Mostrando las entradas para la consulta tantíssimes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tantíssimes ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


sábado, 8 de diciembre de 2018

Dicsionari chapurriau castellá, T


tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota)


t'agüelo, ton yayo tu abuelo
t'amagarás te esconderás
t'entenguen te entiendan
t'ha dixat te ha dejado
t'has amagat te has escondido
t'hay entés te he entendido
ta mare tu madre
tabá, tabáns tábano, tábanos
tabaco tabaco
tabal, tabalet tabal, tabalet, tambor
tabalada, trompada, hóstia trompazo
tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá mucho ruido
tabáns tábanos
tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra
tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez
tabernari, tabernaris, de taberna tabernario, ordinario, grosero, basto, soez
taberné tabernero
tabernes tabernas
tabernés taberneros
tablero, tableros tablero, tableros
tablilla, tablilles tablilla, tablillas, tablita, tablitas
tablón de anunsis tablón de anuncios
taburet, taburets taburete, taburetes
tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá Manchar // a manchar – atacar
taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote mancha, manchas – herida interna
tacada manchada, herida
tacál mancharlo
tacála mancharla
tacañería tacañería
tacáre manchara, manchase
tacaríen mancharían
tacás mancharse
tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa
tachá – tachá = tachada, cop en una tacha Tachar – golpe con un clavo
tacha, taches clavo, clavos
tacha, taches clavo, clavos
tachat, tachats, tachada, tachades tachado, tachada, tachadas, tachados
tacó, tacóns tacón, tacones
taco, tacos taco, tacos
tacte, tacto tacto
tafarra, (torsut com una tafarra) tafarra
tahur, tahúrs tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas
tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual tal (como)
talante, talán talante
talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante
taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco
talecada, trompada, hóstia trompazo
talego, presó, presoneta talego, cárcel, prisión
tall, talls tajo, tajos, corte, cortes
tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen cortar - tallar
talla (número de) – del peu – de la sintura, talles talla, tallas
tallabe cortaba
tallaben cortaban
tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla corte, tajo (de carn)
tallades cortes de carne, chuletas
talladó de magre cortador de jamón
talláe, tallabe cortaba – tallaba
talláli cortarle
tállali córtale
tallán (g) cortando
tallán, talláns, que tallen cortante, cortantes
tallánli cortándole
tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit cortado
talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza
taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) taller, talleres
talles (verbo tallá, tú talles) cortas
tallos (cuan) cortes (cuando)
taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta
talocha, taloches, pareguda a una plana talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso.
talús, talúsos – terré, terrés talud, taludes
Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) Tamarite de Litera
tamboriná, tamborinada, cop, tossoló golpe, tozolón
tamé también
tampoc tampoco
tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán tan, tanto, tanta
tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré cerrar
tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles cierra
tancabe cerraba
tancaben cerraban
tancada cerrada
tancades cerradas
tancáe, tancabe cerraba
tancáem, tancabem cerrábamos
tancáen, tancaben cerraban
tancáes – tancabes – tancades cerrabas
táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas
tancál, tancála cerrarlo, cerrarla
tancamén cierre, cerramiento
tancán (g) cerrando
tancánla cerrándola
tancánse cerrándose
tancará cerrará
tancaré cerraré
tancáre, tancare (si ell o ella) cerrara, cerrase
tancáren, tancaren cerraran, cerrasen
tancás cerrarse
tancat, tancada, tancats, tancades cerrado, cerrada, cerrados, cerradas
tanco cierro
táncon (que mos) que nos cierren
tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) tangar, engañar
tanque cierra
tanquém cerramos
tánquen, tanquen cierran
tans tantos
tantejá, tanteján tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar
tantejáben tanteaban
tantejátos tantearos a vosotros
tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos tantearos entre vosotros
tantíssim, tantíssims tantísimo, tantísimos
tantíssima, tantíssimes tantísima, tantísimas
tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha
tañí una campana tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar
tap, tape, taps, tapes (de suro) tapa (de corcho)
tap, taps, tape, tapes tapón, tapones
tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa tapar
tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá tapa, tapas
tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá tapa, tapas, tapeo, tapear
tapabe tapaba
tapaben tapaban
tapada tapada
tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas
tapáe, tapabe tapaba
tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta tapadito, tapadita
tapál taparlo
tapáls taparlos
tapán (g) tapando
tapánla tapándola
tapánli tapándole
tapánlos tapándolos
tapánse tapándose
tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas
tapat, tapada – tápat ! tapado, tapada – tápate !
tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es tapia, tapias
tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá tapiz, tapices – atapí : compactar
tapissada, tapissat tapizada, tapizado
tapó, tap tapón
taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar
taquígrafo, taquígrafos taquígrafo, taquígrafos
taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ telaraña, telarañas
tarántula, tarántules tarántula, tarántules
tararejá tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear
tararejáe, tararejabe tarareaba
tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs Tardar – melocotón tardío de Calanda
tardáen , tardaben tardaban
tardán (g) tardando
tardansa tardanza
tardará tardará
tardaríen tardarían
tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) tarde, tardes – y la tarde ya pardea
targeta o tarjeta, targetes o tarjetes tarjeta, tarjetas
tarongé, tarongés naranjo, naranjos
taronja , taronges naranja, naranjas
tarot tarot
tarquín, tarquí, fang, limo tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro
tarrós (com lo de Queretes), terrós grumo de tierra
tart (es, arribém) tard tarde
tarta, tartes, pastel, pastels tarta, pastel
tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba)
tartíe no paraba quieto – no decía nada
tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo
tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall)
tascorro, tasca tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito
tassa, tasses taza, tazas
tassá, valorá – tassada, tassa plena tasar – vaso lleno
tassada de tassá tasada
tassadó, tassadora, tassadós, tassadores tasador, tasadora, tasadores, tasadoras
tasseta, tassetes tacita, tacitas
Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres Tastavins significa catavinos, prueba vinos
taula, taules mesa, mesas, tabla, tablas
taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta tablado de tablas para bailar
tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla mesita, mesitas – tablilla, tablillas
tauló, taulóns tablón
taulonet, taulonets tabloncillo, tabloncillos
taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste taxi, taxis, taxista
tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns tazón, tazones
té (ell, ella) tiene
te de roca té de roca
te dic, te conto – te de roca, te vert te digo, te cuento – té de roca, té verde
teatral, teatrals teatral, teatrales
teatro, teatre, teatros, teatres teatro, teatros
techo, techos techo, techos
teclechán, teclejá, de tecla tecleando, teclear, tecla
tecleje (él, ella) teclea
técnic, técnics técnico, técnicos
técnica, técniques técnica, técnicas
tegua, teua tuya
tegües, teues tuyas
teissidó, teixidó, sastre tejedor, sastre
teix - fon del teix, naiximén del Matarrañataxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit Tejo – fuente del tejo – taxus baccata
teixó, teixóns tejón, tejones
tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido
tela, teles, telá tela, telas, telar
tele, teles tele, teles
telecomunicassións telecomunicaciones
teleféric, teleférics teleférico, teleféricos
telefónic, telefónics telefónico, telefónicos
telefónica, telefóniques telefónica, telefónicas
teléfono, teléfonos teléfono, teléfonos
telepatía telepatía
telepática, telepáticas telepática, telepáticas
telescópic, telescópics telescópico, telescópicos
telescópicamen telescópicamente
telescopio, telescopios - te les copio telescopio, telescopios - te las copio
televisió, televissió televisión
télex (comunicassións) télex (comunicaciones)
tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules tejado, tejados, teja, tejas
tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque tejería
tello (joc) - Tello apellit juego del tello
teló, telóns telón, telones
tema, temes tema, temas
temátic, temátics temático, temáticos
temém (que) – mos temém que, tením temó de que tememos, tenemos miedo de que
temén (g) , tenín temó temiendo
teménsu (ell, ella) temiéndoselo
teménu temiéndolo
temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado
temeridat, temeridats temeridad, temeridades
temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques temeroso, temerosa
temíe (se) temía (se)
temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) miedo, temor, miedos, temores
temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques miedoso, miedosa, miedica
temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora temperamento, genio
temperatura, temperatures temperatura, temperaturas
tempestat, tempestats tempestad, tempestades
tempestuós, tempestuosa tempestuoso, tempestuosa
templabe templaba
templadamen templadamente
templámos templarnos
templán (g) de templá Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar
templansa templanza
templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades templado, con temple
temple temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad
templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé templo
temporada, temporades temporada, temporadas
temporal, temporals temporal, temporales
temporalidat temporalidad
temporalmen temporalmente
temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres temporero, temporera
tems tiempo
ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná te ríes, te acuerdas, te puedes ir
tenalla, tenalles – tina, tines – tinet tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite
tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo
tenás tenaz
tenasses tenazas
tenasseta, tenassetes tenacita, tenacitas
tenassidat tenacidad
tenda, botiga tienda, botica
tendé, tendés, tendero, tenderos tenderos
tendénsia tendencia
tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla
tendes, botigues tiendas, boticas
tendeta tiendecita
tendetes tiendecitas
tendra, tendres tierna, tiernas
tendramen tiernamente
tendre, tendres tierno, tiernos
tendresa ternura
tendreses ternuras
tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica !
tendretes tiernecitas, tiernecicas
tendríe, tindríe tendría
tendríen, tindríen tendrían
tendríssim, tendríssims tiernísimo, tiernísimos
tendríssima tiernísima
tendríssima, tendríssimes tiernísima, tiernísimas
tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla tenedor, tenedores
tenen, ténen tienen
tengut, tingut tenido
tenía tenía
tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista
teníe tenía
teníem teníamos
Teníen tenían
teníes tenías
teníeu teníais
tením tenemos
tenín (g) teniendo
tenínla teniéndola
tenínlo teniéndolo
tenínme teniéndome
tenínne deu, n´han perdut vuit teniendo diez, han perdido ocho
tenínse teniéndose
tenis tenis
teníu tenéis
teníume tenedme
tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera tenor
tens tienes
tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa tensar
tensió, tensións tensión, tensiones
tenso, tensos, tensa, tenses tenso, tensos, tensa, tensas
tentá tentar
tentácul, tentáculs tentáculo, tentáculos
tentada tentada
tentadó, tentadora tentador, tentadora
tentán (g) a la sort tentando a la suerte
tentassió tentación
tentassións tentaciones
tentat, tentats tentado, tentados
teñí, tintá (roba) teñir, tintar
teó (negre com un) tizón (negro como un)
teóns tizones
teoría teoría
teoríes teorías
terápia, terápies terapia, terapias
térbol, térbols turbio, turbios
térbola, térboles turbia, turbias
terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana terciopelo, felpa, velludo, pana
tergiversá tergiversar
terme (munissipal) término (municipal)
termes términos
terminal terminal
terminals terminales
termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) termoarcilla, termoarcillas
ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal
ternasco, carn de cordé ternasco, carne de cordero
ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles ternera, terneras
ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells ternero, terneros
ternura, tendresa, tendre, tendra ternura
terra, terres tierra, tierras
terraplé, terraplén, terrapléns terraplén, terraplenes
terraplenet, terraplenets terraplén pequeño
terrassa terraza
terrasses terrazas
terraza, terrassa terraza
Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrangFon dels terrés a Beseit, al Ulldemó terraplén, talud
terrenals terrenales
terrenes terrenas
terreno, terrenos terreno, terrenos
terres tierras
terrestre terrestre
terrible, terribles terrible, terribles
terrissa, fang cuit, serámica barro cocido, cerámica
territori, territoris territorio, territorios
territorial, territorials territorial, territoriales
terror, molta temó, molta po terror
terrorífic, terrorífica terrorífico, terrorífica
terrorífics terroríficos
terrosset, tarrosset grumo de tierra pequeño
ters terso
tersé tercero
tersera tercera
tersera tercera
terseres terceras
tersés terceros
tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar
térsio tercio
tersiopial terciopelo, felpa, velludo, pana
tertúlia tertulia
tertúlies tertulias
tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche tesis doctoral
tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) tesorero, tesoreros
tessoro, tessoros tesoro, tesoros
testadó, lo que fa lo testamén testador
testamén, testaméns testamento, testamentos
testiga testiga
testigo testigo
testigos testigos
testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). testigas
testimoni, testimonis testimonio, testimonios
testimoniaben testimoniaban
testimonis testimonios
tetamen, mamellám (com les pechúa) tetamen
tetris tetris
teu, teua, teus, teues tuyo, tuya, tuyos, tuyas
teula, teules, tella, telles teja, tejas
teulada, teulades, tellat, tellats tejado, tejados
teules tejas
teus tuyos
texto, texte, textos, textes texto, textos
tía tía
tiala, tela tela
tiandra, tendra tierna
tiandre, tendre tierno
tiarra (Valjunquera), tiarres tierra
tibia tibia
tibiamen tibiamente
tibio tibio
tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso
tientos tientos
tiessa tiesa
tiesso tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido
tigre, tigres tigre, tigres
tilín tilín
timbrasso timbrazo
timbre timbre
timbres timbres
tímida, tímides tímida, tímidas
tímit, tímits tímido, tímidos
timó, timós sopes de timó tomillo, tomillos – sopas de tomillo
timonet, timonets tomillito, tomillitos
timós tomillos
tin, ti ! ten, toma !
tina, tinet del oli de oliva, tines barrica para el aceite de oliva, tina, tinas
tinalles, tenalles tinajas
tinc, ting tengo
tindrá tendrá
tindrán tendrán
tindrás tendrás
tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú tener en el bote
tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen tener
tíndrel tenerlo
tíndrela tenerla
tíndrelay en cuenta tenérselo en cuenta
tíndreles tenerlas
tíndreli tenerle
tíndrels, tíndreles tenerlos, tenerlas
tindrém tendremos
tíndretos teneros
tindréu tendréis
tindría tendría
tinet del oli, tina, tinets, tines barrica para el aceite de oliva, tina
ting, tinc tengo
tinga tenga
tingám tengamos
tingáu tengáis
tinguda tenida
tingudes tenidas
tingue tenga
tinguére tuviera, tuviese
tinguérem tuviéramos, tuviésemos
tingut, tinguts tenido, tenidos
tiniebles tinieblas
tinta, tintes tinta, tintas
tinté, tintés tintero, tinteros
tintinejá tintinear
tintineján tintineando
tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes tintineo
tiñosos, que tenen tiña tiñosos
tío tío
tío, tía, tíos, tíes tío, tía, tíos, tías
tións, teóns tizones
tiparraco, tiparracos tiparraco, tiparracos
típic típico
tipo - classe tipo - clase
tipos tipos
tíra ! tira, alante, arrea, etc
tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada tirar
tira, tires tira, tiras
tirabe tiraba
tirada tirada
tirada tirada
tirades tiradas
tirades tiradas
tiráe o tirabe tiraba
tiráen o tiraben tiraban
tíral, tírals tíralo, tíralos
tírala, tírales tírala, tíralas
tirán (g) tirando
tiránlos tirándolos
tiránloshi tirándoselos
tiráns tirantes
tiránse tirándose
tirásseli tirársele
tirat tirado
tirats tirados
tiráu, tiréu tiráis – tirarlo : tiráu
tire tira
tirém tiramos
tiren tiran
tiréula tiradla
tiritá, tremolá de fret tiritar, temblar de frío
tiró a la cama, calambre - vore estiró tirón, calambre
tiro, tiros, disparo, disparos tiro, tiros, disparo, disparos
tiron tiren
tiros (que tú) tires (que tú)
tírria, aversió tirria, aversión
tisores, estisores, estirores tijeras
tissó, teó, tissóns, teóns tizón, tizones
títul, títuls título, títulos
titulá titular
titulada, titulades titulada, tituladas
titulat, titulats titulado, titulados
tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo
to, tono, tó tono
toalla, toalles toalla, toallas
toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas)
tobeta, tobetes esponjosa, blandita, vacía, fofa
toc de campana, toque toque
tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1
toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias
tocabe, tocáe tocaba
tocaben, tocáen tocaban
tocada tocada
tocades tocadas
tocadura, llaga, tocadures, llagues llaga en la piel de un animal
tocál tocarlo
tócal, tócala tócalo, tócala
tocála tocarla
tocáles tocarlas
tocáli tocarle
tocán (g) tocando – muy cerca de
tocánme tocándome
tocaríe tocaría
tocaríen tocarían
tocat tocado
tocats tocados
tocayo, que té lo mateix nom tocayo
tochet palito
tochets palitos
tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo
toco toco
tocon toquen
tocos toques
tocs de campana, toques toques
toga, togues toga, togas
tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré os lo dejaré mañana
toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. toldo, toldos
tolerá tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar
toleránsia tolerancia
tolerarém toleraremos
tolerás tolerarse
toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo poza de agua en el río
tolls pozas
tols, t'ols faréu os los haréis
tomata, tomates tomate, tomates
tomatera, tomateres planta del tomate
tomates tomates
tomateta, tomatetes, com los cherry tomate pequeñito
tomátic, ninot animat de TV3, una tomata muñeco animado de TV3, un tomate
tombá tumbar
tombabe, tombáe tumbaba
tombaben, tombáen tumbaban
tombada tumbada
tombán (g) tumbando
tombánse tumbándose
tombare tumbara, tumbase
tombás, revolcás tumbarse, revolcarse
tombat tumbado
tómbat túmbate
tombats tumbados
tombo tumbo
tomo, tomos (llibre) tomo, tomos (libro)
ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare tu padre
tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento
tono, tonos (sonido) tono, tonos
tons pares tus padres
tontades, tontada, tontería, tonteríes tontadas, tontada, tontería, tonterías
tontamen tontamente
tontechá, tontejá tontear
tontecho, tontejo tonteo
tontejá tontear
tontería tontería
tonteríes tonterías
tontes tontas
tontet, tontets tontito, tontitos
tonto, tonta, tontos, tontes tonto, tonta, tontos, tontas
topabem, topáem (mos) nos encontrábamos con, nos dábamos contra
toparéu toparemos
tope tope
topes topes
topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse
topetáe, topetabe topaba
topetat topado
topetéu (tos) topáis
topéu (tos) os topáis
topí puchero de cerámica
topíns pucheros
topo (yo me) yo me topo, encuentro con
topografía topografía
toponímia toponímia
toponímic toponímico
toponímica toponímica
toponímiques toponímicas
toque – toc – ell toque toque – él toca
toquen tocan
toques – tocs – tú toques toques – tú tocas
toqueteo, toqueteos toqueteo, toqueteos
toquéu tocáis
toquiñá, toquiñás toquetear
toquiñánse toqueteándose
toquitiá, toquetejá toquetear
torcá, torcás (los mocs) limpiar (mocos)
torcaz, turcás, torcás paloma turcaz
tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro.
tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos
tordolets tortolitos
torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré torear
tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall roca grande – Valdeltormo, el valle
torna vuelva
torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada volver, devolver, tornar
tornabe, tornaé volvía
tornaben volvían
tornada – de tornada al poble Devuelta – de vuelta al pueblo
tornades devueltas
tornáem, tornabem volvíamos
tornáen, tornaben volvían
tornál volverlo, devolverlo
tornála volverla, devolverla
tornálay devolvérselo, volvérselo
tornáles devolverlas
tornáli devolverle
tornáls devolverles
tornálsi devolvérselos
tórnam devuélveme
tornám, torném volvemos, devolvemos
tornámos devolvernos
tornán (g) volviendo, devolviendo
tornaré volveré
tornás volverse, devolverse, contraatacar
tórnay ! vuelve a hacer eso !
torne vuelve, devuelve
tornémi volvamos a
tornen vuelven
tornillo, tornillos tornillo, tornillos
torno (yo) yo vuelvo, devuelvo
torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa
tornon vuelvan, devuelvan
torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós torpe, torpes
torpemen torpemente
torpes torpes
torpesa torpeza
torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) tostar, quemar
torrada, torrades tostada, tostadas
torradet tostadito
torre torre
Torredarques Torre de Arcas
torrén, torréns (de aigua) torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre
torreó, torreóns torreón, torreones
torres torres
torreta torrecilla
torron tuesten
tórse torcer
tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) torcer, torcerse
torsén (g) torciendo
torsíe torcía
torsíen torcían
torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne retortijón de estómago, torzón en aragonés
torsuda torcida
torsut torcido
tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus)
tort, torta torcido, tuerto, torcida, tuerta
torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit torcida, tuerta
tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen.
torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos – espiral de humo
tortes tuertas, torcidas
tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell se tuerce el tobillo
torts torcidos, tuertos
tortuós tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso
disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado
tortuoses tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas,
disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas
tortura, tortures tortura, torturas
torturada, torturades torturada, torturadas
torturat, torturats torturado, torturados
tos tos
tos (a) beure algo a tos, de una vegada beber algo de una vez
tos (vatros) – tos fa falta un rellonge os hace falta un reloj
tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel tos, tos fuerte, toser
tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha.
toscamen toscamente, burdamente, rudamente, groseramente
tosco, toscos, cap du, capsot, etc tosco, toscos
tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca cantera de donde se saca piedra caliza (tosca)
tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón.
tossals tozales
tossinet, gorrinet tocinillo
tossino, gorrino cerdo, tocino
tossut, tossuda, tossuts, tossudes tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz
tostadora, per a fé torrades tostadora, para hacer tostadas
tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata
tot, tots, tota, totes – per tot arreu todo, todos, toda, todas – por todos lados
total total
totalmen totalmente
totalmén totalmente
totes todas
tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. esponjoso, blandito, vacío, fofo
tozín, gorrino cerdo, tocino
tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) golpe en la cabeza, testarada, tozolada
trabá trabar
trabá trabar
trabá trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc
traball trabajo
traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura.
traballaba trabajaba
traballabe (ell) trabajaba
traballaben trabajaban
traballadó trabajador
traballaren trabajaran, trabajasen
traballat trabajado
traballats trabajados
traballe trabaja
traballém trabajamos
traballen trabajan
traballets trabajitos
traballo trabajo
traballós, que done pena, done faena trabajoso
traballs trabajos
trabán (g) trabando
trac saco, quito
tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor
tractó, tractor, tractós, tractors tractor, tractores
tradissió, tradisió tradición
tradissionál, tradissionáls tradicional, tradicionales
traducsió traducción
traducsións traducciones
traduída, traduídes traducida, traducidas
traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau traducido
traém sacamos, quitamos
traén (g) sacando, quitando
traénla sacándola
traénli sacándole
traénse sacándose
traéu sacáis
traéume sacadme
tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball movimiento, trabajo
trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada moverse, trabajar (tráfico)
trafegán moviéndose
trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses movidos, que trabajan, que se mueven
tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues tráfico (movimiento) – tráfico de drogas
traficán (g) traficando
traficán, traficáns traficante, traficantes
traficáns traficantes
tragá, engullí tragar, engullir
tragáe o tragabe tragaba
tragám, traguém tragamos
tragán (g) tragando
tragassopes tragasopas
tragat tragado
tragédia tragedia
trago trago
tragos tragos
trague traga
traguen tragan
traguére sacara, sacase, quitara, quitase
traguéren sacaran, sacasen, quitaran, quitasen
traidó traidor
traidós traidores
traíe sacaba, quitaba
traíen sacaban, quitaban
traissió traición
traissioná traicionar
traissionat traicionado
traissións traiciones
traissións traiciones
traje traje
trajes trajes
trajet, trajets traje pequeño
tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat tralla, látigo, fusta, azote, vergajo
tramá tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar
trámit, trámits trámite, trámites
trampa, trampes – fé garrama trampa, trampas
tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes trampero, tramperos
trampolín, trampolíns trampolín, trampolines
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes

altramuz, parecido a la almorta
tranquil, tranquils tranquilo, tranquilos
tranquila, tranquiles tranquila, tranquilas
tranquilamen tranquilamente
tranquilet, tranquilets tranquilito, tranquilitos
tranquilidat tranquilidad
tranquilisá tranquilizar
tranquilisabe tranquilizaba
tranquilisada tranquilizada
tranquilisánse tranquilizándose
tranquilisás tranquilizarse
tranquilisat tranquilizado
tranquilise tranquiliza
tranquilisen tranquilizan
tranquiliso tranquilizo
tranquilissadora, tranquilisadora tranquilizadora
tranquils tranquilos
transacsió, transacsións transacción, transacciones
transcurríx transcurre
transe trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento
transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista
transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies transferencia, transferencias
transferí transferir
transferíls transferirles
transfigurat transfigurado
transformá transformar
transformada, transformades transformada, transformadas
transformadó transformador
transformassió, transformassións transformación, transformaciones
transformat, transformats transformado, transformados
transforme transforma
transformo transformo
transformon transformen
transisió transición
transitori, transitoris transitorio, transitorios
transitória transitoria
transitóries transitorias
transmissió, transmissións transmisión, transmisiones
transmissó, transmissós transmisor, transmisores
transmissós transmisores
transmití, transmétre transmitir
transmitíe transmitía
transmitíles transmitirlas
transmitíles transmitirlas
transmitíli transmitirle
transmitixgo transmito
transmitixguen transmitan
transparén, transparéns transparente, transparentes
transparentá


transparentá, vaya transparénsies que porte la parenta !
vaya transparénsies que porte la parenta !

transparentar
transparentabe transparentaba
transport transporte
transportá transportar
transportat transportado
transports (Pino a Valderrobres) transportes
tras, atrás, detrás tras, atrás, detrás
trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi trasbalsar el vino y bebérselo
trascoladó, trascoladós que bebe vino
trascolám, trascolém bebemos vino, trasbalsamos vino
trascolat bebido (vino), movido (vino)
trascolo bebo (vino)
trasladá, móure algo de un puesto a un atre trasladar
trasladaríe trasladaría
traslade traslada
traslado, traslat, traslados, traslats traslado, traslados
traspás traspaso
traspassá traspasar
traspassán (g) traspasando
traspeu, traspeus (vore entropessá) traspié
trasquilat, trasquilats – vore esquilat trasquilado, trasquilados
trassa traza
trassat trazado
trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada que tiene maña, trazas
trassendí trascender
trasses trazas


trastada, trastades trastada, trastadas
traste, trastes trasto, trastos
trastenda, rebotiga trastienda, rebotica
trastocada, trastocades trastocada, trastocadas
trastocat, trastocats trastocado, trastocados
trastornat , transtornat trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado
trasvalsá, trasbalsá
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo
tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate tratar
tratabe, tratáe trataba
trataben, tratáen trataban
tratál tratarlo
tratála tratarla
tratamén, trataméns tratamiento, tratamientos
tratán (g) y tratán de animals tratando, tratante
tratánla tratándola
tratánlo, tratánli tratándole
tratánme tratándome
tratáns de animals tratantes de animales
tratánse (de) tratándose (de)
tratat tratado
tratátos trataros
tratats tratados
tratáu, tratéu tratáis
trate, trates – tú trates trato, tratos – tú tratas
tratéume tratadme
trato trato (yo)
trau saca, quita
tráuen sacan, quitan
tráuli sácale, quítale
traurá sacará, quitará
tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren sacar, quitar
tráurel quitarlo, sacarlo
tráurela quitarla, sacarla
tráurelay quitárselo, sacárselo
tráureles quitarlas, sacarlas
tráureli quitarle, sacarle
tráures sacarse, quitarse
tráures quitarse, sacarse
tráuressel (un jarsé) quitárselo, sacárselo (un jersey)
tráuret quitarte, sacarte
tráuretos quitaros, sacaros
trauríen quitarían, sacarían
traus quitas, sacas
través (a, al) – atravessá través - atravesar
travessé, travessés, barróns vigas de madera, travesaño
travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró callecita que une dos calles más grandes
travessía travesía
travessura, travessures, malesa, pesolagada travesura, travesuras
traviessa, traviesses traviesa, traviesas
traviesso, traviessos travieso, traviesos
trayecte, trayectes trayecto, trayectos
treball, traball, treballs, traballs trabajo
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués


treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar , en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués

trabajar
treballabe trabajaba
treballaben trabajaban
treballadó trabajador
treballadora trabajadora
treballadós trabajadores
treballáe, treballabe trabajaba
treballáen, treballaben trabajaban
treballáes, treballades trabajadas
treballál trabajarlo
treballáles trabajarlas
treballán (g) trabajando
treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots cascotes de obra
treballat trabajado
treballats trabajados
treballe trabaja
treballen trabajan
treballs trabajos
tremenda, tremendes tremenda, tremendas
tremendo, tremendos tremendo, tremendos
tremolá temblar
tremolabe temblaba
tremoladora tembladora
tremoláe, tremolabe temblaba
tremoláen o tremolaben temblaban
tremolán (g) temblando
tremolánli temblándole
tremolen tiemblan
tremoló, vore espasmo temblor, espasmo
tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos temblorosa, tembloroso
trempá, trempás la sigala empinar, empinarse el pene
tren, trens tren, trenes
trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren romper
trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo
trencán (g) rompiendo
trencaríe rompería
trencat –> herniat , en hernia al melic


trencat –> herniat
lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili

roto -> herniado , con hernia umbilical
trencats rotos
trenquéu rompáis
trenses trenzas
trenta 30
trenta 30 30
trentacuatre 34
trentanóu 39
trentaún, 31 31
tres Tres, 3
tresena, 3, grup de tres Tres, 3
tresséns, tressentes, 300 trescientos, trescientas, 300
tressillo, tressillos tresillo, tresillos
tret sacado
treta sacada, treta
tretes sacadas, tretas
trets sacados
trets, tretes, tret, treta sacados, sacadas, sacado, sacada
tretse 13, tretze Trece 13
trevall, treball trabajo
trevallá, treballá, travallá, traballá trabajar
trevallán (g) treballán trabajando
trevallat, treballat trabajado
trevallats, treballats trabajados
trevalle, treballe trabaja
trevallen, treballen trabajan
trevallo, treballo (yo) trabajo (yo)
trevalls, treballs trabajos
triá elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar
tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós.
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores.
triada, triades
elegida, separada, elegidas, separadas
triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc separadores, compartimentos en un corral
triáe elegía
triála elegirla
triángul, triánguls triángulo, triángulos
triángul, triánguls – forma del cap del escursó triángulo, triángulos
triará elegira, separará
triat, triats elegidos, separados
tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá Tribu, tribus
tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento
tribunal, tribunals tribunal, tribunales
tribut, tributs tributo, tributos
trie, tríe elige, separa
trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau trilingües
trill trillo
trillá trillar, emparvar, rastrillar, abalear
trilláles trillarlas
trillán (g) trillando
trillat, trillada (vore trill) trillado, trillada
trills trillos
trimestral, trimestrals trimestral, trimestrales
trincá trincar
trincada trincada
trincat trincado
trío (3) - yo trío (de triá) trío (3) - elijo
tripa, budell, pancha tripa, intestino, panza
tripa, tripes – vore budell tripa, tripas, intestino, intestinos
tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) tripas
tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets cojón, cojones, testículo, testículos
tripulá Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer
tripulada, tripulades Tripulada, tripuladas
tripulassió, tripulassións tripulación, tripulaciones
tripulat, tripulats tripulado, tripulados
triscá, navegá, trescá, treballá triscar, andar atareado
triscán (g) triscando, andar atareado
trista triste (femenino)
triste, trist – latín triste triste
tristemen tristemente
tristes tristes
tristesa, tristeses tristeza, tristezas
tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas
tristó tristeza
tristón tristón
tristos tristes
trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols fino, triturado, molido
triturá triturar
triunfá triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir
triunfán (g) triunfando, triunfante
triunfe triunfa
trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante
tro, trons trueno, truenos
trobada, trobades encontrada, encontradas y encuentros
trobades encontradas, encuentros
trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta encontrador, encontradoras - trovador
trobáe o trobabe encontraba
trobáen, trobaben encontraban
trobáeu encontrabais
trobál encontrarlo, encontrarle
trobála encontrarla
trobáls, trobáles encontrarlos, encontrarlas
trobám encontrarme
trobámos encontrarnos
trobán (g) encontrando
trobánla encontrándola
trobánlo encontrándolo
trobánse encontrándose
trobará encontrará
trobara (yo) encontrara, encontrase
trobarás encontrarás
trobaré encontraré
trobáre encontrara, encontrase
trobarém encontraremos
trobaren encontraran
trobaréu encontraréis
trobáreu encontrarais
trobaríe encontraría
trobaríen encontrarían
trobaríes encontrarías
trobás un billet pel carré encontrarse un billete por la calle
trobássela encontrársela
trobat, trobada encontrado, encontrada
trobátos encontraros
trobats encontrados
trobáu, trobéu encontrarlo, encontráis
trobém encontramos
tróben, troben encuentran
trobes, tróbes encuentras
trobéu encontráis
trobo encuentro
trobon, tróbon encuentren
trobos, tróbos encuentres
trochemoche (a) a trochemoche
trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo
tromba, trombes de aiguade vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga
trompada, hóstia
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada
trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas
trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola
troná, trone, trons, tronada tronar, truena, truenos, tormenta
tronada, tronades (tronáes) – tro – troná tormenta, tormentas – trueno – tronar
tronca, trong troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta
tronchá, tronsá (vore tronsadó) tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse
tronchet, tronchets, troncho (de la col) tronco, tallo, maslo, vástago (de la col)
trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) tronco, troncos – tronco de Navidad
tronsadó tronzador, sierra para dos personas
tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí
tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos trozo, trozos, trocito, trocitos
trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas
trossos trozos
trotá trotar
trotán (g) trotando
trovadó, trovadós (trobadó de trobá) trovador, juglar, trovadores
trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) encontrábamos
trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) encontraban
trováli , trobáli (trobá, trová) encontrarle
trováls , trobáls (trobá, trová) encontrarlos
trován (g) trobán (trobá, trová) encontrando
trovará , trobará (trobá, trová) encontrará
trovarás, trobarás (trobá, trová) encontrarás
trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) encontrarais, encontraseis
trovaréu, trobaréu (trobá, trová) encontraréis
trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) encontrado, encontrada
trove , trobe (trobá, trová) encuentra
trovém, trobém (trobá, trová) encontramos
troven, troben (trobá, trová) encuentran
trovéu, trobéu (trobá, trová) encontráis
trovo, trobo (trobá, trová) encuentro
trovon, trobon (trobá, trová) encuentren
trucadó, picaport trucador, picaporte
trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) trucado, trucada – llamar (aragonés)
trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) trucha, truchas, salmo trutta
trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales.
truita, truites, la tía reventatruites tortilla, tortillas – la tía revientatortillas
Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) trujal, trujales
trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) trufa, trufas
trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos trunfo, carta que vale más en un juego
tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes)
tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots ladrillo, ladrillos
tuerca, tuerques tuerca, tuercas
tuf, vore tufarrina hedor
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia -
soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia
tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco
tumor, tumors, tumoral tumor, tumores
tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos tuna, tunas, tuno, tunos
tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla
túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. túnel, túneles
Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes túnica, túnicas
turbades, turbantes (avergoñís) turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar
turbán, turbáns turbante, turbantes
turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación
turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica
turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) turca
turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar
turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". tobillo, tobillos
turnáen , turnaben (turná o turnás) turnaban
turném (turná o turnás) – torném es de torná turnarse – volvemos, de volver
turno, turnos turno, turnos
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta -
derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216.
montañita, alto, collado
turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya turquesa, turquesas
turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? turrón, turrones
túsga (tussí) tosa
túsgo, tusgo (tussí) toso
túsgue (tussí) tosa
túsguen (tussí) tosan
túsgues (tussí) tosas
tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres toser
tússen (tussí) tosen
tússes (tussí) toses
tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré toser / tú sí /
tussigám tosamos
tussigáu, tusgáu tosáis
tussím tosemos
tussín (g) tosiendo
tussíu toséis
tute, joc de cartes tute, juego de cartas
tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted
tutiplén (a) - tot ple a tutiplén – todo lleno