Mostrando las entradas para la consulta Arnes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Arnes ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 28 de octubre de 2026

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

Lunel de Monteg, essenhamen del guarso.

essenhamen del guarso.

L'autrier, mentre ques ieu m'estava
solet e fortment cocirava
dins en mon cor
de mi dons que m fasia for,
que de lonc temps
no avia volgut fossem essemps
entr' ambedos,
estan enaissi cociros, 
per un mati,
vi que tot drech venc en cami
us bels guarsos,
que foc asautz e gracios
a mon semblan.
Quar al desse que m fo davan,
mi saludec
e l capayro del cap ostec,
e va mi dir:
"Senher, de que avetz cocir,
ni com anatz,
aissi que gentils hom siatz,
ses companho?"
Es ren que tant cortes somo?
Com el fe mi,
saludey lo tot atressi
e dishi le:
"Companhs, ieu no dopti de re
si sols me so,
car companhos yeu auria pro
a mon plaser;
mas anhot, can m'aniey jaser, (anit; anoche)
ieu fuy iratz,
per que mi soy plus leu levatz,
que m deportes
e mos mals plus tost que m laishes,
que m te fort greu.
E car tornar m'en poiria leu
dins mon castel,
ades me platz e m'es plus bel
tot sol anar:
per que no volgra amenar
que fos iratz
home lhun, que mal companhatz
fora de me."
Es adoncas el per merce
mi preguet mot,
que, si m'a via dig degun mot
que m desplagues,
ques aperdonar le volgues.
So m dish per Dieu;
es adoncx le vauc dire ieu:
"Re no m desplatz
que m'aias dig, ans fort me platz.
E pregui t trop
qu'en est castel que ns es tan prop
anes am me,
es aqui tu dinnaras te
en trop bel loc."
"Senher," dis el, "ieu vos dic d'oc, (yo vos dic - de - sí)
car solassar
vos vuelh es am vos trop parlar,
si vos sap bo.
Senher, silh que passat ne so
antiquamen,
an fag man bel ensenhamen,
ben ho sabetz; (be u sabéu)
es ausic dire ques avetz
d'en Amanieu,
la donzela que la siguec,
e l'escudier;
e car a mi maior mestier
ques ieu agues,
me faria ieu com cortes
am tot senhor,
e car lhun temps ... 
degus guarsos
non ac que fos ni pros ni bos,
vuelh vos preyar,
senher, que m denhetz ensenhar,
co m captendre;
car ieu, senher, ben de cert se
que lhuns homs natz
no foc anc pus aventuratz 
d'amor ni d'als
que vos etz, ni foc plus lials
ni pus valens
ni d'amor no foc pus jauzens
ni foc plus guays;
ades doncx vos deu plaser mays
qu'aisso fassatz.
E car, senher, vos etz senatz,
podetz ho far,
sie us platz, e faretz vo n lausar
a totas gens."
"Amicx, sapchas, ges ta grans cens
ni ta grans bes
com tu dises en mi non es
ni la mytat; (meitat; mitat; mitad)
mas poyshas que tu m'as preguat
ques ieu do cen,
faray ho volontieramen, (u faré voluntariamen, en voluntat)
si say en rre.
Premieramen acocelh te
que tal cenhor
causiscas, don aias honor, (de chauzir; que tal siñó tríos; En. choose)
e guarda cuy;
que cant aurias estat am luy
dos mes o tres,
que poishas no lo t covengues
ges a laishar.
Vuelhas trastotas vetz be far
unadamen,
car ieu aug dir cominalmen
de tot guarso,
c'om non pot trobar degun bo
mas quant VIII dias.
Encaras te prec may que sias
car trop ne seras miels prezatz
e mielhs cabitz.
Tos arnes sia bels e politz,
e guara t be
que no l'enpenheses per rre,
si far o potz. (si fé u pots; si hacerlo puedes)
Per rre dal mon no sias lotz,
mas bo mayti
te leves e vay ton rossi
veser que fa.
E si davan manjar non ha,
tu dona l'en,
e vay so reguardar soven.

lunes, 26 de octubre de 2026

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor.

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

I. Ms. du British Museum, reg. 19. C. 1. fol. 127b (A); Ms. de Paris, fr. 858, fol. 127d (B); Ms. Harlei. 4940, fol. 130b (C). 
II. Mahn, Gedichte der Troubadours 1, 184-186. - Le Breviari d'amor de Matfre Ermengaud p. p. Azaïs, 2 voll., Paris 1862 - 84. Cf. Jahrbuch für romanische Literatur 5, 402. - Grdr. § 34, p. 53. St. p. 43.

I.


Los metges peccan eyssamen
en manta guiza, quar seguen
las doctrinas de Galia;
per so que puescan vieure sa
lonc temps et ab cor vigoros,
son mot ardent e mot curos
de seguir tot delieg carnal,
e de l'esperit no lor cal.
Mas en so qu'es plazent al cors
meton nueg e jorn lor esfors;
don volon aver palafres,
belas raubas e bels arnes
e viandas delicadas
e trop ben aparelhadas,
et auzir esturmens e cans
e sentir cauzas odorans;
e tot aysso volon seguir,
quar es profieg a retenir
al cors la calor natural,
mas a l'esperit es mortal.
Et esquivo cum lo malan
so qu'es a l'arma profechan;
quar al cors seria nozen,
del qual an cura maiormen.
E dono per cosselh leyal
als autres que fassan aytal,
e per corporal sanetat
cosselhan qu'om fassa peccat.
E soven fan mant home bo
morir senes cofessio;
quar si an greu malautia,
no sosteno qu'om lor dia
quez els se deian cofessar,
per duptansa de may greuiar,
e curo mays de corporal
sanetat que d'esperital.
D'autra part, quan vezo trebalh
d'alcun home, cuy mals assalh,
dolors o febres cartana
o febres cotidiana,
gotassa o lebrozia,
o autra greu malautia,
ja no n auran compassio
ni desplazer, ans lor es bo;
quar espero quez ilh auran
de la cura salari gran;
et outra l dig gran salari
auran lor ypotecari
especial, don hom pendra
tot aquo que mestiers fara
al dig malaute trebalhat;
et auran ja fag lor mercat
ab l'epotecari, lo qual (apotecari, boticari, farmasséutic)
auran pres per especial,
que lor partisca son gazanh.
Apres si l malaute si planh
d'alquna dolor que senta,
e ditz que fort lo turmenta
o el cap o en l'esquina,
el faran far medissina
ad aquel ypotecari,
o emplaustre o lectoari,
banhs, eyssarops o onchuras
et autras malaventuras;
e res d'aquo pro no l tendra,
e si o fay, petit sera.
Et apres, quan ve al comtar,
l'ypotecaris fay pagar
per so qu'om a de luy agut
detz tans que no li'n es degut,
si veritat dir volia.
Pueys d'aquela raubaria
a lo metges sa bona part,
lo ters o la meytat o l quart. (la tersera part, o la mitat, o la cuarta)
E si cuiatz a lor gandir 
e us fatz la recepta legir
dels lectoaris o dels banhs,
nomnar vos an per noms estranhs,
segon lor antidotari, 
las cauzas del lectoari,
per so que no las entendatz
en lunha guiza, ni puscatz
de las dichas cauzas saber
si las prezon outra dever.
E soven per gran bauzia
fan greuiar la malautia,
sia plaga o nayssedura,
et alongaran la cura,
per may aver salari gran
de l'home caytieu, malenan.
Apres quant an agut l'argent,
son en la cura neglegent,
don mant home veno a mort,
que foran vengut a bon port,
si no fos lor neglegentia; (negligén; negligensia)
o per fauta de scientia, (o per falta de siensia)
quant auran preza la cura,
obraran ad aventura
en alquna malautia,
que no y saubran pendre via (pendre, prendre)
certa, veraya ni fina,
segon l'art de mediscina; (medissina; medicina)
et al malaute prometran
qu'el per cert del mal lo guerran, (guerirán, curarán, sanarán)
per so que ls pague largament.
E quant els an tirat l'argent, (argent, argén, AG, plata, dinés)
fan lor compte; si val, valha,
o si que no, no m'en calha.
E dono bevenda mortal
en loc de la medicinal;
o faran autra bauzia,
que sie us vezo malautia (siu (B)
e sabo que no s pot curar
o qu'el no y podo cosselh dar,
pendran sobre se la cura,
tot per avareza pura:
et abans no y toquarian
entro que be pagat sian.
E faran vos un temps muzar
et en fol vostre argent gastar;
e quan tot er fag en derier,
no y conoysseretz melhorier. (no hi coneixeréu millora o milloría)
Et ayssi murtrisson la gent (a així, aixina assessinen a la gen)
e la raubo de lor argent. (y la roben dels seues dinés)

II.
Ayssi parlan li maldizen.

Ara m dizon li maldizen:
"No ns potz ges escapar tan gen,
quar ab sol qu'ab nos estias,
nos t'aurem pro guerentias
qu'an dig per les fols castiar
qu'amors tol mays que no vol dar, (tol : trau, pren; v. tollere, toldre)
e ses far socors ni plazer
dona trebalh e desplazer:
don trobaras, ab qu'enquieyras,
dis d'aquest' amor ses temer:
"Mas per so m'en vuelh estener,
qu'amors tol mays que no vol dar,
qu'ie l vey per un be cent mals far,
e mil pezars contr' u plazer;
et anc no dec joy ses trebalh:
mas cum ja vuelha so egalh,
qu'ieu no vuelh son ris ni son plor,
pueys no n aurai gaug ni dolor, (pos no ne tindré - hauré - goch ni doló)
sivals no l seray mals ni bos,
e lays m'estar dezamoros."

Respon Matfres als maldizens.

"Per Dieu, non agra 'n Riambautz
razo, que fos ta mal azautz 
que s prezes a mal dir d'amors
que l avia fag tantas honors.
Empero l dig testimoni,
que fetz ab cor malenconi,
no val ges, de dreg, una glan, (una bellota, billota, aglan, glan)
si gardatz so que dis denan
en cela mezeyssa canso. (mateixa)
Dieus, quan tost oblidat li fo
qu'el avia dichas grans lauzors (qu'ell habíe dit : dites grans loors)
dels bes quez om pren per amors,
et avia 'n dig enayssi ver:
"Pero be say, si m dezesper, (pero be sé, si me desespero)
que l mielhs de pretz y dezampar,
qu'amors fa ls melhors melhorar (qu'amor fa als millós millorá)
e ls pus malvatz pot far valer,
e sab far de volpilh vassalh
e l dezavinent de bon talh,
e don' a mans paubres ricor;
e pus tant y trop de lauzor,
ieu soy tan de pretz eveios
que ben amera, si amatz fos."
Pus doncz amors ta fort lauzet,
si pueys tantost amor blasmet,
e de so qu'ac ben dig dis mal,
sos testimoni re no val,
qu'es contraris a se mezeys,
segon que dizon nostras leys.
E 'n Aymeric de Pegula (Pegulha, Pegulhan; Aimeric)
ditz reprenden cel qu'aysso fa: (va di reprenén al que aixó fa)
"Qu'aycel que si mezeys desment (si mateix)
del be qu'a dig, no m'es parvent,
pueys qu'es trobatz ben dizen fals,
que l deiam creyre dizen mals."

Ayssi parlon li maldizen.

"Que dizetz," dizo lh mal parlier,
"a'n Peir Vidal, le cavayer, (Peire Vidal, antepassat de Nachet S. V.)
que per amor trebalhec tan
e per amors pres mal e dan,
e ne clamec de trascio, (y ne va clamá, queixá de traissió)
per que dis en una canso:
"A vos mi clam, senhor,
de mi dons e d'amor,
quar me fizava en lor,
mi fan vieure ab dolor,
per be e per honor
qu'ay fag a la gensor, (que hay fet a la mes genta : gentil, maja)
que no m val ni m'acor."

Respon Matfres als maldizens.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

"Ad aquest vos dic ieu breumen
per que ges ieu non daria
un plom en sa guerentia;
quar per falsetat proada
li fo la lenga mermada, (la llengua tallada, mermada, P. Vidal)
per que'n dis d'aquesta razo
le bos morgues de Montaudo (le moine de Montaudon, Monges)
en un dechat qu'el compilec,
on seyze trobadors blasmec:
"Peyre Vidal es le derriers,
que non a sos membres entiers,
et agra l obs lenga d'argen,
al vila qu'era peliciers, (pellicer; pellissé, pelletaire)
quez anc pus se fe cavaliers
non ac pueys membransa ni sen."

Ayssi parlon li maldizen.

Aras dizon li maldizen:
"Aquo mezeys podem proar (aixó mateix podem probá)
per un autre gueren tot clar, (per un atra garantía)
que fo mot savis e mot bos
e blasmec en soas cansos
amors: aysso fo en Folquetz
que dis en un cantar que fetz
dels fals semblans qu'amors adutz: 
“Amors, per so mi soy ieu recrezutz
de vos servir, que mays no n auray cura; (auré, hauré, tindré)
qu'ayssi cum pus pres' hom layda penchura, (fea pintura)
quan li's de luenh, que quant li's pres vengutz,
prezav' ieu mays vos quan no us conoyssia:
e s'anc re vuelc, mays n'ay que non volia; (vach voldre, volé)
qu'ayssi m'es pres cum al fol queridor
que dis qu'aurs tot fos quant el toquaria." (Rey Midas; or)

Respon Matfres als maldizens.

"Ad aquesta guerentia
vos dic qu'en Folquetz fetz clamor
el dig cantar de fals' amor,
e declarec s'ententio (y va declará sa - la seua - intensió)
en cela mezeyssa quanso, (an aquella mateixa cansó)
don dis iratz e somogutz:
"Ab bel semblant que fals' amor adutz,
s'atray vas lieys fols aymans e s'atura,
quo l papalhons qu'a tant fola natura (papallona; mariposa)
que fier el foc per la clartat que i lutz: (que acabe al foc)
per qu'ieu m'en part e sigray autra via, (partixco; seguiré)
sos mal pagatz, qu'estiers no m'en partria, (partiría)
e sigray l'ayp de tot bo suffridor (patidó; v. suffrir)
que s'irays fort si cum fort s'umilia."
En Folquetz doncx entendia
en la dicha canso mal dir
de fals' amor, la qual esdir
ieu no vuelh de mals ni d'errors,
quar fals' amor non es amors
ni fals sestiers non es sestiers
segon que dizon nostras leys;
mas de ver' amor el mezeys
dis que falhiment non pot far,
que mays en fari' a blasmar,
si fezes lunh' error o mal,
quez un' autr' aytant quan mays val:
don dis az est' amor tot gent:
"Mas vos no m par puscatz far falhiment;
pero quan falh cel qu'es pros ni prezatz,
tant quant val mays tan n'es pus encolpatz,
qu'e la valor pueia colp' e deyssen.
E sitot hom perdona l forfaytura,
ja del blasme no l sera fagz perdos,
quar cel rema e malas sospeyssos,
qu'a mans ment cel que vas un desmezura." 

Ayssi parlan li maldizen.

Encaras dizo l'enveios
que tant blasmon los amoros:
"Nos avem un autre gueren,
qu'a digz mals d'amors per un cen
no n a dig dels autres negus;
auiatz doncx qu'en dis Marcabrus:
"Fams ni mortaudatz ni guerra
no fan tant de mal en terra
que amors qu'ab engan serra.
Escoutatz! (escoltéu!)
Quan vos veyra sus la bera,
non sera sos huelhs mulhatz." (sons ulls bañats; mullats)


Respon Matfres als maldizens.

“Ar, senhors, sia ieu escoutatz! (Ara, siñós, siga yo escoltat!)
Anc en Marcabrus non ac par
de mal dire, per que no m par
quez el sia dignes de fe,
quar d'amor no poc saber re,
quar dona lunh temps non amec
segon qu'el mezeys cofessec (segons qu'ell mateix va confessá)
en aquel mezeys cantar cert,
e dis ayssi tot ad ubert:
fon engendratz en tal luna
que sab d'amor que s'esgruna. 
Escoutatz!
Pero anc non amec una
ni d'autra non fon amatz."

Matfre Ermengau, lo breviari d'amor. Dels metges, Ayssi parlan li maldizen

viernes, 23 de octubre de 2026

Gaucelm Faidit. Lo rossinholet salvatge + Ara nos sia guitz + Al semblan del rei ties,

Gaucelm Faidit.

Gaucelm Faidit.


I.

ai auzit, que s'esbaudeia
per amor en son lengatge,
e m fai si morir d'enveia,
car leis cui dezir
no vei ni remir
ni no m volgr' ogan auzir.
Pero pel dous chan
qu'el e sa par fan
esfortz un pauc mon coratge,
e m vau conortan
mon cor en chantan,
so qu'eu no cuidiei far ogan.
Empero nul alegratge
no m don'al cor res qu'eu veia,
per qu'eu conosc mon folatge.
Ben es dreitz qu'aissi m n'esteia
e deu m'avenir,
car per fol consir
laissei mon cor ajauzir;
don sui en afan
e n'ai ir' e dan
e conosc en mon coratge
qu'ai perdut est an,
qu'anc non aic joi gran
ni re que m vengues a talan.
E sitot planh mon damnatge,
mos cors aclin' e sopleia
vas leis que a senhoratge
en mi, e tanh qu'esser deia,
qu'anc no m poc plus dir,
quan venc al partir.
Mas sa cara lh vi cobrir,
e m dis sospiran:
“A Deu vos coman!”
E quan pens en mon coratge
l'amoros semblan,
a pauc en ploran
no m'auci, car no lh sui denan.
Mi dons, que te mon coratge,
prec, si com cel que merceia,
que no m'aia cor salvatge,
ni fals lauzengiers no creia
de mi, ni s'albir
qu'eu vas autra m vir,
que per bona fe sospir
e l'am ses enjan
e ses cor truan,
qu'eu non ai ges tal coratge
com li fals drut an,
que van galian;
per qu'amors torna en soan.
Anc no falsei mon coratge
vas leis, cui mos cors s'autreia,
pos l'aigui fait homenatge,
e non ai cor que m recreia
ja del seu servir.
Cui qu'enoi ni tir,
seus sui e no posc giquir
de leis tan ni quan,
qu'autra no deman,
ni non es en mon coratge
res qu'eu volha tan:
per que la reblan,
mas mas jontas, humilian.   (mas mas : les meues mans juntes)
Chansos, de te fatz messatge
e vai ades e despleia
lai on jois a son estatge,
a mi dons que tan m'agreia;
e pos li tan dir
qu'eu mor de desir.
E s'il te denha acolhir,
vai li remembran, -
e no t'ans tarzan, - (y no te vaigues tardán)
lo consirier e l coratge,
e l'amor tan gran
don mor deziran,
car no la remir en baizan.
Na Maria, tan
avetz de pretz gran,
per que son tuit d'agradatge
mei dich e mei chan,
per la lauzor gran
que eu dic de vos en chantan.

II.

Ara nos sia guitz
lo vers Deus, Jesu Critz,
car de franca gen gaia
sui per lui partitz,
on ai estat noiritz
et honratz e grazitz.
Per so l precs no l desplaia,
s'eu m'en part marritz.
Ai, gentils Lemozis,
el vostre dous pais
lais de bela paria
senhors e vezis
e domnas ab pretz fis,
pros de gran cortezia;
don planh e languis
e sospir noit e dia.
Mas qualsque sia l critz
del remaner auzitz,
ja nuls bes, que m n'eschaia;
ni rics locs aizitz
no m tenra, ni conquitz,
s'avia ls votz complitz,
qu'apres calenda maia
no sia garnitz
del torn, si Deus l'aizis;
e s'a lui platz ma fis
en leial romania,
lo tot li grazis.
Pero mas joins aclis
prec vas sa senhoria
que ls portz e ls camis
nos adreis vas Suria.
Honratz es e grazitz
cui Deus non es falhitz,
que Deus vol et assaia
los pros e ls arditz,
et aquels a chauzitz,
e laissa los aunitz
et l'avol gen savaia
per cui es traitz.
Ai, caitiu, mal assis,
vos eis vos etz aucis,
qu'avers e manentia
vos tol paradis,
qu'avars etz e ressis,
tan qu'us far no poiria
qu'a Deu abelis:
per que Deus vos desfia.
Oimais es Antecritz
al dan del mon eissitz,
que totz lo bes s'esmaia
e l mals es salhitz,
que ls fals prins a sazitz
e pres et endormitz
escartatz, que ls esglaia
e ls te morns e tritz,
que l reis, cui es Paris,
vol mais a saint Daunis
o lai en Normandia
conquerr' esterlis
que tot quan Safadis 
a ni ten en bailia:
don pot esser fis
qu'aissi com deura sia.
Ar laissem los giquitz
remazutz escarnitz,
et ab obra veraia
de bona razitz
sia per nos servitz
lo vers sains Esperitz,
cui pregem que ns atraia
ab faitz afortitz
a dan dels Sarrazis,
si qu'en sia conquis
lo sains locs, e la via
fass' als pelegris,
que nos tolc Saladis,
don la vergena pia
cui Deus benezis
nos sia garentia.
Bels dous Maracdes fis,
vos e ls pros Peitavis
sal Deus e na Maria
qu'a bon pretz conquis.
E ma domna Elis
sapcha be, ses bauzia,
qu'eu li sui aclis
on qu'eu an ni m'estia.

III.

Al semblan del rei ties,
quan l'ac vencut l'emperaire
e il fetz tirar, quan l'ac pres,
sa carret' e son arnes,
don el chantava l maltraire,
vezen la roda virar,
e l ser plorav' al manjar,
chant, on plus ai malanansa,
quan consir qu'en alegransa
me pot mos maltraitz tornar;
e plor, quan vei joi ni be
als autres, e mi sove
qu'eu n'aic pro; er no n ai re,
Qu'en aital trebalha m te
pres amors e'n gran balansa;
e no sai ren dir per que,
mas car aten sa merce,
vencutz ses dezesperansa;
e car no m recre d'amar,
que d'als no m pot encolpar,
tan li sui fizels amaire,
a lieis, cui non aus retraire
ni descobrir mon pensar.
Pros domn' ab gen cors cortes,
tan tem lo pretz qu'en vos es
e las grans valors e ls bes.
Pero no m dezesper ges
ni m'es semblan ni veiaire
qu'en vos no sia merces,
que l vostre cors ben apres,
humil, franc e de bon aire
vei e l ric pretz valen car
e l dous ris e l gen parlar,
joios ab gaia semblansa.
E car non trobatz egansa
de beutat el mon ni par,
aisso m tira si el fre
e m tol l'ardit e m rete
qu'eu no us aus preiar de re.
Car maintas sazos m'ave
qu'ab tota fait' acordansa
domna us cug preiar de me,
e pois, quan mos cors vos ve,
m'espert e no n ai membransa
mas sol de vos esgardar,
e no us sai ni us aus preiar
ni l'amor no us posc estraire.
Doncs gran merce pogratz faire
si m dessetz ses demandar,
que non es tan pauca res
qu'eu del vostre don agues,
quez a gran no la m tengues.
Per qu' enans que l bruitz vengues
ni fals lauzengiers trichaire
l'amor que us ai conogues,
fora gen, s'a vos plagues,
de conoisser mon afaire,
pos eu no l vos aus mostrar.
Qu'un honrat do m pogratz far,
si, ses tota malestansa,
sofrissetz qu'a vostr' onransa
fosson mais tuit mei chantar.
E l plus lais, que be s cove;
mas d'aisso no cug ni cre,
s'eu l'enquer, que m'en malme.
E pos de vos no m recre
ni de la vostra fiansa,
don eu autrei per jasse
mon chant e ma leial fe.
Si vostra valors m'enansa,
honors vos er, ses doptar.
Vos sabetz co s tanh a far,
qu'eu no us dic ni pauc ni gaire,
mas tan qu'umils merceiaire
vos sui ab fin cor e clar.
E s'aesmes ni saubes
qu'auzes mais dir ni degues,
del plus me for' entrames.
A Ventadorn volh retraire
que la domna non a par
de beutat ab complitz bes,
e si'n Maracdes saubes
so qu'eu sai, be l fora pres.

martes, 20 de octubre de 2026

Uc, Ugo de Pena, Agenes, Messat

N Uc de Pena.

Uc, Ugo de Pena, Agenes, Messat


7225.

Ugo de Pena si fo d'Agenes, d'un castel que a nom Messat, fils d'un mercadier. E fes se joglar; e cantet ben, e sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels grans homes d'aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers fo de jogar e d'estar en taverna, per que ades fo paubres e ses arnes. E venc se amoillerar à l'Isla é Venaissi en Proensa.

Penne-d'Agenais

viernes, 16 de octubre de 2026

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,

Raimons de Miraval.

Raimons de Miraval. Amors me fai cantar et esbaudir,



2701, 7225, 7614, 7698.

Ramun de Miravals fo us paubres cavalliers de Carcasses, que non avia mas la quarta part de Miravals; et en aquel castel non estavo 40 homes. Mas per lo seu trobar e per son bel dire, e car el saup plus d'amor et de domnei, e de totz los faitz avinens, e de totz los ditz plazens que corron entr'amadors et amairitz, el fo amat e tengut car per lo Coms R. de Toloza, qu'el clamava son Audiart, et el lui. El coms li dava caval et armas, els draps que besoignaven, e so que l fazia mestier. Et era senher del alberc de lui, e senher del rei P. d'Arago, e del vescoms de Bezers, e d'en Bertran de Saissac, e de totz los grans baros de aquela encontrada. E non era neguna gran domna ni valens que no dezires e no se penes que el entendes en ela, o que li volgues be per domesteguessa, quar el las sabia pus onrar e far grazir que nuls autr'om; per que neguna no crezia esser presiada, si no fos sos amics Raimons de Miraval. E R. de Miravals s'entendet en mantas domnas, e'n fetz mantas bonas cansos; 
e no se crezet mais qu'il de neguna endreg d'amor agues ben, e totas l'enganeren.
Ben avetz auzit R. de Miravals qui fo ni don, per qu'ieu vos vuelh dire mais de son fag. Don el amava una dona de Carcasses que avia nom na Loba de Puegnautier, filha d'en R. de Puegnautier; et era molher d'un cavayer ric e poderos de Cabaret, pariers del castel. La Loba si era sobreavinens e voluntoza de pretz e d'onor; e tug li baro de la encontrada e li estranh que la vezian entendian en ela: lo Coms de Fois, en Olivier de Saissac, en P. Rotgier de Mirapeys, en Aimeric de Monrial, en P. Vidal, que fes mantas bonas cansos de lieis. En R. de Miravals si l'amava mais que totz, e la metia enans à son poder ab sas cansos e en comtans, com sel que o sabia meils far de cavalier del mon, et ab plus plazens razos et ab plus bels digz. E la Loba per lo gran pres en que el l'avia meza, car conoissia qu'el la sabia enansar fort e dezenansar, ela li sofria sos precs e l prometia de far plazer endreg d'amor, e l'avia retengut baizan. Mas ela o fazia tot per engan, et amava lo coms de Fois tan que ela ne avia fag son drut. Et era l'amor paleza de lor per tota la encontrada de Carcasses, don ela fon descazucha de pres e de honor e d'amics: que lai tenian per morta tota domna que fassa son drut d'aut baro.
En Miravals auzi la novela del mal c'avia fag, e que P. Vidal n'avia facha una mala chanso d'ela que di:
Estat ai una gran sazo;
en la cal el dis en unas coblas:
Mot ai mon cor felo
Per lieis que mala fo.
Miravals fo sobre totz pus dolens, et ac voluntat qu'en diches mal e en decazer ponhes; e pueis pesset se que mai valia que ponhes en ela enganar, aisi com el' avia lui enganat: e comensa la à defendre, à cobrir e à razonar del fag del Comte. La Loba auzi que Miravals la defendia del mal que avia fag, sobre la gran tristeza qu'el avia. Si s'alegra molt per la defensio de Miraval, per so qu'ela avia major paor del que de totas las autras gens. E sill fai venir à se e sill regrasia molt en ploran del mantenemen e de la defensio qu'el fazia d'ela; e si li dis: Miraval, s'ieu anc jorn agui pretz ni honor, ni amic ni amiga, ni fos auzida ni prezada luenh ni pres, ni aigui ensenhamen ni cortezia, per vos m'es tot avengut e de vos o tenh. E cum so sia causa que ieu non ai fag tot so que vos aves volgut endreg d'amors, no m'o a vedat amor d'autrui, mas una paraula que vos disses en una vostra canso, que ditz:

Amor me fai cantar et esbaudir...
Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pus tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Que mens en val tot fag que dessazona.

Et ieu volia vos far tan de plazer ab onrada razo, per que vos l'acsetz plus car, que no m'en volia cochar; que non a mais dos ans e cinq mes que vos retengui baizan, si com vos diches en vostra canso:
Passatz so cinq mes e dui ans
Qu'ieu vos retengui à mos comans.
Aras vei be que vos no m voles abandonar, per lo blasme fals e mensongier que m'aun mes enemix et enemiguas de sobre me. Per so vos dic que pos vos me mantenes contra tota gent, et ieu me tuelh de tota autra amor per vos, e don vos lo cor e'l cors per far tot cant que vulhatz; e met me del tot en vostre poder e en vostras mas, e prec vos que m defendatz à vostre poder. Miraval ab gran alegreza receup lo don de la Loba, et ac de lieis tot so que à lui plac longa sazo. Mas denan s'era enamorat de la marqueza de Menerba, qu'era joves e gaia e gentils domna; e non avia mentit ni enganat, ni era estada enganada ni traïda. E per aquesta se parti Miravals de la Loba, per que fez aquesta canso que dis:
S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Non cujetz que sabers
M'en falha ni razos.

la quals es aisi.
Vos avez entendut d'en R. de Miravals co saup enganar la Loba e remaner ab lieis en patz. Mas ar vos dirai de n'Alazais de Boissazon com l'enganet; et una autra apres qu'era sa vezina, na Esmengarda de Castras, et el dezia hom la bela d'Albeges. Abdoas ero de l'avescat d'Albi: n'Alazaitz era d'un castel quez a nom Lombes, molher d'en Bernat de Boisazo; na Esmengarda si era d'un borc quez a nom Castras, molher d'un ric valvassor qu'era fort de temps.
Miravals s'enamoret de n'Alazais qu'era joves e gentils e bela, e voluntoza de pretz e d'onor e de lauzor. Ecar ela conoissia que Miravals li podia plus donar de pretz que nuls hom que fos, si fo molt alegra car vit qu'el l'amava; e fetz li totz los semblans e los plazers que dona pot far à home. Et el la enanset cantan e comtan à son poder, e de lieis fes motas bonas chansos. E mes la en tan gran pretz, que totz los baros de aquela terra entendero en ela; lo vescomte de Bezers, e'l Coms de Toloza, e'l rei Peire d'Arago, als cals Miravals la avia tan lauzada, que'l reis ses vezer s'en era fort enamoratz, e l'avia mandatz sos messatges e sas joias. 
Et el ac voluntat de lieis vezer; e Miravals ponhet mot com el la vis, e fetz una cobla en sa chanso que dis:

Ar ab la forsa del freis...
S'à Lombers corteja'l reis
Per tostemps er jos ab lui;
E si tot s'es sobradeis
Per un ben en venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bella n'Alazais,
E'l fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Donc lo rei s'en venc en Albiges à Lombes per vezer n'Alazaitz; en Miravals venc ab lo rei, pregan lo rei que'l li degues valer ab madomna n'Alazais. Fort fo ereubutz et onratz lo reis, e vegut volentiers madomna n'Alazaitz. El rei, tantost can fon assegut per apres d'ela, la preguet d'amor; et ela autrejat de far tot so que volria. Si que la nueg ac lo rei tot so que volc; el lendema fo saubut per tot lo castel e per tota la cort del rei. En Miravals, que atendia esser rics de joi per prec del rei et auzi aquestas novelas, fo fort marrit; et anet s'en e laisset lo rei e la dona. Longamen se plais del mal que avia fag la dona, e de la felonia que'l rei avia facha de lui; don el per aquesta razo fe esta chanso:
Entre dos volers soi pessiu.
Can lo Coms de Toloza fon deseretatz per la guerra e per los Frances, et ac perdut Argensa e Belcaire; e li Frances agro San Gili e Albiges e Carcasses; e Bederres fon destruitz e'l vescomte de Bezers era mort, e tota la bona gen d'aquela encontrada foro morta e guandida al Coms, ab cui el se clamava'n Audiart, el vevia ab gran dolor, per so que tota la bona gent, de cui era lo Coms senher e maystre, e donas e cavaliers ero mortz e deseretatz. Pueis avia sa molher perduda, aisi com auziretz, e sa dona l'avia traït e avia son castel perdut. Avenc se que'l reis d'Arago venc à Toloza per parlar ab lo Comte, e per vezer sa seror madona na Elionor e madona Sancha. E confortet mot sa seror e'l Comte e sos filh, e la bona gen de Toloza. E promes al Coms qu'el li rendria e cobraria Belcaire e Carcassona, et à Miravals lo sieu castel; e que la bona gen cobraria lo joi que avia perdut. En Miravals, per joi qu'el ac de la promessio que'l rei fes al Comte et à lui de rendre so qu'avion perdut, e per lo tems d'estat qu'era vengutz, ja agues el preponut de no far cansos entro quez agues cobrat lo castel de Miraval que avia perdut, e car s'era enamorat de madona na Helionor, molher del Comte, qu'era la plus bela dona del mon e la melhor, à cui el non avia encaras fag semblan d'amor, fes esta canso que di:
Bel m'es qu'ieu chan e condei
Pos l'aur'es dossa e'l temps jai.

E cant ac facha la canso la trames en Arago, per que'l rei venc ab mil cavayers à servizi del Comte, per la promessio qu'el avia facha. Don lo rei fon mortz per los Frances denan Murel ab totz los mil cavayers que avia ab se, que negus non escapet ab vida.
Dig vos ai de n'Alazais de Boisazo com engannet Miravals e si meteusa auci; ara vos vuelh dir com na Esmengart de Castras saup que n'Alazaitz l'avia escarnit, mandet per en Miravals. Et el venc, et ela l dis que mot era dolenta de so que se dizia de na Alazais, don ela avia cor e voluntat de far esmenda à lui de se mezeissa, del mal que li avia fag n'Alazais. 
Et el fon leu per enganar, can vit los bels semblans e'ls bos ditz ab qu'ela li presentava l'esmenda del dan qu'el avia pres; e dis li que voluntiers voldria prendre de lieis la esmenda. Et ela pres lo per cavalier e per servidor; e Miravals la comenset à lauzar et à grazir, et à enansar son pretz e sa valor. E la dona avia sen e saber e cortezia, e saup gazanhar amics et amigas. En Olivier de Saissac, que era un gran bar de la terra, si entendia en ela e la pregava de penre per molher.
En Miravals, can vi que l'avia tan montada en pretz et en onor, volc gazardo; e si la preget que li fezes plazer endreg d'amor. E ela dis que no faria plazer de drudaria, qu'enans lo pendria per marit, per so que lur amor no s pogues partir ni s rompes; e quel degues partir sa molher de se, laqual avia nom madona Gaudairenca. Don Miravals fon fort alegres e jauzens cant auzit que per marit lo volia; e anet s'en al sieu castel, e dis à sa molher que no volia molher que saupes trobar, que assatz avia en un alberc d'un trobador; e que se aparelhes d'anar ves l'alberc de son paire, qu'el no la tenria plus molher. Et ela entendia en un cavayer que avia nom Guillem Bremon, don ela fazia sas dansas. Cant ela auzi so que en Miravals li dis fes se fort irada, e dis que mandaria per sos parens. 
E mandet per en G. Bremon que vengues, que ela lo pendria per marit e s n'iria ab el. G. Bremon cant auzi las novelas fo molt alegres; e pres cavaliers e venc s'en al castel d'en Miraval e desmontet à la porta. E na Gaudairenca o apres, e dis à'n Miraval que siei amic eron vengut per lieis, e qu'ela s'en volia anar ab lor. Miravals fo molt alegres e la dona plus. La dona fo aparelhada d'anar; en Miravals la menet fora e troba en G. Bremon e sa companha e receup los fort. Can la dona volc montar él caval e ela dis à'n Miraval, que pus qu'ela volia partir de liei, que la des à'n Guilhem Bremon per molher. Miravals dis que voluntiers, si ela o volia. En G. se trais enan e pres l'anel per espozar; en Miraval la l det per molher e menet la'n.
Can Miraval ac partida sa molher de se, anet s'en à madona na Imenjarda; e dis li qu'el avia fag son comandamen de sa molher, e qu'ela denhes faire e dir e li atendes so que li avia promes. E la dona li dis que ben avia fag; e que s'en tornes à son castel e que fezes son aparelhamen de far grans nossas e de recebre lieis per molher, car ela mandaria tost per el. Miravals s'en anet e fes gran aparelhamen per far nossas. Ela mandet per n Olivier de Saissac, et el venc tost: et ela l dis co ela faria tot so qu'el voldria, e'l penria per marit. Et el fo lo plus alegres hom del mon; e acorderon aisi lur fag que'l ser la'n menet al sieu castel, e l'endeman l'espozet e fes grans nossas e gran cort.
Las novelas vengro à'n Miravals que la dona avia pres n Olivier de Saychac per marit. Fort fo dolen e trist, car l'avia fag sa molher laissar, e que l'avia promes que l prendria per marit, e que n'avia fag son aparelhamen de nossas; e dolens de n'Alazais del mal qu'ela avia fag ab lo rei d'Arago: e si perdet tot joi e tot alegrier e tot solatz, e cantar e trobar. E estet com hom esperdutz ben dos ans; e mans cavaliers trobador se trufavon de lui per los esquerns qu'en fazian. Mas una gentil dona que avia nom Brunessen, molher d'en P. Rotgier de Cabaret, que era envejoza de pretz e d'onor, si mandet saludan e pregan e confortan à'n Miravals que s degues alegrar per l'amor de lieis: e que saubes per veritat qu'ela l'anaria vezer si no volia venir vas lieis, e li faria tan d'amor, qu'el conoisiria be que no l volia enganar. E de aquesta razo fes esta chanso que di:
Ben aia'l messatgier.


2701, 7225-6, 7698.

E m tol deport ab cossirier que m dona,
E torna tot mon solatz en cossir;
Que si non es ma canso sobrebona
Non dei esser aissi del tot blasmat:
Pero si cug cantar à voluntat
D'entendedors e de drutz e d'amigas.

Mas no vol ges à domnas cossentir
So per qu'à dreg vei qu'om las ocaizona,
Que tals n'i a que no volon cauzir
El temps qu'om plus d'amar las arazona:
Pois quan joven lor estrai sa beutat
Prendo'l sordeis qu'avian soanat,
Aissi com fes lo Lombartz de las figas.

Bona domna no s deu d'amor gequir;
E pos tan fai qu'ad amor s'abandona,
No s'en coch trop ni massa non o tir,
Quar mens en val tot frutz que dessazona:
Mas sapcha gen celar tota vertat,
Que cilh qu'en als li serian privat
Ad ops d'amar li serian destrigas.

Ges la bella qu'ieu plus am no s'albir
Qu'en re l'ensenh ni l casti ni l despona,
Qu'ilh sab tan be laissar e far e dir
Per que no m cal que ren als hi apona.
E si li platz que m retenh' à celat,
Per tres razos don li drut son amat
Li serai bos, messatgiers so li m digas.

S'ieu ja res fauc don madomna s'azir
No'lh perdon dieus si ella m'o perdona;
Quar no la volh galiar ni trazir, 
Ni razonar so qu'ella m mal razona. 
Tot m'es honors quant à lieis si' onrat, 
E grazisc tot quant à lieis ven à grat; 
E voll n'aver guerras et enemigas.

Bona domna, on qu' aia domnejat,
Volh que tengas Miraval domenjat;
E mas cansos en cap d'autras amigas.

Si tot m'aves, Mais d'amic, cor irat,
A vostr' ops ai Miraval si gardat,
Que vos l'aves et ieu n'ai enemigas.

Mantel, de sen, de pretz e de beutat 
E de joven vos vei tan gen honrat, 
Que sai ne son mantas domnas enigas.

2701, 7225-6, 7698, M.

Ar ab la forsa del freis,
Quan tot lo mons trembl'e brui,
Val mais solatz e domneis,
E cants e totz bel desdui,
Qu'él temps quan folh' e flor nais:
A celui qu'es pros e gais,
Contra l'us del temps e del mon,
Be par que bon cor li aon.

La gran beutatz que pareis
En la bella cui hom sui,
El ric pretz qu'à tot jorn creis
M'an tout domnejar d'autrui.

Mas un dous esguart m'atrais
Vas liei servir, don jamais 
No temsera fam, freg ni son,
S'agues cor del dig que m respon.

En amors a mantas leis,
E de mantas partz adui
Tortz e guerras e plaideis.
Leu reven e leu refui,
Leu s'apai' e leu s'irais:
E qui d'aisso l'es verais
Soven sospira de prion,
E mantz enois blan e rescon.

Anc mais ni tan no m destreis: 
Mas er ai trobat ab cui
Mi mou paors et esfreis,
E m cass' e m pren e m destrui.
Et ieu ges per tan no lais 
Que l'ai don me mou l'esglais
No tenha mon cor deziron,
On plus lo dezir me cofon.

Pero, si tot m'es gabeis,
Mos bos respietz m'i condui;
E si m dizia sordeis,
No volh tornar lai don fui.
Pos vengutz es à l'assais 
Poder a que m derc o m bais;
Qu'ieu no fug si m ras o si m ton, 
Ni ja no volh saber vas on.

S'à Lombers corteja'l reis
Tostemps mais er joi ab lui;
E si tot s'es sobradeis,
Per un be li'n venran dui:
Que la cortezi' e'l jais
De la bela n'Azalais,
El fresca color e'l pel blon
Fan tot lo segle jauzion.

Domna tan vos soi verais
Que de totz cortes assais
Volh que Miraval vos aon;
Mas nous volh dir quals es ni don.

Per mon Audiartz son gais,
Que tota gens ab eslais
Prezon mais lo Comte Ramon
De null autre Comte del mon.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Bel m'es qu'ieu cant e condei
Pos l'aur' es douss' e'l temps gais,
E pels vergiers e pels plais
Aug lo retint e'l gabei
Que fan l'auzelet menut
Entre'l blanc e'l vert e'l vaire;
Adonc se deuria traire
Cel que vol qu'amor l'ajut
Vas captenensa de drut.

Ieu no soi drutz mas domnei,
Ni no m sent pena ni fais,
Ni m rancur leu ni m'irais,
Ni per orgolh no m recrei.
Pero temensa m fai mut,
Qu'à la bella de bon aire
Non aus mostrar ni retraire
Mon cor, si'l tenc escondut
Tro qu'aia'l sieu conogut.

Be vol qu'om gen la cortei
E plai li solatz e jais;
E no l'agrad' om savais
Que s'en deguis ni s malmei.
Mas li pros son be vengut,
A cui fai tan bel vejaire
Que quascus es sos lauzaire,
Quan son d'enan lieis mogut,
Meils que s'eran siei vendut.
No crei qu'ab lieis apparei
Beutatz d'autra domna mais, 
Neis flor de rozier quan nais 
Non es plus fresca de liei: 
Cors be fag e gen cregut, 
Boqu'et olhs del mon esclaire, 
Que beutatz noi posc plus faire;
Si mes tota sa vertut
Que res no l'es remazut.

Ses pregar e ses autrei
Son intratz en greu pantais
Com pogues semblar verais
S'ieu sa gran valor desplei;
Qu'enquer non a pretz avut
Domna que nasques de maire,
Qu'encontra'l sieu valgues gaire;
E si n'ai mans car tengut 
Que'l sieu al melhor vencut.

Ja madomna no s malei
S'ieu à sa merce m'eslais,
Que non ai cor que m'abais
Ni ves amor me desrei; 
Qu'ades ai del meils volgut 
Defors e dins mon repaire: 
E de lieis no soi gabaire,
Qu'en plus non ai entendut
Mas gen m'acolh' e m salut.

Canso vai me dir' al rei,
Cui joi guid' e vest e pais,
Qu'anc no l trobei en biais,
Qu'aital com lo volh lo vei.
Ab que cobre Montagut
E Carcasson' e'l repaire,
Pois er de pretz emperaire;
E temeran son escut
Sai Frances e lai Masmut.

Domn' ades m'avetz valgut
Tan que per vos soi cantaire;
E no cugei canso faire
Tro'l fieu vos agues rendut
De Miraval qu'ai perdut.

Mas lo rei m'a covengut
Que lo me rendr' ans de gaire
E mon Audiart Belcaire;
Pois auran domnas e drut
Cobrat lo joi qu'an perdut.


2701, 3794, 7225-6, 7698, M.

Ben aia'l messagiers
E cilh que lo m trames,
A cui rent mil merces
Si ja m torn' alegriers.
Pero de mos mals cossiriers
Qu'ai avutz soi tan sobrepres, 
Qu'à penas crei que domna per amor 
M'aia bon cor ni m volha far honor.

Ab mans adregz mestiers
Avia joi conques
Tals, que cug que m valgues
Si de lai fos entiers.
Que massa rics ni pretz sobriers
No cugera que mi nogues,
Qu'ieu esgardei domna de tal valor
Que de beutatz fos bass'e de ricor.

Tals que ja lauzengiers
No s'en entremezes,
Quar mans enois n'ai pres
Mentr'era drutz leugiers;
Qu'adoncs cujava q'us empiers
No m tengues madomn' en defes,
Per que m tornet mantas vetz à folor
E mantas vetz en gaug et en doussor.

Per so m'era derriers
De totz los autres mes,
Que mon loc no m tolgues
Rotlan ni Oliviers,
Ni ges Orestains ni Augiers
No cujera que s'i mezes:
Mas me ten hom per tan bon cauzidor
Que so qu'ieu volh ten quascus per melhor

Be m cugei fos estiers
Madomna que non es,
Que tostemps li tengues
L'esbaudimens premiers
Sos fols cujars e messongiers,
E cossec la sa mala fes.
De son pauc pretz li fassa dieus menor,
Que mon fin cor a tornat en error.

Qu'ieu fui al prim destriers
Et apres palafres;
Era creis tan l'arnes
Que trop peza'l dobliers.
E pois vei que m'er mal loguiers
E temi que l'afan cregues,
Don no m'aura jamais per servidor;
E lais me dieus mo meils trobar alhor.

Domna que torn' en blasme sa valor
No deu aver de Miraval la tor.

Mon Audiart sal dieus, e sa honor, 
Que totz lo mons val mais per sa valor.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C, M.

Entre dos volers soi pensius,
Que'l cor me dis que no cant mais,
Ni amor no vol que m'en lais
Tan quant él segle sia vius. 
Del laissar ai gran razo
Que ja mais no fes canso;
Mas eras cant quar amor e jovens
M'o ensenha, e mezura e sens.

E s'anc nul jorn fui esforsius
D'esser adretz, cortes ni gais,
Era m'es ops que m'i eslais
Ab faitz et ab ditz agradius:
Qu'en tal domn'ai sospeisso
Que'l seu rics, car gazardo
No pot servir nuls hom desavinens,
Quar ilh no fai ni'lh plai res desplazens.

Vas bona domna son autius,
Mas no de re que sos pretz bais;
Equar una domna me trais
Tornar m'en ai vilas mesclius?
Non ja; tenria li pro
Si la tornav' en resso;
Qu'à las avols no ten dan fallimens,
E prezo s mais per gabs e per contens.

Ab aitals honratz senhorius
Ai eu estat tostemps verais,
Qu'afans ni pena ni esglais
Ni nul maltrag no m fos esquius.
Quar tug dizon à lairo
Qu'anc d'amors no fi mon pro
Menton, qu'avut n'ai bes e gauzimens,
E n'ai sufert dans e galiamens.

De cui que s vol baisse sos brius
Plus l'onor midons mont'e nais; 
Qu'aissi com la roza e'l glais
Genson quan repaira l'estius, 
Midons a tot l'an sazo
Qu'ilh sab gensar sa faisso
Ab bels semblans et ab cuendes parvens,
Don creis sos pretz e sos captenemens.

Per lieis am fontainas e rius,
Pratz e vergiers, e boscs e plais,
Las domnas, els pros els savais,
Els fols els savis els badius
De la franca regio
Don ilh es e de viro:
Quar tant es lai assis mos pessamens
Que mais no cug sia terra ni gens.

N'Alazais de Boissazo
Fai son pretz meillor de bo;
E perda dieus qui l'er desavinens,
Pos tan gen sec sos bels comensamens.

2701, 7225-6, 7614, 7698, M.

S'ieu en cantar soven
No m'atur ni m'aten,
Nous cujetz que sabers
M'en falha ni razos,
Ni talans amoros,
Que'l plus de mos volers
Es en joi et en can;
E de razos ai tan,
Que cantar en poiri' assatz:
Mas tot quan sai no volh sapchatz.

Qu'amat ai longamen
Tal domn' ad escien,
Qu'anc servirs ni plazers
No m'i poc esser bos,
Ni pregars ni cansos,
Ni celars ni temers,
Qu'ieu noi trobes engan.
Et ieu sofren mon dan
Saub l'enganar totz enganatz
E remaner ab lieis en patz.

Qu'estiers no m fora gen,
Pos del mieu fallimen
Era vist lo parers,
Qu'ieu encerques son pros,
Entro que d'ambedos
Fos pres eguals lezers,
Que si fes son talan
Ieu m'anei percassan;
E fo plus adretz lo mercatz
Que de liei si m partis iratz.

Drut que de sidons pren
Nul autre venjamen
No sab que s'es jazers;
Que malditz e tensos
Fan d'ensenhat janglos.
E pois non es tot vers
Quan domna fai semblan,
Qu'ilh vol que la deman
Tal que ja no l sera privatz;
E si s'en tenra per pagatz.

Que quant ieu mi prezen
En loc de cauzimen,
Non es mos capteners
Lauzengiers ni ginhos, 
Ans plus temens q'us tos 
Soi lai on es poders. 
E dieus me don l'autr'an 
Trobar domna prezan, 
Que'l gazardos m'en si' onratz 
Quan serai per lieis trebalhatz.

Tot quant es de joven
E de fin pretz valen
Ten la marqueza ders
De Menerb' à sazos; (Menerba)
E per pauc entre nos
No poja sa valors.
Mas en parli dobtan
Qu'enemigas ne blan;
E pois de lieis no m n'escai gratz,
Lo tortz me sia perdonatz.

Mais d'amic, on qu'ieu an
Vos es caps de mon can
E de Miraval poestatz:
Mas no volh que l'anel perdatz.