Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Capitol C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla: que li recaptas aquesta gracia del seu fill.

Com lo senyor fon de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia: segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu: qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa persona nos podia tenir hi adora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus (qneus) perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora: dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com gracios a deu e a homens e amable e digne desser amat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo ameu: e que nunqua se ptexica (p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e la sancta mare la besa e la beney molt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyula com a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me partexch de vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a coman. E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa germana supplicaren aquella: vesantli peus hi mans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent. Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna al net pus chich: qui per ella era mes amat. E feulo se pujar damunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor vesaual stretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat: Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia: quet haja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e al seu fill: al qual yo he supplicat taja per recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor que yot tinch ma reuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que en la vida sua nunquat partiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e estima: co es la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar: volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua. E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e james partirse de aquella.

Pierre de Barjac. Peire de Barjac.

Pierre de Barjac.

Tot francamen, domna, venh denan vos
Penre comjat per tos temps a lezer;
E grans merces, quar anc denhetz voler
Qu' ieu mi tengues per vostr' amor plus guai,
Tan quan vos plac; mas aras, pus no us plai,
Es ben razos que, si voletz aver
Drut d' autra part que us puesca mais valer,
Ieu 'l vos autrey; ja pueis no us en volrai,
Ans n' aurem pueis bon solas entre nos,
Et estarem cum si anc res no fos.

Et a la fin totz temps serai clamos
Del vostr' afar, qu' aisso 'n vuelh retener
Qu' ieu non lo puesc gitar a non chaler;
Enans sapchatz tos temps vos servirai,
Fors que jamais vostres drutz no serai,
Si be m devetz encaras lo jazer
Que m promezetz quan n' auriatz lezer;
E non o dic mas quar ieu soing non ai,
Ans s' ieu n' agues estat tan poderos,
Tal hora vi qu' en fora plus joyos.

Mas vos cuiatz qu' en sia aziros,
Qu' aissi del tot non vos o dic de ver,
Mas derenant vos o farai parer;
Qu' ieu ai chauzit en lieys cuy amarai,
E vos avetz chauzit, qu' ieu ben o sai,
En un tal drut que us fara dechazer,
Et ieu en tal que vol pretz mantener,
En cui jovens s' apropcha e de vos vai;
Sitot non es de luec tan paratjos,
Ilh es sivals plus belha e plus pros.

E si 'l jurars e 'l plevirs de nos dos
Pot al partir de l' amor dan tener,
Anem nos en en las mans d' un prever,
E solvetz mi et ieu vos solverai;
E pueis poirem quascus d' aqui en lai
Plus leyalmen autr' amor mantener;
E s' anc vos fis re que us deya doler
Perdonas mi, qu' ieu vos perdonarai
Tot francamen; qu' estiers non er ja bos,
Si de bon cor non es faitz lo perdos.

Mala domna, tro que m fezest gelos
Non fezi ren mas al vostre plazer;
Mas anc gelos non ac sen ni saber,
Ni ren non sap gelos que s ditz ni s fai,
Ni hom non sap los mals que gelos trai,
Ni patz non a gelos mati ni ser,
Ni en nulh loc gelos non pot caber,
Per que vos deu plazer quar m' en partrai:
Qu' assatz val mais a sellui qu' es lebros
Que ges, sivals tug non son enueyos.
Fe que m devetz, si be us sui aziros,

Prendetz comjat de mi qu' ieu 'l pren de vos.

//

Barjac, France

BnF ms. 854 fol. 190v, (imagen muy grande, se puede descargar, o bien consultar en Gallica BnF

Las letras rojas dicen (palabras separadas; algunas u son v):

"Peire de barjac si fo uns caualliers conpaingnon d en guillem de balaun. E fo fort adregs e cortes. E tot aitals caualliers com taingnia a guillem de balaun. E si se namoret d una dompna del castel de iauiac (Jaujac), la moiller d un (uauasor) vavasor. Et ella de lui, et ac d ellei tot so qeil (que li) plac. E guillems de balaun sabia l amor de lui e d ella. Etc..."

//

Peire de Barjac was a Languedocian troubadour who flourished in the first half of the thirteenth century. He was a descendant of the troubadours Guillem de Randon and Garin lo Brun.

Only one of poem that was certainly written by Peire survives:
"Tot francamen, domna, veing denan vos". The rubric above the poem in the manuscript labels it a conjat and scholars have classified it as a mala canso, or bad canso. It is a song about leaving his lover.

Many other songs are attributed to multiple troubadours in the manuscripts. Some attributed to Peire are also attributed to Peire de Bussignac, Berenguier de Palazol, Elias de Barjols, Guillem de la Tor, Pons de Capdoill and Uc de Saint Circ; yet few of these other attributions are reliable. One song attributed to Peire in one manuscript is unattributed in another. Stronski argues that the attribution to Elias de Barjols was an emendation by the scribe confronted with the unfamiliar name Peire de Barjac. Napolski considered the attribution to Pons de Capdoill dubious. Alfred Jeanroy refuted the attribution to Uc de Saint Circ.

Napolski, Max von. Leben und Werke des Trobadors Pons de Capduoill. Halle: Niemeyer, 1879.

Stronski, Stanislaw. Le troubadour Elias de Barjols. Toulouse: Privat, 1906.

//

Peire de Barjac (primera meitat del s. XIII) fou un trobador occità.
Se'n conserva només una cançó (la de dalt).

D'aquest trobador es conserven (es conserva, se conserve) només una cançó, i encara d'atribució discutida, i una vida. Es pot suposar que fos originari de Barjac. La cançó, que els cançoners etiqueten de comiat és efectivament una cançó de comiat de la dama. La vida diu que Peire de Barjac era un cavaller, amic de Guilhem de Balaun, i que Peire s'havia enamorat d'una dama del castell de Jaujac i que, després d'una baralla de Peire amb la dama, Guilhem l'ajudà a posar pau. La llarga vida de Guilhem també esmenta aquesta anècdota com a detonant de les complicades peripècies amoroses de Guilhem amb la seva dama i en aquesta vida es diu que la dama de Peire, que no és anomenada pel nom en la vida de Peire, es deia Vierneta.

La cançó és recollida en diversos cançoners, encara que n'hi ha una sèrie que l'atribueixen a altres trobadors.

http://troubadours.byu.edu/PC/PC-326/326%20-%20Peire%20de%20Barjac.htm

Capitol. X. Senyora sposada sanct prohom Ioseph, José

Capitol. X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom Ioseph (Joseph, Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.) e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la strema pobrea sua.

(Falte la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que acostumauen traure les vergens del temple e collocarles en matremoni. Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de edat li playia molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos: ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit apd´ filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal: per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya: ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet. Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot: perque aquell proceys en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre senyor reuela que fossen ajustats tots los dotze trips de israel (las doce tribus de Israel): e que lançassen sorts de qual trip seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre lo real trip de juda. E lauors mana nostre senyor que lo cendema fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys: no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab sa verga en la ma dauant laltar (serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies) ab los altres jouens mes empeguit que preat. ¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues declarar aquesta fahena per manifest miracle. E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que hauia posat sobre laltar: e que ixques defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual floriria la verga: e aparria vna coloma al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites vergues: e nenguna no flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost delliberaren fer les sposalles de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶ Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos senyor la coman que siau sols poseydor de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo nom de les quals era hobediencia e fortalea: e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas y ora la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra casa: hon passareu molta pobrea e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de sanctedat a les maridades e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les spatles que li donauen tanta bellea e ornament. ¶ Quia nunqp (nunquam) fuit tam bene coopertus salamon in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e tornaren a ses posades. E joseph (aquí está cla que es una j, minúscula) parti per a natzaret per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car lo pare seu joachim ja era mort. Dient en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo portador de la present: e que de aço no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia mostrat tan asenyalat miracle que fora stat careguos sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua esser aquesta la voluntat sua. ¶ E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de la sua amada filla era dit. Car de tan a sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶ E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren se vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e que abduy (ambos; abdos) hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo seu matremoni. E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per habundancia de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort del seu pare Joachim. E com apres ella hauia pres dos marits per inspiracio diuina: e que hauia agut dos filles: a les quals hauia posat nom Maria a cascuna per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada era venguda ana prest a la posada de la senyora sa sogra: e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶ E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea arreada: hauiay dos cambretes en la millor staua vn litet per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt pobrellet. E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans elegi per a si la pus chica e mes pobra com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de la sua filla trames li vn parell de flaçades e algunes ayines de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins la sua cambreta orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la redempcio de natura humana.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta anna ans que pertis para egipte.

Capi. LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá) anna ans que pertis para egipte.

Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent del veynat: Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e que li peria (p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era: dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli. Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones cares qui seperades se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui la soffir: que yo vivint haja a esser seperada de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli. O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia: car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes: axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no nenguna: car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill seu senta tots los treballas e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res de la diuinal potencia: axi com vem (veu: veeu; vem: veem) ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar: car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo delicament e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e veus açi vn sclauo: per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses de seruir sa senyoria despenjaren rayms e magranes e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no trobarien per a menjar ne encara erba per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua prouehi de ciuada per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar. E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar axi com pogue e ab grans sanglots dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare: carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora: mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce manat.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Capitol XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.

Com ja la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen: plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de aço ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo seu fill eren (fique ereu, típica errada n-u) reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li hauien mostrada comença son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo prom (prohom) se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la malicia de son pare ensems ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat infinida la sola vista vostra basta a resuscitar los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta per goig de la venguda ab freset dor en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago com a fidelissims crestians e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.

Pistoleta.

Pistoleta.

I.

Sens e sabers, auzirs e fin' amors
Mi fan amar leialmen ses falsura
Mi dons, on ai mes de bon cor ma cura:
Cum posca far e dir qu' ilh sia honors!
Car sens la m mostra per la plus valen
Domna del mon; vezers, ab cor plus gen;
Auzirs, mi fai auzir son pretz prezat;
Amors, m' a 'l cor plen et enamorat.

Tot quan eu dic entr' els fins amadors
Posc ben proar qu' es vertatz e mezura,
Car sos bels cors on bes non fai fraichura,
E siei bel oill, e sa fresca colors,
E tuit bon aip m' en son d' aisso guiren:
Et ai proat per pretz e per joven
Que 'l meiller es, et ab mais de beutat
D' autra domna, et es a dreit jujat.

Per qu' eu, quan venc vas vos, en vau de cors

Tost e viatz, e non fatz de mezura;
E quan m' en part, vau meins que d' ambladura,

Pensan de vos qual es vostra valors;
Pois regart me lai on vos es soven,
E dic vos mais en ver per sagramen
Que, quant ab vos ai tot un jorn estat,
Lo premiers motz m' es pres del comiat.
Bona domna, meiller de las meillors,
E la genser, qual sera m' aventura,
Pois de tos bes mos cors ses vos endura!
Que res ses vos no m' es gaugs ni sabors,
Pois fui vostres aissi tot leialmen:
Que mais mi platz far vostre mandamen
Qu' autra fezes del tot ma voluntat;
Aissi m' avetz conquist e gazaignat.

Domna, mei oill que us vezon tan soven
Mostran al cor la beutat e 'l joven,
E 'l cor fai dir a la lenga de grat
So que mei oill el cor fan acordat.

II.

Manta gent fas meravelhar
De mi, quar no chant pus soven;
Pero quascus sap son afar,
Et ieu sai lo mieu eissamen.
Qui jais non es, com chantara!
E si chanta, qui l' auzira!
Car perdutz es joys ni solatz:
Qu' el plus jauzens mi par iratz,
El plus ricx escas e marritz,
Per que mos chans s' es adormitz.

Pauc se fai rire ab plorar,
Ni paubres d' aver ab manen,
E nueitz escura ab jorn clar,
E qui ren no val ab valen,
E pauc cavalier ab vila,
Ni us malautz ab autre sa,
Et erguelh ab humilitat,
E largueza ab escassedat,
E cortes entr' els descauzitz,
Plus qu' austors mudatz ab soritz.

Tals tolh que deuria donar,
E tals cuia dir ver que men;
Tals cuia autrui enganar
Que si mezeis lassa e repren;
E tals se fia en lendema,
Que ges no sap si 'l se veira;
E tals es savis apellatz
Que fai e ditz de grans foldatz;
E tals es apellatz petitz
Qu' es, quan s' eschai, pros et arditz.

No vuelh en cort ses joi estar,
Ni ab baron desconoissen;
Ni no m' azaut de trop guabar,
Ni de companha d' avol gen;
Mas lo coms de Savoya m' a
Per amic, e tos temps m' aura,
Car el es pros e gent onratz,
Et mante proez' e solatz,
Et es de tos bos aips complitz:
Ben aya huey aital razitz.

De tal suy homs que non a par
De beutat ni d' ensenhamen;
Mas no m' en puesc gaire lauzar,
Ans en planc e 'n sospir soven:
E domna, si merce non a
Del sieu, diga m de cui l' aura!
Qu' amada l' aurai dezamatz
Tan qu' autre s' en for' enuiatz;
Et ieu, on pieitz mi falh e m ditz
De mal, en sui plus afortitz.

Domna, estortz for' e gueritz,
Si 'l ben que us vuelh mi fos grazitz.

//

Pistoleta, juglar de Arnaut de Mareuil

https://www.vallenajerilla.com/berceo/riquer/trovadorysumundo.htm

"El juglar, como los heraldos y los reyes de armas, a veces llevaba un nombre alusivo a sus menesteres o a aquel de quien dependía. El trovador Pistoleta, que fue juglar, se llamaba así porque como tal actuaba de mensajero («epistolita»), caso similar, sin duda, al de Peire Bremon Ricas Novas («buenas noticias»), y el de Guerau de Cabrera era llamado Cabra porque en las armas del linaje de aquel gran señor figuraba una cabra. (Capraria)
Guiraudó lo Ros, Perdigon y Aimeric de Belenoi («hermoso aburrimiento», mote malintencionado) fueron trovadores que conservaron sus nombres juglarescos. Los llamados Peire de la Mula, Rofian (hay un bufón con este apellido), Reculaire, Pelardit («hirsuto»), Tostemps, etcétera, revelan claramente su condición de juglares."

https://core.ac.uk/download/pdf/71528847.pdf

https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4932897.pdf

https://anaforas.fic.edu.uy/jspui/bitstream/123456789/39981/1/JuglaresyTrovadores_JoseManuelHerreroMassari.pdf

https://es.scribd.com/document/208473600/Los-Trovadores

https://academia-lab.com/enciclopedia/trovador/

https://tr-ex.me/traduccion/espa%C3%B1ol-ingl%C3%A9s/juglares+y+trovadores

Capitol CI. Com mori sancta Anna: e comana la sua anima al senyor net seu.

Capitol CI. Com mori sancta Anna: e comana la sua anima al senyor net seu.

Hauent pres comiat de tots aquells la excellent Anna: acostant se la hora del seu passament: giras ab cara molt alegre al senyor net seu. E prenint les sues diuinals mans: dix li. O senyor hi vida mia: vos siau confort meu: en aquest doloros extrem de la mort: Car vos sol me podeu dar seguretat en aquest viatge tan perillos: en les vostres sagrades mans senyor meu coman la anima mia. E axi ixque aquella gloriosa anima confortada e aconsolada: per lo seu excellent net: Lo qual mana als sancts angels: que la portassen als lims: hon eren los antichs pares: dient senyant e beneint la sua abia.

¶ Chorus angelorum te suscipiat: et in sinu abrahe (Abraham, Abraam, Ibrahim) te collocet.
E portada aquella anima en lo loch per lo senyor manat: la senyora dona orde a la sepultura de la virtuosa mare sua: com aquella que era filla major e ordenadora de la casa. E lo senyor net seu acompanya lo cors a la sepultura ab totes les cerimonies: que de persona de tal deute se acostumen fer. Car ab tot fos fill de deu: sa clemencia estimaua molt es tenia per honrat dels parents: qui li atenyien de part de la senyora sa mare: per amor de la qual los amaua a tots de singular amor. E nos volia nomenar: sino fill de home: ço es de sa senyoria gloriejantse de esser fill de tan virtuosa mare oblidant e callant totes les altres excellencies de la magestat sua. E la senyora apres la mort de la virtuosa e sancta mare sua: resta ab vn gran enyorament de la companyia sua a ella tan cara: e tan amable.

XXXV, Doas coblas farai en aqest son

XXXV.

Doas coblas farai en aqest son

Qu' eu trametrai a 'N Bertran d' Avignon,

E sapza be que dinz Castelnou son, 

E li Franceis nos estan d' eviron;

E membra m be de cela cui hom son,

Que soven det en broc e 'n esperon;

E crit m' enseigna, e desplec mon leon,

Per qu' eu o man a Bertram d' Avignon,

Hoc, a 'N Bertram.

A 'N Bertram Folc man com hom esserat

Per so qu' el aia de venir volontat,

Qu' el jorn estam nos e 'l caval armat;

E puois al vespre, can tost avem sopat,

Nos fan la gaita entr' el mur e 'l fossat;

Et ab Franceis non an ges entregat,

Enans i son maint colps pres e donat;

Et aizo a mais de tres mes passat,

E 'l i a pois tot soau sojornat,

Pois se parti de nos ses comiat

Bertram Folcon.

Gui de Cavaillon.

Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes:

Capitol LXXV. Com los sancts Reys foren auisats per langel: no tornassen per herodes: e com prengueren comiat del senyor e de la gloriosa mare.

Venint la nit aquests reys foren auisats en sompnis per langel de nostre senyor deu que no retornassen per res a Herodes: ans que prestament parteixquen de aqui e per altre cami e no per aquell hon son venguts retornen en ses propries terres. E los dits reys molt spantats retornaren a la senyora maestressa sua per pendre consell de sa senyoria: e quels informats (informas) de la voluntat del seu amat fill. E la senyora quels veu axi alterats aconsolals ab la dolçor de les sues paraules: e dix los. O fills meus nous espanteu si lo rey dels reys vos mana fugir del Rey terrenal: car tot se fa per profit vostre e per deixar exemple als esdeuenidors. Car ja sabeu que costuma es de vosaltres reys e senyors que los cauallers valents e animosos trameteu a les perilloses batalles: per que la força e virtut sua per tots sia coneguda e molt estimada: e reben la corona dignament: La qual sens treballs a nengu justament no es donada ¶ Axi la majestat real del fill meu hauent vos acceptat a la seruitut e caualleria sua vol que siau posats en tentacio: segons diu lo Ecclesiastich auisant a tots los qui tal caualleria pendre volran: dientlos. ¶ Fili accedens ad seruitutem dei sta in iusticia et timore et prepara animam tuam ad tentationem et deprime cor tuum et sustine. Car siau certs que qui no es passat per foch de tribulacions e tentacions no es sabut ni spert en nenguna cosa: segons testifica lo mateix ecclesiastich: dient. ¶ Qui tentatus non est nihil scit. La tentacio fa passar al home los tempraments e oblidar tots delits. E perço diu job. ¶ Memento belli et ne vltra addas loqui. Car lo quis recorda la gran pena que porten les tentacions de sols parlar vna peraula sta temeros: e posa gran custodia en la sua lengua: sabent quant perilloses batalles comencen e venen per lo mija d´aquella. E lo home saui e prouat per tentacio totes coses ab gran animo sofir e senyoreja simateix e ses naturals inclinacions: segons es scrit: ¶ Qui sapiens est dominabitur astris. E en aço podeu coneixer quant vos ama lo meu fill e com delibera premiar vos en la gloria sua: car vol que la primera tentacio vostra sia la pus fort que donar se pot: ço es que sou perseguits per home potent e sabut e astucios en malicies e pratich en aquelles: quis troba senyor e rey en aquesta terra hon vosaltres sou stranys e no coneguts. ¶ Ara es hora fills de mostrar vostra real natura e animo virtuos alegrant vos molt de esser perseguits per amor de aquest senyor: de qui ab tanta feruor vos sou fets seruents. Lo qual siau certs nous leixara en la batalla ans sera ab vosaltres. Car a cascu qui per sa magestat es tribulat promet per boca de Dauid no fallirlos james: dient. ¶ Cum ipso sum in tribulatione cripiam eum et glorificabo eum. Certificant tots los tribulats que ensemps ab la tribulacio reben lo senyor si de paciencia son acompanyats. E lo qui es cert de hauer tal companyia en les tribulacions sues desijarles deu e no esquiuarles. E perco es dit. ¶ Beatus vir qui suffert tentationem: quia in paucis vexati in multis bene disponuntut: quoniam deus tentauit illos et inuenit eos dignos se. Car benauenturat es sens dupte lo qui comporta la tribulacio que poch dura ab sperança del repos sens fi que per mija de aquella spera. ¶ In illa superna ciuitate vbi gaudium sine merore: requies sine labore dignitas sine tremo: e. vbi summa dei bonitas cernitur: et lumen illuminans a sanctis glorificatur. Car en aquella sobirana ciutat seran pagats e contentats e molt remunerats los verdaders pacients: en la qual ciutat trobaran goig sens tristicia: repos sens treball: dignitat gran sens temor de perdrela: e aquis mostrara a ells la summa bondat e clemencia de nostre senyor deu: e aquell lum illuminant qui es per tots los sancts altament glorificat. ¶ E los dits reys foren axi aconsolats del parlar de la senyora que digueren a sa merce. O senyora excellent be ha dit de vostra altesa la sauiesa diuina per boca de Salamo. ¶ Thesaurus desiderabilis requiescit in ore sapientis. Car lo parlar de vostra senyoria nos ha tant confortats que sentir persecucio e penes per seruir lo senyor fill vostre es a nosaltres gracia inestimable: sols la dolor nostra es hauer nos a partir de sa presencia: car certament senyora. ¶ Melius arbitramur cum illo tribulari: qp in absentia illius epulari. O senyora y quins pora partir de aquest magnanim senyor qui tan largament nos ha comunicat la misericordia e clemencia sua no solament a nosaltres: ans som certs se esten esta gracia a tota la gentilitat: la qual nosaltres representam: volent heretar lo dit poble com a fill seu primogenit: deseretant lo miserable poble judaych per sa gran culpa e molta desconeixença. E perço senyora sa majestat los dira en la cara.
¶ Multi (Mul´ti) ab oriente et occidente venient et recumbent cum Abraam Ysaach et Jacob in regno celorum: filij autem regni etjcientur in tenebris. O senyora puix tanta e tan singular amor hauem conegut en lo senyor fill vostre: digna cosa es sia per nosaltres obeit e seruit en totes coses: veja vostra senyoria que mana de part sua que a tot som aparellats ab molta promptitut. E la senyora clement los dix. Que la voluntat diuina era que retornassen en les sues terres: e que preycassen a les gents la fe noua que han pres. E que compten e reciten a les gents lo que han vist e hoit del senyor humanat: Los quals tantost obeint lo manament diuinal sens mes replicar despedirense de la senyora ab dolor no recomptable: adorant la magestat del seu fill: que sa merce tenia en la falda: ab tanta habundancia de lagrimes que paraula neguna formar no pogueren: veent ja començar la persecucio del dit senyor en tan tendra edat.

Prendre, Penre, Penrre, Prener

Prendre, Penre, Penrre, Prener, v., lat. prehendere, prendre, saisir, revêtir.

Ven acorren, si 'l pren per lo talo. Poëme sur Boèce.

Vient accourant, il le prend par le talon. 

Ieu cosselh als fins amans

Qu' en prenden fasson lur demans.

Deudes de Prades. Ab lo dous. 

Je conseille aux purs amants qu'en prenant ils fassent leurs demandes.

Qui m' en desmen, tost prengua

L' ausberc e la lansa e l' escut.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Qui m'en dément, que promptement il prenne le haubert et la lance et l'écu. 

Prov. Aital cuia penre qu' es pres.

Amanieu des Escas: Dona per cui.

Tel croit prendre qui est pris.

- Fig. En parlant du Rédempteur.

Denhest penre carn e sanc.

(chap. Te vas digná a pendre carn y sang (o sanc).)

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

Vous daignâtes prendre chair et sang.

- Enraciner, réussir.

Sy l' om es luxurios, que jassa soen ab ela, sa semensa ca dedins ses nulha forssa, l' adonx no si pot penre per sa frevoleza.

Liv. de Sydrac, fol. 27.

Si l'homme est luxurieux, qu'il couche souvent avec elle, sa semence tombe dedans sans nulle force, là alors elle ne peut prendre par sa frivolité.

- S'emparer, se rendre maître.

Los grans princeps... tolon ciutatz e castels..., e prendon per lur forssa... aquo del autruy. V. et Vert., fol. 15.

Les grands princes... enlèvent cités et châteaux..., et prennent par leur force... ce d'autrui.

- Voler, dérober.

Es layronici penrre l' autruy a tort et a decebemen d' aquell de cuy es, senes sa voluntat. V. et Vert., fol. 14.

C'est larcin (de) prendre (le bien) d'autrui à tort et avec déception de celui de qui il est, sans sa volonté.

- Percevoir, prélever.

Sobre lo captal prenon las montas o en deniers o en bestias.

V. et Vert., fol. 13.

Sur le cheptel ils prennent les intérêts ou en deniers ou en bêtes.

Dels romieus non prenia re. V. de S. Honorat.

(chap. Dels romeus (pelegrins) no preníe res.)

Des pélerins il ne prenait rien.

- Recevoir, accepter.

Los autres que no volgro penre baptisme foro totz espessegatz.

(chap. Los atres que no van voldre (o volé) pendre bautisme van sé tots fets pesses : espessegats, massacrats; no se van voldre batejá, batechá.)

Philomena.

Les autres qui ne voulurent prendre baptême furent tous massacrés.

Prendo en do, e pueys celon lo layronici. V. et Vert., fol. 14. 

Prennent en don, et puis cèlent le vol.

Fig. Prendetz conjatz de mi, qu' ieu 'l pren de vos.

(N. E. oc. conjatz, fr. congé : comiat en dialecto occitano catalán.)

Pierre de Barjac: Tot francamen.

Prenez congé de moi, vu que je le prends de vous. 

Lo comjat que prezi de vos.

Pons de Capdueil: Mielhs qu'om. 

Le congé que je pris de vous.

- Éprouver, ressentir, être atteint. 

Ab grand dreg, prendon, maintas sazos,

Dans e destrics.

B. Calvo: Ab gran.

Avec grande justice, ils éprouvent, maintes fois, dommages et embarras.

- Manger, avaler.

Pero d' erbas saladas 

E de liume prenia quan venian las grans festas. V. de S. Honorat. Pourtant d'herbes salées et de légumes il prenait quand venaient les grandes fêtes.

- Survenir.

Degr' esser aital vergonha presa, 

Quom a mi pren, al rei aragones.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

Devrait être telle honte éprouvée par le roi aragonais, comme à moi il survient.

- Précédé du pronom SE, il signifiait ordinairement être employé.

Aquest nombre VII se pren universalmens en la Escriptura per totas vegadas. V. et Vert., fol. 84.

Ce nombre sept se prend universellement dans l'Écriture pour toutes les fois. 

Loc. Li moyne prenon autamen

A contar mot devotamen.

V. de S. Honorat. 

Les moines commencent hautement à conter moult dévotement.

Li Juzieu prendo a cridar.

De pietat pres a plorar.

Trad. de l'Évangile de Nicodème. 

Les Juifs se prennent à crier. 

De pitié se prit à pleurer.

Fin' amors pren a amic 

Tantost lo paubre com lo ric.

Folquet de Romans: Donna eu pren. 

Pur amour prend pour ami tout aussitôt le pauvre comme le riche.

Penra calque cariera 

Per qu' el diga de non.

G. Riquier: Sel que sap. 

Prendra quelque voie pour qu'il dise de non. 

Quan lo viron, prenon dadau.

V. de S. Honorat. 

Quand ils le virent, ils prennent la fuite.

Mas en persona no ne pres possession. 

Genologia dels contes de Tholoza, p. 13. 

Mais n'en prit pas possession en personne.

Dizon...

Qu'en prenga dret, si m' agrada.

Bertrand de Born: Rassa mes.

Disent... que j'en prenne justice, s'il me convient. 

Ieu puesc prendre 

Eyssample segon qu' ay vist.

Guillaume de Briars: Si quo 'l. 

Je puis prendre exemple selon (ce) que j'ai vu. 

Senher Sordel, sobre me pren l' esmenda.

P. Bremon Ricas Novas: Tant fort. 

Seigneur Sordel, sur moi je prends la réparation.

On li peccador penran fi.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Où les pécheurs prendront fin. 

Tot quan s' en pot avenir, 

Deu drutz en be penr' e grazir.

T. d'Albert, Marquis, et de G. Faidit: Gaucelm.

Tout ce qui s'en peut advenir, amant doit prendre en bien et agréer. 

S' ieu dic re que mi dons en grat prenda. 

Folquet de Marseille: Pos entremes. 

Si je dis rien que ma dame prenne en gré.

Pren la garda de Maria.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Prend la garde de Marie. 

En autra terra irei penre lengatge.

Guillaume de Cabestaing: Mout m'alegra. 

En autre terre j'irai prendre langage.

(N. E. Cabestaing, Cabestany, era un trovador catalán; observen su lenguaje, lengatge, lengua : es occitano puro, no tienen otra lengua los catalanes. Robando de aquí y allá se puede hacer una lengua Frankenstein o batúa, y encima normalizarla para subnormales que no leen suficiente.)

S' a mi mal en pren.

P. Cardinal: Qui per nesci. 

Si à moi mal en prend.

Que prenian un marit de bon grat.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

Qui prenaient un mari de bon gré. 

Prenga vos merce del mal qu' ieu prenc. 

H. Brunet: En est son. 

Qu'il vous prenne merci du mal que j'éprouve.

Vas on

Penre port?

Augier: Cascus plor. 

Vers où prendre port?

Yssamens pres Adam per la boca e fou tantost vencutz.

V. et Vert., fol. 101.

Il prit également Adam par la bouche et il fut aussitôt vaincu.

Pren per flor la neu e 'l glatz.

Dalfinet: Del mieg sirventes.

Prend pour fleur la neige et la glace.

Pres per molher una soudadeira.

V. de Gaucelm Faidit. 

Prit pour femme une soudadière.

Entro que sus la pel si prenda.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'à ce que sur la peau il s'attache. 

Lo rossinhols chanta tan dousamen 

Que negus chans d' auzel al sieu no s pren. 

E. Cairels: Lo rossinhols.

Le rossignol chante si doucement que nul chant d'oiseau au sien ne se compare.

Quar negus no s pren garda.

Boniface de Castelane: Guerra e trebalhs.

Parce que nul ne se prend garde. 

Quan lo vi, elh se pres a plorar. Philomena. 

Quand il le vit, il se prit à pleurer.

Manda 'l jorn qu' am leys vaza

Per penre tot son voler.

T. de Prevost et de Savaric: En Savaric. 

Mande lui jour qu'il aille avec elle pour prendre toute sa volonté. 

Prov. Qui mais pot, mais pren.

(chap. Qui mes pot, mes pren.)

Pons Santeuil de Toulouse: Marritz cum. 

Qui plus peut, plus prend. 

Part. prés. Domna, s' ieu ai mon austor anedier 

Bon e volan e prenden e manier.

Bertrand de Born: Ieu m' escondist. (escondisc) 

Dame, si j'ai mon autour à canard bon et volant et prenant et familier. Part. pas. Anc hom mais pres no fo

No volgues esser desliuratz.

Granet: Fin pretz. 

Oncques plus homme pris ne fut qui ne voulût être délivré.

D' un sirventes m' es grans voluntatz preza.

Bernard de Rovenac: D' un sirventes.

D'un sirvente il m'est grande volonté prise.

Pres ai lo mal don cug qu' aurai la mort.

G. Adhemar: En temps. 

J'ai pris le mal dont je crois que j'aurai la mort. 

Dona, sitot no us es presa

De l' amor don ieu soi pres.

Un troubadour anonyme: Dona.

Dame, quoique vous ne soyez pas atteinte de l'amour dont je suis atteint.

Aquels que an presas las ditas fermas.

Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306. 

Ceux qui ont pris lesdites fermes. 

Lo guiren non agues pres lo fag en si.

For de Montcuc., Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 136. 

Que le garant n'eût pas pris le fait sur soi.

Si l' emperador avia estat am tota sa gen entorn aquesta cieutat VII ans, non l' auria presa per forsa.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 10.

Si l'empereur avait été sept ans avec toute sa gent autour de cette cité, il ne l'aurait pas prise par force.

- Surprendre.

Delivret la femna que era preza en adulteri. V. et Vert., fol. 79. 

Il délivra la femme qui était surprise en adultère.

- Subst. Prisonnier.

De sos pres pretz esmanda 

Del rei.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Pour ses prisonniers vous prîtes rançon du roi. 

En totz luecx me tenh per ton pres.

Marcabrus: Pus mos. 

En tous lieux je me tiens pour ton prisonnier.

CAT. Pendrer. ESP. PORT. Prender. IT. Prendere. (chap. Pendre, prendre : preng o prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; pres, presos, presa, preses.)

2. Prendemen, s. m., saisie, prise.

Pel prendemen de bes o de una altra maniera.

Charte de Gréalou, p. 72.

Par saisie de biens ou d'une autre manière.

El prendemen d' aquesta ciutat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 167. 

A la prise de cette cité.

Cathacrezis es uzurpatios, so es prendemen d'autrui nom en defauta del sieu nom propri. Leys d'amors, fol. 129.

La catachrèse est usurpation, c'est-à-dire prise du nom d'autrui au défaut du sien nom propre.

ESP. Prendimiento. IT. Prendimento.

3. Presa, Preza, Prisa, Prea, s. f., prise, capture, proie.

Sa presa pren per gran esfort.

(chap. Sa presa pren en gran esfors.)

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sa proie il prend avec grand effort. 

Miels es humiliar ab los suaus que prea partir ab los ergolios.

Trad. de Bède, fol. 24.

Mieux est de s'humilier avec les paisibles que de partager capture avec les orgueilleux.

Compellir per arrestament, prisa e detention.

Tit. de 1431, de Bordeaux. Cab. Monteil.

Contraindre par arrestation, prise et détention.

Loc. En que se pauzon las colombas... per pahor dels aucells de preza.

(chap. Al que se posen los coloms... per temó (paó, po) dels muixons de presa : de rapiña : cassadós.)

V. et Vert., fol. 55.

En quoi se posent les colombes... par peur des oiseaux de proie.

Mandamen de presa de corps.

Fors de Béarn, p. 1080. 

Mandement de prise de corps.

- Circuit, enceinte. 

CCCCLXXX, estadis de preza.

Eluc. de las propr., fol. 166. 

Quatre cent quatre-vingts stades de circuit.

CAT. ESP. Presa. PORT. Presa, preza. IT. Presa. 

(chap. Presa, preses; captura, captures; v. apresá; capturá.)

4. Preador, adj., déprédateur, pillard, ravisseur. 

Subst. Cel que lor tol alcuna causa sobremonta la crueltat de toz preadors. Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève quelque chose surpasse la cruauté de tous ravisseurs.

5. Preiso, Preizo, Preyso, Preio, Preso, Presso, Priso, s. f., prison.

Per eveia lo mesdren e preiso. Poëme sur Boèce.

Par envie ils le mirent en prison.

Pueys li mes so filh en preso. Philomena. 

Puis lui mit son fils en prison.

Pres sui ieu be, mas bel' es ma preizos.

Giraud le Roux: Auiatz.

Bien je suis prisonnier, mais belle est ma prison.

Fig. Autra vetz fui en la prison d'Amor 

D' on eschapei.

Aimeri de Peguilain: Atressi.

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai.

Loc. Si t platz, desliura m d' en preio.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

S'il te plaît, délivre-moi d'en prison. 

(N. E. El catalán “si us plau”, “si et plau”, se parece bastante a “si t platz” occitano y al francés “s'il te plaît”, “s'il vous plaît”.)

Loc. fig. S' abanz no fan redenzon

Del aver qu' an en preison.

(chap. Abans en chapurriau es lo mateix que abanz en ocsitá; redenzon es rescate, dinés que se paguen per a liberá a una persona de la presó o mercansía pignorada, empeñada (aver : habé), v. rescatá, redimí; fransés rançon, inglés ransom.)

Giraud de Borneil: Honratz es.

Si auparavant ils ne font rançon de l'avoir qu'ils ont en prison (enfermé).

- Prise, capture.

Aissi quo 'l mainadier

Que s gieta a bando 

Per faire sa preso.

Albert de Sisteron: Ab son guai.

Ainsi comme le chef de mercenaires qui se jette sans retenue pour faire sa prise.

Fayta que fo la presso de la ciutat. Philomena.

Faite que fut la prise de la cité.

CAT. Preso (presó). ESP. Prisión. PORT. Prisão. IT. Prigione.

(chap. Presó, presons; presoneta, presonetes; a Beseit la presoneta está a la vora de la llonja, va sé ofissina de turisme un tems, y la peña dels amics de mon germá gran, Tomás. Féen bones rostifarres de sardines, la auló se escampabe per mich poble. Al Matarraña ña una ruta de les presons (cárcel, cárceles). Vore la cansó mallorquina “a la ciutat de Nàpols”.)

6. Preneyre, s. m., preneur.

Tos paren seran... preneyre de tos deniers.

(chap. Tons parens sirán... prenedós de tons dinés; tons : los teus; tons parens te pendrán los dinés, suposo que cuan se mórigue; llibre “diálogo del alma y del cos” en ocsitá. Se hauríe de buscá y editá.)

Dialogue de l'âme et du corps.

Tes parents seront... preneurs de tes deniers.

7. Prendedor, adj., preneur, saisisseur, ravisseur.

Esparviers et austors, 

E guirfals prendedors.

(chap. Esparbés y azors, y falcons gerifaltes prenedós : rapiñadós, cassadós; gerifalte: falco rusticolus.)

Giraud de Salignac: Esparviers.

Éperviers et autours, et gerfauts preneurs.

Saup mout la natura dels auzels prendedors.

V. de Deudes de Prades. 

Il sut moult la nature des oiseaux preneurs. 

ESP. PORT. Prendedor. IT. Prenditore.

(chap. Prenedó, prenedós, prenedora, prenedores.)

8. Preyo, s. m., prisonnier.

Pietz tray de preyo

E plus greu martire.

P. Bremon Ricas Novas: Ben deu estar.

Pire je souffre qu'un prisonnier et plus dur martyre.

ANC. FR. O prisonz et o preies à Roem repaira.

Roman de Rou, v. 4746. 

Et dit: Nos avons un prison.

Roman du Renart, t. III, p. 144.

9. Preisonier, Prezonier, Presoner, s. m., prisonnier, détenu.

Laisset los preisoniers per sagramenz e per ostages.

V. de Bertrand de Born.

Laissa les prisonniers sur serments et sur otages.

Rezemer e desliurar los prezoniers.

V. et Vert., fol. 80.

Racheter et délivrer les prisonniers.

Fossan estatz presoners.

Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 

Fussent été prisonniers. 

ANC. CAT. Presoner. ESP. Prisionero. PORT. Prisioneiro. IT. Prigioniere.

(chap. Presoné, presonés, presonera, presoneres.)

10. Preisonatge, Preyzonaje, s. m., prison.

Mes en preyzonaje. V. de S. Honorat. 

Mis en prison.

Puois vai enqueren 

Tal ren per qu' om lo torn en preisonatge. 

Le moine de Montaudon: Aissi cum cel. 

Puis il va cherchant telle chose pour qu'on le remette en prison.

11. Aprendre, Apenre, Aprener, v., apprendre, connaître, savoir, s'instruire, instruire.

Lo mal e 'l ben aprenga, 

E 'l mielhs gart e retenga.

Arnaud de Marueil: Razos es. 

Que le mal et le bien il apprenne, et que le mieux il garde et retienne.

Qui vol apenre d'amor

Amar li cove, 

Que ja per essenhador 

Non apenra re.

Aimeri de Bellinoy: Pos lo gai. 

Qui veut apprendre d'amour il lui convient d'aimer, vu que jamais par maître il n'apprendra rien.

Prov. 

Pueys poirion dir: De folh apren hom sen.

R. de Castelnau: Mon sirventes.

Puis ils pourraient dire: De fou on apprend sens.

Part. pas. Apresa de totz benestars

En fatz, en ditz et en pessars. 

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Instruite de toutes bonnes manières en faits, en dits et en pensers.

Chansos, en cortz et en plays, 

Las plus apresas preson mays.

G. Adhemar: Ben m'agr'ops. 

Chansons, en cours et en assemblées, les plus connues ils prisent davantage.

CAT. Apendrer. ESP. Aprender. PORT. Aprender, apprender. 

IT. Apprendere. (chap. Adependre : ad + prehendere : adepreng o adeprenc, adeprens, adeprén, adeprenem, adeprenéu, adeprenen; adeprés, adepresos, adepresa, adepreses; adependré, adependría, si yo adeprenguera. Pera adependre te poden enseñá, amostrá.)

12. Malapres, adj., mal appris, grossier, malhonnête.

El mon non es vilas tan malapres,

Si parl' ab lieys un mot, non torn cortes.

Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.

Au monde n'est vilain si mal appris qui, s'il parle un mot avec elle, ne devienne courtois.

Si negus lauzengiers malapres 

M' a dig enuey.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Si nul médisant malhonnête m'a dit ennui.

Subst. Mas no i entra vilans ni malapres.

Giraud de Calanson: A lieys cui om. 

Mais n'y entre vilain ni mal appris.

(chap. Mal adeprés, ignorán, grossero.)

13. Apreisonar, Apresonar, v., emprisonner, tenir prisonnier.

Part. pas. Tota sa gen era presa, que morta, que apresonada.

Arbre de Batalhas, fol. 51.

Toute sa gent était prise, que (soit) morte, que (soit) emprisonnée.

De bos getz apreisonatz.

Giraud de Borneil: No pues.

Par bons jets emprisonné.

ESP. Aprisionar. (chap. Empresoná, ficá a la presó.)

14. Aprehendre, Aprehender, v., lat. aprehendere, appréhender.

Part. pas. Aprehendut en persona. Fors de Béarn, p. 1094.

Appréhendé en personne.

(ESP. Aprehender.)

15. Aprehensiu, adj., perceptif, propre à percevoir.

Virtut gustativa que es... aprehensiva de sabors.

(chap. Virtut (facultat) gustativa que es... aprensiva (perseptiva) de sabors.)

Eluc. de las propr., fol. 14. 

Faculté gustative qui est... perceptive de saveurs.

CAT. Aprehensiu. ESP. Aprehensivo. PORT. Apprehensivo.

(chap. Aprensiu, aprensius, aprensiva, aprensives; perseptiu, perseptius, perseptiva, perseptives; v. persibí.)

16. Apprentiz, s. m., apprenti.

Massip o apprentiz de la present civitat.

Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1457, t. XIV, p. 436.

Garçon ou apprenti de la présente cité.

ESP. PORT. Aprendiz. (chap. Aprendís, aprendisos, aprendís, aprendises.)

17. Aprendisage, s. m., apprentissage. 

Per carta de aprendisage. Fors de Béarn, p. 1096. 

Par acte d'apprentissage.

ESP. Aprendizage (aprendizaje). (chap. Aprendisaje, aprendisache.)

18. Comprendre, Compenre, Comprener, v., lat. comprehendere, comprendre, concevoir.

Hanc no fo om, ta gran vertut agues,

Qui sapiencia compenre pogues.

Poëme sur Boèce. 

Oncques ne fut homme, si grande vertu qu'il eût, qui la sagesse comprendre pût.

- Embrasser, réunir.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

(chap. Sílaba... vol di tan com comprensió, ya que la sílaba comprén moltes lletres.)

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres.

- Embraser, enflammer.

Aissi cum cel qu'el fuocs d'enfern compren.

Richard de Barbezieux: Tuich demandon. Var. 

Ainsi comme celui que le feu d'enfer embrase.

Lo fuecs que compren ses esca.

(chap. Lo foc que pren sense esca, ensenall; clofos, clasques de amela o anou, rametes, palla, pallús, tea, crosta de pi, boches, etc. ESP. yesca.)

Rambaud d'Orange: Car doux.

Le feu qui prend sans amorce.

Pers. pas. fig.

Aissi intra ins el cor, e s compren.

Le moine de Montaudon: Ayssi cum selh.

Ainsi il entre dedans au coeur, et s'enflamme.

CAT. Compendrer. ESP. Comprender. PORT. Comprehender.

IT. Comprendere. (chap. Compendre: compreng o comprenc, comprens, comprén, comprenem, comprenéu, comprenen; comprés, compresos, compresa, compreses.)

19. Comprehendable, adj., compréhensible.

Car non comprehendable son li jujament de Dieu.

(chap. Ya que no són comprensibles los juissis de Deu.)

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains.

(chap. Comprensible, comprensibles, que se pot compendre : entendre.)

Car non compréhensibles sont les jugements de Dieu.

10. Comprehensiu, adj., collectif. 

Noms comprehensius es aquel que compren en se e conte molteza, coma granier. Leys d'amors, fol. 49.

(chap. Nom comprehensiu es aquell que comprén en sí y conté multitut, com grané : que conté mols grans.)

Le nom collectif est celui qui comprend en soi et contient multitude, comme grenier.

21. Comprendemens, s. m., compréhension, embrassement, réunion.

Sillaba... vol dire aitan coma comprendemens, quar sillaba compren motas letras. Leys d'amors, fol. 6.

Syllabe... veut dire autant comme réunion, car la syllabe réunit plusieurs lettres. 

ESP. Comprensivo.

22. Desaprendre, Desaprenre, Desaprener, v., désapprendre, oublier. 

Un jorn qu'a lieys vengues que m fezes desaprenre.

Lo mal qu'ieu trac per lieys.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Un jour que je vinsse à elle (pour) qu'elle me fît oublier le mal que je souffre pour elle. 

Amors que m' apres

Cantar, me desapren. 

Gaubert, moine de Puicibot: S' a vos plagues.

Amour qui m'apprit le chanter, me désapprend.

ANC. CAT. Desapendrer. ESP. PORT. Desaprender. IT. Disapprendere.

(chap. “Desadependre” : olvidá.)

23. Encomprendre, v., enflammer, allumer.

Fig. part. pas. El sabis Salomos... fo enconpres, per las concoeiras, en tant grant amor de luxuria. Trad. de Bède, fol. 41. 

Le sage Salomon... fut enflammé, par les concubines, de si grand amour de luxure.

24. Escomprendre, Esconprendre, v., embraser, allumer, brûler, éprendre.

Plus que fuec m'es avis qu' esconprenda. 

Guillaume d'Anduse: Be m ditz.

Plus que feu il m'est avis qu'il allume.

Cum del fuec que s' escompren,

D' on nais la flamma.

Giraud de Borneil: Razon. 

Comme du feu qui s'embrase, d'où naît la flamme. 

Fig. Ni per autra mos fis cors s' escomprenda. 

Aimeri de Peguilain: En Amor.

Ni que pour autre mon pur coeur s'enflamme. 

Breu qu'ieu n' arde de fuec e m n' escomprenc. 

H. Brunet: En est.

Que bientôt j'en brûle de feu et je m'en embrase.

Aquel veneus al cor l' escomprendra. Trad. de Bède, fol. 10.

Ce venin au coeur l'embrasera.

Part. pas. Un boisso de foc escompres.

G. Folquet: Escrig trop.

Un buisson de féu embrasé.

25. Emprendre, Emprenre, Enprenre, Empenre, v., entreprendre, commencer.

Li dona noble cor per grans cauzas empenre. V. et Vert. fol. 65.

(chap. Li done noble cor pera grans coses empendre.)

Lui donne noble coeur pour grandes choses entreprendre.

D' aut rey, tanh, quant un gran fag empren, 

Qu' el tragu' a cap.

Lanfranc Cigala: Quan vei far. 

Touchant roi élevé, il convient, quand un grand fait il entreprend, qu'il le mène à terme.

Amdos los reys an una cauz' empreza.

(chap. Los dos reys han una cosa empresa.)

Bernard de Rovenac: D'un sirventes.

Les deux rois ont une chose entreprise.

Fig. Falsedatz e desmezura

An batalha empresa

Ab vertat et ab dreytura.

P. Cardinal: Falsedatz. 

Fausseté et excès ont bataille entreprise avec vérité et droiture.

ANC. FR.

Tout en plorant emprent le roy à apeler.

Roman de Berte, p. 30. 

Lors est temps qu'on empraingne 

Grosses choses qui a à guerrier.

Eustache Deschamps, p. 76. 

Eu tous lieus emprent à aler 

A tournoy, à guerre, à jouster. 

Roman du châtelain de Couci, v. 337.

- Poursuivre, se mettre aux trousses. 

Belhas tres monjas emprenhetz a Valhbona, 

Quant agron dig completa et ora nona.

(chap. Tres belles (majes, guapes) monges vau empendre a Vallbona, cuan habíen dit completa y hora nona - novena.)

Giraud de Calanson: Sitot s' es.

Trois belles moinesses vous entreprîtes à Valbonne, quand elles eurent dit complies et heure none.

- Prendre, choisir.

Refaitz for' en dezir, sol qu' ilh denhes emprenre

Un jorn qu'a lieys vengues.

Guillaume de Saint-Didier: Pus tan mi.

Je serais rétabli en désir, pourvu seulement qu'elle daignât choisir un jour que (où) je vinsse à elle.

- Imprimer, empreindre.

Y empres son anelh. V. de S. Honorat. 

Y imprima son anneau.

- Embraser, enflammer, éprendre.

Fig. Mal aia 'l jorns qu' Amors mi fetz emprendre. 

Pons de la Garde: Sitot non ai. 

Mal ait le jour qu'Amour me fit éprendre. 

Plus s' empren 

Amors quan recaliva.

(chap. Mes pren Amor cuan “recaliue” : recalente : reprén; caliu, calius.) 

Sail de Scola: Gran esfors.

Davantage s'éprend amour quand il se réchauffe.

Ja n' auras tu malvolens, 

Quar en trop lauzar t' emprens.

Giraud de Borneil: S'ara no poia.

Jamais tu n' auras de malveillants, parce qu'à trop louer tu t'enflammes.

ANC. FR. Moult grant pitié l'emprent. Roman de Berte, p. 69.

Bien doit savoir qui tel amour emprent. 

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms., 7222, f. 7.

- S'enraciner, s'attacher, s'habituer. 

Home jove que s' empren

En far peccat.

(chap. Home jove que s'empeñe (s'emprén, se habitúe) a fé pecat : pecá.)

Brev. d'amor, fol. 93.

Homme jeune qui s'habitue à faire péché. 

Es fols qui 'n be far no s' empren.

G. Anelier de Toulouse: Vera merce. 

Est fou qui à bien faire ne s'attache pas. 

Fig. La desamors s' aferma e s' empren.

G. Fabre de Narbonne: Pus dels.

L'indifférence s'affermit et s'enracine. 

Ans si empren e si ferma quec dia.

Hugues de Saint-Cyr: Nuls hom no.

Mais il s'attache et s'affermit chaque jour. 

Loc. Tant es mos afars perilhos

Qu' ieu no sai co m' i emprenda. 

Guillaume de Balaun: Mos vers mov. 

Tant est mon affaire périlleuse que je ne sais comment je m'y prenne.

Part. pas. Entre dos reis vei mogut et enpres 

Un novel plait.

Aicarts del Fossat: Entre dos.

Entre deux rois je vois mu et entrepris un nouveau plaid.

Un fuec m' avetz lainz assis

Qu' anc no mermet pus fo enpris.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Un feu vous m'avez là dedans assis qui oncques ne diminua depuis qu'il fut allumé.

CAT. Empendrer. ESP. Emprender. PORT. Emprender, emprehender. 

IT. Imprendere. (chap. Empendre: empreng o emprenc, emprens, emprén, emprenem, emprenéu, emprenen; emprés, empresos, empresa, empreses; empendría; empendré; si yo emprenguera.)

26. Empreza, s. f., entreprise.

Hom d' armas e de gran enpreza.

(chap. Home d'armes y de gran empresa : emprenimén.) 

Cat. dels apost. de Roma, fol. 95. 

Homme d'armes et de grande entreprise.

CAT. ESP. Empresa. PORT. Empresa, empreza. IT. Impresa.

(chap. Empresa, empreses; empreseta, empresetes : en pessetes se fa empresa; en pressa no se fa cap bona empresa.)

27. Empreiso, s. f., entreprise.

Faillon per fadas empreizos.

H. Brunet: Lancan son.

Manquent par folles entreprises.

28. Emprendemen, Enprendemen, Emprenement, Emprenemen, Enprenemen, s. m., entreprise, accord, convention, dessein.

L' enprendemen n' er aunitz

S' ar no vezem tendas e pabalhos.

Bernard de Rovenac: Ja no vuelh.

L'entreprise en sera honnie si maintenant nous ne voyons pas tentes et pavillons. 

Arditz coma leo de far grans enprendemens.

V. et Vert., fol. 64. 

Hardi comme lion à faire de grandes entreprises.

Li drapier an fag enprenemen

Que no laison lur draps senes argen.

Guillalmet: Senher prior. 

Les drapiers ont fait convention qu'ils ne laissent pas leurs draps sans argent.

- Jonction, rajustement.

Cant Rogiers vi l' emprenement. V. de S. Honorat.

Quand Rogiers vit le rajustement.

- Embrasement.

Fig. Per emprendemen de luxuria. La Confessio. 

Par embrasement de luxure.

- Accusation, attaque, médisance.

Ajuda a la caytiva d'aquest enprenement. V. de S. Honorat.

Aide à la chétive touchant cette accusation. 

Jogar a taulas, ad escaxs e a datz, e a dire follias, e gabarias e mals enprendemens. V. et Vert., fol. 20. 

Jouer à dames, à échecs et à dés, et à dire des folies, des railleries et de pernicieuses médisances.

IT. Imprendimento.

29. Enprendeire, s. m., entrepreneur. 

Fo... enprendeires de grans batalhas.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 21. 

Fut... entrepreneur de grandes batailles. 

ESP. Emprendedor. IT. Imprenditore. (chap. v. empendre: empendredó, empendredós, empendredora, empendredores; emprendedó, emprendedós, emprendedora, emprendedores; emprenedó, emprenedós, emprenedora, emprenedores. Ña algún emprenedó mol empreñadó y alguna empendredora mol empreñadora.)

30. Entreprendre, v., entreprendre, assaillir, poursuivre.

Aissi m' entrepres folhors,

Et amors falset mon sens.

Gaubert, moine de Puicibot: Be se cujet. 

Ainsi m'entreprit folie, et amour faussa mon sens. 

Part. pas. Tan soi d' amor entrepres

Quan remir la vostra beutat.

Arnaud de Marueil: Dona genser. 

Tant je suis d'amour entrepris quand je considère la votre beauté.

M' an ab mentir aitan aut entrepres.

Bertrand de Born: Quan la.

M'ont avec mentir aussi haut entrepris. 

ESP. PORT. Interprender. IT. Intraprendere.

31. Entreprenen, adj., entreprenant. 

Era home valen et entreprenen.

Chronique des Albigeois, col. 22.

Était homme vaillant et entreprenant.

32. Empreisonar, Empreysonar, v., emprisonner, détenir, enfermer.

No dic que ben sia, 

Si us empreisona ni us lia. 

T. du Comte de Rodez et de Hugues de Saint-Cyr: N Ugo. 

Je ne dis pas que ce soit bien, si elle vous emprisonne et vous lie. 

Fig. Cil qui mon cor empreisona.

Peyrols: Manta gens. 

Celle qui mon coeur emprisonne. 

Part. pas. 

De mos nobles baros que son enpreysonatz.

Roman de Fierabras, v. 2202. 

De mes nobles barons qui sont emprisonnés. 

Anc pueys non issi de preyson, 

Anz l' ay tengut empreysonat.

V. de S. Honorat. 

Oncques depuis il ne sortit de prison, au contraire je l'ai tenu emprisonné.

ANC. CAT. Empresonar. IT. Imprigionare. (chap. en + presó : empresoná : m dabán de p : ficá a la presó.)

33. Emprenable, Imprenable, adj., imprenable.

Lo qual era emprenable.

Sur una roca coma imprenabla.

Chronique des Albigeois, col. 50 et 25.

Lequel était imprenable. 

Sur une roche comme imprenable.

34. Esprendre, v., éprendre, enflammer, embraser.

Aissi cum selh qu'el fuec d' ifern s' espren. 

Richard de Barbezieux: Tug demandon. Var.

Ainsi comme celui qui au feu d'enfer s'embrase.

La ciutatz se n' espren, e leva se l' esglais, 

La vila ars trastota de lonc e de biais. 

Guillaume de Tudela.

La cité s'en embrase, et l'épouvante se répand, la ville brûle toute en long et en biais. 

Part. pas. fig.

Donc no sabetz qu' om non a ges de sen

Quant en amar s'es espres senes fre.

Jordan de Bonels: S'ira d'amor.

Donc vous ne savez pas qu'homme n' a point de sens quand à aimer il s'est enflammé sans frein.

Sui aissi del fuec d'amor espres.

G. Faidit: Mout m' enuyet.

Je suis ainsi du feu d'amour enflammé.

ANC. FR.

Très fine amors qui tout mon coeur esprent.

Le Vidame de Chartres: D'Amors, Ms. 7222, f. 7.

35. Mesprendre, Mensprendre, Mespenre, Menspenre, v., fausser, décevoir, abuser, tromper.

Per eretics fals 

Dechazer e menspenre.

Germonde, Dame de Montpellier: Greu m'es. 

Pour hérétiques faux déchoir et décevoir. 

Diran tuit: Mi non podon mesprendre

De nuill mal plaitz.

Bertrand de Born: Ar ven la. 

Ils diront tous: Ils ne peuvent m'abuser par nulle mauvaise querelle.

- Faire erreur, tomber en faute.

S'ieu en amor mespren,

Tort a qui colpa m'en fai.

B. de Ventadour: Conortz.

Si en amour je fais erreur, tort a qui m'en fait crime.

S'ieu en re mensprenc el dir, 

Sobretemers me fai falhir.

Arnaud de Marueil: A guiza.

Si en rien je fais erreur au dire, le fort craindre me fait faillir.

- Se méprendre, se tromper.

Plus savis hom de mi mespren.

G. Rudel: No sap chantar. 

Plus savant homme que moi se trompe.

- Mépriser, dédaigner.

Lauzan so c' om deu mensprendre.

P. Vidal: Sitot l'aura. 

Louant ce qu'on doit mépriser.

Subst. Soterrar

L' aver don fan tal mesprendre 

Qu' il no s' en podon salvar.

Giraud de Borneil: Honraz es. 

Enfouir l'avoir dont ils font tel décevoir qu'ils ne s'en peuvent sauver.

Part. pas. 

Non puesc mais, que res non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada.

T. d'Albert Marquis, et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.

Je ne puis davantage, vu que rien je ne lui ai faussé, mais je l'ai longtemps servie et honorée. 

Qui no vol esser mespres,

De tota vilania s gar.

(chap. Qui no vol sé menospressiat, de tota villanía se guarde.)

Marcabrus: Cortezamens.

Qui ne veut être méprisé, de toute vilenie se garde.

- Coupable, répréhensible. 

Tant mi sent ves Dieu mespres 

Qu' ieu m cuiei desesperar.

Cadenet: Ben volgra. 

Tant je me sens vers Dieu coupable que je me crus désespérer.

Del peccat del paire lo filhs non es mespres.

Guillaume de Tudela. 

Du péché du père le fils n'est pas répréhensible (N. E. leo réprésensible.)

- Ignorant, mal appris.

Pero Boecis non fo de tot mespres. Poëme sur Boèce.

Pourtant Boèce ne fut du tout ignorant.

ANC. FR. Mal li deit avenir que vers son seigneur mesprent.

Roman de Horn, fol. 20. (ESP. Menospreciar; CAT. Menyspreuar) 

(chap. menospressiá : pendre per menos de lo que vals : menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara.) 

36. Mespreizo, Mespreison, s. f., méprise, tromperie.

Per mon dan, no m tem far mespreizo.

Perdigon: Tot l'an. 

Pour mon dommage, elle ne craint pas de me faire tromperie.

Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.

V. de Bertrand de Born. 

Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier. 

ANC. FR. Vilainies et mesprisions.

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 7.

Si savent bien qu'il font grant mesprisons. 

Le chastelain de Coucy, chanson 6.

Nule cause de haine ne de nule mesproison. 

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 187.

(chap. Menospressio, despressio. ESP. Menosprecio, desprecio.) 

37. Perprendre, v., contenir, recueillir, comprendre, circonvenir, environner. 

Cum el sia causa que totas cauzas perprengua.

La terra perpren tot jorn l'ayga de la plueia e la geta en la mar.

Liv. de Sydrac, fol. 10 et 80.

Comme il soil chose qui comprenne toutes choses.

La terre recueille toujours l'eau de la pluie et la jette en la mer.

Lo Senher que formet lo tro 

E tot quan terr' e mar perpren.

P. D'Auvergne: Lo Senher.

Le Seigneur qui forma le firmament et tout (ce) que la terre et la mer comprend.

- Concevoir.

Co l' engenret ni col perpres.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Comment elle l'engendra et comment elle le conçut.

Part. pas. Qu' el marit fos d' aital perpres.

B. Rigaut: Tota dona.

Que le mari fût de telle (façon) circonvenu. 

Lo mons es perpres d' enjan.

G. Riquier: Karitat et amor.

Le monde est environné de tromperie. 

Fig. Del cor que m' a perpres.

Aimeri de Peguilain: Qui suffrir. 

Du coeur qu'elle m'a circonvenu. 

ANC. FR. Ardane ert molt grant à cel jor

E porprenoit molt à son tor. 

R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 14.

Quant cil dou chastel virent que l'entrée estoit pourprise des gens le conte. Ann. du règne de S. Louis, à la suite de Joinville, p. 254. 

Ki porpris sunt de péchiet.

Trad. des Serm. de S. Bernard, fol. 10.

38. Perpriso, s. f., occupation, file.

Aqui viratz dressar tan pavalho, 

Tanta seinha de guias e tan peno; 

Mais de VII leguas dura la perpriso. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 24. 

Là vous verriez dresser tant de pavillons, tant d'enseignes de guidons et tant de pennons; plus de sept lieues dure l'occupation.

39. Perpreza, s. f., saisie, occupation. 

D' aquesta meitat d' aquesta perpreza d' aquesta pessa de terra.

Tit. de 1275. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321. 

De cette moitié de cette saisie de cette pièce de terre.

40. Reprendre, Reprehendre, Reprenre, Repenre, v., lat. reprehendere,

reprendre, rattraper, ressaisir. 

Autra vetz fui en la preizon d' Amor

D' on escapei, mas aora m repren.

Aimeri de Peguilain: Atressi m pren. 

Une autre fois je fus dans la prison d'Amour d'où j'échappai, mais maintenant il me ressaisit.

- Réprimander, blâmer, redresser.

Alcus parliers reprehendon e chuflon et arezon aquells que vezon far be.

V. et Vert., fol. 23. 

Quelques bavards reprennent et raillent et plaisantent ceux qu'ils voient faire bien.

Drutz repren so que sol dezirar.

H. Brunet: Mas l' adrechs.

Amant blâme ce qu'il a coutume de désirer. 

Comenset lo a repenre.

(chap. Lo va escomensá a rependre : empendre : renegá.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 8. 

Il commença à le réprimander.

El reprehendia trop fort.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.

Il réprimandait trop fort. 

Es dregz qu'ieu lo 'n reprenda.

Bertrand de Born: Quan vei. 

Il est juste que je l'en reprenne.

Honrada en tota re,

Si que no y a qu' om reprenda.

Hugues de Saint-Cyr: Servit aurai.

Honorée en toute chose, de sorte qu'il n'y a pas quoi on reprenne.

Prov. Tals cuia repenre autrui,

Que l' autre pot repenre lui.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

Tel pense reprendre autrui, que l'autre peut reprendre lui.

Totz hom qui leu vol reprendre,

Leu es repres de parlar.

Bernard de la Fon: Leu chansoneta.

Tout homme qui veut légèrement reprendre, est légèrement repris de parler.

Part. prés. S' anc jorn fui recrezens,

Ara m' en sui reprendens. 

Bertrand de Born: S' abrils e. 

Si jamais je fus affligé, maintenant je suis m'en blâmant.

Part. pas. Tant es devergonhatz lo fols repres d' enjan.

Sordel: Sol que. 

Tant est déhonté le fou repris de tromperie. 

Subst. Ai vis mainz repres reprendedors. 

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés reprimandeurs.

- Reprisé.

El vestiment, en l' or qui es repres, 

Desoz avia escript un pei (π) grezesc. Poëme sur Boèce. 

Au vêtement, dans l'ourlet qui est repris, dessous il avait écrit un p (π) grec.

CAT. Rependrer. ESP. Reprender. PORT. Reprehender. IT. Riprendere.

(chap. Rependre, reprendre : empendre : renegá : repreng o reprenc, reprens, reprén, reprenem, reprenéu, reprenen; représ; represos, represa, represes.)

41. Repretza, s. f., réprimande, correction.

Ben assentatz, ben dig e ses repretza. 

P. Cardinal: Ab votz. 

Bien sensé, bien dit et sans correction. 

IT. Ripresa.

42. Reprehensio, Repreensio, Reprencio, s. f., lat. reprehensio, réprimande, correction.

Polveras aspras e cozens de correxios e de reprehensios.

V. et Vert., fol. 57. 

Poudres âpres et cuisantes de corrections et de réprimandes.

Ses repreensios. Trad. de Bède, fol. 67. 

Sans réprimandes.

Non deu far causa desonesta ni de reprencio.

Arbre de Batalhas, fol. 78. 

Ne doit faire chose déshonnête ni de réprimande. 

CAT. Reprensió. ESP. Reprensión. PORT. Reprehensão. IT. Riprensione.

(chap. Reprensió, reprensions : renec, renecs : correcsió, correcsions.)

43. Reprendemen, s. m., réprimande, correction.

De lauzors o d' ensenhamen

E, qui s vol, de reprendemen.

Leys d'amors, fol. 41.

De louanges ou d' instruction et, qui se veut, de réprimande.

ANC. ESP. Reprendimiento. IT. Reprendimento. 

(chap. Reprendimén, reprendimens : renec : reprensió : correcsió.)

44. Reprendedor, s. m., réprimandeur, censeur, correcteur. 

Ai vis mainz repres reprendedors.

Aimeri de Peguilain: Totz hom. 

J'ai vu maints réprimandés réprimandeurs. 

Pels crois reprendedors.

Paulet de Marseille: Ges pels. 

Par les vils censeurs. 

Adj. Ab fals dics reprendedors.

Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc. 

Avec faux propos réprimandeurs.

ANC. CAT. Reprenedor. ANC. ESP. Reprendedor. PORT. Reprehendedor. 

IT. Riprenditore. (chap. Reprenedó, reprenedós, reprenedora, reprenedores; censó, censós, censora, censores; pare renegadó, yayos renegadós, renegadora com man germana, mares renegadores; correctó, correctós, correctora, correctores.)

45. Reprendable, Rependable, adj., reprenable, répréhensible.

Car reprendables era.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 

Car il était répréhensible.

Lo sabis de paraula es quiriz de non reprendabla vida.

Trad. de Bède, fol. 55.

Le sage en parole est requis de vie non répréhensible.

Que no sia orgollos ni rependables.

Trad. de la règ. de S. Benoît, fol. 13.

Qu'il ne soit orgueilleux ni répréhensible.

46. Sorprendre, Surprendre, Sosprendre, v., surprendre, séduire.

Pus Amor me vol d' amor sorprendre.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

Puisqu'Amour me veut d'amour surprendre. 

Ni m' engane de re 

Diables ni m surprenda.

Folquet de Marseille: Vers Dieus.

Ni me trompe en rien le diable ni me surprenne. 

Part. pas. Veiaire m' es qu' ieu no sui selh que suelh,

Si m' a sospris us grans mals don mi duelh.

G. Adhemar: El temps. 

M'est avis que je ne suis pas celui que j'ai coutume, tant m'a surpris un grand mal dont je me plains.

CAT. Sorpendrer. ESP. Sorprender. PORT. Surprender. IT. Sorprendere.

(chap. Sorpendre, sorpendres : yo me sorpreng o sorprenc, sorprens, sorprén, sorprenem, sorprenéu, sorprenen; sorprés, sorpresos, sorpresa, sorpreses : sorprengut, sorprenguts, sorprenguda, sorprengudes; sorprendría; sorprendré; si yo me sorprenguera.)

47. Sobreprendre, v., surprendre, atteindre, entourer.

Quan ieu mi dons sobrepren

De la mia forfaitura.

B. de Ventadour: Conort era.

Quand je surprends una dame de la mienne forfaiture.

Non a forsa ni sen, 

Can poder d' aigla 'l sobrepren.

Deudes de Prades, Auz cass. 

Il n'a force ni sens, quand pouvoir d'aigle l'atteint. 

Fig. Peccatz la sobrepres, car ab un jovencell

Ac amor.

V. de S. Honorat.

Péché la surprit, car avec un jouvencel elle eut amour.

La nech que los sobreprenguet.

(chap. La nit que los va sorprendre; los va agarrá la nit.)

(N. E. Hay muchas variaciones para noche, esta es nueva.)

Chronique des Albigeois, col. 12.

La nuit qui les surprit.

Part. pas. Tot lo segle vei sobrepres 

D' engan e de galiamen.

P. Vidal: Baros Jhesus. 

Tout le monde je vois entouré de fourberie et de tromperie.

Tu restauriest la folia 

Don Adam fon sobrepres.

P. Cardinal: Vera vergena.

Tu restauras la folie dont Adam fut atteint.

Tan m' a greumen mos desirs sobrepres.

(N. E. No confundir sobrepres con sobrepés, Juaquinico Monclús de la Ascuma lo sabe diferenciar muy bien.)

B. Zorgi: Aissi col.

Tant mon désir m'a péniblement surpris. 

IT. Soprapprendere.

Juaquinet pareix que estigue preñat