Mostrando las entradas para la consulta dividit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dividit ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 8 de enero de 2019

DONACIÓN DE LA VILLA DE ALCAÑIZ A LA RELIGIÓN DE CALATRAVA POR D. ALONSO II, EN 1179

DONACIÓN DE LA VILLA DE ALCAÑIZ A LA RELIGIÓN DE CALATRAVA POR D. ALONSO II, EN 1179. 

In nomine Sancte trinitatis, et in divine maiestatis. Pateat omnibus hominibus presentibus atque futuris: quod ego Ildefonsus Dei gratia Rex aragonensis, Comes Barchinonensis, et Marchio Provincie facio hanc cartam donacionis Domino Deo et fratribus de Kalatrava presentibus atque futuris. Placuit in bono, et spontanea voluntate, et pro remediis anime mee, el Patris, et Matris mee, et aliorum parentum meorum, ad defensionem, et exaltationem Christianitatis, et opositionem paganorum, quod dono, atque in perpetuum concedo Domino Deo, et preceptori, domui et fratribus ibidem Deo servientibus, presentibus atque futuris Castrum et Villam de Alcañiz cum his terminis inferius anotatis. Ex parte sciliter Sancti Petri de Calanda sicut termini de Alcañiz dividuntur cum terminis Sancti Petri de Kalanda et usque ad podium confratrum, et usque ad Casp. Et sicut habet iam suos terminos usque in iberum, et sicut predicti termini de Alcañiz; et sicut predicti termini de Alcañiz dividuntur cum terminis de Archon, et per fluvium de Algars ad pinam de bené, el sicut vadit ad penas de Aznar la gayona, et ad Forespalda.

http://www.fuentespalda.es/el-pueblo-2/historia/lengua-catalana-en-fuentespalda/ en catalán de Pompeyo se tiene que escribir FonTdespaTla, dice el idiota de Daniel Vives Albesa de esa localidad que las t se pronuncian, si escuchas bien. Pues en 
Forespalda igual se pronuncian también las T. JA JA JA, qué idiotas son estos catalanistas aragoneses !

Et sicut dividit terminos cum monte rubeo / MONROCH / et dein ad balbona, et ad jaganta, et ad serram de Molinos, et de Exulve, et vadit ad mezquitam, usque ad arannonal. Et sicut dividit terminos cum monte albano, et Obon, et Olieth, et de arinnyo, et de Albalat, et de Hijar. Predictam, autem, donacionem, cum omnibus consignatis terminis, hermis, et populatis plantis, adque montanis, paschuis aquis aquarumque decursibus, graniciis, lignaribus, piscationibus, venacionibus, et aliis omnibus, que ad usum hominum et ius meum pertinet dono, et hac presente Scriptura in perpetuum valitura concedo domino Deo, etiam dicte domui de Kalatrava, et fratribus presentibus atque futuris, ibidem Deo sevientibus, ut habeant, et posideant liberum et franchum, atque ingenuum absque omni diminucione ad suam propriam hereditatem, et ad defensionem, et exaltacionem Cristinitatis, et oprimendam terram, et gentem paganorum. Ita etiam ut de Castro predicto et terminis suis faciat pacem, et guerram contra paganos, per me et succesores meos, salva etiam semper mea fidelitate, et de tota mea posteritate per secula cuncta amen.

Signum Ildefonsi Regis aragonensis, Comitis Barchinonensis et Marchionis Provincie. +

Facta carta huius donacionis, apud farizam mense martii. Era M. CC. XVII. In manu magistri Martini Pedriz tunc temporis de Calatrava, et fratrum suorum Sancii Pedriz. Regnante me, Dei gracia Rege Ildefonso in aragonia, et in barchinone, et in provincia. Episcopo Petro in
Cesaraugusta. Episcopo Joanne in tarassona. Episcopo Sthefano in Oscha. Blasco Romen Seniore in Cesaraugusta. Artallo Alferez Regis in Allagone. Blasco Maza in Borria.
Ximeno Romen in Tarrasona. Petro Ortiz in Aranda. Ximeno de Orreya in Epila. Petro de Castellozol in Calalayub. Michael de Santa Cruz in Daroca et Therol. Petro Ladron in Belchit. Petro de Sos in Sos. Gombalth de Benabent in Bel. Marco Ferriz in Oscha. Fortunio de Stada in Statela. Peregrino de Castellazol in Alchecer. Sancio de Orta stante mayordomo regis. Ego Fernandus de Caldis scriba Domini Regis scripsi hanc Cartam et feci hoc Signum. +


Confirmación de la Población, hecha por el Maestre Nuño Perez, en 1190.

Sit notum cunctis hominibus populatoribus de Alcanicia, et de totis suis terminis, qui modo populatis, vel in antea populavistis, ibi usque ad finem seculi. Quod Ego frater Nunus Magister de Calatrava dono vobis omnibus et concedo bono animo, et spontanea voluntate, cum mandamentum et consensu Domini Rex Aragonis et Princeps barchinonensis, et Marchio Provincie, ut habeatis et posideatis vos, et filios, et generacio vestra per secula cuncta, terras, vineas, cassas, que in alkaniz sunt, vel in totis suis terminis, post annum et diem, teneritis et habueritis, sine mala voce habeatis et possideatis illa hereditate sincera, et firma de totos homines removentes, et non respondeatis vos, et vestri ad ullum clamantem in secula seculorum. Extra Comanda et pignus que habeat unusquisque. Et ego dominus furtado Comendator de alkaniz sub manu magistro nunno de Calatrava, et omnibus fratres del kaniz qui hodie sunt ibi, vel in antea veniant in alkaniz placuit nobis et placet, et autorizamus istum donativum que fecit domino Rex aragonis, et illo magistro de Calatrava, per secula cuncta amen. Facta Carta de istum donativum vel foro in mense Ianuario
Era MCCXXVIII. (1228)

Confirmación del Maestre Martin Fernandez de Quintana, en 1219.

Ego frater Martinus Ferrandi magister milicie Calatrava laudo et confirmo omne supra scriptum donativum, et omnes supra scriptos foros, quos Raimundus Berengarii Comes Barchinonensis, et Princeps aragonensis dedit omnibus populatoribus dal kaniz, et meus antecesor frater nunus, magister milicie Calatrava conccessit et confirmavit. Huius rei sunt testes, qui hoc viderunt et audierunt Frater martinus morant, et frater Martinus Diaz, et frater tello, et frater Sancius Lupi preceptor aliaga et do ato osella, et domnus astallit de Gudar, et domno Blasco Petriz. Facta Carta mense Februarii: Era millesima duo-centessima quinquagessima septima. (1257 ?)


Confirmación del Rey D. Jaime I el Conquistador, en 1219.

Sig + num Jacobi Dei gracia regio aragon Comitis Barchinone et dominus montis plani, qui predicta omnia et singula concedimus, et confirmamus, salva fidelitate nostra et nostrorum. Testes de Aragon Domnus Arnaldus Palacin, et domnus Blasco de Alagone. De Catalonia Domnus Guillermus de Cerveria, et Domnus Raimundus de Moncada. Factum fuit hoc tercio idus Decembris. Era millessima duocentessima quinquagessima septima. (1257 ?)

domingo, 4 de febrero de 2024

Devendalh, Devendaill - Dezir, Desire

Devendalh, Devendaill, s. m., tablier.

On era castellans que en sas mans tenia

Tersor e devendaill am que lo duc servia...

Pres an lo devendaill e 'll tersor ben obrat.

V. de S. Honorat.

Où était le châtelain qui tenait en ses mains essuie-mains et tablier avec quoi il servait le duc...

Ils ont pris le tablier et l' essuie-mains bien ouvré.

CAT. ESP. Devantal. (ESP. MOD. chap. Delantal.) PORT. Avental.

Schürze, delantal, Devendalh, Devendaill, devantal

 

Dever, v., lat. debere, devoir.

Apres eds debon jurar a lui. Tit. de 1080.

Après ils doivent jurer à lui.

Son bon amic deu om e son seignor

Servir.

Cadenet: Meravill me.

On doit servir son bon ami et son seigneur. 

Mas ben deu hom camjar bon per meillor. 

Folquet de Marseille: Chantan volgra. 

Mais on doit bien changer bon pour meilleur. 

Part. pas. Quar el no falh ad ajuda

Sol qu'om la y deman deguda.

G. Riquier: Ancmais per. 

Car il ne manque pas à l'aide, pourvu qu'on la lui demande due.

CAT. Deurer. ESP. Deber. PORT. Dever. IT. Devere. 

(chap. deure: dec, deus, deu, debem, debéu, deuen; debut, degut, debuts, deguts; debuda, deguda, debudes, degudes; deuría, deuríes, deuríe, deuríem, deuríeu, deuríen; si yo te deguera dinés, ya u sabríes per ton pare. Deguera, degueres, deguere, deguerem, deguereu, degueren.)

2. Degudament, adv., dûment, convenablement, justement.

Volen son regne degudament ordenar... 

Aquelas humors degudament purgan et soven. 

Eluc. de las propr., fol. 9 et 85.

Voulant ordonner dûment son royaume... Purgeant ces humeurs convenablement et souvent.

Acampan argen, deniers, non degudamens. La Confessio.

Amassant argent, deniers, non dûment. 

CAT. Degudament. ESP. Debidamente. PORT. Devidamente. 

IT. Debitamente. (chap. degudamen.)

3. Dever, s. m., devoir, obligation.

Mos devers pert en fag et en parvensa. 

G. Riquier: Be m miravilh. (miravilh, meravilh, etc.)

Je néglige mes devoirs en fait et en apparence. 

Cals devers

Es fassas tan gran folia!

B. Carbonel: Tans ricx. 

Quelle obligation est-il que tu fasses si grande folie!

- Redevance.

Lo qual es tengut de lauzar aquel arrendamen per sos devers.

Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 126. 

Lequel est tenu d'approuver cet arrentement pour ses redevances. 

Ab cert dever de blat o de vi o d'autras causas.

Coutume de Condom. 

Avec certaine redevance de blé ou de vin ou d'autres choses.

- Dignité, justice.

Corona d'aur porta per son dever.

Giraud de Calanson: A lieis. 

Porte couronne d'or à cause de sa dignité. 

Loc. Mas ges per tan non a fag non dever.

Bernard de Rovenac. D'un sirventes. 

Mais pourtant n'a point fait chose indue.

De far e de dir non dever.

P. Raimond de Toulouse: Us noels.

De faire et de dire injustice. 

Adv. comp. Pus Dieus vol e sancta Maria

Que nos siam vaincutz a non dever.

Austorc d'Orlac: Ai! Dieus per. (N. E. Austorc d'Aorlac tomos anteriores.) 

Puisque Dieu veut et sainte Marie que nous soyons vaincus injustement. CAT. Deurer. ESP. Deber. PORT. Dever. IT. Devere. (chap. deure: dec, deus, deu, debem, debéu, deuen.)

4. Deute, Depte, s. m., lat. debitum, dette.

Perdonar lo deute ad aquel que non lo pot pagar.

(chap. Perdoná la deuda an aquell que no la pot pagá. Lo deute es mascle, la deuda es femella.)

V. et Vert., fol. 78.

Remettre la dette à celui qui ne la peut payer.

Anquara no li fos demandat lo deptes al deptor.

(chap. Encara no li va sé demanada la deuda al deudó.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 9. 

Encore ne lui fut demandée la dette au débiteur. 

Fig. Chant per deute de follor.

Folquet de Marseille: Chantars mi. 

Je chante par dette de folie. 

CAT. Deute. ESP. (débito; deuda) PORT. IT. Debito. (chap. deute, deutes; deuda, deudes.)

5. Deptal, s. m., créance, capital.

E 'l ric prelat volo s tant enantir

Que ses razo alargan lor deptal.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes. 

Et les riches prélats veulent tant s'avancer, que sans raison ils élargissent leur créance.

6. Deveire, Deuteire, Deptor, Deutor, s. m., lat. debitor, débiteur.

Ce mot fut employé activement et passivement.

Si cum es, si eu li soi deveire.

Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 

Ainsi comme il est, si je lui suis débiteur. 

Lo deuteire vencut o condempnat, pagua al crezedor tot lo deute.

Cartulaire de Montpellier, fol. 3.

Le débiteur convaincu ou condamné paie au créancier toute la dette.

Aquel fa de Dieu son deutor

Qui fa be per la su' amor.

Libre de Senequa. 

Celui-là fait de Dieu son débiteur, qui fait le bien pour son amour.

A lei de mal deutor,

Qu'ades promet, mas re non pagaria. 

Folquet de Marseille: Sitot me. 

A la manière de mauvais débiteur qui toujours promet, mais ne paierait rien.

- Créancier. (chap. acreedó, acreedós, acreedora, acreedores.)

Guillem Gaysmar, quan li deptor

Mi van apres tot jorn seguen.

T. de G. Gaimar et d'Ebles de Signe: N Eble.

Guillaume Gaysmar, quand les créanciers me vont après tout le jour suivant.

Uns mal deutors a cuy devia. V. de S. Honorat. 

Un mauvais créancier à qui il devait. 

ANC. FR. Il n'est point de presteur,

S'il veut prester, qui ne face un debteur. 

CL. Marot, t. II, p. 97.

Le soucieux esprit d'un debteur non solvable. 

Bertaut, p. 376.

Celuy qui tien argent à usure ou à banque, 

Doit craindre la faillite ou que son debteur manque.

N. Rapin, p. 170.

CAT. Deutor. ESP. Deudor (acreedor). PORT. Devedor. IT. Debitore.

7. Endeptar, Endeutar, v., endetter.

Que tenguatz dreytura e per nulh aver no us endeutetz.

Philomena. 

Que vous teniez droiture et pour nul avoir ne vous endettiez.

Pueys vendre sas heretatz et endeutar, e pueys endeve ribautz e layres.

V. et Vert., fol. 20. 

Puis vendre ses héritages et faire des dettes, et puis devient ribaud et voleur. 

Part. pas. Mas am gais endeptatz

Esser, que ricx iraz... 

N Eble, pos endeptatz. 

Etz. 

T. d'Ebles et de Gui d'Uisel: N Ebles. 

J'aime mieux être endetté gai que riche triste... Seigneur Ebles, puisque vous vous endettez. 

Subst. Car prezatz mays l'endeutat e 'l cochos.

T. de Juge et d'Estève: Duy cavayer.

Car vous prisez davantage l'endetté et le nécessiteux.

CAT. Endeutar. ESP. Endeudar. PORT. Endividar. IT. Endebitare. (chap. endeudá, endeudás: yo me endeudo, endeudes, endeude, endeudem o endeudam, endeudéu o endeudáu, endeuden.)

 

Devire, v., lat. dividere, diviser, séparer, expliquer.

Si Dieu volgues lo sieu ric pretz devire, 

Gran ren pogra d'autras donas honrar.

Arnaud de Marueil: Anc vas amors. 

Si Dieu voulut diviser son riche mérite, il pourrait honorer un grand nombre d'autres dames. 

Per so no us aus mon cor mostrar ni dire, 

Mas al esgart podetz mon cor devire.

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

Pour cela je ne vous ose montrer ni dire mon sentiment, mais au regard vous pouvez expliquer mon coeur. 

Part. pas. No m cug morir de joi devis.

Deudes de Prades: Ab cor lial. 

Je ne crois pas mourir séparé du bonheur. 

Divis en menudas pessas. Eluc. de las propr., fol. 199.

(chap. Dividit en menudes pesses.)

Divisé en menues pièces.

Aquest affar es totz devis.

T. de Certan et de Hugues: N Ugo, vostre. 

Cette affaire est tout expliquée.

2. Devis, s. m., discours, propos.

Donc non es ges ver devis

Aicel que dis 

Qu'ieu cant per aver.

G. Faidit: D'un' amor on. 

Donc n'est pas vrai propos celui qui dit que je chante pour richesse.

ANC. FR. Ilz entendoient de bons et graves devis touchant le gouvernement de la chose publique.

Amyot. Tr. de Plutarque, V. de Lycurgue. 

Premièrement, il y a du regard, 

Puis le devis, et le baiser après. 

CL. Marot. Œuvres choisies, p. 80.

3. Devisa, s. f., division, partage.

De quatre devisas d'amor

Me mandatz chauzir la meillor.

T. D'Hugues et de Baussan: Bauzan. 

De quatre divisions d'amour vous me chargez de choisir la meilleure.

Ai ne a ma deviza 

Tan de benanansa.

B. de Ventadour: Tant ai mon. 

J'en ai en mon partage tant de bien-être.

- Devise.

Si no us metes del tot en la deviza

De los Frances.

Lanfranc Cigala: Ramon Robin. 

Si vous ne vous mettez entièrement dans la devise des Français.

Quar ieu no sai ma deviza. 

Pierre d'Auvergne: Chantarai pus vey. 

Car je ne sais ma devise. 

ANC. FR. N'i aveit bare ne devise

Fors un haut mur de piere bise. 

Marie de France, t. 1, p. 316. 

CAT. ESP. PORT. IT. (chap.) Divisa.

4. Devezir, v., lat. dividere, exprimer, discerner, expliquer. 

Pus los turmens non pot hom devezir.

Pierre Espagnol: Entre que. 

Puisqu'on ne peut exprimer les tourments. 

Quo s devesis una grans tors 

En un pauc miraill.

Folquet de Marseille: Molt i fes. 

Comme une grande tour se discerne dans un petit miroir.

Part. pas. El botelhier fo mot allegre per la vision que fon en ben devezida. Hist. abr. de la Bible, fol. 14. 

L'échanson fut très joyeux à cause de la vision qui fut expliquée en bien.

5. Dividir, Divizir, v., lat. dividere, diviser.

Aquest demandamens que es de divizir heretat, pot far l'us dels heretz als autres, si el vol dividir la heretat.

(chap. Esta demanda que es de dividí la heredat, pot fé la un dels hereus als atres, si ell vol dividí la heredat.)

Tr. du Code de Justinien, fol. 21. 

Cette demande qui est de diviser l'héritage, l'un des héritiers peut la faire aux autres, s'il veut diviser l'héritage. 

Part. prés. Creisser, multiplicar e mermar dividentz.

(chap. Creixe, multiplicá y mermá, restá, dividín.)

P. de Corbiac: El nom de. 

Croître, multiplier et diminuer en divisant.

ANC. CAT. Divisir. ESP. PORT. Dividir. IT. Dividere. (chap. dividí: dividixco o dividixgo, dividixes, dividix, dividim, dividiu, dividixen. Dividit, dividits, dividida, dividides.)

6. Devision, Devezio, s. f., lat. divisionem, différence, division.

Om non troba ni sap devezio, 

Mas sol lo nom entre vers e chanso. 

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz. 

Entre vers et chanson on ne trouve ni sait différence, excepté seulement le nom.

Fayre devision en la sancta Gleysa.

(chap. Fé divisió a la santa Iglesia.)

L'Arbre de Batalhas, fol. 10. 

Faire division dans la sainte Église. 

CAT. Divisió. ESP. División. PORT. Divisão. IT. Divisione.

7. Deveziment, s. m., partage, différence.

A aquela ora que el fai son deveziment entre sos efans.

Tr. du Code de Justinien, fol. 2.

A cette heure qu'il fait son partage entre ses enfants.

Fas devesiment de mon aver e de ma honor.

Tit. de 1172. DOAT, t. CXIV, fol. 96.

Fais division de ma fortune et de mon patrimoine.

Entr' el saber e 'l ver 

De Dieu e d'om, enten

Un gran devezimen.

Nat de Mons: Al bon rey.

Entre le savoir et la vérité de Dieu et de l'homme, j'entends une grande différence. 

IT. Divisamento.

8. Divisidor, s. m., lat. divisor, diviseur, arpenteur.

Divisidors e guardas que acordo e pauso en estamen degut controversias de meias.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 37.

Arpenteurs et conservateurs qui accordent et mettent en dû état les contestations de bornes.

CAT. ESP. PORT. Divisor. IT. Divisore.

9. Diviziu, adj., distributif, distributeur. 

Del temps es diviziva. Eluc. de las propr., fol. 120. 

Elle est distributrice du temps.

IT. Divisivo.

10. Devizable, Divizable, adj., lat. divisibilem, divisible.

Noms divizables.

Letra, votz es no devizabla. Leys d'amors, fol. 48 et 2.

Nom divisible.

Une lettre, est un son non divisible.

CAT. ESP. (chap.) Divisible. PORT. Divisivel. IT. Divisible.

11. Devisar, v., raconter, proposer, expliquer, discuter, détailler par un devis.

Ieu no poyria mostrar ni dire ni devisar.

Perilhos: Voy. au purg. de S. Patrice. 

Je ne pourrais montrer ni dire ni raconter.

El coratge soven devisa 

So que Dieus adutz d'autra guisa. 

Libre de Senequa. 

La volonté souvent propose ce que Dieu amène d'autre manière.

Ab lo saber que las VII artz deviza. 

T. des deux Guillaume: Guillem prims. 

Avec le savoir qui explique les sept arts. 

Qui sabria ben devizar

Las beutatz e 'ls ensenhamens.

Berenger de Palasol: S'ieu sabi' aver. 

Qui saurait bien expliquer les beautés et les connaissances.

Mais tot quant avetz devisat 

Ha hoi cortezia jugat. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Mais aujourd'hui la courtoisie a jugé tout ce que vous avez discuté. 

Son estadas devizadas et estimadas.

Tit. de 1441. Toulouse, bibl. Monteil. 

Ont été détaillées par un devis et estimées.

ANC. FR. Firent pais en tex condicions comme leurs anemis voudrent déviser.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 210. 

Et ainsi fut fait comme ils le devisèrent. 

Monstrelet, t. II, fol. 170.

En la condamnant à le récompenser ainsi que la court le deviseroit.

Arrêts d'amour, p. 785. 

CAT. ANC. ESP. PORT. Devisar. IT. Divisare.

12. Devezidamen, Divisidamen, adv., divisiblement, séparément.

Devezidamen et en diversas causas.

Leys d'amors, fol. 135. 

Divisiblement et en diverses choses. 

Conjuntamen o devisidamen.

Tit. de 1373. DOAT, t. CXXV, fol. 67. 

Conjointement ou séparément. 

Lhi cardenal devezidamen elegiro dos papas.

(chap. Los cardenals divididamen, per separat, van triá – elegí - dos Papes.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 157. 

Les cardinaux élurent séparément deux papes.

ANC. CAT. Divisidament. IT. Divisitamente.

13. Devizada, s. f., division, partage. 

De las santas relequias fo fayta devizada.

Roman de Fierabras, v. 5072. 

Il fut fait partage des saintes reliques.

14. Indivis, adj., lat. indivisus, indivis. 

So unidas, indivisas essencialment. Eluc. de las propr., fol. 3.

(chap. Están unides, indivises essensialmen.)

Sont unies, indivises essentiellement.

CAT. Indivis (indivís). ESP. PORT. IT. Indiviso.

14. Endevisible, adj., lat. indivisibilem, indivisible.

El nom de santa et endevisibla Trinitat.

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 138. 

Au nom de la sainte et indivisible Trinité. 

CAT. ESP. (chap.) Indivisible. PORT. Indivisivel. IT. Indivisibile.

 

Devorar, v., lat. devorare, dévorer, ronger, manger. 

Canta ayssi dossamens que los mariniers fay adormir, et pueis aucis los e los devora. V. et Vert., fol. 23. 

Chante si doucement qu'elle fait endormir les mariniers, et puis les tue et les dévore.

Tenia devora lo vistiment e 'l verms lo fust.

(chap. La tiña devore lo vestimén y lo cuc quere la fusta.)

Trad. de Bède, fol. 69.

La teigne ronge le vêtement, et le ver le bois. 

Fig. Lo diable non pot esser sadolls de devorar las armas.

V. et Vert., fol. 6.

Le diable ne peut être saoul de dévorer les âmes.

Part. près. Orguels es leos cruzels e devorans que devora tot lo be que atroba en persona en que se met. V. et Vert., fol. 7. 

Orgueil est lion cruel et dévorant qui dévore tout le bien qu'il trouve en la personne en qui il se met. 

Subst. Pueis per cels que son mais gran

Son devorat li devoran.

(chap. Pos per aquells que son mes grans són devorats los devorans.)

Brev. d'amor, fol. 52.

Puis par ceux qui sont plus grands sont dévorés les dévorants.

Part. pas. Seran ilh devorah per dragos e per serpens.

(chap. Sirán ells devorats per dragons y per serps.)

Liv. de Sydrac, fol. 98.

Ils seront dévorés par dragons et par serpents.

CAT. ESP. PORT. Devorar. IT. Divorare.

2. Devoraire, Devorador, adj., lat. devorator, vorace, avide.

Ni glotz ni devoraire.

Regla de S. Benezeg, fol. 43. 

Ni glouton ni vorace.

Hom devorador.

Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 7. 

Homme vorace. 

CAT. ESP. PORT. Devorador. IT. Divoratore. (chap. devoradó, devoradós, devoradora, devoradores. v. devorá: devoro, devores, devore, devorem o devoram, devoréu o devoráu, devoren.)

3. Devorable, adj., dévorant, avide. 

Lur trasmetra fuoc devorable.

Lett. de Preste Jean à Frédéric. 

Leur transmettra feu dévorant.

 

Deyssirar, v., déchirer.

Lo vestir de son cors deyssira. V. de S. Honorat. 

Il déchire le vêtement de son corps. 

ANC. FR. Furent li notonnier si desperez que il dessiroient leur robes et leur barbes. Joinville, p. 9.

 

Dezir, Desire, s. m., lat. desiderium, désir.

Eras sai qu'ab lo complit voler,

Moro 'l dezir que solon domnas far. 

H. Brunet: Pus lo dous.

Maintenant je sais qu'avec la volonté accomplie, meurent les désirs que les dames ont coutume de faire. 

M'en creys magers voluntatz e dezires. 

Arnaud de Marueil: Belh m'es lo. 

M'en croît plus grande volonté et désir. 

IT. Desire. (chap. dessich, dessichos, desseo, desseos; v. dessichá, desseá. Desideri Lombarte Arrufat.)

Desideri Lombarte Arrufat

2. Desieg, Desig, s. m., désir.

Avia gran desieg que fos crestiana... Degu no hac desig de manjar.

Philomena.

Avait grand désir qu'elle fût chrétienne... Aucun n'eut désir de manger.

CAT. Desitj. ESP. Deseo. PORT. Desejo. IT. Desio.

3. Desirier, s. m., lat. desiderium, désir, voeu.

Al cor m'estai l'amoros desiriers. 

Lamberti de Bonanel: Al cor.

L'amoureux désir m'est au coeur.

Lo desirier am mais de vos e vuelh 

Qu'aver d'autra tot quan de vos dezir. 

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

J'aime et je veux mieux le désir de vous que d'avoir d'une autre tout ce que je désire de vous.

ANC. FR. De rien dont il ait desirier.

Seconde trad. du Castoiement: Cont. 8. 

Dou fourmage ot grant desirier.

Marie de France, t. II, p. 106. 

ANC. CAT. Dessirier.

4. Desiransa, s. f., désir.

Tant ai lo cor en auta desiransa!

G. Faidit: Tan me creis. 

Tant j'ai le coeur en haut désir. 

Ben sembl' aver cor e deziranza.

B. Zorgi: Non lassarai.

Il semble bien avoir coeur et désir!

ANC. FR. Et la seconde souvenance; 

La tierce, ferme désirance. 

Charles d'Orléans, p. 190.

Désirance ai que je raporte.

G. Guiart, t. I, p. 21. 

ANC. CAT. Desiranza. IT. Desianza.

5. Desire, adj., désireux, convoiteux.

Ades en sui desire. 

R. de Miraval: Aissi m ten amors. 

Toujours j'en suis convoiteux.

6. Deziros, adj., désireux, ambitieux.

A tal dona sui desiros

A cui non aus dir mon talen.

G. Rudel: Quant lo.

Je suis désireux de telle dame à qui je n'ose dire mon envie.

Joves e bela et avinens e dezirosa de pretz e de vezer En Savaric, per lo be que n' auzia dire. V. de Savari de Mauléon.

Jeune et belle et avenante et désireuse de mérite et de voir le seigneur Savari, pour le bien qu'elle en entendait dire.

ANC. FR. E d'à lui parler desiros.

R. de Partonopeus, t. I, p. 126. 

CAT. Desitjos. ESP. Deseoso. PORT. Desejoso. IT. Desideroso. (chap. dessichós, dessichosos, dessichosa, dessichoses.)

7. Deziron, adj., désireux, désirant.

Mi tenha gai, jauzent e desiron.

Bertrand de Born: Quan la novella. 

Me tienne gai, joyeux et désirant.

Ditz qu'amors es desironda.

Marcabrus: Lanqan cor. 

Dit qu'amour est désireux.

8. Desirar, v., lat. desiderare, désirer.

De la belha don soi cochos, 

Desir lo jazer e 'l baizar. 

Raimond de Miraval: Selh que no vol. 

De la belle dont je suis avide, je désire le coucher et le baiser.

Usquecx desira so qu'ieu vuelh. 

G. de Cabestaing: Aissi cum selh. 

Un chacun désire ce que je veux. 

CAT. Desitjar. ESP. Desear. PORT. Desejar. IT. Desiare. (chap. dessichá, desseá.)

9. Desiderar, v., lat. desiderare, désirer.

Part. pas. Tos temps avia desiderat.

Perilhos: Voy. au purg. de S. Patrice. 

En tout temps il avait désiré. 

IT. Desiderare.

miércoles, 26 de agosto de 2020

Regne de Valencia, país valencià no existix.

(Agarrat de alguna página de carallibre)

El "país valencià". 

Alguns “retorets” progres del seguidisme catalanero tenen l´arrogant osadia no sols d´exhibir la seua evident ignorancia historica sino també de vanagloriar-se
d'haver segut algu dels “acunyadors” de la poblerina denominacio “país valencià” per a l´inveterat i historic Regne de Valencia

Eixe apodo denominatiu podría ser entendible en aquella iletrada esquerra fusteriana dels anys ´60 i ´70 que no tenia internet i mai llegia un llibre. Pero es impensable en la voragine informativa dels anys 2010 aon el que no vol llegir archius originals i documentar-se adequadament, es perque preferix ser un terros de la historia.

Tal es el cas, pareix ser, d´eixe “modelno” retoret de Novelda, un tal Javier Muñoz-Pellin que va presumint estos dies , en prensa local, de la seua genial i poblerína contribucio a la difusio de lo que sempre va ser pura barbarie denominativa: lo de “pais valencia” (LVemv.21.10.2010) Conten les croniques que els historiadors catalans sempre van patir un agut complex d´inferioritat respecte al Regne de Valencia perque Catalunya mai va ser un regne i no ha existit mai ni un sol document historic a on es parle de la mes mínima intencio dels Reis d´Aragó de canviar la seua historica condicio de “comtats de la Marca Hispanica”.

 D´eixe inconfessable complex d´inferioritat catala, ha participat sempre la nostra iletrada esquerra deslleal. I en el seu rendit vassallage a la burgesia del nort, es va inventar el barbarisme històric "país valencia”, una denominació geografica creada per a insultar als valencians.

 La paraula "país", com be definix l´academic Antonio Capmany i de Montpalau: "A on no hi ha nacio, no hi ha patria: perque la paraula “PAYS” no es mes que terra que sustenta persones i besties al mateix temps" (“Sentinela contra els francesos”. Gómez Fuentenebreo. Madrid.1808). Pur concepte terruno. Pel qual es pot afirmar, en absoluta rotunditat, que el toponim "país valencia " MAI ha existit legalment com denominació propia d´una zona geografica ni, molt manco, com denominacio d´un ens polític per a referir-se a Valencia.

 Va ser pur invent d´aiatolàs fusterians en estat d´ebri deliri i el seu intent de colar-ho ,sense valor jurídic, en el preambul del Real Decret Llei de preautonomia de la Comunitat Valenciana 17 de març de 1978: una fechoría de l´esquerra. L´única identitat historica que se´ns pot aplicar legítimament es el de Regne de Valencia, denominacio molt anterior a la conquista de Jaume I. El "Regnum Valentiae" existia ya quan el rei de Castella, Alfons VIII, el de les Naves de Tolosa, va firmar el famos Tractat de Cazorla en Alfons II d´Aragó, (iaio del Conquistador), el 14 de desembre de 1179.

En eixe Tractat es delimitaven les terres a conquistar per cada u d´ells o dels seus successors.

A partir de la conquista del “cap i casal” en el segle XIII, el Regne de Valencia va ser jurídicament reestructurat en noves normes que li van convertir en un Estat de Dret totalment autonom, en els seus organismes legislatius, judicial i executiu, regit pels seus propis furs i privilegis i formant el seu propi "Corpus juris" fins que, quasi mig milenni després i per un acte de força, fora abolida la seua legislacio per un príncep estranger en 1707: Felip V.

 Pero ni tan sols eixe mateix príncep, que va regnar en el nom de Felip V, va suprimir el nom Regne de Valencia que va continuar existint com a demarcacio administrativa. Tant Felip V com els seus successors es van titular en la seua diplomatica "Rei de Valencia" i no es coneix cap documentacio en que el poder constituït declare taxativament extingit el Regne de Valencia.

Inclus en la divisio d´Espanya en províncies per Javier de Burgos en 1833 el Regne de Valencia va ser dividit en tres parts pero, així i tot, els seus municipis no van ser, en absolut, atribuïts a demarcacions foranes. Van permaneixer afiliats al Regne de Valencia. I replets estan les estanteries de l´Archiu Històric Nacional, de l´Archiu de la Corona d´Aragó i, en especial, els de l´Archiu delRegne de Valencia de documentacio que certifica la identitat historica del nostre territori i la seua antiga classica “denominació d´origen": REGNE de VALENCIA.

domingo, 13 de mayo de 2018

Gonellisme, Xavier Canyelles Ferrà

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a ses Illes Balears

Gonella

Arbre de mar

Xavier Canyelles Ferrà (casi tan iluminat com Bibiloni)

Gonellisme, Xavier Canyelles Ferrà

Els orígens, els principis ideològics, les finalitats i els activistes més destacats d’aquest fenomen sociolingüístic.

Bé, m‘hé gastad 35 € per aquest llibre que me va‘rribà ahí. Avúy hé lleggid 50 pàginas y estig a punt d‘havê de prênde un Tranquimazin, o algo parescud, pêrque no me péguiga un atac de rabi.
¡Jo no sé còm se pod tergiversà de tal manéra! ¡Jo no sé d‘ahón trèuen es catalanistas tants d‘arguméns contraris emb lo que va de sa nostra llengo! Ara me dón cónta de còm ha sortid tot aquest puñetéro pancatalanisme a sas nostras islas: de sa gent que lleggêx panfletos còm‘aquest y se creu lo qu‘hey escríuen. M‘agradaría molt compartí emb voltros un parêy de frases d‘aquest llibre, però com que té drêts d‘autó, no m‘ês possibble. Domés vos dig una còsa: si volêu agafà una bòna empipada, compràu es llibre, que vos sirà segura; si no, agafàu es 35 € per anà a fé un bon pamb‘òli y un gintònic, que vos caurà milló.
Au idò...

Gonellisme: Particularisme i secessionisme lingüístics a les Illes Balears


Aquest documentat i penetrant estudi tracta del fenomen sociolingüístic conegut per gonellisme, mot que procedeix del pseudònim Pep Gonella adoptat per l’advocat i polític Josep Zaforteza en la famosa polèmica de l’any 1972 sobre la identitat lingüística i l’estandarització del català a Mallorca. 

Avui el gonellisme fa referència als sectors contraris a la unitat de la llengua catalana o a la normalització lingüística a les Balears

Dividit en tres grans parts, la primera està dedicada als orígens, als autors i activistes més destacats, a les publicacions més rellevants i als principis ideològics del gonellisme.

La segona part exposa les queixes i reclamacions més habituals del gonellisme, i la seva manera d’actuar o treballar per a atènyer les seves finalitats. 

Finalment, en la tercera part l’autor examina i refuta els arguments i les afirmacions esgrimits pels gonellistes i anticatalanistes illencs

ISBN
978-8417113100 
Cubiertas
(dialecto occitano catalán
Autor
Xavier Canyelles Ferrà
Papel, 464 páginas

som Baléàs

viernes, 8 de septiembre de 2017

Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/

Lo finestró es lo blog de J. M. Gracia Zapater, de La Codoñera.




Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un partit proetarra, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarraña. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Cataluña com tantes altres famílies de la zona.
Quim Arrufat: “La independència de Cataluña no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.

Joaquín Arrufat , Valjunquera, Matarraña, els ports, CUP

Marcel Pena, lo pena de Marcel:

- Quina relació tens amb el Matarraña?

Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarraña. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarraña no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta.

- El Matarraña és una mica com la Franja del meu cul, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.


Artur Quintana Font, amiguet dels de la CUP

El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Cataluña i la Comunitat Valenciana, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles chapurriauparlants fora del Matarraña. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua cagalana no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

- Què falta a la Franja del teu cul per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarraña respecte a Cagaluña, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.


Ignacio Sorolla Vidal, amiguet dels de la CUP


Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Cataluña pel fet del xoc de nazionalismes que al Matarraña s'ha alimentat molt.
A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.

A tota España hi ha rebuig a Cagaluña, no sé perquè tant d'odi.
És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a España. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé, Cataluña mos robe". 


No, el Matarraña no s'enfonsa per culpa dels catalans, què més vullguessim, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, a Cagaluña tenim autovies i autopistes, i fins i tot Francisco Franco Bahamonde ens va colgar de calerons. El discurs franquista ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de Països Cagalans.





- Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Cagalans com a referència, en aquesta recuperació?

http://agonfilosofia.es/index.php?option=com_content&view=article&id=259

Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua com feia Hitler i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarraña, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja del meu cul, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Cagalans a la Franja del meu cul.

- També s'ha intentat fer des de Cagaluña, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.

L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja del meu cul sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja del teu cul. El meu pare, Esturrufat, va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Catalanista del Matarraña, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Al IET ara hi tenim a un catalanista de renom, Carlitos Sancho Meix, de La Vall del Tormo.

Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials españoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja del meu cul.

- Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja del teu cul.



Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja del meu cul. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja del meu cul en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals. Fins i tot Òscar Adamuz, del moviment franjolí, què és de Santa Coloma, rebatejada per ell.

Estación Valjunquera, tren, vías
Estació de Valljunquera (Font)


- La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions chapurriauparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja del meu cul.


Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit
Francesc Xavier Escudero és la nostra esperança des de Beceit


- A part de la llengua, el chapurriau, què més uneix el Matarraña i les comarques veïnes?

El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes en chapurriau. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.


Ascumites assentats
Ascumites assentats


- Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el dialecte català com a llengua oficial?

El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat español, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. 

M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarraña hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat, és invasió lingüística. Per tant, és un recurs discursiu.



Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo
Paco Escudero balle sardana al ritme de tambor i bombo


- Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.

Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple, i a ser possible eliminar el castellà del currículum escolar per a defendre la llengua, com vol fer la ANC a Cataluña. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja del meu cul.


Bernat Corremón


- És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja del meu cul només ideològicament?

Això és un problema que sobrepassa la Franja del meu cul. A España, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen quatre realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia, Beseit i els Països Cagalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat español. Això seria plurinacionalitat.

I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o dialecte catalan, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa, i esperarem asseguts fins què aixó canvii. No ens oblidem del àrab i el rumà, què també haurien d'esser idiomes vehiculars.

- Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja del meu cul?

No n'hi ha a la Franja del meu cul ni pràcticament a la resta de Països Cagalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Cagalans és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

Tot i així, hi ha molta gent de la Franja del meu cul que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Cagalans.

Ascuma a Calaseit

- Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Ses Illes i la Comunitat Valenciana no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i al antic regne de València la burgesia local es va afiliar al PP, a Alianza Popular, FE de las Jons,  i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Espanya ens Roba, però Franco ens donava la mamella, i què grossa què era. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Cagaláns.

- Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Cataluña i la resta dels Països Cagalans?

Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Cagalans. Si s’assoleix la independència de Cataluña, España en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica.
Això provocaria que molta gent a ses Illes i al regne Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta España o apropar-se al model de la República Cagalana. Tabarnia ho te clar, romandrie a España.

- Molta gent de la Franja del meu cul pensa que amb una frontera estatal s’acabaran les relacions amb Cataluña.

El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Ni tan sols Trump a USA. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Cataluña Nord i de la del Sud.
A no ser que España prohibeixi per als territoris chapurriauparlants tot allò de la Cataluña independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.

A més, que Cataluña va acollir molta emigració aragonesa i franjolina.
A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

- El que sí que podria passar és que la independència de Cataluña sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris chapurriauparlants.

En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República cagalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat español pot tenir un dels principals problemes, perquè Cataluña tensarà positivament la resta de comunitats chapurriauparlants. Esclatarà quan esclati la corda, jo no hi estaré, aniré a Suïssa amb l'Anna Gabriel, és tant guarra al llit com al parlament.

- Com per exemple?

S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja del meu cul ho és bastant més que Saragossa. A la República cagalana, Barchinona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta, i unicornis a la hípica del Eixample....

- Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.