5. Vendedor, adj., vendable, propre à être vendu.
11. Revendre, v., lat. revendere, revendre, brocanter, vendre.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Pleonasme, s. m., lat. pleonasmus, pléonasme.
Vol dire pleonasmes aytan cum sobrehabondansa e sobrefluitatz de dictio e de paraula. Leys d'amors, fol. 106.
Pléonasme veut dire autant comme surabondance et superfluité de mot et de parole.
CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Pleonasmo.
Pleurezis, s. f., lat. pleuresis, pleurésie.
Apostema apelada pleurezis. Eluc. de las propr., fol. 50.
Apostème appelé pleurésie.
En la malautia de pleuresi. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Dans la maladie de pleurésie.
(ESP. Chap. Pleuritis: inflamassió de la pleura.)
2. Plevezi, s. m., lat. pleuritis, pleurésie.
De febre e de plevezi. V. de S. Alexis.
De fièvre et de pleurésie.
3. Pleurezia, s. f., pleurésie.
Val specialment contra pleurezia. Eluc. de las propr., fol. 211.
Vaut spécialement contre pleurésie.
CAT. Pleuresia. ESP. Pleuresía. IT. Pleurisia.
(chap. Pleuresía o pleuressía.)
4. Pleuretic, adj., lat. pleuriticus, pleurétique, de pleurésie.
En cauzas reumaticas, pleureticas. Eluc. de las propr., fol. 86.
En causes de rhumes, de pleurésie.
CAT. Pleuretic. ESP. (pleurético) PORT. Pleuretico.
(chap. Pleurétic, pleuretics, pleurética, pleurétiques.)
Plevir, Plivir, v., promettre, garantir, engager.
Hom era crezutz ses sagramen,
Ab sol la fe, si la volgues plevir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Homme était cru sans serment, seulement avec la foi, s'il voulait la promettre.
Ieu vos plevisc e us afi
Que vostre soi endomenjatz.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Je vous garantis et vous assure que je suis votre tenancier.
Subst. Si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos.
Pierre de Barjac: Tot francamen.
Si le jurer et le promettre de nous deux.
Part. prés. Revendedor, obrier e menestral
Iran a Dieu, si lor o vol sofrir,
Ab car vendre et ab pliven mentir.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeurs, ouvriers et manœuvres iront à Dieu, s'il veut le leur permettre, avec vendre cher et avec garantissant mentir.
Part. pas. Vostr' om sui juratz e plevitz.
B. de Ventadour: Pels dols chan.
Je suis votre homme juré et engagé.
Ricx hom, que per aver traire,
Sec torneyamen plevitz,
Per penre sos vasvassors,
Non l' es honors.
Bertrand de Born: Pus lo gens.
Homme puissant qui, pour acquérir richesse, suit les tournois promis, afin de surprendre ses vavasseurs, ce ne lui est pas honneur.
ANC. FR. Chescun l' a par sa main è plévie è jurée.
Roman de Rou, v. 2702.
Ce vos plevis, puis entrerons.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 359.
Li frères lor jurèrent e lor fei lor plévirent
Ke jà ne lor fauldront è cil altretel firent.
Roman de Rou, v. 813.
2. Pliu, s. m., garantie, promesse, engagement.
Loc. En aquest cinc, senz pliu,
Nais proeza e reviu.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Dans ces cinq, sans engagement (en toute liberté), naît prouesse et s'avive.
3. Plevensa, Plivensa, s. f., promesse, garantie, confiance.
Mas en so n' ai plevensa.
Aimeri de Bellinoy: Era m destreing.
Mais en cela j'en ai garantie.
Vostr' amor fug e desvoill,
Qu' ieu non ai plivensa.
Lantelm: Lanfranc.
Votre amour je fuis et dédaigne, vu que je n' ai pas garantie.
On avion lur plevensa.
P. Vidal: Pus tornatz.
Où ils avaient leur confiance.
4. Plevi, Plevit, s. m., garantie, promesse, serment.
No m' aten plevi ni covinenza.
P. Vidal: S' ieu fos.
Ne me tient serment ni promesse.
Ab cui el ven el camp e ses plevitz.
(Ralmens) Ralmenz Bistors: Aissi col fort.
Avec qui il vint au champ et sans garantie.
ANC. FR. Car moi, por vostre garison
Poes, dist-il, metre en prison
Por plévines ou por ostages. Roman de la Rose, v. 8123.
5. Plevizo, s. f., assurance, promesse.
Tuit l' autre baro
Que m feron pleviso.
Bertrand de Born: Ges no.
Tous les autres barons qui me firent promesse.
Pliades, s. f. pl., lat. pleiades, pléiades.
Part los planetas sobredig
Trobam ...
... Arturus et Orio
E cap e coa de drago,
Dalfis, signes e bootes
E sageta e pliades.
Brev. d'amor, fol. 37.
Par delà les planètes susdites nous trouvons.... Arture et Orion et tête et queue de dragon, dauphin, cygne et bouvier et sagette et pléiades.
Las stelas ditas pliades. Eluc. de las propr., fol. 110.
Les étoiles dites pléiades.
CAT. Pleiades. ESP. (chap) Pléyades. PORT. Pleiadas. IT. Pliade.
Plom, s. m., lat. plombus, plomb.
Ilh son pus pezan que plom.
Pierre de la Mula: De joglar.
Ils sont plus pesants que plomb.
Ai lo plom e l' estanh recrezut,
E per fin aur mon argent cambiat.
G. Adhemar: Non pot esser.
J'ai le plomb et l'étain dédaigné, et pour fin or mon argent changé.
Loc. Tot o mena a plom et a livell et a drecha linha. V. et Vert., fol. 59.
Il le mène tout à plomb et à niveau et à droite ligne.
Loc. fig. Non avia cor de plom,
Sec e malvat, mas fi e bo.
R. Vidal de Bezaudun: En aquel.
N' avait point coeur de plomb, sec et méchant, mais fidèle et bon.
ANC. FR. Et y appliquent toutes choses avec le plomb et la règle de la raison. Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. II, p. 249.
CAT. Plom. ESP. Plomo. PORT. Chumbo. IT. Piombo. (chap. Plom, ploms.)
2. Plumbenc, adj., plombé, couleur de plomb.
Han estranha color, cara plumbenca.
De cara falbela et en color plumbenca.
Eluc. de las propr., fol. 100 et 101.
Ont étrange couleur, face plombée.
De face blême et en couleur plombée.
(chap. Plomís, del coló del plom, plomisos, plomisa, plomises.)
3. Plombar, v., lat. plumbare, plomber, garnir de plomb.
Elh daurara so que mantha gens plomba.
(chap. Ell dorará lo que molta gen plome : cubrix de plom.)
Guillaume de Durfort: Quar say.
Il dorera ce que mainte gent plombe.
Loc. fig. En Oc e No conois qu' un datz mi plomba.
Bertrand de Born: Non estarai.
Je connais que le seigneur Oui et Non me plombe un dé.
- Par extens. Plonger, pêcher, jeter le plomb.
Quo 'l pescaire que plomba
En la mar, e pren ab l' esca
Lo peisson que sauta.
E. Cairels: Era non vey.
Comme le pêcheur qui jette plomb en la mer, et prend avec l'appât le poisson qui saute.
Part. pas. Ab un datz
Menut plombatz
Nos a trichatz.
P. Vidal: Tan me.
Avec un dé plombé menu nous a trichés.
Ab sagetas plombadas. Eluc. de las propr., fol. 202.
Avec flèches plombées.
CAT. ESP. Plomar. PORT. Chumbar. IT. Piombare.
(chap. Plomá: plomo, plomes, plome, plomem o plomam, ploméu o plomáu, plomen; plomat, plomats, plomada, plomades.
Plomada, plomades : plom lligat a un cordell pera trassá la línia recta vertical. Plom pera peixcá, com lo que fée aná lo agüelo de la novela de Ernest Hemingway, lo agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí.)
Plorar, v., lat. plorare, pleurer, gémir, lamenter, larmoyer.
A totz dic a prezensa
Qu' il no 'l ploraria.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
S' il mourait à tous elle dit publiquement qu'elle ne le pleurerait pas.
Las lagremas que Jhesu Crist ploret. V. et Vert., fol. 36.
Les larmes que Jésus-Christ pleura.
Ieu chant que deuria plorar
D' ira d' amor que m fai languir.
B. de Ventadour: En abril.
Je chante (alors) que je devrais pleurer de chagrin d'amour qui me fait languir.
Quant lo vi, elh se pres a plorar. Philomena.
Quand il le vit, il se prit à pleurer.
Adoncs se ploret lo rei de so filh. V. de Bertrand de Born.
Alors le roi se lamenta sur son fils.
Fig. El cors m' art e dels hueil plor...,
Eissamens com fa la vertz leigna
Qu' al fuoc arden
Plora soven.
G. Faidit: Lonratz (L' onratz) jauzens.
Le corps me brûle et des yeux je pleure..., également comme fait le bois vert qui au feu ardent pleure souvent.
Subst. Mais val d' amor, si non es angoissos,
Un belh plorar no fan quatorze ris.
B. de Ventadour: Bels Monruels.
Davantage vaut un beau pleurer d'amour, s'il n'est pas angoisseux, que ne font quatorze ris.
ANC. FR. Par les oilz fere assez plorer.
Mainte chaude lerme plorer
I fist, quant ele s' en ala.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 78 et 89.
Là véissiez mainte lerme plorer. Villehardouin, p. 152.
Sire, jo plur pur nostre amur. Marie de France, t. 1, p. 128.
Nous plorions jour et nuict Jérusalem destruite. Bertaut, p. 24.
CAT. Plorar. ESP. Llorar. PORT. Chorar. IT. Plorare.
(chap. Plorá: ploro, plores, plore, plorem o ploram, ploréu o ploráu, ploren; plorat, plorats, plorada, plorades.)
2. Plor, s. m., lat. ploratus, pleur, gémissement, larme.
Ve nicx qu' an afilatz lurs becx,
E 'ls pros cortes adreg fan plors e gems,
Quar pretz es mortz.
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Je vois sots qui ont affilé leurs becs, et les preux courtois francs font pleurs et gémissements, parce que mérite est mort.
Anc non ayc joi que no m costes un plor.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
Oncques je n'eus joie qui ne me coûtât un pleur.
Aquel chaitius, cui tu o as tolt, plora, e Dieus aus son plor.
Trad. de Bède, fol. 83.
Ce malheureux, à qui tu l' as ôté, gémit, et Dieu entend son gémissement.
ANC. FR. Dunc crust li dols, dunc li crust plors. Roman de Rou, v. 15229.
Mais lessiés ester vostre plor. Roman de la Rose, v. 16513.
Le grant pleur que ilz menoient devant leur fut, par leur venue, tourné en joye. Roman de Giron-le-Courtois, fol. 82.
Mi plor, mes larmes, mi désir.
Roman de Parthonopex de Blois. Not. des Mss., t. IX, p. 47.
ESP. Lloro. PORT. Choro. ANC. IT. Ploro. (chap. Plo, plos; plorera, ploreres; ploramiques catalanista com Carlos Rallo Badet.)
3. Ploramen, s. m., affliction, désolation.
Es de gens menudas lo dol e ploramens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Est pour les petites gens le deuil et affliction.
ANC. FR. Duel i ot grans et ploremens.
Vie de J.-C. Carpentier, t. III, col. 322.
(chap. Ploramenta, ploramentes.)
4. Plorador, s. m., lat. plorator, pleureur.
Li falliran plorador.
P. Cardinal: D'Esteve.
Lui manqueront les pleureurs.
CAT. Plorador. ESP. Llorador (plañidero). PORT. Chorador.
(chap. Ploradó, ploradós, ploradora, ploradores.)
5. Ploros, adj., éploré, désolé.
Deu esser totz lo pobles ploros.
G. Riquier: Ples ne.
Doit être tout le peuple éploré.
Tot ploros, la levet d' aqui. Passio de Maria.
Tout éploré, it la leva de là.
Plorosa e cays en desperatio. Carya Magalon., p. 14.
Éplorée et quasi en désespération.
ANC. FR. Que pensis e ploros esteit. 2e Trad. du Chastoiement, cont. 13.
Ne mais por vous
N' averai jà iex plorous.
Romancero français, fol. 89.
Sans estre murmurans ni pleureus ni plaintifs.
La Boderie, Hymnes eccl., fol. 75.
CAT. Ploros. ESP. Lloroso. PORT. Choroso.
(chap. Plorós, plorosos, plorosa, ploroses.)
6. Plorios, adj., douloureux, désolant, déplorable.
Abiz vils e plorios. Trad. de Bède, fol. 50.
Abîme abject et déplorable.
7. Plorilvoment (plorivolment), adj., lamentablement.
Plora plorilvoment. Doctrine des Vaudois.
Pleure lamentablement.
Plovilar, v., plonger.
Tro lai on lo soleils plovil.
A. Daniel: Lancan son.
Jusque là où le soleil plonge.
Milsoldor, Milsoudor, adj., milsoudor.
Cette expression s'appliqua aux chevaux qui servaient dans les batailles et qui, en raison de leur beauté ou de leur vigueur, étaient estimés à mille sous d'or.
Ieu ai vist caval milsoldor
A pretz de trenta sols tornar.
T. d' Esperdut et de Pons de Montlaur: Seigner Pons.
J'ai vu cheval milsoudor passer au prix de trente sous.
Garniscan lor cors e 'l caval milsoldor. Guillaume de Tudela.
Qu'ils équipent leur corps et le cheval milsoudor.
Subst. En los mortals estors
On Karle de sas mans trenquet tants milsoudors. V. de S. Honorat.
Dans les combats mortels où Charles de ses mains abattit tant de milsoudors.
ANC. FR. Armés desus le milsoudor.
B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 106.
Et le fiert tel cop del tabor
Qu'il l'abat jus del missoudor.
Roman du Renart, t. III, p. 225.
(chap. Caball que valíe mil sols o sous d'or; classe de moneda : solidos : sueldos.)
Mina, s. f., lat. mina, mine, sorte de mesure de capacité.
Una mina de fromen. Cartulaire du Bugue, fol. 25.
Une mine de froment.
2. Minada, s. f., émine, mesure de superficie.
Det una minada de terra. Cartulaire du Bugue, fol. 26.
Donna une émine de terre.
3. Menal, s. m., minel, mesure de capacité.
Cel que vin vendon a taverna, aion sestairal e menal, cartal e mietz cartal.
Cout. d'Alais. Arch. du Roy., sect. hist., K. 867.
Ceux qui vendent du vin en taverne, qu'ils aient sesterot et minel, quartaut et demi-quartaut.
4. Emina, s. f., émine, mesure de capacité et de superficie.
Quals en ac un sestier, quais una emina.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 7.
Quel en eût un setier, quel une émine.
1 emina de civada. Tit. du XIIe siècle, Arch. du Roy., J. 322.
Une émine d'avoine.
III eminas de terra a Pueg Marti.
Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 317.
Trois émines de terre à Puy-Martin.
ANC. ESP. Emina.
5. Eminada, s. f., éminée, mesure de superficie.
Tres eminadas de terra. Tit. de 1238. Arch. du Roy., J. 388.
Trois éminées de terre.
Doas sestairadas et eminada.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Deux seterées et éminée.
6. Eminal, s. f., émine, mesure de capacité.
Ieu adrechurarai... las eminals, las cartals.
Cartulaire de Montpellier, fol. 146.
Je réglerai... les émines, les quartants.
Mina, Mena, s. f., mine, minière.
Lato, coire, plom issamen,
So es a saber lor minas.
Brev. d'amor, fol. 39.
Laiton, cuivre, plomb également, c'est à savoir leurs mines.
Las menas de la terra solphroza. V. et Vert., Gloss. occit., p. 199.
Les minières de la terre sulfureuse.
CAT. ESP. PORT. IT. Mina. (chap. Mina, mines.)
2. Minar, v., miner, creuser.
Fetz minar una tor.
Coma si volguesso minar sos terra.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 165 et 185.
Fit miner une tour.
Comme s'ils voulussent miner sous terre.
Fig. Pren son pic e sa pala, e acomensa a foyre et a minar et a cavar son cor. V. et Vert., fol. 41.
Prend son pic et sa pelle, et commence à fouir et à miner et à caver son coeur.
Part. pas. Cant ha son cor minat e perfiechamen be examinat.
V. et Vert., fol. 42.
Quand il a miné son coeur et parfaitement bien examiné.
CAT. ESP. PORT. Minar. IT. Minare. (chap. Miná: mino, mines, mine, minem o minam, minéu o mináu, minen; minat, minats, minada, minades.)
3. Mener, Menier, s. m., mine, minière.
Els meners del argent son... nostres.
Tit. de 1166. Hist. de Lang., t. II, pr., col. 116.
Les mines de l'argent sont... nôtres.
Menier novell o viell desamparat.
Règle sur les mines d'Hierle, Hist. de Nîmes, t. I, pr., p. 72.
Minière nouvelle ou vieille délaissée.
ANC. CAT. Miner.
4. Menera, Meniera, s. f., lat. minera, minière, mine.
Meneras d' aur.
Menieras de coyre.
Eluc. de las propr., fol. 176 et 267.
Minières d'or.
Minières de cuivre.
(chap. Mines d' or. Mines de cobre.)
Coven donx qu' el haia menieras
D' aur o d' argen.
Leys d'amors, fol. 39.
Il convient donc qu'il ait mines d'or ou d'argent.
ANC. ESP. Minera. PORT. Mineira.
5. Mineral, Meneral, adj., minéral.
Causas minerals, cum so metalhs.
Aquel qui es meneral es plus resplendent.
Eluc. de las propr., fol. 156 et 187.
Choses minérales, comme sont métaux.
Celui qui est minéral est plus resplendissant.
CAT. ESP. PORT. Mineral. IT. Minerale. (chap. Mineral, minerals.)
6. Minerant, adj., minéral.
Las autras peyras minerantz. Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Les autres pierres minérales.
Mini, s. m., lat. minium, minium, vermillon.
Mini es color roia. Eluc. de las propr., fol. 267.
(chap. Lo mini es coló roch. Lo coló ere antigamén a vegades femenino: la coló roija.)
Le minium est couleur rouge.
2. Minio, Mino, s. m., minium, vermillon.
Minio o mino, color es citrina o vermeilla, declinant a rog, resplendent cum foc. Eluc. de las propr., fol. 266.
Le minium ou vermillon, est couleur citrine ou vermeille, inclinant à rouge, resplendissant comme feu.
ESP. PORT. IT. Minio.
3. Mine, adj., de minium.
De color minea. Eluc. de las propr., fol. 266.
De couleur de minium.
Ministrar, Menestrar, v., lat. ministrare, administrer, régir.
Mal avia ministrat sos bens e sa rictat. V. de S. Honorat.
Avait mal administré ses biens et sa richesse.
- Servir.
Motas donas issamen
Que l' avian seguitz longamen
De Galilea ministran.
Passio de Maria.
Beaucoup de dames également qui l'avaient suivi longtemps de Galilée en servant.
- Secourir, porter secours.
Car non a de que menestrar
Si com a costuma de far.
V. de S. Honorat.
Car il n' a pas de quoi secourir ainsi comme il a coutume de faire.
Poirian ministrar... plus facilament a la lor familia. Doctrine des Vaudois.
Pourraient porter secours... plus facilement à la leur famille.
- Exhaler, produire, fournir.
Sa lengua menestra fuoc ades. Trad. de Bède, fol. 77.
Sa langue produit du feu sans cesse.
- Donner.
No s deu ministrar ab la decoctio.
Clisteri ministrar.
Eluc. de las propr., fol. 194 et 81.
Ne doit pas s'administrer avec la décoction.
Administrer clystère.
Part. prés. Nervis ministrans a las ditas V virtutz sensitivas.
Eluc. de las propr., fol. 18.
Nerfs servant auxdites cinq vertus sensitives.
Part. pas. Degudament ministrada, val a diversas malautias.
(chap. Degudamen administrada, val per a diverses enfermedats.)
Eluc. de las propr., fol. 207.
Convenablement administrée, elle vaut pour diverses maladies.
ANC. FR. Auquel saint Jean ministra le baptesme.
Foucqué, V. de J.-C, p. 288.
Depuis le temps qu' icy je ministre à son très sacré oracle.
Rabelais, liv. V, ch. 44.
Il meismes menistra iluec par longtemps as malades moult dévotement.
Chronique de Cambrai.
ANC. CAT. ESP. PORT. Ministrar. IT. Ministrare.
(chap. Ministrá : administrá: administro, administres, administre, administrem o administram, administréu o administráu, administren; administrat, administrats, administrada, administrades.)
2. Ministre, Menistre, s. m., lat. ministrum, ministre, serviteur.
Far honor e reverencia a Dieu et a ssos menistres. V. et Vert., fol. 89.
Faire honneur et révérence à Dieu et à ses ministres.
- En parlant des soins qu'on donnait à un oiseau de proie.
Rei o comte vol per ministre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Roi ou comte il veut pour serviteur.
- Exécuteur des hautes-Œuvres, bourreau, sergent.
Manda sos ministres tortors. Guillaume de Tudela.
(chap. Envie a sons ministres torturadós; mane a los seus ministres.)
Mande ses ministres tortureurs.
Quan li ministre viron la donna colorada
Que cresian morta. V. de S. Honorat.
(chap. Cuan los ministres van vore la dona colorada que creíen (que estabe) morta.)
Quand les bourreaux virent colorée la dame qu'ils croyaient morte.
CAT. Ministre. ESP. PORT. IT. Ministro.
(chap. Ministre, ministres.)
3. Ministra, s. f., lat. ministra, servante, exécutrice, entremetteuse.
Virtut generativa es ministra de general conservacio.
Generacio de la qual es ministra.
Eluc. de las propr., fol. 14 et 19.
Vertu générative est exécutrice de conservation générale.
La génération de laquelle elle est entremetteuse.
ESP. PORT. Ministra. (chap. ministra, ministres.)
4. Ministeri s. m., lat. ministerium, ministère.
Ministeri especial es de... istruir nos. Eluc. de las propr., fol. 10.
(chap. Ministeri espessial es de... instruí mos o instruímos.)
Le ministère spécial est de... nous instruire.
CAT. Ministeri. ESP. PORT. Ministerio. IT. Ministerio, ministero.
(chap. Ministeri, ministeris.)
5. Ministratio, Menistration, s. f., lat. administrationem, administration. Coma lurs officials se porton en lurs officis et en tota lur ministratio.
V. et Vert., fol. 76.
Comme leurs officiers se comportent dans leurs offices et dans toute leur administration.
- Terme d'église.
Menistration de... sacramens. Doctrine des Vaudois.
Administration de... sacrements.
IT. Ministrazione. (ESP. Administración. Chap. Administrassió, administrassions.)
6. Ministrador, s. m., administrateur, serviteur.
Que fosson gardas e ministradors.
(chap. Que foren guardes o guardians y administradós.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 11.
Qu'ils fussent gardiens et administrateurs.
ANC. FR.
Car qui voudra estre grand par sus tous,
Le plus petit de tous vous se fera,
E plus subject ministrateur sera.
Foucqué, V. de J.-C, p. 357.
ESP. Ministrador (administrador). IT. Ministratore.
(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)
7. Ministratiu, adj., servant, fournisseur, productif.
Nas... al esperit animal ministratiu.
Es ministrativa de talent.
Eluc. de las propr., fol. 40 et 14.
Le nez... servant à l'esprit animal.
Est productive de désir.
8. Menestral, s. m., artisan.
Revendedor, obrier e menestral.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
Revendeur, ouvrier et artisan.
Borzes e mercadiers
E menestral aprop.
G. Riquier: Pus Dieus.
Bourgeois et marchands et artisans après.
CAT. ESP. Menestral. (chap. Menestral, menestrals; artessano o artessá, artessanos o artessans, artessana, artessanes; obré, obrés, obrera, obreres, que treballe en les mans.)
9. Menestairal, s. m., ouvrier, artisan.
Ell fay obras corporals, coma fan los laboradors e los brassiers e los menestayrals. V. et Vert., fol. 34.
Il fait Œuvres corporelles, comme font les laboureurs et les manouvriers et les artisans.
Son tuch tota via
Per ver menestairal.
G. Riquier: Pus Dieus.
Sont tous toujours vraiment ouvriers.
10. Menestier, s. m., ministère, emploi, métier.
Es cascus apelatz
E cadaus nomnatz
Dels menestiers per si.
De cels dels menestiers,
Vos dic qu' e general
Son tug menestairal
Apelat.
G. Riquier: Pus Dieus.
Des métiers chacun est appelé et chacun nommé par soi.
De ceux des métiers, je vous dis qu'en général ils sont tous appelés ouvriers.
ESP. Menester. (chap. Menesté, menestés; que fa falta, que se té que fé aná. Es menesté que faigam aixó antes o abans de fes nit.)
11. Mestier, Mester, Meisteir, s. m., métier, état, office, emploi, ministère, besoin.
Son paubre gazanh que ac drechurier
De cozer, de filar de son mestier.
Roman de Gérard de Rossillon, fol. 111.
Son pauvre profit qu'elle eut légitime à coudre, à filer de son métier.
Comtarai totz mos mestiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je compterai tous mes métiers.
Mos mestiers es qu' ieu dey lauzar los pros.
Granet: comte Karle.
Mon métier c'est que je dois louer les preux.
Chantars et esser joios
Es dreitz mestiers dels amoros.
B. Calvo: Enquer.
Chanter et être joyeux est droit métier des amoureux.
Selh que plus volia mantener
Solatz, domney, largueza ab cor verai...,
E 'ls bons mestiers totz ses menhs e ses mai.
Aimeri de Peguilain: Era par ben.
Celui qui plus voulait maintenir soulas, courtoisie, largesse avec coeur franc..., et tous les bons offices sans moins et sans plus.
- Corporation d'ouvriers.
Los mestiers portavon am se los VI penos de las escalas.
Carya Magal., p. 8.
Les métiers portaient avec eux les six pennons des compagnies.
- Qualité, mérite.
Fig. Car a totz los mestiers
Que lunh pros cavayers
Aia mestier ab si.
Amanieu des Escas: El temps.
Car il a tous les mérites dont un preux chevalier ait besoin en lui.
Amors a tant de bos mestiers,
Qu' a totz fai benestans socor.
Raimond de Miraval: D'amor son.
L'amour a tant de bonnes qualités, qu'à tous il fait secours convenable.
- Besoin.
Quascus si deu de son mestier formir.
B. de Ventadour: Ab joi mov.
Chacun se doit satisfaire de son besoin.
Loc. Ben ai so que m' es mestier.
Hugues de Saint-Cyr: Seigner coms.
J'ai bien ce qui m'est nécessaire.
Mestiers es uzar del glazi de drechura. V. et Vert., fol. 57.
Il est nécessaire d'user du glaive de droiture.
Bella domna, vostre socors
M' agra mestier, s'a vos plagues.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Belle dame, votre secours me serait nécessaire, s'il vous plaisait.
Lur fassam lo be que lur poyrem far, si an mestier de nos.
V. et Vert., fol. 44.
Que nous leur fassions le bien que nous leur pourrons faire, s'ils ont besoin de nous.
ANC. FR. Et il dient ke tuit sunt prest
D'aler od li, se mestier est.
Roman de Rou, v. 11161.
Que s'en venist pur lui aider,
Kar mut en aveit grant mester.
Marie de France, t. 1, p. 440.
ANC. CAT. ANC. ESP. PORT. Mester. IT. Mestiere. (chap. Menesté. Lo antic mester de cleressía y lo de juglaría.)
12. Administrar, Aministrar, Amenistrar, v., lat. administrare, administrer, gouverner.
Enquara las deia el gardar e aministrar curiosament.
Trad. du Code de Justinien, fol. 73.
Encore qu'il doive les garder et administrer soigneusement.
- Aider, secourir, fournir, servir.
Dieus amenistrara cell que a adordenat. V. de S. Honorat.
Dieu aidera celui qu'il a ordonné.
San Esperit... us aministrara e us inspirara totas aquestas causas.
(chap. Lo Espíritu San... tos administrará y tos inspirará totes estes coses.)
Fragment de trad. de la Passion.
Le Saint-Esprit... vous administrera et vous inspirera toutes ces choses.
Fig. Charitatz aministra lo be que non poders tol. Trad. de Bède, fol. 20.
Charité fournit le bien que non pouvoir ôte.
Qual que sia que a me aura aministrat, mon paire lo honorificara.
(chap. Consevol (cual que sigue) que a mí haurá administrat, mon pare lo honorificará.)
Fragment de trad. de la Passion.
Quel qui soit qui m'aura servi, mon père lui rendra honneur.
- Terme d'église.
Los capellas lo tracton, e lo aministron a nos autres.
V. et Vert., fol. 96.
Les chapelains le touchent, et l' administrent à nous autres.
- Rendre.
Administrar justicia a un cascun. Statuts de Provence. Julien, t. I, p. 90.
(chap. Administrá justissia a cadaú.)
Administrer justice à un chacun.
Part. pas. Un sai que m par
Trop be aministratz
De far rix fagz prezatz.
Giraud de Borneil: Solatz, joys.
J'en sais un qui me paraît très-bien fourni pour faire de riches faits prisés.
CAT. ESP. PORT. Administrar. IT. Amministrare.
(chap. Administrá. Vore la conjugassió mes amún.)
13. Administracio, Aministracio, Aministracion, s. f., lat. administrationem, administration, gestion.
Aquel a cui es vedada aministracios, so es bailia de las soas causas.
Trad. du Code de Justinien, fol. 13.
Celui à qui est défendue administration, c'est-à-dire gouvernement des siennes choses.
An per el tenguda s' aministracion. V. de S. Honorat.
Ont tenu pour lui son administration.
Bo cunte e leial de lor administracio.
Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 146.
Bon et loyal compte de leur administration.
CAT. Administració. ESP. Administración. PORT. Administração.
IT. Amministrazione. (chap. Administrassió, administrassions.)
14. Administraire, Aministraire, Aministrador, s. m., lat. administrator, administrateur, régisseur.
Aministraires del aver del comun. Trad. du Code de Justinien, fol. 15. Administrateur de l'avoir de la communauté.
Volian elegir lur aministrador. V. de S. Honorat.
Voulaient élire leur administrateur.
Priors et administraire.
Tit. de 1234. DOAT, t. CXXXIV, fol. 53.
Prieur et administrateur.
CAT. ESP. PORT. Administrador. IT. Amministratore.
(chap. Administradó, administradós, administradora, administradores.)
15. Aministrairiz, s. f., exécutrice, entremetteuse.
Ira, aministrairiz de crueltat. Trad. de Bède, fol. 1.
Colère, entremetteuse de cruauté.
(chap. Ira - rabia, cólera - administradora de (la) crueldat.)
16. Sotzministrament, s. m., sous-assistance, sous-aide.
Per la vostra orazo e per lo sotzministrament del esperit de Jhesus.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Par la votre prière et par la sous-assistance de l'esprit de Jésus.
(chap. Suministramén, suministre; suministramens, suministres. V. Suministrá: suministro, suministres, suministre, suministrem o suministram, suministréu o suministráu, suministren; suministrat, suministrats, suministrada, suministrades.)
Mirabolan, Mirabola, s. m., lat. myrobalanum, myrobolandier.
Mirabolans, aytals aybres han frug trop carps.
Eluc. de las propr., fol. 198.
Le myrobolandier, de tels arbres ont fruit trop peu denses.
- Myrobolan, fruit du myrobolandier.
Semlans a mirabolas. Eluc. de las propr., fol. 71.
Ressemblants à myrobolans.
Escorca de mirabolans.
Rec. de remèdes en provençal.
Écorce de myrobolans.
CAT. Mirabolant. ESP. Mirabolano. PORT. Mirabalano. IT. Mirabolano.
(chap. Prunera, pruna borda, fan barbaridat de prunes, Prunus cerasifera. Natres ne teníem dos a la vora del caixé de la sequia. Alemán Mirabelle, fransés, mirabelle: pruna redoneta y menuda, mol gustosa.)
2. Mirabolanom, s. m., myrobolanum, remède fait avec le myrobolan. Pren una unsa de mirabolanom. Collect. de recettes de médecine.
Prends une once de myrobolanum.
Mirabolat, s. m., mirabelle, sorte de prune.
Mirabolatz conditz. Cartulaire de Montpellier, fol. 129.
Mirabelles confites.
(chap. Lo mateix que antes, pruna borda.)