champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Rauc, rauch, adj., lat. raucus, rauque, enroué.
Be m' enueia, per sant Salvaire,
D' ome raucx, que s fassa chantaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie, par le saint Sauveur, d'homme rauque, qu'il se fasse chanteur.
Raucha vos don cridatz en chantant.
Bertrand de Born: Fuilhetas.
Voix enrouée dont vous criez en chantant.
Ieu sui del castiar raucx.
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Je suis rauque du châtier.
Canto entro so raucs (o raucz). Eluc. de las propr., fol. 32.
Chantent jusqu'à ce qu'ils sont rauques.
CAT. Ronc. ESP. Ronco. PORT. Rouco. IT. Rauco. (chap. Ronco o ronc, roncos o roncs, ronca, ronques; ronquera; está engorgossat, casi afónic, afónics, afónica, afóniques.)
2. Rauquilhos, adj., rauque, enroué.
Es rauquilhos,
E non sabes dir aut ni clar.
Marcabrus: D' un estru.
Tu es rauque, et ne sais parler haut ni clair.
3. Rauquamen, adv., rauquement.
Dis totz sos vers raucamen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Dit tous ses vers rauquement.
Parlava mot raucament. Passio de Maria.
Parlait moult rauquement.
ESP. Roncamente. (chap. parlabe mol roncamen.)
4. Rauquet, adj. dim., rauque, sourd, rude.
Adverb. Quant aug dire...
Mo sonet rauquet e clar.
Giraud de Borneil: A penas sai.
Quand j'entends dire... mon sonnet rauquement et clair.
ESP. Ronquito. (chap. Ronquet, ronquets, veu ronqueta, veus ronquetes.)
5. Rauquiar, v., crier d'un cri rauque.
Capo... finh votz de galinas cloquian..., las galinas apela rauquian.
Eluc. de las propr., fol. 146.
Chapon...
il feint voix de poules en gloussant..., les poules il appelle en
criant d'un cri rauque.
ESP. Ronquear. (chap. Ronquejá.)
6.
Rauquiera, Rauqueria, s. f., enrouement.
Rauquiera si engendra quan la canal del pulmo es trop humida.
Rauqueria en la votz.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 26.
Enrouement s'engendre quand le canal du poumon est trop humide.
Enrouement en la voix.
CAT.
ESP. Ronquera. (chap. Ronquera, ronqueres; engorgossamén,
engorgossamens.)
7. Rauqueza, s. f., enrouement.
Han... en la arteria trachea aspreza et rauqueza. Eluc. de las propr., fol. 100.
Ont...
en la trachée-artère âpreté et enrouement.
8. Rauguelhar, v.,
râler.
Si 'l mals loindans li dura,
Pauc
viura, qu' ades rauguelha.
P. Rogiers: Al pareissen.
Si
le mal lointain lui dure, peu vivra, vu que incessamment il râle.
9.
Raumat, s. m., râle, râlement.
Si vostr' auzel suefre raumatz
Per polvera o per frimatz.
Raumatz l' en ve qu' el trebola.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau souffre râlements par poussière ou par frimats.
Râle
lui en vient de sorte qu'il frissonne.
10. Enraumar, v., enrouer.
Part. pas. subst. Pero si m val mais d' afan
Mos sos levatz
Qu' uns enraumatz.
T. de Lignaure et de Giraud de Borneil: Ara m.
Pourtant
ainsi me vaut plus de peine mon son élevé qu'un enroué.
11.
Enraumezar, v., enrouer.
Part. pas. Cant auzels es enraumezatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand
oiseau est enroué.
Raus, Ros, s. m., roseau.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 231.
Secha 'l joncx e 'l glats e 'l raus.
G. Adhemar: Quan la.
Le
jonc et le glayeul et le roseau sèche.
Meiro lo fuc (: fuoc, foc)
el borc cubert de ros.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.
Mirent le feu au bourg couvert de roseau.
Loc. En R., ab sa lansa,
Lo mes el raus.
Rambaud de Vaqueiras: El so que.
Le
seigneur R., avec sa lance, le mit sur le roseau (par terre).
(ESP.
Caña o junco. Chap. Caña, cañes, jung o junc, jungs o juncs. Aon
ñan moltes cañes se li diu cañá; a Beseit los cañerets o los Escañerets es un tros del camí cap al assut, aon abunden les cañes
que chupen de la sequia. Cañís, Cañisos o Cañissos; Alcañís.
Aon ñan mols juncs se li diu junquera, chunquera a Vallchunquera,
Valjunquera.)
2. Rauzel, Rauzeu, s. m., roseau.
En un vergier claus de rauzel.
P. Vidal: Lai on cobra.
En un verger clos de roseau.
Sui ieu, si la vostra lauzors
No m val, plus frevols que rauzeus.
Giraud de Borneil: Quan lo fregz.
Je suis, si votre louange ne me protége, plus faible que roseau.
ANC. FR. Lou rosel ne resembloit mie
Qui
à toz venz veincre se laisse.
Nouv. rec. de fabl. et cont. ant.,
t. II, p. 14.
3. Rauza, s. f., jonchaie, roseau.
On anc no calc rausa ni sesca.
P. Vidal: Lai on cobra.
Où oncques ne foula roseau ni jonc.
El temps que fulha e flors par en la rauza.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Au temps que feuille et fleur paraît dans la jonchaie.
4. Rausan, Rausa, s. m., natte de roseaux.
Evolopatz d' un bell rausa
Si co fazian l' ancia.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Enveloppé d'une belle natte ainsi comme faisaient les anciens.
5. Rauzier, s. m., nattier, ouvrier en roseaux.
Lo sagramental dels rauziers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 148.
Le serment des nattiers.
Raustir, v., rôtir.
Voyez Denina, t. III, p. xviij; Muratori, Diss. 33.
Fet
lo cor raustir.
(chap. Va fé rostí lo cor.)
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit le coeur rôtir.
Prengam mo filh e trenquem lo, e raustiscam ne 1 cartier, e mangem lo.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Prenons mon fils et dépeçons-le, et rôtissons-en un quartier, et mangeons-le.
Qui prendia la lhimatz e la raustia en oli. Liv. de Sydrac, fol. 77.
Qui prendrait la limace et la rôtirait dans l'huile.
- En parlant d'un martyr.
El si fes raustir sai.
Un Troubadour Anonyme, Coblas esparsas.
Il se fit rôtir ici.
Part.
pas. Cabritz raustitz. Brev. d'amor, fol. 126.
(chap. Cabrits
rostits.)
Cabris rôtis.
Carns
trop grassas hom no deu manjar sino raustidas.
(chap. Carns mol
grasses no se deuen minjá mes que (sino) rostides.)
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs trop grasses on ne doit manger sinon rôties.
Fig.
Fregitz e raustitz el turmen de la crotz. V. et Vert., fol.
43.
(chap. figurat: Fregit y rostit al tormén de la creu. San
Lorenzo o Llorens va sé rostit a una griella.)
Frit et rôti au tourment de la croix.
CAT. ANC. ESP. Rostir. (chap. Rostí: rostixco o rostixgo, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen; rostit, rostits, rostida, rostides; yo rostiría; yo rostiré; si yo rostiguera o rostira.)
2. Raust, adv., rôti, brûlé, aride, roide, rude.
Zo qu' es raust aplana ben.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ce qui est rude il aplanit bien.
Roca redonda,
Auta et rausta e tailant.
Vos venretz en una plaina
On a una rausta montaina.
Roman de Jaufre, fol. 3 et 55.
Roche ronde, haute et roide et escarpée.
Vous viendrez en une plaine où il y a une aride montagne.
Substantiv.
Issic del ostal tan bona odor del raust, que tota la carrieyra ne
flayret.
(chap. Eixíe del hostal tan bona auló del rostit (la
rostifarra), que tota la carrera (lo carré) ne flairabe (ne fée
auló.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 15.
Il sortit de l'hôtel si bonne odeur du rôti, que toute la rue en fut odorante.
Causas salsas ni frichura ni raust. Eluc. de las propr., fol. 86.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. CAT. Rost. (chap. Rostit, rostits; cuan es mol abundán: rostifarra, rostifarres; rostidissa, rostidisses.)
3. Rostidor, adj., rôti, frit.
Un
tros de peis rostidor. Brev. d'amor, fol. 176.
(chap. Un tros de
peix rostidó.)
Un
tronçon de poisson rôti.
(chap. Rostidó : aon se rostix,
rostidós; que está preparat pera rostí; qui rostix; rostidora,
rostidores. Los de Monroch no són bons rostidós, perque u fan tot
sucarrat.)
Rauza, Rausa, s. f., lie.
Ieu pretz mais ...
... Aigua fresca ab bon vi que rauza.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai.
Je prise davantage... eau fraîche avec bon vin que lie.
- Tartre.
Rauza, o fetz del vi en l' estrem del tonel indurzida.
Eluc. de las propr., fol. 193.
Tartre,
ou lie du vin dans le fond du tonneau endurcie.
(chap. Solada,
solades del vi al carretell, o del oli al tinet. La mare del
vi.)
(ESP. Lía, lías, sedimentos.)
Raynart, s. m., renard.
Voyez Denina, t. III, p. 64; et Journal des Savants, octobre 1826, p. 334.
Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart
No s mes en crotz a guiza de raynart.
E. Cairels: Pus chai.
On peut bien dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix à guise de renard.
- Fig. Fin, rusé, matois.
Anc non fon, En Sordel, que hom ten per raynart,
Cavaliers.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques le seigneur Sordel, qu'on tient pour renard, ne fut chevalier.
Prov.
La penedensa del raynart. Brev. d'amor, fol. 109.
(chap. La
penitensia de la rabosa.)
La pénitence du renard.
ANC. CAT. Ranart. (chap. Rabosa, raboses. ESP. Zorro, zorra, raposa, raposas. Vore la cansó ocsitana - provensal: “Ai vist lo lop, lo rainard, la lebre”.)
Rayssar, v., scier, couper, déchirer, tourmenter.
Fig. So que tant lo cor mi rayssa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc mudar.
Ce qui tant le coeur me tourmente.
2. Raissos, adj., tourmenté, désireux.
Tan suy d' apenre raissos
So que d' amar ai falhensa.
G. Riquier: Pus astre no.
Tant je suis tourmenté d'apprendre ce que d'aimer j'ai faute.
Raza, s. f., race.
Voyez Mayans, Orig. de la Lengua española, t. II, p. 253.
Lo coms G. vos manda, raza leial. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 66.
Le comte Gérard vous mande, race loyale.
CAT. Rassa. ESP. Raza. PORT Raça. IT. Razza. (chap. Rassa, rasses, com la catalana y la vasca.)
Razim, Rasim, Razain, s. m., lat. racemus, raisin.
Ja non creirai, qui que m' o jur,
Que vins non esca de razim.
Marcabrus: Bel m' es quant.
Jamais je ne croirai, qui que ce soit qui me le jure, que vin ne sorte pas de raisin.
Semblon
razains preins en troill.
(chap. Pareixen raíms prensats al
trull.)
Lantelm: Lanfran qu' ill.
Semblent raisins pressés en treuil.
Lo
quintal de rasims secs.
(chap. Lo quintal de raíms secs : pansa,
panses.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 116.
Le quintal de raisins secs.
CAT. Rahim. ESP. PORT. Racimo. IT. Racemo. (chap. Carroll de raím, carrolls de raíms.)
2. Razimet, s. m. dim., petit raisin.
Per som del ram met tal espiga
Que resembla un razimet.
Dels razimets de l' avaisa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au sommet du rameau met tel épi qui ressemble un petit raisin.
Des petits raisins d'avaisse.
CAT. Rahimet. ESP. Racimito. (chap. Raimet, raimets; carrollet, carrollets.)
3. Razimar, v., produire des raisins.
De bona vit, quan razima,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son raisin.
- Vendanger.
E 'l guartz qu' estai sotz lo banc,
Qu' apres los autres, razima.
Giraud de Calanson: Sitot l' aura.
Et le goujat qui se tient sous le banc, qui, après les autres, vendange.
Razimar... las vinhas.
Tit. du XVe siècle, entre les seigneurs et les habitants de La Roche.
Vendanger... les vignes.
ESP. Racimar. (chap. Fé carroll, fé raím; “acarrollá, arraimá”.)
- Mon yayo va arribá als 104 añs y fumabe 2 habanos cada día, bebíe whisky importat totes les nits, minjabe marisco (clasqueta) 3 vegades a la semana, visitabe a la seua jove y maja amán asíduamen.
- Y de qué va morí?Obrar, v., lat. operare, ouvrer, opérer, travailler, ouvrager.
Prepausan en lur cor que morissan enan
Que obressan la festa. V. de S. Honorat.
Proposent dans leur coeur qu'ils mourussent avant qu'ils ouvrassent la fête.
Lo fust s' obra per lo fer. Liv. de Sydrac, fol. 81.
Le bois s' ouvrage par le fer.
Fig. Obri e lim
Motz de valor.
A. Daniel: Chanson.
Je travaille et lime mots de valeur.
Si no so sanas tas pessas,
Obras a ton dampnamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si ne sont saines tes pensées, tu travailles à ta damnation.
Vers paires Dieus, ...
Faitz nos obrar tals obras ab crezensa
Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
Vrai père Dieu,... faites-nous ouvrer telles œuvres avec croyance, qu'entre les préservés nous trouvions avec vous refuge.
Part. prés. Obrant e fazent de sas artz. V. de S. Honorat.
Travaillant et faisant de (pratiquant) ses arts.
Part. pas. Qui vi las peyras entailladas,
D' anticas figuras obradas.
V. de S. Honorat.
Qui vit les pierres entaillées, d'antiques figures ouvragées.
Copas obradas meravelosament. Philomena.
Coupes ouvragées merveilleusement.
CAT. ESP. PORT. Obrar. IT. Operare. (chap. Obrá: obro, obres, obre, obrem u obram, obréu u obráu, obren; obrat, obrats, obrada, obrades; operá: opero, operes, opere, operem u operam, operéu u operáu, operen; operat, operats, operada, operades. Sinónim de traballá o treballá, cuan se referix a pedres, escultures, joyes, etc.)
2. Obra, s. f., lat. opera, oeuvre, ouvrage, action.
Erguelhs non es sinon obra d' aranha.
P. Vidal: Quor qu' om.
Orgueil n'est sinon ouvrage d'araignée.
Obras servils que podon esser fachas els autres jorns ferials.
(chap. Obres servils que poden sé fetes als atres díes ferials : festius, de festa.)
V. et Vert., fol. 89.
Œuvres serviles qui peuvent être faites aux autres jours fériaux.
Fig. Se deu hom gardar de obras de peccat.
Las VI obras de misericordia. V. et Vert., fol. 2 et 96.
(chap. Les sis (6) obres de misericordia. Recordéu que, en ocsitá, tan los articuls com los noms, com los adjetivos se solíen escriure en A:
las obras. Per supost, passabe lo mateix al dialecte catalá, inclús después de la gramática de laboratoris Pompeyo Fabra, escrita en llengua castellana per als semi analfabetos catalans que la teníen que lligí.
La mayoría de los que se consideren catalanoparlans no han lligit ni una página de aquell llibre, com a mol del que va fé después lo IEC pera despistá e intentá apartás del ocsitá, castellá, fransés, sense conseguíu.)
On doit se garder d' œuvres de péché.
Les six œuvres de miséricorde.
Loc. A las obras pareis
Qu' el vol tant pretz e tant (') bon' aventura.
Bertrand de Born: Nostre Senher.
Aux œuvres il paraît qu'il veut tant gloire et tant bonne aventure.
Proverb. Qui fai deslial obra,
Segon c' a servit, o cobra.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a mérité, le recouvre.
A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.
A l' oeuvre on connaît l'ouvrier.
CAT. ESP. PORT. Obra. IT. Opera. (chap. Obra, obres.)
3. Obralha, s. f., ouvrage, fabrique.
Ilh son de peior obralha
Que non es lo fers san Launart.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Ils sont de pire fabrique que n'est le fer de saint Léonard.
4. Obratge, s. m., ouvrage.
Que m' ayen trencats mon obratge.
Un troubadour anonyme: El nom de.
Qui m'aient coupé mon ouvrage.
CAT. Obratge. (N. E. ¿Alguien ve alguna diferencia entre el occitano obratge y el catalán obratge? Si es así, quiero un poco de lo que os metéis por la nariz o directamente en la vena; no es para mí, es para un amigo aragonés catalanista.) ESP. Obrage (obraje). IT. Operaggio.
(chap. Obra, obres.)
5. Obrier, s. m., lat. operarius, ouvrier, artisan.
Ab pauc de foc fon l' aur e 'l franh
L' obriers, entro qu' es esmeratz.
P. Vidal: Neu ni gel.
Avec peu de feu fond l'or et le brise l' ouvrier, jusqu'à ce qu'il est épuré.
Pagar vol sos obriers. V. de S. Honorat.
Veut payer ses ouvriers.
Proverb. A l' obra conois hom l' obrier. Brev. d'amor, fol. 81.
A l'oeuvre on connaît l' ouvrier.
CAT. Obrer. ESP. Obrero. PORT. Obreiro. IT. Operaio.
(chap. Obré, obrés, obrera, obreres; operari, operaris, operaria, operaries; se li diu obré al que obre : fa cases, edifissis, lo paleta, 
pero tamé al que fa pa, lo forné, fornés, fornera, forneres; ve de operatorium, obradó, en castellá obrador.
Operatorium (tamé furnus) ix a mols textos antics, perque ere mol importán per a consevol poble que se fundabe, y eixíe a les cartes de poblassió, donassió, testamens, etc. Laboratori, com lo de Pompeyo Fabra, taller, botiga o tenda, fábrica.)
6. Obrador, s. m., ouvroir, laboratoire, atelier, boutique, fabrique.
Ben vuelh que sapchon li plusor
D' est vers, si 's de bona color,
Qu' ieu ai trag de mon obrador.
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Bien je veux que les plusieurs (le plus grand nombre) sachent de ce vers, que j'ai tiré de ma fabrique, s'il est de bonne couleur.
A tot jorn acostumat
De venir a lor obrador.
Brev. d'amor, fol. 125.
A toujours accoutumé de venir à leur ouvroir.
D' aquo te obrador a renieu.
Durand de Carpentras: Un sirventes.
De cela il tient boutique à usure.
(N. E. Sol los faltabe als de la Ascuma tindre una botiga de usura, perque la mayoría dels llibres los tenen agotats (ells escriuen exhaurit : exhausto), pero mentres vaiguen caén subvensions está assegurada la assossiassió catalanista del Matarraña. “La pela no ens la pela”, diu lo presidén Juaquinico Monclús lo jónec.)
CAT. ESP. Obrador. (chap. Obradó, com hay explicat aquí dal.)
7. Obransa, s. f., oeuvre, ouvrage.
Per forsa d' obransa
Del Senhor pietados.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Par force d' oeuvre du Seigneur miséricordieux.
8. Obrari, adj., ouvrable.
Neguna obra servil d' aquellas que pot hom far els VI jorns obraris de la setmana. V. et Vert., fol. 2.
Nulle oeuvre servile de celles qu'on peut faire aux six jours ouvrables de la semaine.
9. Operatio, Operacio, s. f., lat. operatio, opération, action.
Ni es homs del mon poderos
Que de sas operatios,
Ni del sieu secret jutgamen,
Puesca saber perfiechamen
La raso.
Son de contemplacio
Pro mais que d' operacio.
Brev. d'amor, fol. 61 et 4.
Ni est homme du monde puissant qui, de ses opérations ni de son secret jugement, puisse savoir parfaitement la raison.
Sont de contemplation beaucoup plus que d' opération.
CAT. Operació. ESP. Operación. PORT. Operação. IT. Operazione, operagione. (chap. Operassió, operassions.)
10. Adobrar, v., travailler, exercer, façonner.
Aquel om fai furt, qui adobra, en alcuna maniera, la causa d' autrui contra la volontat del senhor. Trad. du Code de Justinien, fol. 54.
Cet homme fait vol, qui façonne, en aucune manière, la chose d'autrui contre la volonté du maître.
Fig. Que lo jutges e l' actors e 'l reus, cadaus d' aquels adobre son offici.
Trad. du Code de Justinien, fol. 13.
Que le juge et le demandeur et le défendeur, chacun de ceux-là exerce son office.
IT. Adoperare. (chap. Adobá se fée aná antigamen en lo sentit de prepará. Avui en día sol se diu cuan se fique algún alimén en adobo, en espessies, o be colgat de oli, vinagre, etc. Té que vore en embuchá.)
Obstant, adj., lat. obstantem, obstant, qui s'oppose, qui fait obstacle. Adv. comp. Non obstant l' appellation.
Fors Beaérn (: Fors de Béarn, Fuero de Bearne), p. 1073.
Non-obstant l'appellation.
CAT. Obstant. ESP. PORT. IT. Obstante.
(chap. Obstán, obstans : que se opose, que fa obstácul; ob + stantem. Sempre lo fem aná en no dabán: no obstán : sense fé obstácul.
Yo soc una persona que se opose, que fa obstácul a consevol idiota que parle o escriu sense sabé de qué. Ma mare va naixe a Alustante, Guadalajara, Castilla la Mancha; mon pare a Beseit, Teruel, Aragó.
Yo soc 100% aragonés, com diu la jota, y encara que vach naixe a Alcañís, que ere aon estabe lo hospital mes prop, pos soc sen per sen roquerol, de Beseit, Beceite.)
Obstinar, v., (lat.) obstinare, obstiner, opiniâtrer (ANC. FR. opiniastrer).
Part. pas. Los avia trobat grandamen obstinats.
Lo dit leguat era obstinat. Chronique des Albigeois, col. 9 et 15.
Les avait trouvés grandement obstinés.
Ledit légat était obstiné.
CAT. ESP. PORT. Obstinar. IT. Ostinare.
(chap. Obstiná, obstinás : sé tossut en contra, ficás en contra: yo me obstino, obstines, obstine, obstinem u obstinam, obstinéu u obstináu, obstinen; obstinat, obstinats, obstinada, obstinades: tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)
Capítul III.
De cóm Pedro Saputo se va ficá mol fort.
A los nou añs se anáe ya arrimán, y encara no parláe de aná a la mostra. Sa mare u sentíe, pero calláe, encomanán a Deu la sort del seu fill y la seua. Les seues diversions eren corre mol, jugá a la pilota y saltá y caminá per bardes y parets, ere tan ligero y sereno, que en la mes gran fassilidat se empináe als tellats mes alts y eixíe y se ficáe dret a un caballó, y miráe al carré y no se ni anáe lo cap. Una vegada, ajudat de atres sagalets, va atravessá un tauló prim desde un tellat al atre y va passá per nell moltes vegades, y balláe al mich y corríe a la coj, coj, y fée atres mil moneríes. Tamé solíe aná en los llauradós als cams, y tot lo día estáe preguntán de les faenes, y terres, plantes y estassions. Ere mol charraire. Aixó, així com atres moltes coses, se u va traure del ventre de sa mare, igual que una careta majíssima, ulls amorosos, mirada expresiva y profunda, y un aire grassiós y noble, tots teníen ficats los ulls an ell, y ell robáe lo cor a tots, pareixíe un encantamén. Un día va arribá en gran pena a casa perque un mosset del seu tems li habíe guañat a reñí, y li va di a sa mare que li diguere per qué li habíe vensut si no ere mes alt y teníen la mateixa edat. Sa pobre mare no sabíe qué contestali; al final se li va ocurrí dili que aixó consistíe en que com l’atre pesolaga ere llauradó y fée aná les forses, se habíe endurit y encara que ere tan chiquet com ell, ere mes fort. Va quedá satisfet de esta raó; y aquell mateix día va aná a casa sa padrina, y li va rogá a son padrí (que no ere mes que lo home de sa padrina, que fée tems que se habíe casat) que li portare en lo carro sing o sis pedres mol grosses, tan grans com un arca; y lo padrí, que lo volíe com si fore fill, li va doná lo gust y va portá en dos tongades set roques, unes mes grosses, y atres menos, y una mol gran, y se les va fé entrá al corral de casa seua, lo quels va costá no pocs esforsos a micha dotsena de guañapans.
Desde aquell día estáe seguit regirán les pedres en una palanca y les minudes en los brassos, volcanles, cambianles de puesto, fen grans esforsos, y suán y jurán com si estiguere condenat an aquell traball del infern. Tamé va fé afilá dos destrals velles que estáen per allí, y com descans del ejercicio dels barroculs agarráe una estral y fée esclops y bades a uns trongs de carrasca que se va fé portá. No contén en aixó va demaná una massa y chafáe y machacáe la roca mes gran. Al cap de tres o cuatre mesos, pera probá les seues forses, va cridá al sagal de marres y li va di que habíen de reñí un atra vegada; lo zagal no volíe, pero ell lo va amenassá que lo arrastraríe com un gat mort, y lo va obligá y van reñí en gran passió y bravura. Va guañá Pedro Saputo, pero en tanta ventaja, que después se probáe a reñí en atres mes granets y tamé los guañáe fassilmen. Y va di a sa mare: ya hay vist, siñora mare, que me va di la verdat cuan la riña de Geronimillo, pos en lo tombá de les roques y lo ejercicio de la destral y la massa, y alguna vegada que me fico a cavá en los llauradós, me hay ficat tan fort que guaño a tots los sagals del meu tems y hasta algúns atres mol mes grans. Bon secreto me va enseñá. Yo li prometixgo que no me guañará datre a luchá ni a pegá puñades, y hasta hay de derrocá y cossejá, encara que sigue a un chagán que se atrevixque a enfrentás en mí. Y així va sé, perque entrenán mol les forses, y en la bona y perfecta complexió y salut del seu cos, va alcansá mol grans bríos, y va sé tan forsut, que después, tan per diversió com per probás agarráe dos o tres homens y jugáe en ells com si foren tochets de fe calseta.
Original en castellá:
Capítulo III.
De cómo Pedro Saputo adquirió grandes fuerzas.
A los nueve años se iba ya acercando, y aún no hablaba de ir a la escuela. Su madre lo sentía, pero callaba, encomendando a Dios la suerte de su hijo y la suya.
Sus diversiones eran correr mucho, jugar a la pelota y saltar y andar por bardas y paredes, siendo tan ligero y sereno, que con la mayor facilidad se subía a los tejados más altos y salía y se ponía derecho en el alero, y miraba a la calle y no se le desvanecía la cabeza. Una vez, ayudado de otros rapaces, atravesó un madero delgado de un tejado a otro y pasó por él muchas veces, y bailaba en medio y corría a la coj, coj, y hacía otras mil monerías. También se solía ir con los labradores a los campos, y todo el día estaba preguntando de las labores, y tierras, plantas y estaciones. Como era muy hablado, que esto así como otras muchas cosas de él se lo sacó del vientre de su madre, igualmente un rostro hermosísimo, ojos amorosos, mirada expresiva y profunda, y un aire gracioso y noble, todos tenían puestos los ojos en él, y él robado el corazón a todos, que parecía encantamiento.
Un día fue con gran sentimiento a casa porque un muchacho de su tiempo le había ganado a reñir, y le dijo a su madre que le dijese por qué le había ganado no siendo más alto y teniendo la misma edad. Su pobre madre no sabía qué responderle; al fin le ocurrió decirle que eso consistía en que como el otro muchacho era labrador y ejercitaba las fuerzas, se había endurecido y aunque tan rapaz como él, era más fuerte. Quedó satisfecho de esta razón; y aquel mismo día fue a su madrina, y rogó a su padrino (que no lo era sino marido de su madrina, la cual había tiempo que casara) que le trajese con el carro cinco o seis piedras muy gruesas, tamañas como una arca; y el padrino, que lo quería como si fuese hijo, le dio gusto y trajo en dos veces siete peñas, unas más gruesas, y otras menos, y una muy grande, y se las hizo entrar en el corral de su casa, que costó no pocos trabajos a media docena de ganapanes.
Desde este día estaba continuamente revolviendo las piedras con una palanca y las pequeñas con los brazos, volcándolas, mudándolas de sitio, haciendo grandes esfuerzos, y sudando y jurando como si estuviese condenado a aquel trabajo del infierno. También hizo dar filo a dos destrales viejas que andaban por allí, y como descanso del ejercicio de las peñas tomaba una destral y hacía muescas y degüellos en unos troncos de encina que se hizo traer igualmente. No contento con esto pidió maza y rompía y majaba la peña más grande.
Al cabo de tres o cuatro meses, para probar sus fuerzas, llamó al muchacho de marras y le dijo que habían de reñir otra vez; el muchacho no quería, pero él le amenazó que lo arrastraría como un gato muerto, y le obligó y riñeron con grande ardor y bravura. Venció Pedro Saputo, mas con tanta ventaja, que después se probara a reñir con otros mayores y también los vencía fácilmente. Y dijo a su madre: ya he visto, señora madre, que me dijiste verdad cuando la riña de Geronimillo, pues con el volcar de las peñas y el ejercicio de la destral y la maza, y alguna vez que me pongo a cavar con los labradores, me he hecho tan fuerte que gano a todos los chicos de mi tiempo y aun a otros mucho mayores. Buen secreto me enseñaste. Yo os prometo que no me venza otro a luchar ni me gane a dar puños de mancar hombros y brazos, y me he de derrocar y acocear, aunque sea un gigante, al que se atreva a tomarse conmigo. Y así fue, porque ejercitando mucho las fuerzas, y con la buena y perfecta complexión y sanidad de su cuerpo, alcanzó muy grandes bríos, y fue tan esforzado, que después, si por diversión y prueba cogía dos o tres hombres, jugaba con ellos como si fuesen palillos de randa.