Die
nachstehend von neuem abgedruckten Texte sind uns in folgenden Hss.
überkommen:
A:
MS. No. 187 (früher 226 und 183) fondo di Santa Maria del Fiore in
der Laurenziana zu Florenz 13. Jh. 33 Pergamentblätter in 8°.
Die
Seiten sind nicht gespalten. Blatt 1 bis 28 steht der Donatus
Provincialis und zwar der provenzalische Text desselben mit
lateinischer Interlinearversion. Die Schrift der letzteren ist
bedeutend feiner als die des ersteren. Oft sind die Schriftzüge
verblichen und schwer leserlich.
B:
MS. No. 42 Plut. 41 derselben Laurenziana. Besteht aus drei im Anfang
des 14. Jh. in Italien geschriebenen Abtheilungen mit zusammen 92
Pergamentblättern. Die erste enthält eine provenzalische
Liedersammlung und Coblas esparsas (ß ßb im Arch. Bd. 49 und 50
nach meiner Abschrift aber ohne meine Mitwirkung abgedruckt), sowie
den lat. Text des Donat, nebst den provenzalischen Verballisten und
der zweiten Hälfte des Rimariums, ferner ein prov.it Glossar und die
Rasos de trobar. Der Schreiber dieser Abtheilung und zugleich
muthmasslich der Verfasser des Glossars nennt sich Blatt 83c: Petrus
Berzoli de Eugubio. Wegen des Inhalts der zwei anderen Abtheilungen
der Hs. verweise ich auf meine Beschreibung im Arch. 49 S. 53 ff.
C:
MS. No. 2814 (alt 486) der Riccardiana zu Florenz. Besteht ebenfalls
aus drei gegen Ende des 16. Jh. geschriebenen Theilen, die schon
durch verschiednes Format kenntlich sind. Zusammen enthält die Hs.
172 Papierblätter in 4°. Ich will den Beschreibungen Grützmachers
(Arch. 33, 427) und Bartschs (Jahrb. XI S. 11 ff.) einige weitere
Notizen hinzufügen und bemerke, dass ich eine vollständige Copie
der Hs. besitze.
Theil
I reicht bis S. 166*** und besteht aus 5 Lagen von verschiedner
Stärke, welche zusammen 88 Blätter enthalten. Die Seitenzählung
widerspricht, weil 126 doppelt gesetzt ist, 3 ungezählte Blätter
vorauf gehen und 3 ungezählte Seiten auf S. 166 folgen. Die Seite
166*** sowie die 3 Anfangsblätter sind von anderer Hand beschrieben;
diese
hat auch in die Texte aller drei Theile der Hs. Verbesserungen
eingetragen,
die ihr eine Collation mit dem Original ergab.
Von
der Hand dieses Correctors, der, wie sich zeigen wird, mit dem
einstigen Besitzer unserer Hs. mit Piero di Simon del Nero identisch
ist,
rührt auch der Vermerk auf S. 166**** 'riueduto' her.
Der
erste Schreiber hat augenscheinlich anfangs grosse Mühe gehabt, das
Original zu entziffern, nach und nach wird seine Schrift aber
flüssiger und kleiner.
Theil
II reicht bis S. 251** und enthält 11 vierblättrige Lagen.
Es
ist dabei zu berücksichtigen, dass S. 184 durch falsche Zählung
fehlt, S. 167 ein ungezähltes Blatt vorausgeht und S. 251 ein
solches folgt. Das letztere ist leer, auf der Vorderseite des
ersteren steht links oben 'Conc-to 1589' d. h. doch wohl: geschrieben
im Jahr 1589, rechts davon etwas tiefer steht '2 Jaques Tessier de
Tarascon' d. h.
Heft
2 vom Schreiber Jaques Tessier (oder Teissier, Jacopo Teissier wie er
sich auf derselben Seite nochmals und auf S. 251 schreibt) de
Tarascon (S. 251 de Tharascone). Die Schriftzüge des Namens stimmen
zu denen des zweiten und auch des ersten Theiles. Theil I und II
gehören somit unmittelbar zusammen und Theil I ist das erste Heft
von Jaques Tessier. Das dem so ist, bestätigt das alte
Dichterverzeichniss des Originals von Theil I und II in Theil III. Zu
der Inhaltsangabe der uns durch Tessiers Copie erhaltenen
Liedersammlung, welche Grützmacher Arch. 33, 428 ff. gab, ist
nachzutragen: Bl. 2a oben folgende, für den Zustand des Originals
zur Zeit der Copie wichtige, ital. Notiz des Correctors:
'Questa
canzone era quasi scancellata e cosi il principio de la seguente et
si è copiata conietturando dall ombre e uestigi delle lettere però
ci può esser qualche errore'. - S. 74: Eine Notiz darüber, dass die
Biogr. Bernarts del Ventador bereits im Original fehlte: 'Per la vita
di B. d. V. ui è lasciato lo spatio come qui'. - S. 166*** folgende
Notiz:
“Era
scritto ina'zi si al principio del originale nelle carte che si
soglion lasciar bianche per conseruare i libri cosi imperfetto' und
nachstehendes Fragment eines sonst nicht erhaltenen Planh einer Frau
um ihren Geliebten (Bartsch G. 461,2):
I.
Ab
[lo] cor trist enuironat desmay
Plorant
mons uulls (1) e rompen los cabels (dels uels)
Sospirant
fort lasse conget (2) pendray (las ieu comiat)
De
fin amor & de totz sonz coussells (3) (sos consels)
Car
ia nom platz aymar hom q 'l mo' sie
De
arc nauant (4) ne portar bon voler (Doren avant)
Pus
mort crusel ma tolt cel qeu uolie
Trop
mais que me sens negun mal sauber (.)
II.
E
per aiso fauc lo capteniment
Desesperatz
e farai chascun iorn
Ab
trist semblans & darai en tenen
A
totz aicels que' vey anar entorn
Que'
me nols (5) qual aver nul esperance
Ans
podon be sercar en autre part
Dona
qels am o qels don s'amistance
Car
eu damor e de joi(e) me depart
(5:
Hs. unterpunktirtes n und darüber u.)
III.
E
si del mon po(l)gres pendre coiniat (6) (comiat)
Ab
grat de deu axi' cu' fau damor
Totz
mo's parens sequer …
Plandrie'
pauc aitant vist ab dolor
E
per aico prec la mort sans demore
Gengua
de faitz … (7: Bemerkenswerth sind französischen Schreibungen
dieses bisher ungedruckten Textes, welche auf einen franz. Schreiber
der Vorlage deuten, so dass das Original Tessiers vormals mi Besitze
eines Nordfranzosen gewesen sein mag.)
S.
167: Ein auch bei Bartsch G. 366, 31 übersehenes Gedicht Peirols.
Das
Original selbst, welches der Sammler Bernart Amoros zusammenstellte,
ist allerdings verloren, das erhaltene Dichterverzeichniss lässt
aber deutlich erkennen, dass die beiden Hefte von Jaques Tessier nur
etwa die ersten zwei Fünftel desselben wiedergeben. Nicht
ersichtlich war aus dem Dichterverzeichniss, ob die 81 ersten Blätter
des Originals vollständig von Tessier copiert seien. Bartsch hatte
bereits angenommen, dass die Lieder einiger Dichter nur zum Theil
abgeschrieben seien und angegeben, dass Jordan de Bonel wie Peire de
Maenzac ganz ausgelassen seien. Von 37 dieser ausgelassenen
Lieder
sind uns wenigstens Varianten erhalten, welche von dem Corrector
unserer Hs. Piero di Simon del Nero in für ihm angefertigte Copien
der Liedersammlungen c (= c.a in meinem Besitz) und F
(in
der Hs. 2981 der Riccardiana = Fa Varianten zu No. 156 meines
Abdrucks
der Blumenlese von F eingetragen worden sind.
Dass
diese Varianten wirklich demselben Original entnommen sind wie die
Copien Tessiers, wird nach folgender Darlegung nicht bestritten
werden können. Heft 1 von Tessiers Copie beginnt mit der von Piero
del Nero geschriebenen und mehrfach abgedruckten Vorbemerkung des
Sammlers Bernart Amoros. Diese selbe Vorbemerkung findet sich nicht
nur nochmals von anderer Hand im dritten Theil unserer Hs. Bl. 28b,
sondern auch auf einem losen Blatte, welches zu der erwähnten Copie
von c gehört und ihr gegenwärtig vorgebunden ist. Die Schriftzüge
sind die Piero del Neros. Eine wichtige it. Notiz Pieros ist hier
aber noch vorausgeschickt: 'Principio del libro di poeti provenzali,
il cui originale è del Sr. Lione Strozzi.' Die Sammlung von Bernart
Amoros befand sich also zu jener Zeit im Besitz Lione Strozzis und
wird wohl von ihm aus Frankreich mit nach Italien gebracht worden
sein. Mancherlei Nachforschungen über den Verbleib der Hs., welche
ich in Folge dieser Notiz seiner Zeit in Florenz (c u. F oder Fa
gehörten später Carlo Strozzi) anstellte, sind leider vergeblich
geblieben. Aber die Varianten in c.a und Fa werden ausdrücklich als
aus Bern. Amoros Sammlung geschöpft bezeichnet, indem von Pieros
Hand die Notiz: Riscontra col libro del st Lione Strozzi (später
meist nur: L. S.) beigefügt ist. Solche Varianten finden sich zu den
auf Bl. 1b - 3b, 6a - 8a, 9b - 14a von c stehenden 19 Liedern
Guirauts de Borneill, zu 2 Liedern Arnaut Daniels in c Bl. 37a 40a zu
8 Peire Vidals in c Bl. 60a 62a, 63a 65b 66b 69b 71b 74a, zu 2 Peire
Raimons de Tolosa in c Bl. 76b 78a, zu 1 Peire Bremons in c Bl. 82b
zu 5
Peires
d'Alvernhe: c 86ab, 87b 88b, 89a und zu 1 Jordan Bonels in
F
No. 156 (s. meinen Abdruck). Nur das Lied Peire Bremons gehört einer
späteren Stelle des Originals als Tessiers Copien an (doch folgt
Peire Bremon = Ricas Novas unmittelbar auf Raimon Jordan, mit dem das
zweite Heft von Tessier schliesst. Keines der 38 Lieder befindet
sich
in diesen Copien. Bartschs Annahme von der Unvollständigkeit
der
Copien muss somit noch bedeutend erweitert werden. Das ergiebt sich
auch aus einer Vergleichung der Lieder- und Blatt-Zahlen.
Erhalten
sind uns 230 + 37 Lieder der ersten 81 Blätter. Die
Gesammtzahl
der Lieder betrug 705, davon standen 73 Tenzonen auf den ungezählten
Blättern, auf den Bll. 82 bis 174 d. h. auf 93 Blättern
müssten
demnach 365 Lieder gestanden haben, wenn die Liederzahl
der
ersten 81 Blätter nur 267 betragen hätte. Durchschnittlich enthielt
von den 174 Bättern jedes 3,632 Lieder, danach würde jedes der
ersten 81 Blätter aber nur je 3,296, jedes der letzten 93 Blätter
dagegen je 3,924 enthalten haben müssen, ein Verhältniss, welches
um so unwahrscheinlicher ist, als die 93 Blätter Sirventesen
enthielten. Auf die Untersuchung Groebers über die Quellen Bernarts
Amoros einzugehen ist hier nicht am Platze.
Theil
III der Hs. zeigt eine selbständige Blattzählung und besteht aus 40
weitläufig (geschriebnen) geschriebenen Blättern. Die Schriftzüge
scheinen dieselben zu sein, welche in einem Namens- Vermerk auf S.
166*** des ersten Theiles: Antonio Martellino vorliegen. Dies wird
also der Name des Schreibers von Theil III unserer Hs. sein.
Desselben
Schreibers
Hand verdanken wir die bereits erwähnten Copien von c
und
F (c.a und Fa). Vielleicht war der Schreiber ein Verwandter der
ehemaligen florentiner Besitzer von F, des M. Marcello Adriani, der
in einer Fa vorausgeschickten Notiz (Arch. 33, 425), und des M. Gio.
Battista Adrian Marcellino, der in der älteren unvollständigen
Copie von F, in No. 25 der Ambrosianischen Hs. D 465 inf. zu Mailand
(Arch. 32, 423), genannt wird. Unseres Schreibers Name würde dann
allerdings Antonio Marcellino lauten müssen, was indess wegen der
Aehnlichkeit der Schriftzüge c und t keine Bedenken erregt. Da
Antonio 1593 die Copie Fa anfertigte und in Theil I und II unserer
Hs., welche 1589 geschrieben waren, seinen Namen eintrug, so wird er
Theil III unserer Hs. ebenfalls etwa um 1594 copiert haben und zwar
wie Fa im Auftrag von Piero di Simon del Nero (s. die Vorbemerkung
desselben zu Fa Arch. 33, 425. Salviati bezeichnet Piero in seinen
Avvertimenti della lingua, Venez. 1584 S. 106 als 'nobile e virtuoso
giovane della mia patria' Piero heiratete 1585 Elena di Domenico
Boresi. Seine reiche Hss.-Sammlung kam nach seinem Tode an Poggioli
und später in die Palatina zu Florenz *).
(*)
Ich verdanke diese Notizen durch Vermittlung meines Freundes Monaci
dem Herrn Senator Taburrini. Ausser a, c.a und Fa scheint auch die
Ambrosianische Hs. D 465 inf. in Pieros Besitz gewesen zu sein, da
ich auch in Ergänzungen dieser Hs. Pieros Hand erkannt zu haben
glaube. Piero besass unter anderen Hss. auch eine it. Liederhs. der
Riccardiana sowie eine angeblich von Petrarca geschriebene Dante-Hs.
s. Carducci Studj. Lett. p. 349 Anm.
Unser
Theil III hatte ursprünglich einen (eignen) eigenen aber jetzt
verlorenen Umschlag, auf welchem eine Textlücke der Rasos (s. unten
S. 71, 34)
von
Piero ergänzt war. Auch andere (Änderungen) Änderungen und
Nachträge desselben finden sich hier, doch hat sonderbarer Weise
weder er noch der Schreiber die falsche Blattlage des Originals
bemerkt, (s. Abw. zu 10, 43.) Ausser dem prov. Text des Donat (dem
aber die Verballisten und das Rimarium fehlen) und ausser den Rasos,
welche auf den ersten 28 Blättern dieses Theiles von B stehen,
enthalten die folgenden Blätter Copien der Vorbemerkung des Bernart
Amoros und der
kürzeren
Biographien, von welchen eine Anzahl in den ersten Theilen
der
Hs. stehen, einige aber auch aus späteren, in diesen nicht copierten
Stellen der Sammlung des Bernart Amoros entnommen sind.
Zum
Schluss steht das mehrfach erwähnte Dichterverzeichniss dieser
Sammlung *). (*) In Bartschs Abdruck desselben (Jahrb. 11, 13 ff.)
haben sich einige Fehler eingeschlichen. Lies: 35 (st. 33) Peire
Vidals; 44 Gaucelms (st. Gaucelins) Faiditz; (69 st. 65) G. de P.
(schon Groeber in Boehmers Rom. St. II 505 hat hier einen Fehler
vermuthet); 93 Naunerics = Naimerics (st. Haunerics) 162 (st. 161)
Jaufre R.; 173 Giugo (st. Diugo); 152 Arnautz (st. Arnauts). Unter
den Tenzonen: Raimon e Lantelm (st. Lautelm); Gaucelm Faidit e N
Aimeric (st. N Aumeric), darauf folgt, ist aber im Druck ausgefallen:
Guillem de bergadan e naumeric; Naugo (st. Haugo) e Bauzan; Nelias
(st. Helias) e son cozin; Nebles (st. Nables) e. s. s.; Jaurel
(vielleicht st. Taurel) e F. Unter den in A enthaltenen Biografien
befindet sich auch eine Blacassets, was Bartsch Gr. p. 61 nicht
angiebt.
D
MS. D 465 inf. der Ambrosianischen Bibliothek zu Mailand, eine
Sammelhandschrift, welche nach Mussafia, Del cod. Est. p. 341 aus der
Bibliothek Pinelli stammt und wie ich oben erwähnte vielleicht auch
Piero del Nero zugehörte. Der Inhalt der Hs. ist noch nicht
hinreichend beschrieben. Grützmachers kurze Angaben Arch. 32, 424
ff. erheischen mehrfache Berichtigungen, so soll No. 29 der Hs. auf 2
Blättern prov. Phrasen mit it. Erklärung enthalten, in Wirklichkeit
stehen daselbst aber 19 Coblen des Gedichtes von Guillem de Figueira
Dun siruentes far (B. G. 217, 2), welches sich nur noch in BCR findet
und nach BR in Bartschs Chrestomathie Sp. 197 und wohl nach C in R.
Ch. IV 309 gedruckt ist. Unser Text scheint von denen der (andern)
anderen Hss. unabhängig. Ich theile Cobla 1 und 2, welche ich mir
seiner Zeit copiert habe, als Probe mit:
1)
D'un siruentes far. 2) Nom merauill ges.
En
es ço qe magensa. Roma si la gens erra.
Non
uueill plus tardar. Qe segle haues mes.
Ni
far long atendenza. En trabaill et en gerra.
E
sai ses doptar. Don preç e merces.
Qan
n'haurai maluolensa. Mor per uos e saferra.
Car
fatz siruentes. Roma engairitz.
Dels
fals mals apres. Qe totz mals seguitz.
De
Roma de en cui es. Car es de cima e raitz.
Cap
de la decadensa. Lo pro rei d'engleterra.
Qe
dechai totz bes. Fo per uos traitz.
Die
ersten Reimworte der 17 weiteren Coblen sind: trichaitz, pecs,
sachatz, saben, saraçis, razon, decern, grantz, aon, conort, hauer,
tenetz, lutz, cardenals, enics, labor, glorios. Ganz unerwähnt
geblieben ist No. 31, deren Schlussvermerk lautet: (Lultimo) L'ultimo
foglio dell' opera di Frà Ramondo di Cornet in lingua Catelana
riueduto e glosato da Giouanni (Giovanni) di Castelnuovo (Castelnou,
Castelnau). L'archetypo era in berg (d. h. bergamina) in f° magg. a
colonne in mano di Pietro Galesio. Es liegt hier offenbar dasselbe
Werk vor, welches sich in einer
Madrider
Sammelhs. findet und nach Meyer (Rom. VI 342) sonst nicht erhalten
ist. Vielleicht hat unsere Mailänder Hs. noch andere Stücke mit der
Madrider Hs. gemeinsam. Ich habe leider keine Zeit gehabt, seiner
Zeit den Inhalt von D eingehend zu prüfen. Wegen No. 25 verweise ich
auf die Bemerkungen hinter meinem Abdruck von F (S. 65). No. 24 trägt
die Überschrift: Il sugetto del libro delle rime provenzali del
Barbiero.
Es
ist ein Brief Lodovico's dei Barbieri vom 28. Juli 1581 aus Modena an
Giacobo Corbinello in Paris geschrieben, offenbar derselbe Brief wie
der von Mussafia (Die prov. Liederhss. des Giovanni Maria Barbieri,
Wien 1874 S. 202) erwähnte, welcher allerdings den 18. Juli 1581 als
Datum trägt. Ausserdem liegt wohl hier der Originalbrief vor (vgl.
Mussafia, Del cod. Est. S. 341 Anm. 3). Barbieris bekanntes
unvollendetes Werk, welches Tiraboschi mit dem Titel Dell' origine
della poesia rimata 1790 veröffentlichte, sollte also eher libro
delle rime provenzali betitelt werden.
Für
die nachstehende Ausgabe der provenzalischen Grammatiken sind mehrere
Nummern von Interesse. Den provenzalischen Text des Donat bietet No.
35. Die lat. Übersetzung fehlt hier gänzlich auch für die
Verballisten, das Rimarium ist durch ein ganz verschiedenes
Reimwörterbuch ersetzt. Ich verdanke der Freundlichkeit Pio Rajnas
Abschrift des letzteren und Collation des übrigen Textes. Von der
Hand Piero del Neros (s. B) rührt muthmasslich die dem Rimarium
voraufgeschickte Notiz und der Anfang des Rimariums Z. 1-17 her (s.
unten S. 105).
Die
Nummern 27 und 36 enthalten zwei von einander unabhängige ital.
Übersetzungen des Donat, die erstere scheint nach dem Text D
angefertigt, da auch hier nur die Verballisten stehen, die letztere
entbehrt auch diese. Mussafia, die prov. Hss. des G. M. Barbieri S.
206, spricht die Vermutung aus, dass eine dieser Übersetzungen von
Barbieri herrühren könnte. Ich habe leider seiner Zeit verabsäumt,
genauere Kenntniss von ihnen zu nehmen, da mir bei meinem kurzen
Aufenthalt in Mailand der Gedanke an eine neue Ausgabe der
Grammatiken noch fern lag. Von Interesse dürften noch die Nummern
26: Vocab. d. lingua prouenz. di Honorato Drago und 34: Reimfolgen
bei Peire d'Aluerne, zusammengestellt von Veniero (nach Grützmacher)
sein, ich habe indess keine nähere Kenntniss von denselben.
*CF
= Hs. 80 Plut. 45 der Barberinischen Bibliothek zu Rom besteht aus 2
Theilen. Der erste von Bl. 3 bis 33 ist von Federico Ubaldini dem
Herausgeber der Documenta amoris des Francesco da Barberino (Rom
1640) geschrieben, wie aus einem Autograph desselben auf Bl. 1
hervorgeht. Er enthält ausser kürzeren Citaten,
Trobador-biographien und Kreuzlieder, welche bis auf eines einer
verlorenen Schwesterhs. von R, auf die auch D hinweist, entnommen
sind. Das Gedicht Sordels ist, scheint es, aus F (Fa) welches es
allein noch bietet, copiert. Die Blätter 34-85 enthalten eine Copie
des Donat und der Rasos de trobar, welche auf unserer Hs. B beruht.
Ich verdanke Monacis Freundlichkeit eine Collation der Verballisten
und des Rimariums dieser Copie.
F
= Hs. der florentiner Marucelliana Trib. 2 Scaf. B Vol. 17. Ebenfalls
eine Copie des Textes 33 von Donat und Rasos s. Arch. 33, 412 und
368.
O
= Hs. 7534 fonds latin der Pariser Nationalbibliothek. Ebenfalls eine
Copie desselben Textes von Donat und Rasos s. Romania II 338 Anm.
B
= eine Hs. der Nationalbibliothek zu Madrid, welche erst im
vergangnen Jahr aufgefunden und von Milá y Fontanals in der Revista
de Archivos, Bibliotecas y Museos beschrieben worden ist.
Es
ist eine im 18. Jh. angefertigte Copie einer verschollnen Hs., welche
Jaime de Villanueva in einer Klosterbibliothek Barcelonas sah. Sie enthält
unter anderen interessanten Tractaten (s. Rom. VI 341 ff.) auch die
Rasos. Dieser Text ist von Meyer in der Romania VI 344 ff. soeben
herausgegeben worden.
3:
eine jetzt verschollne aber von Rochegude in seinem Gloss. Occ. (s.
seine Préface S. 49. 50) benutzte Hs., wohl eine Copie unserer Hs.
U. Rochegudes Angaben darüber sind allerdings unklar. Er sagt bei
der Beschreibung von O: Ce Manuscrit (O) et le suivant (3?) sont deux
copies, dont les originaux existent dans la bibliothèque Laurentiane
de Florence, pluteo 41 no. 34 (für diese falsche Bezeichnung
verweist er auf Montfaucon, Bibl. bibliothecarum p. 323 col. 2 B) 3
beschreibt er folgendermassen: 'Un glossaire lat. et prov., in - 4°
(O ist nach Rochegude petit in - folio), sur papier, écriture du
seizième siècle, imparfait au commencement. Nous l'avons fondu dans
le nôtre.'
Wiewohl diese Worte eher auf das unvollständige
Rimarium in O als auf eine Copie des vollständigen Rimariums in U
passen, scheint mir dennoch nach genauer Vergleichung der Formen und
Übersetzungen in Rochegudes Glossaire mit dem Rimarium des Donat
Rochegudes Benutzung des vollständigen Rimariums der Hs. U, die zu
seiner Zeit bereits der Laurenziana angehörte, unleugbar. Man
vergleiche Rochegude für nachstehende Reimworte: 40(1) 17, 19, 28,
32; 40(2), 3, 9, 14, 17; 41(1), 9, 12, 28; 41(2), 45; 42(1), 19;
42(2), 45; 43(1), 1, 29, 32; 43(2), 14; 44(1), 44; 44(2), 36; 45(1),
35; 46(2), 3, 6; 47(1), 18, 32; 49(1), 31; 50(2), 41; 58(2), 35;
63(2), 26; 65(1), 1. Dass Rochegude eine Copie von U vorgelegen hat,
wird durch Guessards Angabe (Gr. pr. 2 ed. Préf. LXIII) noch
wahrscheinlicher, wonach sich Copien von U wie B unter Sainte Palayes
Papieren befanden, welche allerdings nicht direkt den Originalen
entnommen, sondern von Abschriften, welche sich ein Herr de Mazaugues
verschafft hatte, copiert waren. Diese Copien und Abschriften sind,
scheint es, verloren gegangen. Vielleicht geben indess die
angekündigten Provençalistes du XVIIIe siècle, lettres inédites
de Sainte-Palaye Mazaugues etc. herausgegeben von J. Bauquier darüber
Aufschluss.
In
wie ausser der Provenze scheinen die Rasos schnell zu grossem
Ansehen
gelangt zu sein, während der Donat nur in Italien Verbreitung
gefunden zu haben scheint. Meyer hat (Rom. VI, 353) hinter dem Texte
H der Rasos eine kurze Doctrina de compendre dictats veröffentlicht,
welche sich als Fortsetzung der Rasos ausgiebt, aber sehr
unvortheilhaft davon absticht. Meyer ist der durchaus zu billigenden
Ansicht, dass die Doctrina jedenfalls nur als Auszug einer Arbeit
Raimon Vidals anzusehen wäre, wenn nicht überhaupt gegen dessen
Autorschaft an derselben mancherlei Bedenken geltend gemacht werden
müssten, denen freilich andere Gründe für die Zugehörigkeit der
Doctrina zu den Rasos gegenüber ständen. Weitere catalanische
Abhandlungen, welche auf Raimons Rasos beruhen, sind in unserer Hs. H
enthalten und werden von Meyer demnächst veröflentlicht werden. Ich
verweise indess auf Rom. VI 341 ff. und F. Wolf's Studien z. sp. Nat.
Lit. S. 237 ff. Die älteste Erwähnung der Rasos findet sich in den
Leys d'Amors T. II p. 402.
Diez I34 91 vermuthet von Seiten der
Leys auch eine Bekanntschaft mit dem Donat, welche mir indess nicht
nachweisbar erscheint. Es wäre interessant, liegt mir aber
gegenwärtig fern, eingehend zu untersuchen, wie weit die Leys sich
Raimon anschliessen und in welchen Fällen sie ihm widersprechen. So
billigen sie die von Raimon geforderte Scheidung der
1
s. prt.: parti sufri, trahi, noyri, vi u. s. w. von der 3 s. prt.
partic
u.
s. w. (II, 376), vertheidigen aber gegen Raimon den Gebrauch von
tenir,
retenir neben tener, retener (II, 402) und den von cre für crei
(II,
370). An einer andern Stelle erklären sie liau (für leals) als
'mots gasconils' und wollen nur vila, chanso zulassen, fin neben fi
nur ausserhalb des Reims besonders vor Vocalen (II, 208).
In
Italien waren Donat und Rasos ziemlich gleich verbreitet, etwas mehr
wohl der Donat. Die Hs. U, welche den Donat allein bietet, ist älter,
als B, welche zugleich auch die Rasos enthält, die Hs. D kennt nicht
nur den prov. Text des Donat, sondern auch zwei ital. Übersetzungen
desselben, deren eine, wie oben erwähnt, von G. M. Barbieri
herrühren könnte. Dieser ist auch, so viel mir bekannt, der erste
Italiener, welcher die Rasos erwähnt (Origine della poes. rim. p.
28). Nach ihm wird von den Italienern fast ausschliesslich der Donat
erwähnt, so von Federigo Ubaldini in der Tavola zu seiner Ausgabe
der Documenta amoris Rom. 1640, nach Guessard bei den Worten:
accolto, atiera, bigordare, gautata, moscare, ostare, trovare etc.
Wir sahen oben, dass der erste Theil unserer Hs. CF von Ubaldini
herrührt. Auch Francesco Redi Bacco in Toscana Napoli 1687 Bl. 111,
194, 252, 253, 254, 256 und 262 bezieht sich nach Guessard auf den
Donat, ebenso Anton Maria Salvini in seinen Prose Toscane les. 224
car. 312 und Crescimbeni Istoria della volg. poesia Roma 1710 vol. II
parte I p. 28, 75. Antonio Bastero war der erste, welcher in seiner
Crusca provenzale Roma 1724 aus Donat wie Rasos Proben mittheilte.
Ihm waren die Hss. U und B bekannt. U befand sich damals noch in
Santa Maria del Fiore. Die Autorschaft Uc Faidits ist ihm unbekannt
(s. Crusca p. 2), wiewohl er S. 110 den lat. Schlusspassus der Hs. U
mittheilt. Ebenso sagt er vom Donat:
'Questa
grammatica credo, che sia la prima, che sia stata fatta tra le
lingue
volgari'. S. 139. 140 giebt Bastero bereits die wichtige Regel des
Donat
über den Unterschied der Casus im Provenzalischen, deren Auffindung
später mit Unrecht Raynouard zugeschrieben wurde (s. unten
2,
46 bis 3, 23 und Schlegel Observations sur la littérature prov. Note
16 in seinen Essais littéraires Bonn 1842 S. 297). Von Bastero rührt
auch der sowohl von Diez, Poesie der Tr. S. 314 wie von Guessard
(erste Ausgabe) und Galvani (adoptirte) adoptierte Titel des
Schriftchens von
Raimon
Vidal her: La dreita Maniera de trobar. Er ist dem Eingang entnommen.
Später geschieht unserer Texte und zwar der Hs. B im Catalogus codd.
Mss. Bibl. Mediceae Laurentianae ed. Bandini, Florentiae 1778 in fol.
Band V p. 166 Erwähnung. Tiraboschi identifieirt in der Ausgabe von
Barbieris Origine della poesia rimata 1790 S. 170 bereits den
Verfasser der Rasos mit dem Novellendichter.
Sainte
Palaye, der eigentliche Begründer provenzalischer und altfranz.
Studien,
war der erste Franzose, welcher unsere Texte beachtete.
Er
hatte sich in der 2. Hälfte des 18. Jh. Copien der Hss. U und B
verschafft
(s. Beschreibung der Hs. 3), hat dieselben aber, scheint es, für
sein handschriftlich gebliebenes Glossaire de la langue des
Troubadours nicht verwertet, dafür vielmehr nur O benutzt. Nur kurz
bespricht auch Raynouard im Jahr 1817 (Choix II S. CL ff.) unsere
Abhandlungen, citiert aber bereits ausser UBO die Hss. CD und aus
letzterer den Eingangspassus (s. unten S. 130) auf Grund dessen nach
Guessards bis jetzt allgemein gebilligter Ansicht Uc Faidit als Verf.
des Donat anzusehen wäre (Vgl. dagegen unten S. 130). Raynouard hebt
hervor, dass beide Werke, 'indiquent la règle qui distingue les
sujets et les régimes soit au singulier, soit au pluriel' und
erkennt auch bereits die Wichtigkeit des Reimlexicons: 'Ce qui rend
le Donatus Provincialis un monument très précieux et très utile,
c'est qu'il y est joint un dictionnaire de rimes pour la poesie
romane; non seulement il indique un très-grand nombre de mots
romans, mais encore il présente, dans la plupart des rimes,
differentes inflexions des verbes, et toutes les terminaisons qui
fournissent les rimes sont distinguées en brèves, 'estreit' et en
longues 'larg'. Gleichwohl beruft sich Raynouard weder in seiner
Grammaire noch in seinem Lexique Roman auf den Donat oder auf die
Rasos. Wie schon bemerkt, hat auch Schlegel in seinen Observations
und Diez Poesie der Tr. S. 314 auf dieselben hingewiesen. Guessard
war es, welcher 1840 unter dem Titel: Grammaires Romanes inédites,
du treizième siècle im ersten Band der Bibl. de l'École des
Chartes S. 125 ff. die erste Ausgabe unserer Texte besorgte. Er
druckte indess damals die Verballisten und das Rimarium des Donat
nicht mit ab (s. S. 146). Sein prov. Text des Donat reproducirt sonst
ziemlich genau den der Hs. U, abgesehen von geringfügigen
orthographischen Änderungen und manchen, besonders in
den
Beispielsammlungen zahlreichen, Lesefehlern und Auslassungen,
welche
sich aus meiner Zusammenstellung S. 92 ff. ergeben. Der lat.
Text
des Donat, welchen Guessard auf den unteren Seitenhälften
mittheilte, ist der der Hs. B, welchem auch der Text der Rasos
ziemlich
genau
entspricht. Die Texte der Hss. C D und natürlich auch der der Hs. H
waren dem Herausgeber nicht zur Hand. In den ziemlich ausgedehnten
Vorbemerkungen bespricht er den schädlichen Einfluss, welchen, wie
schon aus dem Titel ersichtlich ist, auf den Donat sein lat. Vorbild
ausgeübt hat und giebt eine Analyse der Declinationsregeln beider
Grammatiker. Er hebt dabei S. 135 den seiner Ansicht nach nur
scheinbaren Unterschied zwischen Donat und Rasos betreffs des
Nominativs
der Substantiva und Comparativa in -aire, -eire, -ire,
hervor:
'Le premier dit formellement que le s ne s'attache pas à ces noms,
au nominatif singulier; le second n'en dit rien, et les exemples
qu'il
cite sont tous écrits avec l's final. Mais ce n'est là probablement
que
le résultat d'une erreur de copiste, à en juger par les manuscrits
des
troubadours, où les noms ainsi terminés sont généralement écrits
sans
s final'. Gegen diese auch in der zweiten Ausgabe aufrecht erhaltene
Ansicht ist jedoch zu bemerken, dass die sämmtlichen Hss. der Rasos
dieses s aufweisen, für den Donat aber B wie U das s weglassen.
Auch
wiederholt sich dieselbe Erscheinung bei den Pronominibus und
hier
gesteht Guessard sogar zu, dass wenigstens die Formen 'cels, aicels,
aquels' der Rasos in den Hss. gewöhnlicher sind als die Formen des
Donat: 'cel, aicel, aquel'. Hieran schliesst sich bei Guessard eine
veraltete Discussion über den Werth oder Unwerth der
Declinationsregeln und eine sehr kurze und mangelhafte Analyse der
späteren Abschnitte des Donat. Es folgt dann eine im ganzen richtige
Würdigung der Rasos, die durch die Lebendigkeit des Stils, durch die
überraschende Schärfe und Selbständigkeit des Urtheils, durch die
treffende Anwendung allgemeiner Grundsätze auf specielle Fälle,
durchaus vortheilhaft von dem schwerfälligen und ganz dem lat.
Vorbilde nachgebildeten Donat abstechen. Es folgt die Beschreibung
der von Guessard benutzten Hss. U B, wobei jedoch irrthümlich die
Jahreszahl 1310 am Schluss der Hs. B als für die Abfassung der
ganzen Hs. giltig angesehen wird, während die letzten Blätter
ursprünglich der Hs. gar nicht angehörten. Das Alter der beiden
Werke setzt Guessard in das 13. Jh. und vermuthet, dass der Verfasser
der Rasos mit dem Dichter Raymond Vidal de Besaudun identisch sein
könnte. Dass diese schon früher geäusserte Vermuthung richtig sei,
ergeben die schon erwähnte Stelle der 1841 veröffentlichten Leys
d'Amors, auf welche zuerst Diez R. G. I2 106 aufmerksam machte, sowie
die Zeugnisse von Santillana und Villena, (s. darüber Wolf, Studien
237. 238). Guessard spricht ferner die Ansicht aus, dass der lat.
Text des Donat eine Übersetzung des provenzalischen sei, welche
vielleicht von Uc Faidit selbst herrühre. Er beruft sich für den
ersten Theil seiner Ansicht auf die Unvollständigkeit der Hs. B,
welche nur den lat. Text bietet und die zahlreichen prov. Beispiele
zumeist durch 'sic' oder gar durch das entsprechende lat. Wort
ersetzt. Schliesslich erwähnt Guessard, dass ihm die pariser Copie
von B, unser O, hier und da von Nutzen gewesen, dass er aber mehrere
Italianismen und Latinismen der Orthographie dadurch nicht habe
beseitigen können; Raynouards System die Affixe zu trennen habe er
nach dem Vorgange Fauriels in der Ausgabe der Chronique des Albigeois
aufgegeben. Drei Jahre nach Erscheinen der Editio princeps
veröffentlichte Galvani im 15ten Band der Memorie di Rel. Mor. e
Lett. von Modena den Tractat Raimons nach der Hs. B, ohne jedoch von
Guessards Ausgabe zu wissen. Im Gegensatz zu Guessard ging er mit der
handschriftlichen Überlieferung sehr willkürlich um und stutzte sie
nach seinem Gutdünken zurecht. Unter einer Menge höchst
abenteuerlicher Änderungen finden sich indess auch manche glückliche
und zwar selbst solche, welche durch die neu aufgefundene Hs. H
bestätigt werden. Trotzdem Guessard im Avertissement zu seiner
zweiten Ausgabe später gegen Galvani den gänzlich unbegründeten
Vorwurf des Plagiates erhob (s. S. 132), hat er doch, wie meine
Zusammenstellung der Abweichungen ergiebt, nicht verabscheut eine
Anzahl
Lesarten Galvanis dieser seiner zweiten Ausgabe einzuverleiben.
Nach
Guessards Ausgabe sind Donat wie Rasos in Diez Rom. Grammatik 2.
Auflage gebührend verwerthet worden. Diez setzt die Rasos aus
inneren Gründen der Manier in die Mitte des 13. Jh (I3. S. 106),
ferner meint er mit Bezug auf Raynouards Angaben irrthümlich (I. S.
459 ff.) die Ausdrücke des Donat 'larg, estreit' (für welche die
Leys d'Amors 'vocals plenisonans und semisonans' anwenden), seien
Bezeichnungen für prosodische Länge und Kürze, sie seien nicht im
Sinne des ital. 'largo' und 'stretto' gebraucht. 1857 erschien eine
Programmabhandlung von Wildermuth: Über die drei ältesten süd- und
nordfranzösischen Grammatiken (d. h. Donat, Rasos und Palsgrave's
Esclarcissement), Tübingen 1857, welche ich durch gütige
Vermittlung meines Verlegers einsehen konnte. Dass darin über Donat
wie Rasos Gesagte ist jedoch veraltet, zumal 1858 Guessard eine
zweite Ausgabe unter dem Titel: Grammaires prov. de Hugues Faidit et
de Raymond Vidal de Besaudun. Deuxième édition, revue, corrigée et
considérablement augmentée
(Paris A. Franck 1858 8° LXIV und
86 SS.) veröffentlichte. Guessard hat für diese Ausgabe die damals
bekannten Hss. U B C D O neu verglichen, und die bisher ungedruckten
Verballisten sowie das Rimarium publiciert.
Die
Préface ist im wesentlichen dieselbe geblieben wie in der ersten
Ausgabe,
nur die Beschreibung der Hss. ist vervollständigt und ein kurzes
Avertissement vorausgeschickt. Guessard sucht in dieser Ausgabe die
Priorität der provenzalischen Version des Donat vor der lateinischen
aus der Textüberlieferung der Hs. U zu erweisen und hält die lat.
Version für das Werk eines späteren Übersetzers, von welchem eine
Randnote (S. 18, 15, 16) herrühre. Er hätte sich hierfür auch auf
die in seinem Druck allerdings fehlenden Worte (s. unten S. 35, 17)
'sermo meus' berufen können. Doch scheint die frühere Vermuthung
Guessards, wonach die lat. Übersetzung vom Verfasser der prov.
Version selbst herrührt, weit wahrscheinlicher, wenn man bedenkt,
wie abhängig derselbe in seinem Stil vom Latein war, dass für die
zahlreichen prov. Beispiele die lat. Übersetzung auch in C
überliefert ist, und auch deutliche Spuren einer vollständigen lat.
Version in C erhalten sind, so 38, 44, 45, dass also die lat. Version
sicher bereits in dem für uns erreichbaren Originale stand. Guessard
spricht sich S. LXII nicht grade sehr bescheiden über diese seine
neue Ausgabe aus: 'Le texte que j'ai tiré de ces cinq manuscrits, à
moins qu'on en découvre quelque autre plus correct, pourra, je
l'espère, être considéré comme définitif.'
Seine Hoffnung
ist nicht in Erfüllung gegangen, denn auch ohne Einsicht
der
Hss. konnte man das von ihm befolgte Verfahren nur missbilligen.
Guessard
verfuhr nämlich bei dem Donat offenbar folgendermassen
(vgl.
Avert. S. VIII): Er collationirte mit seiner ersten Ausgabe zunächst
D dann C und zuletzt UB. Eine grosse Anzahl besonders
orthographischer Abweichungen der Hs. D verdrängt deshalb in der
neuen Ausgabe frühere (nur selten falsche) Lesarten. Wo der Text C
dem Herausgeber das richtige zu bieten schien, setzte er denselben
gleichfalls an Stelle des früheren, welcher einfach beseitigt wurde.
Andere ihm gewichtig erscheinende Abweichungen des Textes C theilte
er unter dem Text mit, aber auch nicht getreu der Überlieferung
gemäss, sondern bald orthographisch, bald materiell zurechtgestutzt.
Ein analoges Verfahren beobachtete er bei den Rasos, welchen er jetzt
diesen von C gebotnen Titel zuerkannte. Meine Collation der Hss. hat
ausserdem mancherlei nicht immer geringfügige Ungenauigkeiten der
neuen Ausgabe ergeben. Hieraus ersieht man, dass der Guessardsche
Text für nichts weniger als définitif gelten kann. Eine
Rehabilitirung der handschriftlichen Überlieferung erschien durchaus
geboten, besonders für die wichtigen Wortverzeichnisse, deren
Überlieferung vielfach verderbt ist, und an denen Guessard, wie er
selbst angiebt, uncontrollirbare Änderungen vorgenommen hatte
(Avert. IX): 'Je ne me flatte pas encore de l'avoir rétabli à la
complète satisfaction du lecteur; mais à quelques taches près, que
je n'ai su faire disparaître, il ne me semble plus indigne d'être
publié'.
Eine
Anzahl Conjecturen zu Guessards Text, namentlich zu den Verballisten
und Rimarium, veröffentlichten seitdem Diez, Galvani, G. Paris, A.
Tobler, P. Meyer, Chabaneau und soeben Bauquier, und während
Guessard den Wortverzeichnissen noch lediglich lexicalischen Werth
zuschrieb, ist seitdem die Wichtigkeit des Rimariums auch für die
provenz. Lautlehre erkannt worden. Der erste, welcher die
Raynouardsche Erklärung von 'larg' und 'estreit' wenigstens
theilweise aufgab, war Milá y Fontanals. In 'De los trovadores en
España S. 461 sagt er betreffs der Verschiedenheit von e, o larg und
estreit: 'Debe ser la diferencia entre abierta y cerrada'. Zu
demselben Resultate kam Meyer in seinem Artikel über das prov. o (s.
unten S. 122. Erläuterungen zu 53(2), 13 ff'.). Noch deutlicher
sprach sich über die Bedeutung dieser Worte Chabaneau in seiner
vortrefflichen Grammaire Limousine (Revue des langues rom. II, 182)
aus: 'Par ces expressions, on a voulu distinguer, non la durée du
son, mais son intensité et son degré de pureté. Les sons larges
étaient les sons ouverts, pleins, sans indécision; les sons étroits
étaient les sons fermés, sourds, sans netteté sujets à s'altérer
au moindre accident'. Diez Rom. Gr. I3 494 schwankt noch zwischen
Raynouards Ansicht und der von Milá und Meyer vertretenen.
Wegen
der Muthmassungen Galvanis betreffs der Personen, in deren Auftrag
der Donat verfasst wurde, s. S. 130, 131. Dass der Donat in Italien
und für Italiener geschrieben wurde, scheint mir ausgemacht, ebenso
wird man, seiner Sprache nach zu urtheilen, annehmen dürfen, dass er
älter als die Rasos ist, also möglicherweise noch dem 12. Jh.
angehört.
Der
Anfang des provenzalischen Textes des Donat findet sich nach
Guessards
Ausgabe sowohl in Bartschs Chrestomathie 191 ff. wie in Meyers
Recueil 149 ff. Meyer giebt dazu in den Anmerkungen Parallelstellen
aus Donati Ars minor, aus Priscian und den Leys d'Amors.
Für
den noch sehr der Besserung bedürftigen Text der Rasos ist der so
eben erfolgte Abdruck von H von gro.sser Wichtigkeit. Eine ital.
Übersetzung der Rasos, welche freilich sehr unzuverlässig ist, hat
Galvani veröffentlicht (s. unten S. 132). Verfasst sind die Rasos
nach Meyer Rom. II, 348 'selon toute apparence pour les beaux esprits
de la cour de Pierre II d'Aragon', d. h. im Beginn des 13. Jh. Der
Verfall der alt-provenz. Declination, welchen Raimon in der
Umgangssprache seiner Zeit constatirt, die Anfügung eines
etymologisch unberechtigten s an Nominativformen, worin die Hss. der
Rasos übereinstimmen, sprechen allerdings eher für eine etwas
spätere Abfassung. Was die 22 Liedercitate anlangt, welche sich bei
Raimon Vidal finden (s. das Verz. S. 144), so hält Groeber in
Boehmers Rom. Studien II S. 647 für wahrscheinlich, dass sie aus der
einen von ihm für B und A angesetzten Quelle R geflossen seien. Der
freilich nicht vollständige Variantenapparat, welchen ich in den
Abweichungen zu den Citaten zusammengestellt habe, bietet
allerdings
mehrere Fälle einer Übereinstimmung der Rasos (ß3) mit
ßa
so: 75, 31 (aber auch noch ***); 75, 39 (aber auch U); 85, 1
(aber
auch wenigstens noch U c). Auch 77, 33 stimmt B allein (wie ***), 87,
1 (wie R) und 83, 11 zu ß3, während A wie die andern Hss liest.
86,
41 stimmt B allein zur Lesart unserer Hs. B, während A zu R tritt
und unser B mit der Mehrzahl der Hss. geht. Aehnlich verhält es sich
bei 86, 46, wo unser B mit ***, während A mit * stimmt und unsere
Hss. ** an ** anklingen. Die Cobla, welcher das Citat 83, 15
entnommen, fehlt dagegen in Ba wie in **** und es stimmen zu ****
(fast auch O und *). Das Citat 83, 22 und auch das voraufgehende
desselben Gedichtes (70, 7), welches in B fehlt, stimmt genau nur zu
M, freilich weicht die folgende Zeile ebenso bestimmt wieder davon
ab. Man beachte aber für diese Zeile die etwas nähere Berührung
unserer Hs. H mit M. Dieselbe Berührung wiederholt sich 84, 14. Auch
87, 35, welches Citat allerdings nur in der Hs. B steht, stimmt nur
mit M gegen *****. Bedenklich ist
besonders
die Übereinstimmung von ß3 mit A im Citat 84, 21,
während
sich B zu ** stellt. Nach dieser Darlegung erscheint die Annahme
wahrscheinlicher, dass Raimon seine Citate mehreren Liedersammlungen
entnommen habe, deren eine mit denen der Hss. Ba in naher
Textverwandtschaft stand. Wichtiger als dies ist die Beobachtung,
dass die Schreiber der Vorlagen unserer Hss. sich in einigen Fällen
erlaubt haben, ihnen geläufigere Lesarten der Citate einzusetzen,
das that 86, 41 der Schreiber der Vorlage von B; 83, 22 und 84, 14
der der Vorlage von H und vielleicht 86, 46 die Schreiber der Vorlage
von BH. Dieser letzte Fall ist auch deshalb hervorzuheben, weil er
für Verwandtschaft von B und H spricht. Diese Verwandtschaft lässt
sich auch noch aus anderen gemeinsamen Fehlern erkennen, so 68, 16;
70, 35; 71, 29; 85, 1. Meine S. 132 ausgesprochne Ansicht von der
gegenseitigen Unabhängigkeit der Hss. *** hätte daher genauer
formulirt werden sollen. Lesarten, welche den Hss. ** gemeinsam sind,
dagegen von * abweichen, haben noch keinen unbedingten Anspruch auf
Richtigkeit, wenn sie auch im Allgemeinen den Vorzug vor
entgegenstehenden Lesarten von * verdienen *)
(N. E. Se omiten
los pies de página.)
In
ähnlicher Weise gruppiren sich für den Donat die Hss. ***
zusammen,
ihnen gegenüber steht mit oft stark veränderten Lesarten *.
Die
Hs. D ist, wie die Verballisten zeigen, wieder am nächsten mit U
verwandt, ohne gleichwohl aus ihr geflossen zu sein. Jede der Hss.
bietet natürlich eigene und zum Theil recht schlimme Fehler, am
verwahrlosesten ist aber der Text von *C, dessen ital. Schreiber
seine Vorlage offenbar wenig oder gar nicht verstand. Auch der
Corrector Piero del Nero scheint nicht viel tiefergehende Kenntnisse
der prov. Sprache besessen zu haben.
Als
ich im Jahre 1872 in Folge meiner Beschäftigung mit der
Liederhandschrift ß (unser B) eine Revision der Guessardschen
Ausgabe über die florentiner Hss. unternahm, lag mir der Gedanke,
die Grammatiken von neuem zu publiciren, fern. Die Wichtigkeit der
Wortverzeichnisse
liess mir aber die Mühe einer genauen Nachprüfung
nicht
unnütz erscheinen, zumal ich bald merkte, dass hier mancherlei
interessante
Berichtigungen zu machen waren. Am besten wäre es
gewesen,
ich hätte mir sogleich vollständige Copien nach den Handschriften
angefertigt. Bei der mir karg zugemessenen Zeit beschränkte ich mich
indess auf blosse Collationen und verglich ausserdem nur für die
Wortlisten auch den lat. Text der Hs. U, ebensowenig kam ich zu einer
Gollation des lat. Textes der Hs. B.
Als ich später auf der
Rückkehr von meiner 'Romvart' wenige Tage in Mailand zubrachte,
konnte ich auch die Hs. D nur flüchtig einsehen.
Zwar hatte ich
unter den von mir für die Rivista di filologia romanza bestimmten
Arbeiten bereits auch eine über die beiden prov. Grammatiken
angekündigt, die Ausführung derselben verzögerte sich indess,
zumal ich mittlerweile zu der auch von Tobler und Meyer später
ausgesprochnen Ansicht gekommen war, dass die Guessardsche Ausgabe
durch
eine ganz neue zu ersetzen sei, welche vor allem die handschriftliche
Überlieferung klar stellte. Im Frühjahr 1876 wurde mir
durch
die gütige Vermittlung des preussischen Cultusministeriums unsere
Hs.
* auf einige Wochen zugestellt. Nun glaubte ich nicht länger zögern
zu dürfen, und da eine leihweise Überlassung der übrigen Hss.
nicht zu erwirken war, beschloss ich, so gut es mit meiner Collation
von Guessards Druck anging, den Text U des Donat und den Text B der
Rasos zu reconstruiren, den Text C aber in gegenüberstehender Spalte
unmittelbar nach dem Original zu veröffenthchen. Die lat. Version
des Donat habe ich nicht wieder abdrucken lassen, weil sie nur von
geringfügigem Interesse ist, und der Paralleltext C sie auch nicht
bietet; die Übersetzung zu den Beispielen und Wortlisten hingegen
durfte um so weniger unterdrückt werden, als sie meist auch in *
vorhanden ist.
Lat. Lesarten, welche in der ersten Guess. Ausg.
fehlen, aber in der zweiten stehen, sind eingeklammert, sie sind von
G. zumeist aus * entlehnt. Für die Wortlisten, welche in * fehlen,
erschien mir ein Doppeltext unpractisch und habe ich deshalb die
Lesarten von ** derart combinirt, dass bei Übereinstimmung beider
Hss. die gemeinsame Lesart ohne jegliche weitere Bezeichnung blieb,
bei Abweichungen aber die Lesart * stets vorangestellt wurde. Sobald
ein Wort nur in einer Hs. vorkommt, ist das Siegel derselben dem
prov. Texte angefügt, ebenso der Übersetzung, sobald sie oder ein
Theil derselben nur in einer Hs. überliefert ist. Provenzalischer
Grundtext und die lat. Übersetzung sind durch dazwischen gesetztes
.i. (= id est s. * 21, 11) geschieden.
Ich habe diesen Gebrauch,
welcher sich nur in ** findet, auch auf U übertragen. Die
Interpunction Guessards habe ich vereinfacht, die handschriftlichen u
und i für V und J wiederhergestellt; leider habe ich kein rechtes
Prinzip bei Anwendung von Inklination oder Elision befolgt. Ich bin
jetzt der Meinung, dass Inklination hier wenigstens nur statthaft
ist, wo Elision unmöglich ist (Vgl. Mussafia Cat. Vers. der 7 w. M.
§ 78).
Ich
stütze mich dabei auf die verschiedne Behandlung der Praep. en vor
dem elidirten und inklinirten Artikel (en l', el s. Wortverz.)
Der
Abdruck von * sowohl des Donat wie der Rasos ist eine durchaus
getreue Wiedergabe der Hs. mit allen ihren Fehlern. Die Abkürzungen
der Hs. sind aus typographischen Rücksichten durch Apostrophe
wiedergegeben, die Nachträge zweiter Hand durch Cursivdruck
kenntlich gemacht (aus Versehen sind die Worte S. 67, 30, 31 cursiv
gedruckt), ein Rand-Nachtrag erster Hand auf S. 86, 41, 42 ist in
eckige Klammern gesetzt. Der vollständige Abdruck des prov.-ital.
Glossars von * erschien mir besonders deshalb geboten, weil der
Verfasser desselben, der Schreiber von *, dazu offenbar die
Wortlisten des Donat benutzt hat. Über die Zusammensetzung der
Abweichungen, Verbesserungen, Änderungen und Erläuterungen,
verweise ich auf SS. 92, 99, 105, 121, 132.
Dank
der Freundlichkeit P. Rajna's, dem ich die Collation von D schulde,
und Monacis, der mir bereitwilligst * collationirte, und kürzlich
noch durch seinen Schüler Molteni eine Collation von U und B
verschaffte, so wie Dank der Zuvorkommenheit Paul Meyers, welcher mir
die Correcturabzüge seines Abdrucks von H übersandte, darf ich
hoffen, dass meine Arbeit für weitere Studien und Besserungsversuche
einen sicheren Boden gewährt. Das beigegebene Namenregister und
Wortverzeichniss wird, denke ich, willkommen sein. Die ital.
Übersetzung des Glossars habe ich darin zur schärferen Sonderung
von der lat. in Klammern gesetzt. Falsche Formen sind fast nur
verzeichnet, wo eine sichere Besserung fehlte, eine eigne deutsche
Übersetzung ist nur ganz ausnahmsweise beigefügt. Ich hatte
anfänglich beabsichtigt, dieser Ausgabe eine vergleichende
Untersuchung über die Reime der provenz. Dichter und das Rimarium
des Donat beizugeben, habe aber davon Abstand nehmen müssen, da mir
die Zeit zur Bewältigung des umfangreichen Materials fehlte. Ebenso
hatte ich beabsichtigt, die muthmasslich älteste nordfranzösische
Grammatik, welche sich in einer Hs. des Oxforder All Souls College
befindet, den Donait françois von John Barton anhangsweise zu
veröffentlichen. Die erhoffte Copie desselben ist aber nicht in
meine Hände gelangt.
Marburg
im October 1877.
E.
Stengel.
Nachträge
und Besserungen zu den Abweichungen, Verbesserungen,
Änderungen,
Erläuterungen S. 92 ff.
(N.
E. Se omite)
Bibliothèque
de l'École des Chartes I, S. 166, Grammaires provençales, S. 2.
A
1a. C 1a.
Incipit
Donatus prouincialis A q'st es le donatz proensals
faitz
per la raizo de trobar
|
Las
oit partz que om troba en gramatica troba om en uulgar
prouenchal zo es, nome, pronome, uerbe, aduerbe, particip,
coniunctios, prepositios, interiectios. Nom es apelatz per ço
que significa substantia ab propria qualitat o ab comuna, e
largamen totas las causas a las quals adams pauset noms poden
esser noms apelladas. En nom a cinq causas, species, ge'nus,
numbre, figura, cas. Species o es primitiua o es deriuatiua.
Primitiuus es apelatz lo nom que es per se e no es uenguz dalqu
nome ni dalqu uerbe, si cum es 'bontaz .i. bonitas'. Deriuatius
nom es aquel que uen daltre loc, si cum 'bos .i. bonus' que uen de
'bontat' que bos non pot om esser ses bontat. (167) Genus es de
cinq maneras, masculis, feminis, neutris, comus, omnis.
Masculis es aquel que aperte a las masclas causas solamen, si cum
'boz, .i. bonus mals .i. malus, fals .i. falsus'. Feminis es aquel
que perte a las causas (1b) feminils solamen, si cum 'bona .i.
bona, bela .i. formosa, mala .i. mala' e 'falsa .i. falsa'.
Neutris es aquel quo no perte al un ni al autre, si cum 'gauç .i.
gaudium' e 'bes .i. bonum'. Mas aici no sec lo uulgars la
gramatica els neutris substantius, ans se diçen aici cum se
fossen masculi, si cum aici 'grans es los bes que aquest ma fait'.
e 'grans es lo mals que mes uengutz de lui'. Comun sun aquelh que
perten al mascle e al feme ensems, si cum sun li particip que
fenissen in ans uel in ens, queu pos dire 'aquest chaual' es
presans, aquesta (4) domna es presans, aquestz caual's es auinens,
aquesta dona es auinens'. Mas el nominatiu plural se camia daitan
que conuen a dire 'aquelh chaual' sun auinen, aquelas donas sun
auinens'. Omnis es aquel que perte al mascle e al feme e al
neutri ensems, qeu pose dire 'aquest caualiers es plasens, aquesta
dona es plaçens' e 'aquest bes mes plaisens'.
(168)
Numbres es singulars o plurals, singulars quan parla duna causa
solamen, plurals quan parla de doas o de (2a) plusors. Figura o
es simpla o conposta, simpla si cum 'coms .i. comes', conposta si
cu' 'uescons .i. uicecomes' ques partz composta, zo es apostiza de
'uez' e de 'coms'. Li cas sun seis, nominatius, genitius,
datius, acusatius, uocatius, ablatius. Lo nominatius se conois per
lo, si cum 'lo reis es uengutz'. Genitius per de, si cum 'aquest
destriers es del rei'. Datius per a, si cum 'mena lo destrier al
rei'. Accusatius per lo, si cum: 'eu uei lo rei armat'. E no se
pot conosser ni triar lacusatius del nominatiu sino per zo
quel
nominatius
singulars quan es masculis uol s en la fi e li autre cas nol
uolen, el nominatiu plural no uol e tuit li altre cas uolen lo enl
plural.
Pero lo uocatius
deu scenblar lo nominatiu en totas las ditios que fenissen in ors,
et en las autras ditions queus dirai aici 'deus .i. deus, reis .i.
rex, francs .i. liber uel curialis, pros .i. probus, bos .i.
bonus, caualiers .i. miles, canços .i. cantio'. Et els altres
locs on lo uocatius non a s en la fi si es el semblans al
nominatiu (169) al menhz en silabas et en letras, que deu auer
aitals e tantas cum lo nominatius trait sol s en la fi. Pero de la
regla on fo dit desus quel (2b) nominatius cas no uol s en la fi
quan es plural' numeri uoilh traire fors toiz los feminis, (6) que
non es dit mas solamen dels masculis e dels neutris, que sun
scenblan el plural per totz locs sitot ses contra gramatica. E
lai on fo dit del nominatiu singular que uol s pertot a la fi
uoilh traire fors toiz aquelz que fenissen en aire, si cum
'enperaire .i. imperator, amaire .i. amator' et en eire, si cum
'peire .i. petrus, beueire .i. potator, radeire .i. qui radit
barbas, tondeire .i. tonsor, pencheire .i. pictor, fencheire .i.
fictor, bateire .i. percussor, foteire .i. qui frequenter
concubit, prendreire .i. qui libenter accipit, teneire .i. tenax'
et en ire, si cum 'traire .i. traditor, consentire .i. qui
consentit, escarnire .i. derisor, escremire .i. cautus, ferire .i.
cum armis percussor, gronire .i. quod frequenter grunnit', mas
'albires' uol s e 'sconssires' e 'desires'. E deuez saber que
tut aquelh queus ai dit don lo nominatius singulars fenis en aire
et en eire fenissen totz lor cas singulars en dor, trait lo
uocatius qe sembla lo nominatiu, si cum es dit desus.
E
de la regla del nominatiu singular que uol s a la fi uoilh ancar
traire fors: 'maestre .i. magister, prestre .i. presbyter, pastre
.i. pastor, sener .i. dominus, melher .i. melior, peier .i. peior,
sordeier .i. deterior, (170) maier .i. maior, menre .i. minor, sor
.i. soror, bar .i. baro, gençer .i. pulchrior, leuger .i. leuior,
greuger .i. grauior'
et
totz los aiectius neutris quan sun pausat senes sustantiu, si cum
'mal mes, (3a) greu mes, fer mes, esquiu mes, estranh mes quel aia
dit mal de me'. E uoilh en traire fors encar dels pronoms
alcus, si cum 'eu .i. ego, tu .i. tu, el .i. ille, qui .i. qui.
aquel .i. illi uel ille, ilh .i. ille, cel
[.i.
ille], aitel [.i. ille], aquest .i. iste, nostre .i. noster,
uostre .i. uester
que
no uolon s en la fi, e sun del nominatiu singular. Tres
declinazos son, en nominatius cas de la premeira fenis en a, e tut
li altre cas eissem', del singular deuez entendre; car el plural
uolun li cas s en la fi trastut. Tut li aiectiu (8) femini dels
quals lo nominatius singulars fenis en a, si cum es 'bona .i.
bona, bela .i. pulchra, cointa .i. apta, gaia .i. leta' seguen
aquella meesma regla. E tut aquelh de la prima declinaço sun
feminini, trait: 'propheta .i. propheta, gaita [.i. speculator]
esquiragaita [.i. excubie], papa .i. papa'. Pero propheta e papa
no uolun s el nominatiu plural, mas en totz los autres cas lo
uolun. Celh que fenissen in ans uel in ens quan saiusten ab
masculi substantiu no lo uolun. De la prima declinatio es
'sauieza .i. sapientia, cortesia .i. curialitas, dreitura .i.
iustitia, mesura .i. mensura' e tut lautre que (171) fenissen en
a, sion adiectiu o substantiu. E la seconda 'deus .i. deus, segner
.i. dominus, maestre .i. magister' e tut li nom breumen que no
uolun s el nominatiu plural et en totz los autres cas lo uolun. De
la terza sun tut li particip que fenissen in ans et in ens, e tut
li nom don lo nominatius singulars el nominatius plurals fenissen
in atz, e sun femini generis, si cum 'bontatz .i. bonitas, beutatz
.i. pulchritudo, santatz .i. sanitas, amistatz .i. amicitia' e
mout autre.
En uulgar non
trop mas daquestas tres maineras declinazos q'u ai dit
desus. Sun dautra manera nom que no se declinon, si cum es
'uers .i. uersus' ab totz sos compost
e tut li
adiectiu que fenissen in os. si cum 'amoros .i. amorosus, enueios
.i. inuidus' trait 'pros .i. probus' e 'bos .i. bonus'. E tuit
aquel que fenissen in as larg, no se declinon nis mudon sion
substantiu (subtan-tantiu) o sion adiectiu, si cum: 'nas .i.
nasus, pas .i. passus, uas .i. tumulus, ras .i. rasus' e 'cortes
.i. urbanus' sec aquela regla meçeisma, e 'pes .i. pondus,
contrapes .i. contrapondus, siruentes .i. cantio facta uituperio
alicujus, cens .i. census. encens .i. incensus, deues .i. locus
defensus, mes .i. mensis, borses .i. burgensis, des [.i. discus],
bles [.i. qui non potest sonare nisi c], marques .i. marchio bres
.i. lignum quo aues capiuntur, gles .i. glis animal, comes [i.
uocatus], escomes .i. prouocatus' e 'pres .i. captus' ab totz sos
compostz. E tuit li nom prouincial que fenissen in es, si cum
'fraces .i. francigena, angles .i. anglicus, genoes .i. genuensis,
polhes .i. apulus' e tut (10) aquest sobredit fenissen in es
estreit. Daquelz que fenissen in es larg, 'confes .i. confessus'.
Encaras daquel (172) in as (4a) larg fenissen no se declinon 'bas
.i. bassus, cas .i. casus, gras .i. pinguis, clas .i. concordia
campanarum, las .i. lassus, mas [.i. mansum ubi rustici manent'].
Tals es 'mescaps .i. prelium paucorum contra multos, acs. i.
castrum [ciuitas], fals .i. falsus, bautz [.i. castrum], deschautz
.i. discalciatus, cautz .i. pro calce, falz .i. pro falce,
encautz .i. fuga, lanz .i. jactus, fars .i. farcitus, ars .i.
arsus, martz .i. dies martis [uel mensis marcii], latz .i. nexus
uel nodus, glatz .i. glacies, latz [.i. lectus fere], patz .i.
pax, aus .i. uellus, claus .i. clausus conpost, laus .i. pro laude
uel pro stagno, raus [.i. arundo], ais .i. tabula, cais .i. gena,
fais .i. onus, lais .i. dulcis, cantus, tais .i. animal, brais .i.
clamor auium, clauais .i. castellum, melhz .i. melius, fems .i.
fimus, tems i. tempus, rems .i. ciuitas'. In ers larg 'guers
[.i.strabo], dispers .i. dispersus, bezers .i. ciuitas, lumbers
.i. castellum'. In ers estreit 'ders .i. euectus, aers [.i.
herens], aders .i. erectus gris [.i. color], paradis [.i.
paradisus], sanc damis [.i. sanctus dionisius], assis [.i.
obsessus], paris .i. ciuitas uel proprium nomen uiri (viri,
Paris), ris .i. risus, uis .i. uisus (visus), berbiz .i. ouis
(ovis), ops .i. opus, pols [.i. pulsus], aiols .i. proprium nomen
[auus] (avus, yayo), doulz .i. dulcis, poutz [.i. pultes], soutz
[.i. pisces in aceto], gregors, gergons .i. [gregnonum] uulgare
trutanorum, cors .i. corpus, mors .i. morsus'. In ors larg
'cors .i. cursus, socors .i. auxilium, ors .i. ursus, sors .i.
desurgo, resors [.i. deresurgo], bis [.i. quidam color], lis [.i.
leuis], alis .i. azimus], crotz .i. crux, notz .i. nux, potz .i.
puteus, burcs, plus, reclus .i. reclusus, conclus [.i. conclusus,
confus .i. confusus, pertus .i. foramen, dedalus .i. proprium
nomen, tantalus .i. proprium nomen, us .i. usus, fus [.i.
instrumentum nendi], artus [.i. proprium nomen], cerberus .i.
ianitor inferni'.
E tut aquest q'u ai dit desus no se
declinon nis mudon ni en singular ni en eplural e coren per totz
cas egalmen
Pronomen es aici apelatz quar es en loc de
propri nome pausatz, e demostra certa persona, si cum: 'eu .i.
ego, tu. i. tu, el .i. ille, cel .i. ille, aicel .i. ille, aquel
[.i. ille], aquest .i. iste, eu meçeismes .i. ego ipse, tu meçeis
(4b) mes .i. tu ipse, el meçeismes .i. ille ipse, eu esteus [.i.
ego ipse], tu esteus [.i. tu ipse], el esteus [i. ille ipse], eu
eis, tu eis, el eis, meus [.i. meus], teus [.i. tuus], seus .i.
suus, nostre .i. noster, uostre .i. uester' e per zo es ditz
pausatz en loc de propri nome, que si eu dic 'eu sui uengutz' no
mi besogna dir 'eu jacm sui uengutz' (173) 'eu uei qe tu es
uengutz' nom besogna dire 'eu uei que tu peire es uengutz'. Seu
dic 'aicel es uengutz' el mostri ab la man o ab loilh nom besonha
dir 'ioans es uenguth'.
E per zo sun apelat pronom
demostratiu quar demostren certa persona.
|
Las
oit partz q' hom troba en gramatica ditz hom en uulgar proensal
zo es, Nomen pronomen verbu' aduerbiu' participiu' coniunctio,
propositio, interiectio. Nomen es appellatz per zo q' significa
substancia ab propria qualitat, o ab com'una, e generalme't totas
las causas alas cals adamus pauzet noms pron osset noms
appelladas. El noms a. sinc cauzas, quall. Spe's, Genus numerus,
figura, ca'us, Specias zon en doas maneiras o es primitiua, o es
diriuatiua, Primitius es appellatz lo noms, qe es per se, e non es
uengutz dal qu nom ni dal qu u'be si con es 'bontats' qe bons non
pot hom esset senz bontat. Genus es de sinc
maneiras, Masculinus, femininus neutrus, co'is, omnis.
Masculinus es aqel qe apertet alas masclas causas solament. si cu'
'bons. mals. Petrus, Martinus', Femininus es aqel qe aperte
alas cauzas feminils solamen, si con 'bona besta na
maria'. Neutrus es aqel qe non perten ni alun ni al altre, si
con 'gaugz, e bes',
Comunis es aqel, qe
perten al mascle, et al femel ensems, si cun son li adiectiu qe
fenisson en anz o en ens, si cun 'presans, auinens' qeu porse
due 'aq'st caualiers es prezanz', o 'aquest caualienz es auinens',
et 'aquesta do'pna es prezans (1b) et 'aquesta donna es
auinens'.
Omnis es aqel qe perten al mascle, et al
femel, et al neutri ensems. q'u prouest dire 'aqest caualiers es
plazens, aquesta donna es plauzens. bes mes plazens' Numerus, o
es singularis, o es plurals, singulars qan parla duna causa
solam'. Plurals qan parla de doas, o de plusors Figura o es
simpla o es composita Simpla si cum es 'coms'. Com posita zo es
apostiça de 'ues' e de 'coms' Li cas del nom son seis lo
nominatius, el genetius el datius, el accusatius, el uocatius, el
ablatius. Lo nominatius si conois per le, si cun 'le reis es
uengutz' Genetius per de si cun 'aq'est destrers el del rei'.
Datius per al si cun 'mena lo destrier al rei' Accusatius per lo
si cun 'eu uei lo rei armat' e no se pot conoiser ni triar
lacusatius del nominatiu, si non per zo q' Laccusatius uol lo
u'be de nan se el nominatius uol lo v'be deter se, si con 'Joans
ama Martin', per qe Martin es cas accusatius (.) Et ancara se por
conoiser l'accusatius del nominatiu per zo qel nominatius fa e,
laccusatius soste, si cun 'Petre fer martin' petre per zo qel fer
zo es qel fa el nominatius cas. & martin per zo, qel soffre qe
petre lo bata es accusatius cas.
Et
sum es est uol nominatiu cas & de nanse (denan se), et de ret
se, si con 'arpulins es bos homs', E deues saber (2a) qel
nominatius singularis cait el masculins, si comes 'auzels', o
neutris si comes 'castels'. e'bes'. e 'gauges' uol .s. en bast eb
autte cas no uolun. El nominatiu's plurals no uol s. en lafi e
au't li autre cas uolon lo em plural. e tuit li femenin, qe
fenissen en a non uolon .s. el singular, e son endeclinabel zo es,
qe non se declinon, car finissen tuit li cas en a en lo singular.
mas en lo plural uolun .s. per totz los cas en la fi, e finissen
tuit en as, Et deues saber
qe cacscu'l uocatius es sembla's al seu
nominatiu
el ai on fon dit del nominatiu
singular qe uol. s. per totz a la fi uoil traue fors totz a qels
qe finissen en aire, si cum 'emperaire amaire'. & en eire si
cun 'peire beuerze'.
& en ire si cun
'traue'. qe non uolon .s. el nominatiu singular
Mas
'albires' uol .s. & 'confiteres' et 'desires', e tuit a q'l
q'us ai dit q' fenissen en aire, et eire. li cun 'peire, beueire',
et en ire fenissen totz lor cas singulars en dor, si cun 'amaire
amador' trait lo uocatiu, qe sembla nominatiu, si con es dig de
fus, El nominatiu plural fa' tuit en dor. si con 'li amador', et
en totz los autres cas en dors, si cun 'deis amadors all'amadors'
E de la re gfa del nominatiu singular q'uol .s. ala fi uol en car
traire fors 'maistre, pestre, paistre' et 'tigner, meillier,
peier, sordeier maier, sebren (2b) Genser leuger,
grençer', qe podon haber .s. alafin et podon esser sens .s. Et
deuetz saber qe tuit li nom son o aiectiui, o sustantiu, e tuit a
qil q' per se
solam'
non se podon entefidre (entendre), ni non portan complida
sententia son aiectiu. si con 'bons mals pros ualens' non se pot
entendre de cui el aissi non portairan dreira (dreita) sentencia
mas si eu dic 'martins es ualens caualiers, o 'Joans es pros',
adons es complida sentenza per a qel nom zo es martins, et per
aq'l nom zo es Joans q' son substantiu, Et per zo son dit
adiectiu. zo es a iustantiu, car a' iustan las soas signifiazons
ab lor sustatiuis, E tuit aqill nom, qe per se solam portan
perfetta sentenza, e qe se podon entendre per se son substantiu,
si con es 'petre na maria homs do'pna', et per son dit substantiu.
car per se solam' podon star, e portan perfetta sentenza, en
construction Et deuetz saber. qe tuit li adiectiu qan son
pauzat sens substatiu (substantiu), non uolon .s. en la fin, si
cun 'bos mes emparar estrainmes parut daisi, greu mes car peire
non ania pueil eu lam tan fina mens.
En
cara deuetz saber qel noms ha tres declinazons etuit aqilli nom,
qe finissen el nominatiu singular en a
si cun
'do'pna bella
gaia, gaira p'pa proph'a' tuit son de
la prima declinazon, mas prop'ha, et papa non uolon .s. el
nominatiu plural et en totz los autres (3a) cas lo
uolon
Della segonda declinazon es
'deus segner maestre', e tuit li nom breumen q'. non uolon s. el
nominatiu plural, et en totz los autres cas lo uolon Della 3a
declinazon son tuit li nom eli particip, qe finissen el nominatiu
singular en ans, et en ens si cun 'p'zans, amans anines, ualens',
et tuit li nom qe finisson in atz sun feminini, si cun 'bontz
amistatz', qel nominatiu, el uocatiu fa't en az el singular. el
plural eissameri (eissamen) fan en az & mo' deditio ni se
mundant Aqil qe finissen en uz si con es 'faluz & uenguz'
fan lo nominatiu, el uocatiu en uz. totz los autres cas en ut in
singular el plural fan lo nominatiu el uocatiu i' ut los autres
cas en uz En uulgar non trob mais senon a qestas tres maneiras
de declinazons q'us ai dit desus Son dautras maneiras de noms
q' non se declinon. sicon es 'uers' ab totz sos compotz, si con
'peruers. deuers enuers. reuers. aduers. conuers, trauers' Etuit
li adiectiu qe finissen en .s. si com 'amoros enueios. Trait 'pros
e bos'. qe se declinon, Et non se declinon ni se mudon, tuit aqil,
qe finissen en as si on adiectiu, o sustantiu. si cun 'nas .i.
natus. pas .i. passus uas .i. tumulus ras .i. rasus' E
'cortes' sec aqella regola mezeisma, et 'apes .i. pondus (3b)
contra pes. siruentes
cens .i. census encens .i. incensus
defes .i. defensus mes .i. mensis. borses des .i. decus bles .i.
q'i non pot' sonare q'i arqes. bres .i. lignu', quo capiuntur
aues, bles .i. glis animal comes .i. uocatus est comes .i.
prouocatus pres .i. captus'. ab totz sos compotz si con 'empres.
apres. repres. compres. sorpres. sotz pres'. et tuit li nom
prouensal .i. q' deriuantur a prouincijs, qe finissen in es si con
'frances englos genoes, eloges'
En
cara non se declinon 'baus .i. castrum fals. aes .i. ciuitas des
caum z i. uilis fuga fals pro falce lanz .i. raccus farez .i.
farsura ars .i. arsus marez. i. mensis uel dies martis. latet .i.
nodus. glas .i. glacies. latz .i. lectus. fere partl .i. pax aus
.i. uellus. claus .i. clausus Laus .i. pro laude et pro stag'o.
Raues .i. raucus ais .i. tabula E ais .i. gena fais .i. honus lais
.i. dulcis canticus. tais .i. animal, brais .i. clamor auium
clauais .i. castellu' meils .i. melius, fenis .i. fumus temps .i.
tempus. tenis .i. ciuitas' iners i largz. 'buers .i. strabo, uel
guerzus desper .i. dispersus. berz ers .i. ciuitas. lumbers .i.
castellu' iners .i. estreit. 'aers .i. erens ders. arders. .i.
erectus. bris paradis. sandanis assis .i. assettatz .i.
obsessus. paris .i. ciuitas, et propriu' nomen uiri. ris .i. risus
uis .i. uisus uel facies. berbis .i. ouis. obs. pols .i. pullis.
aiols .i. proprium nomen douç .i. dauç .i. dulcis pouç .i.
pultes esca de farina'
'Gergonz .i. uulgare trutannor'
'Cors' pro corpore est indeclinabile, 'cors' pro corde facit in
(4a) nominatiuo, et uocatiuo in or. in reliquis in ors 'Cors .i.
corpus. mors .i. morsus. bis .i. quidam color, lis .i. lenis &
alis .i. azimus. Curs .i. cursus, secors. i. auxiliu'. ors .i.
ursus. Recors Eroz .i. crux notz .i. nux potz. .i. puteus Plus,
reclus. conclus. confus. pertus .i. foramen. dedalus .i. propriu'
nomen uiri, tantalus .i. propriu' nomen us .i. sus. fus est
instrume'tu' quodda'. artus .i. propriu' nomen celer .i. ianitor
inferni'. Et tuit aquist qeu ai dit de sus non se declinon. zo
es non se uarian ne se mudon ni en singular, ni en plural. mas
corron per totz cas singulars e plurals en galmen Pronoms es
appellatz car es en luec de propri nom pauzatz. et demostra certa
persona si cun eu tu cel. el aicel. aqel aq'st. qui il.
Eumez eimes .i. ego ipse. tu mezeimes .i. tu ipse el mete ismes
.i. ille ipse.
Meus. teus. seus .i. suus n'r. u'r'.
Et
per zo es ditz e pausatz en luec de proprinom. qe si eu dit 'eu
sui uengutz' nomi besoigna dir 'eu nuqz sui uengutz' 'eu es
uengutz' nomi besoigna der. 'tu peire es uengutz'. seu dic 'aicel
es uengutz' el mostri ablaman o ab loill nom besoigna dir. 'lo
hanz es uenguz' E per zo son appelat pronom. demostratiui car
de mostran certa persona E deues saber qe tuit aqiste pronom. si
cu' es 'eu. tu el q'i. a qel. il. cel. aicel aq'st. nostre u're.
no uolon .s. alafi (4b) en lo singular E deuetz saber aq'st
pronoms 'eu' es de prima persona. & aissi si declina. N'to eu
Genet'o. de me D'to ame. Acc'to m. Vocatiuo non a car nuls non
clama semeteus Ablatiuo a me Et plurl'r Nom'o. nos, et aissi
per totz los cas plurals. si cu' de nos. a nos. nos. ab nos E
deuetz saber qe a qest pronoms 'tu' es de la segunda persona, et
aissi declina
Not'o
Tu gt'o de te Datiuo a te, Accusatiuo te Voc'o. o tu ablatiuo a
te, et plural'r nom'o. uos, et aissi per totz los cas plurals si
cun de uos a uos, uos o uos ab uos Et deues saber qe tuit li
pronom della terza persona trait 'eu', qe es de la prima et 'tu'
qe es de la segonda, si cun es ditz de sus et tuit li uocatiui. qe
tuit li uocatiui son de La segonda persona. si cun 'o arpulins
danza' uezetz cun a qel arpulins, qe es uocatius. car es de la
segonda persona sa iusta ab aqel uerbe. zo es danza qe es dela
segonda persona
Nt'o
el. Gt'o delui. Datiuo a lui, Accus', lo Voc'. no' a. car es
demonstratius de la terza persona & al si non pot auer
uocatiu. car lo uocatius es de la segonda persona si cu' es dig
desus. Ab'to ablui. et plurl'r n'to ill. Gt'o dels. Dat'o aels.
Act'o los Ab'to abels Eissam' declino a qel. cel. aicel.
astier. q' fan. en l'accusatiu si cun (5a) els auttels cas. zo es
Genetiu. datiu, et ablatiu
E
a q'st pronom si cun 'nostre uostre', sun endeclinabel el
singular. et en lo plural fan si cun li autre adiectiu nom, car en
lo nominatiu plural no' uol s. ni en lo uocatiu & en totz los
autres lo uolon. si cun plral' Nom'o li nostre. Gen'o. dels
nostres Dat'o. als nostres. A qesti 'meus. teus. seus'. se guen a
qella metesma regola dels noms. car. en lo uocatiu singular uolon
s. & en los autres cas singulars no' Lo uolon, et en lo
nominatiu
plural
non lo uolon et en totz los autres cas lo uolon
|
Sequitur
de Verbo
|
(12)
Uerbes es apelatz, quar es cu' modis et formis et temporibus e
significa alcuna causa far o suffrir, si cum 'eu bate eu sui
batutz eu sofre alcuna causa.
|
Verbs
es appellatz. car es cu' maneiras, et formas et tempus, e
significa alcuna causa fa o sufrir si cun 'cu bate martin'. seu
bate eu faz alcuna causa, seu Martis es batutz el sufre alcuna
causa … (10a) ...
|
Modi
Verborum
|
Cinc
sun li modi dels uerbes, endicatius, imperatius, optatius,
coniunctius, infinitius. Endicatius es apelatz, quar demostra lo
faiç que om fai, si cum es 'eu chant, eu escriu'. Imperatius
es aquel que om comanda, si cum es: 'aporta pan, aporta uin'.
Obtatius es quar desira (5a), si cum: 'eu uolria amar'.
Coniunctius es quar aiusta doas raços ensens, si cum en aquest
loc 'cum eu amei fortmen, torz es si no sui amatz'.
Infinitius
es apelatz, quar no pausa terme ni fi a zo qe ditz, si cum: 'eu
uoilh amar'. (174) E chascun dels .v. modi queu ai dit desus
deu auer cinc tems, presen, preterit non perfeit, preterit
perfeit, preterit plus qe perfeit e futur. Quatre coniugaços
sun. Tut aquelh uerbe, linfinitius dels quals fenis en ar, si
cum 'amar .i. amare, chantar .i. cantare, ensenar .i. docere' sun
de la prima coniugaço. De lautras tres coniugaços sun tan
confus linfinitiu en uulgar que couen a laissar la gramatica e
donar autra regla nouella. Per que platz a mi que aquel uerbe que
lor infinitiu fan fenir in er, si cum es 'auer .i. habere, tener
.i. tenere, deuer .i. debere' sion de la segonda coniugazo, aquelh
que fenissen in ire, et aquel que fenissen in endre, si cum 'dire
.i. dicere, escrire .i. scribere, tendre .i. tendere, contendre
.i. contendere, defendre .i. defendere' sion tuit de la terza,
aquelh que fenissen in ir, si cum 'sentir .i. sentire, (5b) dormir
.i. dormire, auchir .i. audire' de la quarta. Lo presens tems
del indicatiu de la prima coniugaço se dobla en la prima persona,
que pos dir 'ami', o pos dir 'am', 'chanti o chan, plori o plor,
soni o so, brami o bram, badalhi o badalh'. La segonda persona in
as fenis, si cum 'tu amas', la terza in a, si cum 'cel ama'.
Aici fenisen las tres personas el singular del tems presen del
indicatiu et el plural 'nos amam, (14) uos amatz, celh amen
o amon', et aicho es generals regla que la terza persona del
(175) plural se dobla per toz uerbes e per totz tems, que pot
fenir o in en o in on, e la prima persona dobla se en totz uerbes
el tems presen del indicatiu solamen, si cum 'eu senti .i. ego
sentio o eu sens, eu dizi [.i. ego dico] o eu dic'. Mas mielhz es
a dir lo plus cort quel plus long. El preterit non perfeit del
indicatiu 'amaua, uas, ua, amauam, amauatz, auen o amauon'.
El
preterit perfeit 'amei, est, et, amen, ez, eren uel
ameron.
El preterit plus que perfeit 'eu
auia amat, ias amat, ia (6a) amat, iam at, iaz at, ien uel ion
at'.
El futur sun senblan tuit li uerbe en
totas las coniugazos, que tut fenissen aici 'amarai, ras, ara,
amarem, rez, ran uel amarau.
El emperatiu tut
aquel de la prima coniugaço fenissen in a estreit, si cum
'chanta .i. canta, bala .i. salta, uiula .i. niela', en la segonda
persona entendatz, car imperatius non a prima, que om no pot
comandar a si eus. En la terza persona fenis toztems in e, si cum:
'dance .i. ducat choream, saute .i. saltet. tombe .i. cadat'. In
plural fenis in atz, si cum 'caualghaz .i. equitetis, anaz .i.
ambuletis, trotaz i. trotetis, caualguen .i. equitent, anen .i.
ambulent. troten .i. trotent'.
El
obtatiu fenissen tuit li uerbe de la prima coniugaço in era uel
(176) in ia; e de totas las coniugaços comunalmen, si cum
'uolunt's amaria .i. utinam amarem, ras uel rias, amera uel
ria',
In plurali 'amaram uel riam, aratz uel riatz,
amaren uel rien', item 'dissera .i. utinam dicerem uel diria,
diceras uel rias, disera uel diria, diseram uel riam, diceratz uel
riatz, ren uel rien'.
Pero
aquelh que sun de la quarta coniugaço (16), don linfinitius fenis
in ir solamen, si cum 'dormir .i. dormire' fan lobtatiu in ira uel
in irria, iras (6b) uel in irias, ira uel in iria, iram uel iriam,
iratz uel iriatz, iren uel irien.
Et
sun alcun altre uerbe que sun fors daquesta regla, si cum 'uoler
.i. uelle, tener .i. tenere, poder .i. posse, saber .i. sapere,
auer .i. habere, conoisser .i. cognoscere. deuer .i. debere,
secher .i. sedere', que 'uoler' fenis la prima persona del obtatiu
en 'uolgra uel uolria', la segonda, 'gras uel rias, uolgra uel
ria, uolgram uel riam, uolgraz uel riatz, uolgren uel rien, tengra
o tenria, pogra o poria, auria o agra, conoseria o conogra, degra
o deuria, segra o seigria, plagra .i. placerem o plairia, pagra
.i. pascerem o passeria, begra .i. biberem a beuria, ualgra .i.
ualerem o ualria. mogra .i. mouerem,
o
mouria. colgra .i. colerem o colria nogra .i. nocerem o noçeria,
uengra .i. uenirem o uenria'. E quasqus daquel sobreditz deu fenir
en singular et en plural et personas, de tan cum saperten al
presen del obtatiu, si cum es dit desus pleneiraz de 'uoler'. El
preterit plus que perfeit del obtatiu fenissen tuit in es estreit,
si sun de la prima coniugaço, si cum 'bon fora qu'eu agues amat,
tu aguesses amat cel agues amat' et aquelh solamen (177) que
fenissen lor enfinitiu in (7a) endre et in iure, si cum 'uiure .i.
uiuere, prendre .i. capere, tendre .i. tendere' que sun scenblan
en aquest loc a la prima coniugazo, et el preterit perfeit,
et el preterit non
perfeit del coniunctiu, si cum podez uezer aici 'cum eu cantes, tu
cantesses, cel cantes cantassez. cantassetz, cantassen uel
cantesson, cum eu tendes, tu tendesses, cel tendes, tendessem,
tendessez, tendessen uel tendesson', item in preterito imperfecto
'cum eu ames, tu ames, cel ames, assem, assetz, essen uel
esson. El futur del obtatiu fenissen tut aquelh de la prima
coniugaço in e si cum aici 'deus uolha queu ame, tu ames, cel
ame, amem, ametz, amen uel amon'.
El presens del coniunctiu
es atretals.
Pero lo preteritz non
perfeiç del coniunctiu es semblans al preterit non perfeitz del
indicatiu a la uengada, et es contra gramatica, si cum en aquest
loc 'Seu te donaua mil marcs, serias tu mos hom? El preterit
perfeit del coniunctiu 'cum eu aia amat, aias amat, aia amat, aiam
amat, aiatz amat, aien uel aion amat'.
Lo preteritz plus
que perfeitz del coniunctiu (7b) e semblans ad aquelh del
obtatiu.
(18) El futur del coniunctiu 'cum eu aurai amat,
ras at, ra at, rem at, auretz amat, ran at uel aurau'.
(178)
El presen del enfinitiu, 'amar'. El preterit non perfeit, 'auer
amat'.
Dels autres tems del
enfinitiu nom entremet, qar non an loc en uulgar se non pauc. Ni
del passiu nom besogna dir, qar pertot se tria per aquest uerbe
'sum, es, est 'que uol nominatiu cas denan se et apres, si cum 'eu
sui amatz .i. amor, tu est atz, cel es atz, nos em amat, etz at,
sun at,
eu era amatz .i. amabar, ras atz,
ra atz, nos eram at, eratz at, eren uel eron amat, eu fui atz .i.
amatus sum uel fui, fust atz, fo atz, nos fom at, foz at, foren
uel ero at,
eu auia estat
amatz .i. amatus eram uel fueram, auias estat at, auia estat at,
nos auiam estat at, uos auiaz estat at, cel auien uel auion estat
at,
eu serai amatz .i. amabor, ras
atz, ra atz, rem at, retz at, ran uel rau at'.
Imperatiu
'sias tu amatz [.i. amare], sia cel amatz. (8a) siam nos at. siatz
uos at, sian uel sion celh amatz'.
Obtatiu 'per mo uol
en seria amatz .i. utinam amarer uel fora, rias atz, ria atz, riam
uel ram at, riatz uel ratz at, rien uel ron amat'.
Preter.
pl' per. 'per mo uol eu augues estat amat .i. utinam amatus essem
uel fuissem (credo quod uelit dicere 'mo uolges deus que agues
estat amat'), esses stat atz, es stat atz, essem stat at, essetz
stat at, essen uel (179) esson stat at'.
El
futur 'Deus uolha queu sia amatz .i utinam amer, sias amatz, sia
atz, siam atz, siatz at, sien uel sion at'.
Lo
present del coniunctiu es autretals si metetz denan 'cum', lai on
ditz 'per mo uol'. El preterit non perfeit del coniunctiu 'com
eu fos amatz i. cum amarer, fosses atz, fos atz, em (20) at, etz
at, fossen at uel fosson'.
El preterit perfeit 'cum
eu aia estat amatz .i. cum amatus sim uel fuerim, aias stat atz,
aia stat atz, aiam stat at, aiatz stat at, aien uel aion stat
amat'.
Lo preterit plus que perfeit del
coniunctiu scenbla aquel del obtatiu, si metez 'Deus uola' en de
'cum'. El futur 'cum eu aurai estat amatz .i. cum amatus ero,
auras estat amatz, aura stat atz, rem estat at, rez estat at, ran
uel aurau estat at'.
Lenfenitius del passiu non a loc
en uulgar. Explicit .i. declinationem. Li uerbe de la segonda,
e de la terça, e de la quarta coniugaço sun mout diuers, si cum
'eu escriu .i. scribo o escriui, tu escrius o escriues, cel escri
o escriu, eu dic .i. dico o diçi, tu dis o dizes, cel ditz, eu
fenisc .i. finio o fenis, tu fenisses, cel fenis'. In plurali fan
tut em, etç, en uel on. Et aquelh queu ai dit sun de terça e
degra auan dir de la segonda, si cum 'eu ai .i. habeo. tu as, cel
ha, eu tenh [.i. teneo] o teni, tu tes o tenes, cel te, eu sai .i.
sapio, tu saps, cel sap, eu fenh .i. fingo o fenhi, tu fenhz o
fenhes, cel fenh'. Autretals es 'penh .i. pingo, tenh .i. teneo,
cenh .i. cingo, estrenh .i. stringo, enpenh .i. impingo' et en
plural em, etz, en uel on. (180) El preterit inperfec del
indicatiu e futur et in futur del obtatiu et el presen del
coniunctiu sun scenblan tut li uerbe de la segonda et de la terçha
et de la quarta coniugaço quel preterit non perfeit fan tu ia,
ias, ia, el plural iam, iatz,
ien uel ion.
Del endecatiu entendat generalmen, del coniunctiu ala uegada,
quan 'si' es pausatz denan, si cum aici 'seu auia mil marcs, eu
seria rics (9a) om .i. si haberem mille marchas, ego essem
diues homo'. El futur del indicatiu rai, ras, ra, rem, retz,
ran uel rau.
El futur del obtatiu, et el presen
del coniunctiu a, as, a, am, atz, an uel on, si cum 'Deus uolha
qeu escriua .i. utinam scribam, tu escriuas, cel escriua,
escriuam, uatz, uel escriuan uel escriuon'.
In
preterito perfecto indicatiui in prima persona .j., in secunda
.jst., per la maior part, si cum 'eu dissi .i. ego dixi, tu
dissist, eu escrissi .i. ego scripsi, tu escrissist, eu tengui .i.
tenui, tu tenguist, eu dormi [.i. dormiui], tu dormisti, eu
fezi uel fi .i. feci, tu fezist, eu feissi .i. finxi, tu
feissist'. Mas en la terça persona del singular sun mot
diuers, si cum 'dis escris, teng, dormi, fetz, feis', e tuit aquel
don linfenitius fenis en ir solamen, si cum 'auchir .i. audire,
senthir .i. sentire, cubrir .i. cooperire, sofrir .i. sustinere',
que no (22) se poden doblar, si cum se dobla 'dir, dire .i.
dicere, escrir, escrire .i. scribere'. fan la prima persona et la
terça en i et la segonda en ist.
El preterit perfet del
indicatiu et el plural (181) im, itz, iren uel iron,
el
autre que no sun daqest scenblan fan em, ez, en uel on sion de la
segonda o de la terça coniugaço, si cum 'aguem .i. habuimus,
aguez, agren uel agron' (9b) singular si cum li autre, trait la
terça persona que ditz 'ag .i. habuit'), 'dissem .i. diximus,
dissez,dissen uel disson.
Tres sun que fan la terça
persona del preterit perfeit in oc el singular 'poc .i. potuit,
noc .i. nocuit, moc .i. mouit' el quarz es 'ploc .i. pluit'.
'Decaçez .i. diuitias amisit, caçez [.i. cecidit], escaçez
[.i.
contigit], parec .i. apparuit, aparec [.i. aparuit], crec .i.
creuit'. In ec estreit 'bec .i. bibit, lec .i. licuit, sec .i.
sedit, tec .i. tenuit, dec .i. debuit'. In eup 'deceup .i.
decepit, conceup .i. concepit, ereup .i. conualuit'. In aup 'saup
.i. sapuit, caup .i. cepit'. In eis 'teis .i. tinxit, seis [.i.
cinxit], feis .i. finxit, peis [.i. pinxit], empeis .i. impegit,
estreis .i. astrinxit, destreis .i. constrinxit, constreis .i.
constrinxit, esteis .i. extendit, ateis .i. nactus est'. In enc
estreit 'souenc .i. recordatus fuit, uenc .i. uenit, auenc .i.
euenit, mantenc .i. patrocinatus est, sostenc .i. sustinuit'. In
es estreit 'mes conpost .i. misit, pres conpost, ques conpost
.i. quesiuit'. In et larg 'uenquet .i. uicit, seguet .i. secutus
est, perseguet [.i. persecutus est], conseguet .i. consecutus est,
mesquet .i. miscuit, respondet .i. respondit, perdet .i. perdidit,
tendet conpost .i. tetendit, batet conpost .i. percussit, pendet
conpost .i. suspendit, descendet .i. descendit, fendet .i.
diuisit, uendet conpost .i. uendidit, fotet .i. futuit,
escondet .i. abscondit, encendet .i. incendit' que fan tu lo
preterit perfeit enteiramen si cum li uerbe de la prima coniugaço
et si sun elh de la segonda, e 'respondet .i. respondit' e 'tondet
.i. totondit' seguen aquela eissa regla. In hac 'plac .i. placuit,
pac .i. pauit, mentac [.i. nominauit], ac .i. habuit'. (10a) In is
'asis .i. sedit, escris .i. scripsit, dis .i. dixit, ris .i.
risit, sumris .i. subrisit, enquis .i. inquisiuit'. Pero tut
aquist seis sobredit poden esser semblan en prima persona et en
terça el preterit perfeit. In uis 'destruis .i. destruxit'.
Anquara
in erc 'sufri o soferc .i. qui passus est, ubri o uberc .i.
aperuit, cubri o cuberc .i. cooperuit (182), corec .i.
cucurrit'. In ers larg 'ters .i. tersit, esters .i. extersit'.
In ers estreit 'ders .i. crexit, aders [.i. necessaria dedit],
aers [.i. hesit]' In ars 'espars .i. sparsit, ars .i. arsit'. In
oc estreit 'conoc .i. cognouit, desconoc .i. ignorauit, reconoc
.i.
recognouit'.
In ois 'pois .i. perunxit, iois .i. iunxit'. In olc larg 'uolc .i.
uoluit, tolc .i. abstulit, (tollere, tolre, toldre) colc .i.
coluit, molc .i. moluit, dolc .i. doluit'. In os larg 'fos .i.
fodit, apos .i. apposuit, despos .i. deposuit'. In os estreit
'escos .i. excussit, escos .i. abscondit, ros .i. segetem
totondit'. In ols larg 'sols .i. soluit, absols .i. absoluit,
uols .i. uoluit, reuols .i. reuoluit'. In ors larg 'tors .i.
torsit, destors .i. distorsit, retors .i. retorsit'. In eus 'teus
.i. timuit, preus .i. pressit'. In ais 'conplais .i. conquestus
est, plais [.i. planxit], (24) frais .i. fregit, refrais .i.
consulatus est, afrais .i. humiliauit,sofrais .i. defuit, trais
.i. traxit, atrais .i. attraxit, retrais .i. narrauit, contrais
.i. debellare fecit, pertrais .i. ualde traxit, sostrais .i.
subripuit, atais .i. expediuit'.
In aus 'claus .i.
clausit'. E perçho ai fait tant longa paraula de la terça
persona del preterit perfeit, quar maier confusios era en aquela
que en totas las autras, quar per la maior part la prima persona
fenis en i e la segonda in ist, del (10'b) preterit perfect del
indicatiu entendatz, on per la maior part la prima e la segonda
persona sun scenblans. Del preterit non perfeit de la segonda
e de la terça et de la quarta coniugaço tut sun dun scenblan, si
cum es dit desus ia, ias, ia, iam, iatz, ien uel ion.
El
preterit plus que perfeit, tut aquelh don linfinitius fenis in
endre uel in etre uel in ondre uel in otre, si cum 'tendre conpost
.i. tendere, prendre conpost .i. prendere', in ebre, 'decebre
conpost .i. decipere, fendre conpost .i. findere, pendre conpost
(183) .i. pendere, metre conpost .i. mittere, batre
conpost
.i. percutere, respondre .i. respondere, escondre [.i. excutere],
fotre
[.i. coire]' et in er, si cum 'auer .i. habere, poder .i. posse,
tener .i. tenere, saber .i. sapere, deuer .i. debere' sun scenblan
a la prima coniugaço, mudat at in ut,
et aquelh don
linfinitius fenis in ir, mudat at in it,
trait tres
que muden at in onth 'ponher .i. pungere, ionher .i. iungere,
onher .i. ungere' e 'ueçer .i. uidere' mudat at in ist e trait
'prendre .i. prendere' e 'metre .i. mittere' ab lo conpost que
muden at in es
e trait 'escodre .i. excutere' at in os
e trait 'penher .i. pingere, fenher .i. fingere, empenher .i.
impingere, tenher .i. tingere, cenher .i. cingere' ab totz sos
conpost que muden at in einht et 'atenher [.i. attingere']
eisscemen,
trait 'estrenher [i. stringere]' ab totz sos
conpost (11a) que muda at in eit, si cum 'eu auia amat .i.
amaueram, eu auia saubut .i. sciueram, pogut .i. potueram, conogut
.i. cognoueram, tengut .i. tenueram, degut .i. debueram, agut .i.
habueram, eu auia auçit .i. audieram, legit .i. legeram, escrit
.i. scripseram, dit .i. dixeram, eu auia pres .i. ceperam, mes .i.
miseram. poinht .i. punxeram, oinht .i. unxeram, ionht .i.
iunxeram, estreit .i. strinxeram, destreit, feinht .i. finxeram.
peinht .i. pinxeram, teinht .i. tinxeram, ceinth .i. cinxeram,
enpeinht .i. impegeram'.
El
futur del indicatiu sun scenblans totas las quatre coniugaços
rai, ras, ra, rem, retz, ran uel rau. E la segonda persona del
enperatiu fenis aici cum la terça persona del prescen del
indicatiu singular. trait aquest uerbe 'saber [.i. sapere]' que fa
(26) 'sapchas' el emperatiu. El emperatius de la prima fenis in a,
en segonda persona, en terça in e, si cum 'ama tu, ame cel, amem
nos, amatz uos, amen cel o amon'.
Et
es lo futurs del imperatiu tals cum lo presens.
Lo
presens del optatiu uol en totas coniugaços, trait la prima,
generalmen fenir en ria, rias, ria, riam, riatz, rien uel rion. El
preterit plus quamperf. fenis inagues, aguesses, agues. aguessem,
aguessetz, aguessen uel aguesson, aiustat ut en la fin, en totas
(184) personas, si lo uerbes es de la segonda (11b) coniugaço o
de la terça, si es de la quarta, it. Pero segon que lo
preterit plus que perfeit del indicatiu es formatz, sun tuit li
preterit plus que perfeit format, aiustat 'agues' el cap, si cum
'seu agues sabut .i. si sciuissem, sieu agues tengut .i. si
tenuissem, tendut, perdut .i. perditum, conogut .i. cognitum,
pogut seu agues auçit .i. si audissem, escrit, dormit .i.
dormitum, delit .i. destructum, aunit .i. uituperatum', si cum se
conte plus pleneramen desus el preterit plus que perfeit del
indicatiu.
El
futur del obtatiu, el presens del coniunctiu sun scenblan, que
fenissen a, as, a, am, atz, an uel on, si cum 'eu sia .i. sim, tu
sias, cel sia, cum nos siam, uos siatz, cel sian uel
sion.'
El preterit non
perfeit del coniunctiu, si es de la segonda o de la terça, es,
esses, es, essem, essetz, essen, cum de la prima, si cum 'cum eu
agues .i. cum haberem, tu aguesses, cel agues, celh aguessen uel
aguesson', cum nos aguessem, uos aguessetz,
es
de la quarta, is, isses, is, issem, issetz, issen uel isson, si
cum 'eu dormis .i. cum dormirem, tu dormisses, cel dormis, cum nos
dormissem, uel dormisson'.
Lo preterit
perfeit del coniunctiu aia ut, aias (12a) ut, aia ut, aiam ut,
aiatz ut, aien uel aion ut, si es de la segonda o de la terça
coniugaço, si cum 'eu aia tendut .i. cum tetenderim, tu aias
tendut, cel aia tendut, nos (185)
aiam
tendut, uos aiatz tendutz, celh aien o aion tendut', si es de la
quarta, muda ut in it, si cum 'eu aia scentit .i. cum sentierim tu
aias sentit. cel aia sentit, nos aiam sentit, uos aiatz sentit,
celh aien uel aio sentit. (28) Lo preterit plus que perfeit
del coniunctiu es tals cum del obtatiu. El futur 'cum eu
aurai tengut .i. cum tenuero, tu auras tengut, celh aura tengut,
nos aurem tengut, uos auretz tengut, celh auran uel aurau tengut',
si es de la segonda o de la terça, si es de la quarta, muda ut in
it. Del infinitiu es dit assatz desus al començamen des
uerbes. Lo passius de las autras coniugaços, si cum es dit de
la primera sia totz per ordre, fors tan quen la segonda et en la
terça muda at in ut et en la quarta at in it.
|
Li
Modi del uerbs son cinc, Indicatiuus. Imperatius optatius,
coniunctius. Infinitius. Indicatius es appellatz car demostra lo
fait q' hom fa. si cun 'eu ta't escriu' o qe demanda si cu' 'qe
fas tu mamas tu .o. qe fas tu' Imperatius es aqel qe comanda si
con es 'aporta pan aporta vin'. Optatius es qar desira si cun es
'eu uolria amar'. Coniunctius es car aiusta doas razons ensems. si
cun en a qest loc 'cu' eu ame fortm' et tortz si no soi amatz' e
car uol totas ues un autre uerb ab lui car non pot star per se
sol. Infinitius es appellatz car no' pauza t'me ni fin a zo q'
ditz si cu' 'eu uoilh amar'. El quascu dels cinc. moz. q' ai dig.
de sus deu au' .v. tempus. zo es p'zent preterit no' perfeit
preterit perfeit. preterit plusq' perfeit. et futur. Li uerbi o
son de la prima coniugazon, o de la segonda, o de la terza (10b) o
de la quarta Tuit li uerb. linfinitiu del cas finissen en ar. si
cun 'amar, cantar. ensenhar'. son de la prima coniugazon.
En
sun tan confus. Linfinitiu e' uulgar, qe conuen a laissar la
gramatica, e donar autra regla nouella perqe plaza me. aqell.
uerb. qe lor infinitiu fan fenir en er. si cun es 'auer. tener,
deuer'. sion de la segonda coniugazon. aqill. qe finisson en ire
si cun 'dire', et aqelle qe finissen en endre si cu' 'tendre.
contendre. defendre'. et in iure si cu' 'uiure'. 'scriure' sion
tuit de la terza coniugazon et a qell qe finissen en ir si cu'
'sentir, dormir' sion de la quarta coniugazon.
lo
p'zens tempus del indiaziu de la prima coniugazon se dobla en la
prima persona qeu pos dir 'eu ami o eu am .i. ego amo. eu canti o
eu can .i. ego canto' La seconda persona fenis. en as si cun 'tu
amas .i. tu amas' la terza i' a si cun 'cel ama .i. ille amat'
Aissi femilen las tres personas en singular del temps p'zent del
indicatiu (.) El pl'al finis la prima persona in. am si cu'
'nos amam .i. nos amamus' in atz si cu' 'uos amatz .i. uos amatis'
La terza in en o in on '.i. illi amant'. et aisso (11a) es
generals regla qe' la terza persona del plural se dobla per totz
uerbs, et per totz temps q' pot o in en o in on Et la prima
persona dobla se en totz uerbs el temps p'zent dell. indicatiu
solamen si cu' 'eu senti o eu fei eu diçi, o eu dic', uras meils
es ader lo plus cort qua' plus lane. El p'terit non perfeit zo es
non complit. 'ego amaba' .i. eu amaua. tu amauas .i. tu amabas.
cel amaua .i. ille amabat' Et plural'r 'nos amauam .i. nos
amabamus uos amauatz .i. uos amabatis ill. amauen o amauon .i.
illi amabant' El preterit perfeit zo es complit 'eu amei .i. ego
amaui. tu amest .i. tu amauisti. cel. amet .i. ille amauit'. Et
plural'r 'nos amem .i. nos amauimus uos ametz .i. uos amauistis.
ill. ameren o amaron .i. illi amaueru't. uel amauere'. El
preterit plus qua' perfeit. 'eu auia amat .i. ego amaueram tu
auias amat .i. tu amaueras. cel auia amat .i. ille amauerat'
Et
plural'r 'nos auia amat .i. nos amaueramus. uos auias amat .i.
uos
amaueratis cill auia amat .i. illi amauera't' El futur son semblan
li uerbi tuit entotz las coniugazons qe tuit finissen aissi 'eu
amarai .i. ego amabo tu amaras .i. tu amabis cel amara .i. ille
amabit' Et plural'r 'nos amare' .i. nos amabimus. uos amares.
(11b) .i. uos amabitis cel amaran .i. illi amabunt' El
imperatius del temps p'zent tuit aq'll. de la prima coniugazon
finissen en a si cu' 'canta, balla' E de la segonda persona
entendatz qar imperatius no' ha prima persona en singular, q' hom
non pot comandar se meteu't. en La terza persona fenissen en e si
cu' 'ame .i. amet ille' Et plural'r zo es en lo plural finis la
prima persona in em si si cun 'caualguem .i. equitemus amem nos
.i. amemus nos' la segonda persona in atz si cu' 'anatz .i. eatis.
amatz uos .i. amate uos' la terza finis in en si cun 'caualguen
.i. equitent ill. amen .i. ament illi'
Et
deuetz saber qe' tuit a qill uerbe q' finissen en linfinitiu in ar
podon finir in aire si cun 'far faire. trar traire'. fan en
lemperatiu en la prima persona del plural in am si con 'sezam
tragam' en loptatiu finissen tuit li uerb de la prima coniugazon
del temps p'zent el singular la prima persona in era o in ria. Et
de totz coniu gazos generalmen si cun 'uolenters amera uolenters
amaria .i. ego libenter amarem tu ameras .i. tu amares. cel amera
.i. ille amaret'
Et
plural'r 'nos amaram .i. nos amaremus. uos ameras .i. uos
amaretis. ill. ameran .i. illi amarent'. Item 'eu dissera o diria
.i. dicerem (12a) tu disseras .o. dirias. tu diceres. cel dissera
o diria .i. ille diceret' Et plural'r 'nos dissera' o diriam .i.
nos diceremus. uos disseratz o diriatz .i. diceretis ill. diceren,
o dirien .i. illi dicerent'. En cara finissen li ottatiu el
temps p'zen arsi, si cum 'deus uolgues q'u ames .i. ut' ego amare'
deus uolgues qe tu amasses .i. ut' tu amares. deus uolgues qe cel
amasset .i. ut' ille amaret'. Et plural'r 'deus uolgues q' nos
amassem .i. ut' nos amaremus deus uolgues qe uos amasses .i. ut'
uos amaretis deus uolgues qe qill amessen .i. ut' illi amarent'.
Pero a q'll. q' son de la quarta coniugazon don linfinitius fenis
in ir. solam' si cu' 'dormir' fan loptatiu en ira o in iria si cu'
'eu uolenters dormira. o dormiria .i. ego libenter dormire', tu
dormiras o dormirias .i. dormires, cel dormira, o dormiria .i.
ille dormiret' et plural'r 'nos dormiran o dormirian .i. nos
dormiremus .uos dormiraz. o dormiratz .i. uos dormiretis. ill.
dormiren, o dormirien i. illi dormirent'. Et sun alcun autre
uerbe qe sun fors da q'sta regla, si cun 'uoler tener poder saber
auer conoiscer'.
qe finissen la prima persona del
optatiu in gra o in iria si cun 'eu
uolgran o uolriam .i.
(12'b) nos uellemus uos uolgras o uolriatz .i. uelletis ill.
uolgre' o uolrien .i. illi uellent. Segra, o seiria i.
sedere,'
colgra o colria .i. colere' nogra
o noçeria .i. nocere' uengra. o uenria .i. uenire' Et cascus da
qest sup'diz den finir en singular et en plural et en personas de
tan co' sa perten al p'zent del optatiu si cu' es dit de sus
pleneiram' de 'uoler'
El preterit plusq' perfeit del
optatiu fenissen tuit a qell de la prima coniugazon
et a
q'll qe finissen Lor infinitiu en endre et in uinure si cu'
'pendre tendre' q' sun semblan en aq'st luce (luoc) a la
prima coniugazon finissen tuit aissi si cun 'be fore q'u angues
amat .i. ego amauissem tu agesset amat .i. tu amauisses. el agues
amatz .i. ille amauisset' Et plural'r 'nos aguessem amat .i. nos
amauissemus uos auesset amat .i. uos amauissetis ill. auesson amat
.i. illi amauissent' E 'ben fora q'u agues tendut tu auesses
tendut, cel aues tendut' Et aissi fan em plural 'nos auessen
tendut uo auessz tendut ill. auessen tendut Et el p'terit non
perfeit del coniunctiu si cu' podetz uez et aissi 'cu' eu cantes
.i. cum ego cantare' tu cantares, ille cantaret' Et pluraliter
'cum nos cantaremus, uos cantaretis illi cantare't (13a) Cum eu
tendes .i. cum ego tenderem tu tenderes. ille tenderet', et
plural'r 'nos tendesse' .i. nos tenderemus uos tenderetis. illi
tendere't Enlo (En lo) futur del optatiu finissen tuit aq'il de
la prima coniugazon aissi si cu' 'dieus uoillja qeu ame .i. ut'
ego ame' tu ames, ille amet', Et plural'r 'deus uoillia qe nos
amem .i. ut' nos amemus uos ametis illi ament' El p'sent del
coniunctiu est q' laion (lai on) es 'ut' deu esset 'cu' El
preterit non perfeit 'cun eu ames .i. cum ego amare', tu amares,
ille amaret' Et plural'r' cum nos amasse' .i. cum nos amare mus
uos amaretis illi amarent' Pero lo preterit no' perfeit de
coniunctiu al p'terit non perfeit del indicatiu alauigada si tot
es contra gramatica si cun en a quel loc 'seu te donaua nul serias
tu mes hom .i. seu te dones' El preterit p'feit del coniunctiu
'cu' ara amat .i. cum amauerim tu amaueris, ille amauerit' Et
plural'r 'nos ara' amat .i. cu' nos amauerimus uos amaueritis illi
amauerint' lo preterit plusquamperfeit del coniunctiu en semblaz
ad aqel (13b) del optatiu estrer q' lai on es 'ut' el optatiu el
coniuntiu uol 'eu' El futur del coniunctiu 'cun eu aurai amat .i.
cum amauero, tu amaueris. ille amauerit' et plural'r 'cu' nos
aurem amat .i. cu' nos amauerimus uos amaueritis illi amauerint' E
p'sent del infinitiu el non perfeit an solam' una determinazon en
singular et en plural et en totz las personas. zo es 'amar' si cu'
'eu uoil amar, tu uoles amar cel uol amar nos uolen amar' Et per
zo es ditz infinitius zo es non finitius car si cun es dit de sus
non fenis ni termina certa persona ni nomer q' aissi la prima cu'
la segonda e cu' la terza e aissi en plural cu' en singular. Dels
autres temps del infinitiu no men tramet car non an gatte luce en
uulgar. (gaire luoc) Del passiu non besoinlia dir aissi con del
actiu q' dit de sus. q' per tot se t'ia per aqest uerbe zo es 'sum
es est' que uol nominatiu cas de nan se et der se si cu' 'eu fui
amatz .i. ego amor tu es amatz .i. tu amaris, uel amare cel es
amatz .i. ille amatur'. ailli finissen las tres personas singulars
del temps p'zent del indicatiu Mas en lo plural finissen aissi,
'nos sem amat .i. nos amamur uos est amat .i. uso amamini ill su'
amat .i. ama't' (14a) El preterit perfeit 'eu fui amatz .i.
ego amatus su' uelfui. tu fust amatz. tu es uel fuisti amatz
cel fo amatz .i. ille est uel fuit amatus', Et pluraliter 'nos fom
amat .i. nos sumus, uel fuimus amati uos fos amati .i. uos estis
uel fuistis amati, illi foren o foron amat .i. illi sunt fueru't.
uel fuere amati' El preterit plusqua' perfeit 'eu era o auia estat
amatz .i. ego era' uel fuera' amatus tu eras. o auias estat amatz
.i. tu eras uel fueras amatus. cel era o auia estat amatz i. ille
erat uel fuerat amatus' El pluraliter 'nos era' o auiam estat amat
.i. nos eramus uel fueramus amati, uos eratz o auiatz e stat amat
.i. uos eratis, uel fueratis amati ill. eren o eron auien o auion
estat amat .i. illi erant uel fuerant amati'. El futur 'eu serai
amatz .i. amabor .i. tu seratz amat .i. tu amaberis, uel amabere
cel sera amatz .i. ille amabitur' Et plural'r 'nos serem amat .i.
nos amabimur uos seres amat .i. uos amabimini ill. seran amat .i.
illi amabuntur' El imperatiu 'sias tu amatz .i. amare tu. sia cel
amatz .i. amet' (14b) ille' Et plural'r sian nos amat .i. amemur
nos sian uos amat .i. amamini uos, sien o sion ill. amat .i.
amentur illi'. El optatiu' per mouol' eu seria o fora amatz
.i. utina' ego amarer tu ferias o foras amatz .i. tu amareris uel
amarere, cel seria o foratz amatz .i. ille amaretur' Et pluraliter
'nos seriam amat .i. amaremur', et dobla se en uulgar e cal uol
pot hom dir 'uos serias amat .i. uos amaremini. ill. serien amat
.i. illi amare't' El preterit perfeit, et plusq'perfeit 'deus
auer uolgut qeu fos estat amat .i. ut' ego esse', uel fuissem
amatus tu fosses estat amat .i. esses uel fuisses amatus cel fos
estat amat .i. esses uel fuisset amatus'. Et plural'r 'deus agues
uolgut qe nos fosse' estat amat, .i. utina' essemus, uel fuissemus
amati uos fosses estat amat .i. essetis, uel fuissetis amati, ill.
fossen estat amat .i. illi essent uel fuissent amati' […] el
futur deus uoillia que sia amatz .i. utina' amer. tu fias amatz.
.i. ameris, uel amere, cel sia amatz .i. ille amet' E plural'r
'Deus uoilli a qe nos siam amat .i. utina' nos amemur uos sias
amat .i. amemini. illi. sian. amat .i. ament'. lo p'senz del
coniuncties attetuls si cun lo futurs del obtatiu si meteis denan
'cu' lai on ditz 'ut'. El preterit no' perfart del coniunctiu cu'
eu fos amatz .i. cu' ego amarer, tu fosses amatz .i. tu amareris
uel amarere, cel fossem amat .i. ille amaret' Et plurl'r (5b) 'cun
nos fossem amat .i. cu' nos amaremur, uos. fossetz amat .i.
amaremini, cil fossen, o fosson amat .i. illi amarent'. el
preterit perfeit, 'cu' euaia estat amatz .i. cum ego amatus sim
uel fuerim. tu aias estat amatz .i. amatus sis, uel fueris. cel
aia estat amatz .i. ille amatus sit, uel fuerit'. Et plural'r 'cum
nos aia' estat amat .i. cum simus, uel fuerimus amati, uos aias
estat amat .i. uos sitis, uel fueritis amati cil aio estat amat
.i. illi sint, uel fuerint amati', lo p't'it. plusq' perfeit del
coniunctiu sembla aqel del optatiu si meteiz 'cu' en loc de 'deus
uoillia' El fut' del 'cu' eu aurai estat. amatz .i. cum ero uel
fuero amatus, tu eris, uel fueris amatus, ille erit uel fuerit
amatus'. Et plural'r 'nos auiem estat amat, i. cu' amati
erimus, uel fuerimus, uos amati eritis uel fueritis, illi amati
erint, uel fuerint' Infinitius de uerbi passiui non aluec en
uulgar. Li uerb. della seconda ede la terza, e dela quarta
coniugat'o. sum ero, ut diuers, si cu' 'en seriu oue scriui', e
dobla se en la prima persona, 'tu escrius o tu escriues', e dobla
se en la segonda eissam'. 'cel escriu, cel escriue', ut aisi se
dobla. en la terza Ancara uol dir de la segonda coniugazon
'eu ai .i. ego habeo. tu as .i. tu habes cel. ha .i. ille habet
(6a) eu tein. o teni .i. ego teneo tu tes. cel .i. ille
tenet'
El p't'it n'perfet de
lindicatiu. et futur. el futur del optatiu. el prezent del
coniunctiu son semblan tuit uerbe de la seconda, et de la terza, e
de la quarta coniugazo'. qel p'tit n'perfeit fan tuit la prima
persona mia si cu' 'eu fingia .i. ego fingeba'. tu fingias .i. tu
fingebas. cel fingia .i. ille fingebat', el plural La prima
persona
tuit en iam si cu' 'non fingiam .i, nos fingebamus. uos fingias
.i. uos fingebatis cill. fingion .i. ill. fingebant' Del
indicatiu entendatz generalm'. del coniu'ctiu ala uigada can fies
pauz atz denan si cu' aissi 'seu auira mil. marchs eu feria rios
hom .i. si haberem mille marchas, ego essem diues'.
E il
futur del indicatiu finissen tuit enai.si cun es ditdesus del
futur del indicatiu dela prima co'iugat'o. si cu' 'eu aurai. tu
auras. cel aura' et plurl'r 'nos aurem. uos aures. cill. auran' El
futur del optatiu el p'sent del coniunctiu tuit finissen la prima
persona en a si cu' 'dieus uoillja q'u escriua .i. ut' 'ego
scriba'. tu escriuas .i. tu scribas, cel escriua .i. ille scribat'
E plural'r 'deus uoillja qe nos escriuam .i. nos scribamus uos
scribatis, illi scribant el p't'it. perfet del indicatiu la
prima persona finis en .i. (6b) La segonda en ist per la maior
part si cun 'en dixi .i. ego dixi. tu dixist. tu dissisti.
Eu
dormi .i. ego dormiui tu dormist .i. tu dormisti Eu feçi ofi .i.
ego feci tu feçist. .i. tu fecisti' mas en la terza persona
singular son mout diuers. si cu' 'dis .i. dixit. escris .i.
scripsit. feis .i. finxit' et tuit aqil don len finitius fenis en
ir solam'. si cun 'auzir .i. audire, sentir .i. sentire cubrir.
.i. coperire. sofris .i. substinere'. qe non se podon doblar.
si cun se dobla 'dir edire', fan la prima, e la terza del singular
in .i. et la segonda in ist si cun 'eu soffri .i. substinui tu
sofris .i. sustinuisti. cel sofri .i. sustinuit' El plural fan la
prima persona en im si cu' 'nos sofrim .i. sustinuimus, uos
sufritz .i. sustinuistis cill sufriren. o sufriron, idest illi
sustinueru't, uel sustinuere' Eli autre q' non son da qest
semblan fan en plural la prima persona in em si cum 'nos aguem .i.
nos habuimus, uos habuistis, (el illi habueru't, uel habuere' el
singular si cun li autre tuit la terza persona qe biz 'Ae .i.
habuit nos dissem .i. diximus, uos disses .i. dixistis. illi
dissen. o disson .i. dixeru't uel dixere' Tres sunt qe fan en
la terza persona del singular in oc. si cun 'poc. i. potuit. moc
.i. mouit noc .i. nocuit' el q'tres 'ploc .i. pluit' In p'to
perfetto
estreit 'bec .i. bibit. lec .i. licuit. sec
.i. sedit. tenc .i. tenuit. dec .i. debuit' In (7a') eup. si cu'
'deceup .i. decepit. conceup .i. concepit ereup .i. conualuit'. in
aup. si cu' 'saup .i. sapuit. caup .i. cepit' In eis si cu' 'teis
.i. tinxit. seis .i. conci'xit. feis .i. finxit peis .i. pinxit.
Empeis .i. impinxit estreis .i. strinxit destreis .i. co'strinxit.
Ateis .i. nactus est',
In es. estreit si
cun 'mes .i. misit. compost si cun remes .i. remisit pres .i.
prendit. compost si cu' apres .i. apprehendit repres .i.
reprehendit qes .i. q'siuit si cu' reqes .i.
requisiuit,
uendet .i. uendidit fotet
.i. fotuit escondet .i. ascondit. encendet .i. encendit' qe fan
tot lo p'tet. perfeit enteiram' si cu' li uerbe de la prima
cogniugation E li son ill de la segonda, e 'respondet i.
respondit, e tondet, i. totondit' seguen a qella meteisma
regola.
In erc. si cu'
sufri o sufrere .i. passus est. obri o ubere .i. aperuit. cubri. o
cubere .i. cooperuit corri, o corre .i. cucurrit' In ers.
lans. si cu' 'ters .i. tersit esters .i. estersit'. In ers estret.
si cun 'ders. i. esit adhers .i. adhesit'. In ars. si cun
'espars .i. exparsit. ars .i. arsit'.
In
os estreit si cun 'escos .i. exc'.sit. ros .i. rodit escos .i.
abscondit'. In ols. lirgz. si cun 'sols .i. soluit. absols .i.
absoluit. uols .i. uoluit. reuols .i. reuoluit'. In ers Larg. si
cun 'ters. .i. torsit. dexteters .i. destorsit'. In eus si cum
'teus .i. timuit. preus .i. pressit complans .i. conq'stus est'.
In ais si cun 'plais .i. planxit frais .i. (7b) franxit.
refrais .i. refransit. afrais .i. humiliauit. sofrais .i. defuit.
trais .i. traxit atrais .i. atraxit retrais .i. narrauit. conurais
.i. debilem facit pertrais .i. ualde traxit sostrais .i.
subripuit. dais .i. espediuit. atais .i. pertimuit'. In aus si cun
'claus .i. clausit' Emper zo ai fait tan longa paraula dela 3a
persona del p'terit perfeit. qar maiers confuzions era en a q'lla
q'n totas las autras qan. per la maior part. la prima persona
fenis en .i. e la segonda en ist Del p'terit perfeit del
indicatiu entendaiz o per la maior part la prima, e la segonda
persona su' semblan si cu' es dit desus Del preterit. non
perfeit de la segonda, e de la terza e de la quarta coniugazon
tuit sun dun semblan si cu' es dig desus. si cun 'eu auia. tu
auias. cel auia. Nos auiam uos auiatz ill. auien o auion' El
p'terit plusq' perfeit tuit aq'il. don linfinitius fan mendre. se
cun 'prendre' o en etre si cu' 'metre'. o in atre, si cu' 'batre'.
o in ondre si cun 'escondre'. o in otre si cun 'fotre'.
o
in er. si cun 'auer. poder' son semblan a la prima coniugazon
mudat ac in ut si cun 'eu auia agut .i. ego habuera' eu auia fotut
.i. ego fotuera', tu auias agut o fotut cel auia agut o fotut'. Et
plural'r 'nos auian sabut uos auias sabut ill. auian subut'. et a
qill. don (8a) Linfinitius finis in r. mutar at in it si cu' 'eu
auia dormit. tu auias dormit, cel auia dormit. nos auian uos auias
cil auian amat'. Trais tres qe mudant at in hoint zo es
'poigner loigner. hoigner' si cu' 'eu auia point. eu auia ioint tu
auias ioint' e trait 'uezer' qe muda at in ist, si cun 'eu auia
uist. E trait 'p'itore e metre' ab lor compost, si cu'
'comprendre. so metre' q' muden at in ens si cu' 'auia pres tu
auias pres. eu auia mes tu auias mes'. E trait 'escondre' qe muda
at in os si cun 'en auia escos. tu auia escos' Et trait 'peigner
feigner. teigner. ceigner' ab totz lor compostz si cun 'enfeigner
enteignher acenher'. qe mudent at in eint si cu' 'eu auia
enteint, eu auia efeint' et 'atener' eissam' Et trait
'enstrenher' ab totz sos compost, qe muda at in eit si cun 'eu
auia estreit. tu auias estreit'
El
p'zen de limperatiu fenissen totas las coniugazos trait la prima
persona, la segonda persona del singular in as si cun 'digas .i.
dic tu' la terza in a si cu' 'diga cel .i. dicat ille' El plural
La p'a in am si cun 'digan .i. dicamus nos' la segonda in az si
cun 'dicatz .i. dicite uos' la terza in on. si cun 'digon .i.
dicunt illi'. Mas aissi faill. (8b) La regla en la seconda
persona del singular per la maior part. si cun 'pren. repren.
peitz oinh. streinh'. e generalmen tuit finissen si cun en
lenfinitiu. trait la ultima sillaba si cun 'batre' qe fai 'bat',
et 'audir, qe fa 'au' et 'escondre' qe fa 'escon'. et 'ilegir' qe
fa 'leg' En la terza persona fan tuit en a si cun es dit desus si
cun 'bata. auia. lega faza' El futur de limperaziu detotz Las
coniugazos fan tuit aissi con lo futur del indicatiu si cun es dit
desus Del p'zen de optatiu de totas las coniugazos fon dit
pleneiram' laion fo dit del optatiu de la p'a coniugazon o
dela terza fan aissi con lo p'terit plusq'perfeit de la p'a
mutat at in ut si cun 'deus uolgues q'u agues agut o q'u agues
uolgut o q'u agues entendut' Si es de la quarta coniugazo sicun
'auzir seruir mutat at in it. si cun 'deus uolgues q'u aues seruit
o q'u aues audit'.
et aissi
mudon si con es dig pleneiram' del p'terit plusq'perfeit
delindicatiu E futurs optatius el p'zens del coniunctiu son
semblan q' finissen en La prima persona en a. si cu' 'deus no
uoilla q'u aia. o cu' eu ara. o cu' eu scriua o cu' eu diga' La
segonda in as 'tu scriuas o q' tu aias. o sias' La terza si cu'
'deus uoillia q'l sia o q'l scriua .o. (9a) cum elescriua. o q'l
sia' El plural la prima persona in am. si cun 'deus uoillja q' nos
aiam. o siam. o scriuam. o cu' nos uoillam. o tengam' la segonda
in az si cu' 'deus uoillia q' uos aiaz qe uos siaz o cum uos
uoilliaz'. la terza in an. o in on. si cun 'deus uoillia qe ill.
aian .o. sian o cun ill. beuan' El preterit non perfeit del
coniuctiu si es de la segonda, e de la terza coniugazon fenis la
prima persona de singular in es. si cu' 'eu agues. cu' eu prendes
cu' eu fotes' La segonda in esses si cu' 'tu aguesses, o tu
prendesses' La 3a in es si cu' 'cel agues. o tenes' E plural fan
la p'a in em. si cum 'nos aguessem. o cu' nos prendessem' la
segonda in es si cun 'uos aguesses uos prendesses' la terza in en
si cun 'ill. aguessen' o cu' 'ill. prendessen'. Si es de la quarta
coniugazon finis la prima persona del singular in is si cum
'dormis cu' eu seruis', la segonda in isses si cun 'tu dormisses'.
la terza in is si cu' 'cel dormis cun cel seruis'. Et plural fan
la p'a in issem si cu' 'nos dormisse' cu' nos seruisse''. la
segonda in issez si cum 'uos dormissez'. la terza in issem o en
isson si eun 'ill. dormissen, o dormisson' El preterit perfeit
del coniunctiu fan aissi cu lo p'terit perfeit del coniunctiu (9b)
fan aissi con el preterit plusq'perfeit del optatiu auistat
(aiustat) 'cu' en loc de 'utina'
El
futur. fan aissi con lo futurs de la prima coniugazon mutat at in
ut, si es de la segonda o de la terza coniugazon si es de la
quarta mutat at ut. si cu' 'aurai tu auras cel aura tengut. fotut
seruit. Nos aure' prendut seruit. uos aures uolgut. auzit ill.
auran en rendut seruit'. Del infinitiu es dit assatz de sus al
com' sam' del uerbs Lo passius de las autras coniugazos si cun
es dit de la prumeira sia totz per orde fors tan. qan la segonda
et e'la terza coniugazon mutat at in ut et en la qarta at in it, e
trait aqel q' se mudan si con es dit el p'terit plusq'perfeit del
indicatiu del actiu
|
A.
B. A. B.
|
Et
aquist sun li uerbe de la prima coniugaço A Li uerbe de la
primiera coniugazo B (70a) (12b) Amar .i. amare. Adirar
.i. adire A odire B. Albergar .i. hospitare A ospitare B.
Ostalar .i. idem quod ospitari. Arripar, aripar .i. de aqua ad
ripam uenire. Aspirar .i. aspirare. Anelar .i. anhelare.
Anar .i. ambulare. Arar .i. arare. Adagar .i. equare A
adaquare B. Asclar .i. findere ligna. Alargar .i. laxare.
Uiular, uiolar .i. ueillare A uiolare Arpar .i. arpam
sonare. Citolar, sitular .i. tintariçare A citarizare
B. Manduirar, mandurar .i. manduram sonare. Organer .i.
organizare. Cornar .i. tubam sonare. Trumbar, trombar .i.
tubis ereis sonare. Caramelar .i. cum fistulis B stullis A
cantare. Assaiar .i. temptare A tractare B uel probare.
Adempiar, ademprar .i. amicos rogare. Armar .i.
armare. Amblar .i. plane ambulare. Aiornar .i. diem assignare
AB uel clarescere A. Acorsar .i. ad cursum prouocare A
prouocare a cursum B. Assoudar .i. stipendiare A stipendiari B.
Agradar
.i. placere.
(70b)
auçelar, auzelar .i. aues uenari.
(28,
2) Agulonar .i. stimulare. Bendelar .i. oculos AB legare A
ligare B. Buliar, bullar .i. bullare. Bufar .i. ore
insufflare. Brusar .i. incendere. Buscalar A .i. ligna parua
colligere. Brisar A .i. minutatim frangere. Biordar .i.
dicurere A discurrere B cum equis. Baissar .i. osculari AB uel
demittere A. Cantar .i. cantare. (70c) Calfar, callar .i.
calefieri A, caleficere B. Calar .i. tacere. Caçar, cazar
.i. uenari. Caminar .i. equitare per stratas AB ad inueniendum
hos. A. Camiar .i. mutare. Canbiar, cambiar .i. ad monetas
pertinet, dare unam pro alia A mutare uel monetas cambiare
B. Castiar .i. corrigere A castigare B. Castiglar .i.
digitum ponere sub acella alterius ad prouocandum AB ludere A
ludum B. (29,2) Cauar .i. cauare. Catreiar, carcelar .i.
portare AB sarcinas A sarcinam B cum asinis. Cembelar .i.
hostendere A ostendere B auem ad capiendum aliam. Classeiar,
cleseiar .i. campanas pulsare. Clamar .i. clamare. Cagar
.i. superflua uentris facere A superfluum cagare B. Cremar .i.
incendere. Celar .i. celare.
Cercar
.i. inuestigare.
Cessar
.i. cessare.
Cembar
.i. tibias ualde mouere. Cisclar .i. ualde clamare cum uoce
subtili. Deschazar, descauzar .i. discalciare A dixalceare B.
Desarmar
.i. arma deponere.
Despulçelar,
despouzelar .i. corrumpere AB puellam A uirginem.
Desirar
.i. desiderare.
Degolar
.i. decapitare A precipitare B.
Desuiar,
disuiar .i. deuiare.
Descargar,
desgargar .i. exonerare.
Deribar,
deripar .i. extra ripam exire.
Desclauar
.i. clauos A claues B extrahere.
Desaiar,
desarrar .i. aperire serram A serra B auferre.
Desflibar,
desfiblar .i. palium A pallium B deponere.
Detirar
.i. ualde AB detraere A trahere 23.
Desdeiunar
.i. frangere jejunium.
Disnar
.i. prandere.
Dictar
.i. dictare.
Dissipar
.i. dissipare.
Donar
.i. donare.
Domneiar,
doneiar .i. cum dominabus loqui de amore.
Doblar
.i. duplicare.
Dolar
.i. dolare.
Doptar
.i. dubitare.
Durar
.i. durare.
Estar
.i. stare.
Espirar,
espiar .i. inquirere.
Esquiuar,
esquiar .i. deuitare.
Esperar
.i. sperare.
Emblar
.i. furari.
Errar
.i. errare.
(30,2)
Esperonar .i. calcaribus AB equm B equum urgere A.
Essugar
.i. siccare.
Enganar
.i. fallere.
(71a)
Enastar .i. in ligno ad AB astam ponere A assa deponere B.
Endurar
.i. ieunare A.
Embargar,
enbargar .i. impedire. Enlumenar .i. inluminare A illuminare B.
(71b) Eniuragar .i. lolio inficere.
(31)
Far .i. facere. Fadiar .i. repulsam pati.
Faiturar
.i. maleficiare.
Faduiar,
fadeiar .i. stultitiam facere.
Fabregar
.i. fabricare. Fermar A .i. firmare.
Formar
B .i. formare.
Ferrar,
feirar .i. ferrare A ferare B.
Fiar
AB compost A .i. confidere AB compost B affiar AB desfiar A
deffiar B. Filar .i. nere.
Follar,
folar .i. sub AB pedibus A pede B calcare.
Afolar,
affolar .i. deteriorare. Afogar .i. ignem AB ponere A apo'cere
B.
Ofegar
.i. suffocare.
Forçhar,
forzar .i. uim facere.
Gardar
.i. custodire uel respicere. (compost). Garar .i. idem.
Galopar .i. inter trotare et currere A currere intus, troctare
et B saltus paruos facere.
Gastar
compost A gastare B .i. deuastare A uastare compost, degastar B.
Gratar .i. scalpere. Gadanhar, gasanhar .i. lucrari. Gaitar
.i. uigilare ad custodiam.
Gelar
.i. congelare.
Greuiar,
greiuar .i. grauare.
Grenar,
glenar .i. spica A spicam B post messores colligere. Gitar .i.
iacere B iactare.
Guidar
A .i. guidare conductum. Galliar B .i. fallere. Glaçar,
glazar .i. gelu constringere.
Gouernar
.i. gubernare.
Gotar
.i. stillare, compost, degotare.
Glotoneiar
.i. ingluuiem facere. Mesclar A .i. litigare. Meitadar A
.i. medium facere unius coloris, medium alii. Madurar .i.
maturare.
Machar,
matar .i. percutere. Mirar .i. in speculo inspicere. Mostrar
.i. mostrare A monstrare B. Moschar, moscas .i. muscas
abicere.
Mosciclar,
moscidar .i. cum naribus insufflare.
Montar
.i. ascendere. (71d) Monestar .i. monere. Naueiar .i.
nauigare. Nadar .i. natare A notare B.
Nafrai,
naffrar .i. uulnerare.
Negar
.i. aquis suffocare.
Neblar
.i. nebula perire. Neuar, niuar .i. ningere. (32) Notar .i.
notare. Nombrar .i. numerare.
Nomar,
nomnar .i. nominare.
Obrar
.i. operari. Onrar .i. onorare A honorare B.
(14a)
Orar .i. orare. Ondeiar .i. undis tumescere. Onceiar,
onzeiar .i. uncias A untiam B pedum curuare. Odorar .i.
odorare.
Ocaisonar,
ocaissonar .i. occasiones AB inquerere A querere B. Oscar .i.
ebeditare A ditare B.
Ostar
.i. remouere. Ostalar .i. in ospitium intrare. Oblidar .i.
obliuiscere.
Parar
B .i. parare. compost reparare. Passeiar .i. passus magnos
facere. Parlar .i. loqui.
Pagar
.i. pecuniam soluere.
Passar
.i. transire. compost AB traspassar A transpassar B. Pausar
.i. requiescere.
Pastar,
campastar .i. farinam cum aqua miscere. Poiar .i. ascendere AB
uineas B compost.
Plorar
.i. flere.
Proar,
prohar .i. probare. Plouiuar .i. frequenter pluere. Pomelar
.i. pomum in aerem AB proicere A eicere B.
Polsar
.i. ualde anhelare.
Ponhtar.
pontar .i. punchare A punctare B. (71f) Purgar .i. purgare.
Quarar
.i. quadrare.
Quitar
.i. inmunem reddere. Quintar .i. quintam partem AB tollere A
coll' B. Quartar .i. quartam partem AB id. A coll' B.
Raubar
.i. rapinam exercere.
Rancurar
.i. conqueri. Raçonar, razonar .i. rationem
reddere. Ranpoinar .i. dicere uerba contraria derisorie. Rautar
.i. subito de manu AB auferre A auferri B. Rasclar .i. ligno
radare A cum ligno radere B. Raidar, raiar .i. radiare A radere
B. Rauqeirar, rauqueirar .i. claudicare.
Restaurar
.i. restaurare. Refiudar .i. refutare. Regardar .i.
respicere.
Remirar
.i. ualde respicere.
Reparar
.i. reparare.
Renoelar
.i. renouare. Reuelar A rebellare.
Remandar
B remandare. Respirar A .i. respirare. (33) Reuelhar A .i.
excitare. Remembrar .i. recordari A. Rimar .i. rimos A
rimas B facere. Ribar .i. repercutere clauos compost.
Rodar
.i. in circuitu ire. Sogautar, sugautar .i. super gullam A sub
gula B percutere.
Sostrar,
sostar .i. inducias dare A inducia stare B. Soldar, sobdar .i.
ex improuiso preuenire. Sobranceiar .i. superbe se erigere.
(33,2) Sobrar .i. superare. Sordeiar .i. deteriorare.
Solhelar, solheiar .i. ad solem calefacere.
Souar,
suar .i. sudare.
Sagitar
sitar A .i. sagitare. Sugar B .i. sciugare. Taular AB,
entaular A .i. inuictus manere, utrumque ludum ordinare uel
fraudulenter se traere B.
Entaular
B .i. ludum ordinare.
Trainar
.i. ad caudam equorum traere AB fraudulenter ad se trahere
B. (72b) Trauar .i. duos pedes equi ligare. Entrauar .i.
idem.
Trasbucar
.i. ruere.
Tamboreçar,
tamborezar .i. timpanizare. Tambureiar B .i. timpanare.
Tauleiar
.i. tabulas paruas sonare. Talar .i. uastare.
Talhar
.i. resecare.
Tabustar
.i. tumultuare.
Tastar
A .i. tangere uel gustare. Traucar .i. perforare. Trauersar
.i. per transuersum ire. Entrauersar .i. in oblicum se
opponere.
Tremblar
.i. tremere.
Trescar
.i. coream intricatam AB facere A ducere B Trencar .i. secare.
Trepar
.i. manibus AB ludere A ludus B. Treblar .i. turbare aquam uel
aliquem AB liquorem A. Uergar A i. uirgas facere. Uisitar
.i. uisitare.
Uirar
.i. uoluere. Udolar .i. ululare.
Upar
.i. upare. Ucar .i. uoce sine uerbis aliquem uocare. Usclar
.i. pilos comburere, uel cixolare A pilos buere B.
Urtar,
urar .i. frontem contra frontem AB ponere A. Usar .i. usitare.
De
A En B la segonda coniugaço. (34) Auer .i. habere. Assezer
.i. sedere. Caber. i. capere AB sermo meus A.
Saber,
saper .i. sapere.
Deuer
.i. debere. Tener .i. tenere.
Retener
.i. retinere.
Abstener
.i. abstinere.
Pertener
.i. pertinere. Mantener .i. patrocinium dare. (15a)
Cacher, cazer .i. cadere.
Dechaçer,
decazer .i. depauperare. Escaçer, escazer .i. competere.
Uoler .i. uelle.
Placher,
plazer .i. placere.
Desplaçer,
desplazer .i. displicere.
Ualer
.i. ualere.
Traire
.i. trahere. Atraire .i. ad se trahere.
(72d)
Pertraire .i. ad aliquod opus necessaria facere. Retraire .i.
referre.
Fortraire
.i. furtim subripere.
Sotztraire
.i. subtrahere.
Estenher
.i. extinguere.
Penher,
pinher .i. pingere. Empenher, enpenher .i. inpingere AB uel
pellere A. Fenher .i. fingere A. Cenher .i. cingere.
Tenher
.i. tingere.
(34,2)
Destenher .i. tincturam remouere. Escondre .i. excutere granum
AB de paleis A. Secodre .i. concutere.
Corre
.i. currere.
Acorre
.i. succurrere.
Socore,
socorre .i. idem est.
Segre
.i. sequi.
Persegre
A .i. persequi.
Consegre
.i. consequi. Raire .i. radere.
Ponre
.i. apponere A ouum facere.
Aponre
.i. apponere.
Desponre
.i. deponere A disponere B.
Querer,
querre .i. queroir A querere B.
Conquerer,
conquerre .i. aquirere.
Uecher,
uezer .i. uidere.
Escrire
.i. scribere.
Dire
o dir .i. dicere.
Ploure,
ploire .i. pluere. Tondre .i. tondere AB media producta A.
Deuire
o deuir .i. diuidere.
Assir
AB o assire B .i. assendere A obsidere B.
Auçire
o auçir, aucir o aucire .i. ocidere A occidere B.
Eslire
o eslir, eslir o eslire .i. eligere. Frire .i. frigere.
Refrire
.i. resonare.
Rire
.i. ridere.
Creire
.i. credere.
(72f)
Metre .i. mittere.
Prometre
.i. promittere.
Entremetre
A .i. intromittere.
Sotzmetre
A .i. submittere.
Trametre
.i. transmittere.
Esdemetre,
esdesmetre .i. assultum facere.
Escometre
.i. prouocare.
Claure
.i. claudere. Tut [Tuit] li uerbe sobredit don [dun]
linfinitius fenis in er sum [sun] de la segonda coniugaço
[seconda coniugazo] (15b) et tut [tuit] li altre [autre uerbe] de
la terça [terza] daquel loc en cha o [za ou] fenissen celh [cel]
de la prima.
Enuillanir, enuilanir
.i. pro rustico habere.
Escarnir
.i. deridere.
Escrimir
.i. cum ense ludere.
Escupir
.i. spernere A spuere B.
Enantir,
ennantir .i. ante mittere.
Enuaçir,
enuazir .i. inuadere.
Estremir
AB uel eschouir A .i. tremefacere.
Escernir,
escemir .i. perficere.
Falhir
.i. delinquere.
(36,2)
Fenir .i. finire.
Fremir
.i. fremere.
Ferir
.i. ferire.
Freiçir
A .i. fuigescere.
Flechir,
fletir .i. flectere.
Flebeçhir,
febletir .i. debilitare.
Florir
.i. florere.
Fornir
.i. necessaria dare.
Fronir
A .i. inuentare.
Fronçhir,
fronzir .i. rugas facere.
Forbir
.i. poligere uel tingere A polire uel tergere B.
Fugir
.i. fugere.
Graçir,
grazir .i. gratias agere.
Gandir
.i. declinare cum fuga.
Glatir
.i. in uenatione A latrare.
Garir
.i. sanare A in uenatione sonare B.
Glotir
.i. glutur A glucire B.
Gondir,
grondir .i. murmurare.
Golir
.i. deuorare.
Engolir
.i. auide sumere.
Giquir,
gequir .i. relinquere.
Grupir,
gurpir .i. idem AB est B.
Iauzir
.i. emolumentum habere.
Iouenir
.i. iuuenescere.
(37)
Reiouenir .i. reiuuenescere.
Issir
.i. exire.
(73b)
Implir .i. implere.
Marrir
.i. tristari.
Mentir
.i. mentiri.
Desmentir
.i. dicere mentiris.
Masdir,
mesdir .i. dicere malum de aliquo. Polir .i. polire.
|
Alongar
.i. prolongare. Abetar .i. decipere uerbis. Abastar .i.
sufficere. Aprimar .i. subtilare A subtiliare B. Aprimairar,
aprimartar .i. ad primos uenire. Aroçhar, arezar .i. procurare
uel
ministrare
necessaria. Atainar .i. impedire. Afiar .i. securitatem
dare. Amparar .i. ocupauit A occupanit B. Assegurar .i.
securum reddere. Albirar .i. estimare. Adautar, adantar .i.
ualde placere. Auinaçar, auinazar .i. uino imbuere. Assautar
.i. prouocare ad pugnam. Aprosmar .i. appropinquare.
Badar
.i. os aperire. Balar, bolar .i. saltare ad AB uielam uel ad
aliquid A ludum B. Bairar, borar .i. ponere serrum in hostio
21. Baronecar, baroneiar .i. uel A signa baronis AB ostendere
B hostendere uel iactare se A. Baronelar, baconar .i. porcos
interficere et ponere in sale. Baconar, baratar .i. stulte AB
uel dolose A expendere. Baratar A .i. (impetuose rapere). (29)
bateiar .i. baptiçare A baptizare B. Barutelar .i. farina A
farinam B subtiliare. Braceiar, braciar .i. cum uiciis A
brachiis B mensurare. Blanqueiar .i. candescere. Barreiar
.i. inpetuose rapere. Bellar, belar .i. ad oues pertinet AB,
bella ferre A belare B. Bendar .i. cum uictis caput stringere
mulieris A ml'r bendare B. Bresar .i. ad capiendum aues sonum
faciens A bessare B. Bretoneiar .i. loqui impetuose. Bleseiar
.i. sonare C. loco S. Citar .i. citare.
(13a)
Cinglar .i. stringere equum cum cingla.
Cridar
.i. uoce personare A personare uoce B.
Criuelar
.i. bladum purgare.
Conortar
.i. consolari.
Confortar
.i. confortare.
Coronar
.i. coronare.
Cobeitar
.i. concupiscere.
Corolar
AB uel coreiar A .i. coreas ducere.
Cobleiar
.i. coblas facere.
Consirar
.i. considerare.
Cobrar
.i. recuperare.
Colar
.i. colare.
Codeiar,
condeiar .i. condiare A ualde se in cunctis aptare.
Conselar,
conselhar .i. consilium dare.
Contar
.i. computare.
Concagar,
congagar .i. cum stercore deturpare.
(30)
Damnar .i. damnare.
Dançar,
danzar .i. ad coreas saltare.
Daurar
AB compost A .i. deaurare AB compost, sobredeaurare B
sobradaurar
A.
Deuinar,
diuinar .i. diuinare.
Descombrar
.i. ab impedimento
AB
loco A locum B purgare.
(70d)
Deirocar, derocar .i. diruere.
Destorbar
.i. in aliquo facto se opponere.
Distrigar,
distringar .i. occasione more dare.
Deirengar,
derengar .i. de serie
AB
militum A militem B exire.
Desgitar
.i. eicere A cingere B.
Despolhar
.i. expoliare.
Deliurar
.i. liberare A deliberare B.
Demandar
.i. requirere.
Desmandar
.i. mandata AB prouocare A reuocare B.
Deiunar
.i. ieiunare. Enanchar, enanzar .i. proficere in aliquo.
Esmaiar
.i. timore deficere.
Ensenar,
ensenhar .i. docere.
Enuiar
.i. trasmictere.
Essauchar,
essauzar .i. probare.
Effredar
.i. timorem immittere.
Esforchar,
esforzar .i. uires colligere.
Encolpar
.i. inculpare.
Enpenhar,
enpenar .i. pignore mittere.
Enumbrar
.i. propter umbram timere uel sensum amittere.
Enebriar
.i. inebriare.
Escampar,
escapar .i. euadere.
Escoissar,
escoisar .i. per coxas A per cossas B diuidere.
Escorigare,
escortagar .i. excoriare.
Embotar
.i. utrem implere.
Essaurar
.i. ad A auram exire.
Ensanglentar,
ensagneltar .i. sanguinem poluere A sanguine polluere B.
Esmendar
.i. emendare.
Enchauzar,
encausar .i. fugare.
Enclauar
.i. clauum in AB pedem A pede B figere.
Escracar
.i. tussiendo spiritum emictere.
Essemblar,
esemplar .i. exemplare.
Entamenar
.i. panis partem uel panni uel alicuius rei auferre.
Esbudelar
.i. intestina de uentre AB exire A trahere B. Enflar .i.
inflare.
Enbriar
.i. crescere.
(13b)
Estoiar .i. reponere.
Ensachar,
ensacar .i. in sachum mittere A (reponere) B.
Enborsar
.i. in bursam mittere.
Enalbar,
enarbrar .i. erigere duos pedes et in duobus sustentari.
Esmerar
.i. depurare.
Enrabiar
.i. in rabiem uenire.
Escolar,
escohar .i. castrare. Intrar .i. intrare. (71c) Inçatar,
izalar .i. ad boues pertinet A propter muscam fugere. Iurar .i.
iurare. Iogar .i. ludere. Iuçiar, iutiar .i.
iudicare. Iusticiar, iustiziar .i. iustitiam AB exibere A
exigere B. Lauçar, lauzar .i. laudare. Lauar .i.
lauare. (31,2) Lairar, latrar .i. latrare. Laissar, lassar
.i. dimittere. Lassar A .i. fatigare. Laborar .i.
laborare. Latinar .i. latine loqui. Leuiar .i.
alleuiare. Leuar .i. leuare. Lecar .i. lingere A lecare
B. Listrar, listar .i. per uirgas ornare. Liurar AB compost
A .i. libras B dare AB compost deliurar B. Lipsar .i. polire.
Liurar A .i. lucrari. Luitar B .i. luctari. Maniar .i.
manducare. Matar .i. matare. Mandar A .i. mandare. Maridar
.i. maritare. Maçerar, mazerar .i. mazerare B. macerare, ad
panificationem pertinet A. Maleuar, malleuar .i. fideiubere.
Mascarar .i. carbone tingere. Menar .i. minare. Menaçar,
menazar .i. minari. Melhurar .i. meliorare. Messurar,
mesurar .i. mensurare. Mechinar, mezinar .i. medicinam dare.
Mendigar .i. mendicare. Mesgabar, mescabar .i. infortunio
amittere. Menbrar .i. recordari. compost AB remembrar
A. Mercadar, mergadar .i. mercari. Meraueilhar A .i.
mirari. Plaideiar .i. causari. Plantar .i.
plantare. Placeiar, plaçeiar .i. per plateas ire. Praticar
.i. practicare. Pantaiar .i. sopinare A sompniare B. Penar
.i. penam sustinere. (71e) Penhurar, pegnorar .i. pignus
auferre. Peiurar, peiorar .i. peiorare. Pellar, pelar .i.
depilare uel pilos auferre. Peschar, pescar .i. piscari.
Pechar,
pecar .i. peccare. Peçeiar, penzeiar .i. minutatim
frangere. Petaçar, petazar .i. reficere AB utera A ue'ta
B. Perilhar .i. periclitari A periculare B. Pensar .i.
meditare. Peçugar, pezucar .i. cum digitis duobus aliquid A
cum duobus digitis aliquem B stringere. Pesar, penzar .i.
ponderare AB uel moleste ferre A. Pectenar, petenar .i.
pectinare. Pertusar .i. perforare. Preçicar, presicar .i.
predicare. Prescentar, presentar .i. presentare AB compost
B. (32, 2) Pregar .i. precari. Preçar, prezar .i.
apreciare. Periurar .i. periurare. Plegar .i.
plicare. Prestar .i. mutuare. Pissar .i. mingere. Picar
.i. picare. Pistar .i. terere A terrere B. Portar .i.
portare. Ponzilar, pongilar .i. ad diruendum murum ligna
ponere, uel diruere murum cum ligno A. Ponçeiar, ponzeiar .i.
inprobare A ponere beneficia aliis B. Podar .i. bene putare
uineas A inprobare, uel putare B. Romiar .i. ruminare A
romicare B. Rotar, ructar .i. eructare. Roflar .i.
dormiendo A turpiter B insufflare. Ronchar, roncar .i.
dormiendo cum gula barrire. Rosseiar .i. rubescere. Roilhal,
roilhar .i. rubigine inficere. Rogeiar, roieiar .i. groco
rubescere uel nitescere A rubescere B. Rocegar .i. trahere cum
equis. Sautar .i. saltare. Sadolar .i. satiare. Saborar
.i. saporare. Sanar .i. sanare A sana B. (72a) Sairar,
sarrar .i. claudere uel firmare A firmare hostium B. Saluar .i.
saluare. Saludar .i. salutare. Sagetar i.
sagittare. Sanglentar .i. sanguinem poluere A sanguine polluere
B. Sacrar, sagrar .i. sacrare. (14'b) Sacrifiar .i.
sacrificare. Senhar .i. signare. Secar .i. siccare. Seminar
.i. seminare. Selar .i. sternere equum. Segar .i. resecare
AB herbas B. Senhoreiar .i. dominari. Siblar .i.
sibilare. Senblar, semblar .i. similare, compositum. Sebrar
.i. separare. Sonar .i. sonare. Somnhar, sonar .i. somniare
A sompniare B. Sopar .i. cenare. Soflar .i. cum naribus
spirare. Sosteirar A .i. sepelire. Sohanar, soanar .i.
recussare A. Sospirar .i. suspirare. Solachar, solazar .i.
uerbis ludere. Solar .i. soleras mittere A. Terçar, terzar
.i. tertiam partem sumere. Tençar, tenzar .i. litigare.
(Tenson) Temprar A .i. temperare. Temptar B .i.
temptare. Treuar .i. frequentare. Entreuar .i. treuguas
facere. Triar .i. eligere. Trichar A .i. fraudari. Trissar
.i. terere.
Tribolar
.i. tribulare. Tronar .i. tonare. Tombar .i. dombare A
tomare B. Torbar .i. turbare. Tostar .i. assare. Trobar
.i. inuenire. Tocar, toccar .i. tangere. Trombar, tromba .i.
tuba A tubas B sonare. Trotar .i. trotare. Trossar .i. post
se malam ligare.
(34)
Trolhar .i. in torculari premere. Trufar .i. uerba AB uana A
uaria A dicere uel AB facere A fallere B. (72c) Uanturar,
uantar .i. iactare AB se A. Uairar .i. uariare. Uarar .i.
nauem in pelago mittere A mittere nauem in pelagum B. Uentar
.i. ad B uentum exponere. Uedar .i. uetare. Uelhar .i.
uigilare. Uergonhar .i. erubescere. Uernhissar, uerniar .i.
uernicare B, arma prout picturas illustrare. Uespertinar .i. in
uespere parum gustare. (34,2) Uengar, uengiar uel ueniar .i.
uindicare.
Uerdeiar
.i. uirescere.
Uersificar,
uersifiar .i. uersificare A uersificari B. Estrenher .i.
stringere. Destrenher .i. constringere. Creisser, cresser
.i. cressere A crescere B. Beure .i. bibere. Moure .i.
mouere. Uiure .i. uiuere. Uencher, uencer .i.
uincere. Percebre .i. percipere. Decebre .i. decipere.
Recebre
.i. recipere. Concebre .i. concipere. Respondre .i.
respondere. Fendre .i. findere. Defendre .i.
defendere. Encendre .i. adustionem pati. Fondre .i. fundere
uel liquefieri. Confondre .i. ad nichilum redigere. Tendre
.i. tendere. Estendre .i. extendere. Destendre .i. arcum uel
balistam laxare A destendere B. Contendre .i.
contendere. Atendre .i. expectare uel promissum soluere. Uendre
.i. uendere. Reuendre .i. iterum uendere. Escoissendre,
escoscendre .i. per conis sindere uel panos sidere A per cossas
scindere, uel pannos scindere B. (35) Prendre .i.
prendere. Apprendere, aprendre .i. addiscere. Desaprendre
.i. dediscere. (72e) Mesprendre .i. derelinquere A.
Sobreprendre .i. reprehendere uel subito prendere. Enprendre
.i. disponere. Esprendre .i. accendere. Esconprendre .i.
simul accendere uel ualde. Antreprendre .i. ante
prendere. Pendre .i. pendere media correpta A pode media
correcta B uel producta. Despendre .i. a suspendio
deponere.
De
la quarta sun.
Auchir,
auzir .i. audire.
Aunir
.i. uituperare.
Abelir
A .i. pulchrum esse.
Beneçir,
benezir .i. benedicere.
Bondir
.i. apum est A sonare AB apd' e'z B.
Amanoir
.i. preparare.
Bandir
.i. per preconem precipere. Brandir .i. concutere.
Blandir
.i. bamboiri A blandiri.
Blaçir
A .i. marcescere.
Blanquir
.i. candescere.
Bruir
.i. tumulum facere A facere tumultum B.
Causir,
cauzir .i. eligere. Descausir, descauzir .i.
uituperare. Clocir, glozir .i. galinarum est. Cropir, gropir
.i. super AB tales A talos B sedere. Acropir, agropir .i. idem
est. Coprir uel B cobrir .i. cooperire A coprire B. Descobrir
.i. discoperire. Recobrir .i. iterum operiri. Culhir,
cuilhir .i. colligere.
(36)
Aculhir, acuilhir .i. recipere aliquem benigne.
Recolhir,
reculhir .i. fouere B recolligere.
Escofir
.i. sconficere A.
(73'a)
Delir .i. destruere.
Entruandir
.i. mores trutani habere.
Ensaluatgir
A .i. siluestrem facere.
Enribaudir
A .i. more rabaldorum uiuere.
Esbaudir
A .i. ualde letari.
Endir
.i. inmitere A inire B.
Espelir
.i. auem de ouo exire.
Enfoletir
.i. stultum facere.
Enriquir
.i. ditare.
Enpaubreçhir,
enpaubrezir .i. ad A in B pauperiem uenire. Merir .i. mereri.
Motir
.i. motire uel A mutire.
Morir
.i. mori.
Noirir
.i. nutrire.
Obezir
.i. obedire.
Obrir
.i. aperire.
Ofrir,
offrir .i. offerre.
Partir
.i. partire.
Departir
.i. diuidere.
Palueçir,
paluezir .i. pallescere A paluescere B.
Pentir
.i. penitere.
Perir
.i. perire.
Pleuir
.i. iurare uel confidere.
Poirir
.i. putrescere.
Pudir
.i. fetere.
(37,
2) Pruir .i. scalpere A.
Raubir
.i. rapere.
Rauquezir,
ranquezir .i. rauqum A raucum B facere.
Raustir
.i. assare.
Roizir,
rotzir .i. rubescere.
Saçhir,
satzir .i. capere contra ius.
Salhir
.i. salire.
Trassalhir,
trassalir .i. transilire A transsilire B.
Assalhir,
assalir .i. assaltum AB dare A facere B.
Sarçir,
sarzir .i. sarcire.
Sentir
i. sentire.
Seruir
.i. seruire.
Deseruir
.i. seruiendo offendere.
Trahir,
trair .i. tradere.
Tendir
i. tendere A tinnire B.
Uenir
.i. uenire.
Reuenir
.i. melliorare.
Auenhir,
auenir .i. euenire.
Couenir,
conuenir .i. expedire.
Souenir
A. recordari.
Uestir
A .i. uestire.
Reuestir
A .i. iterum uestire.
Enuestir
.i. inuestire.
(73c)
Uellzir, uelzir .i. uillescere A uilescere B.
|
A.
B. C.
|
(186)
Aduerbes [aduerbiu] es es appellatz, quar iusta [qar iosta] lo
uerbe deu esser passatz [pausatz] si cum 'Eu di ueramen, se tu no
[si tu non] uas tost, eu te batrei malamen .i. ego dico ueraciter
nisi uadas cito, ego te percutiam male'. 'Dic' es uerbum,
'ueramen', aduerbium affirmandi, 'uas' es uerbe [uerbum], 'batrei'
uerbum, 'tost, malamen' aduerbia qualitatis. Al aduerbe
[aduerbum] pertenen tres causas, species, significatio et figura.
'Malamen' uen de 'mal', e per çho [zo] es deriuatiue [deriuatiua]
speciei, quar uen dautre. 'Tost' es primitiue speciei [quar -
speciei fehlt], quar no [non] uen dautre. 'Malamen' signifia
qualitat e [et] 'bonamen', e 'franchamen' e [et 'francamen' et]
temerosamen. Mas saber deuez [deuetz] que tut [tuit] li aduerbe
[auerbe] que finissen [fenissen] in en, poden fenir in henz [en
enz], si besogna, queu [besonha. Qeu] (73d) pos dir 'malamen' o
'malamenz'. E sun [Et sunt] autre aduerbe [auerbe] que signifien
tems [signifient temps, si cum 'oi .i. hodie, er .i. heri, aras o
ar .i. modo, lautrer
[lautre]
(l'autrier) .i. nuper, dema .i. cras, ia .i. iam, a la uegada .i.
aliquando, adonc .i. tunc, mentre .i. dum [adonc, mentre fehlen]
(16b) ogan (ogaño) .i. hoc anno, atan [autan] (antaño) .i. alio
anno, [folgt mentre .i. dum], tart .i. sero, totztems [totz temps]
.i. semper, man [mati] .i. mane [folgt adoix .i. tunc]', lautre
significa [signifia] aiustamen, si cum essemus [com assems] .i.
simul', lautre demostramen, si cum 'neus me, uel uos .i. ecce
me, ecce ille'. [folgen Alia interogatiua 'perque']. (38) lautre
afermamen [affermen], si cum 'ueramen .i. ueraciter, certamen .i.
certe', lautre integratiua (interrogativa) 'perque' .i. cur
[lautre-cur fehlen], lautre loc, si cum 'aici .i. hic, aqui, dins
.i. intus, (187) defors .i. foris, delai .i. illuc, deçhai
[dezai] .i. inde
lai
.i. idem, zai, amon .i. sursum,
aual
[auans] .i. deorsum, sus .i. sursum, ios .i. subtus'. lautre
comparatio [comparatiua] si cum 'plus, mais .i. magis [folgt mens
.i. minus] maormen [ormen] (maiormen, mayormente) .i.
maxime'. Particep [Participiu] es ditz, qar [diz car] pren luna
part del nome [nom] (73e) e lautra del uerbe. Del nom rete cas et
genus, del uerbe rete tems [reten temps] e significatio
[signification] del un e del autre nombre e figura, e daicho
[daizo] ai dit assatz el nome
|
Sequitur
de Aduerbio Aduerbium es appellatz q' iosta lo uerbe deu esser
pauzatz. si cu' 'eu dic ueram'. si tu non uas tost, eu te batterai
malamen .i. ego dico, nisi uadas cito percutia' te male'. Veectz
cun a q'lla dicios. zo es 'dic' es uerbs et aqella dicios. zo es
'ueramen'. Et aduerbiu' car es pauzada iusta (10a) a' qella dicion
zo es 'dic' q' es uerbs. A laduerbi perte non tres cauzas. zo
es spe's significazons. et figura Tuit li aduerbi sun de spe'
deriuatiua, o primitiua Deriuatiua son tuit aqel q' uenon dautre
loc. si cu' 'malamer' q' uen de 'mal' [… 14b …] De spe'
primitiua es aqel nouen dalcun si cu' 'tost' q' nouen dautre Et
deuem saber qe tuit aq'll. q' finisson in en podon finir in enz et
significant qualitat. si cun 'malam' o malame'z bonam' o boname'z'
(15a) Et sun autre aduerbe q' signifian temps si cun 'oi .i.
hodie. her .i. heri, lautreir .i. nuper deman .i. cras ia. et ia'
ala uegada .i. aliquando adonos .i. tunc. ogan .i. hoc anno,
autran .i. alio anno m'tre .i. dum. tart .i. sero tostemp .i.
semper matti' .i. mane'.
et
autre significa aiustam' .i. adiunctionem si cu' 'ens ems .i.
simul' lautre demostram'. si cum 'meus me .i. ecce me
l'uos .i. ecce ille' lautre Luce, si cu' 'aissi .i. hic. a
qui .i. ibi dins .i. intus defors .i. deforis delai sai amon .i.
sursu' au al .i. deorsu' sus ios'. lautre interrogazion si cu'
'per qe'
e lautre comparation. si
cun 'plus mais maior me'
Participuis es ditz quan
pren luna part del nom. e lautra del uerbe. del nom reten cas et
genus. del uerbe reten temps et significazons dellun et del autre
ten numerus, et figura et daysso ai dit assaz Il fine
|
|
|
|
A.
B.
e
[nom et] el uerbe; mas saber deuez [deuetz] que tuit li particip
fenissen en ans, o en entz [ens], o en atz, o en utz, o en itz [o en
itz fehlen], si cum 'amans .i. amans, presantz [presanz] .i.
apprecians, appreciatus, plasentz .i. placens, sufrens [suffrens] .i.
patiens, conogutz .i. cognitus, retengutz .i. retentus, auçitz
[ausit] .i. auditus, peritz .i. peritus, enganatz .i. deceptus,
despolhatz [despolhat] .i. despoliatus'.
Coniunctios
es apellada quar aiusta [aiosta] lun mot al autre, si cum 'eu e tu e
el deuem disnar ensems .i. ego tu et ille debemus prandere simul'. E
[Et] las unas (17a) sun copulatiuas (73f) [folgt si cum] 'e .i. et',
e las autras ordinatiuas, si cum derenan .i. de cetero, daqui enan
.i. idem, daqui en reire [rere] .i. olim, las autras asimilatiuas, si
cum [assimilatiuas] 'atresi [autresi] .i. sicut, aici [aisi] cum .i.
sic ut, si cum .i. uerbi gratia, quais .i. quasi', [Was folgt fehlt]
las autras expletiuas, si cum 'siuals .i. saltem, zo es a saber .i.
uidelicet, sitot .i. quamuis', las autras disiunctiuas, si cum 'o .i.
uel, ni .i. neque, las autras racionals si cum 'si, neis, cora, quan
.i. quando, que, quar .i. quia, mas, entretan .i. interea, esters
aiço .i. preterea'.
Las
rimas.
A. A.
|
(40)
In abs. Gabs .i. laus uel iactes in secunda persona. Naps
.i. cifus.
Trabs
.i. genus temporum.
Caps
.i. caput, arbor.
Saps
.i. sapis.
Graps
.i. manus curua.
Draps
.i. pannus.
Claps
.i. aceruus lapidum.
Taps
.i. lutum.
Laps
.i. gremium.
Iaps
.i. uox canis.
In acs. Bracs .i. sanies uel canis.
Abacs
.i. abacus.
Cracs
.i. sanies naris.
Dracs
.i. draco.
Escacs
.i. ligêus ludus. (Ajedrez)
Flacs
.i. flexibilis.
Sacs
.i. saccus.
Tacs
.i. morbus porcorum. Uacs .i. uacuus.
Escarcs
.i. spuas in secunda persona.
Ensacs
.i. in sacco mittas.
Estacs
.i. liges.
Abracs
.i. ad saniem uenias.
In af.
Caf
.i. impar uox indignantis.
Baf
.i. uox indignantis.
(40,2)
In aics.
Laics
.i. laicus.
Aics
.i. ciuitas.
Especials .i. specialis.
Censals
.i. censualis.
In
ais.
Ais
.i. tabula.
Bais
.i. osculum.
Bais
.i. osculetur.
Biais
.i. obliquum.
Abais
.i. demittat.
Fais
.i. onus.
Gais
.i. letus. Glais .i. quedam herba, uel fina cane (?), uel
gladius.
Esglais
.i. timeas. Esglais .i. timor.
Gais
.i. auis quedam uaria.
Nais
.i. nascitur.
Pais
.i. pascitur.
Cais
.i. mandibula.
Lais
.i. dulcis canis, dimittat.
Eslais
.i. cursus subitaneus.
Eslais
.i. currat subito.
(41,2)
Mais .i. plus uel mensis.
Esmais
.i. desperatio facilis uel desperes.
Assais
.i. probatio uel probes.
Rais
.i. radius.
Plais
.i. nemus plicatum.
Iais
.i. gaudium.
Sauais
.i. iners.
Tais
.i. animal, taxus.
Entais
.i. in luto mitatis.
Tais
.i. expediuit.
Clauais
.i. castrum.
Roiais
.i. ciuitas.
Cambrais
.i. ciuitas.
In altz.
Altz
.i. altus.
Baltz
.i. corea.
Baltz
.i. letus.
Baltz
.i. saltes ad coream.
Batz
.i. castrum.
Caltz
.i. calidus.
Caltz
.i. calix.
Encaltz
.i. fuga.
In ams.
Brams
.i. magnus clamor.
Brams
.i. clauis.
Clams
.i. querela.
Clams
.i. conqueraris.
Reclams
.i. querela.
Reclams
.i. caro ad reuocandum accipitrem.
Cams
.i. campus.
Dams
.i. genus cerui.
Adams
.i. adam.
Ams
.i. ambos.
Ams
.i. ames.
Grams
.i. tristis.
Fams
.i. fames.
Afams
.i. a fame constringas.
Lams
.i. fulgur.
Tams
.i. par.
In ans.
Ans
.i. annus.
Ans
.i. ambules, ante.
(18a)
Bobans .i. inanis gloria.
Bobans
.i. glorietur.
Brans
.i. ensis.
Blans
.i. blandus.
Cans
.i. cantus, canites.
(42,2)
Auans .i. antea.
Cans
.i. cambias. Descans .i. cantus contra cantum.
Encans
.i. incantes.
Acans
.i. in locus declineus.
Dans
.i. damnum.
Afans
.i. fatigatio. fatiges.
Pans
.i. pars uel pannus uel gremium. Grans .i. grandis.
Glans
.i. glans, glandis.
Engans
.i. dolus.
Engans
.i. decipias.
Gans
.i. ciroteca.
Lans
.i. iacias.
Lans
.i. iactus.
Eslans
.i. subito iacias.
Enans
.i. profectus. Afancs .i. in luto intres.
Tancs
.i. paruam lignum acutum.
Estancs
.i. claudas.
Estancs
.i. stagnum aquarum.
Rancs
.i. claudus.
Rancs
.i. saxum eminens super aquas.
Arrancs
.i. euellas. In ars.
Ars
.i. arsus, arsit.
Blars
.i. glaucus.
Cars
.i. carus.
Escars
.i. parcus.
Fars
.i. farsura.
Afars
.i. factum.
Flars
.i. lumen magnum.
Esgars
.i. aspectus.
Esgars
.i. aspicias.
Clars
.i. clarus.
Disnars
.i. prandium.
Mars
.i. mare.
Amars
.i. amarus.
Amars
.i. amare uel amor.
Pars
.i. par.
Espars
.i. sparsus.
Espars
.i. sparsit.
Ioglars
.i. ioculator uel mimus.
Uars
.i. uarius.
Auars
.i. auarus.
(18b)
Ampars .i. ocupes uim.
In
arcs.
Arcs
.i. arcus.
Enarcs
.i. flectas uel curues onus.
Carcs
.i. oneres.
(43,2)
Carcs .i. onus.
Descarcs
.i. exoneres.
Enbarcs
.i. impedimentum.
Enbarcs
.i. impedias.
Larcs
.i. largus.
Alarcs
.i. extendas.
Marcs
.i. marcha.
Marcs
.i. proprium nomen. Aus .i. audeat.
Caus
.i. cauus.
Claus
.i. clauis.
Claus
.i. clausus.
Claus
.i. clausit.
Enclaus
.i. inclusit uel inclusus.
Contraclaus
.i. clauis facta contra clauem.
Laus
.i. laudes.
Traus
.i. trabes.
Suaus
.i. suauis.
Malaus
.i. infirmus.
Nadaus
.i. natale.
Paus
.i. pauo.
Naus
.i. nauis.
Baus
.i. arundo.
Galengaus
.i. g. speciei .i. galenga.
Praus
.i. arundo.
In
aurs.
Aurs
.i. aurum.
Tesaurs
.i. tesaurus.
Saurs
.i. color aureus.
Laurs
.i. laurus.
Uaurs
.i. proprium nomen castri.
Taurs
.i. taurus.
Semitaurs
.i. semitaurus.
Maurs
.i. niger.
In
atz.
Blatz
.i. bladum.
Emblatz
.i. furatus.
Catz
.i. catus.
Datz
.i. taxillus.
Glatz
.i. glacies.
Glatz
.i. uox canis uenantis.
Glatz
.i. latras.
Fatz
.i. fauus.
Fatz
.i. facies.
Fatz
.i. facio.
(44,2)
Gratz .i. grates.
Iatz
.i. lectus fere.
Iatz
.i. iacet.
Matz
.i. uictus ad scachos. (jaque mate)
Natz
.i. natus.
Pratz
.i. pratum.
(45) In as larg.
Bas .i. dimissus.
Cas
.i. casus.
Cas
.i. cadis.
Clas
.i. campanarum sonus.
Gras
.i. grassus.
Las
.i. fatigatus.
Ras
.i. rasus uel rasit.
Uas
.i. tumulus.
Mas
.i. mansus rusticorum.
Nas
.i. nasus.
Pas
.i. passus.
Pas
.i. transeat.
Transpas
.i. pertranseat.
Transpas
.i. momentum.
In
as estreit.
Abas
.i. abbas.
Degas
.i. decanus.
Cas
.i. canis.
Gras
.i. granum.
Uilas
.i. uilicus uel indoctus.
Baias
.i. insipidus.
Nas
.i. nanus.
Mas
.i. manus.
Pas
.i. panis.
Cirurgias
.i. cirurgicus.
Tauas
.i. musca pungens equos. (tabá)
Sas
.i. sanus.
Umas
i. humanus.
Mundas
.i. mundanus.
Escriuas
.i. scriba.
Galias
.i. galienus.
Uas
.i. uanus.
In
as estreit.
nom
prouincials .i. nomina sunt prouincialia.
Tolsas .i.
tolosanus. Marquesas .i. quilibet de marchia. Catalas .i.
catalanus. Romas .i. romanus.
Toscas
.i. tuscus. Troias .i. troianus.
Cecilias
.i. siculus.
Nom
de ciuitatz .i. nomina ciuitatum.
Milas
.i. mediolanum.
Fas
.i. fanum.
In eis estreit.
Leis
.i. lex.
Peis
.i. piscis.
Peis
.i. pinxit.
Feis
.i. finxit.
Teis
.i. tinxit.
Ateis
.i. nactus est.
Meis
.i. misit.
Ceis
.i. cinxit.
Reis
.i. rex.
Neis
.i. etiam.
(46)
Eis .i. ipse.
El
meteis .i. ille ipse.
Creis
.i. crescit.
In
els larg.
Abels
i. abel.
Cels
.i. celum.
Fiçels
.i. fidelis.
Iezabels
.i. prop. nomen mulieris.
Micaels
.i. michael.
Gabriels
.i. gabriel.
Rafaels
.i. rafael.
Misaels
.i. misael.
Mels
.i. mel.
Fels
.i. fel.
Gels
.i. gelu.
Bordels
.i. ciuitas burdigala.
Escamels
.i. scabellum.
In
els estreit.
Camels
.i. camelus.
Pels
.i. pilus.
Cels
.i. cautela.
Cels
.i. celes.
In
elz larg.
Cabrelz
.i. edus paruus.
Belz
.i. pulcher.
Flagelz
.i. flagellum.
Flagelz
.i. flagelles.
Anelz
.i. anulus uel agnus.
Porcelz
.i. porcellus.
Meselz
.i. leprosus.
Coutelz
.i. cultellus.
Somnelhz .i. somno seducaris.
Semelhz
.i. assimiles.
In
ems larg.
Ierusalems
.i. ciuitas.
In
ems estreit.
Fems
.i. fimus.
Sems
.i. semis uel munias.
Ensems
.i. insimul.
Nems
.i. nimis.
Rems
.i. ciuitas quedam.
Temps
.i. tempus.
Tems
.i. times.
Per
tems .i. tempestiue.
(47)
In ens estreit.
Brens
.i. furfur.
Coçens
.i. urens.
Calens
.i. prouidus.
Nocalens
.i. improuidus.
Crezens
.i. credens.
Descrezens
.i. recedens a fide.
Creissens
.i. crescens.
Descreissens
.i. dissipans.
Dens
.i. dens.
Dolens
.i. dolens.
Fazens
.i. faciens.
Desfazens
.i. destruens.
Fendens
.i. findens.
Defendens
.i. defendens.
Fodens
i. liquesens.
Confondens
.i. consumens.
Encendens
.i. adurens.
Escondens
.i. abscondens.
Esconprendens
i. incendens.
Auinens
.i. aptus uel apta.
Gens
.i. pulcher uel pulchra.
Grens
.i. barba.
Bens.
(bonis; proprietatem)
Lens
.i. letus iuxta labia.
Offens
.i. offerens.
Suffrens
.i. paciens.
Dolens
.i. dolens.
Couinens
.i. conueniens.
Souinens
.i. recordans.
In eps estreit.
Ceps
.i. stipes, tis.
Seps
.i. sepes, is.
Greps
.i. paruus.
Treps
.i. ludus.
Tres
.i. ludas.
In
ers larg.
Cers
.i. ceruus.
Sers
.i. seruus.
Sers
.i. seruis.
Guers
.i. strabo.
Uers
.i. uersus.
Uers
.i. uer.
Enuers
.i. inuersus.
Trauers
.i. obliquus.
Conuers
.i. conuersus.
Peruers
.i. peruersus.
Reuers
.i. reuersus.
Pers
.i. genus panni.
Fers
.i. ferrum.
Fers
.i. ferus.
Fers
.i. feris.
Bezers
.i. ciuitas biterris.
(48)
Lumbers .i. proprium nomen castri.
In
ers estreit.
Aers
.i. aderens uel adhesit.
Sabers
.i. sapere.
Poders
.i. posse, nominaliter possum.
Auers
.i. habere.
Deuers.i.
debere nominaliter posita.
Espers
.i. spes uel speres.
Ders
.i. erectus.
Ders
.i. erexit.
Aders
.i. procuratus.
Aers
.i. procurauit.
Sers
.i. sero.
Uers
.i. uerum.
Liçers
.i. licentia.
In
iers.
Caualiers
.i. miles.
Escudiers .i. scutifer.
Trotiers
.i. cursor.
Parliers
.i. loquax.
Lausengiers
.i. bilinguis.
Bergiers
.i. qui custodit oues.
Porquiers
.i. custos porcorum.
Formiers
.i. formarius.
Forniers
.i. fornarius.
Moiniers
.i. molinarius.
Saumiers
.i. mulus uel asinus, uel iumentum ferens onus.
Saumatiers
.i. custos saumarii.
Paniers
.i. canistrum.
Panatier,
paniers .i. qui dat panem ad mensam.
Carceriers
.i. carceratus.
Monestiers
.i. monasterium.
Mestiers
.i. mestarium.
Celiers
.i. celarium.
Seliers
.i. faciens sellas.
Botiliers
.i. pincerna.
Diniers
.i. denarius.
Encombriers
.i. impedimentum.
Destorbiers
.i. turbatio.
Feniers
.i. cumulus uel amaimus feni.
Palhers
.i. aceruus pallarii.
Fumiers
.i. fumarius.
Terriers
.i. terratorium.
(48,2)
Semtiers .i. semita.
Colhers
.i. colloquear.
Cloquiers
.i. campanile.
Bouiers
.i. bubulcus.
Oliers
.i. figulus.
Sabtiers
.i. calciamenta faciens.
Graniers
.i. horreum.
Noueliers
.i. qui libenter recitat noua.
Trauersiers
.i. qui in obliquum uadit.
Pesquiers
.i. locus ubi pisces mittuntur.
Arquiers
.i. qui cum arcu trahit.
Balestiers
.i. balistarius.
Borsiers
.i. faciens bursas.
Baratiers
.i. baratator.
Rainiers
.i. miles qui non habet nisi unum roncinum. (nomen viri)
Lebrers
.i. canis capiens lepores.
Oliuers
.i. oliua uel proprium nomen uiri.
Uerciers
.i. uiridarium.
Periers
.i. pirus.
Pomiers
.i. pomus.
Pruniers
.i. arbor faciens brinas.
Figuiers
.i. ficus.
Mandoliers
.i. amigdalus.
Noguiers
.i. arbor nucis.
Auelaniers
.i. auellanarius.
Ciriers
.i. cirarius uel citharista.
Sorbiers
.i. sorbarius uel corbellarius.
Rosiers
.i. rosetum.
(21a)
Uiolers .i. uioletum.
Lenhiers
.i. congeries lignorum.
Moriers
.i. morus.
Mespoliers
.i. uespo uel esculus.
Condonhyers
.i. cocanarius Ences .i. incences.
Deues
.i. locus defensus.
Borçes
.i. burgensis.
Marques
.i. marchio.
Pres
.i. apprehensus.
Pres
.i. cepit.
Mespres
.i. reprehensus uel deliquit.
Repres
.i. reprehendit preteriti.
Antepres
.i. interceptus.
Antepres
.i. intercepit.
Bres
.i. lignum fixum propter aues.
Les
.i. lenis.
Fres
.i. frenum.
Gles
.i. glis, ris.
Bles
.i. qui utitur C' loco...
Benapres
.i. bene doctus.
(50,2) In ethz larg.
Lethz
.i. lectus.
Cadalethz
.i. lectus ligneus altus.
Uethz
.i. ueretrum.
Methz
.i. medius uel contemptus.
Despethz
.i. dispectus, tus, ui.
Respethz
.i. inducie uel expectatum.
Pethz
.i. pectus.
Pethz
.i. peius.
Delethz
.i. delectatio.
In
ethz estreit.
Frethz
.i. frigus uel frigidus.
Drethz
.i. ius uel rectus.
Adrethz
.i. aptus.
Lethz
.i. lex.
Esplethz
.i. supelectile uel usufructus.
Esplethz
.i. habens usumfructum.
Plethz
.i. plica.
Aplethz
.i. instrumenta.
Nelethz
.i. culpa.
Correhz
.i. colloquium militum cum dominabus.
Thez
.i. tectum paruum.
Estretz
.i. constrictus.
Destretz
.i. districtus.
Corretz
.i. corrigia uel çona.
In
eus.
Breus
.i. breuis uel carta.
Ebreus
.i. hebreus.
Iuçeus
.i. iudeus.
(51)
Deus .i. deus.
Feus
.i. feodus.
Seus
.i. suus.
Meus
.i. meus.
(22a)
Greus .i. grauis.
Leus
.i. leuis.
Romeus
.i. peregrinus.
Teus
.i. tuus.
Camleus
.i. camleus.
Andreus
.i. andreas.
Arueus
.i. arueus.
In ibs. (ips)
Macips
.i. puer paruus.
Tribs
.i. tribus.
Rips
.i. acumen claui.
Derips
.i. abstraas claues.
In ils.
Fils
.i. filum uel neas.
Anafils
.i. parua tuba cum uoce alta.
Abrils
.i. aprilis.
(51,2)
Badils .i. locus ubi speculator manet.
Humils
.i. humilis.
Nils
.i. nilus.
Senhorils
.i. dominabilis.
Femenils
.i. feminilis.
Subtils
.i. subtilis.
Camzils
.i. pannis lini subtilissimi.
Iouenils
.i. iuuenilis.
Priorils
.i. ad priorem pertinet.
Abadils
.i. ad abbatem pertinens.
Mongils
.i. monachalis.
Tins .i. tempus. (tems, temps)
Ins
.i. intus.
Lins
.i. lignum maris. (linh, liny)
In
irs.
Consirs
.i. consideratio.
Consirs
.i. consideres.
Albirs
.i. estimatio.
Desirs
.i. desiderium. (Desideri, Desiderio)
Sospirs
.i. suspirium.
Safirs
.i. safirus.
Tirs
.i. tyrus, ciuitas.
Sospirs
.i. suspires.
Mirs
.i. speculeris.
Remirs
.i. iterum speculeris.
Alis
.i. azimus.
Molis
.i. molendinum.
Mis
i. missus.
Sothzmis
.i. submissus.
Mesquis
.i. miser. (mezquino, mísero; Mezquín, Mesquí.)
Fenis
.i. debilis.
Sangdanis
.i. sanctus donissius. (Dionysius, Dionisio)
Pis
.i. pinus.
Albespis
.i. arbor spinosa.
Ris
.i. risus.
Paris
.i. parisius.
Matis
.i. mane.
Uis
.i. uinum.
Uis
.i. facies.
Deuis
.i. diuinus.
Deuis
.i. diuisus.
Folis
.i. ciuitas. Forlis .i. ciuitas.
Assis
.i. ciuitas.
Escoloritz .i. palidus.
Esperitz
.i. spiritus.
Esditz
.i. negat.
Esconditz
.i. denegat.
Descausitz
.i. rusticus uel iniuriosus.
Acrupitz
.i. sedens super talos.
Saziz
.i. occupatus.
Implitz
.i. impletus.
Conplitz
.i. completus.
|
In
als. Cabals .i. capitalis uel acceptabilis.
Cals
.i. caluus.
Grazals
i. catinum.
Egals
.i. equalis.
Leials
.i. iustus.
Desleias
.i. iniustus.
Mals
.i. malus.
Pals
.i. palium.
Tals
.i. talis.
Sals
.i. saluus uel sal.
Emperials
.i. imperialis.
Reials
.i. regalis.
Comtals
.i. ad comitem.
Uescomtals
.i. ad uescomitem.
Uenals
.i. uenalis.
Nadals
.i. natale.
Maials
.i. maialis.
Iuenals
.i. ienialis.
Estiuals
.i. estiualis.
Senhals
.i. signum.
Generals
.i. generalis.
Uidals
.i. uitalis.
Mortals
.i. mortalis.
Comunals
.i. comunis.
Cardenals
.i. cardinalis. Peitrals .i. pectorale.
Offitials
.i officialis.
Ior'als
.i. cap' unius diei.
Orientals
.i. orientalis.
(41)
Uenials .i. uenialis.
Criminals
.i. criminale.
Infernals
.i. infernale.
Celestials
.i. celestialis.
Terrenals
(17b) .i. terrenalis.
Catedrals
.i. cathedralis. Encaltz .i. fuget.
Descaltz
i. discalciatus.
Descaltz
.i. discalciet.
E
totz los podes uirar in autz for 'baltz per corola .i. corea' e
trait 'caualtz .i. caballus, ualz .i. uallis, antreualz .i.
interuallum et galz .i. gallus'.
In alcs.
Senescals
(senescalcs) .i. seneschalcus. Auricalcs .i. auricalcus.
In
alhz. Alhz .i. alium.
Bralhz
.i. clamor auium.
Umbralhz
.i. umbraculum.
Escalhz
.i. frustum teste.
Miralhz
.i. speculum.
Teiralhz
.i. temptorium.
Trebailhz
.i. labor.
Dalhz
.i. falx ad secandum fenum.
Malhz
.i. maleus. Sonalhz .i. paruum tintinnabulum. Trebalhz .i.
labores. Talhz .i. secatura.
Talhz
.i. sectes.
Retalhz
.i. parua pars panni.
Retalhz
.i. iterum sectes.
Entalhz
.i. scultura.
Entalhz
i. subpas.
Coralhz
.i. corallium.
(42)
Deuinalhz .i. diuinaculum.
Egalhz
.i. eques.
Salhz
.i. salis.
Asalhz
.i. assaltum das.
Raspalhz
.i. quod remanet de palea.
Respalhz
.i. coligas residuum de paleas.
In alms.
Salms
.i. salmus.
Palms
.i. palmus.
Calms
.i. planicies siue herba. Enans .i. proficiat.
Comans
.i. mandatum.
Comans
.i. mandes.
Mans
.i. mandauit.
Mans
.i. mandes.
Mans
.i. suauis.
Demans
.i. petitio.
Demans
.i. petetas.
Desmans
.i. mandes contra mandatum.
Soans
.i. repudium.
Soans
.i. respuas.
Drogomans
.i. interpres.
Iaians
.i. gigans.
Aymans
.i. adams.
Uianans
.i. peregrinus.
Sans
.i. sanctus proprium nomen.
Truans
.i. trutanus.
Tans
.i. tantos.
Tans
.i. tantes et cortex arborum ad corca paranda.
Achomtans
.i. eloquens.
Amans
.i. amans.
Tirans
.i. tyrannus uel durus.
Pesans
.i. grauis.
Presans
.i. pretio dignus.
Errans
.i. errans.
Et
tut aquelh que fenissen in ans o in ens, si sun masculi, no uolun
s el nominatio (nominatiu) plural a la fi del mot, si sun femini,
uolun s per tot lo plural en la fi del mot.
In
ancs.
Blancs .i. candidus. Bancs .i. scanum.
Crancs
.i. crançum.
Dancs
.i. color quidam.
Sancs
.i. sanguis.
Sancs
.i. sinistrarius.
Francs
.i. mansuetus.
Afrancs
.i. mansuescas.
Mancs
.i. mancus.
Esmancs
.i. auferas manum.
Fancs
.i. lutum.
In artz.
Bartz .i. lutum de terra.
Enbartz
.i. luto inficias.
Lumbartz
.i. lumbardus.
Coartz
.i. timidus in bello.
Essartz
.i. nouale.
Essartz
.i. proscindas uomere.
Dartz
.i. telum.
Gollarz
.i. ardens in gula.
Garz
.i. uilis homo.
Pifartz
.i. grossus.
Estandartz
.i. uexillum magnum.
Penartz
.i. fasannus auis.
Bastartz
.i. spurius.
Falsartz
.i. gladius breuis et acutus.
Martz
.i. mensis uel dies martis.
Laupartz
.i. leopardus.
Mainartz
.i. mainardus.
Partz
.i. pars.
Partz
.i. partiris.
Departz
.i. diuidas.
Rainartz
.i. uulpes uel proprium nomen.
Falartz
.i. castellum uel proprium nomen. Artz .i. ars.
Artz
.i. ardens.
Quartz
.i. quarta pars.
In
aucs.
Aucs
.i. anser masculus.
Baucs
.i. quod ponitur supra manica cultelli.
Craucs
.i. sterilis.
Glaucs
.i. glaucus.
Naucs
.i. illud quod porci comedunt.
Paucs
.i. paruus.
Traucs
.i. foramen uel perfores.
(44)
Raucs .i. raucus.
Enraucs
.i. raucus fias.
In
aus.
Braus
.i. immitis.
Blaus
.i. bludus uel aereus.
Aus
.i. uellus. Raubatz .i. spoliatus.
Segatz
.i. secatus.
Segatz
.i. secate.
Secatz
.i. sicatus.
Secatz
.i. sicate.
Talhatz
.i. scissus ferro uel scindite ferro.
Trençatz
.i. resecatus uel resecate.
Trangitatz
.i. decipite, ad incantatores pertinet.
(19a)
Transgitatz .i. deceptus.
Pagatz
.i. pacatus pecunia soluta.
Pagatz
.i. soluite.
Legatz
.i. legatus.
Iuciatz
.i. iudicatus.
Escoriatz
.i. scoriatus.
Escoriatz
.i. scoriate.
In
athz.
Bathz
.i. subrufus.
Escahz
.i. particula panni.
Fathz
.i. factus.
Refathz
.i. iterum factus uel impinguatus.
Desfahz
.i. destructus.
Agahz
.i. insidie.
Lahz
.i. turpis.
Enlahz
.i. impedimentum.
Pahz
.i. pacem uel stultus.
Enpahz
.i. impedias.
Rathz
.i. radius.
Ensahz
.i. probatio uel tentes.
Platz
.i. causa inter hostes.
Trahz
.i. tractus.
Alauahz
.i. morbus digiti in radice ungule.
Escarauatz
.i. scarabeus cornutus.
Retrahz
.i. turpis recordatio beneficii.
Contrahz
.i. debilis pedibus uel manibus.
Pertrahz
.i. apparatus alicuius operis.
Fortrahz
.i. sublatus.
Esglahz
.i. subitaneus timor.
(45,2)
In hecs larg.
Becs
.i. rostrum.
Cecs
.i. cecus uel signum ad sagittam.
Decs
.i. terminus.
Necs
.i. impeditus lingue.
Pecs
.i. insipiens. (in + sapiens)
Tauecs
.i. insultus.
Bauecs
.i. baueca quod de facili mouetur.
Grecs
.i. grecus.
Encecs
.i. exsequeris.
Secs
.i. sequeris.
Persecs
.i. persequeris.
Consecs
.i. consequeris.
In
ecs estreit.
Becs
.i. proprium nomen uiri.
Decs
.i. uitium.
Lecs
.i. lecator.
Quecs
.i. quisque.
(19b)
Usquecs .i. unusquisque.
Plecs
.i. plica.
Secs
.i. siccus.
Plecs
.i. plices.
Secs
.i. seces.
Lecs
.i. lambas.
In
eis larg.
Eis
.i. ciuitas. Eis .i. exit. Fleis .i. paratus. Fleis .i.
fit contentus. Leis .i. luxus nûs.
Seis
.i. sex. Geis .i. genus petro moll'is.
Tortelz .i.
paruus panis.
Pomelz
.i. paruum pomum.
Cairelz
.i. pilum baliste.
Panelz
.i. paruus panis uel banda.
Escauelz
.i. alabrum.
Maçelz
.i. macellum.
Portelz
.i. parua porca.
Barutelz
.i. stamina ad purgandum farinam.
Cantelz
.i. ora panis.
Isnelz
.i. uelox.
Cantarelz
.i. qui cantat frequenter.
Otonelz
.i. proprium nomen uiri.
Ospinelz
.i. nomen unius uiri.
Caramelz
.i. fistula.
(45,2)
Cardonelz .i. auis.
Rudelz
.i. proprium nomen uiri.
Budelz
.i. intestinum.
Tonelz
.i. paruum dolium.
Sordelz
.i. nomen uiri.
Mantelz
.i. mantellus.
Uerçelz
.i. ciuitas quedam.
Pelz
i. pellis.
Apelz
.i. appelles.
In ielz larg.
Uielhz
.i. senex.
Mielz
.i. melius.
In
elhz estreit.
Cabelhz
.i. capillus.
Uermelhz
.i. rubicundus.
Conselhz
.i. consilium uel consulas.
Aparelz
.i. apparas uel prepares uel preparatus.
Desparelhz
.i. paria diuidas.
Solelhz
.i. sol.
Solelhz
.i. ad solem ponas.
Telhz
.i. telz, arbor quedam.
Calelhz
.i. lucerna ferrea ubi oleum ardet.
Artelhz
.i. articulus.
Uelhz
.i. uigiles. (oculus, ulls, etc.)
Espelhz
.i. speculum.
(20a)
Uentrelhz .i. uentriculum uel stomachus.
Mordens
.i. mordens.
Sens
.i. sensus.
Tenens
.i. tenens.
Mantenens
.i. fouens.
Souinens
.i. recordans.
Iauzens
.i. gaudens.
Olens
.i. olens.
Pudens
.i. fetens.
Conoissens
.i. cognoscens.
Desconoissens
.i. ignorans.
Parens
.i. consanguineus.
Prendens
.i. prendens.
Reprendens
.i. reprehendens.
Penedens
.i. penitens.
Contenens
.i. continens.
Garens
.i. custodiens uel protegens.
Sens
.i. sentis.
Uens
.i. uincit.
Mens
.i. mentiris.
Prens
.i. apprehendit.
(47,2)
Apprens .i. addiscis.
Reprens
.i. reprehendis.
Escomprens
.i. incendis.
Pens
.i. pendis.
Pens
.i. cogito.
Despens
.i. expendis.
Tens
.i. tendis.
Destens
.i. distendis.
Atens
.i. nancisceris.
Rens
.i. reddis.
Couens
.i. pactum.
Fens
.i. findis.
Defens
.i. defendis.
Ardens
i. ardens.
Luçens
.i. lucens.
Sabens
.i. sapiens.
Auens
.i. aduentus ante natale.
Bulens
.i. bulliens.
Resplandens
.i. resplendens.
Maldizens
.i. maledicens.
Fenhens
.i. fingens.
Penhens
.i. pingens.
Talens
.i. uoluntas uel appetitus.
Aculens
.i. lete recipiens.
(20d)
Iaçens .i. iacens.
In erns.
Yuens
.i. ienis.
Esquerns
.i. derisio.
Quazerns
.i. quaternio. Esterns .i. uestigium.
Enferns
.i. infernus.
Uerns
.i. arbor quedam.
Salerns
.i. ciuitas quedam, salernum. (Salerno)
In
erps.
Serps
.i. serpens.
Uerps
.i. lupus.
In
erms.
Uerms
.i. uermis.
Erms
.i. incultus.
Aderms
.i. inhabitabilem facis.
In
ertz larg.
Couertz
.i. coopertus.
Descouertz
.i. discopertus.
Desertz
.i. desertum.
Offertz
.i. oblatus.
Certz
.i. certus.
Ouertz
.i. apertus.
Espertz
.i. propinquus.
Apertz
.i. prouidus.
Imbertz
.i. proprium nomen.
Robertz
.i. proprium nomen.
Tertz
.i. tertius.
Tertz
.i. terge.
Merz
.i. mercimonia ad uendenda.
In
ertz estreit.
Uertz
.i. uiridis.
Dertz
.i. erigit.
(49,2)
Adertz .i. procura uel procurat'.
Aertz
i. inheret.
In
es larg.
Pes
.i. pes, dis.
Confes
.i. confessus uel confiteatur.
Ades
i. cito.
Pres
.i. prope.
In
es estreit.
Pes
.i. pondus.
Contrapes
.i. contrapondus.
Poliers
.i. larius.
Soliers
.i. solarium.
Mençoigniers
.i. mendax.
Destriers
.i. destrarius.
Talhiers
.i. catinus in quo carnes ponuntur.
Teliers
.i. illud quod in tela texitur.
Maçeliers
.i. macellarius.
Caronhiers
.i. qui cadauera sequitur uel homicida.
Esperoniers
.i. qui fecit calcaria.
Tauerniers
.i. caupo.
(49)
Senestriers .i. sinistrarius.
Loguiers
.i. merces.
Tesauriers
.i. tesaurarius.
Entiers
.i. integer.
Petiers
i. qui frequenter bumbicinat.
Rotiers
.i. eructuator.
Bes .i. bonum.
Fes
.i. fides.
Fes
.i. fenum.
Fes
.i. fecit.
Des
.i. discus.
Ades
.i. tangat.
Mes
.i. mensis.
Mes
.i. misit.
Ces
.i. census.
Ences
.i. incensum.
Nom
prouincial .i. nomina prouincialia.
Frances
.i. francigene.
(50)
Angles .i. anglici.
Genoes
.i. genuenses.
(21b)
Bordales .i. burdigalenses.
Uianes
.i. uiennenses.
Ualantines
.i. ualentinenses.
Carcasses
.i. carcassonnenses.
Bedeires
.i. biterrenses.
Agades
.i. agatenses.
Marsselhes
.i. massilienses.
Brianzones. (de
Brianzón, Briançon)
Poles
.i. appulli.
Toes
.i. alamanni.
Campanes
.i. a campania dicuntur.
Bolonhes
.i. bononienses.
Uerceles
.i. uercellenses.
Paues
.i. papienses. Cremones .i. cremonenses.
Tertones
.i. tertonenses.
Saones
.i. sansones.
Pontremoles
.i. pontremulenses.
Luques
.i. luquences.
Senes
.i. senenses.
Uerones
.i. ueronenses.
Rimenes
.i. rimenenses.
Nouaires
.i. nouairenses.
Mozenes,
mutinenses. E moutz dautres.
In etz estreit.
Bretz
.i. proprium nomen uel homo lingue impedite.
Detz
i. digitus.
Petz
.i. bombus.
Petz.
Setz
.i. sitis.
Uetz
.i. uicium.
Uetz
.i. uicis.
Quetz
.i. parum loquens.
Escletz
.i. purus.
Soletz
.i. solus.
Tosetz
.i. puerus.
Fadetz
.i. faduus.
Anheletz
.i. agniculus.
Aneletz
.i. anulus.
Cabroletz
.i. capreolus.
Soletz
.i. faunus uel stultus.
E
totas la segondas personas del plural del presen del coniunctiu
delz uerbes de la prima coniugazo e tuit li nominatiu singular
dels noms diminutius.
In
ics.
Brics
.i. miser.
Abrics
.i. locus sine uento, protectio.
Abrics
.i. protegas uel operias.
Sics
.i. ficus, morbz.
Pics
.i. auis perforans lignum rostro. (pigot)
Pics
.i. uarius.
Pics
.i. percutias.
Trics .i. intricatio.
Antics
.i. antiquus.
Mendics
.i. mendicus.
Amics
.i. amicus.
Enemics
.i. inimicus.
Enics
.i. iniquus.
Fenics
.i. auis qui dicitur fenix.
Cançics
.i. increpatio.
Cançics
.i. increpes.
Rics
.i. diues.
Afics
.i. uis.
Afics
.i. conaris.
Espics
.i. spica.
Colerics
.i. colloricus.
Flecmatics
.i. fleumaticus.
In
ims.
Crims
.i. crimen.
Cims
.i. summitas arboris.
Uims
.i. uimen.
Racims
.i. racemus.
Prims
.i. acutus uel subtilis.
Aprims
.i. subtilies.
Noirims
.i. nutrimentum.
Caims
.i. caym.
In
ins.
Quins
.i. quintus.
Esquins
.i. scindat.
In is.
Bis
.i. color.
Robis
.i. lapis.
Robis
.i. proprium nomen uiri.
Clis
.i. inclinatus.
Aclis
.i. inclines.
(52)
Roncis .i. roncinum.
Gris
.i. color.
Paradis
.i. paradisus. Fis .i. ualde bonus.
Latis
.i. latine uel latinus.
Longis
.i. longinus.
Lis
.i. lenis.
Nom
prouincial .i. nomina prouincialia.
Peitauis
.i. pictauensis.
Aniauis
.i. andegauensis.
Paregorzis
.i. petragorisensis. (Peiregorc, Périgord)
Faentis
.i. fauentinus.
Spoletis
.i. spoletanus.
Caersis
.i. caturcensis.
Lemozis
.i. lemoucensis. (Limoges, lemosín, Limousin)
In
itz.
Garitz
.i. curatus.
Garnitz
.i. munitus.
Graziz
(Grazitz) .i. graciosus.
Ganditz
.i. destinans (?) timore.
Gurpitz
.i. derelictus. Giquitz .i. dimissus.
Criz
.i. clamor. (Critz .i. Christus; Crist, Christ, Christz)
Causitz
.i. electus uel curialis.
Aibitz
.i. morigeratus.
Cabritz
.i. edus.
Delitz
.i. destructus.
Adormitz
.i. sopitus.
(52,2)
Coloritz .i coloratus. Aunitz .i. uituperatus.
Fugitz
.i. fuga lapsus. Fugiditz .i. fugitiuus.
Escaritz
.i. solus.
Escarnitz
.i. densus.
Formitz
.i. formatus uel habens necessaria.
Sumsitz
.i. mersus in mare uel aquis.
Sebelitz
.i. sepultus.
Senthiz
.i. sentitus.
Traitz
.i. traditus proditione.
|
A.
B. A. B.
|
De
las rimas en itz B (73f)
Transitz .i. semimortuus. Tritz
.i. minutus. Finitz, fenitz .i. finitus uel mortuus. Peritz
.i. peritus a pereo, is.
Ditz
.i. dicit.
Raubitz
.i. raptus.
Berbitz
.i. ouis. Freisithz, freisitz .i. refrigeratus. Espelitz,
esperitz .i. auis de ouo procedens A. Issithz, issitz .i. qui
exiit. (eixit) Noirithz, noiritz .i. nutritus.
Samithz,
samitz .i. examitum B, pannus sericus. Uoutitz .i. uolubilis.
(74a)
Polithz, politz .i. politus. Poiritz .i. putrefactus.
Amanoith,
amanoitz .i. promtus. (amanit)
Falitz,
fallitz .i. qui delinquit uel fallit. Salithz, salhitz .i.
saliens.
Uestithz,
uestitz .i. uestitus.
Desuestitz
.i. qui reddit inuestitionem unde fuit inuestitus. Enuestitz
.i. inuestitus. Aueneditz .i. aliunde ueniens A auena B.
Tortitz
.i. tortitium AB multe candele simul iuncte A.
(53) In ius.
Brius A. i. inpetus.
Caitius
A .i. miser uel captus.
Solorius
A .i. solitarius. Rius A .i. riuus. (rivus)
Uius
.i. uiuus. (vius; vivus; viu) Pius .i. pius.
Aurius,
furius .i. amens. Grius .i. quedam auis.
Senhorius
.i. dominium.
Esquius
.i. a uintando dictus, homo austerus uel delicatus A.
Beirius
.i. prouincia quedam, hereticus.
Badocs,
baudocs .i. parisienses A parum sciens B. (badoc)
Locs
.i. locus.
Iocs
B .i. ludus ligneus. (jocs)
Locs
.i. conducas.
Rocs
.i. ludus ligneus, rochus.
Enocs
.i. enoc. (Enoc, Biblia)
Deirocs
A .i. pes ligneu' propter ludum.
In
ocs estreit A in hocs estreitz B.
Locs, bocs .i. ircus.
Zocs
.i. pes ligneus propter ludum A.
Mocs
.i. sanies naris.
Tocs
.i. tangas. (no me tocos; v. no me tanges, habibi -
jarcha) Princols .i. primum uinum. (primé vi)
(74c)
Escols .i. exhaurias A exaurias B.
Mols
.i. mulsus. (molsa)
Mols
.i. mulsit lac.
Aiols
.i. proprium nomen uiri.
Rainols
.i. proprium nomen uiri.
In
olz estreit.
Solz
.i. carnes AB uel pisces A in aceto.
Polz
.i. pulices.
Polz
.i. pullus. (poll, pollastre)
Uolz
.i. ymago ligni. (Uoutz)
Santolz
.i. proprium nomen uiri.
|
-
In ihtz, hitz.
Filhtz, fitz .i. fixus. Fhihz, fritz .i.
frixus. Dithz, dihitz .i. dictus. Afrithz, afritz .i.
calidus amore. Aflithz, aflitz .i. aflictus. Escrithz,
escrihtz .i. scriptus. Maldithz, malditz .i. maledicus uel A
maledictus AB uel maledicto B.
In obs AB uel obz B larg
A.
Obs .i. opus. Galobz .i. medium inter currere et
trotare A. (galop) Trobz, trobs .i. inuenias A.
(23a)
In AB obs A ops B estreit.
Grobs, grops i. nexus uel
nodus. Agrobs .i. nodes. Cobs .i. testa AB capitis A campis
B. Lobs .i. lupus. Globs .i. plenum os alicuius liquoris.
(glop, glops) Colbs .i. ictus. Uols, uolbs .i. uulpis.
(vulpis) In ocs larg.
Iocs .i. iocus uel ludus. (74b)
Brocs .i. uas testeum. (53,2) Brocs, biocs .i. curas A curtas
B. Ocs .i. etiam. Focs .i. ignis. (foc; fuoc) Floxs,
flocs .i. uestis AB monachi A manici B. (puñetes, mánega) Cocs
.i. coccus A coctus B. (cuiné; cuit) Grocs, crocs .i. croceus
A croccus B. (groc; amarillo) Grocs, crocs .i. ferrum
curuum. Marrocs, mairocs .i. quedam ciuitas. (Marroc,
Marruecos; siudat)
Deirocs
B .i. precipites.
In ols larg.
Cabrols,
cabreols .i. capreolus.
Rossinols,
rossinhols .i. filomena.
Uols
.i. uoluntas AB uel uis uel uoluit, preterea uoles de uolo, las A.
Uols
B .i. uis.
Uols
B .i. uolatus.
Uols
B .i. uolu't preterita.
Auriols
A .i. auis aurei coloris. (Oriol, nomen viri)
Sols
A .i. solum, soles, soluit.
Moyols
.i. cifus uitreus.
Aiols
.i. auus. (yayo; avus; avi)
Peirols
.i. proprium nomen uiri. (trovadó)
Micols
.i. id. mulieris A nomen uiri B.
Cols
.i. colis.
Arestols
.i. extrema pars lancee.
Rofiols
.i. cibus de pasta et de ouis.
Roiols
.i. genus piscis.
In
ols estreit.
Sols
.i. solus.
Pols
.i. pulsus.
Pols
B .i. puluis. (pulvis)
Pol,
opols A .i. pulset pl'uis. (pols; v. pulsera, pulseres)
(54)
Bols .i. equs nimis pulsans.
Cols
.i. colles A coles B.
|
In
olz larg.
Folz .i. stultus. (foll, folh; sompo, loco)
Colz
.i. collum A aufers B. (coll)
Tolz
.i. aufers A.
Molz
.i. molis A mollis B.
Solz .i. solidus denarius.
Solz
A .i. solutus.
Acolz
.i. amplectaris ad collum A amplectari B.
In olhz A in oilhz B
larg.
Olhz,
oilhz .i. oculus. (ull; ñan moltes mes varians)
Brolhz,
broilhz .i. locus plenus arboribus domesticis.
Folhz,
folz .i. folium uel carta. (folio)
Colhz
.i. colligis. (tú culls)
Acolhz
.i. bene AB receptus uel B recipis. (ben ressibit; acullit)
Trolhz,
etrolhz .i. torcular.
Recolhz
.i. patrocinaris.
Escolhz
.i. color.
Capdolhz
.i. capitolium uel arces.
Molhz
.i. illud ubi rota AB figitur, uel aqua A fi'git' B.
Molhz,
melhz .i. perfundas, umecteus (?) A. (aiguamoll)
Despolhz
.i. expolies. (v. despullá)
Rolhz
.i. lignum cum quo AB furnus A furt'i B tergitur.
Cardolhz
.i. nomen castri. (v. Cardueil, Cardoill, etc.)
(54,
2) In olhz estreit.
Colhz
i. testiculus. (colló, collons)
Tolhz
.i. genus piscis.
Ueirolhs,
uerolhz .i. uestes A uectes B ostii.
Genolhz
.i. genu. (ginoll, genoll, ginolls, genolls)
Pezolhz
.i. pediculus.
(23a)
Mairolhz, mairohlz .i. marubium, herba est.
Dolhz,
colhz .i. dolium uel foramen dolii.
(74d)
In oms larg.
Coms
.i. comes.
Uescoms,
uiscoms .i. uicecomes. (vescoms, viscoms; vicecomes; vizconde)
Doms
A .i. domus communis.
In
oms estreit.
Coloms
.i. columbus A columbas B. (colom, coloms)
Coms
.i. equus habens cauum dorsum.
Noms
.i. nomen.
Soms
.i. somnium A summum B.
Ploms
.i. plumbum. (plom)
Roms
.i. genus piscis.
Roms
.i. rumpis.
Poms
.i. pomum tentorii.
Toms
.i. casus. (fotre un tom, dos toms)
Toms
.i. cadas. (tombos, caigues)
Doms
.i. dominus.
In
ons larg.
Dons
B .i. dominus.
Amons
B .i. nomen uiri.
Gions
.i. fluuius quidam. (fluvius)
Fisons
.i. nomen fluuii. (nom de riu)
In
ons estreit B.
Cons
.i. uulua. (vulva; coño; pichina, chona)
Fons
.i. fons. (1 fon)
Fons
.i. liquefacias. (fons : fundixes)
Confuns,
confons .i. confundis.
Mons
.i. mons uel aceruus. (acervus; monte)
Segons
.i. secundus. (segón, segons)
Trons
.i. nomen fluuii, uel hebetatus.
Pons
.i. pons, tis. (Pon; pontis, pons; pont; puente)
Estrons
.i. stercus, ris.
Frons
.i. frons, tis. (fron; frontis; frontera : fachada)
Sons
.i. sopor. (ting son)
Gergons
.i. uulgare trutanorum.
Rons
.i. ruga. (v. arronsá lo fron, arrugá la pell)
Rons
.i. facias rugas.
Fons
.i. fundus. (fondo)
Afons,
affons .i. ad funduz A fundum B uenias. (que te afonos)
(55)
Escons, ascons .i. abscondis A, absconditus B. (amagat; escondido)
Preons
.i. profundus. (profundo, fondo)
In
ohtz A in hotz B larg.
Bohtz,
bothz .i. fundum dolii.
Uohtz,
uohz .i. uacuus. (vacuus; vuit, forro)
(74e)
Mohtz, mothz .i. modius.
Cohtz
.i. coctus. (cuit)
Recohtz,
rechotz .i. recoctus. (recuit)
Bescohz,
bescohtz .i. panis biscoctus A biscoctus panis B. (bizcocho; antic
biscuit, bi + cuit, cuit dos vegades. Als barcos anabe mol be.)
Dohtz
.i. doctus. (docto)
Pohz,
pohtz .i. podium uel mons. (puch, pui, puig, puei)
E
tuit poden fenir in oitz, sicum coitz, uoitz A in oithz, si cum
coihtz, uoihtz B.
In
onhz A in onhtz B estreit.
Onhz
.i. unctus. (ungit, untat)
Onhz,
onz .i. ungis.
Conhz
.i. cuneus cum quo lignum finditur. (cuña; tascó)
Conhz
.i. cum cuneo AB claudas B.
Ponhz
.i. manus clausa. (puñ)
Ponhz
A .i. punctus. (.pun.)
Ponhz
A .i. punctum, pungis. (punchada)
Perponhz
.i. dig'ossa A grossa B et ualde puncta uestis AB arma' A ad armandum
B.
(55,2)
Gronhz .i. proprium nomen uiri. (com Lo Groño, Logroño)
Gronhz
.i. rostrum animalis.
Besonhz
.i. opus.
Lonhz
i. prolonges. (lluñ; alluña; llarc, llarg, allargá)
In
orcs larg.
Porcs
.i. porcus. (gorrino, porc, peña pork de Fórnols)
Orcs
.i. quedam herba.
Austorcs
.i. proprium nomen uiri.
In
orcs estreit.
Borcs
.i. uicus. (vicus; vila; burgo; Burgos)
Reborcs
.i. obtusus uel hebes.
Dorcs
.i. anfora.
Forcs
.i. dicitur a AB furci B furca uel biuium uel furca destruas A.
Estorcs,
enforcs .i. euellas A euella uel biuium B.
Gorcs
.i. gurges. (gorga; estret)
Engorcs
.i. ingurges A ingurgites B.
In
ous lar o estreit A. In ous larg o en estreit B.
Ous
.i. ouum. (1 ou, 2 ous; ovum)
Bous
.i. bos. (1 bou, 2 bous; buey, bueys)
Nous
.i. nouus. (nou; novus)
Renous
.i. renouus.
(24a)
Annous .i. annus nouus. (añ nou; annus novus)
Mous
.i. moues. (moves; tú mous)
(74
f) Plous .i. pluis A pluit B. (plou; v. ploure)
In
ors larg.
Cors
.i. corpus.
Ors
.i. ora panni.
Mors
.i. morsus.
Pors
.i. portus A porus B.
Tors
.i. pars AB piscis A parsi B.
Fors
.i. foras uel preforsit A punctus B.
Tors
.i. torsit.
Elienors
.i. proprium nomen mulieris. (Leonor, etc.)
Mors
.i. momordit.
Mors
.i. morsus AB aura B.
In
ors estreit.
Labors
.i. labor.
Tabors
.i. timpanum. (tambor; tabal)
(56)
Cors .i. cursus. (curs)
Cors
.i. cucurrit. (tú corres)
Acors
A .i. subuenit. (subvenit)
Socors
.i. idem, subuenit.
Colors
.i. color. (1 coló; 2 colós)
Socors
.i. auxilium. (socorro; auxili o auxilio)
Flors
.i. flos. (1 flo, 2 flos)
Amors
.i. amor. (1 amor, 2 amors, 3 amors, com Manolo Escobar)
Ors
.i. ursus. (1 onso, 2 onsos : Manel y Nacho)
Ardors
.i. ardor. (ardó)
Pudors
.i. fetor. (pudó; pudina; corrompina)
Calors
.i. calor. (caló; calina; calorina, Carolina trátam be)
Sabors
.i. sapor. (gust, sabor; tast)
Freidors
.i. frigiditas. (fret o fred, geló.)
Rasors
.i. rasor AB de rado, is A. (v. rapá, esquilá; v. radere)
Ualors
.i. ualor. (valor)
Uabors,
uapors .i. uapor. (vapor, vapors)
Umors
.i. humor. (humor, de humitat, del cos)
Uerdors
.i. uiror. (verdó)
Tors
.i. turris. (1 torre, 2 torres)
Bestors
.i. parua turris. (torreta; bestor; parva)
Comtors,
contors .i. paruus comes. (condet, de conde, comte, comite)
Austors
.i. aucipiter A ancipiter B.
(azor, gavilán; accipiter;
accipítridos (Accipitridae)
Odors
.i. odor. (auló)
Legors
.i. otium.
Honors
.i. honor.
(75a)
Deshonors, desonors .i. dedecus. (deshonor, deshonra)
Paors
i. timor. (paó, po, temó; v. paora)
Ricors .i. diuitie.
(riquesa; valensiá riquea; divitie)
Doucors,
douzors .i. dulcor. (dolsó; dolçor)
Auctors
.i. auctor. (actó; autó)
Tristors
.i. tristitia. (tristesa, tristó)
Albors
.i. albedo diei. (albada, albor)
Sors
.i. surrexit.
Sors
.i. suscitatus uel eleuatus.
Resors
.i. resuscitatus. (ressusitat; Lázaro, surge : ix)
Resors
.i. resurrexit.
In
ortz larg.
Ortz
.i. hortus (hort; ort; Orta, horta.)
Acortz
.i. concordia. (acord, acuerdo; concordia)
Acortz
.i. concordes.
Descors,
discortz .i. discordes. (en desacord, desacuerdo, en discordia)
Descors,
descortz .i. discordia uel A cantilena habens sonos diuersos.
Conortz,
conort .i. consolatio. (consol, consolassió, v. Ramón Lull)
Fortz
.i. fortis. (fort)
Estortz
.i. conamen.
Confortz .i. confortatio. (confortassió; confort)
Confortz,
contrafortz .i. pars corii (56,2) in corio apposita AB ca'
confortandi sic' in scl'aribus A.
Sortz
.i. sors.
Tortz .i. uis illata.
Tortz
.i. tortus AB uel torquet A.
Retortz .i. iterum torquet AB ad
filum pertinet A.
Retortz .i. retortus. (retorsut, retortigat;
torsut, tort)
Estortz .i. liberatus a periculo aliquo.
Estortz
.i. liberatus A liberat B.
Estortz
.i. denodatus in A desnodatus ab B uinctura aliqua.
Estortz
B.
Portz .i. portus. (1 port, los ports de Beseit, lo de Salou)
Portz
.i. portes. (1 porta, 2 portes)
Aportz .i. deferas.
Deportz A
.i. ludus in spaciando.
Deportz
.i. ludas.
Mortz .i. mors. (la mort)
Mortz
.i. mortuus. (1 mort, 2 morts)
(24b) In orns larg.
Borns
.i pomum tentorii.
Corns
.i. cornu. (cuerno; de cornamenta)
(57)
Corns .i. tuba uel buccina. (cuerno, corneta, bossina)
Corns
A .i. buccines.
Magorns
.i. tibia sine AB pedum A pede B. (tibia sense lo peu)
In
orms larg.
Uorms
Dorms .i. dormis B. (tú dorms)
In
orns estreit.
Alborns
.i. quedam arbor.
Dorns .i. mensura manus clause. (lo que cap al
puñ tancat)
Adorns .i. aptus.
Gorns,
torns .i. instrumentum tornatile uel reuertaris.
Morns
.i. subtristis A substrictus B.
Contorns .i. unus sulcus
aratri. (1 solc del aladre; v. mantorná)
Retorns .i. redeas.
Forns
.i. furnus. (1 forn, 2 forns)
In outz larg.
Moutz,
uoutz .i. quidam fluuius.
Moutz
.i. tritus in molendino. (molt al molí)
Uoutz
.i. uersus uel reuolutus. (voltat, revoltat)
Reuoutz
.i. idem est.
Desuoutz .i. extentus, ad filum pertinet.
Arcuoutz
.i. arcus lapideus. (arc de pedra; archivolta)
Esmoutz .i.
cladius A ad molam ductus. (esmolat; gladius; mola)
Toutz .i.
ablatus. (tolt, tret; v. carnestoltes y tolra; lat. tollere)
Soutz
.i. solutus. (solt; soltat)
Coutz .i. cultus AB uel paries
A.
In outz estreit A.
Uoutz .i. imago ligni.
Soutz
.i. carnes uel pisces in aceto.
Moutz .i. multos. (mol,
mols)
Moutz .i. mulget lac A in molendino tritus B. (molt, mola,
moldre, molí)
Doutz .i. dulcis. (dols)
Estoutz .i. de
facili irascens uel stultus.
In
otz larg.
Botz
.i. ictus.
Escotz
.i. lignum paruum acutum. (tocho, tochet en punta, agut)
Escotz
.i. pretium pro prandio. (preu; pagá a escot, escote)
Clotz,
glotz .i. locus cauus. (cavus; clot)
(75e)
(57, 2) Lotz .i. lentus.
Rotz
.i. eructuatio. (eructatio; mes val morís de un rot que de un
badall)
Potz
.i. labium AB permutatio A. (labio; tamé pou)
Cotz
.i. permutatio B.
Potz
.i. potest. (tú pots, v. podé o podre)
Trotz
.i. inter passum et cursum. (al trote, entre pas y correguda)
Regotz
.i. recuruitas capillorum.
Arlotz
.i. pauper, uilis. (arlot, pobre, vil; vilis)
Galiotz
.i. pirata A.
Cabotz,
gabotz .i. genus piscis. (una classe de peix)
Notz
.i. nocet. (nocte; nit; tamé anou)
In
otz estreit.
Botz
.i. nepos. (nebot)
Botz
.i. uter.
Brotz
.i. teneritudo herbe.
Cotz
.i. lapis ad acuendum.
Cotz
B .i. paruus canis. (goz, gos; gosset, gocet)
Cogotz
.i. cuius uxor AB eum adulterat A adultera B. (cornut)
Glotz
.i. gulosus. (golut, fart; v. gola, gula)
Motz
.i. uerbum. (paraula; verbum)
Totz
.i. omnis uel totus. (tot, tots)
Rotz
.i. ruptus. (cas. roto; trencat, chafat)
Potz
.i. puteus. (1 pou, 2 pous)
Sotz
A .i. locus ubi porci comedunt. (1 soll, 2 solls; v. zolle)
Sotz
.i. subtus. (daball, sub; cat. sota el llit te la ma Maria)
Soptz
B.
Notz,
nutz .i. nux. (1 anou, 2 anous)
Fotz,
fortz .i. cois A cors B.
In
ucs.
Ucs,
uics .i. clamor sine uerbis A. (v. uchar; aik, aiks, aic, aics!)
Ucs
.i. clames.
Bucs
.i. brachium sine manu. (bras sense ma)
Sambucs,
sabucs .i. quidam arbor A sambucus q'da' arbar B sterilis.
Sauc,
saucs .i. idem. (saúc, saúcs o saucs)
Trebucs
.i. calige AB tracate A tractare B.
Trasbucs
.i. precipites.
Claucs
A .i. clausis.
Ducs
.i. dux uel quidam auis. (Duc; búho real, v. Lo camí)
Calucs
.i. curtum habens uisum.
Astrucs
.i. fortunatus. (afortunat; astruc)
Desastrucs
.i. infortunatus. (desafortunat; malastruc)
Pezucs
.i. strictura facta cum duobus digitis. (pessic, pessics)
Pezucs
A .i. stringas cum duobus digitis. (pessigos; v. pessigá)
Sucs
.i. succus. (1 suc, 2 sucs de taronja, de llimó)
(75d)
Zucs .i. testa capitis.
Malastrucs
.i. infortunium passus.
(25a)
Paorucs, paurucs .i. timidus. (acollonit, temorico; de paó, temó)
Palhucs
.i parua palea. (pallús; palla trida o palleta)
Festucs
.i. festuca.
(58)
Deuertucs .i. apostema AB extrinseca A intrinseca B.
Pesucs
.i. onerosus.
In
uf.
Buf
.i. uox AB indigna A indignantis B.
Chuf,
cuf .i. pili super AB fronte A frontem B.
Buf
.i. insuflatio. (bufada, insuflassió; v. bufá)
In
uls.
Muls
.i. mulus. (1 mula, 1 macho, 2 mules, 2 machos)
Culs,
guls .i. culus A calus B uel anus. (1 cul, 2 culs)
Coguls,
culs ...
Sauls
A .i. saluus. (salvus) (sano y salvo, salvat)
In
ums estreit.
Fums
.i. fumus. (lo fum)
Lums
.i. lumen. (la llum)
Agrums
.i. res acerba sicut fructus recentes A agrumen B.
Alums
.i. alumen AB uel illumines B. (que iluminos, faigues llum)
Alhums
B .i. illumines.
Escums
.i. spumam auferas. (v. espumá, que espumos)
Betums
.i. bitumen. (betún)
In
urs.
Agurs
.i. augurium. (augurio)
Securus
(Securs) A .i. securus.
Asegurs,
assegurs .i. securum facias. (asseguros; v. assegurá)
Aturs
.i. conamen.
Aturs,
acurs .i. conaris.
Durs
.i. durus. (du; dus, dura, dures)
Endurs
.i. ieiunes A. (que faigues dijú)
Purs
.i. purus. (puro o pur; puros o purs)
Murs
.i. murus. (muro, muros; Ramón Mur)
Escurs
.i. obscurus. (oscur, oscurs; v. escurina, oscurina)
Tafurs
.i. homo parui pretii. (tahúr : home de poc preu : pretz)
Surs
.i. nomen ciuitatis. (nom de siudat)
Periurs
.i. periurus uel periures.
Rancurs
.i. conqueraris.
In
urcs.
Turcs,
urcs, .i. partus.
Turcs
.i. genus saracinorum. (turco o turc, turcos o turcs)
(75e)
Burcs .i. nomen ciuitatis. (Burgos, Bourges)
In
utz.
Cambutz
.i. habens longas tibias.
(camut, garrut, cames llargues,
llarguirut)
Alutz
.i. plenus AB alis A aliis B.
(58,
2) Agutz .i. acutus. (agut, en punta, puntiagut, que punche)
Cutz
.i. uilis persona.
Drutz
.i. procus B qui intendit AB in dominabus. (ligón, festejadó)
Grutz
.i. farrum B.
Glutz
.i glutinum. (cola, de pegá; pega grega, etc.)
Lutz
.i. lux. (llum)
Lutz
A .i. lucet. (fa llum, ilumine)
Salutz
.i. salus. (salut)
Salutz
.i. salutes. (v. saludá, saludos)
Salutz
.i. sanitas A. (sanidat, salut)
Mutz
.i. mutus. (1 mut, 2 muts)
Nutz
.i. nudus. (cas. desnudo; despullat)
Putz
.i. fetes. (que put, fa pudó; v. putput)
Romputz
.i. ruptus. (cas. roto; trencat, chafat, asclat, etc.)
Cosutz
.i. consutus. (cusit)
Pelutz
.i. pilosus. (1 home pelut, com Wifredo lo conde)
Menutz
.i. minutus. (menut, minut)
Canutz
.i. plenus canis. (ple de canes, pels blangs)
Descosutz
.i. desconsutus. (descusit)
Fendutz
.i. fissus. (esbadocat, trencat, en fissura)
Perdutz
.i. perditus. (perdut; de perduts al riu)
Saubutz
.i. scitus. (sabut, sabio, com Pedro Saputo)
Receubutz
.i. receptus. (ressibit)
Ereubutz
.i. ereptus.
Aperceubutz
.i. promtus. (apersibit; preparat)
Conougutz,
conogutz .i. cognitus. (conegut)
Desconougutz,
desconogutz .i. incognitus. (desconegut; incógnito)
Creutz
.i. creditus. (cregut; en crédit)
Descreutz
.i. incredibilis A ille cui non creditur B. (descregut, no creu)
Recreutz
.i. a bono opere cessans.
Deceubutz
.i. deceptus. (dessebut, dessepsionat)
Espatlutz,
espalhutz .i. habens magnos A magnos habens B humeros.
Pendutz
.i. suspensus. (penjat)
Despendutz
.i. uel expensus A a suspendio AB liberatus B. (despenjat)
Despendutz
B .i. expensus. (gastat; v. despendre : gastá)
(75f)
Sospendutz, suspendutz .i. suspensus. (suspés; penjat)
Mogutz
.i. motus. (mogut; v. moure)
Esmogutz
.i. commotus. (conmogut; v. conmoure)
Tendutz
.i. tensus. (tenso; estés)
Atendutz
A .i. expectatus.
Destendutz
.i. distensus.
Estendutz,
extendutz .i. extensus.
Tengutz
.i. tentus.
Sostengutz
.i. sustentatus.
Ueguth,
uengutz .i. ille B qui iam uenit. (vingut, vengut)
Reuengutz
.i. melioratus. (revingut; millorat, reviscolat)
Esperdutz
.i. stupefactus. (perdut, estupefacto, encantat)
Reconogutz
.i. recognitus. (reconegut)
Cregutz
.i. auctus. (cregut)
Descregutz,
descreutz .i. diminutus.
(59)
Enbutz .i. illud cum quo mittit uinum uel aqua in uase A embutus B.
Batutz
.i. percussus. (batut; percutit)
Abatutz
B .i. postratus. (abatut; postrat)
Conbatutz
.i. preliatus. (combatut)
Tautz
.i. feretrum. (ataút; féretro; caixa)
(25b)
In us AB dics B.
Lus
.i. dies lune A lum' B. (dilluns; lutz : llum)
Lus
.i. unus.
Us
.i. unus. (un, 1, l'un)
Us
.i. hostium.
Us
A .i. usus.
Brus
.i. fuscus.
Grus
.i. granulum uue. (uve; gra de raím)
Reclus
.i. reclusus.
Conglus,
conclus .i. conclusus.
(59,2)
Negus .i. nullus. (dingú, ningú; cap)
Ius
.i. deorsum.
Deius .i. ieiunus. (dijú; cas. ayuno)
Fus
.i. lignum AB cum quo femine filant A e' quo ueru't B. (Fus;
huso)
Confus .i. confusus.
Palus
.i. palus, ludis.
Pertus
.i. foramen.
Crus
.i. crudus.
Enfrus
.i. homo insatiabilis.
Plus
.i. plus.
Cerberus
.i. ianitor inferni.
Dedalus
.i. proprium nomen uiri.
Tantalus
.i. proprium nomen uiri.
Artus .i. proprium nomen uiri.
Sus
.i. sursum.
(76a) Ihesus .i. iesus A filius dei B.
Comus .i.
communis.
E deuetz saber que [qe] la segonda persona del presen
del coniunctiu se dobla en la prima coniugatzo [coniugazo] si
cum
(59) 'Chans A cans B o chantes .i. cantes.
Enbarcs o
enbargues .i. impedias.
Estancs o estanques .i. liges.
(59,2)
Ensais o ensaies .i. probes.
Bais o baises .i. osculeris.
Lais
o laisses .i. dimittas.
Et aquesta regla es generals per la maior
part mas non de tot.
(59) In ura AB larg B.
Cura
.i. cura.
Pura
.i. pura.
Rancura
.i. querimonia.
Rancura
A .i. conqueritur.
Iura
.i. iurat.
Periura
.i. degerat.
Mesura .i. mensura.
Desmesura
.i. superfluitas.
Desmessura,
desmesura .i. facit contra mensuram.
Amesura
A .i. facit ad mensuram.
Dura
.i. dura.
Dura
A .i. durat.
Endura
A .i. ieiunium. (dijú; cas. ayuno)
In ura estreit B.
Calura
B...
Melura, melhura .i. melioret A meliorat B.
(59,2)
Peiura .i. peior efficitur.
Atura
.i. conatur.
Falsura
A .i. falsitas.
Dreitura
.i. iustitia.
Adreitura
A .i. iustitiat.
(76b)
Coniura .i. adiurat.
Pastura
A .i. pascua.
Pastura .i. pascitur.
Auentura A .i.
fortuna.
Desauentura .i. infortunium.
Centura
.i. zona.
Escura
.i. obscura.
Peintura
.i. pinctura A pictura B.
Agura
.i. auguratur A augitatur B.
Segura
.i. secura.
Asegeura,
assegura .i. reddit securum.
Ambladura
.i. planus et uelox incessus.
Pura
.i. pura.
Mura .i. facit murum.
(60)
Natura .i. natura.
Disnatura,
desnatura .i. facit contra naturam.
Condura,
cosdura .i. sutura. (costura; aixina se li día a escola)
In
ara.
Cara .i. cara.
Amara
.i. amara.
Rara
.i. rara.
Clara
.i. clara.
Para
.i. parat.
Ampara
.i. occupat.
Desampara
.i. derelinquit.
(60,2)
Gara .i. custodit.
Esgara
A .i. aspicit.
Regara
.i. respicit.
Ara
.i. modo.
Ancara
.i. adhuc. (encara; fr. encore)
(26a)
In era.
Fera
.i. fera.
Bera
.i. feretrum.
Esmera
.i. depurat.
Lesquera,
lesqera .i. legerent A legerem B.
Cantera
.i. cantarem.
Et
totas las primas personas del presen del obtatiu [optatiu] de la
prima coniugazo fenissen in era o en ia.
(76c)
(60) In era estreit.
Cera
.i. cera.
Pera
.i. pirum.
Uera
.i. uera.
Appodera
.i. suppeditat.
In
eira.
Cadeira
.i. cathedra. (cadira; cadiera)
Feira
.i. nundine. (1 fira, 2 fires)
Feira
.i. feira A feriat B. (día feriat, festa)
Teira
.i. series.
Enteira
.i. integra. (sansera, íntegra; entera)
Ateira,
areira .i. per seriem AB ponit B.
Ateira
A .i. seriatum.
Ribeira
.i. planicies AB super A iuxta B aquas. (ribera, riba)
Sobreira
.i. supera uel B exuperans AB superbalis A.
Arqueira,
arqeira .i. fenestra AB uel fissura A ad sagittandum.
Lebreira
.i. canis leporina. (gossa llebrera, que casse llebres)
Cairera,
carreira .i. strata uel uia publica. (la carrera, lo carré)
Saleira
.i. ubi sal reponitur. (1 salina, 2 salines; salero)
Mainera,
maneira .i. modus AB uel ad manum cito ueniens A. (manera)
Mezoigneira,
mezongeira .i. mendax mulier. (milonguera; milonga)
Plazenteira,
plasenteira .i. placens mulier. (plassentera, que done plaé)
(60,2)
Corseira A .i. discurrens mulier. (caminadora, corredora)
Enqueira
.i. inquirat.
Requeira
.i. requirat.
Soudadera,
soudadeira .i. mulier accipiens solidum. (puta, barragana)
Detreira.
derreira .i. ultima. (radera, raderes; zaguera; última)
Presenteira
.i. mulier audaciter loquens. (dona que parle en audassia)
Peteira
.i. mulier bumbos faciens.
Meira
.i. mereatur.
In
ira.
Ira
A .i. ira. (ira, irat, iratz, vol di moltes vegades triste, no
enfadat)
Mira
.i. aspicit.
Remira
.i. ualde aspicit.
Tira
.i. tirat A, trahit B.
Sospira
.i. suspirat.
Desira
.i. desiderat. (dessiche; v. dessichá; cas. ¿desea a Desiderio?)
Adira
.i. odio habet. (que té odio : odie)
Uira
.i. uoluit.
Reuira
.i. reuoluit.
Gira
.i. idem quod supra.
Regira
.i. idem quod supra.
(76d)
Esconsira, escosira .i. considerat.
E
totas [Totas] las primas personas e las terças [terzas] del presen
del obtatiu de la prima coniugatzo [obtatiu de las primas coniugazo
in ira fenissen aisi] sicum 'auçira [auzira] .i. audirem uel
audiret, dormira .i. dormirem uel dormiret.
(61)
In ora larg.
Nora
.i. nurus. (1 nora, 2 nores : la que se case en ton fill)
Flora
.i. proprium nomen mulieris.
Demora
.i. moratur uel ludit.
Fora
.i. foras.
Deuora
.i. deuorat.
In
ora estreit.
Ora
.i. ora.
Adora
.i. adorat.
Aora
.i. modo.
Labora
.i. laborat.
Plora
.i. plorat.
Mora
.i. morum.
Fora
.i. esset.
Cora
.i. quando.
Onora
.i. honorat.
Assapora
.i. gustat quod sapit.
Odora
.i. odorat. (aulore, no acaben en a, sino en e)
In
aura.
Aura
.i. aura.
Laura
.i. color laureus.
Maura
.i. nigra. (mora de morera; mora de Mauritania)
Saura
.i. crisca A grisea B.
Daura
.i. deaurat A daurata B.
Sobredaura
.i. idem.
(26b)
Essaura .i. ad aerem ponit. (v. orejá, airejá, orege, airege)
Restaura
.i. restaurat. (restaure; v. restaurá)
In
ala.
Ala
.i. ala.
Sala
.i. aula.
(76e)
Pala .i. pale A pala ad extraendum ponit B.
Tale,
tala .i. deuastacio uel detrimentum AB ad extendendum panem A.
Tala,
cala .i. deuastat.
Cala
A .i. tacet.
Mala
.i. mala.
Mala
.i. mantica A mancia B.
Escala
.i. scala.
Escala
.i. ordinat AB exca't' A exercitum B.
(61,2)
Sala .i. salem mittit.
Dessala,
desala .i. salem AB tollit A dedit B.
In
ela larg.
Bela
.i. pulchra.
Noela
.i. nouella.
Noela
.i. nouum uerbum.
Renouela
.i. renouat.
Maissela
.i. maxilla.
Mamella
.i. mamma.
Cembela
.i. ostendit auem ad capiendum aues.
Apela
.i. uocat uel appellat.
Caramela
.i. fistula AB cantat A canit B.
Puicella, punzella .i. uirgo uel
pulcella A puella B. (pubilla, virgen)
Despuzela,
dispunzella .i. corrumpit uirginem. (despubille, desflore)
Sela
.i. sella.
Sela
.i. sellam mittit.
Desella,
dessella .i. sellam tollit.
Acantela
.i. in B latus declinat. (decante, fique de canto)
Mantela
.i. uelat.
Cantela,
canela .i. species quedam.
Reuela
.i. reuella A reuelat B uel rebellat.
Capdella,
capdela .i. ducatum A d'r B prebet.
Aissella,
aisela .i. acella.
Puscella,
pustela .i. morbus A fistule B. (pústula; fístula)
Padela
.i. patella A patena B uel sartago.
In
ela estreit.
Cela
.i. illa. (esta)
Cela
.i. celat. (sele, manté en secret)
Uela
.i. uelum. (vel; vela)
Pela
.i. pilos aufert. (pele; v. pelá)
Tela
.i. tela.
Estela
.i. stella. (estel, estrella, estrel)
Donzela
.i. domicella. (donsella.)
(76f)
Candela .i. candela. (candela, vela)
In
ila.
Uila
.i. uilla. (1 vila, 2 viles; villa)
Pila,
ila .i. insula. (1 isla, 2 isles; ses illes Balears)
(62)
Pila .i. lapis cauus AB pes pontis, terit A t'ris B. (pila bautismal)
Fila
.i. net.
Guila
.i. deceptio.
Desfila
.i. extrahit filum. (desfile, desfilagarche; trau o extráu fil)
Anguila
.i. anguilla. (1 anguila, 2 anguiles)
Afila,
affila .i. acuit. (esmole; afile; trau punta; fa agut)
Apila
.i. innititur A inititur B.
Esquila
.i. parua campana. (esquella, campana menuda)
Crila, grila .i.
cribrat A cribat B. (cribe; v. cribá)
In ola larg.
Stola
.i. Stola.
Fola .i. stulta. (folla, tonta, sompa, encantada,
etc.)
Degola .i. precipitat.
Mola .i. molat uel mola.
Dola
.i. dolat.
Eescola, escola .i. scola.
Acola .i acolla A
amplectitur AB ad collum A.
Percola .i. ualde amplectitur.
Sola
.i. soleas consuit.
Desola, dessola .i. dissuit soleas.
Uiola
.i. uiola.
Uola
.i. uolat.
Fillola,
filhola .i. que habet AB patrinum A patruum B.
Affola
.i. destruit.
In
ola AB estrit A estreit B.
Sadola
.i. saturat A.
Gola
.i. gula A.
Agola
.i. in gula mittit A.
Esgola
.i. foramen facit in ueste unde caput intrat A.
Cola
.i. colat A.
Escola
.i. exhaurit A.
Sola
.i. sola A.
Sadola
.i. saturat A.
Grola
.i. solea uetus A.
Sola,
fola .i. sub pede calcat A.
(27b)
Bola .i. meta A.
Bola
.i. metas pan' A.
Meçola,
mezola .i. mudulla A. (medulla, médula)
(77a)
Ola .i. olla A.
(62,
2) In ula A.
Mula
A .i. mulla.
Recula
A .i. retrograditur.
Acula
A .i. cullum ponit in terra.
In
alha.
Malha
.i. hamus lorice A.
Desmalha
.i. spoliat A.
Malha
A .i. facit hamos in lorica.
Malha
A .i. parua macula in oculo.
Malha
A .i. maleo percutit.
Malha
A ...
Trebalha
.i. labor A.
Trebalha
.i. laborat A.
Auzalha,
nualha .i. inertia A.
Anualha
.i. uilescit uel ad pigritiam uenit A.
Batalha
.i. prelium A.
Sarralh,
seralha .i. illud ubi clauis mittitur A.
Moralha
.i. quod pendet in recte A.
Palha
.i. palea A.
Buscalha
.i. colligit ligna minuta A.
Talha
.i. secat uel tributum A.
Rethalha
.i. iterum secat A.
Entalha
.i. sculpit A.
Eschalha,
escalha .i. frangit A.
Baralh,
barulha .i. contentio A.
Ualha
.i. ualeat A.
Salha
.i. saliat A.
Assalha,
asalha .i. assaltum det A.
Tartalha,
tartailha .i. loquitur frequenter et preciose A.
Mezalha,
mesalha .i. obolum A.
Falha
.i. facula A.
Falha
A .i. delinquat.
Falha
A .i. quidam ludus tabularum.
Falha A.
Toalha
.i. mantille A.
Uentalha
.i. pars lorice que ponitur ante faciem A.
Badalha
.i. oscitat id est aperit os A.
Fendalha
A .i. fissura.
In
ela A in elha B estreit.
Uermelha
.i. rubicunda A.
Semelha
.i. similat A.
Somnelha
.i. frequenter somniatur, uel dormitat A.
Uelha
.i. uigilat A.
(63)
Reuelha .i. excitat A.
Esuelha
.i. euigilat A.
Deuelha B.
Reuelha
B.
Ouelha
A .i. ouis.
Solelha,
sonelha .i. ad solem siccat A.
Conselha,
sonselha .i. consulit A.
Botelha
.i. botelha, uas aquatile A.
Aparelha
.i. preparat uel equat A.
Desparlha,
desparelha .i. dispares facit A.
Pendelha
.i. frequenter pendit A.
(77b)
Aurelha .i. auricula A.
Pelha
.i. uetus pannus A.
Relha
.i. ferrum aratri A. (chap. rella)
Selha
.i. uas aquatile A.
Telha,
delha .i. cortex tilie A.
Abelha
.i. apis A. (chap. abella)
Estrelha
AB, estelha A .i. ferrum, instrumentum proprium equos tergendos A.
Estrelha
B.
Trelha
A .i. uitis in altum eleuata.
In
ela A in elha B larg.
Uelha
.i. ueterana A. (chap. vella; velha, vielha)
Amelha
.i. proprium nomen mulieris A. (Amelia)
In
ilha.
Filha
.i. filia A. (chap. filla)
Mirauilha,
merauilha .i. mirum uel mirabile A. (chap. maravilla, etc.)
Roilha
i. rubigo uel rubigine ungitur A. (chap. robelle o rovelle)
Desroilha
.i. aufert rubiginem A.
Bilha
.i. ligneus ludus A. (chap. birla, birles)
Essilha,
esilha .i. in exilium mittit A.
Cornilha
.i. cornix A.
Canilha
.i. uermis comedens d'a A.
Pouzilha,
ponzilha .i. pon' ligna supra muro A.
Ilha
.i. ilia A. (chap. Ella)
Adouzilha,
aduzilha .i. spinam in dolio mittit A.
(27b)
Asotilha, asoutilha .i. subtilia A.
Afilha
.i. adoptat in filium uel in filiam A. (chap. Afille; v. afillo,
desafillo)
(63,
2) In ola A in olha B larg.
Molha
.i. umecta uel aqua perfunde A. (chap. bañe; mulle)
Remolha
.i. ad humiditatem uenit A. (chap. remulle)
Despolha
.i. expoliat A. (chap. despulle)
Uolha
.i. uelit A. (chap. vullgue)
Tolha
.i. auferat A. (chap. trague; v. tolra; lat. tollere)
Destolha
.i. deruet A.
Dolha
.i. doleat A.
Acolha,
aicolha .i. bene recipiat A.
Recolha
.i. patrocinetur A.
Orgolha
.i. superbit A.
Capdolha
.i. ascendit A.
Brolha
.i. pullulat A.
Trolha,
tolha .i. exprimit torculam A.
Folha
.i. equiuocum, folium uel folia producit A.
In
ola A in olha B estreit.
Colha
.i. pellis testiculorum A. (chap. pell dels collons)
Dolha
.i. foramen quo asta (?) inferit (?) A.
(77c)
Pholha, polha .i. ponitur A.
Solha
.i. poluit, prouincia quedam A.
Uerolha
.i. ugre firmat A.
In amba.
Camba
.i. tibia A. (chap. cama, pl. cames)
In
enga.
Lenga .i. lingua A. (chap. llengua)
Lausenga
.i. adulatio uel uerbum bilinguis A.
Fenga
.i. fingat A.
Tenga
.i. tingat A.
Estrenga
.i. stringat A.
In
anca.
Branca
.i. frondes A.
Blanca
A .i. candida.
Abranca
.i. cap' ui' A.
Tanca
.i. firmat A.
Estanca
.i. retinet aquam A.
Anca .i. nates A.
Manca
.i. mulier amissa A.
Sanca
.i. manu sinistra A.
(64)
In iga.
Figa
.i. ficus A.
Triga
.i. moram facit A.
Destrica,
destriga .i. inpedit A.
Eniga
.i. iniqua A. (chap. inicua)
Enemiga
.i. inimica A.
Antiga
.i. antica A.
Mendiga
.i. mendica A.
Diga
.i. dicat A. (chap. digue)
Esdiga
.i. neget A. (chap. desdigue : nego)
In
ia.
Embria,
embraia .i. proficit A.
Cambia
.i. permutat A.
Tria
.i. eligit A.
Lia
.i. ligat A.
Deslia
.i. soluit A.
Tria
.i. discernit A. (chap. Tríe)
Mia
.i. mea A. (chap. meua)
Sia
.i. sit A. (chap. Sigue)
Afia
.i. fideiubet A.
Desfia
.i. diffidit uel minatur A.
Dia
.i. dies A. (chap. Día)
Mia,
amia .i. amica A. (chap. Amiga)
Ria
.i. rideat A. (chap. Rigue, que sen enrigue)
(77d)
Aucia .i. occidat A. (chap. que mato, que assesino)
In
ica.
Pica
.i. picat A.
Fica
.i. figit A.
Afica
.i. affirmat uel uincitur A.
Desfica
.i. euellit A.
Rica
.i. diues mulier A.
In
ega.
Lega
.i. leuga A.
Ega
.i. equa A. (chap. Yegua)
Pega
.i. insipida A.
Sega
.i. secat A.
Sega
.i. sequatur A.
Cega
.i. ceca A. (chap. Sega, siega : que no veu)
Trega
.i. treuga A. (chap. Tregua)
Encega
.i. excecat A.
Persega
.i. persequatur A.
Consega
.i. consequatur A.
(64,
2) In auca.
Pauca
.i. parua A. (chap. Poca, menuda, poca cosa)
Auca
.i. anser A. (chap. Oca)
Mauca
.i. uenter grossus A. (chap. Ventre gros, pancha, panchota)
Rauca
.i. rauca A.
Erauca,
grauca .i. terra sterilis A. (chap. Erm)
(28a)
In esca.
Lesca
.i. particula panis A. (chap. Llesca; tall de pa)
Iesca
B.
Sesca
.i. arundo, secans A.
Fresca
A .i. recens.
Bresca,
bresa .i. fauus A.
Antrebresca
.i. intermisit A.
Mesca
.i. propinet A.
Pesca
.i. piscatur A.
Cresca
.i. crescat A.
Esca
.i. illud cum quo ignis acenditur uel esca cara cani A.
Adesca
.i. inescat A.
Tresca
.i. correa intricata A.
Tresca,
bresa .i. coream fac' uel ludum intricatum A.
In
aira.
Laira
.i. latrat A.
Uaira
.i. uariat A.
Quaira
.i. quadrat A.
Escaira
.i. quadrum distrue A.
Esclaira
.i. clarescit A.
Repaira
.i. repatriat A.
(77e)
Aira .i. area A.
In
ossa larg.
Fossa
.i. cauea A.
Grossa
.i. grossa A.
Trasdossa,
transdossa .i. mantica uel quidquid portat homo in dorso equi A.
Ossa
.i. collectio assium A. (chap. Conjún dels ossos?)
Desossa
.i. carnes ab ossibus remouet A. (chap. Desosse)
In
ossa estreit.
Rossa
.i. ruta' A.
Mossa
.i. sarcina que in ueu' arbore nascitur super corticem A.
Trossa
.i. sarcina A.
(65)
Trossa .i. ligat sarcinam A.
Detrossa
.i. sarcinam... A.
Escossa
.i. excussa A.
Rescossa
.i. excussa A.
In
osa larg.
Tosa
B.
Rosa
A .i. rosa.
Osa
.i. ocrea de coria A.
Glosa
.i. glosa A.
Prosa
.i. prosa A.
In
osa estreit fenissen tuit li femini que sunt [son] dels aiectius que
fenissen in [en] os estreit.
In
assa.
Lassa
B.
Grassa
.i. grassa A.
Lassa
.i. fatigata A.
Passa
.i. transit A.
Traspassa
B.
Massa
.i. nimis alicuius rei A.
Amassa
.i. congregat A.
In
oira.
Foira
.i. fluxus A.
Esfoira
.i. uentris polluit fluxus A.
Loira
.i. liccier A.
Zoira
.i. uetus canis A. (chap. Gos vell; gossa vella)
In
iscla.
Giscla.
Giscla
.i. pluit simul et uentat A.
Ciscla,
giscla .i. alta uoce clamat A.
Iscla
...
...
Explicit liber donati prouincialis A.
Et hec de ritimis dicta sufficiant, non quod plures adhuc nequeant inueniri, sed ad uitandum lectoris fastidium, finem operi meo uolo imponere, sciens procul dubio librum meum emulorum uocibus lacerandum, quorum est proprium reprehendere que ignorant. Sed si quis inuidorum in mei presentia hoc opus redarguere presumpserit, de scientia mea tantum confido quod ipsum conuincam coram omnibus manifeste, sciens quod nullus ante me tractauit ita perfecte super his nec ad unguem ita singula declarauit.
[Was folgt fehlt in B.]
Cuius Ugo nominor, qui librum composui precibus Iacobi de Mora et domini Corani Zhuchii de Sterlleto ad dandam doctrinam
uulgaris Prouincialis et ad discernendum uerum a falso in dicto uulgare.