- Tínla, te la doném com podém y com la teua lealtat ha mereixcut. Gerbino, veén la seua crueldat, volén morí, sense preocupás de les saetes ni les pedres, a la nave se va arrimá mes, la va abordá encara que estáe plena de hómens armats, y com un león famoleng ataque una manada de búfalos, ara an este ara an aquell va aná degollán, mossegán, y esgarrapán, mentres lo foc se aviváe a la nave. Va fé agarrá en un sarpat als marinés lo que pugueren com a recompensa, y van acabá aquella triste victoria. Después, replegán lo cos de la hermosa Siñora del mar, en moltes llágrimes la va plorá, van torná a Sicilia, y a Ustica, una isla minudeta casi enfrente de Trápani, honradamen la va fé enterrá, y a casa seua va torná mes dolorit que cap home u haigue estat may. Lo rey de Túnez, sabuda la notíssia, va enviá als seus embajadós vestits de negre al rey Guilielmo, dolénse de que la paraula donada no habíe sigut cumplida, y li van contá cóm. Per lo que lo rey Guilielmo, mol enfadat, sense vore la manera de negáls la justíssia que demanáen, va fé apresá a Gerbino, y ell mateix, sense ñabé cap dels seus baróns que en rogs se esforsare en dissuadíl, lo va condená a mort y en presénsia seua li va fé tallá lo cap, preferín quedás sense net que tingut per un rey sense honor. Aixina, en pocs díes, tan miserablemen los dos amáns, sense habé tret cap fruit del seu amor, van morí de mala mort, com tos hay contat.

champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 23 de mayo de 2019
Jornada cuarta. NOVELA CUARTA
- Tínla, te la doném com podém y com la teua lealtat ha mereixcut. Gerbino, veén la seua crueldat, volén morí, sense preocupás de les saetes ni les pedres, a la nave se va arrimá mes, la va abordá encara que estáe plena de hómens armats, y com un león famoleng ataque una manada de búfalos, ara an este ara an aquell va aná degollán, mossegán, y esgarrapán, mentres lo foc se aviváe a la nave. Va fé agarrá en un sarpat als marinés lo que pugueren com a recompensa, y van acabá aquella triste victoria. Después, replegán lo cos de la hermosa Siñora del mar, en moltes llágrimes la va plorá, van torná a Sicilia, y a Ustica, una isla minudeta casi enfrente de Trápani, honradamen la va fé enterrá, y a casa seua va torná mes dolorit que cap home u haigue estat may. Lo rey de Túnez, sabuda la notíssia, va enviá als seus embajadós vestits de negre al rey Guilielmo, dolénse de que la paraula donada no habíe sigut cumplida, y li van contá cóm. Per lo que lo rey Guilielmo, mol enfadat, sense vore la manera de negáls la justíssia que demanáen, va fé apresá a Gerbino, y ell mateix, sense ñabé cap dels seus baróns que en rogs se esforsare en dissuadíl, lo va condená a mort y en presénsia seua li va fé tallá lo cap, preferín quedás sense net que tingut per un rey sense honor. Aixina, en pocs díes, tan miserablemen los dos amáns, sense habé tret cap fruit del seu amor, van morí de mala mort, com tos hay contat.
jueves, 15 de junio de 2017
Los collons de mon yayo
Los van pesá en romanes
Y sense contá la llana
Pesáen mes que 'l cap de Pelayo.
Jota en chapurriau.
Curiosamén, Pelayo (mote a Beseit) ere son sogre de mon yayo Tomás.
miércoles, 8 de marzo de 2017
chapurriau (desactualisat)
La vergoña de parlá, que te miron mal, catalanisassió, castellanisassió, es lo que está matán al chapurriau.
No s'ha escrit casi mai, pero mols que lo escriuen lo desfán.
Hay lligit llibres de autós de la zona y la mayoría no conserven la essensia del chapurriau.
"Yo fa 90 añs que parlo lo chapurriau me moriré y no abre parlar May lo catala que digen lo que buigen estos sabidonsos !!!"
//
Sol dieu tontades , teniu los mateixos insults y paraules per a tots los que no son catalanistes independentistes com vatros, hasta als catalans que no volen sé independens los marginéu. Yo no lligixco el mundo, ni abc, ni La Vanguardia. Tots los diaris y televisións tenen una política. Vach naixe dp de Franco, al 78, antes que la constitusió, mon yayo mol antes que naixquere ell, y mos parlae en chapurriau, cuan la guerra mundial , la sivil, la posguerra, dictadura, continuae parlán en chapurriau. Només calíe parlá en castellá als grisos, alcalde, algún ric de les fábriques. Escriure ne sabíe mol poc, en castellá, com la mayoría de agüelos de allacuanta. Encara vach sentí botovadeu a un agüelo de Beseit, Aniceto. "M'en vach a gitá" per "vach a vomitá" ya no u hay sentit may. Lo chapurriau ha cambiat en uns añs, lo catalá u hauríe de fe, com u fan tots los idiomes, pedre lo "pas", fes mes simple, pero lo estau intentán mantindre com antes. La castellanisassió no la parareu , aon natros ya se diu amarill, pedí, cuchillo (gaviñet), lunes. Yo voldría vore Cataluña independén, de verdat, ne está molta gen hasta la coroneta de vatres. La llengua, com si només ne tinguereu una, no la fareu may mes UNA, com díe Maragall lo yayo de Pascualet, y atres poetes, normalisanla, sol tos carregareu lo parlá dialectal , mol ric, de mols pobles, ya tos ha passat dins de Cataluña.
palabres, paraules, de atres pobles (no Beseit)
a cascarrulles, a costelles, a cuestas (Valderrobres)
perchi, esgorfa, algorfa, desván (Portellada)
barrala,
chorrillo,
pitxella, pichella,
cantrella a Beseit, cantrelles, tamé mamelles
botijo en castellano
mansana se diu a tots los pobles, a Beseit poma, manzana en castellano, castellano antiguo poma
amostrá, te l' amostrem, enseñá, te l' enseñém ,
te lo mostramos, te lo enseñamos
sená vs sopá, cenar
carrera, carré a La Codoñera
Notes
lleus, ulls,llengua, dens, tripew, servell, potes, pota, cap, cor, estómec, dits, mans, peus, orelles, nas, pel, pels, ginoll, ginolls, turmell, turmells, dits dels peus, dits de les mans, dits del Bicho de Valderrobres,
butifarra (morcilla), butifarra de sang, piñons, seba,
catalá en bigot, ojo , muixonot
duc, búho real
caro, cárabo
chuta, lechuza
muixó negre, estornino
trong de Nadal, cagatió, tronc de Nadal
monflorito
caragol,
borraina, bleda, espárrec, tomata, pa en tomata, magre, cansalada, formache, llom, llom embuchat, pruna, préssec, bresquilla, sirera, poma, pera, abrecoc, plátano,
falaguera, (helecho)
se fa (no es fa)
ya s'ha fet de nit, s'ha feito de nuey ....
de adolessén era alérgic a la palla 😁
veigáu, dixáu,
miréu, juguéu
Calasseit, no vos barrallesseu,
no riñgáu o riñguéu
català
a la punta de la Berga
m'ha sortit una verruga,
per què fagi bona olor
la frego amb matafaluga.
matafaluga, comino, paregut al fonoll, anís.
carrascal
un agüelo y una agüela
pujaen paret amún,
y l'agüelo que se enrabie
va y li fot un mos al cul.
la manta al coll y un cabasset
la manta al coll
y un cabasset,
mon anirem
cap a Beseit
les chiquetes de este poble
s'han comprat una romana
per a pesás les mamelles
dos vegades a la semana (vegaes)
y si vols que te la enclaba
ficat pancha per amún,
que vorás les polseguines
que ixen del forat del cul.
estolladó, caixé, regadora, estanca, séquia, regá, botes de goma, chanclos, boquera, era, caballó, sembrá, plantá, gram, regalísia,
Agüelo sebeta:
No sé si mos donem cuenta de la sort que tenim de parla lo chapurriau, lo gran capital que supose podre entendret en un mun de chen que te vas trovan a la vida.
M'agradarie sabre escriure com u feu vatres. Es aquí a un me hay estrenat y atrevit a posa los meus pensamens en lletra.
Com hay escrit un atre camí, ting mols añs. En eise temps me hay trovat en molta chen que parlabe lo chapurriau y sempre ha segut una alegria el podre entendremos en lo nostre parla. Sol p'el fet de parla en chapurriau ya ñabie una confiansa entre natres ere com si fueres de la mateisa familia.
La millo proba de aiso es que cuan hay demanat entra aquí, ningú m'a preguntat de que poble era, si tenía lo carnet de algún partit, a qué comarca estaba o si sabía escriure'l, ha ñagut prau en di que parlaba (NO que el escribía) lo chapurriau. Grasies y enhorabona a tots, als que han tengut la idea y als que, poc a poc, mos anem apegan.
Aventures del agüelo "Seveta": Cuan yo era menudet, fa mols añs, la megua familia ere mol pobra. Teniem animals de carrega (besties) al fiat, los anabem pagan cuan arrivaen les cullides (de llao y de olives) si eren bones. Ñabie camins que avans se faen vells qu'els acababen de paga.
Teniem un macho (mula) y una burreta.
No teniem carro, perque en aquells tems sol ne tenien los que eren un poc acomodats.
Als animals los cridaven "wesque" cuan volien que anaren capa la isquiarra y "pasalla" cuan voliem que anaren a la dreta.
Com es normal y mols de vatres lo sabeu, los diebem arre pa ana drets y so pa fels detindre. Y atras pa fels recula.
Cuan anabem pels camins (entonses eren camins, no com ara que la majoria son casi carreteres) ñabie que tindre mol ciudao en los grasons (pedres que puchaben del camí) pa que no entropesaren los animals.
Pa mincha a casa, los donabem sibada y molta palla.
Ñabie que aveurals dos camins al día.
Los domenches p'el matí se treballabe y per de tarde, se disabe un moment la colla o la partida de guiñot y los portabem als aveurados de la font, pa que vegueren aigua. No los podiem aveura a les cases perque no teniem aigua correnta.
Seguirem contan cosetes, p'avui ya val de tanta palla.
domingo, 28 de julio de 2024
4. 3. Relassió del pare de Saputo.
Capítul III.
Relassió del pare de Saputo.
Yo, fills meus (va di), vach tindre a la meua juventut uns fums que me han costat mol cars, pos me van traure la felissidat de la vida, sense traure de ella per contrapés datra utilidat que desengañám de la virtut de les dones. Pero no cregáu per naixó que les condeno o que penso mal de elles; no poden sé de atra manera. Encara mes:
ni convendríe que u foren si no se cambie del tot la inclinassió que se tenen los dos sexos. Tamé admitiré exepsions si me se demanen; o al menos dixaré en la seua opinió al que les defengue.
Habíe arribat lo final dels meus libres entretenimens, sin embargo, no vach montá cap escándol ni vach doná peu a mals rumós; pensaba en casám, pero cap de les joves que había tratat o coneixía me van pareixe dignes de sé la meua dona. Mon pare me habíe dit que lo seu, es a di, mon yayo, a qui li van pesá los collons en romanes y sense contá la llana pesáen mes que lo cap de Pelayo, va sé home mol sabut y que li va parlá moltes vegades de la condissió dels caballés, de la diferensia dels tems, de la mudansa de les costums, del oblit dels usos antics, tot per caussa que ya no estáe en mans dels homens aturá, y los seus efectes siríen encara mes grans per sí mateixos y per lo sol abansá de les coses, perque en un siglo habíe corregut mol lo món y habíe cambiat tan que ya no se reconeixíe. Que per tan lo home que sabíe apartás del vulgo chusgán les coses, y teníe valor pera obrá conforme a la raó vensén les falses opinions ressibides, no debíe fé los solamens de la felissidat en causes d'atres y potsé contraries al orden y fin de la naturalesa. Y entre atres moltes consecuensies que de estes reflexions traíe, aplicanles al estat particulá de cada un, díe que a la dona no se li teníe que buscá mes que dos coses, talento y agrado; y del naiximén díe que sense despressiál de cap modo, no ere de les primeres raons que contribuíen a feles mes o menos dignes. Així es que mon pare imbuít de estes sabies máximes se va casá en una llauradora filla de una familia honrada, sí, pero casi pobre, y va sé mol felís en ella; y u vam sé los seus fills tamé, perque ere una dona mol amable, y solísita, fée tot lo que li demanáes, y advertida de tot. Y a mí me díe que si me pareixíe be una dona plebeya, no reparara en preferila a un atra de naiximén, com si per la seua roba no fore tan digna com aquella.
Confesso que esta filossofía de mon pare y de mon yayo me pareixíe una mica irregulá; pero observán lo que passáe a mols matrimonis veía que ere la verdadera; y entonses me fáe escrúpol, y hasta casi m'haguere deshonrat vóreu a casa meua. Me va apetí en aixó un viache a Saragossa, y de allí passá a Huesca, a Casbas y atres pobles, y no tenín a Almudévar cap conegut y acassanme lo fret vach demaná fonda a la primera persona que vach trobá al carré. Ere una sagala de una presensia agradable que entráe a una caseta que me va pareixe que pegáe en lo traje y aire modesto de la persona. Volía sol passá un rato; pero la veu de aquella jove, les seues respostes y paraules, sempre naturals, sempre atentes y hasta discretes, me reteníen y me féen contá les hores per minuts. Se va passá lo día; en son demá va continuá lo mal orache, y me vach alegrá per dins, y li vach di que si no li había de fe nosa no men aniría en aquell temporal. Ella, en una grassia que va acabá de prendám, va contestá: "lo mal tems, siñó, lo té vostra mersé a casa meua; y no al monte o per los camins; pero vostra mersé mane. No lay pareix, lo mateix sirá engañás que está be en realidat. Ya li vach di ahí que sol séntigo no podé hospedál com dessicharía; lo demés es cuenta de vostra mersé que u patix”. Esta resposta, com dic, me va encantá de tal manera, que vach passá tot lo día observán los seus ademans; y enrecordanmen del consell de mon pare vach di pera mí: an esta sagala en dos mesos la educo yo y la eixeco a la dignidat del porte que li correspón a casa meua; es discreta, mansa, naturalmén grassiosa y afabilíssima; honrada tamé y pel que puc jusgá, me pareix que no me engañe, es honesta y recatada. Lo seu apellit ha tingut lustre a Aragó, y no fará dissonansia en lo meu.
Esta es, pos, la meua sort; seguiré la filossofía dels meus bons pares y yayo. Y per algo tamé me ha portat la Providensia an esta casa.
La vach cridá entonses, y fenli primé algunes preguntes, li vach di: no tinguéu temó, soc caballé; la vostra virtut mereix un premio, y vach a donatos lo mes gran que puc. Soc libre, miraume; y si no tos pareixco mal, doneume la má y siréu la meua dona. Ella se va esbarrá, com ere natural, y tremoláe; yo li vach agarrá la má, la hi vach apretá y li vach preguntá: ¿me la donéu com yo to la demano?, y va contestá plena de neguit y sense pugué casi pronunsiá les paraules: sí, siñó. Me vach aturá aquell día y part del siguién, y vach continuá lo meu viache.
Vach eixí de casa seua, felís, gloriós, com si fora un atre home. No vach voldre aná a Huesca, vach torná vía recta cap a casa a dili a mon pare lo que había fet; cuan al arribá me entregue una lletra que fée dos díes que me aguardabe, a la que la pobreta me díe:
"Ting notissia que has tornat a Saragossa, y ya me moría de pena, y mes pensán que fa sis mesos que no te has dignat vindre a vórem. Que sápigues que la teua radera visita me ha ficat en un estat que ya no puc amagá. Si dins de tres díes no vens, u descubriré tot a mons pares que ya su están barruntán; o me tallo lo coll o fach alguna malesa, perque estic desesperada y no puc dissimulá mes, no fach mes que plorá y doná a entendre la meua desgrassia.»
Figureutos lo que me va passá en esta nova tan a deshora. Mon pare, al vórem sense coló y sense veu me va preguntá qué ere, y yo li vach doná a lligí la carta. La va lligí y me va di: Séntigo lo teu disgust y lo de aquella familia; pero tot té remey, si no es mala elecsió la que has fet, perque lo carácter de ixa sagala li donará mal genio y sirá poc amable, al no domala desde lo primé día. Ha tingut una educassió mol roína, o milló dit, no ne ha tingut cap; la han criat a la soberbia y sol sap sé soberana, impertinén y sompa, com si tinguere sang blava; y lo no sé fea no compense estos defectes.
- Pera humillá la seua soberbia, vach di entonses, la vach volé enamorá de esta manera sense está yo enamorat de ella.
- Pos has sigut ignorán, me va contestá mon pare; la soberbia del carácter, la fanfarronería del genio, la vanidat y lo orgull, no tenen que vore en la sensibilidat del cor, si ña honor al home no ha de mostrá aquella flaquesa. Per la meua part estic ressignat a vórela de nora a casa meua, encara que tindrem faena en ella.
Vach arreá aquell mateix día; y a poc mes de la mitat del camí vach topetá en un germá de ella que veníe a buscám. Me se va plantá dabán y mol serio me va preguntá:
- ¿Aón anéu, don Alfonso?
- A casa vostra, li vach contestá.
- ¿Sabéu lo que passe an ella?
- U sé y an aixó vach.
- Pos anem. Y sense tartí, sense chistá en tot lo camí, vam arribá. Son pare, home una mica furo y aspre, perque la soberbia ere innata an aquella familia, me va ressibí en seriedat, me va portá al cuarto aon estáe sa filla plorán, y sense preguntám res, sense dim res, me va pendre del bras, me va presentá an ella y va di:
- Aquí tens a la teua dona; dónali la má. Yo li vach allargá la má, ella me va doná la seua, y va di lo pare: ya s'ha acabat tan plorá, o al menos plórali al que ha de consolát y no a mí. Yo al vórela tan humilde, tan apocadeta y avergoñida, li vach di:
- Has de tindre bon ánimo, Vissenteta; esta má es teua, y este bras lo teu escut. Avui hay de minjá en tú a la taula, y no hay de vore despenjás mes llágrimes de eixos ulls. Pera abreviá; aquella mateixa nit se va arreglá tot, y als sis díes caminabem ya cap an esta casa units legitimamen.
Yo, sin embargo, no podía olvidá a ta mare; sempre estáe allá lo pensamén; pero cuan vach sabé que habíe parit un chiquet, vach pensá en doná al traste en la meua ressignassió y aviá lo carro pel pedregal. Vach tindre que conformám en lo que no teníe remey, y pretextán no sé qué vach aná a Huesca, me vach presentá al siñó obispo y li vach di lo que passáe, pera suplicali que en gran recato y mol secreto, y valense del mossen del poble a qui res se li habíe de revelá y sí encarregá no diguere per qué ni aón, procurare assistí a ta mare y al fill, sense má llarga que despertare la curiosidat dels bachillés del poble, o de un modo dissimulat, en prudensia, y fen vore que ere un favor que ella y lo chiquet mereixíen; en ocasió de una festa, en públic, li vach dixá mil escuts de plata, y ne vach enviá uns atres mil después de sing añs. Així se va fé hasta que tú vas escomensá a volá; y ten anáes y entornáes del niu per la teua cuenta, y campabes al ample; que va sé cuan vas acabá de pintá la capella del Carmen. Per lo siñó obispo vach sabé que la pintabes, y vach aná a vóret y vach está a la capella com un mes de tans visitans. Me va pareixe conéixet, y no vach dudá de que fores tú, disfrassat de estudián, están de casualidat a Berbegal cuan vau passá, y be podrás enrecordaten que de una sola má vau arreplegá trenta sis escuts de plata, y no vau sabé de quí veníen.
- Men enrecordo, ya u crec que men enrecordo, va contestá Pedro Saputo, de eixe gesto de soltura; pero vach está ben lluñ de imaginá que fore de mon pare. - Yo pos, va continuá don Alfonso, cuan te vach vore tan aventajat y listo, y que desde chiquet te díen Pedro lo Sabut, vach di: éste ya no me nessessite; ni yo ting que fé mes per ara; al seu tems sirá un atra cosa. Y desde entonses (no olvidán may lo teu dret) te vach encomaná a la Providensia, y sol vach procurá sabé si mare y fill vivíeu, la mateixa fama del teu nom me u díe. Ara hay quedat libre y determino cumplí la meua obligassió en ta mare y en tú; y an aixó me disposaba cuan no sé cóm te has presentat aquí pera obrí mes fássil lo camí an este trate, per al que, Juanita y tú, Jaime, espero no me negaréu la vostra aprobassió y consell.
- Yo, va contestá Juanita, admitixco, ressibixco y abrasso de cor an este nou germá que me trobo, y a sa mare per meua y per siñora an esta casa. Lo seu home (lo fill mes gran de don Alfonso) va di lo mateix, y va afegí que ademés lo pare faríe lo que vullguere, aprobanu y donanu tot per be desde aquell pun. Lo pare entonses ple de amor y consol del cor, va abrassá als tres; y passades les demostrassions y satisfacsions primeres de aquell cas tan gran, va di lo pare a Pedro Saputo:
- Ara, fill, te toque a tú. Vull que un atre rato, o atres, me contos mol detalladamen y ben desplay la teua vida, les teues travessures, aventures, que no dudo ne sirán moltes y mol bones.
- Crec que sí, va di Juanita; dignes sirán de sabés, perque segons la fama, y encara no u deu di tot, ha de ñabé coses mol extraordinaries de sentí de la vida del vostre fill y lo nostre germá. Pero per an aixó, tems ñaurá; calléu, que séntigo un caball o mula a la porta, y me diu lo cor que es la meua amiga Paulina a qui vach escriure que vinguere. Vach a ressibila. Mira germá, va di a Pedro Saputo, de no contá lo que yo tamé vull sentí, que tindrás doble faena. No nessessitáe ell esta advertensia, que va entendre mol be lo pensamén de Juanita, pos no anáe a contá les pesolagades del novissiat ni unes atres después de aquelles.
miércoles, 12 de abril de 2017
Gramática, ortografía, Chapurriau
Gramática, ortografía, Chapurriau
Miréu la gramática de la llengua romans de Fransa, mare de la lenga occitana, ocsitá, occitan, y de un dels seus dialectes, lo catalan.
http://www.xuliocs.com/Esquisa/lengdialect.htm
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.
Bases per a escriure en chapurriau.
metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora,
pitjor, pijó,
matxo, macho,
Natxo, Nacho, com Ignacio Sorolla Mela
Montxo, Moncho
Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Arturico Quintaneta Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell , yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte català modern.
Antes o abans de Pompeyo Fabra, los catalans escribíen la y griega.
NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi
Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l' aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d' escriure.
Roch, no roig, coló.
Mach, no maig, mes de l' añ (lo añ; a Mallorca añy).
Alfabeto.
Pronoms:
Los números:
Tamé podeu lligí esta entrada al blog de la Facao:números en chapurriau de Torrevelilla
un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23
trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantassing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dossens 200 o dos sens
dos sens sincuanta nou 259
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000
Artícul definit:
Mascle (masculino):LO, LOS,
lo carro, los carros
Femella (femenino):
LA, LES
la lleit, les vaques que fan - donen lleit.
Artícul indefinit:
un, uns
un llop, uns llops
una, unes
una lloba, unes llobes
Interrogatius:
qué, quí, quín, quína, quíns, quínes ?
Pronoms
Per a les persones
qui, quí qui no beu vi no cave la viña (o ere al revés?)
Per a les coses
que, qué, qué collons hau fet?
Possessius:
lo meu, la meua, los meus, les meues.
lo teu, la teua, los teus, les teues.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres.
lo vostre, la vostra, los nostres, les vostres.
lo seu, la seua, los seus, les seues.
TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, MAN germana.
Demostratius
este, esta
estos, estes aixó | |
aquell, aquella
aquells, aquelles alló |
Numerals ordinals:
primé, primera, primés, primeres
segón, segona, segons, segones o segondes (segundo ya se diu)
tersé, tersera, tersés, terseres
cuart, cuarta, cuarts, cuartes
quinto o quin, quinta, quintos, (quins), quintes
sexto, sexta, sextos, sextes
séptim, séptima, septims, séptimes
octavo, octava, octavos, octaves
noveno, novena, novenos, novenes
déssim, déssima, dessims, déssimes
Invariables:
massa, prou, mes, menos.
Variables:
cuan, cuanta, cuans, cuantes,
tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans, bastantes
Vore Verbos del romans, verbes de la langue romane, de Fransa.
serví |
Formes no personals | ||
cantats, cantades |
Modelo de la primera conjugassió:
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobá
|
trobo
|
trobán
|
trobat
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobes
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobe
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobem o trobam
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
trobéu o trobáu
troben Modelo de la segona conjugassió
|
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Infinitiu Presén Gerundio Partissipi
serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen
Verbos irregulars o irregulás
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
aná
|
vach
|
anán
|
anat
|
vas
| |||
va
| |||
anem
| |||
anéu o anáu
| |||
van
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
está
|
estic
|
están
|
estat
|
estás
| |||
está
| |||
estem o estam
| |||
estéu o estáu
| |||
están
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sé
|
soc
|
sén
|
estat
|
eres
| |||
es
| |||
som
| |||
sou
| |||
son
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
habé
|
hai o hay
|
habén
|
hagut
|
has
| |||
ha
| |||
habem o ham
| |||
habéu o hau
| |||
han
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
podé, pugué
|
puc
|
podén
|
pogut, pugut
|
pots
| |||
pots
| |||
podem
| |||
podeu
| |||
poden (la tersera persona coinsidix en lo verbo podá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
volé, voldre
|
vull
|
volén
|
volgut
|
vols
| |||
vol
| |||
volem
| |||
voléu
| |||
volen (3.a persona igual que lo verbo volá)
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
sabé
|
sé
|
sabén
| |
saps
| |||
sap
| |||
sabem
| |||
sabéu
| |||
saben
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
fe
|
fach
|
fén
|
fet
|
fas
| |||
fa
| |||
fem
| |||
féu
| |||
fan
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
di
|
dic
|
dién
|
dit
|
dius
| |||
diu
| |||
diem
| |||
diéu
| |||
diuen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
tindre
|
ting o tinc
|
tenín, tinín
|
tingut, tengut
|
tens
| |||
té
| |||
tenim
| |||
teniu
| |||
tenen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
vindre
|
ving o vinc
|
venín, vinín
|
vingut
|
vens
| |||
ve
| |||
venim
| |||
veniu
| |||
venen
|
Infinitiu
|
Presén
|
Gerundio
|
Partissipi
|
viure
|
vic
|
vivín
|
viscut, vixcut
|
vius
| |||
viu
| |||
vivim
| |||
viviu
| |||
viuen
|
Tems compostos de passat
vach + infinitiu
vas + infinitiu va + infinitiu vam + infinitiu vau + infinitiu van + infinitiu | hay - hai + Partissipi
has + Partissipi ha + Partissipi ham + Partissipi hau + Partissipi han + Partissipi |
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates |
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol |
Les prepossisións:
a
|
en
|
de
|
per, per a
|
contra
|
entre
|
segóns
|
sense
|
cap a
|
desde,
hasta, daball, devall
|
Contracsió de prepossisións:
a, de y per seguides de l' artícul LO o LOS se contrauen:
a + lo = al | a + los = als | |
de + lo = del | de + los= dels | |
per + lo= pel | per + los = pels |
Adverbios de modo o manera:
com
be, ben (dabán del verbo) malamén, mal (dabán del verbo) milló pijó així al menos sol
solamen (solamén es cimiento)
només sobretot de cap a cap de verdat de pressa, depressa
etc.
Adverbios de cantidat
|
Adverbios de lloc, puesto:
Adverbios de tems:
cuan
ara (llavors, llavores), allabonses, entonses sempre mai o may assobín, sobín (de tan en tan) a vegades, a vegaes mentrestán abáns, antes después pronte de seguida, enseguida tart ya encara com mes pronte milló |
Adverbios de afirmassió
sí
|
pos claro
|
de verdat
|
Adverbios de duda:
quí sap
|
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
alomilló, alo milló
(a lo llomillo no) |
Adverbios de negassió
no
|
tampoc
|
de cap manera
|
Les conjunsions
ni
|
que
|
o
|
pero
|
sino
|
perque
|
ya que
|
si
|
com
|
encara que
|