Mostrando las entradas para la consulta negra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta negra ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de octubre de 2026

Peire Guillem. Lai on cobra sos dregs estatz,

Peire Guillem, nouvelle allégorique.

Peire Guillem. Lai on cobra sos dregs estatz,



Ms. de Paris, fr. 22543, fol. 147 (R). - Grdr. § 19, p. 22. St. p. 46.

Lai on cobra sos dregs estatz,
que naicho las flors per los pratz,
e brotono bruelh e boscatge,
e son gai li auzel salvatge
e li albre vestit de nuo,
ieu m'estava a Castelnuo.
E levie me un jorn mate: (y me vach eixecá un día pel matí)
era dos temps, clars e sere, (dous: dols; cla, seré, sereno)
ses bruma e ses ven e ses nauza, (ses : sense)
el temps que chanta la alauza, (laudeta, lauzeta, alouette)
lai en Pascor. (primavera)
Et ieu volgui vas mo senhor
anar, que te cort a Murel, (Muret, v. 1213.)
per que l'anar me fo plus bel,
e cochie fort mos cavaliers (cochie : vach doná pressa; cochar)
que digo a lors escudiers
que prenguan lors armas de briu,
qu'enquer passarem Corbairiu, (Corbolium, Corbeil?)
si l dia dura.
Ab tant anie m'en l'anbladura
tot mon cami,
parlan d'en Folcuens e d'en Gui,
cal amet mai.
Ab tant vec vos venir de lai
un cavazier, (cavalier, cavallier; caballé)
bel e gran e fort e sobrier
e lonc e dreg e ben talhatz! (lo contrari a Mario Sasot)
Dir vos ai a que l conoscatz:
tot so que l ve de lhui fa festa,
que l peal a bloy sus en la testa, (pel rubio; bloy, bloi; blonde)
e fon per la cara vermelhs,
car tocat l'i ac lo solelhs,
qu'escapatz fo del clar mati.
Et anc nulhs hom que fos aqui
non vi plus gay ni menhs iros.
Los huelhs ac vars e amoros,
e l nas fo bels e gen formatz,
e las dens foro, so sapchatz,
plus blancas que non es argens;
la boca fresca e rizens;
larc ac lo col, la gola blanca
plus que neus ni flors sus en branca;
amplas espallas e costatz, (com Daniel Vives Albesa)
e pels flancs fon gros e cairatz;
lonc cors e dalgatz per sentura: (prim; delgat; delgado)
e fon larcs per la forcadura,
cambas e coichas de faisso.
El pe portet un sabato
de safis, fag ab esmerauda,
de l'autre pe anet en caussa.
Et el anet vestit de flors,
totas de diversas colors;
mantel e blial de violas
portet, e sobrecot de rozas,
e caussas de vermelhas flors,
que negus hom non vi gensors;
et ac el cap una garlanda
de flor de gaug ab alamanda.
E dirai vos del palafre
cals fo, que non mentrai de re:
la coa ac negra e l'una anca,
e l'autra com avori blanca; (avori : evori : ivory : marfil)
e l'espalla drecha ac biza,
e la senestra tota griza, (esquerra, zurda)
la cri e la testa vermelha,
et ac gruegua l'una aurelha, (y teníe groga una orella)
e per l'al res el fo ferrans,
e no fon trop pauc ni trop grans.
De la sela, senes messonja,
puesc vos dire cossi fo conja:
tug li arsso foro de jaspe
e la sotzsela d'un diaspe,
e l cuer fo d'una serpentina
que valc tot l'aver de Mecina. (Messina)
L'us estriop fo de calssadoine (v. estruep; estribo)
e l'autre fo de cassidoine.
Lo fre ni l peitral, ses doptansa,
comprar no poiria l rei de Fransa,
e que lhi valgues l'emperaire;
car tot lo tesaur del rei Daire
valo doas peiras que i so;
et anc lauram d'aital faisso
non vi mais nuls hom bateiatz;
que l'aver de trenta ciotatz
val lo carboncles qu'es al fre,
que la nug escura al sere
vira cum pel bel jorn d'estiu.
Anc cavasier plus agradiu
no vitz, plus bel ni plus auzart.
Et anet li de l'autra part
una dona mial tans plus bela
que glai ni flor, can renoela;
ni neu ab gel, can cai en branca,
non es de la mitat tant blanca
cum la gola ni ls pes ni ls mas. (gola, peus, mans)
E de la cara soi certas
qu'es plus blanca e plus colorada
que roza de mai brotonada:     (rosa de mach; rosa de mayo)
veus tota sa fina color!
E portet garlanda de flor
eus cabels que son lonc e saur,
que per ma fe sembleron d'aur,
tant foron belh e resplandens.
Huels amoros, gais e plazens (ulls; una de les varians)
ac, e non cara estrunada,
e fon graila e grassa e dalgada,
e no portet vestir de sirgua,
ans portet be vestir de lhirgua,
mantel e blial e gannacha.
Plus fo escaficha e be facha
que dona qu'hom puesca trobar;
car anc Dios non formet sa par (Deu, Deus)
de gran beutat e de cunhtia.
E que voletz que plus vos dia? (y qué voléu que mes tos diga)
Que l fre e l peitral e la sela     (freno, pitral, cadira : silla)
val mai que l'aver de Castela (Castella, Castilla)
ab los cinc regemes d'Espanha. (los sing reinos de España)
E l palafre fon de Bretanha,
e es plus vertz qu'erba de prat,
e fo vermelha la mitat,
e la cri e la coa saissa;
e per la cropa una faissa (grupa, faixa)
ac plus blanca que flor de lir; (mes blanca que flo de lis: lliri)
e valc dos tans, senes mentir,
que l palafre del cavasier.
Ab tant vec vos un escudier
e una donzela apres! (y una donsella después, detrás)
E fo m veiaire que portes
un arc d'alborn, bel per mezura,
e tres cairels a la sentura
don l'us es resplendens d'aur fi
e l'autre d'acier peitavi,
gent furbit e gent afilat; (afilat, esmolat)
e l ters es de plum roilhat, (plom)
ab una asta torta de boih,
ab que fier tot amador moih
e amairitz, cant vol trair.
De la donsela, ses mentir,
no sai si s'es bruna ni blanca,
que ls cabels li van tro part l'anca,
si que cobren tota la sela,
qu'om non ve arsso ni sotzsela;
davan li van tro a l'artelh.
E portet un blial vermelh;
mas ieu no sai si s'es be facha, (pero yo no sé si está ben feta)
que, cum si agues capa o gannacha, (com si tinguere capa, garnacha)
la cobro per tot li cabelh.
Et anc no vitz plus bel parelh
del donzel et de la donzela.
E que cuiatz que faria ela?
Anet chantan un chan noel,
si qu'entendo l boi e li auzel
e s'en laissavo de chantar. (s'en dixaben o dixáen de cantá)
E chantet gent, azaut e clar,
e dih: "Dona ses amador
e cavasier senes amor
per tal qu'om los pogues triar
de mest cels qu'amon leialmen;
e dona c'ama per argen
ni sap son mercat al colgar,
volgra l'avengues ad anar
en camia desafiblada."
Ab tant vec vos per meg l'estrada
venir la dona e l cavasier!
Et ieu saludie los premier 
e dissi: "Senher, Dios vos sal
e vos gart d'ira e de mal,
vos, la dona e la companhia."
Et el dih: "Dios vos benezia,
Peire Guillem, e us laih trobar
dona que us am de cor leial,
que tant lonc tems l'avetz sercada."
“Senher, et ieu ja l'ai trobada,
de cui soi ieu mial tans que mieus.”
"E vos podetz ben esser sieus,
Peire Guillem, qu'ilh non es vostra."
“Senher, pel bel semblan que m mostra
me teni de lies per paguatz."
“Aichi paih hom d'amor los fatz,”
dih la dona, “bels amics fraire.”
“Dona, e s'ieu l'am ses cor vaire,
no me pot be valer merces?”
"Amics, e merces, en que n'es, 
que anc noca fo en son repaire?”
"E i fo, dona, ges non a gaire,
que volc qu'eu fos ses autre sieus."
"A mal senhor laissa hom sos fieus,
amics," so dih lo cavasiers.
"E qui no pot passar estiers,
senher, per que los laissara?"
"Peire Guillem, car servira
cum hom forssatz, c'als non pot faire".
"Senher, per l'arma vostre paire,
diguatz me, don me conoissetz,
mas ta soven me mentavetz?
Car remanetz enuegh ab mi,
car anc per ma fe non aigui
un osde que tant m'abelis,
ni anc nulh tems home no vis
que ta be fos per tos tems vostre.
Doncs estatz ab mi que us o mostre,
qu'eu vos o quier per amor Dio."
"E no remanra aitant lio,"
s'a ditz la dona, “mas li platz.
Mas pres de fontaina e de pratz
nos matetz, e pres de boscatge,
car li castel nos so salvatge;
mas nos partim dels Catalas,
que menhs n'i trobam de vilas
que de gentils de l'encontrada."
“Dona, en bela alberguada
estaretz, e luenh de castel.
En un verdier, claus de rauzel,
estaretz sotz un bel laurier, (v. novas del papagai)
on cor fontaina sul gravier,
fresca, freja, clara e genta."
"Aital fontaina m'atalenta,"
dih la dona e l cavasier.

sábado, 29 de agosto de 2026

Velocitat, Velox, Veltre, Veltro, Vena, Veneta, Venal

Velocitat, s. f., lat. velocitatem, vélocité, promptitude.
Cos la fissura... am velocitat. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Cus la fissura... en velossidat.) 
Couds la fissure... avec promptitude.
CAT. Velocitat. ESP. Velocidad. PORT. Velocidade. IT. Velocità, velocitate, velocitade. (chap. Velossidat, velossidats.)

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes

2. Velox, adj., lat. velox, véloce, vif, prompt, vite.
Pols es velox. Eluc. de las propr., fol. 21.
Pouls est vite.
CAT. Velos. ESP. PORT. Veloz. IT. Veloce. (chap. Velós com Puigdemont, velosos, velosa, veloses; rápit, rapits, rápida, rápides.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.
Celtici canes maxima pedum velocitate pollentes Celticorum lingua vertragi. 
*Abrian. de Venat., cap. II (u 11).

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.


Si veltrem leporalem probatum aliquis occiderit.
Lex Alamanorum, art. 82, §. 4.
Duas caniculas,... quas gallica lingua veltres nuncupant.
Monach. Sangall., lib. I, cap. 22.
Trai veltre o lebrier en sa cadena.
Cum veltros en cadena qu' es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2 et 27.
Traîne limier ou lévrier à sa chaîne.
Comme limier en chaîne qui est agacé.
ANC. Fr. Deus viautres encheanez
Avoit lez la voie amenez.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Et viautres qui prenent sanglier.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 14.
L'ancien français a eu le verbe viautrer, et l'adjectif vautreux, vautrieur:
Eussent trouvé vautriant par icelle forest les dessus nommez..… De chacier et viautrer de nuit aux sangliers.
Lett. de rém. de 1390. Carpentier, t. III, col. 1122. 
Gens vautreux qui rauboient la garenne.
Lett. de rém. de 1387. Carpentier, t. III, col. 1122.
IT. Veltro. (ESP. Sabueso. Chap. Sabueso o sabuesso, sabuesos o sabuessos, classe de gos cassadó.)

Vena, s. f., lat. vena, veine.
Venas, so... vias del sanc. Eluc. de las propr., fol. 63.
(chap. Venes, són... víes de la sang o sanc.)
Veines, ce sont... voies du sang.
Dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. Dels ñirvis y de les venes. Cuan escric ñirvi, ñirvis fico dels nervis als catalanistes.)
Des nerfs et des veines.
Loc. Ben t' a Dieus espirat per qualque vena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Bien t'a Dieu inspiré par quelque veine.
- Couche, disposition de la terre.
La terra e sas venas es aissy coma 1 homs. Liv. de Sydrac, fol. 47.
La terre en ses veines est ainsi comme un homme.
- Raies de diverses couleurs dans le bois, la pierre, etc.
Absitus, es peira de negra color entremesclada de roias venas.
(chap. Absitus, es pedra de negra coló entremesclada de roiges venes o vetes.)
Trad. du Lapidaire de Marbode.
Absite, c'est pierre de couleur noire entremêlée de veines rouges.
- En parlant de l'eau.
Non trobaras aigua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat.
(chap. No trobarás aigua ni veta de humitat : remull.)
Tu ne trouveras eau ni veine d'humidité.
CAT. ESP. Vena. PORT. Vea, veia. IT. Vena. (chap. Vena, venes; veta d'aigua, vetes d'or a la mina María Dolores de Beseit. Vore la entrada de les bragues del Primark.)

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

2. Veneta, s. f. dim., petite veine.
Per mieg de la camba davan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par milieu de la jambe devant il a une petite veine plus grande que les autres veines ne sont.
(chap. Veneta, venetes, com les que té Ignacio Sorolla Vidal a la sigala o les que li van petá a Manuel Riu Fillat al servell, per naixó está tan perjudicat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

3. Venal, adj., veineux.
Mos mals
Que de plorar rendon mos huels venals.
Cadenet: Ab leyal.
Mes maux qui de pleurer rendent mes yeux veineux.
ESP. Venal. (chap. Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.)

Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.

domingo, 23 de agosto de 2026

Us, Hus, Ueis, Uis, Ussol, Usarn, Uzar, Usclar, Utero, Util, Utilment, Uva, Uvea, Uvenc

Us, Hus, Ueis, Uis, s. m, lat. ostium, huis, porte, issue.
Marcabrus
Dis que l' us
Non es clus.
Marcabrus: Estornelh cuelh.
Marcabrus dit que l'huis n'est pas clos.
Fet la dompna apparelhar lo lieg d' els dos prop l' uis de sa chambra.
V. de Guillaume de Cabestaing.
La dame fit préparer le lit d'eux deux proche la porte de sa chambre.
E 'ls huels ronsiei denan l' ueis del moli.
P. Durand: Mi dons.
Et les yeux je lançai devant la porte du moulin.
ANC. FR. Tel kuide de l'ostel issir
Ki à l'us ne poet avenir.
Roman de Rou, v. 10034.
Où le Nil se précipite
Dedans la mer par sept huys.
Œuvres de Du Bellay, fol. 198.
IT. Uscio. (chap. Ullal, ullals; naiximén de aigua; eixida; ull, ulls, com Ulldecona, Ulldemó.)

Ullals, Fenellasa, Fenellassa, Fenellosa, Beceite, Beseit, Parrizal, Parrissal

2. Ussol, s. m., huis, issue.
Vecvos que vengro al ussol. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Voilà qu'ils vinrent à l'issue.
ANC. FR. Quida close fust par l'uisole.
Roman du Renart, t. II, p. 101.

Usarn, Uzar, s. m., isard (ou izard, Rupicapra pyrenaica), sorte de chèvre sauvage.
Uzars et cabirols.
En salvagginas, quals so usarns, bubalis o bizons.
Eluc. de las propr., fol. 127 et 166.
Isards et chevreuils.
En sauvagines, telles que sont isards, buffles ou bisons.
CAT. Isart. (ESP. Rebeco)

Usarn, Uzar, s. m., isard (ou izard, Rupicapra pyrenaica), sorte de chèvre sauvage.


 
Usclar, v., griller, rissoler, brûler.
Totas res usclaria. Brev. d'amor, fol. 38.
Toutes choses il grillerait.
Usclet si can vi lo soleyl.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 4.
Se brûla quand vit le soleil.
Fig. Totas las obras que son en el usclaran. Trad. de la 2° Épître de S. Pierre.
Toutes les oeuvres qui sont en lui brûleront.
Part. pas. Mot usclat pel soleh. Eluc. de las propr., fol. 168.
Moult brûlé par le soleil.

Utero, s. m., lat. uterus, utérus, ventre.
Senher qu' estorses Sidrac
De la flama...
Et Jonas ab utero.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera. Var.
Seigneur qui arrachâtes Sidrac de la flamme... et Jonas du ventre.
CAT. ESP. (Útero) PORT. IT. Utero. (chap. Útero, úteros; ventre, ventres; pancha, panches.)

Util, adj., lat. utilis, utile.
S' ieu avia un ser fort util.
Aquela messios non m' es utils.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Si j'avais un serf fort utile.
Cette dépense ne m'est pas utile.
- Terme de pratique.
Aquel de cui servs el fo, n' es tengutz enfra un an util.
Trad. du Code de Justinien, fol. 27.
Celui de qui il fut serf, en est tenu pendant un an utile.
ANC. FR.
Somme, il sont si utils et propres à l'usage.
N'estant moins util d'y aviser.
Ph. Hegemon, p. 9 et 25.
CAT. ESP. (útil) PORT. Util. IT. Utile. (chap. Útil, utils.)

2. Utilment, adv., utilement.
Tot aco que el i metra utilment. Trad. du Code de Justinien, fol. 7.
Tout ce qu'il y dépensera utilement.
CAT. Utilment. ESP. (útilmente) PORT. IT. Utilmente. (chap. útilmen.)

3. Utilitat, s. f., lat. utilitatem, utilité, profit, avantage.
Si ela fo bastida a gran utilitat.
Pot hom demandar los frugz de la causa e las utilitatz.
Trad. du Code de Justinien, fol. 7 et 22.
Si elle fut bâtie avec grande utilité.
On peut demander les fruits de la chose et les profits.
CAT. Utilitat. ESP. Utilidad. PORT. Utilidade. IT. Utilità, utilitate, utilitade.
(chap. Utilidat, utilidats; profit, profits.)

4. Inutil, adj., lat. inutilis, inutile.
Si naysho rams d' autras partidas que dels uelhs de la vit,... so bortz et inutils. 
Eluc. de las propr., fol. 225.
Si naissent des rameaux d'autres parties que des yeux de la vigne,... ils sont parasites et inutiles.
CAT. ESP. (inútil) PORT. Inutil. IT. Inutile. (chap. Inútil, inutils com los ascumites.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

Uva, s. f., lat. uva, raisin, grappe.
Figas,... uvas, amandolas. Doctrine des Vaudois.
(chap. Figues,... raíms, ameles o armeles.)
Figues,... raisins, amandes.
Diferencia entre uva et razim.
Eluc. de las propr., fol. 226.
Différence entre grappe et raisin.
ESP. PORT. IT. Uva. (chap. Gra de raím, raíms.)

raím, va, racimo, carroll, vins

2. Uvea, s. f., uvée, la troisième tunique de l'oeil.
La tela dita uvea, que pren aytal nom, quar en color semla uva o gra de razim negre. Eluc. de las propr., fol. 37.
La toile dite uvée, qui prend pareil nom, parce qu'en couleur elle ressemble à grappe ou grain de raisin noir.
Disruptio en la tunica uvea. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Rupture en la tunique uvée.
ESP. (Úvea) PORT. IT. Uvea. (chap. úvea, úvees : un dels telets del ull.)

John Steinbeck, La Perla,chapurriau, perles, ostres

3. Uvenc, adj., couleur de raisin.
D' humor negra, uvenca. Eluc. de las propr., fol. 265.
D'humeur noire, couleur de raisin.

domingo, 21 de junio de 2026

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.
Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.
(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)
B. Calvo: Un nou sirventes.
Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.
Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.
(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)
Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.
Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.
Hist. de la Bible en prov., fol. 46.
César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.
CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.
Totas las noras prezic
Que son ni que seran,
Que s gardon del fals abric
Que las sogras fan.
Raimond de la Tour: A totz maritz.
Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.
En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.
Dans l'hôtel fut la belle-mère.
CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.
Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.
Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.
(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)
CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.
Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.
Par l'examen des rôles de notre chancellerie.
CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.
(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.
Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.
(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)
Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.
CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 
IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Menos brossa.

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 
suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.
Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.
La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.
Marcabrus: Auiatz de.
Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.
Loc. De so que er reptatz
No l' ai' om suspicios.
G. Riquier: Tant petit.
De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.
Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.
Si son mari a soupçon en cette personne.
- Espoir, attente.
No vuelh sia mieus Doais
Ses la sospeysso de Cambrais.
Bertrand de Born: Al dous nou.
Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.
Loc. Dic vos que no m camjaria,
A la belha sospeisso,
Per nulh autr' oc vostre no.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.
Pus mes m' avetz en sospeysso.
G. Figueiras: Pel joy del.
Puisque mis vous m'avez en attente.
ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.
IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.
(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.
Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.
Que nous en fussions incessamment en suspicion.
Aissi s poira de sospiecha gitar.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Ainsi il se pourrait de doute sortir.
CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.
Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.
(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)
Soupçonneux ni ingrat.
Sa leys sospeichoza.
(chap. Sa ley sospechosa.)
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
Sa loi défiante.
CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 
IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.
Non degra anar sospechan.
(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)
B. Zorgi: L' autr' ier.
Ne devrait pas aller soupçonnant.
Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.
(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)
L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.
CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.
Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.
(chap. Transparensia y perspicuidat.)
Transparence et perspicuité.
CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.
Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.
(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)
Caverne, c'est fosse dessous terre.
ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.
(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

Desperten onso pardo hivernán cova dona Beseit

2. Speluncal, adj., caverneux.
Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.
Une maison naturelle et caverneuse.
(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

parrissal parrizal Beceite Beseit cova del aire cova de l´aire

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.
Substantiv.
Per que m platz lo lauzars e lo splandres.
Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.
C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.
ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.
Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.
(chap. Esplendó... naix de llum.)
Splendeur... naît de lumière.
CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.
De fin aur c' om ve resplandir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De fin or qu'on voit resplendir.
Cum resplan roz' en rozier.
(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)
Pierre d'Auvergne: L' airs clars.
Comme brille rose sur rosier.
Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.
Giraud de Borneil: Ar ai gran.
Vers là où je vis resplendir sa beauté.
Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,
Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.
A. Daniel: Ar vei vermeils.
Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.
Part. prés. Am mot gran resplendor...
Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.
Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.
Fig. Regina doussa, resplendens.
(chap. Reina dolsa, resplandén.)
Pons de Capdueil: En honor.
Reine douce, resplendissante.
ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.
Monstrelet, t. 1, fol. 99.
CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.
Le palais brille tout de la grande clarté.
Per la sobriera resplendor,
Non ausa intrar de paor.
Trad. d'un Évang. apocr.
Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.
Fig. Quant elha m parla ni m ve,
Mi sal al cor la resplandors
Dels sieus huelhs.
Folquet de Marseille: Ab pauc.
Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.
CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)


5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.
Clardatz de jorn tol resplandensa
A la luna, o negra noitz l' agensa.
T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.
Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.
ANC. FR.
Et par si claire et grant resplendissance.
Cl. Marot, t. IV, p. 66.
IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.
Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.
Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.
(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.
Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.
Sembla un resplendissement.
IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.
Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.
Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.
(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.
Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.
(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)
Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.
A confortar l' auzidor,
Es l' esquila bona e fina,
Qu' om nomna ceba marina.
Brev. d'amor, fol. 50.
A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.
CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.
Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.
Eluc. de las propr., fol. 281.
Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.
(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

statera rormāna, romana, balansa, báscula