Mostrando las entradas para la consulta príncipe ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta príncipe ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


miércoles, 3 de diciembre de 2025

Princep

Princep, s. m., lat. princeps, prince, principal.
Princeps, ducs e marques.
Giraud de Calanson: A lieys cui.
Princes, ducs et marquis.
Son mandat lhi princep e lhi comtor. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 107.
Sont mandés les princes et les comtors. 
CAT. Princep (príncep). ESP. (príncipe) PORT. IT. Principe.
(chap. Príncipe, príncipes; prinsipal, prinsipals.)
2. Prince, Prinsi, s. m., prince.
Gran prince per que no s prendon cura 
Que no fassan tort. 
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon. Var. 
Les grands princes pourquoi ne prennent-ils pas souci qu'ils ne fassent pas tort.
Li plus gran
Si croizavan,
Li rei e li prinsi.
(chap. Los mes grans se crusaben (anaben a les crusades), los reys y los príncipes : prinsipals.)
Bertrand de Born: Fuilheta.
Les plus grands se croisaient, les rois et les princes.
Ai vos ajudat
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre rois, princes et principauté. 
IT. Prince.
3. Princessa, s. f., princesse.
Fig. Reina es de joi ses contenso...
E marquesa de ben dir sa razo,
E princessa.
Gausseran de Saint-Leidier: Puois. 
Elle est reine de joie sans contestation..., et marquise de bien dire sa raison, et princesse.
CAT. ESP. Princesa. PORT. Princeza. IT. Principessa (N. E. Buongiorno Principessa! - La vita è bella - Nicola Piovani, Luigi Piovano, Archi di Santa Cecilia). (chap. Prinsesa, prinseses.)

Buongiorno Principessa! - La vita è bella



4. Principat, s. m,, lat. principatus, principauté.
De mantenen fay delivrar
Totz los preysons que van trobar
Crestians en lo principat.
V. de S. Honorat.
Sur-le-champ il fait délivrer tous les prisonniers chrétiens qu'ils vont trouver dans la principauté. 
Ai vos ajudat 
A conquerir emperi e regnat...
E rey a penre, princes e principat.
Rambaud de Vaqueiras: Valen marques.
Je vous ai aidé à conquérir empire et royaume... et à prendre roi, princes et principauté.
E 'l principat...
Li prec que s gart dels pervers. 
Et la principauté... je la prie qu'elle se garde des pervers.
Fig. El principaz del sabi er istables. Trad. de Bède, fol. 79.
(chap. Lo prinsipat del sabio (sabut, Saputo) sirá (será) estable.)
La principauté du sage sera stable.
- Hiérarchie.
Tres principatz son d'angels sus es cel. V. et Vert., fol. 46.
(chap. Tres jerarquíes d'angels ñan a dal al sel.)
Trois hiérarchies d'anges sont sus au ciel.
CAT. Principat. ESP. PORT. Principado, IT. Principato.
(chap. Prinsipat, prinsipats, com lo de Cataluña, Mónaco, Andorra, Liechtenstein, Antioquía, Kiev, Prinsipats eclesiastics del Sacre Imperi: Besanzón, Sion, etc., Asturies, Gerona, Viana - assignats als hereus de la Corona; lo príncipe de Viana ere lo hereu a la corona de Navarra - Pamplona. En lo cas de Carlos de Viana, ere fill de Blanca I de Navarra y Juan II de Aragó.)

EL PRÍNCIPE DE VIANA ESCAPA DE MALLÉN (SIGLO XV. MALLÉN)

Juan II de Aragó, Aragón


Blanca I de Navarra


5. Principal, adj., principalis, principal.
Auzon la vos del regidor principal. V. et Vert., fol. 54. 
Ils entendent la voix du régisseur principal.
De muzica sai yeu tot aondozamens
Quatre tons principals.
Pierre de Corbiac: El nom de.
De musique je sais tout pleinement quatre tons principaux.
Subst. Los principals aissi nomnam
En nostra lengua romana.
(chap. Los prinsipals així - aixina nomenam en la nostra llengua romana : ocsitá, plana lengua romana, chapurriau antic.)
Brev. d'amor, fol. 41. 
Les principaux nous nommons ainsi dans notre langue romane.

Geoffroi Rudel, Jaufrés Rudèls de Blaia, Jaufré Rudel de Blaye,

Un principal ordenant et prezident totz les autres.
Eluc. de las propr., fol. 2.
Un principal ordonnant et président tous les autres.
- Le fond d'une affaire.
Tant de principal que despens. Fors de Bearn, p. 1087. 
Tant de principal que de dépens.
CAT. ESP. PORT. Principal. IT. Principale. (chap. Prinsipal, prinsipals.)
6. Principalitat, s. f., lat. principalitatem, primauté.
Principalitat et dignitat.
En la general comunitat de totas substancias Dieus ha principalitat.
Eluc. de las propr., fol. 2 et 279.
Primauté et dignité.
Dans la générale communauté de toutes substances Dieu a primauté.
7. Principar, v., primer, surpasser, régir.
Li major del ostal del rey de Fransa comencero a principar sobr' els reys de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 97.
Les maires de l'hôtel (du palais) du roi de France commencèrent à primer sur les rois de France.
(N. E.  hôtel : hostel, la ô con acento circunflejo designa el antiguo “os”, las otras vocales con circunflejo suelen tener la s en el francés antiguo, o no tan antiguo, como en Estebanico Pasquier. Ver “maires” en sus “Recherches de la France”, uno de los libros editados por mí. recherchesfrance.blogspot.com)

Recherches de la France, Étienne Pasquier, Esteban, Estebanico, Esteve


8. Principalmen, adv., principalement.
A la honor, principalmen,
De Dieu, lo paire omnipoten.
(chap. A la honor, prinsipalmen,
De Deu, lo pare omnipotén.)
Brev. d'amor, fol. 75.
A l'honneur, principalement, de Dieu, le père tout-puissant.
CAT. Principalment. ESP. PORT. IT. Principalmente.
(chap. Prinsipalmen; los adverbios són una mica complicats de acentuá, o sigue, ficá tilde o no, perque solen tindre varios acentos o cops de veu; yo acentuaría la á, prinsipálmen.)

Prezentier, Prezepi, Prim, Aprimairamen

Prezentier, adj., gracieux, avenant, prévenant, attentif à plaire, libre, dispos.

Ieu serai en cort presentiers

Entre domnas e cavaliers.

B. de Ventadour: Pels dols.

Je serai en cour attentif à plaire entre dames et cavaliers.

L' acuilhir e 'l gen respos 

Don es presenteira 

Dins son ais. 

Bertrand de Born: Domna puois.

L'accueillir et la gentille réponse dont elle est gracieuse dans son agrément.

No li siatz ges presenteira, 

Mas vergoinosa e pauc parleira

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Ne lui soyez pas prévenante, mais réservée et peu parleuse.

E 'l rei son plus de falhir prezentier, 

Quar greu auz' om vedar so que rei quier. 

Nat de Mons: Lo voler. 

Et les rois sont plus libres de faillir, car difficilement on ose défendre ce que roi cherche.

2. Prezenti, adj., agréable, gracieux, avenant.

Us joglaretz pus prezentis.

Pierre d'Auvergne: Chantarai. 

Un petit jongleur plus avenant.

 

Prezepi, s. m., lat. praesepium, crèche.

Viro lo filh santa Maria

El prezepi en que jazia.

Los VII Gaugs de la Mayre. 

Ils virent le fils de sainte Marie en la crèche en quoi il gisait.

CAT. Pessebre. ESP. Pesebre. PORT. Presopio. IT. Presepio, presepe.

(chap. Pesebre, pesebres; pessebre, pessebres. valensiá, Vita Christi, Capitol LXVI. Com la sanctissima verge reposa lo seu diuinal fill en lo pesebre: e fon conegut e reuerit per lo bou e ase; divinal, reverit.)

Viro lo filh santa Maria El prezepi en que jazia. Los VII Gaugs de la Mayre. Prezentier

 

Prim, adj., lat. primus, premier.

Guillem, prims iest en trobar, a ma guia. 

T. des deux Guillaumes: Guillem. 

Guillaume, tu es premier eu trouver, à ma guise. 

M' enseingn' Amors qu' ieu fass' adonc 

Tal chan que n' er segons ni tertz,

Ans prims d' afrancar cor agre.

A. Daniel: En breu briza. 

Amour m'enseigne que je fasse alors tel chant qui ne sera second ni troisième, mais premier pour affranchir coeur aigre.

Seran complit set ans al prim erbatge.

Cadenet: Ab leial cor.

Seront accomplis sept ans au premier herbage.

Substantiv. Esta dona paset

En l' ora de la prima.

V. de sainte Magdelaine.

Cette dame passa à l'heure de la prime.

Adv. comp.

E 'l bel semblan que m fetz al prim, 

Quan s' esdevenc qu' amdui nos vim.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Et le beau semblant que vous me fîtes à l'abord, quand il advint que tous deux nous nous vîmes.

La Marchia, Foys e Rodes vim 

Falhir ades als ops de prim. 

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es. 

La Marche, Foix et Rodez nous vîmes faillir toujours aux besoins de prime abord.

lo castell de Foix

- Proche parent.

Lo prim aya offert et realment depositada la soma. 

Fors de Béarn, p. 1085.

Que le proche parent ait offert et réellement déposé la somme.

ANC. FR. Le peuple restitué en sa prime liberté. 

Trad. des Paradoxes de Cicéron, fol. 12. 

Ny mousse au bois ne revestit l'escorce 

Si tendre qu'elle en la prime saison,

Ronsard, t. I, p. 108.

Prin jor de mai, si com estez commance. 

Roman de Gérard de Vienne, v. 4018.

ESP. PORT. IT. Primo. (chap. Primé, primés, primera, primeres.)

- Délicat, délié, dégagé, mince, subtil, fin, léger.

Mi fes barreyra d' un prim mur.

Giraud de Borneil: Nuilla res.

Me fît barrière d'un mince mur. 

Moral.

Ieu non y vey d' obra sotil ni prima.

Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.

Je n'y vois pas d'oeuvre subtile ni délicate. 

Puois ieu mi feing, mest los prims entendens

Saber un chan primamenz afinar.

B. Zorgi: Puois ieu.

Puisque je me suppose, entre les délicats amants, savoir un chant délicatement polir. 

En aital rimeta prima.

Rambaud d'Orange: En aital.

En telle petite rime légère.

Fig. Pos lo prims verjans botona

De que nais lo frug e 'l fuelh. 

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Puisque le verger délicat boutonne de quoi naît le fruit et la feuille.

Adverbial. Trazon prim

L' arquier melhor.

Guillaume de Montagnagout: Belh m' es.

Tirent menu les archers meilleurs.

CAT. Prim. ESP. PORT. Primo. (ESP. delgado, fino, ligero.) 

(chap. Prim, prims, prima, primes.)

2. Primessa, Primeza, s. f., primauté

Hereditat que, per dret de primessa..., avenga.

Fors de Béarn, p. 1087. 

Hérédité qui, par droit de primauté..., advienne.

- Petitesse, ténuité, délicatesse.

Primeza et menudeza de popas designa que femna ha pauca layt.

(Les mamelles primes y menudes indiquen (designen) que la dona té poca lleit.)

Eluc. de las propr., fol. 51.

Petitesse et délicatesse de mamelles indique que femme a peu de lait.

3. Primamen, adv., finement, subtilement, délicatement, ingénieusement. 

Seigne 'N Jacmes, mout es sennatz,

E primamen vos razonatz.

T. de Jacme Grill et de Simon Doria: Seigne 'N.

Seigneur Jacme, vous êtes moult sensé, et ingénieusement vous raisonnez.

Saber un chan primamen afinar.

B. Zorgi: Puois ieu. 

Savoir un chant délicatement polir. 

ANC. ESP. IT. Primamente.

4. Primas, adv., d'abord, premièrement.

Primas me amen, pois me van aissent. Poëme sur Boèce.

D'abord ils m'aiment, puis me vont haïssant. 

Adv. comp. Si 'l laisses de primas enansar.

T. d'Aimeri et de Guillaume de Berguedan: En Berguedan.

Si je le laissasse s'élancer de prime abord. 

En primas donan.

Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K, 704. 

Tout d'abord donnant. 

ANC. FR.

Ne set asquels torner ne asquels prime fière. 

Roman de Rou, v. 926. 

Lors primes s'est levez li prestres.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 8.

5. Primer, Primier, Premier, Prumier, adj., lat. primarius, premier. 

Lo premier jorn qu' ieu anc vos vi.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Le premier jour qu'oncques je vous vis.

Ben fo astrucx qui primer sap amar. 

Giraud de Borneil: Non es. 

Bien fut heureux qui premier sut aimer. 

Subst. Ab los prumiers s' es crozat voluntos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Avec les premiers il s'est croisé volontaire. 

Adverb. Miels fora qu' ieu muris primier.

(chap. Milló seríe que yo me moriguera primé.)

Gavaudan le Vieux: Crezens.

Mieux serait que je mourusse premièrement.

Adv. comp. Per cert lo diable malvatz

Fon de premier angels creatz.

(chap. Per sert lo diable (dimoni) malvat va sé primé ángel creat.)

Brev. d'amor, fol. 18.

Pour sûr le diable méchant fut d'abord ange créé.

En primier 

Quan vi son cors plazentier.

Gaubert, moine de Puicibot: Uns jois.

En premier quand je vis sa personne agréable.

Conj. comp. Primiers que tu o aguesses comensat yeu ho hauria finit.

(chap. literal: Primé que tú u hagueres escomensat yo u hauría acabat (finit, finiquitat; antes de que tú..)

Leys d'amors, fol. 90.

Avant que tu l'eusses commencé je l'aurais fini.

ANC. FR. Tel kuida altre abatre ki el primier chaï.

Roman de Rou, v. 1537.

CAT. Primer. ESP. Primer, primero. PORT. Primeiro. IT. Primiero.

(chap. Primé, primés, primera, primeres.)

6. Primieramen, Primeiramen, Premieramen, Prumierament, adv., premièrement, en premier lieu, pour la première fois.

De la Gleysa, vos dic primeiramen

Que y corr engans.

Pons de la Garde: D' un sirventes.

Quant à l'Église, je vous dis premièrement que tromperie y court. 

Lo jorn qu' ie us vi, domna, primieramen.

Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.

Le jour que je vous vis, dame, pour la première fois.

Mais prumierament se cove, seynher, que y pausatz abbat.

Philomena. 

Mais en premier lieu il convient, seigneur, que vous y placiez abbé.

CAT. Primerament. ESP. Primeramente. PORT. Primeiramente.

IT. Primieramente. (chap. Primeramen, primeramén, priméramen; la primera vegada; antes de tot.)

7. Primar, v., primer, dominer.

Part las valens prima.

Raimond de Miraval: Aissi m.

Par-dessus les méritantes elle prime.

(chap. Primá : sé lo primé, la primera : destacá : sobrepujá.)

8. Primeiran, Primairian, Primayran, Prumairen, adj., premier.

Falcx laniers es primeiras

De totz los autres.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Le faucon lanier est le premier de tous les autres.

La primairana corda s' entona jotz greumens.

Pierre de Corbiac: El nom de. 

La première corde s'entonne bas gravement. 

Substantiv. 

Pons de Bretanha guida los prumairens. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 80.

Pons de Bretagne guide les premiers.

Adv. comp.

Mai, tot en primairia, vuel be que sapiatz. 

Izarn: Diguas me tu.

Mais, tout en premier, je veux bien que vous sachiez.

ANC. FR. Renart l'a premerains saisie.

Roman du Renart, t. I, p. 84.

Ce est l'estoile primeraine

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 329.

CAT. Primerenc. (chap. Primerenc, primereng, primerencs, primerengs, primerenca, primerenques; se sol di de la fruita que ve la primera, com les sireres primerenques, lo siré primerenc.)

9. Primordial, adj., lat. primordialis, primordial, originel.

La primordial materia.

Eluc. de las propr., fol. 281.

La primordiale matière.

CAT. ESP. PORT. Primordial. IT. Primordiale. 

(chap. Primordial, primordials.)

10. Primitiu, adj., lat. primitivus, primitif.

La Gleisa primitiva..., segon l' Evangeli. Doctrine des Vaudois. 

L'Église primitive..., selon l'Évangile.

Subst. Distinctios entr' el primitiu e 'l derivatiu.

Leys d'amors, fol. 44.

Distinction entre le primitif et le dérivatif.

CAT. Primitiu. ESP. PORT. IT. Primitivo. 

(chap. Primitiu, primitius, primitiva, primitives.)

11. Primicias, Premicias, s. f. pl., lat. primitias, prémices.

De totas mas divicias 

Doni demes e premicias.

Brev. d'amor, fol. 96. 

De toutes mes richesses je donne dîmes et prémices.

Las primicias de ton champ. Trad. de Bède, fol. 46. 

Les prémices de ton champ.

CAT. ESP. PORT. Primicias. IT. Primizie, premizie. 

(chap. Primissia, primissies.)

12. Primat, s. m., lat. primates, primat.

Que negus arcivesques no sio apelatz primatz ni patriarcas, mas aquels que teno premieras ciotatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 19.

Que nuls archevêques ne soient appelés primats ni patriarches, excepté ceux qui tiennent les premières cités.

CAT. Primat. ESP. Primado, primaz. PORT. Primaz. IT. Primate.

(chap. Primat, primats; primada, primades : que cap arzobispo sigue anomenat primat ni patriarca, mes que aquells que tenen les primeres siudats.)

13. Aprimar, v., amincir, affaiblir, rendre exigu. 

Fig. No vuel ges que trop m' aprimes 

Ni trop m' asotiles ni m limes. 

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus. 

Je ne veux point que trop tu m'amincisses ni que trop tu me subtilises ni me limes.

- Faire une pointe, pénétrer.

Fig. E 'l reis frances vai si trop apriman,

Et ai paor que veinha sobre mi.

Bertrand de Born: Fuilheta.

Et le roi français s'en va beaucoup faisant une pointe, et j'ai peur qu'il ne vienne sur moi.

- Rafiner, subtiliser.

Part. pas. Cels subtils aprimatz 

A cui bel saber platz.

G. Riquier: Als subtils.

Ces subtils rafinés à qui beau savoir plaît. 

ANC. FR. Quar tel quide aloignier sa mort 

Qui l'aproche et aprime fort. 

Un poi s'est de lui aprimez. 

Roman du Renart, t. II, p. 244, et t. I, p. 85. 

CAT. Aprimar. (chap. Aprimá, aprimás, debilitá, debilitás, llimá, afluixá, afluixás : yo me aprimo, tú te aprimes, ell se aprime, natros mos aprimem o aprimam, vatros tos apriméu o aprimáu, ells se aprimen; aprimat, aprimats, aprimada, aprimades; débil, debilitat, debils, debilitats, débil, debilitada, debils, debilitades; llimat, llimats, llimada, llimades; afluixat, afluixats, afluixada, afluixades; fluix, fluixos, fluixa, fluixes; fluixet, fluixets, fluixeta, fluixetes. Vore arguellat.)

arguellat, arguellado, arguellao, caball, caballo, potro, jónec no

14. Aprimairar, v., approcher, avancer.

Part. pas.

Rogers Bernartz cavalga que s'es aprimairatz.

L' ivesque de Nemze s'es tant aprimairatz.

Guillaume de Tudela.

Roger Bernard chevauche (de sorte) qu'il s'est approché.

L'évêque de Nîmes s'est tant approché.

(chap. Aproximat, arrimat, aproximats, arrimats, aproximada, arrimada, aproximades, arrimades.)

15. Aprimairamen, s. m., primauté, droits de primogéniture.

De Jacob, sai ieu be per cals sosplantamens

Ac la benedictio ni 'ls aprimairamens. 

Pierre de Corbiac: El nom de.

Touchant Jacob, je sais bien par quelles supercheries il eut la bénédiction et les droits de primogéniture.

(chap. Primogenitura, primogenitures : primo + genitus : lo primé engendrat; tamé se li díe primogénito o primogénit al siguién, en cas de morí lo primé fill; lo mes famós de Aragó va sé lo Príncipe de Viana, Carlos, fill de Juan II y Juana Enríquez. La que se va liá! Se troben mols documens de eixa época a la Colecsió de Bofarull, “levantamiento y guerra...”)

lunes, 24 de noviembre de 2025

Ibn al-Balansi, Valencia, 825

Os dirán que antes de 1238 no había ni valencianos, aunque de mucho antes hubo hasta príncipe musulmán apodado así.

Bat Ye'or; The Decline of Eastern Christianity under Islam, 1996.
 
In 210 <23 April 825>, Abd ar-Rahman b. al-Hakam sent a strong troop of cavalry commanded by Ubayd Allah - known by the name of Ibn al-Balansi,-  into Frank territory... 
 
 
Ibn al-Balansi, Balansiya, Valencia, València, Valéncia, Valénsia
 
WIKI:
 
Alhakén II, al-Hakam II o Alhaquén II (en árabe, الحكم بن عبد الرحمن, al-Ḥakam ibn ʿAbd ar-Raḥmān; Córdoba, 13 de enero de 915 – Id., 1 de octubre de 976) segundo califa omeya de Córdoba, desde el 16 de octubre de 961 hasta su muerte. Durante su reinado —uno de los más pacíficos y fecundos de la dinastía en la península—​ se amplió la mezquita de Córdoba,​ ciudad que alcanzó su apogeo del periodo califal.​ Es conocido asimismo como gran bibliógrafo y gobernante de gran cultura.
 
Sucedió a Abderramán III a los 47 años y nueve meses de edad, en el 962, continuando​ la política de su padre y manteniendo la paz y la prosperidad en al-Ándalus. No sólo sostuvo el apogeo al que llegó el califato con su padre, sino que con él alcanzó su máximo esplendor.
 
A los 8 años fue nombrado sucesor de Abderramán III, y su educación fue exquisita, participando intensamente en las actividades de gobierno, así como en las campañas militares, acompañando al califa en varias ocasiones. Conservó durante toda su vida gran aprecio por las artes y las letras.​ Cuando a la muerte de su padre se hizo cargo del poder contaba con 47 años y adoptó el título de al-Mustánsir bi-l-Lah («el que busca la ayuda victoriosa de Alá»). Hasta entonces, y pese a su unión con Radhia, no tuvo hijos.
Al llegar al trono la descendencia se hacía necesaria y logró dársela una concubina esclava, de origen vascongado llamada Subh (también llamada Zohbeya y Aurora), a quien Alhakén dio el nombre masculino de Chafar.
 
Entre las primeras medidas que tomó al ser nombrado califa, se encontraba la reclamación al reino cristiano de León de las diez fortalezas que su rey, Sancho I, había prometido a su padre Abderramán III por el apoyo prestado en la disputa dinástica que aquél mantuvo con Ordoño IV y que le había permitido recuperar el trono en el 960.
 
Ante la negativa del rey leonés a cumplir su promesa, Alhakén acogió al depuesto Ordoño IV en la corte cordobesa prometiéndole reponerlo en el trono, lo que hizo que Sancho I se retractase y enviase una embajada a Córdoba con la promesa de cumplir lo pactado. Sin embargo, la muerte de Ordoño IV —en la propia Córdoba, en 962— motivó que Sancho I cambiase nuevamente de postura y concertase una alianza con el rey navarro García Sánchez I, con el conde castellano Fernán González y con el conde de Barcelona Borrell II para hacer frente al poderío del califa.
 
Alhakén inició en respuesta, en 963,​ una ofensiva militar que se ve culminada por el éxito al conquistar las plazas de San Esteban de Gormaz, Atienza y Calahorra lo que, unido a las crisis dinásticas que surgieron en los reinos cristianos, volvieron a colocar al califato cordobés en su posición de supremacía.​ Se reforzó además Gormaz como centro de defensa frente a cualquier embate castellano. En el 965, la muerte por envenenamiento de Sancho llevó al trono leonés al pequeño Ramiro III, de tres años; su minoría de edad y la regencia de su tía Elvira condujeron a la crisis del reino y el califato quedó árbitro de las numerosos disputas de sus señores feudales. No solo numerosos señores leoneses, sino también el nuevo conde castellano García Fernández y el rey navarro Sancho Garcés, se apresuraron a prestar homenaje a Alhakén a finales de la década de 960 y principios de la siguiente.
 
Se inició así un periodo de calma militar que se extendió hasta 974,​ cuando el nuevo conde castellano García Fernández, que había sucedido a Fernán González, aprovechando que el grueso del ejército califal se encontraba en África,​ atacó la plaza de Deza.​ García se alió con leoneses y navarros y puso cerco a Gormaz en abril del 975. Su incursión que se vio acompañada en 974 por el asalto del también nuevo rey de León Ramiro III de la plaza de San Esteban de Gormaz. El retorno del general Gálib de su campaña africana puso fin a los ataques cristianos al vencerlos en las batallas de Gormaz (junio del 975), Langa y Estercuel.

lunes, 17 de marzo de 2025

Parábola, sembrador, dialectos, vascuence, subdialectos + Avangeli de li quatre semencz

I. Parábola del sembrador, traducida a los ocho dialectos del vascuence y a cuatro de sus subdialectos, bajo los auspicios del Príncipe Luis Luciano Bonaparte.

Parábola del sembrador.

I. 1. Dialecto guipuzcoano

Ona non irten zan ereille bat ereitera.

Eta oreiten ari zala, azi batzuek erori ziran bide bazterrera, eta etorri ziran zeruko egaztiak, eta jan zituzten.

Besteak erori ziran leku arritsuetan, non ez zeukaten lur asko: eta bereala jayo ziran, zeren etzuten lur ondokoirik.

Bañan eguzkia irten zanean, erre ziran eta igartu ziran, zergatik ez zuten sustrairik.

Eta besteak erori ziran arantzen gañean: eta arantzak azi ziran, eta ito zituzten.

Eta besteak erori ziran lur onean: eta ematen zuten frutua, batak eun alako, besteak irurogei, eta besteak ogei ta amar.

Aditzeko belarririk duenak, aditu dezala. 

 

I. 2. Dialecto vulgar de Cegama

(Guipuzcoano meridional.) 

 

Irten zon bein baten ereiñtzalle batek ereitea.

Eta bikorrak banatzen, batzuk biden ondon eroi zien, eta zeruko egaztik etorrita, jan zituen.

Beste batzuk arritartelan eroi zien, nun zeon lur guchi: eta beala irten zoen, chit lur gañen zerelako.

Baño euzkie jayo zanen, erre zien eta igartu zien, bate zuztarrik kasi etzoelako.

Beste bikor batzuk antzatarten eroi zien: eta azi zien antzak, eta ito zituen.

Beste batzuk aizkenen eroi zien lur onen: eta eman zoen frutue, buru batek eun, beste batek irurogei, beste batek oetamar eta la.

Belarrik dauzkenak entenditzeko, ai dezala. 

 

II. 3. Dialecto vizcaíno.

 

Orra nun urten eban ereiten dabenak ereitera.

Eta ereiten diarduala, azi batzuk jausi ziran bidiaren onduan, eta etorri ziran zeruko egaztiyak, eta jan zitubezan.

Beste batzuk barriz jausi ziran arritzetan, nun ez euken lur asko: eta laster erne ziran, ez eukelako lur lodiya.

Eta eguzkiyak urtenik, erre ziran: eta ez eukelako sustrairik, sikatu ziran. Beste batzuk berriz jausi ziran arantzetan: eta azi ziran arantzaak, eta ito zitubezan.

Beste batzuk barriz jausi ziran lur onian: eta emoten eben frutuba, batek eunka, bestiak irurogeika, bestiak ogetaamarka.

Daukaznak belarriyak entzuteko, entzun dagiyala. 

 

II. 4. Dialecto vulgar de Ochandiano.

(Vizcaíno occidental.)

Ona nun urten eban ereiten dabenak ereitera.

Da ereiten ebillela, asi batzuk yausi sirien bidien onduen, da etorri sirien seruko egaztiyek, eta yan situbesan.

Beste batzuk barres yausi sirien arri artietan, nun ez euken lur asko: da laster erne sirien, es eukelako lur lodiye.

Da eguskiyek urtenik, erre sirien: da es eukelako sustrairik, siketu sirien.

Beste batzuk barres yausi sirien arantza artietan: da asi sirien arantzak, da ito situbesan.

Beste batzuk barres yausi sirien lur onien: da emoten euden frutube, batek eunke, bestiek irurogeike, bestiek ogetaamarka. 

Daukesanak belarriyek entzuteko, entzun daiyela. 

 

III. 5. Dialecto vulgar de Elizondo.

(Alto-navarro septentrional.)

Una aldi batez azi ereile bat atra zen ereitera.

Eta ereiten ai zelaik, zembait azi erori ziren bideain ondoan, eta torri ziren aireko egaztinak, eta denak yan zituzten.

Bertze zembait erori ziren kaskallu lekura, non ezpaitzen lur guti baizik: eta sortu ziren bela, etzutelakotz lur gizena.

Bañan iruzkia atra zelaik, erre ziren: eta iñartu ziren, etzutelakotz zañik.

Eta bertze zembait erori ziren elorrien artera: eta aunditu ziren elorriak, eta ito zituzten.

Eta bertze zembait erori ziren lur onera: eta kartzen zuten fruitu, batek eun, bertzeak iruetanogei, eta bertzeak ogeitaamar.

Begarriak ituenak aitzeko, ai beza. 

 

IV. 6. Dialecto vulgar de Elcano.

(Alto-navarro meridional.)

Atra ze bein ereikizale bat ereikitzera.

Eta barrayatzean granoak, erorzere batzuk bide ondoan, eta etorzere gorako choriak, eta shan zuste.

Erorzere berze batzuk arduyetan, non zen lur guti: eta berla shayo zere, zeren zegon lurra ashalkiro.

Baña iruzkia atra zelaik, erre zere eta eyartu, zeren kuasik ezpaizute zainik. 

Berze grano batzuk erorzere larretan: eta larrak anditu zere, eta ito zuste.

Berze batzuk enfin erorzere lur onean: eta eman zute fruitu, non egunka baten, non irutanogei, eta non ogeitamar.

Dituenak bearriak entendatzeko, entenda bez.

 

V. 7. Dialecto labortano.

Huna hazi eraile bat athera zen eraitera.

Eta eraiten ari zelarik, hazi parte bat erori zen bide gainean, eta shoriak ethorri ziren eta yan zuten.

Eta bertze parte bat erori zen lekhu harritsu batetara, non ezpaitzuen lur hainitzik: eta berehala sortu zen, zeren ezpaitzen barna sartzen lurrean.

Eta iguzkia yekirik, errea izan zen: eta errorik etzuclakotz, ihartu zen.

Eta bertze parte bat erori zen elhorrien artera: eta elhorriak handitu ziren, eta itho zuten.

Eta bertze parte bat erori zen lur onera: eta ekharri zuen fruitu, batek ehunka, bertzeak hiruhogoika, bertze batek hogoietahamarka.

Beharriak dituenak aditzeko. adi beza. 

 

VI. 8. Dialecto vulgar de Baigorri.

(Bajo-navarro occidental.)

Behin eraileat yuan zen eraitera.

Eta eraiten ai zelaik, hazi puskaat erori zen bidiain gaineat, eta yin ziren zeruko shoriak, eta yan zuten.

Berze hazi puskaat erori zen leku harritsu batetaat, nun ezpaitzen lur handiik: eta berehala sortu zen, zeeneta ezpaitziin lurra lodi.

Bainan iuzkia yeikita, erre zen: eta ezpaitziin erroik, eihartu zen.

Berze puskaat erori zen elhorripera: eta elhorriak haunditu ziren, eta itho zuten.

Berze puskaat erori zen lur huneat: eta bihia kharri ziin, batek chun, berziak hiruetanhooi, eta berzeatek hooitahamar.

Beharriak ditiinak aitzeko, ai beza. 

 

VII. 9. Dialecto vulgar de Cize.

(Bajo-navarro oriental.)

 

Yalgi zuun behin ereileat ereitea.

Eta ereiten zielaik, hazi pharteat eori zuun bidiain gaineat, eta zeruko shoriek yin eta, yan zizien.

Beste pharteat eori zuun lekhu harritsu batzutaat, nun ezpaitzen lur handiik: eta behala sorthu zuun, lur ashala bezik etzelakotz.

Bana iruzkia yalgi zenian, erre zuun eta eihartu, erroik etzielakotz.

Pharteat ono eori zuun elhorrien gaineat: bana elhorriak handitziaikin, ithua izan zuun.

Azken phartia eori zuun lur hun baten gaineat: eta frutia eman ziin, bihi batzuk emaiten zutelaik ehun batendaco, beste batzuk hiruetanhogoi, beste zombaitek aldiz hoitahamar.

Beharriak tienak aitzeko, ai dezala. 

 

VII. 10. Dialecto vulgar de Salazar

(Bajo-navarro oriental salacenco.)

 

Elki zinuen bein kalako ereginzale bat eregitra.

Eta barreatzean granoak, zomait erori zitzan bideala urran, eta shin zitzan zeruko abeak, eta shan ztizien.

Berze batzu erori zintzan arridoyetan, non baitzen lur guti: eta bereala brotatu zizien, egonaz lurra arras me.

Baya elki zenekoz iguzkia, erre zintzan eta eartrik gelditu, zeren kasik ezpaitzien errorik.

Berze grano batzu erori zintzan larren artean: eta anditu zintzan larrak, eta sofokatu ztizien.

Berce batzu azkenik erori zintzan lur onean: eta eman zizien frutu, non egun batendako, non irurogei, eta non ogeitamar.

Nork izan zan bearri entendatzeko. entenda zala.  

 

VIII. 11. Dialecto suletino.

Elkhi zen ereilia ereitera. 

Eta ereiten ari delarik, azi zumbait erori ziren bide bazterriala, eta zeluko choriak jin ziren, eta jan zutien.

Beste zumbait erori ziren hartokietara, nun ezpeitzien hambat lurrik: eta berhala sorthu zen, lurrac loditarzunik ezpeitzian.

Eta ekhia jaiki zenian, erre ziren: eta zañik etzielakoz, eihartu ziren.

Beste zumbait erori ziren elhorrietara: eta elhorriak handitu ziren, eta itho zutien.

Bestiak erori ziren lur huniala: eta bihi eman zien, batak ehuin, bestiak hiruretanhogei, bestiak hogei eta hamar.

Dianak beharri entzuteko, entzun beza.

 

VIII. 12. Dialecto vulgar de Vidangoz.

(Suletino roncalés.) 

Erkin zen bein kalako erinzale bat eri tra.

Eta granuen barriatian, zomait erori zren bidiari abaño, eta shin zren zeuriko choriak, eta shan ztein.

Berze banak erori zren arridoyetan, nonta baizegon lur chiki: eta bertan bunatu zren, lurra arin zegolakoz.

Baya iguzkia erkitiari, erre eta eshartu zren, zeren kasi ez baizein izorrorik.

Berze orano banak erori zren shats artetan: eta anditu zren shatsak, eta sofokatu ztein.

Berze banak azkenik erori zren lur onian: eta emon zein frutu, non batarik ein, non irurogei, eta non ogeitaamar.

Biarri dionak entelegatako, entelega tzala. 

 

PARÁBOLA DEL SEMBRADOR.

VERSIÓN CASTELLANA.

He aquí que salió un sembrador a sembrar.

Y cuando sembraba, algunas semillas cayeron junto al camino, y vinieron las aves del cielo, y las comieron.

Otras cayeron en lugares pedregosos, en donde no tenían mucha tierra: y nacieron luego, porque no tenían tierra profunda.

Mas en saliendo el sol, se quemaron y se secaron, porque no tenían raíz.

Y otras cayeron sobre las espinas: y crecieron las espinas, y las ahogaron.

Y otras cayeron en tierra buena y rendían fruto: una a ciento, otra a sesenta, y otra a treinta.

El que tiene orejas para oír, oiga.

Parábola, sembrador, dialectos, vascuence, subdialectos + Avangeli de li quatre semencz

 

MATEO 13:1-9

13:1 Aquel día salió Jesús de la casa y se sentó junto al mar.13:2 Y se le juntó mucha gente; y entrando él en la barca, se sentó, y toda la gente estaba en la playa. 13:3 Y les habló muchas cosas por parábolas, diciendo: He aquí, el sembrador salió a sembrar. 13:4 Y mientras sembraba, parte de la semilla cayó junto al camino; y vinieron las aves y la comieron. 13:5 Parte cayó en pedregales, donde no había mucha tierra; y brotó pronto, porque no tenía profundidad de tierra; 13:6 pero salido el sol, se quemó; y porque no tenía raíz, se secó. 13:7 Y parte cayó entre espinos; y los espinos crecieron, y la ahogaron. 13:8 Pero parte cayó en buena tierra, y dio fruto, cuál a ciento, cuál a sesenta, y cuál a treinta por uno.13:9 El que tiene oídos para oír, oiga.

JESÚS EXPLICA LA PARÁBOLA DEL SEMBRADOR
Mateo 13: 18-23; Marcos 4:13-20; Lucas 8: 11-15

 

L' Avangeli de li quatre semencz.

Ara parllen de l' evangeli de li quatre semencz

Que Xrist parlava al segle present,

Per que el agues al mont alcun comenczament

De la soa creatura engenra novellament.

Lo semenador lo seo semencz semenava:

L' una tombe en la via; fruc non germenava

E non poya naiser, la reycz non apilhava;

Li ome la calpisavan, li oysel la devoravan.

L' autre entre las peyras non faczia profeitancza;

Sentent la calor seche senza demorancza;

L' autre entre las spinas hac grant soffogancza,

E non poya far fruc ni bona comportancza.

L' autra en la bona terra dreitament creisia,

Faczent bona spia dreita e ben complia;

Lo seo coltivador dreitament reculhia;

Per una, cent o cinquanta o trenta en reculhia.

L' evangelista demostra qui es lo semenador:

Aquest est Yeshu Xrist, lo nostre salvador,

Rei de li rei, princi de li pastor,

Semenant la grana del celestial lavor.

Aquesta semencza era la soa predication

Lacal el semenava cum grant affeccion;

Ma sovent encontrava a grant temptacion:

Tombant en vil terra suffria detrucion.

Car li oysel de l' ayre venon a batalhar;

Al bon semenador pur volen contrastar:

Tota la sua semencza queron a devorar,

Car en motas manieras la provan de temptar.

Aquisti fals oysel son li maligne sperit:

La scriptura o demostra e en l' evangeli es script;

E volon devorar lo tropellet petit

Del cal es bon pastor lo segnor Yeshu Xrist.

Quant aquisti oysel troban lo semencz

Spars per la via, sencza coltivament,

Que non ha reycz, ni pres renaissament,

De present lo robisson molt crudelment.

….

Ma cant lo semenador semena lo semencz,

L' una tomba en las peyras ont ha poc aliment;

E, car hi a poc terra, en salh subitament,

Mais fay petita reycz e caitio portament.

Cant aquesta semencza es de terra salhia,

Ilh non ha ferma reycz, ni la meolla complia;

Es arsa del solelh e de grant calor feria;

Enayma torna secca e sencza vigoria.

Aquesti son aquilh que, cant home lor amonesta 

Que auvon la parolla e l' escoutan cum festa, 

Volentier la recebon, e ben lor par honesta: 

Mas trop son temporal e de cativa gesta.

E de present qu' ilh senton la perseguecion,

Un poc d' espavant, o de tribulacion,

Ilh renean, e laysan la predicacion

Lacal ilh scoutavan cum tanta devocion.

…..

Lo lor adversari, l' enemic eternal,

Dragon, serpent antic, plen de veninz mortal,

Local es Sathanas, semenador de li mal,

Mesclava lo seo jolh cum lo semencz real.

Aquesta mala herba, semencza de tristicia,

Co son li filh fellon, plen de tota malicia;

De persegre li just han mota cubiticia,

Volent lor desviar la divina justicia.

Tribulacions lor dona e li trabalha fort,

Faczent a lor motas angustias e torment entro a la mort;

Ma li just son ferm; en Xrist han lor confort;

Al regne de paradis istaren cum deport.

Emperczo temon dio, gardant se de mal far;

La ley del segnor s' efforczan de gardar

E totas adversitas em paciencia portar,

Entro que sia vengu lo temp del meisonar.

E cant Xrist fare lo grant jujament,

Dire a li seo angel: “Facze depertiment

Entre li benaura e la mala semencz.”

Adonca li fellon seren trist e dolent.

Car lo segnor Yeshu Xrist, la divina sapiencia,

Donare encontra lor mot amara sentencia,

Diczenc: “Departe vos de la mia presencia,

Deisende en l' enfern, en grant pestelencia.

Car aczo es la paya de li vostre lavor

E de li vostre desirier; faczent sencza temor, 

Servent al vostre cors, ave laisa lo segnor;

Vos possessire grant pena, plorament e dolor.

Recebre heretage que ja non po morir,

Crudel serpent verumos que ja no po fenir,

E l' aspre fuoc ardent vos convere suffrir;

Ja de la tenebra scura vos no poire issir.”

Adonca el parllare cum placzent alegressa

A li seo benaura compli de fortalecza:

“Vene a possesir lo regne de bellecza,

Mays no senture plor ni dolor ni destrecza.”

Enayma lo bon pastor ben li amonesta; 

Liorare a lor lo regne del paire cum festa; 

Non temeren l' adversari ni la soa mala gesta, 

Ni la soa temptacion plena de grant tempesta.

Cum lo celestial paire auren lor compagnia, 

Portaren real corona de grant segnoria,

Preciosa, e nobla, e de bellecza complia;

En solacz e en deport sere tota lor via.

Car seren filh de dio, payre d' umilita,

Possesiren la gloria per propria heredita,

Seren angel glorios, luczent en clarita;

Per tuit temp istaren devant la Sancta Trinita.

Amen.

L' Évangile des quatre semences.

Ores parlons de l' évangile des quatre semences

Que Christ disait au siècle actuel,

Par quoi il eut au monde aucun commencement

De la sienne créature engendrée nouvellement.

Le semeur la sienne semence semait:

L' une tomba en la voie; fruit ne germait

Et ne pouvait naître, la racine ne prenait;

Les hommes la foulaient, les oiseaux la dévoraient.

L' autre entre les pierres ne faisait profit;

Sentant la chaleur elle sécha sans retard;

L' autre entre les épines eut grande suffocation,

Et ne pouvait faire fruit ni bon portement.

L' autre en bonne terre droitement croissait,

Faisant bon épi droit et bien plein;

Le sien cultivateur droitement recueillait;

Pour une, cent ou cinquante ou trente en recueillait.

L' évangile démontre qui est le semeur:

Celui-là est Jésus-Christ, le notre sauveur,

Roi des rois, prince des pasteurs,

Semant la graine du céleste labeur.

Cette semence était la sienne prédication

Laquelle il semait avec grande affection;

Mais souvent rencontrait grande tentation:

Tombant en vile terre souffrait destruction.

Car les oiseaux de l' air viennent à batailler;

Au bon semeur pourtant veulent contester:

Toute la sienne semence cherchent à dévorer,

Car en plusieurs manières l' essayent de tenter.

Ces faux oiseaux sont les malins esprits:

L' écriture cela démontre et en l' évangile est écrit;

Et veulent dévorer le troupeau petit

Duquel est bon pasteur le seigneur Jésus-Christ.

Quand ces oiseaux trouvent la semence

Eparse par la voie, sans culture,

Qui n' a racine, ni pris renaissance,

A l' instant la dérobent moult cruellement.

…..

Mais quand le semeur sème la semence,

L' une tombe dans les pierres où a peu aliment;

Et, parce que y a peu terre, en sort subitement,

Mais fait petite racine et chétive pousse.

Quand cette semence est de terre sortie,

Il n' a ferme tuyau, ni la moëlle remplie;

Est brûlée du soleil et de grande chaleur frappée;

Ensuite tourne sèche et sans vigueur.

Ceux-là sont ceux qui, quand on les admoneste

Qu' ils entendent la parole et l' écoutent avec fête,

Volontiers la reçoivent, et bien leur paraît honnête:

Mais trop sont temporels et de méchant geste.

Et à l' instant qu' ils sentent la persécution,

Un peu d' épouvante, ou de tribulation,

Ils renient, et laissent la prédication

Laquelle ils écoutaient avec si grande dévotion.

…..

Le leur adversaire, l' ennemi éternel,

Dragon, serpent antique, plein de venin mortel,

Lequel est Satan, semeur des maux,

Mêlait la sienne ivraie avec la semence royale.

Cette mauvaise herbe, semence de tristesse,

Ce sont les fils félons, pleins de toute malice;

De poursuivre les justes ont grande convoitise,

Voulant eux dévier de la divine justice.

Tribulations leur donne et les travaille fort,

Faisant à eux moultes angoisses et tourments jusqu' à la mort;

Mais les justes sont fermes; en Christ ont leur confort;

Au royaume de paradis seront avec volupté.

Pour cela craignent Dieu, gardent soi de mal faire;

La loi du seigneur s' efforcent de garder

Et toutes adversités en patience porter,

Jusqu' à ce que soit venu le temps du moissonner.

Et quand Christ fera le grand jugement,

Dira aux siens anges: “Faites séparation

Entre les bienheureux et la mauvaise semence.”

Alors les félons seront tristes et dolents.

Car le seigneur Jésus-Christ, la divine sagesse,

Donnera contre eux très amère sentence,

Disant: “Séparez-vous de la mienne présence,

Descendez en l' enfer, en la grande pestilence.

Car c' est la paie de vos travaux

Et de vos desirs; faisant sans crainte,

Servant à votre corps, avez laissé le seigneur;

Vous posséderez grande peine, pleur et douleur.

Recevrez héritage qui jamais ne peut mourir,

Cruel serpent venimeux qui jamais ne peut finir,

Et l'  âpre feu ardent vous conviendra souffrir;

Jamais de la ténèbre obscure vous ne pourrez sortir.” 

Alors il parlera avec agréable allégresse

Aux siens bienheureux remplis de force:

“Venez à posséder le royaume de beauté,

Jamais ne sentirez pleur ni douleur ni détresse.”

Comme le bon pasteur bien les admoneste;

Livrera à eux le règne du père avec fête;

Ne craindront l' adversaire ni la sienne mauvaise action, 

Ni la sienne tentation pleine de grande tempête.

Avec le céleste père auront leur compagnie,

Porteront royale couronne de grande seigneurie,

Précieuse, et noble, et de beauté remplie;

En joie et plaisir sera toute leur vie.

Car seront fils de Dieu, père d' indulgence,

Posséderont la gloire par propre héritage,

Seront anges glorieux, luisant en clarté;

Par tous temps seront devant la Sainte Trinité.

Ainsi soit-il.