Mostrando entradas con la etiqueta Cella. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cella. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de mayo de 2026

Selh, Seilla, Selha, Sella, Sem, Sembelin

Selh, s. m., seau.
Voyez Portar.

2. Seilla, Selha, s. f., lat. sitella, seau, baquet.
Laissa vin e beiva de seilla.
Ogiers: Era quan.
Laisse le vin et qu'il boive de seau.
Porta una selha d' ayga.
Trad. du N.-Test., S. Marc, ch. 14.
Porte un seau d'eau.
ANC. FR. En cel puis si avoit deus seilles,
Qant l'une vient et l'autre vet.
Roman du Renart, t. 1, p. 245.
Marie alloit pour puiser de l'eau tenant une seille.
H. Estienne, Apol. pour Hérodote, t. II, p. 89.
PORT. Selha. IT. Secchia. (chap. Galleta, galletes; cubo, cubos; poval, povals.)

Galleta, galletes; cubo, cubos; poval, povals


Sella, Selha, Cella, s. f., lat. sella, selle.
Tot lo fendec entro la selha del cavalh. Philomena.
Tout le fendit jusqu'à la selle du cheval.
Pauc val sella ab meins d' arzons.
Guillaume de Berguedan: Mal o fe.
Peu vaut selle avec moins d'arçons.
Loc. fig. Ab tozeta de prima cella,
Quant es fresca e novella.
Deudes de Prades: Amors m' envida.
Avec fillette de première selle, quand elle est fraîche et neuve.
CAT. Sella. ESP. Silla. PORT. IT. Sella. (chap. cadira, cadires, de cathedra; en lo cas de les caballeríes, silla, silles, v. ensillá. La sella, les selles són los pels de damún dels ulls, en castellá ceja, cejas. “Ab tozeta de prima cella” no se traduíx “en sagala de prima sella”, de selles primes, sino que es la primera vegada que monte. Silla, sillas, castellá, ve de sede, sedere, assiento, assentás.)

2. Selers, s. m., sellier.
En esculers et en selers et en freners.
Charte de Monferrand, de 1240.
En faiseurs d'écuelles et en selliers et en faiseurs de freins.
CAT. Seller. ESP. Sillero. PORT. Selleiro. IT. Sellaio.

3. Sotzsella, Sotzsela, s. f., sous-selle, housse, chabraque.
Faitz far la sotzsella. 
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
Faites faire la housse.
Om no ve arsso ni sotzsela.
P. Vidal: Lai on cobra.
On ne voit arçon ni housse.

4. Sotssellier, s. m., faiseur, fabricant de housses.
A veiriers et a ssotsselliers. Cartulaire de Montpellier, fol. 44.
A verriers et à fabricants de housses. 

5. Ensellar, Enselar, Encelar, Esselar, Esselhar, v., enseller, seller, harnacher.
Seguetz me, e faitz ensellar. Roman de Jaufre, fol. 73.
(chap. Seguíume, y féu ensillá; arnesá, prepará les silles o cadires, assientos de les caballeríes.)
Suivez-moi, et faites seller.
Que fassan enselar,
E fassan las cubertas sobr' els cavals gitar.
Guillaume de Tudela.
Qu'ils fassent seller, et fassent les couvertures sur les chevaux jeter.
Encelatz lo be
De sela e de fre
E de mot gen peitrau. 
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
Harnachez-le bien de selle et de frein et de moult gentil poitrail.
Fig. Pus l' us l' autre s' enselha.
G. Rudel: Lanquan lo.
Puisque l'un l'autre se harnache.
Part. pas. A son caval enselat.
R. Vidal: Unas novas.
Il a son cheval sellé.
Ie us doni mon palafre blanc esselhat, ab tot son arnes. Philomena.
Je vous donne mon palefroi blanc sellé, avec tout son harnais.
ANC. FR. On eust veu tirer les destriers hors des estables pour les enseller.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 101.
CAT. Ensellar. ESP. Ensillar. (chap. Ensillá. No se diu “encadirá”, ni tampoc a tráureli la cadira al mossen se li diu “desencadirá” al retó; cosa que va fé Román del Blau a Beseit, un dels prohomens del poble.)

Sem, adj., privé, dénué, dépourvu.
Sem de tot joi, plen de tristor e d' ira.
Bertrand de Born: Si tut li dol.
Privé de toute joie, plein de tristesse et de chagrin.
Ben es d' amor vuei' e de merce sema.
Aimeri de Peguilain: Ses mos apleitz.
Elle est bien vide d'amour et de merci dépourvue.
ANC. CAT. Sem. IT. Scemo. (chap. Semat, semats, carbassera semada, semades; no me miros, que me semo.)

Semat, semats, carbassera semada, semades; no me miros, que me semo.

2. Semar, v., priver, dépouiller, débarrasser, dépourvoir.
Semar vos voilh
D' aital vil re
Don faria ben a semar.
P. Cardinal: Predicator.
Je veux vous débarrasser de grand orgueil.
Il est plein de telle vile chose dont il ferait bien de (se) débarrasser.
IT. Scemare. (chap. Semá, semás: yo me semo, semes, seme, semem o semam, seméu o semáu, semen; semaré; semaría; si yo me semara : secás, afluixás, pedre la forsa o aufanidat.)

Sembelin, Sembeli, Sebelin, s. m., fourrure.
El premier sembeli
C' om portet sobre si,
El ac en son mantel.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
La première fourrure qu'homme porta sur soi, il eut en son manteau. 
Ac almussa d' escarlata,
Tota de sebelin orlada.
Roman de Jaufre, fol. 56.
Eut aumusse d'écarlate, toute de fourrure ourlée.
ANC. FR. D'un sebelin noir et chenu.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 409.
Et d'un cier sebelin fourré.
Roman du Renart, t. IV, p. 384.