a caminá barrang cap aball, buscán pedres. Calandrio estabe ñirviós y afanós, caminabe dabán y rápidamen saltae ara aquí ara allá, aon alguna pedra negra veíe se aviábe y la plegabe. Los seus compañs caminaen detrás, y alguna ne plegáen; pero Calandrio no habíe caminat mol camí cuan ya teníe la falda plena; per lo que, eixecánse les faldes del sayo, que no seguíe la moda de Hainaut, y fen en elles una ampla halda, habénu aguantat be en la correcha per tot arreu, no mol después la va omplí y, después de un ratet, fen halda de la capa, la va carregá tamé de códuls. Veén Bufalmacho y Bruno que Calandrio anabe carregat y la hora de minjá se arrimabe, segóns lo parlat entre ells, li va preguntá Bruno a Bufalmacho:

- ¿Aón está Calandrio?
Bufalmacho, que lo veíe allí a la vora de ells, aná girán y voltán, y mirán aquí y allá, va contestá:

- No u sé, pero hasta fa un momén estabe aquí dabán de natres.
Va di Bruno:

- ¡Que fa poc? Me pareix está segú de que ara está a casa dinán y mos ha dixat a natros en la faenada de aná buscán les pedres negres per nestos Comellassos aball.

- ¡Ah!, qué be ha fet - va di entonses Bufalmacho- , burlánse de natros y dixánmos aquí, ya que ham sigut tan tontos com per a créurel. ¿Creus que ñaurá datre tan ruc com natros que s´haguere cregut que als Comellassos o allá baix a La Cometa se podíe trobá una pedra tan milagrosa? Calandrio, al sentí estes paraules, va imaginá que aquella pedra habíe arribat a les seues máns y que, per la virtut de ella, encara que estiguere ell presén no lo véen. Contén, pos, sobremanera de tal sort, sense dils res, va pensá en torná a casa seua; y tornán sobre les seues passes, va escomensá a entornássen.

Veén aixó, Bufalmacho va di a Bruno:

- ¿Qué fem natros? ¿Per qué no mon anem?
A lo que Bruno va contestá:

- Anémon; pero juro a Déu que Calandrio no men fará ni una mes; y si ara estiguera prop de ell com u hay estat tot lo matí, li aventaría este códul al taló y sen enrecordaríe un mes de esta broma.
Y dites estes paraules, va estirá lo bras y li va fotre a Calandrio en lo códul just al calcañá (taló). Calandrio, sentín lo doló, va eixecá lo peu y va escomensá a bufá, sense cridá, y después sen va aná. Bufalmacho, agarrán un dels códuls que habíe plegat, li va di a Bruno:

- ¡Ah, mira este codolet: aixina li foteguere ara mateix a la riñonada a Calandrio! Y, aviánlo en tota la forsa que teníe, li va assertá als riñóns; y en ressumen, de esta manera, ara en una paraula y ara en un atra, per los Comellassos aball hasta la selva de la cometa lo van aná codoleján y lapidán.

Allí, avián an terra les pedres que habíen arreplegat, una mica se van aturá a parlá en los guardes, que, abáns informats per nells, fingín no vórel, van dixá passá a Calandrio aguantánse la rissa mes gran del món. Calandrio, sense pará ni descansá va arribá a casa seua, que estabe a la vora del cantó del castellá ; y tan favorable li va sé la fortuna a la burla que mentres ell per lo barrang baixabe y después per los carrés del poble, dingú li va dirigí la paraula, ya que ne va trobá pocs perque tots estaben dinán. Va entrá carregat a casa seua. Estabe la seua dona (que teníe per nom Tresa), dona hermosa y valenta, a dal de la escala, y una mica cabrejada per la llarga tardansa, y veénlo vindre va escomensá a díli renegán en los brassos com una engerra:

- ¡Ya te porte lo dimoni! Tot lo món ya ha dinat cuan tú vens a diná. Lo que sentín Calandrio y veén que lo vee, ple de amargura y de doló va escomensá a cridá:

- ¡Ay!, dona roína, tú m´has arruinat; pero per Déu que me les pagarás. Y puján a una saleta y descarregades allí les moltes pedres que habíe arreplegat, ensés de rabia va corre cap an ella y, agarránla per les coetes del pel, la va tirá an terra, y allí, tan com va pugué moure brassos y cames tantes puñades y patades li va fotre per tot lo cos, sense dixáli pels al cap ni ós que machacat no estiguere, y de res li va valé demaná mersé a la dona en los brassos en creu.
Bufalmacho y Bruno, después de que en los guardes sen habíen enrit un ratet, a poquetet van escomensá una mica de lluñ a seguí a Calandrio; y arribán a la seua porta, van sentí lo palissón que a la seua dona li fotíe, y fingín que arribaben entonses, lo van cridá. Calandrio, tot suát, roch y baldat, se va assomá a la finestra y los va demaná que pujaren aon estabe ell. Ells, mostránse una mica enfadats, van pujá cap a dal y van vore la sala plena de pedres escampades. A un dels racóns la dona espelussada, tota blanca y esbatussada, plorae en tanta pena que casi se encanáe. A l´atra part Calandrio, fluix y sofocat, assentat. Y después de habé mirat un rato van di:

- ¿Qué es aixó, Calandrio? ¿Vols fé un muro, que te veém en tantes pedres? Y ademés de aixó, van afegí:

- ¿Y la Tresa qué té? Pareix que li has pegat; ¿qué locures són éstes? Calandrio, cansat per lo pes de les pedres y per la rabia en que li habíe pegat a la seua dona, y en lo doló de la fortuna que li pareixíe habé perdut, no podíe recuperá l´esma per a pronunsiá sanseres les paraules de la seua contesta; per lo que, donánli tems, Bufalmacho va tornáy:

- Calandrio, si estabes enfadat per algo, no teníes per naixó que oféndremos a natros; que, después de que mos vas convense de buscá en tú la pedra pressiosa, sense dílay ni a Déu ni al dimoni de Queretes mos has dixát com a dos cabróns als Comellassos y has vingut a casa teua, lo que es una maldat mol grossa; pero per sert que ésta sirá la radera que mos farás.


An estes paraules, Calandrio, esforsánse, va contestá:

- Compañs, no tos enfadéu: les coses han sigut de un atra manera de la que pensáu. Yo, desventurat, hay trobat aquella pedra; ¿y voléu sabé si dic la verdat? Cuan primé tos preguntábeu per mí la un al atre, yo estaba a menos de deu passes de vatros, y veén que tos arrimábeu y no me veíeu, hay tirat per abán, y seguín una mica per abán hay arribat a casa.

Y escomensán per una punta, hasta lo final los va contá lo que habíen fet y dit ells, y los va enseñá la esquena y les cames, cóm los hi habíen dixat los códuls, y después va seguí:

- Y tos dic que, entrán per la cometa en totes estes pedres damún que aquí veéu, res me van di (y ya sabéu lo desagradables y molestos que són) los guardes que u volen mirá y sabé tot, y ademés de aixó, hay trobat pel carré an algúns dels meus compares y amics, que sempre solen dirigím algún saludo y hasta invitám a beure, y no ne ha ñagut ni un que me diguere ni mija paraula, com si no me veiguéren. Al final, arribán aquí a casa, este dimoni de dona me se ha ficat dabán y me ha vist, perque, com sabéu, les dones fan pédre la virtut a totes les coses. Yo, que podía dim lo home en mes sort de Beseit, hay quedat lo mes desventurat: y per naixó li hay pegat tan com hay pogut moure les máns y cames y no sé qué me ha frenat de talláli les venes, ¡me cago en la hora en que la vach vore cuan vach vindre an esta casa!


Y ensenénse de rabia, volíe eixecás per a torná a fótreli. Bufalmacho y Bruno, sentín estes coses, ficaben cara de maravillás mol y en frecuénsia confirmaben lo que Calandrio diebe, y sentíen tantes ganes de riure que casi petaben; pero veénlo exitat eixecás per a pegá un atra vegada a la seua dona, eixín a trobál lo van retindre diénli que de estes coses cap culpa teníe la seua dona, mes que ell, que sabén que les dones féen pédre la virtut de les coses no li habíe dit que se guardare de ficás dabán aquell día; de esta precaussió Déu lo habíe privat o la sort no debíe está en ell, o teníe al ánimo engañá als seus compañs, als que, cuan sen va doná cuenta de habé trobat la pedra los u haguere tingut que avisá. Y después de moltes paraules, no sense gran faena reconsiliánlos an ell y a la dona, y dixánlo melancólic a la casa plena de códuls, sen van aná.

lunes, 23 de octubre de 2017

Llista de paraules en chapurriau (A - Z)

Aquí una mostra, ne són moltes mes. 22.125 línies al 5-4-2026.

Ne vach afegín al Lexique Roman, perque allí se entenen milló, y se veu de aón venen. Paraules, palaures. Aquí no ne puc afegí perque este format de tabla no me dixe. Ne falten moltíssimes, sense contá les conjugassions.

DICSIONARI BÁSIC DEL LLENGUACHE USUAL DEL CHAPURRIAU (ARAGONÉS ORIENTAL)



a cascarrulles, acostes, ancostes,
a la esquena, a les costelles,
a cuestas

a la volta / a la vegada / volta, voltes, vegada, vegades; barrang de les voltes a Beseit
a la vez / vuelta, vueltas

a palpó // a paupons, paupontes
a tientas  

Ababol, ruella

Amapola

abarca, albarca, abarques, albarques
abarca, calzado suela de goma



abatut, abatuda, abatuts, abatudes sinónimo de tonto, abatido también

abella, abelles
abeja

abentá, aventá; ventá
tirar, echar algo (al viento, ventar)

abeurá, abeurás : abeuro, abeures, abeure, abeurem o abeuram, abeuréu o abeuráu, abeuren

abrevar

abeuradó,  
abeuradós
abrevadero,  abrevaderos

abogot, abogots
zángano

abrás, abrassos
abrazo, abrazos


abrasá, abrasás (de brasa, brases) : abraso, abrases, abrase, abrasem o abrasam, abraséu o abrasáu, abrasen; abrasat, abrasats, abrasada, abrasades

abrassá, abrassás: abrasso, 
abrasses, abrasse, abrassem o abrassam, abrasséu o abrassáu, abrassen; abrassat, abrassats, abrassada, abrassades

abrazar


abre, abres; albre, albres; abre vell y trasplantat, antes mort que arrailat árbol viejo y trasplantado, antes muerto que arraigado.

abrecoc, abrecocs, albercoc, albercocs; abrecoqué, 
abrecoqués
albaricoque, albaricoquero
abres, abre, abret, abrets; albre, albres, albret, albrets árboles, árbol, arbolito, arbolitos, arbustos
acabá, acabo, acabes, acabe, acabém, acabéu, acaben, - acabat, acabada acabar, terminar

Achuntamén / ajuntamén a Beseit / casa de la vila / ña untamén
Ayuntamiento / hay untamiento

ací, açí, aquí, astí (Litera, Llitera y mes puestos)
aquí

aclarí, aclarís; despejá, despejás (lo cap, lo tems)
despejarse (cabeza, tiempo)

acontentat, 
acontentats, acontentada, acontentades; fart, farts, farta, fartes
Lleno, harto, haíto

acordá : acordo, acordes, acorde, acordem, acordéu, acorden – acordat, acordada – enrecordá, enrecordassen : yo men enrecordo, tú ten enrecordes, 
enrecorde, enrecordem, enrecordéu, enrecorden
acordar

acostumbrá, acostumbrás; acostumá, acostumás : acostumbro, acostumbres, acostumbre, acostumbrem o acostumbram, acostumbréu o acostumbráu, acostumbren; acostumbrán (g); acostumbrara, acostumbrares, acostumbrare, acostumbrarem, acostumbrareu, acostumbraren – costum, costums
Acostumbrar, acostumbrado, acostumbrada, costumbre, costumbres

acotolá, acotolás : acabás algo (quedás coto, tranquil)
acabar con algo, terminar

actuá, actúo, actúes, actúe, actuém, actuéu, actúen – actuát, actuada, actuassió
actuar, actuado, actuación

acursá, acursás, fé algo mes curt : acurso, acurses, acurse, acursem o acursam, acurséu o acursáu, acursen; acursán (g) ; acursat, acursada, acursats, acursades; acursaría, acursaríes, acursaríe, acursaríem, acursaríeu, acursaríen; acursaré; si yo acursara
acortar, acortado, acortada, más corto

adependre (dependre) : adepreng, adeprens, adeprén, adeprenem, adeprenéu, adeprenen; adeprés, adepresa

aprender, aprendido, aprendida

administrá, administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren – administrat, administrada, administrassió
Administrar, administrado, administración

admití (admetre), admitixgo, admitixes, admitix, admitim, admitiu, admitixen; admitit, admitits, admitida, admitides; admisió, admisions
Admitir – admisión, admitido

adquirí : adquirixgo, adquirixes, adquirix, adquirim, adquiriu, adquirixen – adquissisió, adquissisions; adquirit, adquirida, 
adquirits, adquirides
Adquirir – adquisición, adquirido

advertí : advertixgo, advertixes, advertix, advertim, advertiu, advertixen – advertit, advertida, advertits, advertides ; advertensia, advertensies
Advertir, advertencia, advertido

afectá, afectás : afecto, afectes, afecte, afectem o afectam, afectéu o afectáu, afecten; afecsió, afecsions ; afectat, afectada, afectats, afectades
Afectar, afección, afectado

afirmá, afirmás : afirmo, afirmes, afirme, afirmem o afirmam, afirméu o afirmáu, afirmen; afirmassió, afirmassions; afirmat, afirmada, afirmats, afirmades (firmá se conjugue igual, ha firmat)
Afirmar – firmar – afirmado, afirmación

aflamá, aflamás (flama); s'han aflamat les primentoneres
secarse una planta por calor y sed

afoná, afonás (fondo) : afono, afones, afone, afonem o afonam, afonen
hundirse

aforrá, aforrás : aforro, aforres, aforre, aforrem o aforram, aforréu o aforráu, aforren; 
aforrat, aforrats, aforrada, aforrades
ahorrar



agarrá, agarrás : agarro, agarres, agarre, agarrem o agarram, agarréu o agarráu, agarren; agarrat, agarrats, agarrada, agarrades; agarraré; agarraría; si yo agarrara Agarrar, coger; agarrado, agarrada

ágil, ágils o agils; agilidat, 
agilidats; a Beseit, cuan se beu una mica massa, se diu: quína agilidat portam!
ágiles, ágil
agosté (agost), agostés, agostera, agosteres  Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla (agost)

agostejat, 
agostejats, agostejada, agostejades (caló, agost)
seco por el calor, plantas

agra, agre (vi agre, vinagre), agres (ássit; italiá aceto)
agria, agrio, agrios, agrias (ácido)


Agradá: agrado, agrades, agrade, agradem o agradam, agradéu o agradáu, agraden; aixó no me agrade; agradán (g); si yo te agradara, agradares, agradare, agradárem, agradáreu, agradaren – agradat, agradada, agradats, agradades agradar, gustar, esto no me agrada, agradado, agradada, agradando

agraí: agraíxco, agraíxes, agraíx, agraím, agraíu, agraíxen – agraít, agraída; agraimén, 
agraimens (Grat, gratitut, grassies)
agradecer, agradecimiento, agradecido

ágramen (adv., de forma agra, aspra, áspramen)
agriamente

aguardá, esperá

aguardar, esperar

agüelo, agüela, agüelos, agüeles; agüelo sebeta (seba minuda) : personache de Luis Arrufat, de Vallchunquera
abuelo, abuela, viejo, vieja

aigua, aigües (antic aygua); aigüera, aigüeres
Agua, aguas

aiguardén, aigua ardén
aguardiente

aik, aic, eic, chaic, chaica, aiks, eics, chaics, chaiques, etc
saludo a una persona

Airegaz, ventolina (ven mol fort, racha o ráfaga de ven)
Viento fuerte

Aisá, eisá : eixada, aixada; cavegueta
Azada  

Aiva d´ay (de ahí) // fuch !, úspen !
Apártate, quítate de ahí

ajudá, achudá : ajudo, ajudes, ajude, ajudem o ajudam, ajudéu o ajudáu, ajuden – ajudat, ajudada, ajudats, ajudades; ajuda, ajudes; si yo ajudara, ajudares, ajudare, ajudárem, ajudáreu, ajudaren
ayudar, ayudado, ayudada, ayuda

ajuntá, achuntá (jun, chun, juns, chuns) : ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntem o ajuntam, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntán (g) – ajuntara, ajuntares, ajuntare, ajuntárem, ajuntáreu, ajuntaren
ajuntar, juntar

ajuntamén, casa de la vila, achuntamén
ayuntamiento

ajustá (just, justa; chust, chusta, achustá) : ajusto, ajustes, ajuste, ajustem o ajustam, ajustéu o ajustáu, ajusten – ajustat, ajustada, ajustats, ajustades; justet, justets, justeta, justetes; ajustán (g); ajustara, ajustares, ajustare, ajustarem, ajustáreu, ajustaren
ajustar, ajustado, justo, ajustando

al tardet, al acabás la tarde (vesprada)
Fin de la tarde

aladre
aladres
arado

albarca, abarca, abarques, albarques : calsat en sola de goma, fet de cuero
Calzado usado principalmente por labradores y pastores, hecho la suela de tiras de goma a manera de sandalias  /

albre, albres, abre, abres
árboles, árbol

alcansá : alcanso, alcanses, alcanse, alcansem o alcansam, alcanséu o alcansáu, alcansen – alcansat, alcansada, 
alcansats, alcansades
alcanzar, alcance, alcanzado

Alcañís
Alcañiz

Alchez, alchés, ges
yeso

alfalz, fals, aufals; falsejá; corbella
Hoz, alfalfa

alforja, alforges
alforja, alforjas

alifara (y jubiléu), alimara, alimares
Merienda, banquete extraordinario, fiesta, alegría, jubileo

áliga o águila, áligues o águiles
águila

alimentá, alimentás : yo alimento, alimentes, alimente, alimentem o alimentam, alimentéu o alimentáu, alimenten – alimentat, alimentada, alimentats, alimentades; alimén, alimens – alimentán (g) (vore minjá o minchá)
alimentar, alimento, alimentado, alimentando

Aljezó, alchezó (tros de ges, alchez, alchés)
Casco de yeso, desprendido de una pared

allacuanta, allavonses, llavonses, llavores, entonses
entonces, hace tiempo
alsa la garra, eixeca la garra, les cames, les garres Levanta la pierna, las piernas

áltamen (adv., de manera alta, áltamen saboc)
altamente

amagá, amagás – yo m'amago, tú t'amagues, ell s'amague, natros mos amagam o amaguem, tos amaguéu o amagáu, ells s'amaguen – amagat, amagada, amagats, amagades; de amagatontes, amagatons
ocultar, esconder, escondido, escondida, a escondidas

amagatall, amagatalls 
Espacio pequeño para esconderse; escondrijo

amansá, amansás (amansí, amansís; manso) : yo me amanso, amanses, amanse, amansem o amansam, amanséu o amansáu, amansen; amansixco o amansixgo, amansixes, amansix, amansim, amansiu, amansixen; amansit, 
amansits, amansida, amansides
amansar

amela, armela, ameles, armeles; amelé, armelé, amelés, armelés
almendra; almendro

amelat, amelats; armelat, armelats
almendrado (pasta)

amolá, esmolá (esmolet) : esmolo, esmoles, esmole, esmolem o esmolam, esmoléu o esmoláu, esmolen; esmolat, esmolada
esmolats, esmolades
amolar, afilar; afilado, afilada

amostrá, enseñá : amostro, 
amostres, amostre, amostremamostram, amostréu o amostráu, amostren; amostrat, amostrats, amostrada, amostrades
mostrar, enseñar

ampliá, ampliás, fé, fés ample : amplío, amplíes, amplíe, ampliem o ampliam, ampliéu o ampliáu, amplíen; ample, ampla, amples, amples; ampliat, ampliats, ampliada, ampliades
ampliar, ampliado, ampliada, amplio (ancho), amplia (ancha)

aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anada , anats, anades; si yo aniguera, anigueres, aniguere, aniguerem, aniguereu, anigueren – yo haguera anat – anán – anada (contrari: tornada)
ir, ido, ida, yendo

Anán (g) (aná)Yendo (ir)

ángel, angels; angelet, angelets
ángeles

Ángul, anguls (racó, racons)
Ángulo, ángulos

Ánim, anims
ánimo, ánimos

ansia, ansies; afanós, afanosa, ansiós, ansiosa
ansia, con mucho afán, afanoso, afanosa, ansioso, ansiosa

anterra, a enterra, an terra, an tiarra, antiarra; vull un trosset de terra
en el suelo, tierra

antes : abans
antes (de)

apareixe, apareixes (vore assemellá, assemellás) :  apareixco, apareixes, apareix, apareixem, apareixéu, apareixen – ha aparegut, apareguda (vore paregut, pareguda, de pareixe, apareixes, assemellás)
aparecer, aparecido, aparecida

Aparent (Torrevelilla)
Apropiado

Apiazá, apedassá (pedás)
Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.

ápit, apits (antic saletz)
apio, apios

aplaná, aplanás (apllaná) : aplano, aplanes, aplane, aplanem o aplanam, aplanéu o aplanáu, aplanen; aplanat, aplanada, aplanats, aplanades; pla, plans; planet, planets; plano (dibuixat a un papé), planos
allanar, allanado, allanada, plano, llano

aplicá
aplicás : aplico, apliques, aplique, apliquem o aplicam, apliquéu o aplicáu, apliquen; aplicat, aplicats, aplicada, aplicades
aplicar

apuntá
apuntás : apunto, apuntes, apunte, apuntem o apuntam, apuntéu o apuntáu, apunten; apuntat, apuntats, apuntada, apuntades; en lo cas del vi, apuntat es que se está fén vinagre.
apuntar


Ara / ara mateix Ahora / ahora mismo

árabe, árabes, de Arabia (ara ve, ara no ve)
árabe (ahora viene, ahora no viene)

arbre, arbres; albre, albres; abre, abres
Árbol, árboles

arcada, de arco o arc, acursat arcá, golada, golades
arcada, arco de piedra

arco (flecha)
arco (flecha)

Areñs de Lledó
Arens de Lledó

argadells, sistella, sistelles de vime, banastes
cestas de mimbre para llevar con equinos

Argila, argiles, terra roija pera pastá fang
arcilla

argilaga, argilagues; archilaga, archilagues
aliaga
arguellat, arguellada, arguellats, arguellades; arguelladet, arguelladeta, arguelladets, arguelladetes
flaco y débil, argüello en aragonés, arguellado, arguelladico, arguellada

armá, armás : armo, armes, arme, armem o armam, arméu o armáu, armen; armat, 
armats, armadaarmades; armaré; armaría; si yo armara un escándol o abalot
armar

Armari, armaris; almari, almaris
armario, armarios

Armela, amela, ameles, armeles
almendra, almendras

arpioc, arpiocs; arpiot; detrás té un CAS de ferro
herramienta, forma u delante

Arreglá, arreglás: arreglo, arregles, arregle, arreglem o arreglam, arregléu o arregláu, arreglen; arreglán (g); arreglara, arreglares, arreglare, arreglárem, arregláreu, arreglaren; haguera arreglat; arreglaría, arreglaríes, arreglaríe, arreglaríem, arreglaríeu, arreglaríen; aixó no té arreglo, arreglos; apañá, apañás
arreglar, arreglado, arreglada, arreglo

Arribá (de Riba, Ripa) : arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribada, arribats, arribades; si yo arribara, arribares, arribare, arribárem, arribáreu, arribaren;  arribán (g)
llegar a algún sitio, llegando, llegado, llegada

arriero, 
arrierosarriera, arrieres
arriero, transporte con caballerías

arrós de Vinarós, arrossos; arrosset, arrossets
arroz, arroces

arruixá - arruixo, arruixes, arruixe, arruixem o arruixam, arruixéu o arruixáu, arruixen – arruixán (g) – arruixara, arruixares, arruixare, arruixárem, arruixáreu, arruixaren – arruixaría, arruixaríes, arruixaríe, arruixaríem, arruixaríeu, arruixaríen – arruixat, arruixada
echar agua (sobre el suelo), generalmente antes de barrer

ascles, riscles; riscla, ascla; v. asclá, chafá, trencá (lleña)
astillas de madera

aspra, aspre, aspres; mes aspra que una serba verda, mes aspre que un codoñ vert (com José Miguel Gracia Zapater) – áspramen
áspera, áspero, astringente – ásperamente

assemellá, assemellás (símil) - yo me assemello a mon pare, tú te assemelles a ta mare, se assemelle, mos assemellem o assemellam, tos assemelléu o assemelláu, se assemellen; assemellat, assemellada – assemellaría – haguera assemellat – assemellán (g)
parecerse a, parecido a, parecida a, pareciéndose a,  semejante, pareciendo

assentá, assentás : me assento, te assentes, se assente, mos assentem, tos assentéu o assentáu, se assenten (s'assenten) ; assentat, assentats, assentada, assentades; assenteutos! asséntat aquí.
sentar, sentarse / siéntate, sentaos

asseptá, asseptás :  assepto, asseptes, assepte, asseptem o asseptam, asseptéu, assepten – asseptat, asseptada, 
asseptats, asseptades; asseptaré; asseptaría; si yo asseptara sé miembro o membre de la Ascuma, me dixaría penjá.
Aceptar – aceptado, aceptada

assobín, a sobín, frecuénmen, moltes vegades
a menudo, con frecuencia

atacá : ataco, ataques, ataque, ataquem o atacam, ataquéu o atacáu, ataquen; atacaría; atacaré; si yo atacara; ataque o atac, ataques o atacs; atacat, 
atacats, atacada, atacades. Vore a tacá.
atacar

Ataulá / Platero de Beseit va ataulá en una porta del corral de Tomás del Rufo (Senén, Seneca)
Allanar con la tabladera, los surcos de la tierra sembrada

Atiborrá / empapussá
Empapuzar, hacer comer mucho
atrapá, enchampá, agarrá atrapar

aturá, aturás; pará, parás : yo me aturo, te atures, se ature, mos aturem o aturam, tos aturéu o aturáu, se aturen; aturat, aturada, aturats, aturades; aturaría, aturaríes, aturaríe, aturaríem, aturaríeu, aturaríen; aturara, aturares, aturare, aturárem, aturáreu, aturaren – aturán (g)
Parar, aturar en aragonés, parándose, parado, parada


au ! se acabó, hasta luego, adiós, etc.

aubarda, aubardes, albarda, albardes

albarda para las caballerías
auberginga, aubergingues, auberginia, oberginga, oberginia, obergínies, etc berenjena, berenjena, berengenas, berenjenas

aufádega, alfábrega, etc
albahaca

Aufegá, aufegás – yo (me) aufego, aufegues, aufegue, aufeguem o aufegam, aufegáu o aufeguéu, aufeguen – aufegán (g), aufegánse (g) – aufegaría – me haguera aufegat – si yo me aufegara, aufegares, aufegare, aufegárem, aufegáreu, aufegaren
ahogar, ahogarse, ahogado, ahogada, ahogándose

aumosta, aumostes, a aumostades, aumostada, almosta
lo que cabe en las dos manos, almosta

avariento 
Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia.

aventá, aviá, tirá
echar

avespa, avespes; avespé, 
avespés
avispa, avispas, avispero

avuy, avui, hui en valensiá, huy (ab huy)
hoy


bachoca, bachoques, bajoca, bajoques; fesol vert o la vaina de datres llegums. San Antoni, San Antoni, tú que estás per estes roques, guárdam les cabres goludes que no se minjon les bajoques.
Judía verde

bada, bades; badat, badats, badada, badades; esbadocat, esbadocats, esbadocada, esbadocades
Grieta, agrietado, agrietada

badallá - badallo, badalles, badalle, badallem o badallam, badalléu o badalláu, badallen – badallán (g) – badallara, badallares, badallare, badallárem, badalláreu, badallaren – badallaría, badallaríes, badallaríe, badallaríem, badallaríeu, badallaríen – badallat, badallats, badallada, badallades; badall, badalls
bostezar, bostezo, bostezado

badina, badina negra del Parrissal de Beseit
poza en el río

badoc, flo de la carbassera
flor de la calabaza, batueco ?

balagosto, pelmodo, biga o viga de fusta al ráfec
mamperlán, balaustre?, canecillo, alero del tejado

ballá – ballo, balles, balle, ballem o ballam, balléu o balláu, ballen (en v, vallá, de valla) - balladó, balladós, balladora, balladores – ballat, ballats, ballada, ballades; ball, balls
bailar, bailador, bailadora, bailado, bailada, baile

bambá / aná bambán com Lambán
tener tiempo, vaguear, hacer el vago

bambolla, bambolles; clofa, clofes; a la pell, cuan reventen les bambolles o bufes, se fan durissies.
Burbuja, burbujas

banc, bang, bancs, bangs
banco, bancos

bancada, bancades
bancada, banco

bandechá les campanes - se poden encaná (encantá) cuan van tan depressa que lo batall o badall se quede apegat a la campana y no toque
Bandear, voltear las campanas

bañá, bañás - yo (me) baño, bañes, bañe, bañem o bañam, bañéu o bañáu, bañen – bañat, bañats, bañada, bañades – bañet, bañets (a l´assut de Beseit)
bañar, bañarse, bañado, baño

barrang, barranc, barrangs, barrancs, com lo barrang fondo
barranco, barrancos

barres, mandíbules / si només calguere obrí les barres y caigueren butifarres !

mandíbula, mandíbulas, dientes

barruntá, barrunto, barruntes, barrunte, barruntem o barruntam, barruntéu o barruntáu, barrunten; a La Portellada está Barrunta, mote.
barruntar, aragonés, temerse algo, prever algo

barullo, confussió
Bulla, confusión, desconcierto, barullo.

bassia o vassia (de ges, alchez)


vacija, recipiente para yeso
Baturro, baturra, baturros, baturres vestido de baturro, maño, aragonés, traje típico

Beseit
Beceite
Beta, betes, veta, vetes (de carbó); lletra ß; nom en latín de la bleda, bledes
Trozo de hilo o cuerda fina o cinta de tela. También de mineral como el carbón.

(A partí de aquí NO edito mes, u dixo com u vach escriure, ya fa bastán tems)


Beure – bec, beus, beu, bebém, bebéu, béuen – bebén – beguéra, beguéres, beguére, beguérem, beguéreu, beguéren – haguera begut – begut, beguda – beuría, beuríes, beuríe, beuríem, beuríeu, beuríen
beber, bebiendo, bebido, bebida
Bezó , bessó (los Bujets de Beseit, los Pratdecompte son bessons), bessonada gemelo, tener gemelos
Bicho, bichos Guindilla, animal (bicho)
bislay, de bislai, de reúll De reojo
blandí, te blandiré, ablaní, te ablaniré golpear, ablandar
blat, bllat / no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat trigo
bleda, bledes acelga, acelgas
bocha, boches planta para encender el fuego, puede rodar como las del oeste.
boina (funda mental), boines boina, boinas
bolicha (aiguanéu) Medio agua y medio nieve, aguanieve
borinot, abatut, dessustansiat, tonto, badoc, casot, cap de soca, destalentado, desustanciado, tonto, etc
Borraco  Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente
borraina, borraines borraja, borrajas
borrassa (per a cullí ameles, olives), borrasses tela para recoger las almendras y olivas
bort, borda (árbol) no injertado, borde (hijo)
bort, fill no legítim, rechito de un abre que no está empeltat hijo ilegítimo, bastardo
bossá, bossás, atascá, atascás atascarse, bozarse
bossí / ovella que bele, pert lo bossí bocado / oveja que bala, pierde el bocado
Botella, botelles botella, botellas
Botiga , tenda Tienda (de ropa)
branca parte de un árbol, rama gruesa
brancal en una portalada, piedra
brancal de una porta (de pedra) piedra que está en la parte de abajo de la entrada de casa
bras, brassos brazo, brazos
brema, bremá, vrema, vremá – bremo, bremes, breme, bremém o bremám, breméu o bremáu, brémen (casi com la siudat dels músics a Alemania) vendimia, vendimiar
berena, berená, verena – bereno, berenes, berene, bereném o berenám, berenéu o berenáu, berénen – berenán (g) – berenaría – berenára merienda / en Mallorca es desayuno
brut, bruta, araña, marrano, marrana, cochino, cochina, asquerós, asquerosa, guarro, guarra sucio, araña, guarro, sucia, guarra
Bufá - bufo, bufes, bufe, bufém o bufám, buféu o bufáu, búfen – bufán (g) – bufaría – bufára, bufáres – bufat, bufada soplar, soplado, soplada, soplando
Bufa (pet), llufa, bufes / bufa lo foc que s'apague (verbo bufá) Ventosidad silenciosa / sopla el fuego que se apaga / vejiga
Bufadó (De bufá) / furigañ a Lledó Útil en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. / topillo en Lledó

bufetada, bufetá, te fotré un bufeteo

bofetada, dar bofetadas


buitre buitre
buñol (Mas de Buñol) buñuelo
burchá, escarbá, escarbe, escarbem, escarben, escarbes, escarbeu, escarbo, escarcotá, esgarrapá, furgá, escarbar, excavar
burchaca, buchaca, borchaca, bolsico, faldriquera, faltriquera, etc bolsillo
burro, burra, burros, burres burro, burra
butano butano
butifarra de sang, pasta de butifarra, de arrós morcilla de sangre
ca, can, casa de (balear perro, cà) casa de fulano (perro)
caballó, caballons, cavalló, cavallons, (antic cauallons, caualló) caballones de tierra
Cabaz , cabás, cabassos Capazo, capazos
Caborces, Caberzut, Cabut,  Tozut , tossut, tossuda, cap du Tozudo, cabezudo
cabra, cabres, cabrit, cabreta, cabridet cabra, cabras, cabrito, cabrilla, cabritillo
cachap, cachaps, conill minut, mote de Valjunquera, cachapera gazapo, conejo pequeño, mote de Valjunquera, madriguera de conejos
Cachurro , cachurros en una planta, se pega a la ropa, sobre todo en los calcetines
cadira, cadires / cadiera es una taula de fusta en bang, y paraula aragonesa silla, sillas, cadiera
cagarnera, cadernera, cardelina, cardolina, cardalina (Fringilla carduelis) jilguero
cagarníu de una pollada, lo muixó mes minudet y escarransit, arguellat de una pollada el pájaro más pequeño de una nidada
caixé de la séquia forma de U de la acequia, cajón, caja
Calcañá, calcañás, taló, talons talón, talones
Calcé, calsé / calsat / calsá / recalsá (caballons, plantes) Calzado/ estar calzado / calzar / recalzar? echar tierra sobre una planta, caballones
caliqueño, puret, puro retortigat que fot una corrompina insoportable, porte LSD Caliqueño, purito
Caló / fa una caló que vade les roques Calor / hace un calor que agrieta las rocas
Calorina (Carolina no) / basca, calina, Calor fuerte
cama, cames pierna, piernas


cambiá, cambio, cambies, cambie, cambiem, cambiéu o cambiáu, cambien cambiar
camí, camins camino, caminos
caminá caminar
caminá, camino, camines, camine, caminem, caminéu o camináu, caminen caminar
canalobre,  canalobres témpano de hielo
cánio palabra inventada ? Por José Ramón Zorrilla de Valjunquera
cansá, cansás : me canso, te canses, se canse, mos cansem o cansam, tos canséu o cansáu, se cansen cansarse
cantá cantar
cantá : canto, cantes, cante, cantem o cantam, cantéu o cantáu, canten cantar
cante cántaro, unos 12 litros ?
Cante / ell o ella cante (cantá) Cántaro / él canta
Cantrella, pichella, barrala, chorrillo, canti, marraixo, y mes noms Botijo
cañís (de caña, dos metros per mich metro y atres medides) cañizo, de cañas
Cap / cap damún del coll / no ña cap misto Cabeza / ningún, ninguna cerilla
cap a hacia, para
capa, capes, roba capa, capas, ropa
capá : capo, capes, cape, capem o capam, capéu o capáu, capen (collons) capar, vasectomía
Caparra  Garrapata
carantoñes, mimos mimos, carantoñas
carbassa, carbasses; badoc es la flo de la carbassera calabaza, calabazas
Carbaza, carbassa / de carbassa, en poca ña massa Calabaza
Cariñá / añorá, añorás Añorar
carquiñol, carquiñols Carquiñolis ? Pastas con almendras enteras, muy duras.
Carrechá; carrechadós, carrejadós Acarrear (apero para)


carregá cargar
cart, carts; cart de tres punches cardo
cartó (papé); cartó, cartró de vime, com un cabás cartón, parecido a un capazo
cas de un ferramén parte de metal trasera de una herramienta, azada
casá, casás : caso, cases, case, casem o casam, caséu o casáu, casen casarse
castañoles castañuelas
Cataluña Cataluña
Cataluña Cataluña
Caterva  Multitud de personas o animales
catre, llit catre, cama
cau, cachapera (conill) refugio, madriguera
caure caer
caure, caigo, caus, cau, caém, caéu, cáuen – caiga, caigues, caigue, caiguém, caigáu, cáiguen – caigut, caiguda Caer – caído, caída
caussá causar
cavá, cavo, caves, cave, cavém, cavéu, cáven – cavat, cavada cavar, cavado, cavada
cavegueta, eixada, aixada, eixadella, aixadella azada
Chambergo  Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal)
Chambra  Blusa
Chandre , gendre Yerno
chapotejá Revolver en el agua salpicando alrededor / chapotear
Chau , jau Yugo para uncir el par de la junta
chauchá, aixó me chauche, no me chauche gustar
chauche, no me chauche, no me agrade, o me apetix no me gusta
Cheminera , Chaminera , enchumenera Chimenea   (principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás.
Chens , gens Nada, ni siquiera un poco
Chermá,  chermana , Germá,  Germana Hermano, hermana
Chinoll , ginoll / a ginollons cullía codoñs Rodilla / de rodillas cogía membrillos
chirigol pisto, verdura, comida
Chirnet  Pequeña herida o corte
Chisquero (mechero) Encendedor de mecha
Chit , rechito Tallo nuevo, retoño.
Chorrá , chorradeta, chorret, chorrada Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinague o de cualquier otro es liquido
Chová  Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores
chufa, chufes, horchata chufa, s, horchata
Chuflá , chulá Silbar   (y también copular).
chulá, chulo, chules, chule, chulem, chuleu o chulau, chulen silbar, también follar
chulet silbato
chulit silbido
chulla de carn chuleta de carne
churís, churíssos, chorís, choríssos chorizo, chorizos
Chusticia , justíssia Justicia
Cibá , sibá, sibada Cebada
Ciduricha, saduricha Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes.
Cigüeña, cigüeñes cigüeña
Cingle , single Montaña de roca (peñasco)
classificá clasificar
clatellada golpe en la nuca
Coa  Cola, rabo
Cobertera  Tapadera de una vasija
Cobertó (llit) Manta para la cama, muy basta y hecha a mano
cobertora, tapa tapa de ollas, tapadera
cobrá cobrar
Coca , coc Torta, dulce o salada
Coci  Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada"
codoñ, codoñat membrillo, dulce de membrillo
col en pataca col con patata
colá, colo, coles, cole, colem, colau o coleu, colen colar un líquido, marcharse
colifló, coliflós coliflor
collons, ostia, joder, jodó Exclamación de sorpresa
colocá colocar
colom paloma
colse codo
colse codo
cométre cometer
compará, comparo, compares, compare, comparém o comparám, comparéu o comparáu, compáren – comparat, comparada, acomparat, acomparada, vore assemellá comparar, comparado, comparación, parecido a (acomparat)
compartí, compartixgo, compartíxes, compartíx, compartím, compartíu, compartíxen – compartit, compartida, compartimén, comparassió compartir, compartido, compartimento
completá, completo, completes, complete, completém o completám, completéu o completáu, compléten – complet, completat, completada completar, completo, completado
comprá, crompá – compro, compres, compre, comprém o comprám, compréu o compráu, cómpren, crompo, crompes, crompe, crompém, crompéu, crómpen comprar
comprobá, comprobo, comprobes, comprobe, comprobém o comprobám, comprobéu o comprobáu, compróben – comprobat, comprobada, comprobassió comprobar
cona, Ulldecona, Uyldecona valensiá antic corteza, Ojo de corteza, Ulldecona en Tarragona
Conca  Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada
concarás, enfrentás concararse, enfrentarse
conectá, conecto, conectes, conecte, conectém o conectám, conectéu o conectáu, conécten – conectat, conectada, conecsió conectar, conectado, conexión
conéixe, coneixco, conéixes, conéix, coneixém, coneixéu, conéixen – conegut, condeguda, coneiximén (quixal del coneiximén) conocer, conocido, conocida, conocimiento
confirmá, confirmo, confirmes, confirme, confirmám o confirmém, confirmáu o confirméu (tos confirméu), confírmen – confirmat, confirmada, confirmassió confirmar, confirmado, confirmación
Conill ,  Cunill , cachap Conejo, gazapo
conill, cachap conejo, gazapo
conseguí, conseguíxco, consegíxes, conseguíx, conseguím, conseguíu, conseguíxen – conseguit, conseguida, consecussió conseguir, conseguido, consecución
considerá, considero, consideres, considere, considerém o considerám, consideréu o consideráu, considéren – considerat, considerada, considerassió considerar, consideración, considerado
consistí consistir
construí (fé obra, obrá) construir (obrar, hacer una obra)
consumís, solsís es caure una casa Reducirse, disminuir, consumirse
Contá – contat, contada, cuento, cuenta contar, contado, cuento, cuenta
Contactá – contactat, contactada, contacte contactar, contacto, contactado
Contíndre, contensió - aguantá - aguante contener (aguantar) aguante, contención
Continuá – continuassió Continuar, continuación
continuá, continúo, continúes, continúe, continuém o continuám, continuéu o continuá, continúen – continuát, continuáda continuar, continuado, continuada
Contribuí - contribussió, contribuít, contribuída Contribuir, contribución
controlá, controlo, controles, controle, controlém o controlám, controléu o controláu, contrólen – controlat, controlada, control controlar, control, controlado
Convertí, convertixco, convertíxes, convertíx, convertím, convertíu, convertíxen convertir
Convidá – convido, convides, convide, convidém o convidám, convidéu o convidáu, convíden – convidat, convidada – convit invitar, convite, invitado, invitada
Convoyá  Hacer mucho agasajo a los visitantes
cop golpe
copiá, copio, copies, copie, copiém o copiám, copiéu o copiáu, cópien – copiat, copiada, cópia copiar, copia, copiado
coranta cuarenta
corbata, corbates corbata, s
corda, cordes cuerda, s
Cordé  Cordero
cordé, cordés cordero, s
cormull, omplí algo a cormull colmo, lleno del todo
cormull, a cormull, ple hasta dal, caramullo en aragonés lleno hasta el borde
Corp , corb Cuervo
corre, córrego, corres, corre, correm, correu, corren correr
Córre, córres – (me) córrego, córres, córre, corrém, corréu, córren – corrén (gerundio) – corregut, correguda (tamé carrera), corregudes de sacs, de bous, - si yo correguéra, correguéres, correguére, correguérem, correguéreu, correguéren – yo haguera corregut, tú hagueres corregut, - yo correría, correríes, correríe, correríem, correríeu, correríen correr, corrido, corrida, corriendo, si yo corriera o corriese
Corregí, corrigí – corregixco, corregíxes, corregíx, corregím, corregíu, corregíxen – correcsió, corregit, corrigit, corregida, corrigida corregir, corrección
Coscurro , Un coscurro de pa y olives Trozo de pan, normalmente el canto
Cosí, Cosina, cusí, cusina / contra mes cusins, mes a dins Primo, prima / cuanto más primos, más adentro
costá, váldre – aixó val 10 euros, aixó coste 10 euros – ha costat 5€, me coste 10€, cuán val este magre? 15€/kilo - costar (valer)
cotó ( de minuts diem cotón) algodón
coure, coc, cous, cou, coem, coeu, couen cocer
cóvec (carré de Ráfels) ?
creá, fé – creo, crées, crée, creém, creéu, créen – creat, creada, creán (gerundio) – si yo creára, creáres, creáre, creárem, creáreu, creáren – si yo haguera creát – yo crearía, crearíes, crearíe, crearíem, crearíeu, crearíen - crear (hacer), creado, creada, creando, creara o crease etc
Creixe - creixca, creixques, creixque, creixcám, creixcáu, créixquen – creixco, creixes, creix, creixém, creixéu, créixen crecer
Créixe – yo creixco, créixes, creix, creixém, creixéu, créixen – creixcut (un chiquet, lo pa), creixcuda (del riu, una mosseta) – si yo creixquera, creixqueres, creixquere, creixquérem, creixquéreu, creixquéren – yo creixería, creixeríes, creixeríe, creixeríem, creixeríeu, creixeríen – creixén (gerundio) crecer, creciendo, crecido, crecida
cremá, cremo, cremes, creme, cremem o cremam, cremeu o cremau, cremen quemar, cremar antiguo
cremá, cremás – yo (me) cremo, cremes, creme, cremém o cremám, creméu o cremáu, crémen – cremat, cremada Quemar, quemado, quemada, quemazo
Crestá la mel del eixám, de la bresca (sera de les abelles) sacar la miel del enjambre (cera de las abejas)
Créure – crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – cregut, creguda – si yo creguera, cregueres, creguere, creguérem, creguéreu, creguéren – yo creuría, creuríes, creuríe, creuríem, creuríeu, creuríen – yo mu haguera cregut - creén (gerundio) creer, creído, creída, creyendo
creure, crec, creus, creu, creém, creéu, créuen – crega, cregues, cregue, cregám, cregáu, créguen – cregut, creguda Creer – creído, creída
criba, aré, sedás, porgadora criba, cedazo,
cridá gritar
Cridá – crido (quirdo), crides (quirdes), cridém o cridám (quirdém o quirdám), cridéu o quirdáu, críden o quírden – cridat, quirdat, cridada, quirdada – si yo cridára, cridáres, cridáre, cridárem, cridáreu, cridáren – te hauría cridat – si me hagueres cridat - llamar a alguien (por teléfono también)
Crusá – cruso, crúses, crúse, crusém o crusám, cruséu o crusáu, crúsen – crusat, crusada – si yo crusara, crusares, crusare, crusárem, crusáreu, crusáren – yo haguera crusat – yo crusaría, crusaríes, crusaríe, crusaríem, crusaríeu, crusaríen – CREU (cruz) cruzar, cruce, cruz, cruzada, cruzado, cruzaría, cruzarías, cruzara o cruzase
cuatre cuatro
Cubrí – cubrixco, cubríxes, cubríx, cubrím, cubríu, cubríxen – cubert, cuberta – si yo cubriguera, cubrigueres, cubriguere, cubriguérem, cubriguéreu, cubriguéren – cubrín (g) cubrir, cubierto, cubierta, cubriendo
cuc, cucs / cagá lo cuc gusano / sanar de una enfermedad (digestiva)
cuerno, cuernos, baña, bañes cuerno, cuernos
cuina cocina
cuiná cocinar
cuiná, cuino, cuines, cuine, cuinem, cuineu o cuinau, cuinen cocinar
Cuisa, Cuixa, cuissa Muslo
cuixí almohada
cullerot renacuajo
cullí la cullita o cullida, cullgo, culls, cull, cullim, cullíu, cullen – cullit, cullida recolectar
cuñat, cuñada cuñado, cuñada
cuquet gusanillo
cusí, cusgo, cuses, cus, cusim, cusiu, cusen coser
cusigañes, cusigolles, pesiguañes, pesigolles, gochet (La Fresneda), Cussigañes, Pessiguañes, Pessigolles, Cosiguañes, Cosigues, cosiguetes, cossigoletes, cosigoletes cosquillas
Dalla, dalles guadaña
Denegá – t´hay dit que no denegar
depéndre de – yo depeng de, depenc de – depéns, depén, depender
desaparéixe desaparecer
desarrollá desarrollar
descansá de no fé res descansar
DESCORCHOLÍ, despullat, en pilotes, en piloteta (Litera) desnudo, en pelotas, en cueros
descriure describir
descubrí descubrir
desleí, dissoldre, desfé deshacer, disolver
desmanegat, desmanegada (una cosa, persona, sense mánec) deshecho, cansado, destartalado
después después
dessichá, dessich desear
dessidí decidir
Dessustansiat, dessustansiada Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia.
destruí, assolá, solsí, etc destruir
desullá la viña quitar los “ojos” de la vid, viña,
detestá no se diu, me fa vómit, me fa escrúpol, no me agrade gens, etc detestar
deu, Déu diez, Dios
Deu, diau diez
Deure – dec, deus, deu, debém, debéu, déuen – debut, degut, debuda, deguda – deuría – deguéra, deguéres deber
Devall, davall, deball, daball debajo
di decir
di, dic, dius, diu, diem, dieu, diuen decir
día, díes dìa, días
Dibuixá – dibuix dibujar
Dilluns , Dimarch , Dimecres , Dichaus, diviandres, dissabte, dumenche (Torrevelilla, Valjunquera), dimats, dijous, divendres, domenge días de la semana
dilluns, fabes a muns, dimats, fabes a grapats, dimecres, fabes seques, dijous, fabes en ous, divendres, fabes tendres, dissapte, fabes en recapte, domenge, lo moc te penje dicho con los dias de la semana y las habas
dirigí dirigir
Disabde , dissapte Sábado
discuti discutir
disfrutá, chalá, passáu be, disfrutar
dispará (fótre una escopetada) disparar
disseñá diseñar
dit (de la má), dits, dit del verbo di, dites Dedo, dedos - dicho, verbo decir, dichos
Diviandres , divendres Viernes 
dividí dividir
dixá dejar
Dixá - dixás, yo me dixo, dixes, dixe, dixém o dixám, dixéu o dixáu, díxen – dixat, dixada dejarse, dejar, dejado, dejada
doblegá doblar
dolén, dolenta, dolens enfermo, enferma
Dols, dolsa, dolsaina Dulce, golosina
Doná – dono, dones, done, doném o donám, donéu o donáu, dónen - donara, donares, donare, donárem, donáreu, donáren dar
Doná – dono, dónes, dóne, doném o donám, donéu o donáu, dónen – donat, donada – si yo donára, donáres, donáre, donárem, donáreu, donáren – yo donaría, donaríes, donaríe, donaríem, donaríeu, donaríen – donán (g) dar, dando, dado, dada
Dona, dones mujer, mujeres, esposa, esposas
donás cuenta, acatás darse cuenta
dormí dormir
dormí, dórmigo, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen dormir
dorondón, paora, broma, niebla, boira escarcha helada en los árboles
dos dos
dotse, dotsena, dotze, dotzena doce, docena
dragó dragón
Drap, los draps  Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.


Dret , dreta  derecho, derecha, de pie, derecho legal
dropina vagancia, ser vago
dropo, dropa, dropos, dropes vago, vaga
dropina pereza
dú – duc, dus, du, duém, duéu, dúen – dut, si yo duguera, dugueres, duguere, duguerem, duguereu, dugueren - vore verbo portá – DU sense tilde, dura llevar algo a algún sitio – duro, dura
Dumenche , domenge Domingo (día del Sol)
durá durar
églogues églogas
éissa esa
éisse ese
eixam de abelles, abella enjambre de abejas, abeja
eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixéco, eixéques, eixéque, eixequém o eixecám, eixequéu o eixecáu, eixéquen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecárem, eixecáreu, eixecáren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - levantar, alzar
eixecá, eixecás - me eixeco, te eixeques, se eixeque, mos eixecám, tos eixequéu, se eixéquen – eixecat, eixecada – eixecán (g) – eixecara, eixecáres, eixecáre, eixecárem, eixecáreu, eixecáren levantar, levantarse, levantando, levantado, levantada
eixérrit, fem, femé estiércol, estercolero
éixos, eixes, eixos, eixes esos, esas
eleméns, elemén elementos, elemento
Embassadó , embut Embudo
Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquém o embolicám, emboliquéu o embolicáu, embolíquen – embolicat, embolicada – embolicán / embolíca (imperatiu) Embrollar, confundir, liar
embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) atragantado, atragantada, mordisco de algo
embustero, embustera, mentirós, mentira (embuste) mentiroso, embuste, mentirosa, embustero, embustera
empalagá, empalagós, empalagosa difícil de tragar, empalagoso
Empastrá – empastrás – empástro, empástres, empástre, empastrém o empastrám, empastréu o empastráu, empástren – empastrán – empastrára, empastráres, empastráre, empastrárem, empastráreu, empastráren - empastrar, golpear, romper, etc
empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltém o empeltám, empeltéu o empeltáu, empélten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltárem, empeltáreu, empeltáren - Injertar, injertado, injerto
En tú / en ell / en mí / en ella / en vatros / en ells / en elles / en natros / en coche Contigo, conmigo, con ellos, con ellas, con vosotros, con nosotros / en coche, con coche
encará, concará, encarás encarar
encrusa y martell per a picá la dalla instrumento para repicar la hoja de la guadaña junto con el martillo
Endeñat  Herida infectada
Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...
enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen – enfilat, enfilada trepar, subir, dirigirse a
enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) enfadarse, enfadándose, enfadado, enfadada
Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. enganchar, engancharse, pelearse
enriure, men enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enriuen (vore riure) – enriénsen - reirse, reir, riendo
enrollá enrollar
ensanginada, ensaginada, sagí pasta con manteca (sagí) de cerdo, mantecado con anís, anissette
enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés encender, encendido, encendida, encendiendo
enseñá, mostrá, amostrá enseñar
Ensobiná , ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat, me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse
ensumá, aulorá - auloro, aulores, aulore, aulorém o aulorám, auloréu o auloráu, aulóren – aulorat, aulorada – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada oler
enténdre entender
entregá entregar
entrená entrenar
Entropessá, tropessá – yo (me) entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) tropezar, tropezando, tropiezo, tropezado, tropezón
Época, époques época, épocas
Erm , erma Yermo, yerma
esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren espantar
esbarrapardals, esbarrá pardals, estaquirot – espantapájaros espantapájaros, estaquirote ?
esbordá la viña, desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbodém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren quitar de la vid ramitas, junto a podar
escadors, d'escadors, escudors sin pareja, desparejado, que sobra de una suma
Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea, sobre todo los conejos
escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren abrirse de piernas, despatarrarse
Escaparrá  Echar de mala forma
escarransit, escarransida flaco y débil
Esclafá , esclafás – esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren Romper, escachar
Esclafitá , esclafí, esclafitada Bofetada / sonar fuerte
escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) oir, escuchar, oído, escuchado
escomensá comenzar
escomensá empezar
escriure escribir
Escudella , escudelles Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente.
Escurzó , escursó, escursóns víbora, víboras
esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen espeluznar, espeluznante
esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades casi helado de frío o con mucho miedo
esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa desván
esmolá, esmolet, home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen afilar, afilador
esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols milano (ave), cernícalo ?
espavilat, espavilada, espabilat, espabilada, espabil espabilado, espabilada, avispado, avispada
espentá empujar
espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) empujón, empujar, empujado, empujando
esperá, aguardá esperar
Espessá - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán espesar, espeso, espesado, espesa, espesada, espesando
Espígol, espigolá (buscá espígol) – espigolejá es buscá les ameles, olives de una cullita que han quedat al monte. lavanda, espliego
Espill, espills – espejismo Espejo, espejos – espejismo
espinac, espinacs, espinall, espinai, etc espinaca, espinacas
esplanissada (a la esquena), esplanissades manotazo (en la espalda), manotazos
espolsá (pols) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat Sacudir el polvo u otra cosa, polvo
Esportó , cartó de vime Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías
espullissá, despullissá, traure pullíssos podar, quitar chupones
esquella, esquelles, esquellotada, esquellot campana para vacas, esquila, esquilada (en una boda)
esquena, espala, Fondespala, Fuentespalda espalda, lomo, Fuentespalda
Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) estar, estando, estado, estada
establís establecerse
estall, a estall, a destall estajo, destajo, a destajo
estamordit, estamordida casi sin conocimiento (puede usarse a casi helado de frío)
Estenazes , tenasses, mordasses Tenazas
esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere tender (la ropa) – caerse
éstes, éstos estas, pronombre demostrativo, estos
estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió Amar, estimar, estimado, estimada, estimación
estisores, estirores, tisores, tirores tijera, tijeras
estolladó, estanca (que no dixe passá l'aigua) tajadera en una acequia
estopeng, estopenc, estopenca (carn) difícil de tragar, carne con fibras (jasco en aragonés)
estossolá, tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo, estozolarse, darse un gran golpe cayendo
estral, destral, estraleta, destraleta, astral, estrals, destrals, estraletes, destraletes, astrals Hacha, hachas
estrapalussi mucho ruido al caerse algo, vajilla, etc
estretí, fé mes estret estrechar
Estronchiná (troncho = trong de la col) Hacer o hacerse trizas
estudiá (adepéndre) estudiar
evitá evitar
examiná examinar
exigí exigir
existí existir
Éxit, éxits éxito, éxitos
exitá, excitá excitar
experimentá experimentar
explicá explicar
expresá expresar
extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extragera, estrangera extranjero, extranjera
extrañá extrañar
faba, fabes, fava, faves haba, habas
fach, fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) haya, hayedo / qué hago padre, sego o arranco ?
Falaguera, falagueres helecho, helechos
falcá, falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat, falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) acuñar, poner una cuña, tope / acuñando, poniendo una cuña
Falcó , falcóns Halcón, halcones
fam, gana / chiquet que badallae, tens son ? No, ting fam ! hambre
Fardacho , esfardacho (sargantana = lagartija) lagarto (lagartija = sargantana)
Farfallós , farfallosa Tartamudo, tartamuda
Farina , farines Harina, harinas
Fart  Harto. (De comida o entre otros conceptos).
fart, farta, acontentat harto, harta, lleno de comida
fasí, farsí, farsimenta embutir, embutido
fé aná usar, utilizar, emplear
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen dañar, hacer daño
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen hacer
feche, feches, fechet, fechets hígado, hígados, higadillo
Feis o Feix  Fajo de ramas o de mies.
Fem  Estiercol, fiemo
Fem, aná fén fem, femé, femera estiércol, fiemo, ir haciendo fiemo, estercolero
Femé  Estercolero
femella fémina, hembra
Fenaz , fenás Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno.
feo, fea feo, a
ferí herir
Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida herir, herirse - herido, herida
ferro hierro
festa, festes fiesta, s
feste fotre jódete
Figa  Mujer sosa y también higo, fruto de la higuera. / vagina, vulva
Figuera Higuera
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
fill, filla, fills, filles hijo, hija, hijos, hijas
Finestra Ventana
fito fito, poc a poc poco a poco
flama, flames llama
flare, flares monje, s,
flat olfato
flat, auló, tuf (mala auló), tufarrina, corrompina, pudina (del verbo putí) olor, sentido del olor, mal olor, hedor, tufo
fluix, fluixa, fluixos, fluixes flojo, floja, flojos, flojas
Foc , foguera fuego, hoguera
follanius persona que hurta los nidos, los huevos
Fondespala Fuentespalda
fondo, al fondo hondo, en lo hondo, en el fondo
fonoll hinojo
Forat  agujero
forca horca, herramienta
forcó (per a tallá romigueres en fals) pequeña horca hecha con una rama, forma de u delante, para cortar zarzas con hoz
formá formar
Fórnols Fórnoles
forro, forra (buit, buida) vacío, vacía
forrollat cerrojo, ferrojo antiguo
forsá forzar
forsut, forsuda forzudo, a
fort, forta, forts, fortes fuerte
fortins, Cabrera a Beseit fortines
fotre, fótego, fots, fot, fotem, foteu, foten joder, pegar, meter, muchos significados
fregí, frixgo, fregixes, fregix, fregim, fregiu, frixen freir
fregits, La Fresneda fritos, mote de La Fresneda
fréstec, furo huraño, el que huyedel trato con la gente, desaborío
Fuchí , fugí huir
fulla, fulles hoja
Fumarro , sigaro Cigarro
furo, fiera, fréstec animal no domado, salvaje, fiera, persona huraña
gabarrera, picaesquenes, picá esquena, gavarrera, rosa canina, escaramujo
gacho alcaudón, pegarrebordas
galet, beure al galet, beure en porró o cantrella sense chupá, desde una distansia beber en porrón o botijo desde una distancia
galipán ?
Gallarofa , ballarofa Envoltura de la mazorca del maiz
gamuños cojones como puños, es broma
gancho, qué enganche mes que un gancho ? Los collons de un mico, que enganchen com mil y pico gancho
Gañolá , gañolo, gañoles, gañole, gañolém o gañolám, gañoléu o gañoláu, gañólen – gañol llorar, quejarse, gimotear, lloriquear / gañir, aullar (perro, lobo)
garbí, garbinada (en núgols) Uno de los vientos
Garganchó  Garganta; todo el conducto de la tráquea
garnacha garnacha, tipo de uva
Garranchal  Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo.
Garrós  Persona o animal con las piernas torcidas
garsa (urraca) urraca
Garza , garsa Urraca
Gat, gata gato
gatera hueco para el gato en una puerta
gatina, gatera a Balears borrachera
gaviñet (no digau cuchillo) – gabiñet cuchillo
gemegá, gemego, gemegues, gemegue, gemeguém o gemegám, gemeguéu o gemegáu, geméguen – gemeg o gemec quejarse, gemir
gen (la) gente
gendre yerno
gens (gens ni mica) nada (de nada)
Gínjol, chínchol azufaifo, azofeifa, azofaifo, ​ Jujube, Chichindra, azufaifa, azofeifa, ​ jínjol, guínjol, jíjol (jíjoles en plural)
Ginoll, chinoll, ginolls, a ginollóns cullía codoñs rodilla
ginollada rodillazo
girá, giro, gires, gire, girém o girám, giréu o giráu, gíren – girat, girada, giro girar, giro, girado
gitam, dictamnus albus dictamo real, fresnillo
glera (riu, roca), riu sec ple de pedres cauce seco del río con pedegal
golpejá, colpejá, fótre cops, pegá cops golpear
golpejá, fótre cops golpear
Golut, goluda - laminero - llaminé, llaminera Goloso, golosa
Gorrino , gorrina, tossino, tossina, marrano, marrana, guarro, guarra, gorrindongo, guarrindongo, - porc, porca  Cerdo, guarro, marrano, asqueroso
gos, goz a La Codoñera, Torrevelilla perro
Goz , gos Perro
gra (sereal o de la pell) grano (cereal o piel)
grabá grabar
grabá, grabo, grabes, grabe, grabém o grabám, grabéu o grabáu, gráben – grabassió grabar
Grané , granés Granero, sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.
grapissos (de gra, grans) en el grano de cereal, trozos inservibles mezclados
grasiosa (de paperet, de papé, litines, soda, seltz) gaseosa (soda)
grava grava
grave grave
gualla, codorniu codorniz
guañá ganar
guardá guardar
gueña, gueñes embutido hecho con partes de la cabeza del cerdo
Guit  Que tira coces
guitarra (pa en oli de oliva, redó, aplanat) pan con aceite de oliva, forma redonda plana
guixes, guixa, guixera, farinetes, lo tramús es algo diferén // pataques, pataques, guixes y sigrons, qué bones, qué bones, qué bones que son. Viva la comare, viva lo balladó, viva la trompeta del siñó retó, (que minge xxx y cague meló) almorta, como un haba, gachas se hacen con harina de esta legumbre
gust gusto
habilitá habilitar
hasta hasta
home, hómens, homes, homenet (y cagamandurries) hombre, hombrecillo y cagabandurrias
identificá identificar
imaginá imaginar
importá importar
importá, aixó no te importe, aixó no te fot res, aixó no va per a tú, algo me importe, importán, importanta, importat (tamé verbo importá una mercansía) concernir, importar, importante, importado
incluí incluir
incrementá, aumentá – incremento, aumento, incrementes, aumentes, incremente, aumente, incrementém o incrementám, aumentém o aumentám, incrementéu o incrementáu, aumentéu o aumentáu, increménten, auménten – aumentat, incrementat, incrementada, aumentada - incrementar
Indicá – indico, indiques, indique, indiquém o indicám, indiquéu o indicáu, indíquen – indicat, indicada – si yo indicára, indicáres, indicáre, indicárem, indicáreu, indicáren – yo haguera indicat indicar, indicado, indicada, si yo indicara o indicase
Influensiá, influí – influixco, influíxes, influíx, influím, influíu, influíxen – influít, influída – si yo influiguéra, influiguéres, influiguére, influiguérem, influiguéreu, influiguéren – yo haguera influít – tíndre influénsia influenciar, influir, influencia
Informá – informo, informes, informe, informém o informám, informéu o informáu, infórmen – informat, informada – si yo informára, informáres, informáre, informárem, informáreu, informáren informar, informado, informada, si yo informara o informase
íngles, íngle, “entrecuix” íngle, íngles
Insensall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, de anous, avellanes, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha,   Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras.
íntegramen íntegramente
Intentá – intento, intentes, intente, intentém o intentám, intentéu o intentáu, inténten – intentat, intentada – si yo intentara, intentares, intentare, intentárem, intentáreu, intentáren – yo haguera intentat – yo intentaría, intentaríes, intentaríe, intentaríem, intentaríeu, intentaríen - intentar, intentado, intentada, intentaría, hubiese intentado
íntimamen íntimamente
introduí, embutí, farsí (rellená) introducir, embutir, rellenar
Ís, ix sale, verbo salir
íssen salen
ísses sales
íxe ese
íxen salen
íxes sales
ixí, eixí, ixco, ixes, ix, ixim, ixiu, ixen salir
íxques salgas
jabalí jabalí
jalá, minjá, fartás, empapussá, jalar, comer, “empapuzar”, hartarse
jónec, bou jove mol gort ternero muy gordo
Jopá  Marchar deprisa o sin decir nada
jugá, chugá – jugo, jugues, jugue, juguém o jugám, juguéu o jugáu, júguen – jugat, jugada – si yo jugára, jugáres, jugáre, jugárem, jugáreu, jugáreu - jugar, jugado, jugada, si yo jugara
jugá, jugo, jugues, jugue, juguek, jugueu o jugau, juguen jugar
jugadó aficionado al juego
La Fresneda La Fresneda / de fresno
ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell. ladruñán, Zorrilla de Valjunquera ? Cánio. Paraules de ell.
liberá, alliberá, libre – yo libro o lliro, libres o lliures, libre o lliure, librém o librám o lliurém o lliurám, libréu o libráu o lliuréu o lliuráu, líbren o llíuren – librat, librada, lliurat, lliurada liberar, libre, liberar
limitá, ficá límits – limito, limites, limite, limitém, limitéu, limíten – limitat, limitada – una fita entre dos finques o partissións partix (limite) dos termes, propiedats. limitar
Lladó, lladoné, lladons, llidó, llidons, llidoné, llironé, Llironèro en Azanuy, lledó, lledons, dilló, dillons, dilloné almez, latonero, latón
lladre (de lladrá un gos) ladrón (ladra un pero)
llansá, lo amelé ha llansat, ha tret flo, lo olivé ha tret uns empels, rechitos un árbol, sacar rechitos, flores.
llaó, llaós simiente, sembrar
Llaurá  Labrar
llavá, castellá, llavo, llaves, llave (rente) ?, llavem, llaveu, llaven lavar
llavadó, rentadó, llavadora, rentadora lavadero, lavadora
llegum, llegums legumbre, s
lleit (llet an algún poble) leche
llenguañissa, llonganissa, a Valjunquera fan una pasta de llenguañissa per a minjá crúa longaniza
llepá . Llaminé, golut, goluda lamer
llépol, llépola, llépols goloso, golosa
Llesca  Rebanada de pan
lleus pulmones, casquería
lligí – lligixco o llegixco o llixco o llixgo, lliges (lliches), llich, lligim, lligíu, lligen (llichen) – apichat, Vallchunquera : yo llechisco, lliches, llich, llechim, llechiu, llichen – lligit, lligida, lligits, lligides – si yo llixguera o llisquera, llixgueres o llixqueres, llixguere o llixquere, llixguerem o llixquerem, llixguéreu o llixquéreu, si ells llixqueren o llixgueren – yo haguera lligit en chapurriau antes si algú haguere escrit abans en chapurriau. leer, leído, leída, si yo leyese o leyera, etc
Llimpiá, rentá – llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem o llimpiam, llimpiéu o llimpiáu, llimpien – rento, rentes, rente, rentem o rentam, rentéu o rentáu, renten – si yo rentara, si yo llimpiara, etc Limpiar, lavar
llimpiá, llimpio, llimpies, llimpie, llimpiem, llimpieu, llimpien limpiar
llimpiesa limpieza
llimpio, llimpia, llimpios, llimpies limpio, a, os, as
Llit, llits  / a la taula y al llit al primé crit Cama
Llodo , fang Lodo, barro
Llop , lloba lobo, loba
llop, lloba, llops, llobes, llobet, llobeta, llobets, llobetes lobo, loba, lobos, lobas, lobezno, lobezna
Llum  / está com un llum Luz / estar loco
Llumera, travessé, viga, barró, viga de madera
Lluminaria  Luz intensa y brillante
lluñ, llun, alluñá, alluñás lejos, alejarse
Lo Papa de Roma parle chapurriau, cardenal Omella, de Queretes El Papa de Roma habla chapurriau
mano
má o ma, mans, maneta, manetes mano, manos, manita, manecilla
ma (possessiu, ma mare, man germana, man germanes) mi, mi madre, mi hermana
madalap,  madalaps colchón
Maestre, Mestre, maestres, mestres Maestro, profesor
Malcriat, mal criat; malcriada, mal criada; malcriats, mal criats, malcriades, mal criades,   malcriado
Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat Contrahecho, desgarbado, tipo deformado.
Malfurrá Malgastar o desaprovechar
mall // massa mazo
Maná – mano, manes, mane, manem o manam, manéu o manáu, manen – manat, manada - mando – si yo manara a casa meua, manares, manare, manárem, manáreu, manaren mandar, mandado, mandada, mando, si yo mandara, mandaras, etc


mánec, mánecs mango, mangos
Manejá – manejo, maneges, manege, manegem o manejam, manegéu o manejáu, manegen – manejat, manejada – si yo manejara, manejares, manejare, manejárem, manejáreu, manejaren manejar, manejado, manejada
Mangrana, mangranes; mangrané,  mangranés, mangranera,  mangraneres Granada, granado
manotada,  manotades manotazo
mansanilla, camomila manzanilla, camomila
mantecat, mantecats, manteca mantecado
Mantindre – yo manting o mantinc, mantens, manté, mantenim, manteníu, mantenen – mantingut, mantinguda – mantenimén mantener, mantenimiento, mantenido, mantenida
Marcá – yo marco, marques, marque, marquém o marcám, marquéu o marcáu, márquen – marcat, marcada, marca – si yo marcara, marcares, marcare, marcárem, marcáreu, marcáren – marcadó, marcadora, marcar, marcado, marcada, marcador
Mardá  Borrego para cubrir las ovejas
Mare , mama Madre
márfega, llit fet en barrallofes o ballarofes de panís cama hecha con restos de maíz
márfega, madalap ple de fullarasca de panís colchón de hojas de maíz
marge / fita es la pedra que separe dos finques, tres pedres normalmén Margen de las fincas.
Marmita, caldera, alambique si es per a destilá Pozal de cinc.


Mascle (vs femella) Semental, macho (vs hembra)
Matá, matám (a mí) yo (me) mato, mates, mate, matem o matam, matéu o matáu, maten – Si es fill se dirá Mateu, y si es filla mateula – matara, matares, matare, matarem, matareu, mataren – matarife, matadó, matadora, matadero, matadissa o matadina, matansa del gorrino (vore mondongo), matar, matado, matada, matarife, matadero, matanza del cerdo
matá, mato, mates, mate, matem, matéu o matáu, maten matar
Matacabra Granizo pequeño muy fino que cae en invierno.


Matarraña, riu, comarca Matarraña, río, comarca
Matraca , carraca, carrau
Persona que habla mucho / instrumento de madera que se tocaba en Semana santa

me fach agüelo
me hago viejo
mecha, mechero mecha, mechero, encendedor
meche, dotó, mechesa médico, doctor, médica
meche, mechesa, dotó, dotora médico, doctor
Medí - medixco, medíxes, medíx, medím, medíu, medíxen – medit, medida (mida es medida o talla en castellá) medir, medida, medido, talla
menejá, (me) menejo, meneges, menege, menegem, menegeu o menejau, menegen mover, moverse
menejá, menejá's menear, menearse
menescal veterinario
Mensioná – mensiono, mensiones, mensione, mensioném o mensionám, mensionéu o mensionáu, mensiónen – mensionat, mensionada, mensió mencionar, mención, mencionada, mencionado
mentí, di mentires – mentixco, mentíxes, mentíx, mentím, mentíu, mentíxen – yo dic mentires, dius, diu, diém, diéu, díuen – mentit mentir, mentido, mentira, mentiras
Menut , minut Entrañas del animal, pequeño, minuto
meu, meua, meus, meues mi, mis
michdía, michdiada mediodía, siesta
Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles !  Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne.
mico, mono mico, mono, primate
mil, milé mil, millar
Milló Mejor. También millón
milló mejor, millón
millorá, millorás – milloro, millores, millore, millorém o millorám, milloréu o milloráu, millóren – millorat, millorada – lo contrari, empijorá, pijó, pichó mejorar, mejorado, mejorada, contrario empeorar, empeorado, empeorada
minjá comer
minjá, minjo, minjes, minje, mingem o minjam, mingeu o minjau, mingen comer
minjá, minjo, minges, minge, mingém o minjám, mingéu o minjáu, míngen – que yo minja, minjos, minjo, mingém, mingéu, mínjon comer
minjat, minjada comido, comida
Mirá – miro, mires, mire, mirém, miréu, míren – mirat, mirada – si yo mirara, mirares, mirare, mirárem, miráreu, miráren – Míra ! Guaita ! mirar, mirado, mirada – mira ! (guaita es de guaitar, mirar)
Mocho, mocha Cualquier astado al que le falta la cornamenta
Modorro  Lunático
Mol pito  Inteligente, listo
mol, molta mucho
molá, aixó me mole molar, gustar algo, me mola
mola, moles muela de moler
mon, món mundo
mon pare no te nas, ma mare es chata, y un germanet que ting te un nas de pataca / mons germans mi padre no tiene nariz ...
mon pare, mon germá, mons germans mi padre, mi hermano, mis hermanos
Mondonguilla Albóndiga
monflorito hermafrodita
monjo, monjos monje, s
Monroch Monroyo
Moñiga ,  Boñiga  Excremento de asno, mulo, caballo
morena (del cul, almorrana), morenes morena, almorrana
morís, morís – yo me mórigo, tú te mors, mor, morím, moríu, móren – mort, morta, mortandat – si yo me moriguéra, moriguéres, moriguére, moriguérem, moriguéreu, moriguéren - yo me moriría, moriríes, moriríe, moriríem, moriríeu, moriríen morir, morirse, muerto, muerta, si yo me mueriese, murieses, etc
morís, yo me mórigo, mors, mor, morím, moríu, móren morirse
mos (mossegá), natres mos fem vells mordisco / nosotros NOS hacemos viejos
mos / mos fem vells mordisco / nos hacemos viejos
moscatell moscatel
moure, moure's, moc, mous, mou, movem, moveu, mouen mover, moverse
Móure, móures – (me) moc, mous, mou, movém, movéu, móuen – mogut (un choto es sel tamé está mogut), moguda (una femella en sel va moguda) – movimén mover, moverse, movido, movida, movimiento
movimén movimiento
Muermo  Torrevelilla: Persona que marea o que habla mucho? / persona muy parada, callada
Muixó, muixóns pájaro, pájaros
Muñí  Ordeñar
muñica muñeca de la mano
muscle hombro
múscul músculo
Náixe - naixco, naixes, naix, naixém, naixéu, náixen – naixcut, naixcuda – naixquera, naixquéres, naixquére, naixquérem, naixquéreu, naixquéren Nacer – nacido, nacida – naciera, nacieses, naciese, naciéramos, naciéseis, naciéran
nas, nassos, lo home dels nassos ve lo día 31 de desembre, y te tans nassos com díes queden al añ nariz, narices
natres, natros nosotros
Nessessitá – nessessito, nessessites, nessessite, nessessitém o nessessitám, nessessitéu o nessessitáu, nessessíten – nessessidat, nessessitat, nessessitada necesitar, necesidad, necesitado, necesitada
net, neta nieto, nieta
nevá, neve, neu, nevada nevar, nieve, nieva, nevada
Nina - nino – ninot Muñeca para jugar las niñas. - muñeco
Niquitós, niquitosa, neguitós, neguitosa Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillosa / nervioso, nerviosa
nit, anit, s'ha fet de nit noche, anoche
Niu, follanius Nido / el que deshace los nidos es “lo follanius”.
No cal y no caldrá  No hace o no hará falta
no cale patir, no cal patí, no patixques no hace falta sufrir
No me fa goch , no me chauche No me apetece
Nora / gendre Nuera / yerno
noranta noventa
Notá – noto, notes, note, notém o notám, notéu o notáu, nóten – (anotá se conjugue igual) notat, notada – si yo notara, notares, notare, notárem, notáreu, notáren – nota notar, nota, notado, notada, anotar
nou, nau nueve
núgol, núgols, nugolada, se anugole nube, nubes, se nubla, nublado
ña, ñan, ñabé hay, haber
ñabén habiendo
ñabénne habiendo
ñabíe había
ñabíen había (plural)
ñabut habido
ñaclada mordisco
ñague haya (haber)
ñaguere hubiera o hubiese
ñagueren hubiera o hubiese (plural)
ñagut habido
ñaulá gritar un perro, gemir
ñaurá habrá
ñaure haber
ñauríe habría
ñavíe había
ñervi nervio
ñervis nervios
ñirvi nervio
ñirviós nervioso
ñirviosa nervisosa
ñirviossisme nerviosismo
ñirvis nervios
ñisclets petardos valencianos muy fuertes
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, óbrin – ubert, uberta abrir, abierto, abierta
obrí, óbrigo, obris, obri, obrím, obríu, obrin – ubert, uberta, óbrim la porta, - aubrí, ubrí abrir
óbrigue que abra (abrir)
óbriguen abran
óbrili ábrele
óbrin abren
óbris abres
obtíndre, yo obting, obténs, obté, obtením, obteníu, obténen – obtingut, obtinguda – si yo obtinguera, obtingueres, obtinguere, obtinguérem, obtinguéreu, obtinguéren obtener, obtenido, obtenida, si yo obtuviese, si tú obtuvieses …
Ocurrí – me ha ocurrit, ni te se ocurríxque, si a mí me ocurriguére, ocurrénsia ocurrir (pasar) y cavilar, pensar, ocurrencia
Odiá - ódio, ódies, ódie, odiém u odiám, odiéu u odiáu, ódien – ódio - odiát, odiada – si yo odiára, odiáres, odiáre, odiárem, odiáreu, odiáren odiar, odiado, odiada, odio, odiara, odiases, odiase, odiásemos, odiáseis, odiásen
oferí, oferixco, oferíxes, oferíx, oferím, oferíu, oferíxen – oferit, oferida – oferimén, ofrenda ofrecer oferir, ofrenda, ofrecido
oít oído
Oli, olis Aceite
oliva, olives oliva, aceituna
oliva, olives, olivera, olivé oliva, olivo
olivé, olivera olivo
Olvidá - olvido, olvides, olvide, olvidém u olvidám, olvidéu u olvidáu, olvíden – olvidat, olvidada, olvit, ovlit olvidar, olvido, olvidado, olvidada
Omplí – ómpligo, omplis, ompli, omplím, omplíu, ómplen – omplit, omplida (vore verbo plená) – si yo ompliguera, ompligueres, ompliguera, ompliguérem, ompliguéreu, ompliguéren llenar/rellenar
omplí (plená es castellanisme pero se fa aná mol), ómpligo, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin llenar
omplí (plená, pllená), omplixgo, omplíxes, omplíx, omplím, omplíu, omplíxen, - omplit (plenat, pllenat) llenar
ómplis llenas (tú, llenar)
Onso, onsos oso, osos
óptimamen óptimamente
órbites órbitas
órden orden
ordená (desá se diu?) - ordeno, ordenes, ordene, ordeném u ordenám, ordenéu u ordenáu, ordénen – ordenat, ordenada, órden, órde ordenar, orden, ordenado, ordenada
órdens órdenes
orella oreja
orella, orelles oreja, s
ós hueso
óssos huesos
Ou huevo
ovella, mardá oveja, carnero
Ovella, cordé, borrego Oveja, cordero, ternasco, carnero
pan
Pa, per a para
pa (pa sopá, farem sopes) para cenar haremos sopas
Pá de pintadó, barra de pá, guitarra (en oli de oliva) pan de hogaza, barra de pan
pachorra, tindre pachorra tener pachorra, desgana
pagá, pago, pagues, pague, paguém o pagám, paguéu o pagáu, páguen – pagat, pagada, pago pagar, pago, pagada, pagado
pala pala
palla, pallissa paja, pajar
Palliza , pallissa Almacén para guardar la paja del trigo
Pam, pams Palmo, palmos
Panís, paníssos Maíz, plural
papa, pare, pares padre, padres, papá
papé, papés papel, papeles
Paraigües Paraguas
Pardal , pardals, pardalet, pardalets Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos.
Paréixe – pareixco, paréixes, paréix, pareixém, pareixéu, paréixen (aparéixe casi igual) – paregut, pareguda parecer, parecerse, parecido
parlá hablar parlar
parlá, parlo, parles, parle, parlem, parleu, parlen hablar
pas, pásses paso, pasos
passá - pásso, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada (si es una fruita, podrida) – passa, pásses pasar, pasado, pasada, paso, pasos
passá, passo, pásses, pásse, passém o passám, passéu o passáu, pássen – passat, passada, pas, passa, passes – ha passat – passára, passáres, passáre, passárem, passáreu, passáren pasar, paso, pasos – ocurrir, suceder
Passia  Contagio de gripe u otra enfermedad
pataca, pataques, pataquera, pataqueral patata, s, planta, plantación de papas
patejá, potejá, - patejo, pateges, patege, pategém o pategám, pategéu o pategáu, patégen – apichat: patecho, pateches, pateche, patechém o patechám, patechéu o patecháu, patéchen patear (en el culo, si es un balón es chutá – chutar – de shoot inglés), pisar
patí - patixco o patixgo, patíxes, patíx, patím, patíu, patíxen – no vull patí, díe un chiquet de Beseit cuan li van regalá un patí y ell volíe una bissicleta. Pos no patíxques o patíxgues li va di son yayo. Pati (patio) sufrir, patinete, patio
Pato, patos pato, ánade
Pebre, primentó, primentóns pimienta, pimiento, pimientos
pebre roch pimentón
Pedra, pedres Piedra, piedras
Pédre - perga, pergues, pergue, pergám, pergáu, pérguen – perg o perc, perds o perts, perd o pert, perdém, perdéu, pérden – perdut, perduda Perder – perdido, perdida
Pedrís, pedríssos, pub Pedris de Valderrobres pedrizo, piedra para sentarse junto a una casa
Peix, peixos pescado, pez, peces, pescados
pelleric, columna de pedra en una argolla per a gigá als lladres, delincuéns columna de piedra con argolla
Pellizc, pessic, pessigá Pellizco, pellizcar
péndre, preng, prens, pren, preném, prenéu, prénen – pres, presa tomar (y prender)
Pentiná, pentinás – pentino, pentines, pentine, pentiném o pentinám, pentinéu o pentináu, pentínen – pentinat, pentinada – pentinára, pentináres – pentinaría, pentinaríes Peinar, peinarse
Peñarroija, Penarroija de Tastavins, Pena-Roja Peñarroya de Tastavins
Peó, peóns Peón, peones
perdigó, perdigonera escopeta de perdigones
perdiu, perdigacho, perdigana perdiz, macho, cría
Permanéixe – permaneixco, permanéixes, permanéix, permaneixém, permaneixéu, permanéixen – permaneixcut, permaneixcuda permanecer
permití, permétre – permitixco o permitixgo, permitíxes, permitíx, permitím, permitíu, permitíxen – permetut, permitit, permetuda, permitida permitir, permitido, permitida
pertenéixe - pertenéixco, pertenéixes, pertenéix, perteneixém, perteneixéu, pertenéixen – si yo perteneixquera, perteneixqueres, perteneixquere, perteneixquerem, perteneixquéreu, perteneixquéren pertenecer
pesá, peso, peses, pese, pesek, peseu o pesau, pesen pesar
pésol, pésols guisante, guisantes
pesolaga, pesolagues, chiquets roins niños malos
Pessa, pesses pieza, piezas
pessigá, pessigo, pessigues, pessigue, pessiguém o pessigám, pessiguéu o pessigáu, pessíguen – pessic, pessigat, pessigada pellizcar, pellizco, pellizcado
Pet , llufa (sense soroll) Ventosidad, pedo, cuesco
Petoste Persona o cosa que sólo sirve para estorbo
Piau , peu, piaus, peus Pié, pies
pic y pala pico y pala
picá, pico, piques, pique, piquem, piquéu o picáu, píquen – picara, picares, picare, picárem, picáreu, picáren – picat, picada – picára – picaría picar
Pichó, pijó Peor , polluelo de la paloma, pichón
picho, pichos canica, canicas
Pichorret, pichorro en la boina, lo que sobresale
Pilá Pilar, virgen del Pilar, pilar de una casa
Pillá – pillo, pilles, pille, pillém o pillám, pilléu o pilláu, píllen – pillat, pillada – pillaría – pillára, pilláres - pillar
pillo, pilla pillo, pilla
pincho, pincha persona de buen ver
pipá, fumá fumar
pixá, pixo, pixes, pix, pixem, pixeu o pixau, pixen / me pixo mear, orinar / me meo
Pla, plana, les planes, los plans, lo planet (carré de Beseit, Constitussió) Llano, llana, llanura, llanito
planejá, planechá, fé un plan o un avión sense motor, planejo, planejes, planeje, planegém o planejám, planegéu o planejáu, planégen – planegat, planegada, planechat, planechada Planear, plan, planeado
plansó, abre que naix árbol que nace, para plantar
planté, abre, arbre árbol pequeño para trasplantar
ple, plena, plens, plenes lleno, llena, llenos, llenas
plená, pleno, plenes, plene, plenem, pleneu o plenau, plenen llenar
Plená, pleno, plenes, plene, pleném o plenám, plenéu o plenáu, plénen, - ple, plena, plenet, pleneta Llenar – lleno – llena
plorá llorar
Plorá – ploro, plores, plore, plorém o plorám, ploréu o ploráu, plóren – plorat, plorada – si yo plorára, ploráres, ploráre, plorárem, ploráreu, ploráren – haguera plorat llorar, llorado, llorada, si yo llorara, hubiese llorado
Poble, vila, lloc Pueblo
poc, poca poco
poc, poca poco, poca
podá, podo, podes, pode, podém o podám, podéu o podáu, póden – podat, podada podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar un árbol
podá, podo, podes, pode, podem, podeu o podau, poden podar
podé poder
pódre, pugué, - puc, pots, pot, podém, podéu, póden – pogut, pugut, si yo puguéra, puguéres, puguére, puguérem, puguéreu, puguéren – podría, podríes, podríe, podríem, podríeu, podríen – lo poder o lo podé poder, podido
podre, puc, pots, pot, podem, podeu, poden poder, verbo
Polde Dedo pulgar de las manos
Pollastre  Pollo grande de corral (de gallina)
polligana, llaurá a polligana, fa falta lo jau labrar con dos animales, con yugo
poma, mansana manzana, poma es castellano antiguo
poma, pomera manzana, manzano
pon puente
porgá, porgo, pórgues, pórgue, porguém o porgám, porguéu o porgáu, pórguen – porgadora pasar el grano por el cedazo para separar los “grapissos” y otras materias desechables
porro puerro, porro de fumar
porró porrón
Porró  Porrón para el vino u otra bebida 
Porta Puerta
porta puerta
Portá – porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portara, portares, portare, portárem, portáreu, portáren – portaría, portaríes, portaríe, portaríem, portaríeu, portaríen – portada traer, llevar - portá como portada es un puertazo
Porta, portes puerta, puertas
portá, porto, portes, porte, portém o portám, portéu o portáu, pórten – portada, portat, port, ports portar (llevar, traer algo), traído, traída, llevado, llevada, portes (correos)
portell, La Portellada (Matarraña, Teruel, Aragó) portillo, La Portellada
pos / idò en balear pues
posá, ficá, colocá poner, colocar
poste, pi, trong Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Pot  bote
pota pata, pierna
potá, verbo vomitá, potada, patada, poto, potes, pote, potem, poteu, poten patada, vomitar
preferí, preferixgo o preferixco, preferixes, preferix, preferím, preferíu, preferíxen – preferit, preferida, preferénsia preferir, preferencia, preferido
Preguntá – pregunto, preguntes, pregunte, preguntém o preguntám, preguntéu o preguntáu, pregúnten – preguntat, preguntada, pregunta, preguntón preguntar, preguntado, preguntón
preocupá, yo me preocupo, preocupes, preocupe, preocupám o preocupém, preocupáu o preocupéu, preocúpen – preocupat, preocupada, preocupassió preocupar, preocupado, preocupación
prepará, preparo, prepares, prepare, preparém o preparám, preparéu o preparáu, prepáren – preparat, preparada, preparassió preparar, preparado, preparación
presentá, presento, presentes, presente, presentém o presentám, presentéu o presentáu, presénten – presentat, presentada, presentassió (de la reina de festes) presentar, presentado, presentación
presioná, apretá, presiono, apreto, presiones, apretes, presione, aprete, presioném o presionám, apretém o apretám, presionéu o presionáu, apretéu o apretáu, presiónen, apréten – presionat, presionada – apretat, apretada (se pot pronunsiá la SS doble, pressioná) presionar
préssec, bresquilla, mullarero (Fraga) melocotón
Préssec , mullarero, bresquilla Melocotón
prestá, dixá dinés, fé un préstamo prestar (dejar dinero)
Preto  Tacaño y también fuertemente sujeto.
Prevíndre - preving o previnc, prevéns, prevé, prevením, preveníu, preveníxen – previngut, previnguda Prevenir, prevenido, prevenida
primé, primera primero, primera
primentó, primentoneres, primentonera pimiento, planta
primentó, primentons, primentonera pimiento, s, planta del pimiento
Probá – probo, probes, probe, probém o probám, probéu o probáu, próben – probat, probada (aprobá es igual) probar, probado, probada, aprobado, aprobada
produí producir produir
prométre, prometí – prometixco, prometíxes, prometíx, prometím, prometíu, prometíxen – promés, prometut, promesa, prometuda prometer, promesa, prometido
protegí, protegixco, proteger
proví, proveí – províxco o proveíxco, províxes, províx, provím, províu, províxen (proveíxen) proveer
pruna ciruela
pruna, prunera ciruela, ciruelo
pruna, prunera ciruela, ciruelo
publicá, publico, publiques, publique, publiquém o publicám, publiquéu o publicáu, pubíquen – publicat, publicada, públic publicar, público, publicado
pujá, pujo, pujes, puje, pujem, pujeu o pujau, pujen subir
pujá, puchá, pujo, pucho, pujes, puches, puje, puches, pugém, puchém, pugéu, puchéu, púgen, púchen – que yo puja, pujos, pujo, pugém, pugéu, pújon subir
pullís (rama), chupons, chit, rechito chupón de un árbol
pullís, pullísssos chupones de un árbol
Puncha  Pincha clavada en la carne
puñ puño
puñada puñetazo
puñetes, puñeta, Los de Queretes son gen de puñetes en la manga, muñeca, ropa
Purna  Chispa que salta del fuego
put put, puput (put, fa pudó), poput abubilla
put put, poput, puput abubilla
putí, aixó put y corróm, corrompina heder, corromper
que yo vinga, que tú vingues, vingue, vinguém, vinguéu o vingáu, vínguen que yo venga, vengas, etc
quedá, quedás, yo (me) quedo, quedes, quede, quedém o quedám, quedéu o quedáu, quéden – quedat, quedada quedar
queixás, yo me queixo, tú te queixes, queixe, queixém o queixám, queixéu, quéixen quejarse
Queretes Cretas
quixal, quixals muela, muelas (dientes)
rabosa (mote de Ráfels) zorra, zorro
rabosí (mote Valderrobres) zorro, mote del pueblo
radé, radera (últim es castellanisassió), radés, raderes último
Raim Uva o racimo de uva
raím, raíms uva, s
rama, branca rama
rascle rastrillo
ratera tampa para aves o ratones, cepo
recalsá poner tierra a las plantas
Recapte es lo "cocido" de la nostra terra. Un topí de fesols, en un tros de cansalada y coa o pota de gorrino, o un trosset d'os del cuixot, una borrifalda, butifarra de sang, un churís, chorisso, y unes pataques afegides a radera hora. Y, a voltes, a vegades, un grapat d'arrós. cocido (comida)
rechassá, rechásso, rechásses, rechásse, rechassém, rechasséu, rechássen – rechassat, rechassada, rechás rechazar, rechazado, rechazo, rechazada
Rechirá de temps , regirá cambio brusco del tiempo
reclamá, reclamo, reclames, reclame, reclamém o reclamám, reclaméu o reclamáu, reclámen – reclamat, reclamada reclamar, reclamado, reclamada
reconeixe, les rateres reconocer, buscar los cepos
reconéixe, reconéixco o reconec, reconéixes, reconéix, reconeixém, reconeixéu, reconéixen – recongeut, reconeguda (conéixe es paregut), - reconeiximén reconocer, reconocido, reconocimiento
recordá, enrecordássen, yo men recordo o men enrecordo, tú ten recordes o ten enrecordes, enrecorde, enrecordém o enrecordám, enrecordéu o enrecordáu, enrecórden – enrecordat, enrecordada – record recordar, recordado, recuerdo
reduí, reduíxgo o reduíxgo, reduíxes, reduíx, reduím, reduíu, reduíxen – reduít, reduída, reducsió reducir, reducción, reducido, reducida
reemplassá, reemplásso, reemplásses, reemplásse, reemplassém o reemplassám, reemplasséu o reemplassáu, reemplássen – reemplassat, reemplassada, reemplasso reemplazar, reemplazo, reemplazado
referí referir
reflejá reflejar
reflexioná reflexionar
Refredat , catarro Constipado
regá, rego, regues, regue, reguem, regau, reguen regar
Regalá (Torrevelilla) Derretirse el hielo, la nieve
regata grieta
regué, regadora reguero
relassioná, yo me relassiono, relassiones, relassione, relassioném o relassionám, relassioneú o relassionáu, relassiónen – relassionat, relassionada relacionar, relacionado, relacionada
rella, aladre arado, parte del
rellonge reloj
remoure los tissons, tissoná ? Remover los tizones del fuego.
remóure, remóc, remóus, remóu, removém, removéu, remóuen – remogut, remoguda – moure se conjugue igual remover, removido, removida
remugá, ovella, remastegá, parlá entre dens rumiar, hablar entre dientes
rendí, yo me redixgo o redixgo, tú te rendíxes, rendíx, rendím, rendíu, rendíxen (tamé es cansás mol) – estic rendit, está rendida – rendissió rendir, rendido, rendida, rendición
rentá, rento, rentes, rente, rentem, renteu o rentau, renten lavar
reñí, riñgo o reñixco, riñs o reñíxes, riñ, reñím, reñíu, reñíxen – ham reñit, un bufeteo reñit, una pelea reñida – enganchás en algú, tíndre una enganchada (vore enganchá) pelear, reñir a alguien, peleado, reñido
repatí, repatixgo o repartixco, repartíxes, repartíx, repartím, repartíu, repartíxen – repartit, repartida, repartissió repartir, repartido, repartición
repetí, repetixco o repetixgo, repetíxes, repetíx, repetím, repetíu, repetíxen – repetit, repetida, repetissió – una mentira com la corona catalano aragonesa repetida moltes vegades se pot torná verdat per als que su creuen tot. repetir, repetición, repetido, repetida
representá, represento, representes, represente, representém o representám, representéu o representáu, represénten – representat, representada (una obra de teatro) – representán representar, representado, representante
Reprobá – reprobat, reprobada reprobar, reprobado, reprobada
requerí, requerixco, requeríxes, requeix, requerím, requeríu, requeríxen – (estás mol) requerit, requerida requerir, requerido, requerida
Res  Nada, cabeza de ganado
respóndre, contestá, contesto, contestes, conteste, contestém o contestám, contestéu o contestáu, contésten – contestat, contestada – respong, respóns, respón, responém, responéu, respónen responder, respuesta, respondido
ressibí, rébre – ressibixco, ressibíxes, ressibíx, ressibím, ressibíu, ressibíxen – ressibit o rebut, ressibida o rebuda – ressibirás o rebrás recibir, recibido, recibida, recibo, recibí
ressultá, ressulte que – ressulto, ressultes, ressulte, ressultém o ressultám, ressultéu o ressultáu, ressúlten – ressultat, ressultada resultar, resultado
retó, móssen, mossén, ej. Mossén Enfoten rector, cura, mosén
retortigá, retortigat, retortigada, yo me retortigo lo turmell, tú te retortigues, retortigue, retortiguém o retortigám, retortiguéu o retortigáu, retortíguen Retorcer, retorcerse el tobillo
revelá, revelo, reveles, revele, revelém, reveléu, revélen – revelat (un carret, un secreto), revelada revelar, revelado, revelada
reventá, revento, reventes, - reventat (tamé un macho mol cansat de traballá), reventada, reventó reventar, reventado, reventón, reventada
Revindre  Volver a manar agua los manantiales / deshelarse
ribás ribazo
Ribaz , ribás Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo
riñó, fon del riñó del Pantano de Pena riñón, fuente del riñón
riu, rius, riuet, riuada, a la vora delriu no te faigues lo niu río / junto al río no te hagas el nido
riure, enriure, enríuressen, - yo men enric, tú ten enrius, ell sen enriu, natros mon enriém, vatros ton enriéu, ells sen enríuen – mon ham enrit reir, reído, reída
roba ropa
robá hurtar, robar
robá, robo, robes, robe, robem, robeu, roben robar
Robell Óxido
Robellat Oxidado
Roch , roija Rojo
roín, roína malo, mala
romé romero
romiguera, garrabera, gabarrera zarza
Rosigá , rossegá Hablar con disconformidad y sin parar
rosquilla, rosquilles rosquilla, rosquillas
rossegadós, rossegá, arrossegá Arrastrar – madera con caballos, percherones
rostí, rostixgo, rostixes, rostix, rostím, rostíu, rostíxen asar al fuego
rot, rotá, reglot Eructo, regüeldo
rotá, roto, rotes, rote, rotém, rotéu o rotáu, roten eructar
ruella, roella, ababol amapola
sabata, sabates zapato, s
sabé, sé, saps, sap, sabém, sabéu, sáben – sápiga, sápigues, sápigue, sapiguém o sapigám, sapiguéu o sapigáu, sápiguen, - sabut, sabuda Saber – sabut = sabio, sabia
sabé, sábre – sé, saps o sas, sap, sabém, sabéu, sáben – sabut, sapigut, sabigut, sabuda, sapiguda, sabiguda saber, sabido, sabida, sabio, sabia
sacsejá, sacsá – sacso, sacses, sacse, sacsém, sacséu, sácsen – sacsát, sacsáda (tamé es una trompada) sacudir, sacudido, sacudida
saduricha ajedrea
safarech, depósit, rentadó, llavadó, pica, bassa alberca, estanque
safrá (capsot), alguns diuen pebre roch, capsot azafrán (capsot es cabeza hueca)
Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera, zurda) // chiquet, sagala, mosset, sagalet, sagaleta chaval, chavala, muchacho, niño
sagí, ensanginada, ensaginada sebo, pasta con manteca y anís
saldá (una cuenta), saldo, saldes, salde, saldém o saldám, saldéu o saldáu, sálden – saldat, saldada saldar, saldado, saldada
salt salto
saltá, salto, saltes, salte, saltém o saltám, saltéu o saltáu, sálten – saltat, saltada Saltar, saltado, saltada
San Balandrán, sanbalandrán, samalandrán, samalamdrán, etc https://chapurriau.blogspot.com/2018/10/Samalamdran.html
sanfaina, chafaina
sanguango, singuango zanguango, desmañado, patoso, torpe
sarabastall ? alboroto sin órden ni concierto
Sargantaña , sargantana Lagartija
sarguera (vime) sargus, planta
sarmén, sarmens sarmiento, sarmientos, vid, viña, María Sarmiento se fue a cagar y se la llevó el viento
sarmén, sarméns, María Sarmén sarmiento, sarmientos, María Sarmiento
sarpada Lo que se puede coger con una mano.
sat, siat siete
sauló tipo de arena de roca caliza
seba, sebes, sebollot, sebeta, sebota cebolla, cebollas, cebollón; sebollot es el mote de Peñarroya de Tastavins
sebollot, sebollots, sebollota, sebollotes, mote de Peñarroija de Tastavins, Penarroija cebolla grande, mote de Peñarroya de Tastavins
sedás / aré es mes gran / criba Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar.
seguí, seguixco, seguixes, seguix, seguim, seguíu, seguixen – seguit, seguida (de una seguida, de una tongada) seguir, seguido, seguida (de una vez)
sel, sels celo, celos

sembrá: sembro, sembres, sembre, sembrem, sembréu o sembráu, sembren sembrar
sen, sentená cien, centenar
sená, sopá cenar
sentá, sentás, assentá, assentás, yo me assento, tú te assentes, assente, assentem o assentam, assentéu o assentáu, assenten – assentat, sentat, sentada, assentada, assentadet, assentadeta sentar, sentado, sentada
sentí, séntigo o sentixgo o sentixco, sens o sentíxes, sen o sentíx, sentím, sentíu, sénten – sentit, sentida sentir (de sentimiento) oír, escuchar
señal, de tráfic señal, de tráfico
separá, separo, separes, separe, separém o separám, separéu o separáu, sepáren – separat, separada, separassió separar, separación, separado, separada
séquia acequia
séquia acequia
sequía, falta de aigua sequía
sera cera
serp, serps serpiente, culebra
sers cierzo
Serva  Fruto del azarollo (acerolo, serval)
servesa cerveza
Serví, servixco, servixes, servix, servím, servíu, servíxen - servissi Servir – servicio
serví, servixco, servíxes, servíx, servím, servíu, servíxen – servit, servida, servissi servir, servicio, servido, servida
setanta setenta
sibada cebada
sigarro, fumarro cigarro
significá, volé di – aixó vol di X – aixó signifique significar
simén cemento
sincuanta cincuenta
síndria, sandía sandía
sing cinco
sis seis
sistellé, sistellera, sistella cestero, cestería, cesta, cesto de mimbre
sixanta sesenta
sobreviure, sobrevivixco, sobrevíus o sobrevivíxes, sobrevíu, sobrevivím, sobrevivíu, sobrevivíxen – sobrevivit, sobreviscut, sobrevivida, sobreviscuda sobrevivir, sobrevivido
sogra suegra
soll del gorrino, eau de la soll (colonia) cuadra del cerdo
soltá, amollá, afluixá – amollo, amolles, amolle, amollém o amollám, amolléu o amolláu, amóllen – amollat, amollada – afluixo, afluixes, afluixe, afluixém o afluixám, afluixéu o afluixáu, aflúixen – afluixat, afluixada Soltar, aflojar
soltá, solto, soltes, solte, soltém o soltám, soltéu o soltáu, sólten, que yo solta, soltos, solto, soltém, soltéu, sólton – solt, solta, solts, soltes soltar (también soltar – sacar las ovejas) – suelto, suelta, sueltos, sueltas
sombrero sombrero
soná, ha sonat, sonán, sonen les onse del matí, ara toquen les onse, la orquesta sone be – sono, sones, sone, soném o sonám, sonéu o sonáu, sónen sonar
sonriure - sonreixco o sonric, sonreíxes o sonrius, sonreíx o sonríu, sonreím, sonreíu, sonríuen o sonreíxen - riure sonreir
Soqueta // guan de fusta per a segá en fals, falz / soc (zueco) Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz.
sorollá, yo me sorollo, sorolles, sorolle, sorollém o sorollám, sorolléu o sorolláu, soróllen – soróllat (móute) agitar, mover, moverse
sort, sorda sordo
Sostobá  menear repetidamente
suc, suquet jugo, zumo
sucarrat (mote de Monroch) socarrado, tostado, quemado
Sucre, sucrera Azúcar, azucarero
sugerí, sugerixco, sugeríxes, sugeríx, sugerím, sugeríu, sugeríxen – sugerit, sugerida sugerir
sumá, sumo, sumes, sume, sumém o sumám, suméu o sumáu, súmen – sumat, sumada, suma sumar, suma, sumado
Suministrá - suministro, suministres, suministre, suministrém o suministrám, suministréu o suministráu, suminístren – suministrat, suministrada suministrar
suposá, suposo, suposes, supose, suposém o suposám, suposéu o suposáu, supósen – supost, suposta, suposat, suposada suponer, supuesto, supuesta
Surrac, serrucho, serra (vore tronsadó per a dos persones) sierra, serrucho
tacat, taca con heridas internas, manchado
taleca, talega Saco de lana para llevar o guardar cosas.
Tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen - cortar, cortado, cortada, cortando
tallá, tallo, talles, talle, tallem, talleu o tallau, tallen / tall, tallada, tallá cortar / corte, tajo (tb de trabajo), tajada (carne)
tan, tanta tanto
tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
tancá, tanco, tanquew, tanque, tanquem, tanqueu o tancau, tanquen cerrar
Taragaña  telaraña
taronja, taronges naranja, naranjas
Tarquín  Cieno, Barro sucio
tartí Chistar, respirar.
tascó cuña para partir leña
tassa vaso
taula, taules mesa, mesas
Teix, fon del teix tejo, fuente del tejo
tellat, teulada tejado
temó, po, yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat miedo, temor
tenedó tenedor
terra, tiarra a Valjunquera tierra
Teruel Teruel
timó tomillo
Timó  Tomillo
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar (alguna cosa)
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada (la una ben tocada) tocar, tocado, (la una, hace rato que ya ha sonado la campana O una (mujer) bien tocada)
Tocadura , llaga herida en un caballo por roce, llaga
toll, al riu, pou de aigua mes o menos fondo poza del río
tomata tomate
tomata, tomates, tomatera tomate, s, planta
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
Tongada, fe algo a un tems Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo.
tonto, borinot tonto
Toquitiá , toquetejá Sobar, manosear
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada retornar, devolver, devuelto, devuelta
torná, torno, tornes, torne, torném o tornám, tornéu o tornáu, tórnen – tornat, tornada volver (tornar en aragonés y castellano antiguo), vuelta, vuelto
torpe Poco diestro o habilidoso en un oficio.
torpe, zapo (Torrevelilla etc) Sapo, persona torpe, desmañada.
torpe, patós, encantat Persona desmañada, torpe
Torrá, torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, tostada, tostado, mote de Torre del Compte o Comte
Torsó, cólic Cólico a personas y animales.
tort, torta tuerto (con un solo ojo funcional)
tortella, tortelles tortas (pastas)
Torterol, torterols, turmell, turmells tobillo, tobillos
tosca, roca calissa, cals, tosquera, toscá tipo de roca caliza, típica en Beceite
Tozoló, tossoló, tossolada Golpe contra la frente, tozolón
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada trabajar
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada mover, trasbalsar, trajinar, traficar, trajín, trajinado
tramús, tramussos, llegúm altramuz (legumbre)
trascolá, vi, trafegá trasbalsar el vino
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar, trato, tratado, tratada
traure, trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – tret, treta sacar, sacado, sacada
Treball, traball Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper, roto, rota
trenta treinta
tres, tresena tres, grupo de tres personas
triá Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado.
Triá  Separar, elegir
Triá  elegir
Triá  escoger
tripons, collons, tripó, triponet testículos, casquería
trit, tridet pulverizado, fino
Trobá  Encontrar
Trobá  Encontrar
Troná Tormenta
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronca Parte del tronco de un árbol cortado.
Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas.
Tronzadó , tronsadó, pa tú pa mí Sierra grande para cortar troncos
trucha trucha
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas, tía revientatortillas
tubo, tubería tubo, tubería
Tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina tufo, Olor fuerte y molesto en el ambiente
turmell tobillo
ull, ulls ojo, ojos
úlseres úlceras
últimamen últimamente
umbría, mas de la umbría Beseit, umbrieta (Antolí Tello) Umbría, ladera orientada al Norte.
un, una Uno, una, un
unflá, unflo, unfles, unfle, unflem o unflam, unfleu o unflau, unflen hinchar
Ungla, ungles uña, uñas
uní, ajuntá, chuñí a Valjunquera (una parella de machos o yegües) – uníxco, uníxes, uníx, uním, uníu, uníxen, - unit, unida – ajunto, ajuntes, ajunte, ajuntém o ajuntám, ajuntéu o ajuntáu, ajunten – ajuntat, ajuntada unir, juntar, ajuntar, cierra la puerta (ajunta la porta)
únic único
únics únicos
úspen fuera de ahí! Vete!
utilisá, fé aná, yo fach aná, yo utiliso, utilises, utilise, utilisém o utilisám, utiliséu o utilisáu, utilísen – utilisat (fet aná, empleát), utilisada usar, utilizar, utilizado, usado
útilmen útilmente
Útils – inútils Útiles – inútiles
Valderrobres, Valdarrores a Beseit Valderrobres
valén, valenta, valéns, valentes valiente, valientes
Valénsia Valencia
Vara, vares vara, varas
Vatres , vatros Vosotros, vosotras
ven, vens viento, vientos
véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta vender, venta, vendido, vendida
vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda vencer, vencido, vencida
ventá, vento, ventes, vente, ventem, venteu o ventau, venten tirar paja con grano al aire, viento
ventadó, ventá les olives instrumento para separar las olivas de hojas y ramitas
ventallot, mastegot golpe, sopapo
ventolina mucho viento
verdang vara para golpear (pene)
vesprá, vesprada, tarde, al tardet tarde
vestí, vestís, yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida Vestir, vestirse, vestido, vestida
Vi / si estos barrangs de aquí, baixaren tots plens de vi ! vino / barrancos, llenos
viachá, viacho, viaches, viache, viachém o viachám, viachéu o viacháu, viáchen – viachat, viachada, viachán, viache viajar, viaje, viajado, viajante (mercader)
Vidre, vidres, toll del vidre cristal
Vila, lloc, poble Villa
vilero, classe de muixó que habite a les viles gorrión
Vin, vintena (20) Veinte, veintena
vinagre, vi agre vinagre, vino agrio
vingut, vinguts, vinguda, vingudes venido, venidos, venida, venidas
vindre : ving o vinc, vens, ve, venim, veníu, venen venir
Viquiari o Vicari  Cura párroco. (De la palabra Vicario).
visitá : visito, visites, visite, visitem o visitam, visitéu o visitáu, visiten – visitat, visitada, visita visitar, visitado, visita
vista; vore : yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, veuen vista, ver
Viu, viva, vivet, viveta vivo, viva (avispado, avispada, inteligente)
viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren vivir
volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol volar, volado, vuelo
vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda querer (amar)
vomitá, traure los feches, potá, bossá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) vomitar
vore, vech, veus, veu, veem, veeu, veuen ver
votá, voto, votes, vote, votem o votam, votéu o votáu, voten – votat, votats, votada, votades; vot o voto, vots o votos. votar, voto, votado, votada
vuit, 8, 2 vuits (forro, forros) ocho (vacío)
vuitanta ochenta
yayo, yaya (agüelo, agüela) abuelo, abuela (viejo, vieja)
yo, tú, ell, ella, natros, natres, vatros, vatres, ells, elles / mosatros, mosaltros pronombres personales, mosatros = nosotros
Zaboc, saboc Memo, iluso
Zapo, sapo sapo
Zarrio, sarrio  Trasto, Cacharro, Trapo sucio
Zoquet a Torrevelilla, soca, soquet, soquete Zoquete, poco inteligente
Zurriaca, suriaca, surriaca, correrá la suriaca; suriaco es lo mote de Roda de Valderrobres Látigo para estimular a las caballerías (zurriaga)
Zurriaga cast., xurriaca cat. De surriyác, "funis" en R. Martín.
(Pone en https://dle.rae.es/zurriaga Del ár. hisp. surriyáqa, quizá de or. prerromano; cf. vasco zurra 'paliza' y aga 'palo'.