Mostrando las entradas para la consulta Silvia Vidal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Silvia Vidal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 26 de junio de 2018

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta Aragonesista (catalanista)

Silvia Dilla Vidal, Valderrobres
 
Silvia Dilla Vidal, Valderrobres, CHA, Chunta aragonesista, catalá, Pompeyo Fabra Som CHA, Chunta Aragonesista
 
 
Mol be, Silvia Dilla Vidal , dius y escrius meua, encara que mols atres fan aná o empleen o usen normes segóns lo criteri de un tal Fabra, en les que no tothom está de acuerdo perque va fé la gramática tal com li va pareixe, per a intentá diferensiá lo catalá barceloní de valensiá, mallorquí, ocsitá, castellá y catalá anterió an ell. Fach aná la gramática que hay adeprés al carré y a casa, y una ortografía del chapurriau moderna.
 
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta
 
 
No dius filòlec, ni apòstrof, y sen de Valderrobres tampoc deus dius això, dius aixó, eres filóloga de inglés com yo, filología inglesa, no anglesa.
Per sert, sompa, a vore si saps quí ere "oc e no", rey de Inglaterra.
 
Silvia Dilla Vidal, boda Boda de Silvia Dilla Vidal en (o amb) CHApulín Morenet.
 
Encara que no u fores, sabríes que los que van ficá lo cartel del día de la huelga feminista al ajuntamén, a l'ajuntament ( sé fé aná lo apóstrofe y ademés ting lo mitjà de valencià y hay fet examens de catalá de nivell C y los hay passat)
NO van escriure en lo que tú consideres catalá de Aragó y yo considero chapurriau.
Qui defense la que considere la seua llengua de estes maneres me pareix que cau en un sense sentit extrem:
 
Van escriure si nosaltres ens aturem, el món s'ature. 
 
Lo verbo aturá, aturar en aragonés, me pareix mol be, pero nosaltres, ens, el, NO u diem y no u escriurem. Tú dius ya y escrius JA. Ta yaya sirá pos "la teva iaia".
 
La ç del provençal dónala per perduda en chapurriau, com a mol si algú escriu Barça, equip de la siudat de Barchinona. Cuan torno a dis Barchinona yo escriuré Vall-de-Roures, milló encara, Valdarrores, com se díe a Beseit. Cuan me sitos no escrigues perquè perque yo no u escric may aixina en chapurriau.
 
Lo vamos del final no es massa catalá, pero sí que se diu a Valderrobres.
 
Silvia Dilla , Valderrobres
 
Algúns del delta y datres de Tortosa pensen que los están cambián la seua parla.
 
la nostra parla del delta
 
chapurriau
 
 

Disli al teu amic o conegut Alejandro Romero Rivases lo apotecari que si ell pot cantá cansonetes al PP de Huesca en los Draps de Peñarroija de Tastavins diénlos feixistes y parlá mal de mí en pro etarres com un tal Franchi Farmer Gabon Irunya al muro de Carlos Rallo Badet, yo puc parlá en falangistes al meu grupo, ni u amago ni ting perqué.

No es mes que yo, o sigue, segóns la captura que ting, es una persona tóxica. Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.



Alex Romero Rivases , Es vergoña. Es lo contrari a la educassió. Es lamentable. NO ES RES.
Dani Vives Albesa , a Fondespala, Foz Espalla, se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí. Igual u vas adependre de Bola de Drac (bola de dragó a Fondespala) a TV3 al mateix tems que Krilin díe "m'ha xuclat la sang com si fos orxata", m'ha chupat la sang com si fore horchata a Fondespala.
 
 
 
Dani Vives Albesa , a Fondespala se diu fins i tot ? No, pero a Cataluña, aon vius sí.
Lo vostre amiguet Marcel Pena o Markel Bringuè de La Llitera pot ficá lo meu nom sansé, enllás a la meua web personal, y yo no puc ? Home, tos consideraba mes liberals.



Per dí les verdats se perden les amistats, pero les amistats que no existixen no se poden pédre.



Ay, drapets, cuan algú fa aná la seua libertat de expresió y no tos agrade, entonses tos traeu les caretes de moderns y demócrates. Algúns ya no la portáeu.



 
 
 

 

Han tardado poco en quitarse la piel de cordero....
 
https://www.facebook.com/profile.php?id=51687756846&ref=br_rs
Chunta Aragonesista, que con sus dos diputados ostenta la recién creada Dirección de Política Lingüística del Gobierno de Aragón condiciona su apoyo al Ejecutivo aragonés a reconocer el catalán como lengua propia de Aragón, sigue dando muestras de su catalanismo y servilismo político a los nacionalistas catalanes.
 
Esta vez lo comprobamos a través de sus juventudes políticas, Chobentú Aragonesista, que en su web definen el Aragón oriental como “comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón”. No solo eso, reconocen los Països Catalans “Catalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse” e incluso cuestionan que los ciudadanos de las comarcas orientales sean aragoneses “derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen”. Puyalón de Cuchas o mejor de cucarachas.

Purna

---------------
No voy a poner el enlace, ya que no voy hacer publicidad de quien no comparto su visión de Aragón y su opinión de una parte de mi Tierra, visión que por otra parte es minoritaria en Aragón y en el mismo Aragón oriental. Pero si os voy a poner algunas de las frases que muestran sus intenciones.
* Una tierra en la que vive un montón de gente que tiene como lengua el catalán y que ha sido objeto de presión política por un lado, pero también de una interesada colonización españolista y etnocidio cultural por parte de la otra.
* …....... defendiendo la catalanidad de las comarcas asentadas entre el Segre y las Nogueras y, a la par, defendiendo el derecho a expresarse del pueblo catalán.
* Conflictos políticos (como el de los bienes o las leyes de lenguas con intenciones exterminadoras), azuzados por el establiment mediático aragonés y defendidos por el nacionalismo español del pensamiento único para colonizar políticamente, han calado a este lado del Segre,
* Hace unos días, en la Diada, sin ir más lejos, las dos fuerzas políticas aragonesas que defienden estas dos premisas, en un continuado conflicto, se sentaron en la misma mesa y firmaron un documento conjunto, bajo la mirada de ERC y de la CUP.
 
Pau, ordre, treball i disciplina. Aixó és el nacionalsocialisme. Partit Nacionalsocialista catalá.
 
* Catalunya, els Països Catalans, serán lo que quieran ser como pueblo, deben tener derecho a decidir y a autodeterminarse. Pero este derecho no es un derecho diferente ni superior al derecho de los aragoneses para autodeterminarse, ni el derecho de ambos es un derecho superior al derecho de los habitantes de las comarcas catalanófonas que administrativamente hoy pertenecen a Aragón de decidir si quieren ser aragoneses o catalanes. Hablen lo que hablen.
* Entender que lo mejor del bocata, como cantaban Ixo Rai!, estaba dentro, que se trata de desmontar un modelo de Estado caduco e impuesto por la burocracia postfranquista.
 
 
---------------
Ya sabéis: cuando algo no te guste, no digas que es democrático, simplemente di que es postfranquista. También es bueno conocer que partidos que se fanatizan de decir ser aragoneses, digan después de reunirse con ERC y CUP que parte de nuestra Tierra milenaria, ahora es de Aragón solo administrativamente “manda huevos”. Por ultimo, aunque podría decir mucho más, esta claro que quienes reclamamos nuestro Patrimonio expoliado como botín de guerra, resulta que ahora estamos influenciados por el nacionalismo español, “pa cagarse”.
 
catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo
 
Me encanta que digan toda esta serie de chorradas, de este modo sólo conseguirán ser siempre una minoría y quienes no compartamos sus tonterías, meros españolistas, típico de lo democrático que es hoy en día la extrema izquierda. Todavía no se han enterado que todos los Países y pueblos que llevan la estrella roja como símbolo, “HAN FRACASADO”. Aragón no quiere ideas obsoletas y fracasadas.
 
¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?

viernes, 4 de septiembre de 2026

Vermelh, Vermel, Vermellet, Vermelheza, Vermelho, Vermillon, Vermeillon, Vermelhejar, Vermelheiar

Vermelh, Vermel, adj., vermeil.
Prat me semblon vert e vermelh
Eissamen com lo temps de mai.
B. de Ventadour: Era non vei.
Les prés me semblent verts et vermeils également comme le temps de mai.

Chapurriaudín; (chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Aus, tu que as draps e pelhas
E vezes de freg vermelhas
Las gens.
(chap. Sens (escoltes), tú que tens draps y pells y veus de fret roiges les gens.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui as draps et fourrures et vois de froid les gens vermeilles.
Subst. Era revironada de polpra e de vermel. Trad. de l'Apocalypse, ch. 17.
Était environnée de pourpre et de vermeil.
CAT. Bermell. ESP. Bermejo. PORT. Vermelho. IT. Vermiglio.
(chap. Roch, rochos o roijos, rocha o roija, roches o roiges.)

Rochos (agüelo Sebeta)

2. Vermellet, adj. dim., vermeil.
(chap. Bell nas y boques roigetes o rochetes.)
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Beau nez et bouches vermeilles.
IT. Vermiglietto. (chap. Roiget o rochet com Carlos Rallo Badet, roigets o rochets com los ascumites, roigeta o rocheta com la Silvia Dilla Vidal de la CHA, roigetes o rochetes com les sossialistes, comunistes, republicanes. 
A Arnes existix lo mote : cara colorada o roija.)

Silvia Dilla Vidal, jotera, chiqueta

3. Vermelheza, s. f., vermillon, couleur vermeille.
Flor dita de camp... ha... vermelheza. Eluc. de las propr., fol. 209.
Fleur dite de champ... a... couleur vermeille.
IT. Vermigliezza. (chap. Roijó o rochó, roijós o rochós.)

San Pere, baturro, Zirigoza, rana

4. Vermelho, Vermillon, Vermeillon, s. m., du lat. vermilium, vermillon,
écarlate.
De blanquet e de vermeillon.
Le Moine de Montaudon: Quant tuit.
De blanchet et de vermillon.
Vermillon, clam vos faz
D' un avol pega peincha.
Folquet de Marseille: Vermillon.
Vermillon, je vous fais réclamation d'une méchante poix colorée.
La cal era cuberta de bis e de polpra e de vermelho.
Trad. de l'Apocalypse, ch. 18.
Laquelle était couverte de lin et de pourpre et d'écarlate.
ANC. CAT. Vermeyló. CAT. MOD. Bermelló. ESP. Bermellón. PORT. Vermelhão. IT. Vermiglione. (chap. Bermellón o bermelló, bermellons; escarlata : com la de “lo que lo ven se va emportá”, O'Hara, escarlates.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.

5. Vermelhejar, Vermelheiar, v., devenir couleur de vermillon, rougir, devenir rouge.
Trastota la porta viratz vermelhejar. Guillaume de Tudela.
Toute la porte vous verriez devenir rouge.
ANC. FR. Tote li vermeillist la face. Roman du Renart, t. II, p. 349.
Tandis nous voyons d'avanture
Vermeiller dedans un pastis.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. I, choeur.
CAT. Bermellejar. ESP. Bermejear. IT. Vermigliare. (chap. Rogejá o rochechá; ya rochechen les sireres, a La Fresneda, o Vallchunquera. Ficás roch, de fret, vergoña.
Al roiget de Ignacio Sorolla Vidal no lo vorás ficás roch de vergoña, perque no ne té ni mica.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

viernes, 23 de febrero de 2024

Estrus - Esturjon

Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.

Ans sui brus

Et estrus

A las autras.

A. Daniel: Autet et bas.

Mais je suis sombre et fier envers les autres.

Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Fut fort et ferme son courage.

(N. E. La imagen corresponde a 
Esturjon, última palabra.)

Esturió, sturgeon; Estrus; Esturjon

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort. 

Sai n' a negun 

Que volgues aver tan d' estrun 

Que s'en volgues ab vos anar. 

Estiers non conquier el negun 

Per batailla ni per estrun.

Roman de Jaufre, fol. 66 et 100. 

Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.

Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.

Intren en la batalha ab un estrun. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11. 

Ils entrent en la bataille avec même effort.

- Fig. Affection, désir ardent. 

Per qu' ieu non ai mon estrun 

Ab aver don sui burlaire. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.

3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner. 

K. quan l'a vit, si s'en estrus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita. 

Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.

Roman de Jaufre, fol. 67.

Sera de cela bien encouragé.

Om joves, estrunatz,

Larcs e mals e doptatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non car' estrunada.

P. Vidal: Lai on cobra.

Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.

 

Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.

Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.

S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.

Fassa stuba... de la qual uze soven.

Rec. de recettes de médecine.

Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.

CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)

 

Estudi, s. m., lat. studium, étude. 

Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.

(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)

V. et Vert., fol. 30.

Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.

Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.

(chap. Per l'estudi dels salmos.) 

Par l'étude des psaumes.

Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.

(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)

V. et Vert., fol. 85.

Qui les troublât dans la méditation de leur étude.

ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.

Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.

CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)

2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.

Estudiar continuamens en lur filosofia.

V. et Vert., fol. 85.

Étudier continuellement dans leur philosophie.

Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.

A metre sa obra a perfeccio si estudia.

Eluc. de las propr., fol. 126.

S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.

- Exercer.

Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.

V. et Vert., fol. 14. 

Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.

CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare. 

(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)

3. Estudian, s. m., étudiant.

Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.

(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet. 

Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.

Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

Qu'il soit véritable étudiant.

CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante. 

(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)

4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.

Diligent et estudios.

(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)

Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá

Mot estudioza.

(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)

Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.

Actif et soigneux.

Fort studieuse.

Ab gran sen estudiosa,

No volc estar ossiosa.

Brev. d'amor, fol. 92.

Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.

CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)

5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.

Soven e estudiosamen.

(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

Souvent et soigneusement.

CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.

(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament. 

Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)

Javier Giralt Latorre; ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana?

6. Estudiozamental, adj., d'étude. 

Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.

 

Estui, Estug, s. m., étui, cachette.

Que m tramezes del seu estui

La contra clau.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.

Fig. Anc no fis ganda ni estug

D' amar, ans m'era bon e bel.

A. Daniel: Lanquan vei.

Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.

ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.

(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera. 

La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)

Luis Latorre Albesa, Beceite, Beseit, roquerol, cansaladé, Pelikan, estuches, química, papel secante

Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.

ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.

2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.

Son chaval et son mul fetz establar,

Son ausberc e son elme ben estoiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.

Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148. 

Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen. 

Qui sas armas estui.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Qui cache ses armes.

Fig. Lo fol te so cor e sa boca,

E 'l savis estuia l' a la cocha.

Libre de Senequa. 

Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.

Amors, que m te per vos en sa bailia, 

Vol que mon cor vos estuy e vos gar. 

Claire d' Anduze: En greu esmay. 

Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur. 

Part. pas. El reis a son escut pausat,

E pueis a 'l bon bran estuiat. 

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive. 

Quar tezaurs estoiatz no val charbo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Car trésor caché ne vaut charbon.

Devo esser estuiadas el vestiari.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Doivent être serrées au vestiaire.

- Conserver, réserver.

Pero ad ops vos estuy,

Que m siatz governs e vela.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.

Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.

V. et Vert., fol. 100.

C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.

ANC. FR. Je vous en estui la moitié,

Que jà de moi n' en aurez plus.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 483. 

Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie. 

Bertaud, p. 647. 

Estuye ton coustel, ou je le te osteray. 

Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293. 

Garder les vout e estoier. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.

(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)

3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.

Fis estueyras e tamis.

(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)

La Pileta, caseta

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fis gardes-manger et tamis.

ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.

Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.

 

Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon. 

CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. 

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell. 

Espartero

Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)

viernes, 7 de agosto de 2026

Traititz, Trama, Tranquillitat, Tranquilitat, Trantol, Trap, Destrapar, Trapa, Atrapar

Traititz, adj., bien fait, régulier.
Quan vei vostre bel nas traititz
E 'ls cils gignosetz e petitz.
Folquet de Romans: Domna ieu.
Quand je vois votre beau nez bien fait et les cils délicats et minces.
ANC. FR. Et si n'ot pas nés d'Orlenois,
Ainçois l'avoit lonc et traitis,
Iex vairs, rians, soreis votis.
Roman de la Rose, v. 1201.

Silvia Dilla Vidal; Quan vei vostre bel nas traititz E 'ls cils gignosetz e petitz.

Trama, s. f., lat. trama, trame.
Voyez Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.
Aiatz an fil dins remenat
De trama, e d' aital mezura
Qu' en poscatz far al col sentura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ayez un fil de trame ramené dedans, et de telle mesure que vous en puissiez faire ceinture au cou.
CAT. ESP. PORT. IT. Trama. (chap. Trama, trames.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

Tranquillitat, Tranquilitat, s. f., lat. tranquillitatem, tranquillité.
De la tranquilitat de nostre ryalme. Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
(chap. De la tranquilidat de nostre regne o reino.)
De la tranquillité de notre royaume.
Fos hom de gran tranquillitat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 32.
Fut homme de grande tranquillité.
CAT. Tranquilitat. ESP. Tranquilidad. PORT. Tranquilidade. IT. Tranquilità, tranquilitate, tranquilitade. (chap. Tranquilidat, tranquilidats; tranquil, tranquils, tranquila, tranquiles; v. tranquilisá, tranquilisás : yo me tranquiliso, tranquilises, tranquilise, tranquilisem o tranquilisam, tranquiliséu o tranquilisáu, tranquilisen; tranquilisat, tranquilisats, tranquilisada, tranquilisades; tranquilisaré; tranquilisaría; si yo me tranquilisara.)

Trantol, s. m., balancement, agitation.
Amors en ayssi, tot dia,
En aquest trantol me te. 
Leys d'amors, fol. 27.
Amour par ainsi, tout le jour, dans ce balancement me tient.
(N. E. Raynouard no encontró trontollar)
//
TRONTOLLAR v. (DCVB)
|| 1. intr. Moure's d'un costat a l'altre una cosa poc segura, que no s'aguanta bé; cast. oscilar, traquear, traquetear. I sota els peus trontolla lo món d'on som pubills, Atlàntida iii. La porta de l'escala trontollà una estona, Pons Com an. 17. Alguns borratxons de la vigilia van alçar-se trontollant amb les cames poc segures, Caselles Mult. 138. El sostre trontolla y el mur s'estremeix, Ruyra País pler 63.
a) fig. Que vulla exalsar la ley chrestiana | qui va trontollant per desordes grans, Jaume d'Olesa (ap Bover Bibl. ii, 15). El sansimonianisme trontolla d'aquest fet, Oliver Obres, i, 197.

|| 2. intr. Fer soroll com de cosa remoguda violentament; cast. retemblar. L'esquerdat trontollar dels trons, Pous Empordà 35.

|| 3. tr. Atordir amb excés de soroll o de moviment repetit; cast. aturdir, marear. Mentres la terra trontollen | vents y pluja, llamps y trons, Llorente Versos 152. La tartana... a tombollons fa cap al Port, a on baixen los trontollats passatjés, Moreira Folkl. 220.
Fon.: tɾuntuʎá, tɾuntuјá (or.); tɾontoʎá (occ.); tɾontoʎáɾ (val.); tɾantoʎá (Tortosa, Maestrat).
Var. form.: atrontollar. Aquesta forma l'hem vista usada només per Joaquim Ruyra, amb un significat que sembla esser ‘oprimir’: El cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia estranya, Ruyra Pinya, ii, 157; Atrontollant-se-li l'alè, va rompre a plorar a mars desfetes, ibid. 229.
Etim.: onomatopeia del soroll de cosa que oscil·la violentament.
//


Trap, s. m., tente, pavillon, baraque.
Quan lay aura son trap tendut.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
Quand là il aura son pavillon tendu.
Tendas e traps desplegar.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Tentes et pavillons déployer.
Loc. Ades tendes vostre trap 
Lai on sentes taverna.
T. de G. Rainols d'Apt et de G. Magret: Maigret.
Incessamment vous tendez votre tente là où vous sentez taverne.
- Demeure, habitation.
Ja per negu no m partrai de son trap.
Raimond de Miraval: Selh que joys.
Jamais pour nul je ne me départirai de sa demeure.
Encaras mens cre que ses dan escap
Qui vil femna acolh dins en son trap.
Serveri de Girone: A greu pot.
Encore moins je crois qu'il échappe sans dommage celui qui accueille vile femme dans sa demeure.
ANC. FR. Maint riche tref et maint paveillon. Villehardouin, p. 30.
Dedenz le tref fu la pucele. Marie de France, t. I, p. 210.
(chap. Tenda, tendes (de campaña, campamén, acampá); barraca, barraques; pabelló, pabellons.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals

2. Destrapar, v., détendre, reployer.
Si fan destrapar los traps e 'ls pabalhos. Guillaume de Tudela.
Ils font détendre les tentes et les pavillons.
- Débander. 
Piereras far destrapar e destendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Pierriers faire débander et détendre.
ANC. FR. Ceste passion est tellement entrée et enclavée en rostre âme, que nous ne nous en pouvons destrapper.
(chap. Despará, una tenda, la taula; arreplegá; arretirá.)
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 184.
3. Trapela, s. f., tente, pavillon.
Anem tendre la trapela. Leys d'amors, fol. 32.
Allons tendre la tente.

Trapa, s. f., trappe, piége, trébuchet.
Aissi tendon lur trapa.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Ainsi ils tendent leur piége.
Fig. A mala trapa
Es lo mons cazutz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
En mauvaise trappe est le monde tombé.
CAT. Trapa. ESP. Trampa. PORT. Trapa. (chap. Trapa, trapes; trampa, trampes.)

Les olives 2, Los torts 1, ratera, trampa, ferro, cuc, oliva

2. Atrapar, v., attraper, saisir, prendre.
Quar es tan arditz, prec Dieu que no m' atrap.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Parce qu'il est si hardi, je prie Dieu qu'il ne m'attrape pas.
ANC. FR. Et li rendu l'ont atrapé
Qui l'ont moult durement frapé.
Roman du Renart, t. 1, p. 258.
Euripide fut mangé des chiens, Milon Crotoniate des bestes sauvages, ayant les mains attrapées dans les éclats d'un arbre qu'il s'estoit esforcé de rompre.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 158.
CAT. Atrapar. ESP. Atrampar (Atrapar). IT. Attrapare. (chap. Atrapá, pessigá, enchampá, agarrá, pendre, ficá trampes, cassá en una ratera, o en la lloseta y culla. Yo atrapo, atrapes, atrape, atrapem o atrapam, atrapéu o atrapáu, atrapen; atrapat, atrapats, atrapada, atrapades; atraparé; atraparía; si yo atrapara un onso en un llas.)

lloseta, culla