Mostrando las entradas para la consulta faiguen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta faiguen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 8 de julio de 2024

Mur


Mur, s. m., lat. murus, mur, muraille.

La ciutat s' ajosta 

Per far murs e fossatz.

(chap. La siudat se ajunte per a fé muros y fossos.)

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

La cité s'assemble pour faire murs et fossés.

Las tors eron autas e los murs dentelhatz.

(chap. Les torres eren altes y los muros dentellats.)

Lo mur batalhier. Guillaume de Tudela. 

(chap. Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmún, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat.)

Lo muro batallé : defensó. No confundí en lo sompo de Ramón Mur de Bellmunt, Belmonte de San José, catalaniste lobotomisat

Les tours étaient hautes et les murs crénelés.

Le mur défenseur.

ANC. CAT. Mur. ESP. PORT. IT. Muro.

(chap. Muro, muros. Per ejemple, a Valderrobres ña una costa después del pon de ferro que se diu “la costa del muro”. Yo no li hay sentit may a dingú di mur, ni als catalans que veníen a Valderrobres. Un atra cosa es que lo sompo de Luis Rajadell digue mur y Vall-de-Roures, pero estos imbessils se troben a tots los pobles, per ejemple a La Vall: Carlitos Sancho Meix.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

2. Mura, s. f., mur, muraille.

Li un an els fundamens lur cura

E l'altre en bastir la mura.

V. de Sainte Énimie, fol. 38.

Les uns ont leur sollicitude aus fondements, et les autres à bâtir la muraille.

(chap. Muralla, muralles.)

3. Muralh, s. m., muraille, mur.

A Peiraguers, pres del muralh... 

Venrai armat sobre Bayart.

Bertrand de Born: Un sirventes on motz. 

A Périgueux, près de la muraille.... je viendrai armé sur Bayard. 

ANC. FR. Dunt li murail erent versé.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 31.

4. Muralha, s. f., muraille. 

Torneiada de vallatz e.... muralhas.

Dessus la muralha son montats per se defendre.

Chronique des Albigeois, col. 49 et 11. 

Entourée de fossés et... murailles. 

Dessus la muraille ils sont montés pour se défendre.

CAT. ESP. Muralla. PORT. Muralha. IT. Muraglia. (chap. Muralla, muralles.)

5. Muramen, s. m., murement, action de murer.

Las despensas del muramen del eretque.

Cartulaire de Montpellier, fol. 54. 

Les dépenses du murement de l' hérétique.

IT. Muramento. (chap. Muramén, acsió de fé muro o murá : paredá.)

6. Murador, adj., condamné à être muré, mis entre quatre murailles, claquemuré.

Empero sera muradors. Cartulaire de Montpellier, fol. 54.

Pour cela il sera claquemuré.

(chap. Muradó : condenat a sé murat : paredat : emparedat : ficat entre cuatre muralles o parets.)

7. Murar, v., du lat. muratus, murer, clore, bâtir un mur.

Ben er mal' aventura, 

S' el legatz ve, si no 'l crema o no 'l mura.

Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque. 

Bien sera funeste aventure, si le légat vient, s'il ne le brûle ou ne le mure pas.

Say ben de peira murar.

(chap. Sé be de pedra murá : fé muro : paredá.)

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je sais bien avec pierre murer.

Fig. Proeza franh et avoleza s mura,

E no vol joi tener dins sa clauzura.

Marcabrus: Auiatz de chan. Var. 

Prouesse se brise et lâcheté se mure, et ne veut pas tenir joie dans sa clôture. 

Part. pas. Que no sia crematz

E muratz, ni destrug.

Izarn: Diguas me tu. 

Que je ne sois pas brûlé et muré, ni détruit. 

Que la vila de Monpeslier sia murada. 

(chap. Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani.)

Que la vila de Montpellier sigue murada : emparedada : que se faiguen muros. Pedro II de Aragó y son fill Jaume I parlaben y escribíen o féen escriure la llengua ocsitana, per ejemple la de Montpellier, Monpeslier; Montis Pessulani

Statuts de Montpellier, fol. 13.

Que la ville de Montpellier soit murée.

ANC. CAT. ESP. PORT. Murar. IT. Murare.

(chap. Murá : muro, mures, mure, murem o muram, muréu o muráu, muren; murat, murats, murada, murades; fé muro: emparedá; protegí, fortificá.)

8. Enmurar, Emurar, v., emmurer, fortifier. 

Fig. Be transparent cristalh entorn l' enmura. Palaytz de Savieza. 

Bien transparent cristal autour l' emmure. 

Foc tot eviro l' enmura. Eluc. de las propr., fol. 176. 

Feu tout à l'entour l' emmure.

Part. pas. Son fermatz et enmuratz los fortz castells. V. et Vert., fol. 102. Sont fermés et emmurés les forts châteaux.

Aquels que so jutgats per heretgias, e emurats.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. XXXII, fol. 258. 

Ceux qui sont jugés pour hérésies, et emmurés. 

ANC. FR. Gens qui si vous ont emmurées. Roman de la Rose, v. 5276.

C'est une longue vallée emmurée de costé et d'autre de grandes et hautes montagnes. Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Flaminius. 

Car ce fol dangier enmurer

Devoit un amoureux loyal.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 701.

martes, 5 de enero de 2021

NOVENA JORNADA. NOVELA PRIMERA.

NOVENA JORNADA.

ESCOMENSE LA NOVENA JORNADA DEL DECAMERÓN, A LA QUE, DABALL DEL GOBERN DE EMILIA, NARRE CADAÚ SOBRE LO QUE MES LI AGRADE.

La llum en lo seu esplendó ahuyentabe a la nit, y se habíe ya vestit lo octavo sel de coló blau, y escomensaben per los prats a alsás les floretes, cuan Emilia, eixecánse, va fé cridá als seus compañs; arribán y ficanse en camí detrás de les lentes passes de la reina, cap a un bosquet no mol lluñ de la villa van aná, y entrán an ell, van vore que los animals com cabridets, ciervos y datres, que no teníen temó de la cassera per la existén pestilensia, los esperaben com si foren domestics. Y ara an este, ara an aquell se arrimaben, fenlos corre y saltá; pero puján ya lo sol, a tots los va pareixe be torná.
Anáen tots engalanats en guirnaldes de carrasca, en les mans plenes de herbes de bona auloreta y flos; y qui sels haguere trobat sol haguere pogut di:
«O estos no sirán per la mort vensuts o los matará alegres». Aixina pos, pas a pas venín, cantán y bromeján, van arribá a la villa, aon totes les coses ordenadamen dispostes y a los seus criats alegres y festius van trobá. Allí, descansán un rato, no se van assentá a la taula antes de que sis cansonetes (la una milló que l’atra) foren cantades per los joves y les siñores; después de estes, rentánse les mans, a tots los va colocá lo mayordomo a la taula segóns lo gust de la reina. Allí, portades les viandes, tots alegres van minjá; y eixecánse después, a carolá y a tocá los seus instruméns se van ficá; y después, manánu la reina, qui va volé sen va aná a descansá. Pero arribada la hora acostumbrada, tots se van ajuntá per a contá les seues histories, y la reina, mirán a Filomena, li va di que escomensare les histories del presén día; ella, sonrién, va escomensá de esta guisa:

JORNADA NOVENA. NOVELA PRIMERA.

Doña Francesca, volguda per un tal Rinuccio y un tal Alessandro, y sense voldren a cap, ne fa entrá a un com si estare mort a una sepultura y al atre lo fa traure, y no podén ells arribá a fé lo manat, sels trau de damún.

Siñora, mol me agrade sé la que córregue la primera lid an este campo ubert y libre del novelá al que la vostra magnifisensia mos ha ficat; lo que si yo u fach be, no dudo de que los que vindrán después no u faiguen be o milló.

Moltes vegades, encantadores siñores, se ha mostrat als nostres raonaméns cuántes y quínes són les forses del Amor, pero no crec que plenamen se haiguen dit, y no se diríen si estiguerem parlán desde ara hasta daquí un añ; y com ell no sol porte als amáns a diversos perills de mort, sino tamé a entrá a les cases dels morts per a traure als morts, tos parlaré de aixó en una historia (ademés de les que ya han sigut contades), a la que lo poder de Amor no sol compendréu, sino que tamé lo talento de una valerosa Siñora aplicat a tráures de damún a dos homens que contra lo seu gust la volíen.

Dic, pos, que a la siudat de Pistoya va ñabé una majíssima Siñora viuda a la que dos dels nostres florentíns que per está desterrats de Florencia vivíen a Pistoya, Rinuccio Palermini y Alessandro Chiarmontesi, sense sabé la un del atre, per azar prendats della, mol la volíen, fen cuidadosamen cadaú lo que podíe per a conquistá lo seu amor. Y sen esta noble Siñora, Francesca de los Lázzari, assobín solissitada per embajades y per rogs de cada un de estos, y habénlos poc discretamen escoltat moltes vegades, y volén discretamen dixá de féu y no puguén, li va vindre un pensamén per a tráures de damún la seua importunidat: y va sé demanáls que li faigueren un servissi que va pensá que ningú podríe féli per mol possible que fore, per a que, al no féu, tinguere ella honrosa y creíble raó per a no voldre escoltá mes les seues embajades; y lo pensamén va sé lo siguién. Habíe, lo día en que li va vindre este pensamén, mort a Pistoya un que, per mol nobles que hagueren sigut los seus antepassats, ere reputat com lo pijó home que ñaguere no ya a Pistoya, sino a tot lo món; y ademés de aixó, ere tan contrafet y de cara tan desfigurada que qui no lo haguere conegut al vórel per primera vegada haguere tingut temó; y habíe sigut enterrat a un sepulcro fora de la iglesia de los flares menors.
Lo que va pensá ella que podríe sé de gran ajuda per al seu propósit; per naixó li va di a una criada seua:- Saps be lo aburrimén y les molesties que ressibixco tots los díes en les embaixades de estos dos florentíns, Rinuccio y Alessandro; ara be, no estic disposada a donáls lo meu amor y per a tráuremels de damún me ha vingut al pensamén ficáls a proba (per los grans oferiméns que me fan) en algo de lo que estic segura de que no farán, y tráurem aixina de damún la seua importunidat; y escolta cóm. Saps que este matí han enterrat aon los flares menors al Degolladéu (aixina se díe aquell mal home del que ham parlat abáns) del que, no ya mort, sino viu, los hómens mes valéns de esta siudat, al vórel, se escagarsaben; y per naixó ten anirás secretamen aon Alessandro y li dirás: «Doña Francesca me mane dít que ha arribat lo momén en lo que pots tíndre lo seu amor, lo que has dessichat tan, y si vols, sirá de esta manera. A casa seua (per una raó que tú sabrás mes tart) té que sé portat esta nit lo cadáver de Degolladéu que ha segut enterrat este matí; per lo que te rogue, com a gran servissi, aná esta nit a la hora de la primera son y entrá a la sepultura aon Degolladéu está enterrat, y ficát la seua roba y quedát quieto com si fores ell hasta que vinguen a buscát, y sense fé res ni di cap paraula dixát portá a casa seua, aon ella te ressibirá, y estarás en ella». Si diu que no u fará, disli de part meua que no aparegue mes aon estiga yo, y que si se estime la vida que se guardo de enviám mensajeros o embaixadós. Y después de aixó anirás aon Rinuccio Palermini y li dirás: «Doña Francesca diu que está dessidida a fé lo teu gust si li fas an ella un gran servissi, que es este: esta nit cap a la mijanit has de aná a la sepultura aon está enterrat Degolladéu y, sense di res de lo que veigues, séntigues o escoltos, lay portos a casa;
allí vorás per a qué lo vol y conseguirás lo teu plaé; y si no vols fé aixó te mane desde ara que no li envíos mes mensajeros ni embaixades». La criada va aná a les dos cases, y, segóns li va sé manat, va parlá; a la que van contestá lo dos que no sol a una sepultura, sino al infern entraríen si ella volíe. La criada li va torná la resposta a la Siñora, que va esperá a vore si estaben tan locos de féu. Arribada, pos, la nit y sén ya la hora de la primera son, Alessandro Chiarmontesi, quedánse en jubón, va eixí de casa per a aná a suplantá al Degolladéu a la sepultura; y pel camí li va vindre al ánim un pensamén, y va escomensá a dís:

- ¡Ah!, ¡qué animal que soc! ¿aón vach?, ¿y qué me sé yo si los paréns de ésta, potsé percatats de que la vull, creén lo que no es li han fet fé aixó per a matám a la sepultura eixa? Lo que, si passare, yo siría qui u pagaría y may arribaríe a sabés res que los perjudicare. ¿O qué me sé yo si potsé algún enemic meu me ha procurat aixó, al que potsé ella, volénlo, vol serví? Y después díe:

- Pero suposem que no sigue cap de estes coses, y que los seus paréns me porton a casa seua: ting que creure que lo cadáver de Degolladéu no lo volen per a tindrel en brassos ni per a ficál als della; aixina que ting que creure que volen fé en ell consevol destrossa, com de algú que en alguna cosa los va fé mal. Ella diu que per res que séntiga diga cap paraula. ¿Y si eixos me tragueren los ulls, o me arrancaren les dens, o me mutilaren les mans o men faigueren alguna datra pareguda, qué siríe de mí? ¿cóm me podría quedá coto? ¿Y si parlo y me coneixen y entonses me fan mal?; pero encara que no men faiguen, no conseguiré res perque no me dixarán en la Siñora; y la Siñora dirá después que hay desobeít la seua orden y may fará res que me contento. Y aixina dién, casi sen va entorná cap a casa; pero lo gran amor lo va espentá cap a abán en arguméns contraris an estos y de tanta forsa que lo van guiá hasta la sepultura; la va obrí, y entrán a dins y despullán a Degolladéu y ficánse la seua roba, y tancán la sepultura y ficánse al puesto de Degolladéu, li va escomensá a doná voltes al cap sobre quí habíe sigut este y les coses que habíe sentit di que habíen passat de nit no sol a la sepultura de los morts, sino tamé a datres parts: y tots los pels se li van ficá de punta, y de rato en rato li pareixíe que Degolladéu se alsaríe y lo degollaríe an ell allí. Pero ajudat per lo ardén amor, estos y atres pensaméns de paó vensén, estánse com si estiguere mort, se va ficá a esperá lo que siríe dell. Rinuccio, al aproximás la mijanit, va eixí de casa per a fé alló que li habíe sigut manat per la seua Siñora; y mentres hi anabe, va entrá en mols y diversos pensaméns sobre les coses que podríen passáli, tals com vindre a les mans de la señoría en lo cadáver de Degolladéu a cascarrulles o acostes y sé condenat a la foguera per bruixo, o que si aixó se sabíe, se procuraríe lo odio dels seus paréns y de atres tals, per los que casi se va pará. Pero después, recuperánse, va di:

- ¡Ah!, ¿diré que no a la primera cosa que esta noble Siñora, a la que tan hay vullgut y vull, me ha demanat, y espessialmén debén conquistá la seua grássia? Encara que tinguera que morí, no puc dixá de fé lo que li hay prometut.

Y continuán lo seu camí, va arribá a la sepultura y la va obrí fássilmen. Alessandro, al sentíla obrís, encara que molta temó tinguere, se va está cotet. Rinuccio, entrán a dins, creén pendre lo cadáver de Degolladéu va agarrá a Alessandro per los peus y lo va traure fora, y colocánsel damún dels muscles, cap a casa de la noble Siñora va escomensá a caminá; y anán aixina sense cap considerassió dell, moltes vegades li fotíe cops, ara a un costat, ara al atre, contra los pedrissos apegats a les cases; y la nit ere tan fosca que no podíe vore per aón anabe. Y están ya Rinuccio a la porta de la noble Siñora, que estabe a la finestra en la seua criada per a vore si Rinuccio portabe a Alessandro, ya preparada per a féls anássen als dos, va passá que la guardia de la siñoría, vigilán per aquell barri a vore si enchampaben algún bandido, al sentí lo soroll que Rinuccio fée al caminá, van traure una llum per a vore qué ere y aón estabe, y prenén los escuts y les llanses, van cridá:- ¿Quí va?

Sentínu Rinuccio, sense tems de pensá res, va dixá caure a Alessandro y va corre cametes ajudeume tot lo que va pugué. Alessandro, eixecánse a escape, encara que portare les robes del mort, que eren mol llargues, tamé va arrencá a corre.
La Siñora, en la llum ensesa per los guardies habíe vist a Rinuccio en Alessandro damún dels muscles, y del mateix modo habíe reconegut a Alessandro vestit en les robes de Degolladéu; y se va maravillá mol del gran valor de los dos, pero en tot lo seu assombro mol sen va enriure al vore aviá an terra a Alessandro y vórel después fugí. Y alegránse mol en aquell cas y donán grássies a Deu que del fastidio de estos dos la habíe tret, sen va entorná a dins y sen va aná al llit, afirmán, en la seua criada, que sense cap duda aquells dos la volíen mol, ya que habíen fet alló que los habíe manat, tal com se habíe vist.
Rinuccio, tristot y maldién la seua desventura, no sen va entorná cap a casa, sino que, al anássen de aquell barri la guardia, va torná allí aon habíe aviát a Alessandro, y va escomensá, a paupóns, a vore si lo trobabe, per a cumplí lo que li habíe sigut requerit; pero, al no trobál, pensán que la guardia sel hauríe emportat de allí, sen va aná cap a casa. Alessandro, no sabén qué fé, sense habé reconegut al que lo habíe portat, dolgut per esta desdicha, tamé sen va aná cap a casa. Per lo matí, trobada uberta la sepultura de Degolladéu y no veénlo a dins perque Alessandro lo habíe embutit cap al fondo, tota Pistoya se va omplí de parladuríes, pensán los tontos que sel habíen emportat los demonis. No va dixá cada un dels enamorats de féli sabé a la dama lo que habíen fet y lo que habíe passat, y en alló, excusánse per no habé cumplit del tot lo seu manamén, la seua grássia y lo seu amor demanaben. Ella, fen vore que no su creíe, en la tallán resposta de que no faríe may res per nells, ya que ells no habíen fet lo que los habíe demanat, sels va traure de damún.

sábado, 5 de mayo de 2018

Per qué, Juan Carlos Abella

Per qué: La poesía de avui te que vore en natros, es una pregunta, a vore si la sabeu contesta. (contestá)

Juan Carlos Abella

fira, Valderrobres, chapurriau, stand, sossios

"¿PER QUÉ?"

Per qué no te volen chapurriau?
no puc entendre tal cosa
es algo que no se justifique massa
pos sempre ha segut una llengua de pau

Per qué los fas tanta nosa?
no te poden vore ni en pintura
te tenen tanta amargura
pareis que te odien en tota la seua forsa

y lo mes trist es aquella gen
que de esta llengua han renegat
de la primera llengua que han parlat
y no aleguen un perqué convinsén

qué ha passat chapurriau?
qué es lo que troben tan mal?
Per qué no troben normal
que parlem lo chapurriau?

que natros naissem en chapurriau
a tots los volem dí
que no mos faiguen patí
pos tamé mingem en chapurriau

dormim en chapurriau
y no u volem cambiá
y cuan mos anem a enamorá
mos declarem en chapurriau

mon enriem en chapurriau
cuan tenim ilusió
y cuan tenim tristó
plorem en chapurriau

tota la vida la vivim en chapurriau
y a la vida veem pasá
y cuan esta se vol acabá
mos morim en chapurriau

potse aixó los fa envecheta
que mos tinguem tanta fidelidat
que mos vullguem asta la eternidat
que aixo no es cosa menudeta

perque pensem en chapurriau
forme part de la nostra identidat
y tota la vida lo ham defensat
per aixó som la gen del chapurriau.

martes, 19 de mayo de 2026

Serv, Ser - Sobreservir

Serv, Ser, s. m., lat. servus, serf, esclave.
S' anc fos francs, ar es sers ses doptansa.
P. Vidal: Lanza marques.
Si oncques il fut franc, maintenant il est serf sans doute.
Sia sers o sia livres. Trad. de Bède, fol. 74.
Soit serf ou soit libre.
Si us servs d' autrui plagara lo mieu serv.
Trad. du Code de Justinien, fol. 22.
Si un esclave d'autrui blessera le mien esclave.

esclava; Serv, Ser, s. m., lat. servus, serf, esclave.


L' autre ab avareza
Son ser de lur aver.
G. Riquier: Tant petit.
Les autres avec avarice sont esclaves de leur avoir.
Adjectiv. Si no 'l trazem fora de serva gen.
(chap. Si no lo traém fora de sierva gen.)
Guillaume de Saint-Didier: El temps quan.
Si nous ne le tirons pas hors de la serve gent. 
Fig. Ja 'l sieus verais monimens
Lonjamens non estaria
Sotz mal serva senhoria. 
P. Vidal: Si m laissava.
Désormais le sien vrai tombeau ne serait longuement sous méchante serve seigneurie.
ANC. FR. Virge pucele, Virge dame,...
Secor ton serf, secor ta serve.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 135.
Que ce pompeux, illustre et glorieux servage,
Qu'on nomme Roiauté, d'un impropre langage,
Ne se deust appeller, le nommant proprement,
Qu'un onéreux honneur, qu'un serf commandement.
Bertaut, p. 107.
ANC. CAT. Servu. ESP. Siervo. PORT. IT. Servo. (chap. Siervo, siervos, sierva, sierves; esclau, esclaus, esclava, esclaves.)

acerolo, árbol, arbusto, serba, serbes

2. Servil, adj., lat. servilis, servile.
Que no fassan negun' obra servil. V. et Vert., fol. 2.
(chap. Que no faiguen cap obra servil.)
Qu'ils ne fassent nulle oeuvre servile.
ANC. FR. Appendit pour sa pompe et mon servil hommage.
Ronsard, t. 1, p. 158.
Et de cher onguent oinet
Elle a mes piedz, comme le lieu plus vil
Qui est l'office entre tous plus servil.
Foucqué, Vie de J.-C., p. 208.
CAT. ESP. PORT. Servil. IT. Servile. (chap. Servil, servils.)

3. Servire, Serveire, Servidor, s. m., lat. servitor, serviteur.
Vos, don ieu suy servire.
Guillaume de Beziers: Erransa.
Vous, dont je suis serviteur.
Bona domna, plus no us deman,
Mas que m prendatz per servidor. 
B. de Ventadour: Non es.
Bonne dame, plus je ne vous demande, excepté que vous me preniez pour serviteur.
Als fraires malautz sia una mayzos assignada et 1 serveires.
(chap. Als flares dolens (malals) sigue una casa assignada y un servidó.)
Regla de S. Benezeg, fol. 48.
Qu'aux frères malades soit une maison assignée et un serviteur.
- Service.
Hom parliers qu' es d' avols servire.
Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.
Homme bavard qui est de mauvais service.
CAT. ESP. PORT. Servidor. IT. Servitore. (chap. Servidó, servidós, servidora, servidores.)

Estas bellas estrofas se hallan también traducidas en lenguaje lemosin del siglo XVI en la edición gótica publicada en Valencia que hemos citado; cuya versión insertamos asimismo después del original.

4. Servitut, s. f., lat. servitutem, servitude, esclavage.
En servitut son fort' e dura. V. de S. Honorat.
Ils sont en servitude forte et dure.
Fig. Fornicatios de l' arma, es servitut d' idolas. Trad. de Bède, fol. 41.
Fornication de l'âme, c'est esclavage d'idoles. 
- Service imposé à la propriété d'autrui. 
Aquest dreg que nos avem dig... et autre, que son assatz semblant d' aquest, appela hom servitut.
Aquesta servitut es appelada usufrug. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
(chap. Esta servitut es nomenada usufructo.)
Ce droit que nous avons dit... et autres, qui sont assez semblables à celui-ci, on appelle servitude.
Cette servitude est appelée usufruit.
Voyez Esperit.
CAT. Servitut. ANC. ESP. Servitud. IT. Servitù, servitute, servitude.
(chap. Servitut, servituts.)

5. Servimen, s. n., servitude, esclavage.
Joglar, grans es lo servimens
Qu' ieu us vey.
Guillaume d'Autpoul: L'autr'ier a.
Jongleur, grand est l'esclavage que je vous vois.
Servimens d' idolas.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Servitude d'idoles.
ANC. IT. Servimento. (chap. Servimén, servimens; esclavitut, esclavituts.)

6. Servisi, Servizi, s. m., lat. servitium, service.
Non deuria esser hom temeros
De suffrir mort el servizi de Dieu,
Qu' el la suffri el servizi de nos.
Aimeri de Peguilain: Ara parra.
On ne devrait pas étre craintif de souffrir mort au service de Dieu, vu qu'il la souffrit au service de nous.
- Cérémonie religieuse.
Totz los autres devo esser a son servizi.
Deu far far lo servisi del mort.
Ord. pour Carcassonne. Ord. des R. de Fr., de 1411, t. IX, p. 608.
Tous les autres doivent être à son service.
Doit faire faire le service du mort.
- Droit de servitude.
Usufrug o servizis qu' a us hom en la causa de autre.
(chap. Usufructo o servissi que té un home a la cosa d'atre.) 
Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Usufruit ou service qu'a un homme en la chose d'autre. 
CAT. Servici. ESP. Servicio. PORT. Serviço. IT. Servizio. (chap. Servissi, servissis.)

7. Servit, s. m., service. 
No vuelh vostre servit ni 'l deman.
(chap. No vull vostre servissi ni 'l demano.)
T. de Blacas et de Guillaume de S. Gregori: Senher.
Je ne veux votre service ni le demande.
ANC. FR. De cens et servis annual et perpétual.
Joyeusetez et Facéties, p. 154.

8. Servessialh, Servicial, s. m., domestique, serviteur.
Donatz lor II servessialhs que lor porten tot so que lor sera mestier.
Philomena.
Donnez-leur deux serviteurs qui leur portent tout ce qui leur sera nécessaire.
A son home o a son garso o a son servicial. Leys d'amors, fol. 54.
A son homme ou à son valet ou à son domestique.
CAT. ESP. Servicial. PORT. Serviçal. IT. Servigiale. (chap. adj. Servissial, servissials : que done servissi, que servix an algú de bona gana.)

9. Servent, Serven, Sirvent, Sirven, s. m., serviteur, valet, servant, sergent.
Los pren om emblan ab los sirvens.
T. d'Albert de Sisteron et du Moine: Monges.
On les surprend volant avec les valets.
Avia sa filha esposada
A un servent de mala vida.
V. de S. Honorat.
Avait sa fille mariée à un servant de mauvaise vie.
M' aion ops tos temps arbalestier,
Metges, guaitas e sirvent et arquier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Que me soient toujours nécessaires arbalétriers, médecins, sentinelles et sergents et archers.
CAT. Servent, sirvent. ESP. Sirviente. PORT. IT. Servente. 
(chap. Sirvén, sirvens, sirventa, sirventes; sirvién, sirviens, sirvienta, sirvientes.)

10. Serventa, Sirventa, s. f., servante, domestique, esclave.
La serventa li respont. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. La serventa li respón : conteste.)
La servante lui répond.
Nos no em fil de la sirventa, mas de la franca.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates.
Nous ne sommes pas fils de l'esclave, mais de la libre.
Serventa de Dieu. Trad. d'un Évang. apocr. 
Servante de Dieu.
Fig. Confessio es la bona sirventa que purga be lo ostal. V. et Vert., fol. 68.
(chap. La confessió es la bona sirventa que purgue (llimpie) be l'hostal u hotel.) 
La confession est la bonne servante qui nettoie bien l'hôtel.
ANC. CAT. Serventa, sirventa. ESP. Sirvienta. (chap. Vore lo pun anterió.)

11. Serventia, s. f., service. 
Si en serventia d' ome poderos venes. Trad. de Bède, fol. 8.
Si en service d'homme puissant vous venez.
(chap. Serventía, serventíes.)

12. Sirventalha, s. f., servantaille, valetaille.
Gran dan nos fai sirventalha
Tan quan dura la batalha.
Leys d'amors, fol. 114.
Grand dommage nous fait la valetaille tant que dure la bataille.

13. Serviable, adj., usuel, dont on se sert.
Las habitutz e las prepozitios serviables. Leys d'amors, fol. 111.
Les articles et les prépositions usuelles.
CAT. ESP. Servible. (chap. Servible, servibles.)
- Subst. Servant.
Serviables chaitius. Trad. de Bède, fol. 4.
Servant malheureux.

14. Servir, Sirvir, v., lat. servire, servir.
El castelh on se fai servir.
Arnaud de Marueil: A guiza de.
Le château où elle se fait servir.
Li servidor
Que servon bon senhor.
Giraud de Calanson: El mon non.
Les serviteurs qui servent bon seigneur.
Coms de Tolza, mal guazardon aten
Selh que vos sier, d' on vey qu' es grans dolors.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Comte de Toulouse, mauvaise récompense attend celui qui vous sert, d'où je vois qu'est grande douleur.
Es mensongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.
Elias de Barjols: Amor.
Tu es menteur et changeant, et tu sers les desservants.
- Être soumis à une servitude.
Era digam d' aquela servitut, quant lo camps o la maios o autra causa servun (servon) a nos meseis. Trad. du Code de Justinien, fol. 19.
Maintenant parlons de cette servitude, quand le champ ou la maison ou autre chose servent à nous-mêmes.
- Être employé, avoir un usage.
Non saup demandar
De que servia
La lansa.
Richard de Barbezieux: Atressi cum.
Ne sut demander à quoi servait la lance.
Subst. Lo sen volgra de Salomon
E de Rotland lo bel servir.
Pistoleta: Ar agues.
Le sens je voudrais de Salomon et de Roland le beau servir.
Part. pas. Dieus er honratz e servitz
On Bafomet era grazitz.
Gavaudan le Vieux: Senhers per los.
Dieu sera honoré et servi où Mahomet était agréé.
Qui fai deslial obra,
Segon qu' a servit o cobra.
(chap. Qui fa desleal obra, segons com ha servit u cobre.)
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui fait oeuvre déloyale, selon qu'il a servi le récupère.
Loc. fig. Molt es petitz,
Domna, lo tortz qu' ieu vos ai servitz.
Rambaud d'Orange: Braus chans.
Moult est petit, dame, le tort que je vous ai servi (causé).
ANC. FR. Por moi qui vous serf et deschauce
Noit et jor en lieu de vallet.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 379.
Voyez Fieu.
CAT. ESP. PORT. Servir. IT. Servire. (chap. Serví : servixco o servixgo, servixes, servix, servim, serviu, servixen; servit, servits, servida, servides; serviré; serviría; si yo serviguera o servira.)

Gramática, ortografía, Chapurriau

15. Desservir, Deservir, Dessirvir, Desirvir, v., desservir, manquer à son devoir, cesser de servir, offenser.
Per tals oferendas deservon Dieu. Trad. de Bède, fol. 69.
(chap. Per tals ofrendes ofenen a Deu; lo desservixen.)
Par telles offrandes ils offensent Dieu.
D' on deservisc leyal senher veray. 
G. Riquier: No puesc per.
D'où je cessai de servir loyal seigneur vrai.
Sirvens vol contr' el mon desservir.
Serveri de Girone: Del mon.
Servant veut envers le monde manquer à son devoir.
Part. prés. Veill que m tenga per desirven, 
S' ieu non fas son mandamen.
Blacas: Per merce el.
Je veux qu'elle me tienne pour manquant à mon devoir, si je ne remplis pas son ordre.
Qui 'l segle ser, a Dieu es dessirvens.
Pujols: Dieus es amors.
Qui le siècle sert, à Dieu est desservant.
Subst. Es messongiers e volvens,
E sirves los dessirvens.
Elias de Barjols: Amors.
Tu es menteur et changeant, et tu sers les desservants.
ESP. PORT. Deservir. IT. Disservire. (chap. Desserví; se conjugue com serví.)
- Mériter, gagner. 
Part. pas. Negus gazerdo non agra desservit, quar lo be non agra fah de sa voluntat. Liv. de Sydrac, fol. 44.
Nulle récompense il n'aura méritée, car le bien il n'aura pas fait par sa volonté. 
ANC. FR. La hart ait qui l'a deservie,
Qar je ne l'ai déservi mie.
Roman du Renart, t. 1, p. 297.
ANC. IT. Perocch' egli ha bene morte servita.

16. Deserviment, s. m., insubordination.
Per lo mal deserviment del poble es perduda... doctrina de predicatio.
Los guiardos dels deservimens.
Trad. de Bède, fol. 57 et 82.
Par la mauvaise insubordination du peuple est perdue... doctrine de prédication.
Les profits des insubordinations.
(chap. Desservimén, desservimens; insubordinassió, insubordinassions.)

17. Perservir, v., mériter.
Part. pas. Ay perservit la mort eternal.
So que auran perservit.
V. et Vert., fol. 67 et 6.
J'ai mérité la mort éternelle.
Ce qu'ils ont mérité.

18. Sobreservir, v., sur-servir, bien servir.
Subst. Sobreservir me tol mon joi verai.
G. Faidit: Ab nou cor.
Le bien servir m'enlève ma joie véritable.
Part. pas. Car tan l' ai sobreservida. 
Giraud de Calanson: Aras es.
Car je l'ai si bien servie.

Natxo Sorolla Vidal; Sobreservir, v., sur-servir, bien servir.

viernes, 17 de enero de 2020

VIVA SAN ANTONI, Juan Carlos Abella

Com pase lo temps, ya estem a San Antoni. Festa grossa y mol selebrada a los nostres pobles.
Esta semana vull publicá la poesía en dijous pa podé felisitá a tota la gen del Chapurriau per la festa de San Antoni. (Juan Carlos Abella)

VIVA SAN ANTONI, Juan Carlos Abella


 
"VIVA SAN ANTONI".
San Antoni, una cosa te voldria dí
Fes que sempre estigue de peu
Natres ya mos cansem de patí
San Antoni, San Antoni, te vull demaná
Ablanix lo cor dels que mos ataquen
Y la nostra raó ilumino alló que faiguen
Que se acabo esta injustisia yá
San Antoni fes que a tots los quedo clá
A dins del cor dels nostres pobles
Esta verdat may se podrá cambiá
San Antoni, San Antoni de giné
Eres lo San que tot u pot
Per aixó te demano que sobre tot
Cuidos a la gen de aquí tamé
San Antoni fes que la nostra gen
Disfruto de la milló felisidat
Aparta la maldat y la enfermedat
Que ben llun se les emporto lo ven
San Antoni que tots puguem apresiá
De cada matí la milló frescó
De cada tarde lo milló coló
De cada nit lo coló mes clá
San Antoni te volem tan
Perque may mos has fallat
Perque sempre mos has ajudat
VIVA SAN ANTONI ABAD.
 

domingo, 11 de marzo de 2018

Primavera (Juan Carlos Abella)

Primavera (Juan Carlos Abella)

AGRAIMENS

Ya fa uns dos mesos que vach escomensá a escriure una poesía cada divendres, mai me podía imaginá les moltes mostres de cariño que ai resibit en este temps per part vostra, de la gen de este grupo, cada día ne sou mes los que me demostreu lo vostre cariño, es per aixó que avui vull donatos les grasies a tots, grasies de tot cor per los vostres comentaris, per la vostra comprensió,  per dedicá un poc del vostre tems a lligim, y grasies per lo cariño que me feu arribá, aixó es energía pera seguí. Tame vull doná les grasies a los creadós de este muro, pos sí, per que grasies a Ramón, Fernando... natros podem expresamos aquí en la nostra llengua, grasies per crea este espai del chapurriau que esta sen mol importan, y mes que u será encara en lo futuro pos cada día som mes gen los que partisipem, grasies a tota eixa gen que partisipe uns escribin, atres comentan, atres lligin, teniu que save que tots fem CHAPURRIAU. Tamé vull doná les grasies a lo primé valén que va escriure aquí Luis Arrufat, ell va perde la po y mos va marcá lo camí a datres que mos ham animat después, y espero que cada día ne ixquen mes com Enrique, o la Olga. Tenim que está mol orgullosos de lo que fem aquí, pos estem demostrán que lo chapurriau, la nostra llengua está viva, ben viva, pos no sol la parlem, sino que tamé la escribim y la lligim tal y com la parlem, sense tindre que adoptá cap paraula ni expresió de fora de les nostres fronteres, som autosufisiens, aixó es un primé pas pa demostrá a los nostres polítics que no nessesitem cap llengua de fora, que natros ya tenim la nostra llengua que está mol viva, y que sol nessesitem que al Aragó li faiguen lo reconeissimén que se mereix, doneuton cuenta si es importán este primé pas que estem donán aquí entre tots,
ANIM Y A SEGUÍ.

Ya escomense a fe bon tems, ya escomense a fe tems de:

"PRIMAVERA"

Esta ple de flo de amelé
una mica pronte, potsé
es lo anunsi de una primavera
que diuen que la sang "altera"

al racó del ribás
comense la vida a donás pás
poc a poc anira eixín
tot alló que está dormín

a la primavera brote la vida
espléndida, mol esclafida
es tems de procreá
animals y plantes si van aplicá

ya escomense lo perdigot a cantá
a una perdiu se vol camelá
y pel terme de Queretes
corren enamorades dos llebretes

cuan cante lo figotero
hai de escomensá a buscá lo sombrero
per un mas de Valchunquera
cantae mol galán per una era

han dit que a La Codoñera
han sentit cantá una cagarnera
es un can tan embelesedó
que per a mols es lo milló

una nutria al riu de Beseit 
ha fet lo niu a un raconet
a una madrilla vol peiscá
pos lo seu fill vol alimentá

Primavera (Juan Carlos Abella)
Nutria al Ulldemó, Bulldemó, Beseit, Beceite, foto de Jaime Giner Guimerá

 

lo buitre vole per Valderrobres
y mostre orgullós les seues plomes
es un animal tan elegán
que brille mol si lo veus volán

Maella está plena de fló
de presegué, que fa bona auló
ña que aprofitá este momén
pos en uns díes anirán caen

tamé han dit que a Tamarit
lo aufals fa díes que ha eixit
y ara ya lo podrán segá
en ilusió u fan per primera vegá

a La Fresneda y Torre del Compte 
no se si es una mica pronte
espárrecs vull aná a buscá
ojalá ne puga trová

per les roques del Masmut
la cabra parle en lo seu menut
y Penarroija li enseñe orgullosa
mira quina vila tan maravillosa

Monroch está tan vert
que per lo horizonte se pert
a Fórnols la basas sa omplit
conténs están los patos, man dit

a Fondespala lo mussol vole pa amún
vole y vole hasta Bellmún
disfrute de un paissaje de coló
de tot lo añ es lo milló

a Calaseit florix la olivera
un atre símbol de la primavera
a Lledó no tenen cap pó
pos ara lo tems sirá milló

Olivo, mandarina, mandarino, injerto, empeltá, empelt, olivera, olivé

 

a la Vall a la vora del riu
la gen espere lo estiu
y en los de Massalió van quedá
que estos díes volen disfrutá

són postals de la primavera
de totes les estassións, la primera
es la que mes goch
pos tot torne a escomensá.

jueves, 19 de octubre de 2017

Marc Segura, catalá, Beseit, Beceite

Avui entro a instagram y vech que lo pipiolo adoctrinat me fique "borra lo del blog ... " Borra es un verbo imperatiu, o sea, que me vol maná . La foto la trac , pero lo texto , mentres no lo tingues registrat al registre de protecsió intelectual, aquí se quede. Antes de escriure al teu muro , twitter o aon sigue, pensa una mica.

https://www.facebook.com/marcsesa

12.000 tíos tocándose los cojones por una votación y Galicia quemándose...Viva España...

Si en vez de repartir porrazos plantaran pinos tal vez nos caerían mejor...

Moncho:
Ve tú a apagar fuego. Me caerías mejor. No teniu bomberos a Cataluña que puguen anay? No envieu als Mossos que tenen mala vista.

Mosso Esquadra mirant cap a un altre costat


Marc:
A que me coneixes?¬¬ Ala tira comediant que sol dius tonteries per FB. Jo treballo a una empresa que precisament revise i ompli les botelles dels bombers de Catalunya. //Airbox S.A.//
Aquí estan a un barco que se pague 300mil euros al dia per a que no faiguen res...

Esta lumbrera catalanista es de família de Beseit, te un paregut en Quim Arrufat, lo de Valjunquera.

Vach coneixe a sons yayos, Abelardo, conec a sons pares, sa mare es de "la costa del Serrano", ell es un pipiolo adoctrinat a Cataluña.

Li agrade mol lo poble, Beceite,Beseit. Igual creu que Beseit está als Països Cagaláns.


Costa del Serrano,Beceite, Beseit,Matarraña,Matarranya


Algunes coses del seu muro :

Albert Rivera: "¿Me pueden decir una escuela pública en Cataluña que sea bilingüe? No hay ni una, tienes que irte a una escuela privada y pagar mil euros"

Marc: 
Jajajajjajajajajajajajajajajajajajajajajajjaja si...Alberto si.... A la carcel por calumnias.... Luego la media de la selectividad de castellano en Cataluña es mas alta que en Madrid... //Cárcel porte tilde, más tamé, Artur Mas no.//

Vaya tela...



Aunque la información sobre Catalunya eclipsa todo, queremos hacernos eco de otra lucha:

La ciudad de Murcia sigue en pie de guerra, el sábado salieron 50.000 personas a la calle (según datos oficiales) en la mayor manifestación vecinal de la historia de la ciudad. La respuesta del PP llegó ayer; reforzando el dispositivo policial, deteniendo manifestantes, abriendo cabezas y continuando con las obras de un muro del AVE de 9km de largo que va a separar Murcia en dos ciudades que chocarán contra una tapia. 

Por la noche, miles de personas, de forma espontánea y consumidas por la rabia, tiraron lo que se había construido de muro, quemaron las vías y todos los trenes están cortados. Esta noche se inicia una acampada donde irá el muro. La respuesta del Ayuntamiento corrupto, es más policía llegada desde fuera. Al pueblo de Murcia sólo le queda seguir luchando y que la solidaridad llegue desde fuera. 

#ALasVías #SoterramientoYa

Satronica

Fuck-fuck-fuck-fuck-fuck the system [2x]

I'm alive, fuck the world
When I get lit my vision's blurred
So fuck all their authority
The war in me knows the f**king enemy
It's the system and all of its bullshit
Blow it up and everyone in it
Fuck their authority [2x]
Life sucks and then you're left dead
I ain't let them fuck my head
I say, they're never gonna break me
Hate me, what you've done for me lately?
Shut up! Why the fuck don't you make me?
System, system, thanks for creating me!

Peace, love and anarchy
I don't fuck with you, so don't fuck with me
I believe, in a free state
Man-made shit will disintegrate
So fuck their authority 
Fuck their authority [2x]

Fuck-fuck-fuck-fuck-fuck the system [5x]

Fuck the system [4x] 

Foto de Pilar Rahola compartida:




Nou Barris. Barcelona. El típico barrio de gente ricachona abducida por el 3 per cent. Viva la democracia del Reino de España!

(Para evitar malentendidos: es una ironía) #pride





Así actúan frente a un infarto... 




Esto es en la escuela Orlandai (sarria, Barcelona) donde iba a votar... Las pelotas de goma están prohibidas en catalunya y más no disparar hacia el suelo... Estos no estaban acorralados como dicen algunos. //Prohibido secesionarse también. Cataluña en castellano es con ñ//

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=10214659111771219&id=1225812440