6. Verjan, s. m., verger.
7. Verdura, s. f., verdure.
8. Verdor, s. f., verdure, verdeur.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Lo Camí a Amazon (tapa blana)
XXI.
Al voltán de Daniel, lo Mussol, se fée la llum de un modo imperseptible.
Se borraben los estels del cuadrat de sel delimitat per lo marc de la
finestra y sobre lo fondo blanquinós del firmamén la punta del Pic
Rando escomensabe a verdejá. Al mateix tems, les merles, los
rossiñols, los verderols y los arrendajos (garrulus glandarius) inissiaben los seus
melodiosos conserts matinés entre la malea. Les coses adquiríen
pressisió; definíen, paulatinamen, los seus volumens, les seues
tonalidats y los seus contrastes. La vall despertabe al nou día en
una fruissió aromática y vegetal. Les aulós se intensificaben,
cobraben densidat y consistensia a la atmósfera sircundán, reposada
y cota. Entonses sen va doná cuenta Daniel, lo Mussol, de que no
habíe pegat l´ull en tota la nit. De que la menuda y próxima
historia de la vall se reconstruíe a la seua men en un sorprenén lujo de detalls. Va mirá a través de la finestra y va posá los
ulls a la brava y aguda cresta del Pic Rando. Va sentí entonses que
la vitalidat de la vall penetrabe desordenada y íntegra y que ell
entregabe la seua vitalidat a la vall en un vehemen dessich de fusió,
de compenetrassió íntima y total. Se donaben un al atre en un
enfervorisat anhel de mutua protecsió, y Daniel, lo Mussol,
compreníe que dos coses no deuen separás may cuan han lograt fes la
una al modo y mida del atra. No obstán, lo convensimén de una
inmediata separassió lo dessassossegabe, alivián la fatiga de los
seus párpados. En dos hores, potsé menos, ell diríe adiós a la
vall, pujaríe a un tren y se escaparíe a la siudat lluñana pera
escomensá a progressá. Y sentíe que la seua marcha haguere de fes
ara, pressisamén ara que la vall se endolsíe en la suave melancolía
del otoño y que a Cuco, lo factó, acababen de uniformál en una
espléndida gorra roija. Los grans cambis poques vegades resulten
oportuns y consecuens en lo nostre particulá estat de ánim.
A
Daniel, lo Mussol, li dolíe esta despedida com may u haguere
sospechat. Ell no teníe la culpa de sé un sentimental. Ni de que la
vall estiguere anugada o lligada an ell de aquella manera absorvén y dolorosa.
No li interessabe lo progrés. Lo progrés, en realidat, li fotíe un
pepino. Y, en cambi, li importaben los trens diminuts a la distansia
y les masades blanques y los prats y los panissals aparselats; y la
Badina del Inglés, y la grossa y enloquida corrén del Chorro; y lo
rogle de les birles; y los tañits de les campanes parroquials; y lo gat de la Pesteta; y la agra auló de los moldes de formache; y la
formassió paussada y solemne y plástica de una boñiga; y lo racó
melancólic y salvache aon lo seu amic Germán, lo Tiñós, dormíe
lo somni etern; y lo chillit reiterat y monótono dels sapos daball
de les pedres a les nits humides; y les peques de la Uca-uca y los
movimens lentos de sa mare a les faenes doméstiques; y la entrega
confiada y dóssil dels peixets del riu; y tantes y tantes atres
coses de la vall. Sin embargo, tot habíe de dixássu per lo progrés.
Ell no teníe encara autonomía ni capassidat de dessisió. Lo poder
de dessisió li arribe al home cuan ya no li fa falta pera res; cuan
ni un sol día pot dixá de guiá un carro o picá pedra si no vol
quedás sense minjá. ¿Pera qué valíe, entonses, la capassidat de
dessisió de un home, si pot sabés?
La vida ere lo pijó tirano,
caudillo o dictadó conegut.
Cuan la vida l´agarre a un, li
sobre consevol poder de dessisió. En cambi, ell encara estabe en
condissións de dessidí, pero com sol teníe onse añs, ere son pare
qui dessidíe per nell. ¿Per qué, siñó, per qué lo món se
organisabe tan rematadamen mal?
Lo formaché, a pesá del estat
de ánim de Daniel, lo Mussol, se sentíe orgullós de la seua
dessisió y de pugué portála a bon terme. Lo que no podíen atres.
La vespra habíen recorregut juns lo poble, pare y fill, pera
despedís.
- Lo chic sen va demá a la siudat. Ya té onse añs y es hora de que escomenso lo grado.
Y
lo formaché se quedabe plantat, miránlo an ell, com dién: "¿Qué
diu lo estudián?".
Pero ell mirabe an terra entristit. No
ñabíe res a di. Només calíe obeí.
Pero al poble tots se mostraben mol cordials y afectuosos, algúns massa y tot, com si los aliviare lo sabé que al cap de unes hores pedríen de vista a Daniel, lo Mussol, pera mol tems. Casi tots li donaben clatelladetes y expressaben, sense vergoña, les seues esperanses y bons dessichos:
- A vore si tornes fet un home.
- ¡Be, mosso! Tú arribarás a ministre. Entonses li ficarem lo teu nom a un carré del poble. O a la plassa. Y tú vindrás a destapá la lápida y después minjarem tots juns al ajuntamén. ¡Bona gatina eixe día!
Y Paco, lo ferré, li guiñabe un ull y lo seu pel roch despedíe un viu sentelleo.
La Pesteta gran va sé una de les que mes se van alegrá en la notissia de la marcha de Daniel, lo Mussol.
- Be te vindrá que te ficon una mica en sintura, fill. La verdat. Ya saps que yo no ting pels a la llengua. A vore si a la siudat te enseñen a respetá als animals y a no passejá les vergoñes per les carreres del poble. Y a cantá lo "Pastora Divina" com Deu mane. - va fé una paussa y va cridá -: ¡Quino! Daniel sen va a la siudat y ve a despedís.
Y va baixá Quino. Y a Daniel, lo Mussol, al vóreli de prop lo muñó, se li revivíen coses passades y experimentabe una angustiosa y sofocán presió al pit. Y a Quino, lo Manco, tamé li fée pena pedre aquell amic y pera dissimulá la seua pena se pegabe copets a la barbilla en lo muñó y sonreíe sense pará:
- Be, chic... ¡Quí puguere fé lo mateix...! res... Lo dit. - En la seua turbassió Quino, lo Manco, no advertíe que no habíe dit res -. Que sigue pera lo teu be.
Y después, Pancho, lo Sensedéu, se va picá en lo formaché perque enviabe al seu fill a un internat de flares. Lo formaché no li va doná peu pera desahogás o desfogás (desaufegás):
- Porto al chic pera que te digue adiós a tú y als teus. No ving a discutí en tú sobre si té que estudiá en un retó o en un seglar. Y Pancho sen va enriure y va soltá una palabrota y li va di a Daniel que a vore si estudiabe pera meche y veníe al poble a sustituí a don Ricardo, que ya estabe mol torpe y achacós. Después li va di al formaché, pegánli una manotada al muscle:
- Chaic, cóm passe lo tems.
Y lo formaché va di:
- No som dingú.
Y tamé lo Peó va está mol simpátic en ells y li va di a son pare que Daniel teníe un gran futur en los llibres si se dessidíe a estudiá en aplicassió y ahínco. Va afegí que sen fixaren en ell. Partín del no res habíe alcansat les mes altes cotes de la miseria. Ell no ere dingú y a forsa de colses, puñs, y de servell habíe fet una carrera y habíe triunfat. Y tan orgullós estabe de ell mateix, que va escomensá a torse la boca de una manera espasmódica, y cuan ya casi se mossegabe la negra patilla (o pulsera) se van despedí dell y lo van dixá a soles en los seus momos, lo seu orgull íntim y los seus frenetics aspavens.
Don José, lo mossen, que ere un gran san, li va doná bons consells y li va dessichá lo éxit mes gran. A la legua se advertíe que don José sentíe pena de pédrel. Y Daniel, lo Mussol, va recordá lo seu sermó del día de la Virgen. Don José, lo mossen, va di entonses que cadaú teníe un camí marcat a la vida y que se podíe renegá de eixe camí per ambissió y sensualidat y que un mendigo o pidolán podíe sé mes ric que un millonari al seu palau, carregat de marmols y criats.
Al recordá aixó, Daniel, lo Mussol, va pensá que ell renegabe del seu camí per la ambissió de son pare. Y va contindre un tremoló. Se va entristí al pensá que a lo milló, cuan ell tornare, don José ya no estaríe al confessonari ni podríe díli "gitanot", sino a una hornacina de la parroquia, convertit en un san de corona y peana. Pero, en eixe cas, lo seu cos se podriríe com lo de Germán, lo Tiñós, al sementeriet dels dos sipresos prop de la iglesia. Y va mirá a don José en insistensia, agobiat per la sensassió de que no tornaríe a vórel parlá, acsioná, enfilá los seus ullets pitañosos y aguts. Y, al passá per la finca del Indiano, va voldre ficás trist al pensá en la Mica, que se casaríe un de aquells díes, a la siudat. Pero no va sentí cap pena per no pugué vore a la Mica, sino per la nessessidat de abandoná la vall sense que la Mica lo veiguere y lo compadiguere y pensare que ere desgrassiat. Lo Moñigo no habíe volgut despedís perque Roc baixaríe a la estassió al matí. Lo abrassaríe y vigilaríe si ere un home. Moltes vegades li habíe advertit lo Moñigo:
- Al anáten no tens que plorá. Un home no té que plorá encara que se li mórigue son pare entre horribles dolós. Daniel, lo Mussol, recordabe en nostalgia la seua radera nit a la vall. Va pegá mija volta al llit y va torná a mirá la cresta del Pic Rando relluín per los primés rayos del Sol. Se li van moure les aletes del nas al persibí un braf intens de herba humida y de boñiga. De repén, se va sobressaltá. Encara no se sentíe cap movimén a la vall y, sin embargo, acababe de escoltá una veu humana. Va pará la orella. La veu li va arribá, intensionadamen amortiguada:
- ¡Mussol!
Se
va eixecá del llit, exaltat, y se va assomá a la finestra que
donabe a la carretera.
Allí baix, al asfalt, en una lechera
vuida a la ma, estabe la Uca-uca. Li brillaben los ulls de una manera
extraña.
- Mussol, ¿saps? vach a La Cullera a buscá lleit. No te podré di adiós a la estassió.
Daniel, lo Mussol, al escoltá la veu grave y dolsa de la chiqueta, va notá que algo mol íntim se li esgarrabe a dins del pit. La chiqueta fée pendulejá la lechera sense pará de mirál. Les seues trenes brillaben al sol.
- Adiós, Uca-uca - va di lo Mussol. Y la seua veu teníe una tremoló inusitada.
- Mussol, ¿Ten enrecordarás de mí?
Daniel va apoyá los colses al alféizar y se va aguantá lo cap en les mans. Li fée molta vergoña di alló, pero ere esta la seua radera oportunidat.
-
Uca-uca...- va di, al final -. No li dixos a la Pesteta que te trague
les peques, ¿me sens? ¡No vull que te les trague! Y se va apartá
de la finestra a escape, perque sabíe que ploraríe y no volíe que
la Uca-uca lo veiguere plorá. Y cuan va escomensá a vestís lo va
invadí una sensassió mol viva y clara de que empreníe un camí
diferén del que lo siñó li habíe marcat. Y, al remat, va plorá.
(S'ha acabat.)
| va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
| vacassións | vacaciones | ||
| vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
| vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
| vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
| vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
| vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
| vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
| vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
| vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
| váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
| váiga (aná) | vaya | ||
| váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
| váiguen | vayan | ||
| váigues (aná) | vayas | ||
| vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
| Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
| Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
| valdrá | valdrá | ||
| valdrán | valdrán | ||
| valdré | valdré | ||
| valdríe | valdría | ||
| valdríen | valdrían | ||
| valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
| valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
| valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
| valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
| valéns | valientes | ||
| valénse | valiéndose | ||
| Valénsia | Valencia | ||
| valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
| valensiana | valenciana | ||
| valensiáns | valencianos | ||
| valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
| valentía | valentía | ||
| valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
| valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
| valeroses | valerosas | ||
| valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
| valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
| válguen | valgan | ||
| valguére | valiera, valiese | ||
| valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
| valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
| valíe (ell, aixó) | valía | ||
| valíen (ells) | valían | ||
| valíes (tú) | valías | ||
| valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
| vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
| vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
| valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
| vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
| valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
| valoraré | valoraré | ||
| valorarém | valoraremos | ||
| valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
| valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
| valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
| valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
| vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
| van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
| vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
| vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
| vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
| vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
| vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
| vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
| vapor, vapors | vapor, vapores | ||
| vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
| vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
| vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
| vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
| varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
| vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
| vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
| variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
| variaben | variaban | ||
| Variable, variables | Variable, variables | ||
| variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| varián, variáns | Variante, variantes | ||
| variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
| variedat, variedats | variedad, variedades | ||
| vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
| vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
| vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
| vasque, váigue | vaya | ||
| vasquen, váiguen | vayan | ||
| vasques, váigues | vayas | ||
| vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
| vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
| vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
| vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
| váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
| Vatres ,vatros | vosotros | ||
| vatros, vatres | vosotros | ||
| vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
| Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
| véa, veía | veía (yo) | ||
| veches, véigues | veas | ||
| vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
| vée | veía (él) | ||
| veém | vemos | ||
| veén (g) de vore | viendo | ||
| veénla | viéndola | ||
| veénlo | viéndolo | ||
| veénlos | viéndolos | ||
| veénme | viéndome | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
| veéntos | viéndoos | ||
| veénu | viéndolo | ||
| veéu | veis | ||
| vegá, vegada | vez | ||
| vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
| vegades | veces | ||
| vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
| vegetal | vegetal | ||
| vegetals | vegetales | ||
| vegetassió | vegetación | ||
| vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
| veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
| veía (yo) | veía (yo) | ||
| veíe (ell) | veía (él) | ||
| veíen | veían | ||
| veíes | veías | ||
| veíeu | veíais | ||
| veiga | vea (yo) | ||
| veigám | veamos | ||
| veigám | veamos | ||
| véigue | vea | ||
| véiguen | vean | ||
| veiguera | viera, viese (yo) | ||
| veiguére | viera, viese | ||
| veiguéren | vieran, viesen | ||
| véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
| veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
| veína | vecina | ||
| veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
| veindat | vecindad | ||
| veínes | vecinas | ||
| veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
| veíns | vecinos | ||
| veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
| veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
| veintisinc, vintising | 25 | ||
| vel, vels | Velo, velos | ||
| vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
| velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
| velades | veladas | ||
| velál | velarlo | ||
| velán (g) | velando | ||
| velánla | velándola | ||
| velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
| vell , vellet | viejo, viejecito | ||
| vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
| velles | viejas | ||
| vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
| vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
| vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
| velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
| vena, venes | Vena, venas | ||
| vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
| vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
| véndrela | venderla | ||
| véndrelay | vendérselo | ||
| vendrém | venderemos | ||
| véndrem | venderme | ||
| véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
| vendréu | venderéis | ||
| venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
| vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
| venénla | vendiéndola | ||
| venénles | vendiéndolas | ||
| venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
| venerál | venerarlo | ||
| veng | vendo | ||
| venga ! | Venga ! | ||
| vengám | vendamos | ||
| Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
| vengansa | venganza | ||
| vengarém | vengaremos | ||
| vengat | vengado | ||
| vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
| vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
| vénguen | vendan | ||
| venguérem | vendiéramos | ||
| vengut (se ha) | se ha vendido | ||
| veníe | venía | ||
| veníem | veníamos | ||
| veníes | venías | ||
| vením | venimos | ||
| venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
| venínli | viniéndole | ||
| veníu | venís | ||
| vens | vienes | ||
| vénse | vencer | ||
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
| vénsel | vencerle | ||
| vensén (g) | venciendo | ||
| venseríe | vencería | ||
| Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
| vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
| vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
| ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
| ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
| ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
| venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
| ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
| ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
| ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
| ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
| ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
| ventet | airecito, vientecito | ||
| ventiladó | ventilador | ||
| ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
| ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
| ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
| ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
| venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
| verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
| verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
| verd, vert | verde (masculino) | ||
| verda | verde (femenino) | ||
| verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
| verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
| verdat, verdats | verdad, verdades | ||
| verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
| verdíssims | verdísimos | ||
| verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
| verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
| verdura | verdura | ||
| verdures | verduras | ||
| veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
| verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
| vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
| vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
| vergoñosa | vergonzosa | ||
| vergoñosamen | vergonzosamente | ||
| vergoñoses | vergonzosas | ||
| vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
| verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| verificabe | verificaba | ||
| verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
| vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
| vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
| verossímil | verosímil | ||
| Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
| vers, verso, versos | verso, versos | ||
| versets | versitos | ||
| versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
| vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
| vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
| verts | verdes | ||
| ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
| vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
| vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
| vessindari | vecindario | ||
| vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
| vessindat | vecindad | ||
| vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
| Vésten ! | Vete ! | ||
| vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
| vestíbul | vestíbulo | ||
| vestida | vestida | ||
| vestides | vestidas | ||
| vestíe | vestía | ||
| vestíen | vestían | ||
| vestimentes | vestimentas | ||
| vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
| vestínlos | vistiéndolos | ||
| vestínse | vistiéndose | ||
| vestiríe | vestiría | ||
| vestíssen, vestíxen | visten | ||
| vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
| vestíu | vestís | ||
| vestíx | viste | ||
| vestíxgo | visto | ||
| veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
| Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
| veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
| véuen | ven | ||
| veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
| Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
| vi ransi | vino rancio | ||
| Vi, vins | vino, vinos | ||
| Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
| viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
| viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
| viachare, viajare | viajara | ||
| viachat, viajat | viajado | ||
| viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
| viaché, viagé | viajero | ||
| viachém, viagém | viajamos | ||
| viachen, viagen | viajan | ||
| viachés, viagés | viajeros | ||
| viacrucis | viacrucis | ||
| viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
| viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
| viandes | viandas | ||
| viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
| viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
| viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
| viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
| vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
| vibradó | vibrador | ||
| vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
| vibráen o vibraben | vibraban | ||
| vibrassió | vibración | ||
| vibrassións | vibraciones | ||
| vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
| vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
| viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
| vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
| vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
| vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
| vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
| vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
| vichíle, vigíle | vigila | ||
| víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
| victória, victóries | victoria, victorias | ||
| victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
| vida, vides | vida, vidas | ||
| Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
| videoclips | videoclips | ||
| videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
| vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
| vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
| viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
| vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
| vigáu | viváis | ||
| vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
| vigilála | vigilarla | ||
| vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
| vigor | vigor | ||
| vigorós | vigoroso | ||
| vigorosa | vigorosa | ||
| viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
| vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
| vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
| vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
| villa, vila | villa | ||
| villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
| vilmen | vilmente | ||
| vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
| vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
| víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
| vindrás | vendrás | ||
| vindré | vendré | ||
| víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
| víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
| víndreli | venirle | ||
| víndrels | venirles | ||
| vindrém | vendremos, iremos | ||
| víndremos | venirnos | ||
| víndretos | veniros | ||
| vindríe | vendría | ||
| vindríen | vendrían | ||
| vindríeu | vendríais | ||
| víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
| ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
| vinga | venga | ||
| vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
| vingáu, vinguéu | vengáis | ||
| vinguda | venida | ||
| vingudes | venidas | ||
| vínguen | vengan | ||
| vinguére | viniera | ||
| vinguéren | vinieran, viniesen | ||
| vinguéres | vinieras, vinieses | ||
| vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
| vinguéu | vengáis | ||
| vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
| viníe, veníe | venía | ||
| vinín (g) | viniendo | ||
| Vintena (20) | Veintena 20 | ||
| Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
| Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
| Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
| Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
| Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
| vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
| Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
| viña, viñes | viña, viñas | ||
| violat | violado | ||
| violén, violenta | violento, violenta | ||
| violénsia | violencia | ||
| violentíssima | violentísima | ||
| violeta, violetes | violeta, violetas | ||
| violín, violíns | violín, violines | ||
| viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
| vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
| virginidat | virginidad | ||
| virilmen | virilmente | ||
| virtuós | virtuosos | ||
| virtuosamen | virtuosamente | ||
| virtuoses | virtuosas | ||
| virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
| virulénsia | virulencia | ||
| virus | virus | ||
| visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
| viscosidat | viscosidad | ||
| viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
| visibilidat | visibilidad | ||
| visible | visible | ||
| visiblemen | visiblemente | ||
| visió (vista) | vista, visión | ||
| visións | visiones | ||
| visita, visites | visita, visitas | ||
| visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
| visitáen, visitaben | visitaban | ||
| Visítal ! | Visítalo ! | ||
| visitála | visitarla | ||
| Visítala ! | Visítala ! | ||
| visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
| visitám | visitarme | ||
| visítam | visítame | ||
| visitán (g) | visitando | ||
| visitánme | visitándome | ||
| visitáns | visitantes | ||
| visitará | visitará | ||
| visitaríe | visitaría | ||
| visitaríen | visitarían | ||
| visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
| visitátos | visitaros | ||
| visites | visitas | ||
| visito | visito | ||
| visquen, víguen | vivan | ||
| visquére o viguére | viviera | ||
| visquéren, viguéren | vivieran | ||
| vissi, vissis | vicio, vicios | ||
| vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
| vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
| vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
| vist | visto | ||
| vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
| vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
| vistes | vistas | ||
| vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
| vitalidat | vitalidad | ||
| Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
| viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
| viuda, viudes | viuda, viudas | ||
| viudo, viudos | viudo, viudos | ||
| viurán | vivirán | ||
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
| víurela | vivirla | ||
| víureu | viviríais | ||
| viuríe | viviría | ||
| viuríen | vivirían | ||
| vius | vivos, vives | ||
| viva | viva | ||
| vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
| vívamen | vivamente | ||
| vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
| vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
| víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
| vives, vius | vivas, vivos | ||
| vivíe | vivía | ||
| vivíen | vivían | ||
| vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
| vivím | vivimos | ||
| vivín (g) | viviendo | ||
| vocal, vocals | vocal, vocales | ||
| vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
| vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
| vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
| volabe | volaba | ||
| volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
| voladó, voladora | volador, voladora | ||
| voláe, volabe | volaba | ||
| volán (g) | volando | ||
| volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
| volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
| volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
| volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
| volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
| volcánles | volcándolas | ||
| voldrá | querrá | ||
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
| voldríe | querría | ||
| voldríen | querrían | ||
| volé, vóldre | querer | ||
| volém | queremos | ||
| volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
| volénlos | queriéndolos | ||
| volénse | queriéndose | ||
| Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
| voléume | Queredme | ||
| Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
| volía | quería (yo) | ||
| volíe | quería | ||
| volíem | queríamos | ||
| volíen | querían | ||
| volíes | querías | ||
| volíeu | queríais | ||
| volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
| Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
| Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
| volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
| voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
| voltánla (an ella) | rodeándola | ||
| voltánlo | rodeándolo | ||
| voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
| voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
| voltat | rodeado | ||
| voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
| volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
| voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
| voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
| voluntariamén | voluntariamente | ||
| voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
| vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
| vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
| vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
| vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
| vorá | verá | ||
| vorá, veurá | verá | ||
| vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
| vorán | verán | ||
| vorás | verás | ||
| vorás, veurás | verás | ||
| voré | veré | ||
| vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
| vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
| voré, veuré | veré | ||
| vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
| vórel | verle, verlo | ||
| vórel, véurel | verlo | ||
| vórela | verla | ||
| vórela, véurela | verla | ||
| vóreles | verlas | ||
| vóreles, véureles | verlas | ||
| vórels | verlos | ||
| vórels, véurels | verlos | ||
| vorém | veremos | ||
| vórem | verme | ||
| vórem, véurem | verme | ||
| vóremos | vernos | ||
| vores | verse | ||
| vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
| vóres, véures (pot) | puede verse | ||
| vóret | verte | ||
| vóret, véuret | verte | ||
| voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
| Voréu, veuréu | veréis | ||
| Vóreu, véureu | verlo | ||
| Voríe, veuríe | vería | ||
| Voríen, veuríen | verían | ||
| vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
| vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
| vot, voto, votos | voto, votos | ||
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
| votáe o votabe, de votá | votaba | ||
| votassió, votassións | votación, votaciones | ||
| votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
| vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
| vuidán (g) buidán | vaciando | ||
| vuide, buide | vacía | ||
| vuit, 8 | ocho | ||
| vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
| vuitanta, 80 | ochenta | ||
| vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
| vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
| vulgaridat | vulgaridad | ||
| vulgarmen | vulgarmente | ||
| vull (yo) | quiero | ||
| vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
| vullgam, vullguem | queramos | ||
| vullgáu, vullguéu | queráis | ||
| vullgue | quiera | ||
| vullguem | queramos | ||
| vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
| vullguera (yo) | quisiera | ||
| vullguere (ell) | quisiera | ||
| vullguerem | quisiéramos | ||
| vullgueren | quisieran | ||
| vullgueres | quisieras | ||
| vullguereu | quisierais | ||
| vullgues | quieras | ||
| vullguéu, vullgáu | queráis | ||
| vullgut, volgut | querido | ||
| vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |