Mostrando las entradas para la consulta Brunet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Brunet ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 9 de octubre de 2023

Hugues, Uc, Nuc; Brunet, Brunec, Brunenc, 1190 - 1220

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc, 

Hugues Brunet. Uc Brunet. Nuc : N' Uc Brunecs, En Uc,



Cortezamen mov en mon cor mesclansa

Que m fai tornar en l' amoros dezire;

Joya m promet et aporta m cossire,

Quar en aissi sap ferir de sa lansa

Amors, que es us esperitz cortes,

Que nos laissa vezer mas per semblans,

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans,

E d' huelh en cor e de coratge en pes.


En aissi vens e destrenh e sobransa

Selhs qu' a sos ops vol triar et eslire,

Mas aissi a un perilhos martire

Que sa dolors vol que si' alegransa,

E dels sieus tortz que il refeir' hom merces,

E contr' orguell qu' om si' humilians;

Qu' amor no vens menassa ni bobans

Mas gens servirs e precx e bona fes.


Mas a mi fai sobre totz un' onransa,

Qu' anc mon dezir no volc en dos devire,

Ans, quan se ven en mon fin cor assire,

Totz autres pes gieta defors e lansa;

Pero selieis qu' a sos ops m' a conques

Tanh qu' a mos precx s' adouz sos cors prezans,

Tro sia 'l cors ab los huelhs acordans

Que paresca qu' al coratge plagues.


Mi dons sap far de joy semblar pezansa,

E son voler celar et escondire,

Puois fai semblans cortes ab son dous rire,

Per qu' ieu no sai cor jutgar per semblansa;

Mas, si be m vol, en breu temps paregues,

Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans,

Qu' ieu no pens d' als mas de far totz sos mans,

Que m dones cor, qu' ilh a lo mieu conques.


E pois no m part de sa bon' esperansa,

Vas mon dezir adouz son cor e vire,

Que cors non pot pensar ni boca dire

L' amor que ill teing ni la fina amistansa;

E pois mon cor li teing aissi 'n defes,

Que non i lais intrar autres talans,

Sia de mi sovinens, e membrans

Que mil maltratz en mi plaideia us bes.


E sol qu' el cor aya de mi membransa,

Del plus serai atendens e sufrire,

Ab que l' esguar se baizon e ill sospire

Per qu' el dezirs amoros no s' estansa;

Qu' ab sol aiso ai tot quan mestier m' es,

E serai li plazens e merceyans,

Quar aiso es vida dels fins amans,

Qu' amors non viu mas de gaug e de bes.


Ja lauzengier no l' en fasson duptansa, 

Qu' ieu n' ai vas els pres engienh et albire, 

Qu' ieu bais los huelhs, et ab lo cor remire, 

Et en aissi cel lur ma benenansa,

Que nulhs no sap de mon cor vas ont es,

Ans qui m' enquier de cui se fenh mos chans,

Als plus privatz estau quetz e celans,

Mas que lor fenh de so que vers non es.


Glorieta, entre vos e merces

M' achaptas joy de lieis cui sui amans,

E digas li qu' ab s' amistat m' enans,

Qu' ie 'l port el cor amor e bona fes.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Uc_Brunet

Uc Brunet, Brunec, or Brunenc (English: Hugh, Latin: Ugo; fl. 1190–1220) was a nobleman and troubadour from Rodez in the Rouergue. Six of his works survive.

Outside of his own works and those of other troubadours, including a vida, Uc is mentioned in only one document dated to around 1190. The document relates the settlement between Uc and the abbey of Bonnecombe, from which Uc had demanded free lodging for himself, five of his knights, and a servant. Uc's career can be extended as late as the c. 1220 by the planh (lament) written on his death by Daude de Pradas, who was only active from about that time. Among Uc's patrons were Hugh II of Rodez, his suzerain; Alfonso II of Aragon; Raymond VI of Toulouse; Bernard VII of Anduze; and Dalfi d'Alvernha.

The author of Uc's vida (biography), whose reliability is difficult to ascertain, states that Uc was a cleric well-versed in letters with a natural wit. From this background he became a jongleur and then a troubadour, but he never, according to his vida, composed any music. Nonetheless, one of his songs is accompanied by a melody in one manuscript; the melody may be Uc's or somebody else's.

Uc's vida provides an interesting story which cannot be verified that Uc fell in love with a bourgeois women named Galiana, from Aurillac. She dismissed him, however, and took Hugh of Rodez as her lover. In his pain Uc Brunet entered the "order of Cartosa" (probably an unidentified charterhouse) and there died. (CarthusianCartoixa, Cartuja)

One of Hugh's datable works is a sirventes, "Conplidas razos novelas e plazens", which mentions the death of los comtes, evidently the count of Rodez, in 1208. It is the only work of Uc's to survive with a melody. The melody is melismatic and tonal with its centre generally on F, though it ends on D.

Aubrey, Elizabeth. The Music of the Troubadours. Indiana University Press, 1996. ISBN 0-253-21389-4.

Egan, Margarita, ed. and trans. The Vidas of the Troubadours. New York: Garland, 1984. ISBN 0-8240-9437-9.

martes, 5 de diciembre de 2023

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Hugues Brunet.


Cuendas razos, novelhas e plazens

Contem hueimais e aiam bels solatz,

E laissem nos d' enuegz e de foudatz,

E recobrem cortesias e sens,

Car de foudat sec dans totas sazos,

E de sen sec gaugz e honors e pros.


Entr' els joios deu hom esser jauzens

E gen parlans ab los enrazonatz,

Qu' atretan son de bons motz, si 'ls cercatz,

Cum de vilas ni de dezavinens:

E gentz parlars ab avinens respos 

Adutz amicx, e non creys messios.


Mas d' una ren m' es vengutz pessamens: 

Don viura joys, pus cantars n' es ostatz? 

Ni com sera cors benanans triatz,

Si hom non es plus jogans ni rizens

Per els o dic embroncatz, cossiros, 

Que a las vetz se fenhon Salamos.


E qui us cuiatz que us sia defendens, 

Si avols etz, qu' om no us apel malvatz? 

Que temps avetz, e poder vos es datz, 

E no y vezetz mentr' el lums es ardens!

Gardatz vos y, qu' el temps es tenebros, 

E no y veyretz quan lo lums er rescos.


Quar us perilhs ve sobre totas gens, 

Mortz, que destruy los cuendes e 'ls prezatz;

Per que val mais si faitz que si pessatz,

Qu'en breu de temps i ven alongamens: 

Pero los faitz sion avinens e bos, 

Que no s' i paus malvaisa ochaisos.

lunes, 12 de agosto de 2024

Ortatiu - Conort - Desconortar

 

Ortatiu, adj., lat. hortativus, excitatif, encourageant. 

Ortativas coma eya! Leys d'amors, fol. 100. 

Excitatives comme eya!

2. Conort, s. m., encouragement, consolation, espoir.

Per qu' el sieus conortz m' es plus bos

Que tot quan vei sai entre nos.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

C'est pourquoi le sien encouragement m'est plus bon que tout ce que je vois ici entre nous.

Capdel non quier mas per conort.

H. Brunet: En est son. 

Je ne cherche guide excepté pour consolation. 

Totz mon conortz perdi en 1 jorn. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Tout mon espoir je perds en un jour.

- Preuve.

Si a leis plazia, era ben conort que res no l' amava.

V. de Pons de Capdueil. 

S'il plaisait à elle, bien était la preuve qu'elle ne l'aimait point. 

ANC. ESP. Conhorte.

(chap. Esperansa, consolamén, consolassió, ánim o ánimo.)

3. Conortamen, s. m., encouragement, consolation.

Lo vers vuelh qu' om mi dons me port, 

E que 'l sia conortamens 

Tro que ns esguardem de dreg huelh. 

P. Rogiers: Entr' ira. 

Je veux qu'on me porte le vers à ma dame, et qu'il lui soit consolation jusqu'à ce que nous nous regardions de droit oeil.

ANC. ESP. Conhortamiento.

4. Conortos, adj., satisfait, rassuré. 

Ses temensa, ben conortos. V. de S. Georges. 

Sans crainte, bien rassuré.

ANC. ESP. Conhortoso.

5. Conortar, v., lat. conhortari, encourager, consoler, réconforter.

Jamais res no 'l pot conortar.

Gavaudan le Vieux: Crezens fis. 

Jamais rien ne le peut encourager. 

Be m conorta selha qu'es fina e franca. 

H. Brunet: En est son. 

Me console bien celle qui est sincère et franche. 

Per qu'anc res pueis no m conortet.

Gavaudan le Vieux: L'autre dia. 

C'est pourquoi oncques rien depuis ne me réconforta.

En aisso m conort e m' afortis.

Arnaud de (Mareuil) Marueil: Anc vas. 

En ceci je m' encourage et je m' assure.

C' anc pueys non ac joy ni deport, 

Ni sap en cal guisa s conort.

Arnaud de Marueil: Sel que vos es. 

Que depuis oncques il n'eut joie ni amusement, ni il ne sait en quelle manière il se console. 

ESP. Conhortar.

6. Aconortar, v., exhorter, encourager.

M'es bon e belh hueymais que m' entremeta d'un sirventes per elhs aconortar.

Bertrand de Born: Pus Ventedorn. Il m'est bon et beau désormais que je m'entremette d'un sirvente pour les encourager. 

ANC. ESP. Aconhortar.

7. Desconort, s. m., découragement, affliction, désolation.

Tot' autra vida m sembla mortz, 

E tot autre joi desconortz. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Toute autre vie me semble mort, et toute autre joie affliction.

Per qu' en pert tot jauzimen,

Tal desconort mi dona.

Peyrols: Manta gens.

C' est pourquoi j'en perds toute jouissance, tel découragement elle me donne. 

Adv. comp. Tos temps viuray a desconort 

Car ieu no mori en ta mort. 

Passio de Maria. 

En tout temps je vivrai avec désolation parce que je ne mourus pas en ta mort.

ANC. CAT. Desconort. ANC. ESP. Desconorte, desconhortamiento.

(N. E. Ver a Ramón Lull, poema Desconort, Obras rimadas de Ramón Lull, escritas en idioma catalán-provenzal; Gerónimo Rosselló.)

obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio

8. Desconordansa, s. f., désespoir, découragement.

Ab marrimen et ab desconordansa.

Aimeri de Peguilain: Ab marrimen.

Avec affliction et avec découragement.

9. Desconortar, v., décourager, affliger, se tourmenter.

Vos, qui que us en desconort,

Lauzatz en Dieu.

A. Daniel: Pois Raimons. 

Vous, qui que ce soit qui vous en décourage, louez-en Dieu.

No m pogues far 

Ren que m fezes desconortar.

G. Faidit: Ja no cugei. 

Ne me pût faire rien qui me fît décourager. 

Quant ieu l' auzi desconortar, 

Ves lieis vengui, josta 'l riu clar.

Marcabrus: A la fontana. 

Quand je l'entendis se tourmenter, je vins vers elle, près le clair ruisseau.

Fis amans no s deu desconortar, 

Sitot si dons no ill vol al comensar 

Donar s' amor.

T. de Guillaume de la Tour et d' Imbert: Senher. 

Fidèle amant ne doit pas se décourager, quoique sa dame ne veut pas au commencer lui donner son amour.

Subst. Eu sai qu' en desconortar 

No pot hom ren conquistar.

Guillaume de la Tour: Si mos fis.

Je sais qu'avec le décourager on ne peut rien conquérir. 

ANC. ESP. Desconhortar. (chap. Desanimá, desanimás; afligí, afligís; atormentá, atormentás, desconsolá, desconsolás.)

lunes, 11 de mayo de 2026

Semblar, Semlar

Semblar, Semlar, v., lat. simulare, ressembler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Pel paire semblar
Si deu mout esforsar.
(chap. Per al pare assemellás se deu mol esforsá. Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.)
B. Calvo: Mout.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Ramón Guimerá Caballé; Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare.


Mal sembla d' ardimen Galvaing.
Bertrand de Born le fils: Quant vei.
Il ressemble mal pour le courage à Gauvain.
- Sembler, paraître.
(chap. Ascuma.)
Arnaud de Marueil: Tot quant.

Ascuma; Tug silh qu' ieu vey mi semblan folh.

Que m fai semblar lo jorn an.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum.
Qui me fait paraître le jour an.
Mi dons sap far de joi semblar pezansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Ma dame sait faire de joie paraître tristesse.
Ai! quant mal sembl', a qui la ve,
Que aquest caitiu deziron...
Laisse morir.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Ah! combien il semble mal, à qui la voit, que ce chétif désireux... elle laisse mourir.
Part. prés.
Tramet al rei messatge semblan romieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Transmet au roi messager ressemblant à pèlerin.
CAT. ESP (asemejar). Semblar. IT. Semblare, sembrare, sembiare.
(chap. Assemellá, assemellás; pareixe, pareixes, apareixes an algú.)

2. Semblant, Semblan, Semlant, Semlan, s. m., semblant, apparence, mine, façon.
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan.
Bertrand de Born: Domna pois.
J'irai partout empruntant de chacune un beau semblant.
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan.
Pons de Capdueil: Per joi d' amor.
Je ne m'en plains, ni n'en fais mauvaise mine.
Car tug cilh que pretz an,
Non l' an ges d' un semblan.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Car tous ceux qui mérite ont, ne l'ont point de même façon.
- Avis, sentiment.
Assatz seretz ambedui d' un semblan.
Elias de Barjols: Belhs Guazans.
Assez vous serez tous deux de même avis.
Loc. Gent me trai
Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Gentiment elle m'attire avec semblant cuit et avec coeur cru.
Vos non poirias sofrir,
A mon semblan, tant lonc sermo.
P. Vidal: Abril issic.
Vous ne pourriez souffrir, à mon avis, si long discours.
Ella no 'l pren, ni no l' en fai semblant. Poëme sur Boèce.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.
Anc no m fo semblan
Qu' ieu laisses per amor,
Solatz, ni per joi, chan.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Oncques il ne me fut semblant que je laissasse pour amour, allégresse, ni pour plaisir, chant.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan.
Cadenet: Longa sazo.
Ah! comme je crus qu'elle fut dedans de telle couleur comme elle m'apparut dehors en apparence.
ANC. FR.
Tel li fist bel semblant ki gaires ne l'out chier. Roman de Rou, v. 3338.
Les beaux semblans qu'elle soulloit faire à son mary.
Les Quinze Joyes du Mariage, p. 170.
Et demourèrent bons amis l'un avec l'autre comme ils monstrèrent les semblans. Monstrelet, t. II, fol. 146.
CAT. Semblant. ESP. PORT. Semblante. IT. Semblante, sembiante.
(chap. Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.)

Héctor Moret Coso; Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.

3. Semblansa, Semlansa, s. f., ressemblance, apparence, manière.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu te fit à sa ressemblance.

Mario Sasot Escuer; Dieus te fes a sa semblansa.

La gran folor
Que fals clergues fan sotz bela semblansa.
B. Carbonel: Per espassar.
La grande folie que faux clercs font sous belle apparence.
Marcabrus, per gran dreitura,
Trobet d' atretal semblansa.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Marcabrus, par grande droiture, trouva de pareille manière.
Loc. A semblansa de jorn.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
A ressemblance de jour.
Qui trop vai servizi reprochan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qui trop va reprochant service, fait apparence (a l'air) que la récompense il demande.
Ieu no sai cor jutgar per semblansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Je ne sais juger coeur par apparence.
ANC. FR. Jupiter prins naguères la semblance
Du dieu Vulcain, son fevre et boutefeu. 
Saint-Gelais, p. 162.
Dieu a fait l'homme à son image et semblance.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 286.
CAT. Semblansa. ESP. Semblanza. IT. Semblanza, sembianza.
(chap. Assemellansa, assemellandes; semblansa, semblanses; adj. paregut, pareguts, pareguda, paregudes; assemellat, assemellats, assemellada, assemellades.)

HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

4. Semble, Semle, adj., lat. similem, semblable, pareil.
Anc no cug qu' en nasques semble
En semblan, del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Oncques je ne pense pas qu'il en naquit de semblable en semblant, de la grande lignée du seigneur Adam.
(chap. Similá, similás; paregut, aparegut, semellán, etc.)

5. Semblable, Semlable, adj., semblable.
Lo semblable sera servat. Fors de Béarn, p. 1078.
Le semblable sera conservé.
IT. Semblabile, sembiabile.

6. Semblamen, Semblantment, Semlanment, Semlanmen, adv., semblablement.
Aissi cum am pus finamen
De negun autre aimador,
Degr' atressi far semblamen
Chanso pus gaya e melhor.
B. Carbonel: Aissi cum.
Ainsi comme j'aime plus purement que nul autre amoureux, je devrais pareillement faire semblablement chanson plus gaie et meilleure.
Dels autres reys ha dic semblantment. L'Arbre de Batalhas, fol. 192.
Des autres rois a dit semblablement.
CAT. Semblantment.

7. Semblablament, adv., semblablement.
Semblablament si lo dit. Tit. de 1388, DOAT, t. XIV, fol. 250.
Semblablement si le dit. 

8. Assemblar, Asemblar, Assemlar, v., lat. assimilare, assembler, rapprocher, réunir, concentrer.
Fig. Ieu mezeys, tan tem falhir,
No l' aus m' amor fort assemblar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi-même, tant je crains de faillir, je ne lui ose mon amour fort rapprocher.
Fals' amor que no s' asembla 
Lai on leiautatz asoma.
A. Daniel: Lanquan son.
Faux amour qui ne se concentre pas là où loyauté domine.
Part. pas.
On tug li ben del mon son assemblat.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Où tous les biens du monde sont assemblés.
CAT. Assemblar. ANC. ESP. Asemblar. IT. Assemblare, assembiare.
(chap. Assemellá, assemellás.)

9. Assemblatiu, adj., assimilatif, comparatif.
Assemblativas, coma: Si co, ayssi co. Leys d'amors, fol. 100.
Assimilatives, comme: si comme, ainsi comme.
(chap. Comparatiu, comparatius, comparativa (com li díe lo membrillo de Tomás Bosque a la cooperativa de La Codoñera), comparatives.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Dessemblar, Desemblar, Dessemlar, v., lat. dissimulare, changer, modifier, opposer, différer, rendre dissemblable.
E 'lh fai sa bela color mudar e dessemblar. Liv. de Sydrac, fol. 79.
Et il fait sa belle couleur muer et changer.
Retardo la votz de la pronunciatio en tan que fan dessemblar lo compas del bordo. Leys d'amors, fol. 9.
Retardent la voix de la prononciation en tant qu'ils font modifier la mesure du vers.
Part. prés. Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.
(chap. Lo cor dels sompos es diferén al dels sabis o sabios o sabuts.
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)

Artur Quintana i Font; Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.

Trad. de Bède, fol. 43.
Le coeur des fous est différent des sages.
Part. pas. Els quatr' elemens
Agron dessemblatz semblans.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Les quatre éléments eurent opposées apparences.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays.
Gui d'Uisel: Anc no cugei.
A tous métiers est opposé amour, car moins y a de profit celui qui en sait plus.
CAT. Dessemblar. (N. E. Entre los verbos dessemblar, desemblar, dessemlar, el dialecto occitano catalán ha preferido dessemblar.)

11. Dessemblanza, Dessemlansa, s. f., dissemblance.
Dessemblanza en aysso. Leys d'amors, fol. 47.
Dissemblance en ceci.
CAT. Dessemblansa. ANC. ESP. Desemblanza. (N. E. Entre Dessemblanza y Dessemlansa, el dialecto occitano catalán ha formado dessemblansa, y el castellano, desemblanza. Todo es lo mismo. Con estos parecidos, se podría afirmar que el catalán es un dialecto más del castellano, o del leonés, y estos dos últimos a su vez dialectos de la plana lengua romana, el occitano o chapurriau antiguo.)

12. Ressemblar, Recemblar, Ressemlar, v., ressembler, représenter.
Per so que nos donassem a vos forma a recemblar nos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Thessaliens.
Pour ce que nous donnassions à vous forme de ressembler à nous.
Mal ressembla lo filh Robert Guiscart,
Qu' Antiocha conques e Mongizart.
E. Cairels: Pus chai la.
Il ressemble mal au fils de Robert Guiscard, qui Antioche conquit et Monguizard.
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Une fillette qui me représenta celle que voir je soulais.
Fig. Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen.
Peyrols: Quoras que.
Son discours ressemble à la mienne pensée.
Part. prés. Qui es suaus e paciens es ressemblans de Deu.
Trad. de Bède, fol. 22.
Qui est doux et patient est ressemblant à Dieu.
ANC. ESP. Resemblar. IT. Risembrare. (chap. Assemellás, pareixes a, sé similá, paregut a.)

13. Ressembelador, Recemblador, s. m., imitateur, semblable.
Adjectiv. Doncas sias ressemblador de mi aisi com ieu sui de Crist.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Donc soyez semblables à moi ainsi comme je suis à Christ.
Fraire, siatz recemblador de mi.
(chap. Germans (flares), siguéu pareguts a mi; assemelleutos a mí.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Frères, soyez semblables à moi.

14. Ressemblament, Ressemblamen, Ressemlament, s. m., ressemblance.
Assiduos dormirs es resemblamens de mort. Trad. de Bède, fol. 3.
Le dormir assidu est ressemblance de mort.

15. Simulacio, Simulacion, s. f., lat. simulacionem, simulation, dissimulation. 
Lauzengeria, symonia, simulacio. V. et Vert., fol. 8. 2° Ms.
Flatterie, simonie, dissimulation.
Simulations e fatz d' ipocrisia. V. de S. Honorat.
(chap. Simulassions y fets de hipocressía; dissimulassions; lo que fa lo doctoret Ignacio Sorolla Vidal.)
Simulations et faits d'hypocrisie.
CAT. Simulació. ESP. Simulación. PORT. Simulação. IT. Simulazione.
(chap. Simulassió, simulassions; dissimulassió, dissimulassions.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

16. Simulacra, s. f., lat. simulacrum, simulacre. 
Las simulacras de lor. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los simulacres d'ells.) 
Les simulacres d'eux.
CAT. Simulacre. ESP. PORT. IT. Simulacro. (chap. Simulacre, simulacres.)
(N. E. El dialecto occitano catalán, incluso post Pompeyo Fabra, usaba plurales en AS, como bonas Pasquas, las festas, las casas, etc; incluso hoy en día en Barcelona sobre todo se pronuncia simulacra.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

17. Simular, v., lat. simulare, simuler.
Part. pas. Las causas... non simuladas, non procuradas per los debitors.
(chap. Les causes... no simulades, no procurades per los deudós o debitós.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes... non simulées, non procurées par les débiteurs.
ANC. CAT. ESP. PORT. Simular. IT. Simulare. (chap. Simulá; fé vore.)

18. Assimilacio, s. f., lat. assimilatio, assimilation, ressemblance, conformité.
Dona assimilacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Donne assimilation.
ESP. Asimilación. PORT. Assemelhação. IT. Assimilazione, assimigliagione, assomigliagione. (chap. Semellansa, semellanses; paregut, pareguts; conformidat, conformidats. Assimilassió té un atre sentit, assimilassions; v. assimilá : assimilo, assimiles, assimile, assimilem o assimilam, assimiléu o assimiláu, assimilen; assimilat, assimilats, assimilada, assimilades; assimilaré; assimilaría; si yo assimilara.)

19. Asimilatiu, adj., assimilatif, de comparaison.
Las autras, asimilativas. Gramm. provençal.
(chap. Les atres, assimilatives. Hau de vore que la gramática provensal es la nostra antiga, la del chapurriau antic u ocsitá.)
Les autres, de comparaison.
ESP. Asimilativo. (chap. Assimilatiu, assimilatius, assimilativa, assimilatives; comparatiu, comparatius, comparativa com la del “codoñ” catalanista aragonés Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera, comparatives.)

20. Versemblansa, s. f., vraisemblance. 
E 'l motz fan de versemblansa. 
Marcabrus: Dirai vos.
Et ils font les mots de vraisemblance.
ANC. CAT. Versemblansa. PORT. Verisimilhansa. IT. Verisimiglianza.
(chap. Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.)

PEDRO II, Roma; Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.) (ESP. Verosimilitud.)

lunes, 5 de agosto de 2024

Noth - Neomenia


Noth, s. m., lat. notus, notus, vent du midi.

Auta es le ters vent cardinal,... ad el collateral es noth.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Autan est le troisième vent cardinal,... à lui est collatéral notus.

ESP. PORT. IT. Noto.


Notz, s. f., lat. nux, noix.

Voyez Muratori, Diss. 33.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la testa e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80. 

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

Son meins grossas d' una notz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Sont moins grosses qu'une noix.

De notz a 'scofellar.

Marcoat: Mentre m. 

Des noix à écaler.

Loc. No 'n donaria doas notz.

Pierre d'Auvergne: Qui bos vers.

Je n'en donnerais pas deux noix.

ANC. FR. Secours requiert une autre fois, 

Mais ne lui vault pas d'une nois. 

Ysopet, I, fab. 52. Robert, t. 1, p. 171.

Voyez Gandres.

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

CAT. Nou. ESP. Nuez. PORT. Noz. IT. Noce. (chap. Anou, anous.)

2. Nogalh, Nogaill, s. m., amande de noyau, cerneau.

De presegas auretz nogaills,

Faitz n' oli.

(chap. De pressecs tindréu ameles, feu ne oli. Ameles (normalmen amargues) de préssec, mullarero, bresquilla, abrecoc, nespró, que están a dins del piñol, os. Lo licor que fan a Italia, amaretto (de amaro, amarc o amarg, amarguet) no m' agrade gens, ni lo massapá en amela amarga. De sagals mos féem bromes en algún amelé que teníe rames bordes y fée les ameles amargues. Avui en día si te ix alguna amela amarga a la mostra que fan cuan les volen comprá, no te 'n compren cap del lote.)

préssec, trobá lo préssec, cul, culs

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous aurez des amandes de noyaux de pêches, faites-en de l'huile.

En la notz tres causas ha,

L' escorsa, la tesla e 'l nogalhs.

Brev. d'amor, fol. 80.

En la noix il y a trois choses, l'écorce, la coque et le cerneau.

3. Nogalho, Nogualho, s. m., amande, cerneau.

De comprar oli ni nogualhos nul jorn. 

Document de 1381. Ville de Bergerac. 

D' acheter huile et cerneaux nul jour.

Un nogalho d' avelana. Eluc. de las propr., fol. 184.

(chap. Un gallo de avellana : es la avellana sense clasca.

Gallo de taronja o mandarina; en castellá gajo.)

Une amande d'aveline.

4. Noguier, Nogier, s. m., noyer.

Al albre d' un noguier per la gola si pent. V. de S. Honorat. 

(chap. A un anogué per la gola (coll) se penge.)

A l'arbre d'un noyer par la gueule il se pend.

S' era non renverdisc en pascor,

Be leu la nuot del Sa Giovan, (chap. La nit de San Juan.)

Ansi cum li nogier fan.

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.

S'il ne reverdit maintenant en printemps, peut-être la nuit de la Saint-Jean, ainsi comme les noyers font.

CAT. Noguer. (chap. Lo anogué, los anogués; la noguera (tamé apellit Noguera, mol conegut a Beseit), les nogueres. A Beseit ña un anogué o una noguera aon descanse una joya o gema que vam tindre.

ESP. Nogal.)


Nou, Nueu, adj., lat. novus, neuf, nouveau.

Ab nou cor et ab nou talen...

Vuelh un bon nou vers comensar.

Rambaud d'Orange: Ab nou. 

Avec nouveau coeur et avec nouveau désir... je veux un bon nouveau vers commencer.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent ni gel ni plueva.

Le Comte de Poitiers: Farai.

(chap. Faré una cansoneta nova abans (antes) de que faigue ven o gelo o plogue.)

Je ferai chansonnette nouvelle avant qu'il vente et gèle et pleuve.

Adv. comp. De nou renovellaz.

P. Bremond Ricas Novas: Pois lo bel. 

Renouvelé à neuf.

ANC. FR. En son nuef ostel entrer.

Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 367.

CAT. Nou. ESP. Nuevo. PORT. Novo. IT. Nuovo.

(chap. Nou, nous, nova, noves.)

2. Novas, s. f. plur., nouvelle, conte, histoire.

Unas novas vos vuelh contar

Que auzi dir a un joglar.

(chap. Unes noves tos vull contá que vach escoltá (sentí, “oí”) di a un juglar; este juglaret ere Tomaset Bosque Peñarroya, lo mes membrillo de La Codoñera, ascumita que treballabe a la “comparativa”.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Une nouvelle je veux vous conter que j'ouïs dire à un jongleur.

No sabetz las novas de Tristan.

Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.

Vous ne savez pas les nouvelles de Tristan.

Guastos, cui es Bearns e Paus, 

Mi trames sai novas comtar.

Bertrand de Born: Quan vey. 

Gaston, à qui est Béarn et Pau, m' envoya ici conter des nouvelles.

CAT. Nova. ESP. Nueva. PORT. Nova. IT. Nuova.

(chap. Nova, noves : notissies; bona nova, bones bones.)

3. Novell, Novelh, Noel, adj., lat. novellus, neuf, nouveau.

El Novell Testament. V. et Vert., fol. 80.

(chap. Al Nou Testamén.)

Au Nouveau-Testament.

En est son fas chansoneta novelha. 

H. Brunet: En est. 

Sur cet air je fais chansonnette nouvelle. 

Anet chantan 1 chan noel.

P. Vidal: Lai on cobra.  

Il alla chantant un chant nouveau.

Senher, on es En Gui, mos noels maridatz? 

Roman de Fierabras, v. 2985.

Seigneur, où est le seigneur Gui, mon nouvel epousé?

Ab noels digz e de nova maestria.

Guillaume de Montagnagout: Non an tan.

Avec nouveaux dits et de nouvelle science.

Adv. Raimond Gaucelm, avetz fac re novelh?

R. Gaucelm: A penas vau.

Raimond Gaucelm, avez-vous fait rien de nouveau?

Adv. comp. Novelha es, quar ieu chant de novelh.

H. Brunet: En est.

Elle est nouvelle, car je chante de nouveau.

De mon nou vers, vuelh totz pregar

Qu' el m' anon de novelh chantar

A lieis qu' am senes talan var.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor.

A l' égard de mon nouveau vers, je veux les prier tous qu'ils me l'aillent chanter de nouveau à celle que j'aime sans désir changeant.

ANC. FR. De novels dras l'a feit vestir.

(chap. De draps nous l' ha fet vestí. Suposo que algún componén de la banda de catalanistes Los Draps entendrá esta frasse en fransés antic.
Ya sabéu que ñan llengües que se entenen prou be, y són diferentes; 
y tamé hauríeu de sabé que lo catalá es un mes dels dialectes ocsitans.) 

los draps, logo, logotipo, Penarroija de Tastavins, grupo de música

G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 653. 

CAT. Novell. ESP. PORT. Novel. IT. Novello. 

(chap. Nou, nous, nova, noves; sol se fa aná novel cuan se parle de un conductó que se ha tret lo carnet y ha de portá la L.)

4. Novellet, adj. dim., nouvelet. 

E mon cor ai un novellet chantar.

Arnaud de Marueil: E mon cor. 

En mon coeur j'ai un chanter nouvelet.

(chap. Al meu cor yo tinc o ting un cantá novet. Novet, novets, noveta, novetes.)

5. Novella, Novelha, Noela, s. f., lat. novellae, nouvelle, bruit, rumeur.

Estranha novelha

Podetz de mi auzir.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Étrange nouvelle vous pouvez entendre de moi. 

Venc si celadamen, c' anc no 'n saubron novellas tro qu' el fon jos al borc. V. de Bertrand de Born le fils. 

Vint si secrètement, qu'oncques ils n'en surent nouvelles jusqu'à ce qu'il fut en bas du bourg.

Garda que tu no recepchas las noelas de tos homes. 

Trad. de Bède, fol. 3.

Prends garde que tu n' accueilles les rumeurs de tes hommes.

CAT. Novella. ESP. Novela. PORT. IT. Novella.

(chap. Novela, noveles; notissieta, notissietes; brugit, rumor o rumó.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

6. Novellaria, s. f., nouveauté.

Cant issia de l' abadia, 

Apportava novellaria

De peccat e de tracions,

Ab qu' engannava los compagnons. V. de S. Honorat.

Quand il sortait de l'abbaye, il apportait nouveauté de péché et de trahisons, avec quoi il trompait les compagnons.

7. Novitat, s. f., lat. novitatem, nouveauté.

De temps mudament, novitat et finiment.

Eluc. de las propr., fol. 210. 

De temps changement, nouveauté et achèvement.

CAT. Novedat (actualmente novetat). ESP. Novedad. PORT. Novidade. 

IT. Novità, novitate, novitade. (chap. Novedat, novedats.)

8. Noveletat, Noeletat, s. f., lat. novellitatem, nouveauté.

Ab aitals noveletatz 

Escorjon lor gens de totz latz.

Brev. d'amor, fol. 122. 

Avec de telles nouveautés ils écorchent leurs gens de tous côtés.

Mas sias reformat en la noveletat de vostre sen.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Romains. 

Mais soyez réformés en la nouveauté de votre sens. 

No us hi fassa forsa ni noeletat. Tit. de 1283. DOAT, t. X, fol. 143. 

Ne vous y fasse force ni nouveauté. 

ANC. FR. Tousjours nouvellettez on veult. 

Vigiles de Charles VII, t. I, p. 83. 

Il y eut à ce changement de l'État que remua Lycurgus, beaucoup de nouvelletez, mais la première et la plus grande fut l' institution du sénat.

Amyot, trad. de Plutarque. Vie de Lycurgus.

9. Noellaire, s. m., auteur de nouvelles.

No bon trobaire, mas noellaire fo. V. d'Elias Fonsalada.

(chap. No (ere) bon trobadó, pero noveladó va sé.)

Il ne fut pas bon trouveur (N. E. troubadour), mais auteur de nouvelles.

ESP. Novelador. PORT. Novelleiro. IT. Novellatore.

(chap. Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio. Escritó, escritós, escritora, escritores; als que escribíen poesía, se 'ls díe trobadó, trobadora, trobadós, trobadores, o en v: trovadó, trovadora, trovadós, trovadores; poeta, poetes, poetisa, poetises.)

Noveladó, autó de noveles, o noveletes com les de Lo Decamerón en chapurriau, de Giovanni Boccaccio

10. Novici, Novissi, s. m., lat. novitius, novice.

De vos lauzar me conosc trop novici. Leys d'amors, fol. 152.

De vous louer je me connais trop novice.

Subst. Meta l' om en la maio dels novissis.

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29.

Qu'on le mette dans la maison des novices.

CAT. Novici. ESP. Novicio. PORT. Noviço. IT. Novizio.

(chap. Novissi, novissis, novissia, novissies; al llibre Pedro Saputo en chapurriau podréu lligí uns capituls aon ixen unes novissies, y Geminita.)

11. Novelhamen, Novelamen, Noelamen, adv., nouvellement, de nouveau.

Aissi meto servitut

E pezatge novelamen.

Brev. d'amor, fol. 125.

Ainsi ils imposent nouvellement servitude et péage. 

Noelamen intrar en l' orde. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 29. 

Entrer nouvellement dans l'ordre.

Quant aug de fin joy la doussor 

Que fan l' auzelh novelhamen.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es. 

Quand j'entends la douceur de pure joie que font les oiseaux nouvellement. 

CAT. Novellament. IT. Novellamente.

(ESP. Nuevamente, por ejemplo en las impresiones de libros.)

12. Ennovacio, s. f., lat. innovatio, innovation.

(N. E. Aquí se ve claramente un cambio del latín i al occitano e.)

Fetz alqunas ennovacios. Cat. dels apost. de Roma, fol. 218.

Fît aucunes innovations.

CAT. Innovació. ESP. Innovación. PORT. Innovação. IT. Innovazione.

(chap. Innovassió, innovassions.)

13. Innovar, v., lat. innovare, innover. 

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons. 

CAT. ESP. PORT. Innovar. IT. Innovare.

(chap. Innová: innovo, innoves, innove, innovem o innovam, innovéu o innováu, innoven; innovat, innovats, innovada, innovades.)

14. Renovatiu, adj., rénovatif, propre à renouveler.

Solelh... ha virtut renovativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu rénovative.

15. Renovelatiu, adj., renouvellatif, restauratif, propre à restaurer.

De la terra per flors et herbas renovelatiu.

Eluc. de las propr., fol. 123. 

Renouvellatif de la terre par fleurs et herbes.

(chap. Renovadó, renovadós, renovadora, renovadores.)

16. Renovacio, s. f., lat. renovatio, rénovation, renouvellement.

Es temps de renovacio. Eluc. de las propr., fol.. 128.

C'est temps de rénovation.

CAT. Renovació. ESP. Renovación. PORT. Renovação. IT. Rinovazione, rinnovazione. (chap. Renovassió, renovassions.)

17. Renou, Renieu, s. m., usure, intérêt, courtage.

Devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo.

Pons de la Garde: D' un sirventes. 

Défendent usure et volerie, et ils le font.

Adv. comp. Si monge nier vol Dieus que sian sal 

Per pro manjar ni per femnas tenir...

Ni canonge per prestar a renieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Si Dieu veut que moines noirs soient sauvés pour beaucoup manger et pour femmes tenir... et chanoine pour prêter à usure.

18. Renovier, s. m., usurier, prêteur sur gages.

Si cum es plus renoviers cobeitos

On plus a d' aur e d'argent a se mes.

Pons de Capdueil: Astrucx.

Ainsi comme est l' usurier plus convoiteux où plus il a d'or et d'argent à soi placé.

Renovier yssamen com Juzieu.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Prêteurs sur gages également comme Juifs.

ESP. Renovero (usurero). (chap. Usuré o usurero, usurés o usureros, usurera, usureres; prestamista, prestamistes.)

19. Renovellament, Renovelament, s. m., renouvellement.

El renovelament de la luna. Eluc. de las propr., fol. 281. 

Au renouvellement de la lune. 

Car adonca comenczava lo renovellament. La nobla Leyczon. 

Car alors commençait le renouvellement. 

IT. Rinovellamento, rinnovellamento.

20. Renovar, v., lat. renovare, renouveler.

Los fors..., renovam, innovam, los donam. 

For de Mimisan, 1389. Ord. des R. de Fr., t. XV, p. 635. 

Les fors..., nous renouvelons, innovons, les donnons.

CAT. ESP. PORT. Renovar. IT. Rinovare, rinnovare. 

(chap. Renová: renovo, renoves, renove, renovem o renovam, renovéu o renováu, renoven; renovat, renovats, renovada, renovades.)

21. Renovellar, Renovelar, v., renouveler, recommencer, rajeunir. 

Per la carn renovellar, 

Que no puesca envellezir.

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens. 

Pour renouveler la chair, afin qu'elle ne puisse vieillir.

L' odor de l' erba floria, 

E 'l dous chan que l' auzels cria, 

Mi fan mon joy renovellar.

B. de Ventadour: En abril. 

L'odeur de l'herbe fleurie, et le doux chant que l'oiseau crie, me font ma joie renouveler. 

Quan lo boscatges es floritz, 

E vei lo temps renovelar.

B. de Ventadour: Quan lo. 

Quand le bocage est fleuri, et je vois le temps renouveler.

Serpens que manja maurela, 

Tot mantenen renovela.

Brev. d'amor, fol. 50. 

Serpent qui mange morelle, tout aussitôt renouvelle.

Part. pas. Solelh de may, abrils renovellat. 

Giraud de Calanson: Bel senher. 

Soleil de mai, avril renouvelé.

ANC. FR. Quant li prins-tems renovela, Kalles, li empereres, s'apareilla pour ostoier. 

Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 131.

Mesme l' an qui ce jour commence et renouvelle 

En diverses saisons départira son cours.

Premières Œuvres de Desportes, fol. 72.

ANC. CAT. Renovellar. IT. Rinovellare, rinnovellare. (chap. Renová.)

22. Neomenia, s. f., lat. neomenia, néoménie.

Festa... apelada neomenia, so es a dire festa de novela luna.

Era neomenia una sollempnitat.

Eluc. de las propr., fol. 126 et 127.

Fête... appelée néoménie, c'est-à-dire fête de nouvelle lune.

Néoménie était une solennité.

CAT. ESP. PORT. Neomenia. (chap. Lluna nova.)