Mostrando las entradas para la consulta conserve ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta conserve ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 21 de mayo de 2026

Servar - Reservatio

Servar, v., lat servare, garder, conserver, observer, retenir.

En sas contenansas et habit serva honestat. Eluc. de las propr., fol. 170.

En ses contenances et vêtement garde honnêteté.

No son liatz de matrimoni, ni an fag vot de servar castetat.

(chap. No són lligats de matrimoni, ni han fet vot de guardá castidat.)

V. et Vert., fol. 18.

Ne sont liés par mariage, ni n'ont fait voeu de garder chasteté.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL; cap de soca; No son liatz de matrimoni, ni an fag vot de servar castetat.

Vostra regla tenetz e servatz. Philomena.

Votre règle tenez et observez.

ANC. IT. Chi li suoi documenti attende e serva...

Così coven servare.

Barberini, Docum. d'amore, p. 9 et 25.

ANC. CAT. ANC. ESP. Servar. IT. MOD. Servare, serbare. (chap. Guardá, conservá, retindre, observá; servá es un verbo que hauríem de conservá.)

2. Serva, s. f., réservoir, vivier.

Vendre... peis corromput ni languit en serva.

Cartulaire de Montpellier, fol. 175.

Vendre... du poisson corrompu et ayant langui en réservoir.

(chap. Vivero, viveros; resserva, resserves.)

3. Conservar, v., lat. conservare, conserver, préserver.

Lo frug avia vertut de gardar e de conservar vida. V. et Vert., fol. 36.

(chap. Lo fruit teníe la virtut de guardá y de conservá la vida.)

Le fruit avait la vertu de garder et de conserver la vie.

Amors conserva joventut. Leys d'amors, fol. 123.

(chap. Amor conserve juventut. Díslay a Artur Quintana Font, que en 90 añs encara está enamoradet (de les perres).)

Amor conserve juventut. Díslay a Artur Quintana Font, que en 90 añs encara está enamoradet (de les perres).

Amour conserve jeunesse.

CAT. ESP. PORT. Conservar. IT. Conservare. (chap. Conservá : conservo, conserves, conserve, conservem o conservam, conservéu o conserváu, conserven; conservat, conservats, conservada, conservades; conserva, conserves; yo conservaré; yo conservaría; si yo conservara.)

4. Conservatiu, adj., conservatif, propre à conserver.

La memoria... es conservativa.

(chap. La memoria... es conservativa. No sé aón está la diferensia entre lo ocsitá y lo chapurriau an esta frasse.)

De vita... conservativa.

(chap. De vida... conservativa : que conserve la vida.)

Eluc. de las propr., fol. 18 et 25.

La mémoire... est conservative.

De vie... conservative.

CAT. Conservatiu. ESP. PORT. IT. Conservativo. (chap. Conservatiu, conservatius, conservativa, conservatives.)

5. Conservacio, Conservatio, Conservation, s. f., lat. conservationem, 

conservation, maintien.

Per la conservatio del dit pays.

(chap. Per la conservassió del dit país; pays : zona, com lo pays d'Oc.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 423.

Pour la conservation dudit pays.

Per conservation de las maisons.

(chap. Pera la conservassió de les cases. Observéu la diferensia del chapurriau, que fa los plurals en es, com en valensiá, y no en as, com lo ocsitá y los seus dialectes, “catalan comprés”, sobre tot abans de Pompeyo Fabra, pero tamé después.)

dialèctes occitans, catalan comprés

Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 433.

Pour conservation des maisons.

Conservacio de generacio. Eluc. de las propr., fol. 19.

(chap. Conservassió de generassió.)

Conservation de génération, 

CAT. Conservació. ESP. Conservación. PORT. Conservação.
IT. Conservazione. 
(chap. Conservassió, conservassions.)

6. Conservador, Conservator, s. m., lat. conservator, conservateur, défenseur.

Conservators de las trevas. Tit. de 1375, ville de Bergerac.

(chap. Conservadós de les tregües. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá antic de 1375 de Bergerac, de aon ere Cyrano, lo nassut.)

Conservateurs des trêves.

Conservador dels privilegis.

(chap. Conservadó o conservadós dels privilegis.)

Tit. de 1261. DOAT, t. LXXIX, col. 32.

Conservateurs des priviléges.

CAT. ESP. (conservador) PORT. Conservator. IT. Conservatore. 

(chap. Conservadó, conservadós.)

7. Conservayritz, s. f., lat. conservatrix, conservatrice.

Via del sanc et conservayritz de vita. Eluc. de Las propr., fol. 63.

(chap. Vía de la sang (o sanc) y conservadora de (la) vida.)

Voie du sang et conservatrice de vie.

IT. Conservatrice. (chap. Conservadora, conservadores.)

8. Observar, v., lat. observare, observer, exécuter, accomplir.

Far observar alcun capitol per ella consentit.

(chap. Fé observá algún capítul per ella (nella) consentit)

Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.

Faire observer aucun chapitre par elle consenti.

Part. pas. Ben deu esser tengutz et observatz. 

(chap. Be deu sé tingut y observat.)

Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Bien il doit être tenu et observé.

CAT. ESP. PORT. Observar. IT. Osservare. (chap. Observá : observo, observes, observe, observem u observam, observéu u observáu, observen; observat, observats, observada, observades; yo observaré; yo observaría; si yo observara.)

Tío Aurelio, Traballabe de mulero a una gran dehesa

9. Observancia, Observansa, Observanza, s. f., lat. observantia, observance, respect.

Per observansa. Doctrine des Vaudois.

(chap. Per observansa. Lo chapurriau actual no se diferensie mol del ocsitá del Vaud, a Suiza. Se troben textos del añ 1100 an aquella zona.)

Par observance.

Per observancia de bos fagz. Regla de S. Benezeg, fol. 3.

(chap. Per observansia u observansa de bons fets. Regla de San Benet.)

Par observance de bons faits.

- Coutume.

Contra los privileges, libertats et observansas.

(chap. Contra los privilegis, libertats o llibertats y observansies : costums.)

Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 473.

Contre les priviléges, libertés et coutumes. 

ANC. CAT. Observança. CAT. MOD. ESP. PORT. Observancia. IT. Osservanzia, osservanza. (chap. Observansia, observansies; observansa, observanses; costum, costums.)

10. Observador, s. m., qui doit être observé, devant être observé.

Observadors et guardadors totz lur temps ses totz enfranhemens.

Cartulaire de Montpellier, fol. 108.

Devant être observés et devant être gardés tous leurs temps sans nulles infractions.

CAT. ESP. PORT. Observador. IT. Osservatore. (chap. Observadó, observadós, observadora, observadores.)

11. Preservar, v., lat. praeservare, préserver.

Vos los deves gardar e preservar de tot mal. Chronique des Albigeois, col. 78.

(chap. Vos los debéu guardá y presservá de tot mal.)

Vous les devez garder et préserver de tout mal.

CAT. ESP. PORT. Preservar. IT. Preservare. (chap. Presservá, presservás : yo me presservo, presserves, presserve, presservem o presservam, presservéu o presserváu, presserven; presservat, presservats, presservada, presservades; presservaré; presservaría; si yo me presservara; si yo vullguera presservám portaría un presservatiu a la gaita.)

12. Preservation, s. f., préservation.

Confederation entre bos, es et pot estar preservation.

(chap. Confederassió entre bons, es y pot sé presservassió.)

Tit. de 1418. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 414.

Confédération entre bons, c'est et peut être préservation.

CAT. Preservació. ESP. Preservación. PORT. Preservação. IT. Preservazione.

(chap. Presservassió, presservassions.)

13. Preservatiu, adj., préservatif.

De corrupcio preservatiu.

Sal... de cauza morta, que no si corrumpa, preservativa.

(chap. Sal... de cosa morta, que no se corrómpigue, presservativa.)

Eluc. de las propr., fol. 151 et 193.

De corruption préservatif.

Sel... de chose morte, qu'elle ne se corrompe pas, préservatif.

CAT. Preservatiu. ESP. PORT. IT. Preservativo. (chap. Presservatiu, presservatius, presservativa, presservatives.)

chap. Sal... de cosa morta, que no se corrómpigue, presservativa.

14. Reservar, v., lat. reservare, réserver, garder, conserver.

Part. pas. A l' abadia de Gramon reservadas.

(chap. A l'abadía de Gramón (gran Mon) resservades.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

A l'abbaye de Grammont réservées.

CAT. ESP. PORT. Reservar. IT. Riservare. (chap. Resservá, resservás: yo me resservo, resserves, resserve, resservem o resservam, resservéu o resserváu, resserven; resservat, resservats, resservada, resservades; yo resservaré; yo resservaría; si yo resservara.)

15. Reservatio, s. f., réserve.

Las reservatios, qualitats, retentios.

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.

Les réserves, qualités, retenues.

ESP. Reservation (“reservación”, reserva). PORT. Reservação. IT. Riservazione. (chap. Resservassió, resservassions; resserva, resserves.)

domingo, 3 de mayo de 2026

Sal

Sal, s. f., lat. sat, sel.
Aissi cum carn salva sals.
(chap. Així com la sal conserve la carn.)

Luis Latorre Albesa; cansaladé; Aissi cum carn salva sals.

Aimeri de Peguilain: Pus descobrir.
Ainsi comme sel conserve chair.
Sal de gemma. Trad. d'Albucasis, fol. 19.
Sel de gemme.
Fig. L'autre fan senes sal
Coblas, sirventes, dansas.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les autres font sans sel couplets, sirventes, danses.
Tan gen y sabetz metre sal.
Aimeri de Peguilain: Pus ma belha.
Tant gentiment vous savez y mettre sel.
Loc. fig. No tem Peire Vidal...
Ni 'N Peguilhan de chansos metr' en sal. 
Hugues de l'Escure: De motz ricos.
Je ne crains Pierre Vidal... ni le seigneur Péguilain pour chansons mettre en sel.
ANC. FR. Ce mot, comme plusieurs de ceux qui ont changé l'A primitif en E, a conservé cet A dans ses dérivés: saler, salaison, salade, saline, salière, 
salpêtre, dessaler, etc., etc.
CAT. ESP. PORT. Sal. IT. Sale. (chap. Sal, sals; salmuera, salmueres.)

2. Saladura, s. f., salure, salaison.
La saladura de la mar.
(chap. La salabró del mar.)
Cola tota saladura en la veziga.
Liv. de Sydrac, fol. 47 et 81.
La salure de la mer.
Coule toute salure dans la vessie.
CAT. ESP. Saladura. (chap. Salabró, salabrós.)

3. Sali, s. m., salière.
La sal del sali prendon. Guillaume de Tudela.
Le sel de la salière ils prennent.
(chap. Salina, salines. ESP. Salina, salinas.)

4. Saliera, Saleira, s. f., salière.
Buffa fuec, salier' issuga.
Marcabrus: Dirai vos.
Souffle feu, salière essuie.
Loc. En Bonafe, qui us fez del oill saleira, 
Molt fo cortes, car n' ostet la lumeira.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Seigneur Bonnefoi, qui vous fit de l'oeil salière, moult fut courtois, parce qu'il en ôta la lumière.
IT. Saleira.

5. Salar, lat. salire, v., saler.
Fays o tot escorjar e salar las carns.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 9.
Fait le tout écorcher et saler les chairs.
Part. pas. Ben mi tenc per paguat,
Si ay de peysson salat.
(chap. Be me ting per pagat, si ting peix salat.)
V. de S. Honorat.
Je me tiens bien pour payé, si j'ai du poisson salé.
Tro lai en la mar salada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
Jusque là à la mer salée.
Fig. Tans i vey d' omes fatz
E tan de trop salatz.
P. Cardinal: Selh jorn que. Var.
Tant j'y vois d'hommes fades et tant de trop salés.
CAT. ESP. Salar. PORT. Salgar. IT. Salare. (chap. Salá: salo, sales, sale, salem o salam, saléu o saláu, salen; yo salaré; yo salaría; si yo salara la carn tindría carn salada : cansalada.)

6. Sals, adj., lat. salsus, salé.
Causas salsas so... (mundificativas) mondificativas.
Causas salsas ni frichura ni raust.
Eluc. de las propr., fol. 270 et 86.
Les choses salées sont... purificatives.
Choses salées ni friture ni rôt.
ANC. ESP. PORT. IT. Salso. (chap. Salat, salats, salada, salades.)

7. Salseza, s. f., lat. salsedo, salure.
Causas salsas... per salseza... et nitrozitat mundifico l' estomach.
Eluc. de las propr., fol. 270.
Choses salées... par salure... et acidité nettoient l'estomac.
IT. Salsezza.

8. Salina, s. f., lat. salina, saline.
Penre sal de las salinas.
Rég. des États de Prov., 1401.
Prendre sel des salines.
CAT. ESP. PORT. IT. Salina. (chap. Salina, salines.)

9. Saliner, Salinier, s. m., lat. salinarius, salinier, marchand de sel.
Tota manieyra de gens pagaran... officiers, monediers, saliniers, clercx.
Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 422.
Toute manière de gens paieront... officiers, monnayeurs, saliniers, clercs.
CAT. Saliner. ESP. Salinero. (chap. Saliné, salinés, salinera, salineres; mercadé de sal.)
- Salière. 
Cotels et saliners pauzo. Eluc. de las propr., fol. 75.
(chap. Gaviñets y salés (o saleros) posen.)
Couteaux et salières posent.

10. Salsa, s. f., sauce.
Gardar... la gola sobre tot de salsas e de especias.
(chap. Guardá... la gola sobre tot de salses y de espessies.)
V. et Vert., fol. 85. 
Préserver... la gorge surtout de sauces et d'épices.
Loc. Ti farem tal salsa
Don tos temps mays auras vileza.
V. de S. Honorat.
Nous te ferons telle sauce dont toujours davantage tu auras avilissement.
Prov. Aital salsa, aital pebrada.
R. Vidal: En aquel.
Telle sauce, telle poivrade.
CAT. ESP. IT. Salsa. (chap. Salsa, salses; salseta, salsetes.)

11. Salsayron, s. m., saucier. 
Vayssela, platz, escudelas, salsayrons.
(chap. Vajilla, plats, escudelles, salseres.)
Tit. de 1438. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 257.
Vaisselle, plats, écuelles, sauciers.
(chap. Salsera, salseres.)

12. Salpicar, v., saupoudrer, éparpiller.
De l' escorsa de la milgrana,
Cant er arsa e polverada,
Salpicaretz una vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De l'écorce de la grenade, quand elle sera brûlée et pulvérisée, vous saupoudrerez une fois.
CAT. ESP. PORT. Salpicar. (chap. Esquichá es salpicar. En este sentit, es escampá, tirá uns polsets, espolsá.)

13. Salgema, Salgemma, s. m., sel gemme.
De salgema hi gitatz un pauc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sel gemme vous y jetez un peu.
IT. Salgemma.

14. Salnitre, s. f., lat. salnitrum, sel de nitre, salpêtre.
De la carn que deura manjar
Ab salnitre faitz polverar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De la chair qu'il devra manger avec salpêtre faites pulvériser.
CAT. Salnitre. ESP. PORT. Salitre. IT. Salnitro. (chap. Salitre, salitres.)

15. Samaciu, adj., lat. salmacidus, saumâtre. 
Alcunas liquors geysho... de las venas de la terra cum ayga samaciva, nitroza, alluminoza. Eluc. de las propr., fol. 272.
Aucunes liqueurs sortent... des veines de la terre comme eau saumâtre, nitreuse, alumineuse.
(chap. Geysho : ixen.)

16. Salsuginos, adj., du lat. salsuginem, salsugineux, qui a goût de sel.
La terra la ret salsuginoza. Eluc de las propr., fol. 150.
La terre la rend salsugineuse.
IT. Salsuginoso.

17. Salsuginozitat, s. f., salsuginosité, qualité de ce qui est salsugineux.
Ayga fluvial, dins las venas de la terra colada, rema ses salsuginozitat, e pren dossor. Eluc. de las propr., fol. 150.
Eau fluviale, dans les veines de la terre coulée, reste sans salsuginosité, et prend douceur.

13. Salari, Salary, Selari, s. m., lat. salarium, salaire.
Per lo salary de la grossa del instrument. Fors de Bearn, p. 1094.
Pour le salaire de la grosse de l'instrument.
Volon 1 florin per jorn... sia reduch aquel salari.
Rég. des États de Prov., 1401.
Ils veulent un florin par jour... que soit réduit ce salaire.
Loc. prov. Pero a luoc et a temps
Val cascus per son selari.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas. 
Pourtant en lieu et en temps vaut chacun pour son salaire.
CAT. Salari. ESP. PORT. IT. Salario. (chap. Salari, salaris; antigamén se pagabe lo jornal en sal, tan valor teníe.)

viernes, 29 de septiembre de 2023

Monuments de la langue romane, depuis l' an 842 jusqu' à l' époque des troubadours.

Monuments de la langue romane, depuis l' an 842 jusqu' à l' époque des troubadours.


Le discours préliminaire a indiqué l' ordre dans lequel les pièces suivantes seront imprimées.
Les renseignements historiques et philologiques, les réflexions grammaticales et littéraires que j' ai eu occasion de présenter sur la plupart de' ces pièces, me dispensent de donner encore des détails et des explications.
Je placerai quelques notes, quand la difficulté du texte l' exigera, et sur-tout lorsqu' elles serviront à indiquer l' étymologie de certains mots.

Serments de 842.
Texte du manuscrit.

Serment de Louis le Germanique.
(N. E hay rayitas encima de algunas letras, como la seduna p de pxpian que no puedo transcribir. La i no tiene punto. P dreit, la p tiene una cruz en el palo, equivale a per; faluar : saluar, las f y s eran muy parecidas.)

PRO dō amur & pxpian poblo et nrō cōmun saluament. dist di en auant. inquantd's sauir & podir medunat. sisaluaraieo. cist meon fradre Karlo. & in ad iudha. & in cad huna cosa. sic

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

ū om p dreit son fradra faluar dist. Ino quid il mialtre si faz&. Et abludher nul plaid nūquā prindrai qui meon uol cist. meonfradre Karle in damno sit.

Serments de 842.
Texte mis en ordre.
Serment de Louis le Germanique.

Pro Deo amur et pro xristian poblo et nostro commun salvament, d' ist di en avant, in quant deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo, et in ajudha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar dist; in o quid il mi altresi fazet: et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai qui, meon vol, cist meon fradre Karle in damno sit.

Traduction du serment de Louis le Germanique.

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.



Serment du peuple Français.

Silodhu uigs sagrament. que son fradre Karlo iurat conservat. Et Karlus meos sendra desuo part ñ lostanit. si ioreturnar non lint pois. neio neneuls cui eo returnar int pois. in nulla aiudha contra lodhu uuig nunli iuer.

Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.
Serment du peuple Français.

Si Loduuigs sagrament, que son fradre Karlo jurat, conservat; et Karlus, meos sendra, de suo part non lo stanit; si io returnar non l' int pois, ne io, ne neuls cui eo returnar int pois, in nulla ajudha contra Lodhuwig nun li iver.


Traduction du Serment du peuple Français.

Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.

Poëme sur Boece.

jueves, 24 de agosto de 2017

pelleric

(pedrís a Valderrobres: pelleric) ... Segurament per que a la bora del pedrís va estar instalat lo pelleric de verdat, que ere una columna a on lligaven als presos, per a vergonya pública. L'unic pelleric que jo sé que se conserve es lo de Queretes, que está a la plaça, prop del arc de la muralla que donave entrada al recinto amurallat. A Fórnols n'hi ha un carrer, a la bora del antic arc d'entrada a la vila. Penjo fotos de l' arc del pelleric de Fórnols i del pelleric de la plaça de Queretes.
 
L'unic pelleric que jo sé que se conserve es lo de Queretes 
Queretes, Cretas, Teruel
 
 
 
 


El pelleric servía para castigar a la gente que había cometido algún delito, sobre todo "robos": atado a dicha piedra, junto al objeto robado, era motivo de burla de los que por allí pasaban, en especial en horas de misa, ya que la iglesia se encuentra frente a la piedra.

http://www.rutasjaumei.com/epoca-Jaume-I/7-260/el-pelleric.php

El pelleric (en Castilla picota, en Francia pilori, en Italia berlina) era una columna donde los delincuentes permanecían un tiempo amordazados, expuestos a la vergüenza pública, independientemente de que después se les aplicase, o no, la pena capital. Las expresiones estar en la picota o poner en berlina significan aún ‘hallarse en una situación incómoda o comprometida’.
 
El pelleric solía estar situado en la entrada del pueblo y, además de su función punitiva, era símbolo de poder en la villa.

 
junto a la Iglesia mayor, encontramos unos de los lugares más enigmáticos de Culla. El Pelleric (picota)
 
Paseando por las callejuelas de Culla, junto a la Iglesia mayor, encontramos unos de los lugares más enigmáticos de Culla. El Pelleric (picota).Era un lugar de escarmiento para los ladrones con hurtos menores o malhechores en la Edad Media. Se trata de una columna de piedra donde se ataba a los condenados, se rodeaba sus gargantas con un collar de hierro (argolla) que estaba unido a este mediante una cadena, quedando expuestos a la burla y humillación de la gente del pueblo. Casi siempre, sobre el condenado, o junto a él, se colocaba un escrito que indicaba el delito que había cometido.

domingo, 3 de julio de 2022

Jurats de Valencia, Carlos V, Johan de Salaya, Juan Celaya

V. 

Carta de los jurados de Valencia al emperador Carlos V sobre la llegada del doctor Juan Celaya a aquella ciudad. (N. E. 11.7.1525)

Carlos Sancho Meix, rencallós; Rampa

S. C. C. R. M. 

Un gran doctor de París, natural de aquesta vostra ciutat de Valencia, nomenat mestre Joan de Salaya es vengut aci a visitar sa mare, y sos parents, e segon som informats, va a vostra cesarea e real magestad demanat per aquella. E per que sera molt gran servei de vostra magestat, et benefici universal, no sols dels studiants de aquesta universitat, mes encara de les altres universitats, e studis generals de aquestos seus regnes de Espanya, que sent tan famos doctor, lo qual continuament, desque es vengut, ha preicat en aquesta ciutat, y en ses prehicacions ha fet grant fruit axi per la gran doctrina com per la bona vida de aquell; residis e tingues catedra doctoral, en lo studi general de aquesta vostra ciutat: la qual ne seria molt honrada que fill natural de aquella la tingues. Desijam, e volriem ab totes nostres forces procurar, que lo dit mestre Salaya se volgues aturar y assentar en aquesta ciutat, jatsia la dita ciutat al present per les grans adversitats, e dans que ha sostengut a causa de les rebelions e comocions populars, no puga satisfer, ni donarli tan gran salari que correspongues al que en França cascun any li donen; que alla segons havem sabut, fan molt gran cas de ell: e per la gran fama e doctrina sua li han donat una dignitat, de la qual reb cascun any setcens ducats de salari; e ultra aço, es vicari general de deu Bisbats en les terres de França; de forma que cascun any de totes estes dignitats te pus de mill ducats de salaris, et renda certa, lo que es impossibile aquesta ciutat poderloi donar per la raho de sus dita. Empero confiam, que per ser lo dit mestre Salaya, natural daquesta ciutat, si nosaltres per alguna via li podem procurar alguna dignitat ecclesiastica, e donarli per altra part algun rahonable salari, elegira pus prest restar en aquesta ciutat, que es mare de aquell, que no tornarsen en França.

E per ço recordant nos que v. magestat te una canongia en la seu catedral daquesta ciutat, de la qual sa magestat no reb ninguns emoluments, sino quant es personalment en aquesta sua ciutat, y essent absent daquella, la dita canongia tos temps vaga: y creent nosaltres que per esser lo dit mestre Salaya home de molt bona vida, tenint la dita canongia, sera content ab lo salari que nosaltres li constituhirem, residir y aturar en aquesta ciutat y estudi general daquella, y fer hi tal fruit que nostre Senyor Deu, y v. magestat ne seran servits, y aquesta vostra ciutat molt decorada, et honrrada: habem delliberat scriure e suplicar a v. magestad, sia merce de aquella fer gracia de dita canongia al dit mestre Salaya de vida sua tan solament, e manarli, que residexca en aquesta vostra ciutat, permetent sa magestat en nenguna manera que un tan gran doctor, como es aquest, sen torne a França, sino que reste en aquesta ciutat e regne, peraque tota hora que dell se volrra servir, sia pus prompte pera tot lo que convinga al servey de nostre Senyor Deu, y de vostra cesarea magestat, y salvacio de les animes.

Suplicant la divina magestat conserve e augmente la vida e imperial estat de v. magestat ab triunfo e victoria dels enemichs de la sua imperial e real corona. De la vostra ciutat de Valencia a XI. de Juliol MDXXV. = De V. C. C. R. M. = Humils subdits e feels vassalls, que besen les mans de v. magestat. = Los jurats de Valencia.

Traducción castellana de este documento. 

S. R. C. C. R. M. 

Ha venido a esta vuestra ciudad a visitar a su madre y a sus deudos un gran doctor de París, natural de ella, llamado el maestro Juan de Salaya, el qual hemos entendido que va a vuestra corte llamado por V. C. R. M. Y por quanto se haría un gran servicio a V. M. y general beneficio a los estudiantes, no sólo de esta universidad, sino de las otras y de todos los estudios generales de estos vuestros reynos de España, si este famoso doctor, que desde su llegada predica continuamente en esta ciudad con gran fruto por su mucha doctrina y su buena vida, residiese en ella, y tuviese cátedra doctoral en su estudio general; de lo qual por otra parte le resultaría mucha honra por ser hijo suyo: deseamos y quisiéramos procurar con todas nuestras fuerzas que el dicho maestro Salaya se resolviese a permanecer y avecindarse en esta ciudad, no obstante que desde luego la ciudad por los grandes contratiempos y daños que ha padecido, a causa de las rebeliones y alborotos del pueblo, no pueda consignarle una dotación anual correspondiente a la que tiene en Francia, donde sabemos se hace gran caso de su persona, y que por su gran crédito y doctrina le han dado una dignidad que le vale setecientos ducados; y además de esto es en aquella tierra vicario general de diez obispados, de suerte que junta en todo más de mil ducados de renta fija, a que no puede llegar esta ciudad por lo que llevamos expuesto. Mas por ser dicho maestro Salaya hijo de esta ciudad, confiamos que si por algún medio pudiésemos procurarle alguna dignidad eclesiástica, y darle además alguna decente dotación, preferiría quedarse en esta su patria. 

Por tanto, teniendo presente que V. M. tiene en la iglesia catedral de esta ciudad una canongía, de que no percibe emolumento ninguno sino quando se halla presente, y que durante su ausencia está siempre vacante: juzgando también que por ser el dicho maestra Salaya hombre de muy buena vida, obteniendo esta canongía, se determinará con el salario que le consignemos a residir y permanecer en esta ciudad y su estudio general, y hacer aquí tal fruto que ceda en servicio de Dios nuestro Señor y de V. M. y decoro de esta vuestra ciudad: hemos deliberado escribir a V. M. suplicándole tenga a bien agraciar con esta canongía al dicho maestro Salaya durante su vida solamente, y mandarle que resida en esta vuestra ciudad; disponiendo V. M. que un doctor tan insigne no se vuelva a Francia, sino que permanezca en esta ciudad y reyno; para que a todo tiempo que quiera servirse de él, esté más a mano para quanto convenga al servicio de Dios nuestro Señor y de V. C. M. y a la salvación de las almas. Suplicamos a Dios nuestro Señor conserve y aumente la vida e imperial estado de V. M. con triunfo y victoria de los enemigos de su real e imperial corona. De vuestra ciudad de Valencia a 11 de Julio de 1525. = D. V. C C. R M. = Humildes súbditos y fieles vasallos, que besan las manos de V. M. = Los jurados de Valencia.

domingo, 3 de mayo de 2026

Sagrar - Excecrable

Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.
De l' ostia, cum si deu sagrar. V. de S. Honorat.
(chap. De l'hostia, com se deu (sagrá) consagrá.)
De l'hostie, comment elle se doit consacrer.
Anet sagrar lo sementeri am gran honor. Philomena.
(chap. Va aná a consagrá lo sementeri en gran honor, solemnidat.)
Il alla consacrer le cimetière avec grande solennité.
Part. pas. Lo nom de Dieu sagrat.
Izarn: Diguas me tu.
Le nom sacré de Dieu.
El non era onhs ni sagratz.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Il n'était oint ni sacré.
ANC. FR. Comment il sacreroit ceste victoire au souverain vainquecor. 
Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.
Aussi raison me commande...
Vous sacrer ceste chanson.
La Boderie, Mélanges poétiques, fol. 30.
CAT. ESP. (consagrar) PORT. Sagrar. IT. Sagrare. (chap. Sagrá, consagrá. Vore lo pun 22.)
 
corporales, hostia, consagrada; Sagrar, lat. sacrare, sacrer, consacrer.
 
2. Sagra, s. f., lat. sacrum, consécration.
Cant comensa la sagra. 
Izarn: Diguas me tu.
Quand commence la consécration.
A la sagra de la messa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 139.
A la consécration de la messe. 
ESP. PORT. Sacra. IT. Sagra, sacra. (chap. Sagra, sagres; consagrassió, consagrassions.)
 
3. Sagracio, Sagratio, Sagrassio, Sagrason, s. f., lat. sacrationem, consécration.
Aigua am lo vi a la sagracio. 
(chap. Aigua en lo vi a la consagrassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.
Eau avec le vin à la consécration.
Fes la sagrassio del monestier. Philomena.
Fit la consécration du monastère.
PORT. Sagração. IT. Sagrazione. (chap. Consagrassió, consagrassions.)
 
4. Sagransa, s. f., consécration.
En la preveyral sagransa.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum.
Dans la consécration du prêtre.
 
5. Sacrament, Sagramen, s. m., sacramentum, sacrement.
Los VII sagramens de sancta Glieya. V. et Vert., fol. 5.
(chap. Los sat (o set o siat) sagramens o sacramens de la santa Iglesia.)
Les sept sacrements de sainte Église.
- Consécration.
Uns moines que la messa di...
Cant lo sagramen ac complit.
V. de S. Honorat.
Un moine qui la messe dit... quand il eut accompli le sacrement.
- L'eucharistie. 
Sel que fai lo sagrifizi, 
No s tanh que s pes nuil mal vizi,
Ni qu' en aquel panh s' afizi 
Mas sol el Sant Sagramen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Celui qui fait le sacrifice, il ne convient pas qu'il pense à nul mauvais vice, ni qu'en ce pain il ait sa confiance, mais seulement au Saint-Sacrement.
Si s fai fals sacrament. Poëme sur Boèce.
S'il fait faux serment.
Ambedui me son jurat
E plevit per sagramen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Tous deux me sont jurés et garantis par serment.
Loc. Vos non tenetz sagramen ui fiansa.
T. d'Albert Marquis et de Rambaud de Vaqueiras: Ara m digatz.
Vous ne tenez serment ni assurance.
CAT. Sacrament, sagrament. ESP. PORT. Sacramento. IT. Sacramento, sagramento. (chap. Sagramén, los 7 sagramens; sacramén, sacramens; al añ 842 los juramens en lo chapurriau mes antic que tenim documentat. Los “serments” de Estrasburgo.)
 
Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.
 
6. Serment, s. m., serment.
Se devon sermentz l' us al autre penre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 10.
Se doivent prendre serments l'un à l'autre.
 
Si Louis le serment, qu' à son frère Charles il jure, conserve; et Charles, mon seigneur, de sa part ne le maintient; si je détourner ne l' en puis, ni moi, ni nul que je détourner en puis, en nulle aide contre Louis ne lui irai.
 
 
7. Sagrier, s. m., sanctuaire.
Meton las relliquias de denfra lo sagrier.
Sant Honorat segnet l' aygua dins lo sagrier.
V. de S. Honorat.
Mettent les reliques en dedans du sanctuaire.
Saint Honorat signa l'eau dans le sanctuaire.
 
8. Sacrari, s. m., sanctuaire.
Cels que, obran el sacrari, mangeron aquelas causas que son del sacrari.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui, travaillant au sanctuaire, mangèrent ces choses qui sont du sanctuaire.
Fig. Vergiers d' amors e vertuos sacraris. Leys d'amors, fol. 23.
Verger d'amour et vertueux sanctuaire.
CAT. Sacrari. ESP. Sagrario. PORT. Sacrario. IT. Sacrario. (chap. Sagrari, sagraris; sacrari, sacraris.)
 
9. Sacramental, Sagramental, adj., lat. sacramentalis, sacramentel, sacré.
Lo manjar del pan sacramental. Doctrine des Vaudois.
(chap. Lo minjá del pa sacramental, sagramental, consagrat. Se entén be este chapurriau del Vaud, a Suiza.)
Le manger du pain sacré.
- Subst. Serment.
Si com es escriu en la carta del sacramental del conte.
(chap. Aixina com está escrit a la carta del sacramental (juramén) del comte.)
Tit. de 1130. Hist. de Languedoc, t. II, pr., col. 458.
Ainsi comme il est écrit dans la charte du serment du comte.
Si non avia fag lo sagramental.
Cartulaire de Montpellier, fol. 117.
S'il n'avait pas fait le serment.
CAT. Sacramental, sagramental. ESP. PORT. Sacramental. IT. Sacramentale, sagramentale. (chap. Sacramental, sacramentals; sagramental, sagramentals.)
 
10. Sacrificar, Sacrifiar, v. lat. sacrificare, sacrifier, immoler. 
Aqui si vay sacrificar. V. de S. Honorat.
Là il va sacrifier.
L' evesque sacrifiquet a Dieu. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. L'obispo va sacrificá a Deu.)
L'évêque sacrifia à Dieu.
Sel que y vol sacrifiar.
Lo rey dis lhi: Sacrifia a mon Dieu.
Liv. de Sydrac, fol. 31 et 4.
Celui qui y veut sacrifier.
Le roi lui dit: Sacrifie à mon Dieu.
CAT. ESP. PORT. Sacrificar. IT. Sacrificare, sagrificare. (chap. Sacrificá, sacrificás : yo me sacrifico, sacrifiques, sacrifique, sacrifiquem o sacrificam, sacrifiquéu o sacrificáu, sacrifiquen; sacrificat, sacrificats, sacrificada, sacrificades; yo sacrificaré; yo sacrificaría; si yo sacrificara.)
 
La chiqueta María teníe un corderet
 
11. Sacrifici, Sacrifissi, Sacrifizi, Sagrifizi, s. m., lat. sacrificium, sacrifice, offrande.
El sancte sacrifici del autar. V. et Vert., fol. 30.
(chap. Al san sacrifissi del altá.)
Au saint sacrifice de l'autel.
Vol dire lo sant sacrifici, ostia no maculada.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 57.
Veut dire le saint sacrifice, hostie non maculée.
Son sacrifizi vay complir. V. de S. Honorat.
Son offrande il va accomplir.
CAT. Sacrifici. ESP. PORT. Sacrificio. IT. Sacrificio, sacrifizio, sagrificio, sagrifizio. (chap. Sacrifissi, sacrifissis; ofrenda, ofrendes.)
 
12. Sacrifiamen, s. m., sacrifice, offrande.
Somon sos amix que 'lh fasso companhia a so sacrifiamen.
Liv. de Sydrac, fol. 31.
Convie ses amis qu'ils fassent compagnie à son sacrifice.
 
13. Sacrificadura, s. f., sacrificature, chose sacrifiée. 
La sacrificadura de las idolas.
Trad. des Actes des Apôtres, ch. 21.
La chose sacrifiée aux idoles.
Manjar de las sacrificaduras de las idolas.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 2.
Manger des choses sacrifiées aux idoles.
 
14. Sacrificador, s. m., lat. sacrificator, sacrificateur. 
Adoras Dieu, senhor sacrificador. Hist. de la Bible en prov., fol. 34.
Tu adores Dieu, seigneur sacrificateur.
CAT. ESP. PORT. Sacrificador. IT. Sacrificatore. (chap. Sacrificadó, sacrificadós, sacrificadora, sacrificadores.)
 
15. Sacristan, Sagrestan, s. m., lat. sacrista, sacristain. 
Fraire son claustrier,
Selarier, sacrista.
G. Riquier: Pus Dieu.
Les frères sont cloîtriers, célériers, sacristains.
Sagrestan de la maison de Moyssag.
Tit. de 1226, Arch. du Roy., J. 320.
Sacristain de la maison de Moissac.
CAT. Sagristá. ESP. Sacristán. PORT. Sacristão. IT. Sagrestano. (chap. Sacristá o sacristán, sacristans.)
 
16. Sacristia, Sagrestia, s. f., sacristie.
Conte en se molteza coma sacristia. Leys d'amors, fol. 49.
Contient en soi multiplicité comme sacristie.
Trobet en la sagrestia.. una guirbia d' argen.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 89.
Trouva en la sacristie... une châsse d'argent.
CAT. Sagistia. ESP. (sacristía) PORT. Sacristia. IT. Sacristia, sagrestia.
(chap. Sacristía, sacristíes.)
 
17. Sacerdotat, s. m., du lat. sacerdotium, sacerdoce, prêtrise.
L' an de son sacerdotat LXVI.
L' establi el sacerdotat.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 46.
L'an de son sacerdoce soixante-six.
L'établit au sacerdoce.
(chap. Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios.)
 
Réquiem per un llauradó español; Sacerdotat, sacerdotats; sacerdossio, sacerdossios
 
18. Sacerdotal, adj., lat. sacerdotalis, sacerdotal.
Vestirs sacerdotals. V. de S. Honorat.
Vêtement sacerdotal.
Dignitat... sacerdotal. Eluc. de las propr., fol. 8.
Dignité... sacerdotale.
CAT. ESP. PORT. Sacerdotal. IT. Sacerdotale. (chap. Sacerdotal, sacerdotals.)
 
19. Sacerdot, s. m., lat. sacerdotem, prêtre.
Per los princeps e per los sacerdotz.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 4.
Par les princes et par les prêtres.
CAT. Sacerdot. ESP. PORT. IT. Sacerdote. (chap. Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.)
 
Sacerdot o sacerdote, sacerdots o sacerdotes; mossen, mossens; retó, retós.
 
20. Sagramentejar, v., blasphémer, profaner.
Part. pas. Ay... sagramentejatz e desconogutz lo benezecte nom de Dieu.
Ai juratz, sagramentejatz e mentitz.
De la Confessio.
J'ai... blasphémé et méconnu le nom béni de Dieu.
J'ai juré, blasphémé et menti.
(chap. Sagramentejá : sagrá, blasfemá, profaná.)
 
21. Sacrilegi, s. m., lat. sacrilegium, sacrilége.
Sacrilegis, es penre o emblar o tractar vilmens o mal metre causas sanctas.
V. et Vert., fol. 15.
Sacrilége, c'est prendre ou voler ou traiter vilement ou mal placer les choses saintes.
- Celui qui commet le sacrilége.
Vot..., qui lo trenca es apostata e sacrilegis. V. et Vert., fol. 98.
(chap. Vot..., qui lo trenque es apóstata y sacrílego.)
Voeu..., qui le rompt est apostat et sacrilége.
CAT. Sacrilegi. ESP. PORT. IT. Sacrilegio. (chap. Sacrilegi, sacrilegis; qui lo comet: sacrílego, sacrílegos, sacrílega, sacrílegues.)
 
22. Consecrar, Consegrar, v., lat. consecrare, consacrer, sacrer, bénir.
Lo rey demanda: Bo e mal poiran far ni consecrar son cors ? 
Liv. de Sydrac, fol. 122.
Le roi demande: Les bons et les méchants pourront-ils faire et consacrer son corps ?
Part. pas. L' autra peyra consegrada ha aytal vertut.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 29.
L'autre pierre consacrée a pareille vertu.
CAT. ESP. PORT. Consagrar. IT. Consacrare. (chap. Consagrá : consagro, consagres, consagre, consagrem o consagram, consagréu o consagráu, consagren; consagrat, consagrats, consagrada, consagrades; yo consagraré; yo consagraría; si yo consagrara.)
 
23. Consecratio, Concecratio, Consegracion, s. f., lat. consecrationem, consécration.
A la consecratio de l' ostia.
(chap. A la consagrassió de l'hostia; después es una hostia consagrada.)
Fetz una gran concecratio de prelatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 90 et 198.
À la consécration de l'hostie.
Fit une grande consécration de prélats.
Per la consegracion que es en ella.
Lett. de Preste Jean à Frédéric, p. 19.
Par la consécration qui est en elle.
CAT. Consagració. ESP. Consagración. PORT. Consagração. IT. Consacrazione. 
(chap. Consagrassió, consagrassions.)
 
24. Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable. 
Sancta constitucio, la tenor de la qual comensa: Excecrabla. 
Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.
Sainte constitution, la teneur de laquelle commence: Exécrable.
CAT. ESP. Execrable. PORT. Execravel. IT. Esecrabile. (chap. execrable, execrables.)
 
Artur Quintana i Font; Excecrable, adj., lat. exsecrabilis, exécrable.