Mostrando las entradas para la consulta Celma ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Celma ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de abril de 2018

Perder, poesía, Celma

Texto de la asociación (sin editar, pese a los numerosos errores ortográficos)

Este viernes queremos publicar la poesía en castellano, es una poesía maravillosa, que nos la ha enviado un amigo aragonés que es castellanoparlante y nos ha escrito esta joya dedicada a nuestra lengua lo chapurriau, Don J. M. Celma, GRACIAS, GRACIAS,Y MIL GRACIAS, estamos muy orgullosos que nuestros hermanos aragoneses castellanoparlantes se solidaricen con su lengua hermana, cada vez son mas, cada dia somos mas los amigos del chapurriau, esto es imparable, entre nuestros simpatizantes cada dia sois mas los que nos haceis llegar vuestra solidaridad, apoyo, y cariño, gentes de todo Aragon, gentes que no hablan ni entienden nuestra lengua pero que se solidarizan con nosotros ante el atropello a que estamos siendo sometidos, todos somos aragoneses, y hoy un rinconcito de Aragon esta en peligro, pues peligra su centenaria lengua, lo chapurriau, peligra también nuestra identidad, nuestra cultura, pues lo chapurriau forma parte de todas ellas, gracias otra vez por vuestro enorme apoyo, todos sois bienvenidos a este proyecto, entre los miles que nos apoyáis estamos seguros que representáis a todas las opciones políticas de Aragon, esto nos enorgullece y demuestra nuestra pluralidad, permitidnos hacer un llamamiento a aquellos que todavía no se han decidido, por favor ayudadnos, por Aragon, por esta parte de Aragon que hoy os necesita, ayudadnos a defender al chapurriau, a conservar al chapurriau que es algo nuestro, que siempre ha sido aragones y que hoy ya nos lo han cambiado por otra lengua que no es aragonesa, que no sentimos como propia. Hacednos llegar vuestras poesías y escritos de animo, pues lo agradecemos muchísimo, una vez mas muchas gracias, ahora disfrutemos de esta maravillosa poesía que nos ha escrito con muchísimo cariño don J. M. Celma.

" PERDER "

Gente que quiere crecer
ver que su lengua materna
y que no la quieren perder
quieren pancatalizarla
no os dejéis vencer
pues ya hace muchos años
y os devén conocer
padres y madres enseñan
esto no se puede perder
esto tiene muchos años
mas de lo que quieren ver
siempre, os pondrán pegas
no se os quiere entender
no les interesa a ellos
que mas años, y han de ver
que no ofende quien quiere
si no quien puede a de ser
no por mucho ni por poco
esa es la cuestión, y que hacer
defender, lo que es nuestro
defender lo que hay que hacer
nuestros hijos, nuestros nietos
no se lo pueden perder
esta es mi esperanza
poca cosa, pero fiel
asi dentro de cien años
que no lo podremos ver
recordaran a estas gentes
raro que es de parecer
que lucharon `por su lengua
que lucharon por su hacer
que lucharon por sus gentes
por el miedo a perder
todo aquello que sus madres
intentaron no perder..

J.M. Celma.

// Perdre, pedre

lunes, 26 de marzo de 2018

Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Teruel, Aragón, catalanista de debò

Francisco Celma Tafalla, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también. Seguramente se ha leído hasta el último libro publicado en dialecto catalán y sobre el catalán.
Desde hace años se publica todo lo escrito en catalán, tenga calidad o no.

https://ca-es.facebook.com/francisco.celmatafalla

 
Francisco, de Valderrobres, es ascumita, de la Ascuma, su hermana Margarita también.
 
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
Sus amigos de Franja Morta son un poco más agresivos, y usan demasiadas comillas. Lo normal en esta gente catalanista y catanazi, todo lo que no les gusta se tiene que insultar.
 
 
Hace un tiempo que los catalanistas recurren a la RAE más a menudo que al DCVB.
Escriben Vall-de-Roures pero en cambio NO escriben Barchinona o Barcino (Barcelona)
 
 
Francisco Celma Tafalla, Valderrobres, Vall de Roures, Ascuma, ascumita
 
Paquito, lo teu amiguet Arturo Quintana que va está a Alemania exiliat de España (com yo) no negará per casualidat que lo cagat de Puigdemont, lo que li va ficá la Creu de Sant Jordi, perteneix a la extrema dreta catalana?
U dic perque an alguns chapurriaus mos diuen faches, falangistes y a Puchi lo va a vore a la presó la extrema dreta alemana
 
 
En la imagen de abajo, tercero por la izquierda. De momento no cambia el nombre por Francesc, Cesc o variantes catalanizadas, conserva el nombre del Papa de Roma actual. El próximo quizá sea el cardenal Omella de Cretas, Queretes.
 
No respetan ni toleran el chapurriau, se tiene que decir que es catalán y escribir como le mandó a Pompeyo Fabra Prat de la Riba, y a ellos les mandó Arturico Quintanilla y Fuentecica.
 
dialectes-occitans-catalan-compres-alibert-gramatica-occitana
 
Tenéis que ir conociendo a estos demócratas, tolerantes, que lluiten per la llengua. En esta foto hay doce "llepasubvencions", quizás trece si la foto no se hizo de forma automática. Falta el actual presidente, Juaquinico Monclús
 
Ascuma, miembros, junta
 
El día de la huelga (vaga ponía) feminista en Valderrobres estaba por ahí para que se colocara la pancarta en catalán de Pompeyo Fabra en el ayuntamiento. Vaga en Valderrobres es una mujer que trabaja poco, femenino de vago. Un vago es también un solar.
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite, dropos
 
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 3
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 4
 
Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve
 
 
 
Francesc tocán una sardana a Calaseit, tots som bons 
tots som bons, tots som bons, baile de Cerdeña, Sardenya, Sardinia, Sardana
 
En Francesc tocán una sardana a Calaseit.
 
 
 
Tafalleta, estamos negando todos los estudios lingüísticos hechos por consenso de catalanistas.

Valenciano, balear y chapurriau NO son dialectos del dialecto occitano catalán.

 
Occitano similar catalán
 
No podeu di vatros o vatres y escriure vosaltros, vosaltres, lo el, mos ens, hai fet he fet, si dius majo no escrigues bonic.

 

Podéu di que parléu y escribiu catalá, pero no reneguéu de la vostra forma de parlá lo chapurriau.
 
En castellá a España la gen ya escriu papa y papas, no sol patata

Pataca en chapurriau. 
 
Pataqué, Miguel Ángel (o Santiago), estáe a la presentassió de la asociación cultural amics del chapurriau
 
Hay muchos errores en el DRAE como los habrá en diccionarios de catalán, occitano, balear, valenciano, algunos adrede y otros sin querer evitarlo. 
 
https://www.fondodeculturaeconomica.com/obra/suma/r2/buscar.asp?word2=papa%20/%20patata
 
A los tubérculos redondeados y carnosos de cierta planta herbácea, hoy importante alimento de casi todo el género humano, en España se les llama patatas y, en el resto del mundo hispánico, papas. Patata, por tanto, es un españolismo que, como tal, debería consignarse en el DRAE. Sin embargo, si se consulta esa obra, se verá que es en la entrada patata donde se define el vocablo, como si ésa fuera la designación etimológica y recomendable y, por lo contrario, en el artículo papa simplemente se remite al artículo patata, como si papa fuera una variante léxica de menor uso.
.....
 
En efecto, en el quechua del Perú, de donde proviene esa planta y ese tubérculo (ver tu culo o franja no), se le llama papa, no patata.
 
(avui, 20.2.2025 lo Papa Francisco I está a pun de estirá la garra; pronte tindrem fumata blanca y triarán al de Queretes com a nou Papa de Roma, habemus Papam!, que se dirá Juan José I)
 

domingo, 18 de marzo de 2018

José Antonio Carrégalo Sancho (ignorán catalaniste de Monroch)

José Antonio Carrégalo Sancho, (R. I. P.), de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida, JA JA.


http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

Mases y masoveros


https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/

(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)
Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.
Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en dialecte català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó.

Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment,
històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig.

El patrimoni immaterial (la literatura oral)
” (2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.
Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.

https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Monroyo,hábitat disperso, las masías, Carrégalo
Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats


MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL, LA LITERATURA ORAL, En papé


Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.


Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret

//

http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm

Colaboradores


Textos y coordinación
José Antonio Carrégalo Sancho
Fotografías y trabajo de campo
Antonio Abad García
Federico Albesa Ruiz
Juan Artigas Antolín
Tomás Benito Pombal
Familia Bosque-Riba
Rubén Carrégalo Gil
Sergio Carrégalo Gil
Dori Carrégalo Sancho
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Emeterio Cros Andreu
Andrés Cros Gil
Luis Cros Gil
David Guarc Mestres
José Ramón Guarc Milián
Pedro Guarc Milián
José Lombarte Cardona
Maite Lombarte Omella
Alfonso Lombarte Senli
Carlos Marzo Conesa
José Manuel Padilla Bustos
Gonzalo Sanz Antolín
Raquel Saura Albesa
 
Corrección de textos
Carlos Marzo Conesa
Detalles sobre técnica constructiva y planos
José Manuel Padilla Bustos
Apuntes sobre geología
Mari Carmen Arrufat Maraver
 

 

Ilustraciones

 

Nuria Angosto Celma



Teresa María Ballester Bielsa

 

José Ramón Guarc Milián
 
Bibliografía y documentación
José Antonio Carrégalo Sancho
 
Encuestadores
María José Agud Latorre
Susana Agud Pallarés
Tere Albesa Bel
Nuria Angosto Celma (era digital)
Gema Andreu Blanc
María José Andreu Blanc
Nacho Andreu Blanc
Amadeo Antolín Rallo
María Jesús Arrufat Barberán
Teresa Maria Ballester Bielsa
César Blanc Ciprés
Gloria Blanc Ciprés
María Pilar Blanc Latorre
María Pilar Carrégalo Sancho
José Antonio Carrégalo Sancho
Juan Manuel Estopiñán Prats
Rebeca Gil Blasco
Pedro Guarc Milián

 

María Luz Riva Andreu

Encuestados



José Agud Agud

 

Ramón Agud Bellés
Luís Agud Siurana
Emilio Albesa
José Albesa Gil
Federico Albesa Ruiz
Celestino Andreu Arrufat
Agustín Andreu Belles
Joaquina Andreu Gargallo
Alfredo Andreu Gil
Julia Andreu Riva
Juan José Andreu Segarra
José Antonio Andreu Segurana
Alejandro Antolín Andreu
Francisco Antolín Cros
Ramón Antolín Lombarte
Amadeo Antolín Rallo
Antonio Artigas Portolés.
Emilio Arrufat Pallarés
Leoncio Barberán Latorre
Eduardo Blanc Blasco
Julia Blanc Estopiñán
José Blanc Gil
María Pilar Blanc Latorre
Familia Bosque-Riba
Luís Centelles Antolín
Montserrat Centelles Arrufat
Emilio Centelles Estopiñán
Manuel Centelles Gil
Honoria Celma Andreu
José Ferrás Siurana
Pura Ferrer Peris
José Luis Gascón Mora
Pedro Gil Albesa
Emilio Gil Barberán
Joaquín Gil Esteve
Pilar Gil Gasulla
María Jesús Gil Mir
José Gil Pitarch
Emilio Gil Ruiz
Ramiro Guarc Lombarte
Enrique Latorre Molinos
Emilio Lombarte Antolín
José Lombarte Cardona
Juan Antonio Martín
Manuela Mora Riva
Ramón Morera Blasco
Joaquín Pallarés Gasulla
José Pallarés Villoro
Juan Prats Lombarte
Manuel Prats Lombarte
Juan Ignacio Prats
Manuela Prats Peris
Manuel Peris Gil
Elías Rallo
Ramón Rallo Barberán
Pilar Riba Vicente
Elías Sanz
Consolación Saura Meseguer
José Segura Lombarte
María Segura Andreu

 

María Siurana Gracia
 
Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios.
 
Agradecimientos
 
Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra.
 
Solicitud

 

Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

 

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006

lunes, 8 de enero de 2018

Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió

Yo voldría sé chiquet
Y no pedre la ilusió
Per a que esta nit los Reys
No me portaren carbó.

Los recuerdos de la infánsia
A mí me venen al cap
Qué bendita la ignoránsia
Cuan la verdad no se sap.

Nervis, risses y alegríes
Per aixó tots ham passat.
No tornarán aquells díes,
La vida mos ha granat

En uns poquets añs de vida,
Yo voldría sé com ells,
Com los sagals de esta Villa
Y Cridá !!! Viva los Reys !!!

Lo trovadó. (Enrique Segurana Celma)

Enrique Segurana Celma, guitarra sense cordes, rabosí, Valderrobres, Yo voldría sé chiquet y no pedre la ilusió
 

 

viernes, 23 de febrero de 2024

Estrus - Esturjon

Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.

Ans sui brus

Et estrus

A las autras.

A. Daniel: Autet et bas.

Mais je suis sombre et fier envers les autres.

Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Fut fort et ferme son courage.

(N. E. La imagen corresponde a 
Esturjon, última palabra.)

Esturió, sturgeon; Estrus; Esturjon

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort. 

Sai n' a negun 

Que volgues aver tan d' estrun 

Que s'en volgues ab vos anar. 

Estiers non conquier el negun 

Per batailla ni per estrun.

Roman de Jaufre, fol. 66 et 100. 

Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.

Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.

Intren en la batalha ab un estrun. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11. 

Ils entrent en la bataille avec même effort.

- Fig. Affection, désir ardent. 

Per qu' ieu non ai mon estrun 

Ab aver don sui burlaire. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.

3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner. 

K. quan l'a vit, si s'en estrus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita. 

Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.

Roman de Jaufre, fol. 67.

Sera de cela bien encouragé.

Om joves, estrunatz,

Larcs e mals e doptatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non car' estrunada.

P. Vidal: Lai on cobra.

Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.

 

Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.

Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.

S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.

Fassa stuba... de la qual uze soven.

Rec. de recettes de médecine.

Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.

CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)

 

Estudi, s. m., lat. studium, étude. 

Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.

(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)

V. et Vert., fol. 30.

Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.

Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.

(chap. Per l'estudi dels salmos.) 

Par l'étude des psaumes.

Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.

(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)

V. et Vert., fol. 85.

Qui les troublât dans la méditation de leur étude.

ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.

Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.

CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)

2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.

Estudiar continuamens en lur filosofia.

V. et Vert., fol. 85.

Étudier continuellement dans leur philosophie.

Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.

A metre sa obra a perfeccio si estudia.

Eluc. de las propr., fol. 126.

S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.

- Exercer.

Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.

V. et Vert., fol. 14. 

Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.

CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare. 

(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)

3. Estudian, s. m., étudiant.

Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.

(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet

Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.

Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

Qu'il soit véritable étudiant.

CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante. 

(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)

4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.

Diligent et estudios.

(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)

Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá

Mot estudioza.

(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)

Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.

Actif et soigneux.

Fort studieuse.

Ab gran sen estudiosa,

No volc estar ossiosa.

Brev. d'amor, fol. 92.

Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.

CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)

5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.

Soven e estudiosamen.

(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

Souvent et soigneusement.

CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.

(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament. 

Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)

Javier Giralt Latorre; ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana?

6. Estudiozamental, adj., d'étude. 

Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.

 

Estui, Estug, s. m., étui, cachette.

Que m tramezes del seu estui

La contra clau.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.

Fig. Anc no fis ganda ni estug

D' amar, ans m'era bon e bel.

A. Daniel: Lanquan vei.

Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.

ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.

(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera. 

La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)

Luis Latorre Albesa, Beceite, Beseit, roquerol, cansaladé, Pelikan, estuches, química, papel secante

Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.

ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.

2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.

Son chaval et son mul fetz establar,

Son ausberc e son elme ben estoiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.

Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148. 

Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen. 

Qui sas armas estui.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Qui cache ses armes.

Fig. Lo fol te so cor e sa boca,

E 'l savis estuia l' a la cocha.

Libre de Senequa. 

Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.

Amors, que m te per vos en sa bailia, 

Vol que mon cor vos estuy e vos gar. 

Claire d' Anduze: En greu esmay. 

Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur. 

Part. pas. El reis a son escut pausat,

E pueis a 'l bon bran estuiat. 

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive. 

Quar tezaurs estoiatz no val charbo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Car trésor caché ne vaut charbon.

Devo esser estuiadas el vestiari.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Doivent être serrées au vestiaire.

- Conserver, réserver.

Pero ad ops vos estuy,

Que m siatz governs e vela.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.

Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.

V. et Vert., fol. 100.

C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.

ANC. FR. Je vous en estui la moitié,

Que jà de moi n' en aurez plus.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 483. 

Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie. 

Bertaud, p. 647. 

Estuye ton coustel, ou je le te osteray. 

Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293. 

Garder les vout e estoier. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.

(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)

3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.

Fis estueyras e tamis.

(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)

La Pileta, caseta

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fis gardes-manger et tamis.

ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.

Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.

 

Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon. 

CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. 

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell. 

Espartero

Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)